Presentació i agraïments

PRESENTACIÓ I AGRAÏMENTS

El segle XXI es va iniciar amb un fort impuls als fluxos econòmics internacionals associat amb la difusió de les tecnologies digitals, amb una important expansió de les cadenes de valor globals i amb la constitució d’una zona monetària única a Europa. Durant les dues dècades transcorregudes de l’actual segle l’economia catalana ha fet front amb èxit als reptes de la globalització i de la integració al sí de la UEM, registrant creixements significatius del PIB i del PIB per càpita en el conjunt del període. No obstant això, arran de la crisi econòmica i financera que s’inicia el 2008 es posa en qüestió amb especial intensitat fins a quin punt els beneficis associats amb la globalització superen els costos –justament quan aquesta comença a perdre impuls i també es posen en qüestió els principis del multilateralisme que fins fa poc havien estat la pedra angular que suportava l’edifici del comerç internacional.

Els efectes de la crisi van ser especialment intensos en les economies del Sud d’Europa, incloent-hi Catalunya, amb nivells molt elevats de destrucció d’ocupació; mentre que la recuperació ha ha trigat a arribar i ho ha fet en un context geopolític caracteritzat per l’ascens d’economies emergents que plantegen importants reptes de competitivitat a les economies occidentals més desenvolupades. A Catalunya aquesta amenaça es percep principalment com una intensificació del risc de deslocalització, que plana sobre moltes empreses i sectors d’activitat industrial. L’altra cara d’aquest fenomen és l’oportunitat que ofereix una major obertura a l’exterior per atraure noves activitats econòmiques que generen riquesa i ocupació a partir del talent i dels actius arrelats en el mateix territori. La primera qüestió a plantejar-se, per tant, seria fins a quin punt les forces centrípetes que juguen a favor de la localització en el territori compensen o excedeixen les forces centrífugues que impulsen la deslocalització. L’altra qüestió, no menys essencial, seria identificar els beneficiaris i els perjudicats per aquestes forces contraposades –per sectors d’activitat, tipologies d’empreses i nivells formatius dels treballadors– i, com a conseqüència, plantejar-se com enfocar les polítiques públiques per tal d’aprofitar al màxim les oportunitats i minimitzar els riscos derivats de la creixent obertura de l’economia catalana a l’exterior.

L’objectiu d’aquest estudi és contribuir a donar resposta a aquestes dues qüestions, arran de l’encàrrec que el Departament d’Empresa i Coneixement de la Generalitat de Catalunya fa al Gabinet d’Estudis Econòmics i d’Infraestructures de la Cambra de Comerç de Barcelona, dirigit per Joan Ramon Rovira, en el context dels treballs desenvolupats dins del Pacte Nacional per a la Indústria. L’estudi s’estructura en cinc capítols. El primer tracta de la interacció entre globalització, deslocalització i canvi tecnològic –introduint el marc teòric que ajuda a relacionar els diferents conceptes, apuntant les principals tendències globals que els emmarquen i situant el cas específic de l’economia catalana en aquest context. El segon aborda la deslocalització empresarial, a partir d’una base de dades construïda expressament per a aquest estudi, principalment de filials d’empreses estrangeres que han traslladat la producció a altres països. El tercer capítol analitza l’evolució de la inversió estrangera a Catalunya en tant que vehicle principal de la localització i la deslocalització empresarial i avalua el seu impacte net sobre l’activitat econòmica. El quart capítol parteix d’una definició més àmplia de deslocalització de l’activitat per valorar les relacions entre els fluxos econòmics internacionals, l’ocupació, la productivitat, les inversions i la dimensió de les activitats manufactureres a Catalunya, identificant tant els factors de risc com les oportunitats per millorar el posicionament de la indústria catalana davant les decisions de localització empresarial en un món globalitzat. Un capítol final resumeix les principals conclusions i propostes de l’estudi.

Els autors volen fer constar el seu agraïment especial a Rafael Myro, catedràtic d’Economia Aplicada de la Universitat Complutense de Madrid. Les seves observacions, comentaris i atenta lectura del manuscrit inicial han contribuït decisivament a orientar l’enfocament de l’estudi, afinar aspectes metodològics i corregir errors formals i materials. Agrair també a Joan Miquel Hernández, cap de l’Àrea d’Anàlisi Estratègica, Jordi Fontrodona, responsable de l’Observatori de la Indústria i Jordi Carbonell, subdirector general d’Inversió Industrial del Departament d’Empresa i Coneixement, pel suport rebut, la revisió acurada i la informació detallada sobre casos de deslocalització identificats a Catalunya al llarg del període cobert per l’estudi. Els possibles errors i/o omissions que puguin subsistir són responsabilitat exclusiva dels autors.

11

12