La dansa del comptaambmi (La tribu de la Kai #1)

RAQUEL DÍAZ REGUERA · LUCÍA SERRANO

LLIBRE 1 LA DANSA DEL COMPTAAMBMI

ABANS DEL CAPÍTOL 1 Ja tens clar on t’has ficat?

V

eig que has obert el llibre i no t’ha atacat cap estol de ratpenats

prehistòrics, ni has hagut d’enfilar-te a la cortina de l’habitació fugint d’un lleó de les cavernes. Quina sort! No voldria que, per culpa meva, se’t cruspís un serpentosaure tigre o qualsevol altra bestiola salvatge. Per això, abans de continuar llegint, vull advertir-te que aquestes pàgines estan plenes de perills: pots trobar-t’hi eixams de mosquits caiman, capaços de deixar-te foradat com un colador; plantes carnívores que podrien engolir un

5

mamut sense ni mastegar-lo; sorramolls que s’empassarien un ramat de tiranosaures en un tres i no res, i, en general, una infinitat de coses horripilants que et faran tremolar de cap a peus com una fulla.

Així que, si decideixes continuar llegint, que no sigui dit que no t’he avisat, eh?

CAPÍTOL 1 T’imagines un món on no hi hagués res?

P

erquè et facis una idea de com és el món en què t’endinsaràs, no-

més et diré que tot el que t’explicaré ara va passar en aquella època en què encara no s’havia inventat res. I quan dic res, vull dir RES DE RES. No és que les cases no tinguessin llum, és que no n’hi havia, de cases… Ni cases, ni ciutats, ni telèfons, ni… res de res. Només les coses bàsiques: el planeta i els seus habitants. I punt.

I en aquest no-res és on vivim nosaltres, els cavernícoles.

Com que ningú no s’ha molestat a inventar les cases, doncs vivim en cavernes. Hi has viscut mai? Són precioses: tenen parets i sostres fets de roca, terres fets… doncs d’això, de terra, una entrada sense porta (tampoc no s’ha inventat, la porta), ratpenats, aranyes i cuques de tota mena.

També tenen un jardí immens: tota la selva que tinc just davant dels nassos em pertany. Bé, a mi i a la resta d’animals i plantes que hi viuen, és clar.

8

CAPÍTOL 2 No sents un soroll estrany?

P

erdona que parli tan fluix… Que ho has sentit?

No? Acosta l’orella al llibre… No

sents un soroll molt estrany?

Oi que és estrany? Doncs són els roncs d’un brutaltiranousaure. Si el despertem sabràs que no està per romanços, així que convé que no fem gaire fressa mentre faig les presentacions.

Em dic Lia, la L és de llunàtica, perquè de vegades sembla que sigui a la lluna de València; la I és d’invisible, perquè em camuflo més bé que un

9

camaleó multicolor, i la A és d’àgil, perquè soc ràpida i àgil com una gata troglodita. Tinc cent vint llunes plenes: traduït a la teva època, això són deu anys.

Aquesta d’aquí és la Loe: L de lleugera, O d’oloradora i E d’exagerada.

Perquè no és que menteixi, no, sinó que exagera una micarrona… Ja ho veuràs, ja.

En Kirim és kreatiu (sí, ja ho sé, ja, que s’escriu amb C, però amb K sona més guai), intel·ligent, romàntic, intuïtiu i mesurat. I una mica poruc i pessimista també…

En Bas és bromista, amistós i salvatge. I en Krhu és kallat, responsable, hàbil defugint els desconeguts i

10

BAS

LOE

KIRIM KRHU

La vida d’una nena cavernícola no és precisament una passejadeta amable per la prehistòria.

La Lia s’enfronta diàriament amb mosquits caiman o amb plantes carnívores; hi està acostumada i se les enginya per sobreviure.

Fins que una pluja de meteorits la separa de la resta de la tribu i les coses es compliquen...

Projecte de sostenibilitat LLIBRES LLIURES DE CO2

ISBN: 978-84-19401-98-4