Amb calma

La natura que ens envolta fa meravelles.

Dia rere dia, hora rere hora, centenars de transformacions meravelloses ocorren just davant nostre.

Però no sempre és fàcil adonar-se’n i veure-les...

Llegeix aquestes cinquanta històries naturals, que et descrivim prou a poc a poc perquè puguis veure com tenen lloc.

Després, surt a l’aire lliure i fixa’t en tot el que pots arribar a descobrir si et prens les coses amb prou calma.

AMB CALMA

Coses petites?

Petits moments?

No ho són gens, de petits!

Jon Kabat-Zinn

AMB CALMA 50 històries naturals

Contempla les meravelles que passen just davant nostre quan ens prenem les coses amb prou calma.

ISBN: 978-84-17749-58-3

www.editorialflamboyant.com/ca/sostenibilitat

Temps lliure Què serà de tu i de mi si, preocupats com estem, no tenim temps de sortir, no badem ni ens sorprenem?

No ens fixem en la Bellesa, tenim pressa, pors, cabòries; però ella dansa, amb gran destresa, prescindint de les cridòries.

No hi ha temps de mirar els arbres ni guaitar per entre branques, com bé fan, perquè són sàvies, les ovelles i les vaques.

No podem parar un instant i mirar com li ha florit la rialla als ulls, abans, i als llavis tot seguit?

Quan tresquem per bells pujols o avancem per llargs camins no veiem els esquirols enfilats a dalt dels pins.

Vida trista, vida grisa: preocupats com, ai!, estem, no sortim a l’aire lliure, no badem ni ens sorprenem.

W. H. Davies

K 7

PARA L’ORELLA I ESCOLTA AMB CALMA A trenc d’alba, amb les primeres llums del sol, se sent un ocell que crida «Bon dia!» i se suma a la coral d’ocells que cada dia, al llarg de l’any, canten. Ben a prop, un mussol sent la melodia que l’avisa que ja és hora d’anar a dormir –i és com una cançó de bressol dolcíssima després d’un llarg vespre de cacera. I, mentre el mussol pesa figues, una marieta escura l’última gota de rosada...

La natura que ens envolta no para de transformar-se, de créixer... i fa meravelles. Dia rere dia, hora rere hora, ocorren màgiques transformacions davant nostre. Però no sempre és fàcil adonar-se’n.

Aquest llibre és ple d’esdeveniments naturals quotidians. Explicats com si fossin un conte, n’hi ha que passen molt a poc a poc, i poden durar dies o setmanes –com una papallona sortint d’una crisàlide, o un esquirol enterrant glans per a l’hivern. En canvi n’hi ha d’altres que passen en un tres i no res –com el sol quan surt, o un núvol quan es forma.

Gaudeix-los: te’ls descrivim prou a poc a poc perquè puguis veure com tenen lloc. I, després, surt a l’aire lliure i fixa’t en tot el que pots arribar a descobrir si et prens les coses amb prou calma.

K 11

LA LLUNA FA EL PLE... I DECREIX El clar de lluna en el cel nocturn no és mai el mateix; cada nit canvia.

Cada nit, la lluna sembla que canviï de forma.

En realitat, però, el que veiem és part del seu viatge mensual al voltant de la Terra.

Mentre la lluna viatja, el sol n’il·lumina parts diferents: és per això que sembla que canviï de forma –creixent, o fent el ple, i disminuint, o decreixent.

La lluna triga prop de quatre setmanes a completar el viatge al voltant de la Terra. Mentre viatja, passa per vuit fases, que s’anomenen «cicle lunar». Aquesta nit, treu el cap per la finestra. En quin estadi del viatge diries que es troba la lluna?

DIA 1. LLUNA NOVA: AIXÒ PASSA A L’INICI DEL CICLE LUNAR, QUAN LA LLUNA ESTÀ SITUADA JUST ENTRE LA TERRA I EL SOL.

K

DURANT AQUESTA FASE LA LLUNA ENS SEMBLA MÉS FOSCA, PERQUÈ LA CARA QUE EN VEIEM NO REP CLAROR SOLAR. 40

DIA 4. QUART CREIXENT: MENTRE LA LLUNA CONTINUA EL VIATGE, EL SOL CADA COP LA IL·LUMINA MÉS, I AIXÒ FA QUE TINGUI AQUESTA FORMA DE MITJA LLUNA SOTA EL CEL ESTRELLAT.

DIA 7. MITJA LLUNA. DURANT AQUESTA NIT, POTSER ENS SEMBLA QUE DES DE LA TERRA ES POT VEURE MITJA LLUNA, PERÒ EN REALITAT ENCARA N’HI HA TRES QUARTES PARTS OCULTES EN LA FOSCOR.

DIA 10. LLUNA GIBOSA CREIXENT: A POC A POC ES FA VISIBLE MÉS DE MITJA LLUNA, I CADA DIA CREIX UNA MICA MÉS.

NOMÉS VEIEM UNA CARA DE LA LLUNA, PERQUÈ GIRA SOBRE ELLA MATEIXA AL MATEIX TEMPS QUE FA LA VOLTA A LA TERRA.

DIA 14. LLUNA PLENA: QUAN ÉS JUST AL MIG DEL CICLE, VEIEM TOTA LA CARA DE LA LLUNA IL·LUMINADA. PER SI SOLA, LA LLUNA NO EMET LLUM –EL CLAR DE LLUNA ÉS, DE FET, LA LLUM SOLAR PROJECTADA SOBRE LA SEVA SUPERFÍCIE.

DIA 26. LLUNA MINVANT: QUAN ACABA EL CICLE, LA LLUNA TORNA A SEMBLAR CREIXENT; PERÒ, DIA RERE DIA, A POC A POC S’ESVAEIX...

I TORNEM A LA FASE DE LA LLUNA NOVA, QUAN L’ESTRELLA MÉS BRILLANT DEL FIRMAMENT SEMBLA QUE S’AMAGUI I ES PREPARI PER COMENÇAR UN NOU CICLE.

K

DIA 22. QUART MINVANT: NOMÉS ES VEU LA MEITAT DE LA PART IL·LUMINADA DE LA LLUNA.

D1A 18. LLUNA GIBOSA MINVANT: LA PART IL·LUMINADA DE LA LLUNA DECREIX O MINVA DIA RERE DIA.

41

UN CAPGRÒS ES TRANSFORMA EN GRANOTA Abans de néixer, els capgrossos són petits ous a dins de l’aigua.

La granota femella els pon, i el mascle els fecunda –de vegades en fecunda més de 1.500 de cop!

Sota l’atenta mirada del pare, aquests ous de granota fecundats s’enganxen els uns als altres i pugen cap a la superfície de l’aigua.

Al voltant de cada ou es forma una mena gelatina o clara d’ou que protegeix els capgrossos, que a poc a poc es transformaran en granotes –en un procés que rep el nom de «metamorfosi». Fixa’t en aquest exemplar comú de granota i contempla com es transforma al llarg de vuitanta-quatre dies: és una de les metamorfosis més llargues i màgiques del regne animal...

ENTRE EL SISÈ I EL VINT-I-UNÈ DIA DESPRÉS DE LA FERTILITZACIÓ, L’OU ES TRENCA I NEIX UNA MENA DE CRIATURA MINÚSCULA, D’APARENÇA SEMBLANT A UN PEIX.

K

EL CAPGRÒS ENCARA S’ESTÀ UN PARELL DE DIES MÉS DINS DE L’OU, ALIMENTANT-SE DE LA BOSSA AMNIÒTICA, FINS QUE JA ÉS PROU FORT PER NEDAR I MENJAR ALGUES I ALTRES PLANTES AQUÀTIQUES.

44

QUAN SURT DE L’OU ÉS NEGRE, PERÒ A MESURA QUE CREIX LI SURTEN TAQUETES. AL CAP DE QUATRE SETMANES, SE LI FORMEN BRÀNQUIES. RESPIRA ABSORBINT AIGUA PER LA BOCA I FENT-LA PASSAR PER LES BRÀNQUIES.

ENTRE LA SISENA I LA NOVENA SETMANA SE LI FORMEN LES POTES POSTERIORS I EL CAP LI COMENÇA A AGAFAR FORMA. EN AQUEST MOMENT COMENÇA A MENJAR ALTRES CRIATURES, COM ARA PETITS INSECTES AQUÀTICS.

DURANT LES TRES SETMANES SEGÜENTS ABSORBEIX LA CUA CAP A DINS DEL COS. I BEN AVIAT JA SEMBLARÀ UNA GRANOTETA!

AL FINAL DE LA NOVENA SETMANA JA COMENÇA A SEMBLAR UNA GRANOTA, PERQUÈ TÉ POTES DAVANTERES –PERÒ ENCARA TÉ UNA CUA LLARGA.

ENCARA HAURAN DE PASSAR DUES SETMANES MÉS PERQUÈ ES CONVERTEIXI EN UNA GRANOTA ADULTA. QUAN COMENCI LA PRIMAVERA, BUSCARÀ UNA PARELLA I TINDRAN NOUS OUS DE CAPGRÒS!

K 45

LES FULLES DEL CIRERER CAUEN A TERRA

Res

ncia tant l ’arri bada de la prim avera c o m un cirerer en no anu

flor.

Quan els carrers s’engalanen amb cirerers florits, blancs i rosats, arriba el temps de treure’ns la jaqueta, de guardar les botes i de passejar pels parcs.

Aquestes fileres de núvols roses i blancs s’alineen pels carrers i ens avisen que l’hivern se n’ha anat. La majoria de cirerers floreixen només durant un parell de setmanes, segons si les temperatures a principi de primavera són més o menys suaus. Com més càlida sigui la primavera, més aviat floriran –i més aviat deixaran caure les fulles rosades a terra. Gaudeix de la florida d’aquests cirerers al principi de la primavera...

K

QUAN EL TEMPS ÉS MÉS SUAU, APAREIXEN LES PONCELLES –AMB ELS PÈTALS BLANCS ENCARA TANCATS, AMAGATS.

72

L’HIVERN JA ÉS AQUÍ, I LES FULLES D’AQUEST CIRERER ESTAN A PUNT DE CRÉIXER. ELS BROTS, MINÚSCULS, COMENCEN A MOSTRAR-SE...

DURANT ELS DIES SEGÜENTS COMENÇARAN A OBRIR-SE...

PÈTAL A PÈTAL...

FINS QUE ES BADEN DEL TOT... I FLOREIXEN. LES FLORS DE CIRERER HAN INSPIRAT TOTA MENA DE FESTIVALS ARREU DEL MÓN –ESPECIALMENT AL JAPÓ I A AMÈRICA.

DURANT UN PARELL DE SETMANES ELS CIRERERS LLUIRAN I OMPLIRAN ELS CARRERS GRISOS DE FLORS.

QUAN COMENCEN A DEIXAR CAURE LES FLORS, EL TERRA ES COBREIX D’UNA CATIFA ROSADA...

I BLANCA.

LA PRIMAVERA ENS EMBOLCALLA DE CALIDESA AMB UNA CATIFA DE PÈTALS, ABANS QUE EL VENT GENTIL ELS ESCOMBRI I SE’LS EMPORTI.

FINS L’ANY VINENT...

K 73

LES FORMIGUES TEIXIDORES FAN EL NIU Les formigues teixidores fan molt bon equip, un dels millors de la natura!

Quan els arriba l’hora de fer-se una casa, cada formiga agafa un rol diferent i molt important, i totes col·laboren per bastir-se una llar feta de fulles.

Per assegurar-se que les fulles resistiran en forma de con i alhora les protegiran dels predadors, aquestes formigues fan una cosa del tot insòlita en la natura: fan servir els cucs de seda de què se solen alimentar per enganxar les fulles les unes amb les altres. Calen moltes formigues, i un treball en equip extraordinari, per construir una casa al llarg de vint-i-quatre hores.

Meravella’t davant la tenacitat amb què comencen a feinejar a la capçada d’aquest arbre...

UNA ÚNICA FORMIGA S’ENCARREGA D’ENFILAR-SE A LA CAPÇADA DE L'ARBRE, I BUSCAR LES FULLES MÉS LLARGUES I ELÀSTIQUES.

AVISA UNA COMPANYA, QUE SE LI ENFILA A SOBRE. LA PRIMERA L’AGAFA PER LA CINTURA, I AIXÍ JA SÓN UNA MICA MÉS A PROP DE LA FULLA. I DESPRÉS EN VE UNA ALTRA, I UNA ALTRA... FINS QUE TOTA UNA CADENA DE FORMIGUES CONSTRUEIX UN PONT PER ARRIBAR FINS A LA FULLA.

K

LES COLÒNIES DE FORMIGUES PODEN SER MOLT GRANS, DE MÉS DE MIG MILIÓ DE TREBALLADORES.

74

EN TROBA UNA, PERÒ TOTA SOLA NO POT ARRIBAR-HI.

VISCA!

COM SI ES TRACTÉS D’UNA GRUA, LES FORMIGUES TEIXIDORES EMPENYEN LA FULLA CAP AVALL PER ACONSEGUIR-NE UNA ALTRA.

MENTRE UN ALTRE GRUP DE FORMIGUES FA EL MATEIX AMB UN ALTRE PARELL DE FULLES.

AGUANTEN ELS EXTREMS DE LES FULLES BEN JUNTS, SEUEN I ESPEREN...

ARRIBA EL VESPRE I UNES ALTRES TREBALLADORES TORNEN DELS NIUS D’ALLÀ A PROP CARRETEJANT PETITS CUCS DE SEDA –QUE SÓN, TAMBÉ, EL SEU PRINCIPAL ALIMENT.

SACSEGEN ELS CAPS DELS CUCS, I AIXÒ FA QUE AQUESTS SEGREGUIN SEDA DE LES GLÀNDULES SALIVALS.

JA HAN ACABAT DE CONSTRUIR-SE LA CASA, I ES POSEN EN MARXA PER COMENÇAR UN ALTRA DURA JORNADA DE FEINA.

K

QUAN OBTENEN LA SEDA, LA FAN SERVIR PER ENGANXAR LES FULLES LES UNES AMB LES ALTRES. UNES QUANTES HORES MÉS TARD...

75

LES ROSELLES FLOREIXEN AL CAMP Poques coses anuncien d’una manera tan clara l’arribada de l’estiu com un camp florit de roselles.

Aquestes flors —que, tècnicament, són males herbes— cobreixen els prats de pètals vermell escarlata i floreixen en contacte directe amb el sol, des del final de la primavera i durant tot l’estiu.

K

Floreixen, per tant, durant un període de temps que encaixa exactament amb els mesos de conreu agrícola.

De fet, però, tenen cicles vitals breus, perquè fan flor i tornen a escampar les llavors per terra abans que se sembrin conreus com ara els cereals. S’han fet servir amb propietats medicinals durant centenars d’anys, i a més són una rica font de pol·len per a les abelles famolenques.

Observa com aquest prat floreix i es cobreix de vermell intens...

90

LES PONCELLES ES FORMEN CAP AL FINAL DE LA PRIMAVERA...

DESPRÉS ESCLATEN EN PÈTALS VERMELLS AL JUNY...

I TORNEN A SER UNA TAVELLA JUST ABANS QUE COMENCI LA TARDOR.

EL PAGÈS HA SORTIT A COMPROVAR L’ESTAT DELS CAMPS.

ARREU DEL MÓN, ELS CAMPS DE ROSELLES SERVEIXEN PER ALENTIR EL TRÀNSIT! QUAN EL SOL ESTIUENC SOMRIU, EL PRAT DE ROSELLES DELS PAGESOS COMENÇA A DESPERTAR... LES PRIMERES FLORS, ENCARA ARRUGADES, TREUEN EL CAP, I AL FINAL ELS PRATS ESTAN DEL TOT TENYITS DE VERMELL ESCARLATA, FINS A L’HORITZÓ. ESPECTACULAR!

K

QUAN S’ACOSTA EL FINAL DE L’ESTIU, LES FLORS COMENCEN A TANCAR-SE I EL PRAT TORNA A SER UN MAR DE TAVELLES CLOSES, AMB LES LLAVORS A DINS. AJUDADES PER L’OREIG, LES ROSELLES ESCAMPEN LES LLAVORS I, AIXÍ, PREPAREN UN NOU CAMP DE ROSELLES VIBRANTS PER A L’ESTIU QUE VE...

91

UNA MARIETA ARRENCA EL VOL Les mari

etes poden semblar dolces i poca cosa, però

t a m b é s ó n u n e s av i a d o r e s d e p r i m e ra .

Contemplar com una marieta arrenca el vol és una mica com fer el compte enrere perquè un coet s’enlairi!

Les marietes tenen unes potes posteriors molt poderoses, que les ajuden a volar a seixanta quilòmetres per hora o més, i baten les ales vuitanta-cinc cops per segon.

Arrenca el vol a poc a poc i amb molta cura, i obre les dues parts de la closca vermella, anomenades «èlitres», per mostrar-nos dues ales poderoses que l’ajudaran a mantenir-se en l’aire.

La closca dura que protegeix les ales també serveix per cobrir-li l’abdomen i el cos tou. Observem com l’insecte més simpàtic del món arrenca el vol...

K

AQUEST MATÍ UNA PETITA MARIETA HA FET CAMÍ PER LA BRANCA D’UN ARBRE, BUSCANT EL SOL I L’ESCALFOR.

96

HA SORTIT A CAÇAR I A TROBAR INSECTES PETITS PER ALIMENTAR-SE EN AQUEST ARBRE PROPER.

ESPERA UN MOMENT DE CALMA, OBRE LES ÈLITRES I ENS MOSTRA LES ALES POSTERIORS.

ESTÉN LES ALES POSTERIORS, AGAFA EMPENTA I S’ENLAIRA A LA RECERCA DE MENJAR.

DETECTA UNA FAMÍLIA D’INSECTES A PROP I TROBA UN LLOC PER ATERRAR.

RECULL LES ALES I LES PLEGA, COM SI FOSSIN UNA DELICADA PEÇA DE PAPIROFLÈXIA. OH! QUINA MERAVELLA!

LES TAQUES NEGRES I VERMELLES DE LA CLOSCA SÓN UN SENYAL D’ALARMA PER ALS PREDADORS, PERQUÈ ELS INDIQUEN QUE POTSER ÉS VERINOSA.

HA ARRIBAT L’HORA DE FER UN ÀPAT DELICIÓS!

K 97

La natura que ens envolta fa meravelles.

Dia rere dia, hora rere hora, centenars de transformacions meravelloses ocorren just davant nostre.

Però no sempre és fàcil adonar-se’n i veure-les...

Llegeix aquestes cinquanta històries naturals, que et descrivim prou a poc a poc perquè puguis veure com tenen lloc.

Després, surt a l’aire lliure i fixa’t en tot el que pots arribar a descobrir si et prens les coses amb prou calma.

AMB CALMA

Coses petites?

Petits moments?

No ho són gens, de petits!

Jon Kabat-Zinn

AMB CALMA 50 històries naturals

Contempla les meravelles que passen just davant nostre quan ens prenem les coses amb prou calma.

ISBN: 978-84-17749-58-3

www.editorialflamboyant.com/ca/sostenibilitat