Lite_eso4_02_lengu_lite:eso 01/03/12 20:22 Página 227
2
LITERATURA
Ab tant, fo vengut lo Rei de Mallorques cavalcant en un cavall blanc, e ell havia nom Xech Abohehie, e cridà los seus : «Roddo», que vol tant dir com estar. E en aquells de peu dels crestians hac bé vint o treinta qui tenien los escuts abraçats, e d’altres servents que hi havia mesclats ab ells, e de l’altra part estaven los sarraïns ab les adargues e espaes treites, e de la una e de l’altra part no es gosaven escometre; e quan entraren los cavallers ab los cavalls guarnits anaren-los ferir. E era tanta la multitud de la gent dels sarraïns, que els pararen les llances, e els cavalls dreçaren-se, per ço car no podien passar per la espessea de les llances, si que hagren a fer la volta. E, en tant, feita la volta, tiraren-se atràs un poc, e anaren entrant los cavalls, tant que, quan hi hac bé de quaranta tro a cinquanta e els cavallers e els hòmens de peu que hi eren escudats eren tan prop dels sarraïns que ab les espaes se cuidaven ferir los uns els altres, si que negú no gosava traure el braç per paor que l’altra part vingués espaa que els ferís en la mà. E ab aitant los cavallers foren ja bé quaranta tro a cinquanta ab los cavalls armats , e endreçaren-se contra els sarraïns, e cridaren tots a una vou: –Ajuda-nos, sancta Maria, Mare de Nostre Senyor. E cridàvem: –Vergonya, cavallers. E anam-los ferir, e esvaïm-los.
[ELS SEGLES XIII-XIV]
Mentrestant, havia arribat el rei de Mallorca, que es deia Xeic Abohehie, cavalcant un cavall blanc i cridant als seus: “Roddo!”, que vol dir: “Resistiu”. Cristians de peu n’hi havia ben bé vint o trenta que tenien els escuts abraçats i, mesclats amb ells, hi havia els servents i, de l’altra part, hi havia els sarraïns amb les dargues. Tots amb les espases desembeinades però sense gosar atacar-se. Quan entraren els cavallers amb els cavalls guarnits, els moros els atacaren. Eren tants els sarraïns, que els pararen amb les llances. Els cavalls s’encabritaren perquè no podien passar a causa de la gran quantitat de llances que hi havia, i es veieren obligats a recular. Aleshores, després de fer mitja volta, recularen un poc i els cavalls anaren entrant fins que n’hi hagué uns quaranta o cinquanta. Els cavallers i els soldats de peu que duien escut estaven tan a prop dels sarraïns que, amb les espases, podien ferir-se mútuament, de manera que ningú no gosava treure el braç per por de rebre una espasada a la mà des de l’altra banda. Un poc després, quan els cavallers ja foren quaranta o cinquanta i amb els cavalls armats, es llançaren contra els sarraïns cridant tots a una veu: –Ajuda’ns santa Maria, Mare de Nostre Senyor! I nós cridàvem: –Vergonya, cavallers! Els atacàrem i els férem fugir.
Fragment del Llibre dels fets del rei en Jaume. Col·lecció «Els nostres autors», Edicions Bromera. Introducció, versió i notes: Francesc Machirant.
2.2 La cancelleria reial Destaquem finalment la tasca importantíssima de la cancelleria reial de Pere el Cerimoniós, decidit protector de les arts i de les lletres i, com ja hem dit, autor, entre altres obres, de la darrera de les quatre grans cròniques. Durant els cinquanta anys del seu regnat (1336-1387), aquesta cancelleria va mantenir, en els textos i en les manifestacions oficials, un català digne i de qualitat i va afavorir una important producció en prosa i una bona colla de notables traduccions d’altres llengües. Que la cultura es potenciï des de les grans institucions no és un fet gaire freqüent, i és per això que el que expliquem té molt d’interès. En tornarem a parlar a la darrera unitat d’aquest llibre.
ACTIVITATS 17 Què és una cancelleria? 18 Si tens en compte les dates de les morts de Ramon Llull, el nostre gran pro-
sista del XIII, i de Pere el Cerimoniós, l’últim gran cronista, ¿durant aproximadament quants anys va mantenir la cancelleria del rei, després de la mort de Llull, un català estàndard correcte i acurat?
Pere el Cerimoniós. [227]