LINGUA
V
formació de mots
ACTIVITATS 24 Identifica els sufixos llatins que incorporen aquestes
27 Explica el significat dels mots de la taula correspo-
paraules i explica el significat dels mots. a herbicida b piscicultor c digitígrad d bimestre e aqüífer f acidificar
nents a cadascun d’aquests sufixos. –ducció –lingüe –cultura
–forme –mòbil –par
28 Amb l’ajut d’un diccionari, indica quines paraules ha
format la llengua catalana per mitjà de sufixos a partir dels mots següents.
25 Subratlla en cada oració la paraula que conté un sufix.
a No oloris l’interior del pot perquè fa una pudor nauseabunda. b El pare ha posat un producte raticida al passadís. c Hi ha molts viticultors en aquest poble. d Tots els ocells són ovípars. e Fins que no se solidifiqui no ho podem tocar. f El cavall és un animal ungulígrad. g Si es calcifiquen algunes peces, les rentadores s’espatllen. ─Ara reescriu les oracions substituint les paraules subratllades per una altra manera de dir el mateix.
vent desert
29 Subratlla el sufix d’origen llatí que forma part d’a-
questes paraules, escriu-lo i digues què significa. a aqüífer, mamífer, mortífer, fructífer, lactífer, florífer b caducifoli, densifoli, trifoli, aciculifoli, perennifoli c carnívor, insectívor, herbívor, omnívor, ovívor d plantígrad, digitígrad, ungulígrad, retrògrad 30 Selecciona cinc sufixos d’origen llatí de la pàgina web
que et recomanem. Per a cadascun d’ells, busca dues paraules més que l’incorporin i escriu-ne el significat. Digues si es tracta de mots patrimonials o de cultismes.
Per exemple: No oloris l’interior del pot perquè fa una pudor nauseabunda. → No oloris l’interior del pot perquè fa una pudor que fa venir nàusees.
parla pols
31 Pedis i podós volen dir ‘peu’; gressus és el participi del
26 Subratlla la desinència llatina que s’utilitza per com-
pondre les paraules següents i intenta deduir què significa. raticida, homicida, insecticida, uxoricida, parricida, cesaricida, matricidi, magnicidi, tiranicidi, genocidi, suïcidi, fratricidi
verb llatí ‘avançar’. Què volen dir totes aquestes paraules? plantígrad tetràpode digitígrad cefalòpode quadrúpede
miriàpode bípede decàpode gasteròpode artròpode
ens agraden les paraules La paraula llatina hostis significava ‘estranger’. L’estranger podia ser amic o enemic. – Quan era un amic i se’l convidava a casa, es convertia en un hoste, paraula que encara ara en català significa convidat. – Però l’estranger també podia ser un enemic. A Roma s’anomenava hostis els enemics de l’estat (per oposició a inimicus, que eren els enemics personals, particulars). Per això de la paraula llatina hostis també han derivat termes negatius en català, com ara hostilitat. Sembla que hostis ve de la mateixa arrel que ostium, que significa ‘porta’, de manera que originàriament voldria dir ‘aquell que arriba a les portes de la ciutat’. Segurament per això el port de Roma s’anomenava –i s’anomena encara ara– port d’Ostia.
Mosaic d’una casa del port d’Ostia. Representa dos vaixells a les portes d’una ciutat.
CV • 105