V
LINGUA
del llatí al català
Les llengües romàniques en l’actualitat (2) En la unitat anterior hem vist les llengües del grup central i ibèric; ara tractarem la resta de llengües romàniques que es parlen actualment.
El grup italoromànic El grup italoromànic o itàlic és el que més s’assembla al llatí. L’italià, parlat per uns cent milions de persones, presenta importants diferències dialectals. S’hi poden distingir, com a mínim, els dialectes següents: el llombard, el toscà, el piemontès, el lígur, el vènet, l’emilianoromanyès, el napolità i el sicilià. L’italià modern es basa sobretot en el dialecte toscà de Florència. La diferència més gran entre l’italià i altres llengües romàniques és que l’italià no fa els plurals dels noms i dels adjectius en -s, sinó en -e per a la majoria de mots femenins, i en -i per als masculins, recollint, respectivament, el nominatiu plural de la primera i de la segona declinacions llatines. En el grup italoromànic se sol incloure el sard, que es parla a l’illa de Sardenya.
El grup gal·loromànic El francès és una llengua romànica coneguda també com a llengua d’oïl, en oposició al terme llengua d’oc, que designa l’occità (perquè per dir «sí» –l’adverbi d’afirmació– en francès diuen «oui», mentre que l’occità empra «òc»). Va néixer als voltants de París i s’escampà per tot França. Durant el segle XIX, arran del fenomen de la colonització, el francès es va estendre arreu del món, sobretot per l’Àfrica, però també per alguns punts d’Amèrica i d’Oceania, on encara es conserva, i d’Àsia, on està en retrocés. A Europa gaudeix de reconeixement oficial, a més de França, a Bèlgica (Valònia i Brussel·les), a Suïssa (cantons occidentals), a Itàlia (Vall d’Aosta), a Luxemburg i a Mònaco. Es calcula que parlen francès uns 77 milions de persones com a llengua materna, xifra que puja fins a 128 milions si s’hi inclouen els que el tenen com a segona llengua. D’altra banda, el 29 % del vocabulari anglès és d’origen llatí i s’hi ha incorporat majoritàriament a través del francès. El retoromànic (també anomenat romanx, rètic o grisó) es parla sobretot en zones del nord d’Itàlia i al cantó suís dels Grisons. A Suïssa el retoromànic té la consideració de llengua oficial, mentre que a Itàlia gaudeix d’una certa protecció a la província de Bolzen. El parlen unes 60.000 persones.
El grup oriental El romanès és parlat per uns 28 milions de persones. La majoria es concentren a Romania (uns 20 milions) i més de dos milions i mig a Moldàvia, tot i que allí moltes vegades la llengua s’anomena moldau. Oficialment s’escriu en alfabet llatí, per bé que a Moldàvia molta gent encara usa l’alfabet ciríl·lic. La major part del vocabulari romanès (un 75 %, aproximadament) procedeix del llatí, però també compta amb un important substrat traci anterior a la conquesta romana i una aportació eslava considerable. El dàlmata prové de l’evolució del llatí que es parlava a la costa oriental del mar Adriàtic. Es parlava en algunes zones aïllades de les costes de Croàcia i de Montenegro, encara que mai no va passar de 50.000 parlants. El dàlmata és l’única llengua romànica que ja no es parla. L’últim parlant va morir l’any 1898. 102 • CII