Visual i Plàstica II

Page 1

PERCEPCIÓ I LLENGUATGE DE LES FORMES

I

1

CLASSIFICACIÓ DE LES FORMES

2

PERCEPCIÓ VISUAL DE LA FORMA

3

INTERRELACIÓ DE LES FORMES

vídeo

Eduardo Chillida, Pinta del vent, 1972-1977. Escultura.

COMPETÈNCIES A ESCALA

p Comunicativa lingüística i

audiovisual: la percepció i el llenguatge de les formes.

p Artística i cultural: el surrealisme.

p Tractament de la informació

La Pinta del vent d’Eduardo Chillida és un conjunt escultòric ubicat en un extrem de la badia de La Concha de Sant Sebastià format per tres peces escultòriques fetes d’acer i inserides en les roques de la costa. La combinació de les formes artificials i geomètriques de les escultures amb les formes naturals i lliures del mar i les roques potencia l’expressivitat i el simbolisme d’aquesta pinta gegant que acarona i amanseix els temporals que arriben a la ciutat. En aquesta unitat coneixeràs els tipus de formes, com s’organitzen en la realitat i quins són els mecanismes de la nostra percepció.

i competència digital: el fotomuntatge amb ordinador.

Percepció: Capacitat d’obtenir informació a través dels sentits: vista, oïda, tacte, gust i olfacte.

5


1

CLASSIFICACIÓ DE LES FORMES

LA IDENTIFICACIÓ DE LA REALITAT La forma és l’element visual que caracteritza i identifica les coses de la realitat i les seves imatges. Comparant-les en podem comprendre les característiques i classificar-les de maneres diferents: > Segons el seu origen:

p Naturals: Són aquelles formes creades per la natura.

p Artificials:

Són aquelles formes creades per l’home. La flor és, doncs, una forma natural, mentre que el gerro és una forma artificial.

> Com han estat construïdes:

p Lliures: Creades sense cap raonament lògic. Aquestes formes són difícils de descriure perquè no es basen en principis matemàtics.

p Geomètriques: Són les formes delimitades per línies i corbes relacionades entre si per raonaments matemàtics o geomètrics.

En aquest paisatge, les roques i el mar són formes naturals i lliures; el far i les altres construccions formes artificials i geomètriques. > Per les seves condicions espacials:

p Bidimensionals: Són les formes pla-

nes, com els plànols per construir l’edifici.

p Tridimensionals: Les formes volumètriques, com les de l’edifici construït.

> Pel nombre d’elements que les formen:

p Simples: Formades per pocs elements, com la bola de billar. p Compostes: Són formes més complexes, formades per diversos elements, com la mà mecànica del robot.

6


I PERCEPCIÓ I LLENGUATGE DE LES FORMES

> Pels elements geomètrics i conceptu-

als que les formen:

p Els punts: Conceptualment són ele-

ments geomètrics sense dimensió, només tenen posició, però es representen amb petits signes gràfics. La concentració i la disposició de punts gràfics crea formes i textures i genera ritmes.

Georges Pierre Seurat, Entrada al port d’Onfleur, 1886. Oli sobre tela.

p Les línies: Conceptualment són ele-

ments geomètrics d’una sola dimensió. La línia és el rastre que deixa un punt quan es desplaça. La seva única dimensió és la longitud, que és infinita. Es representen mitjançant traços de gruix i longitud diversa.

Si bé el punt i la línia no són elements materials ni tangibles, la seva presència és evident en tot el que ens envolta. Andreu Alfaro, Dos rombes, 1977. Escultura amb tub d’acer.

Tant les formes constituïdes per punts com per línies creen textures, generen ritmes i configuren formes segons la disposició dels seus elements i la tècnica utilitzada, com es pot veure en el quadre de Jean Dubuffet i en l’escultura d’Antoni Tàpies.

Antoni Tàpies, Núvol i cadira, 1990. Escultura amb vareta i xarxa metàl·lica.

Jean Dubuffet, L’hora de l’angoixa, 1883. Oli sobre tela.

7


2

PERCEPCIÓ VISUAL DE LA FORMA

LA PERCEPCIÓ DE LA FORMA El nostre comportament perceptiu ens permet identificar les formes, captar-ne les sensacions i entendre’n el simbolisme.

LES LLEIS DE LA GESTALT.

La psicologia de la Gestalt va estudiar aquests mecanismes instintius de la percepció humana i va definir aquestes cinc lleis que constitueixen els factors compositius de totes les imatges. Veiem-los aplicats a La vicaria de Marià Fortuny. Marià Fortuny, La vicaria, 1870. Oli sobre tela.

> Llei de la bona forma

> Llei de la proximitat

Tendència a completar aquelles formes que no es veuen senceres i a la vegada a simplificar les formes complexes en formes simples i regulars. Aquesta llei està relacionada amb:

Tendència a agrupar tots els elements que estan pròxims. Cada grup es converteix en un nucli d’interès.

p

8

La comprensió de les formes Tot i que no veiem complertes les formes de la taula, el banc i la reixa del fons som capaços de completar les seves formes mentalment.

p Els nuclis

Es destaquen quatre nuclis principals: el que formen els dos homes que parlen a la taula de l’esquerra, el de les tres figures de la taula central, el del grup de convidats que acompanya a la núvia i el dels que estan asseguts en el banc de la dreta.


I PERCEPCIÓ I LLENGUATGE DE LES FORMES

> Llei de semblança

Tendència a associar els elements semblants i repetits. La repetició crea ritmes que condueixen la mirada per tota la imatge.

p Els ritmes

La posició de les figures i el moviment dels seus cossos creen dos ritmes: el dels convidats que participen activament en la cerimonia i el dels que s’ho miren amb indiferència.

> Llei del tancament

Tendència a diferenciar figura i fons. Percebem com a figura la forma que sembla més tancada, separant-la visualment del fons.

p La figura i el fons: les masses

Els diferents grups de personatges es constitueixen en formes amb pes visual que destaquen del fons i equilibren la composició.

> Llei de la continuïtat i de la direcció

Tendència a relacionar els elements que estan orientats en una mateixa direcció creant visualment línies de força.

p Les direccions dominants: les línies directrius

La disposició del mobiliari i de les figures creen diverses línies de força destinades a concentrar l’atenció de l’espectador en allò que succeeix a la taula central.

9


3

INTERRELACIÓ DE LES FORMES

Normalment les formes que percebem en la realitat no es presenten aïllades, sinó en relació amb altres, com es pot comprovar en aquests logotips, rètols i marques. Segons la posició de les formes es poden establir les relacions següents:

DISTANCIAMENT.

Cada una de les formes està separada de les altres, però forma part d’un tot, integrant una sèrie o un grup. El logotip del Museu de ciència i tecnologia de Bonn utilitza aquest recurs amb elements gràfics i tipogràfics aïllats, que formen conjuntament la imatge d’un mussol, símbol de la filosofia i la ciència.

SUPERPOSICIÓ.

Quan les formes estan superposades poden produir dos efectes visuals diferents:

p L’opacitat: Una forma opaca se su-

perposa a una altra i n’oculta una part. Com aquesta bola que tapa una part de la bitlla que és a punt de fer caure, es crea així un efecte de perspectiva.

CONTACTE.

Són formes separades que tenen un punt o zona en contacte Aquest punt esdevé un element clau de la imatge global. En aquest cas, el nen amb els braços estirats és el punt d’unió entre l’home i la dona que constitueixen la família.

10

p La transparència: Una forma es veu

a través de l’altra perquè la que està superposada és transparent. Els graus de transparència poden ser diferents, com es pot veure en el logotip d’aquest conegut portal d’anuncis gratuïts a Internet.


I PERCEPCIÓ I LLENGUATGE DE LES FORMES

ADDICIÓ.

Dues o més formes s’uneixen formant una de nova més gran. Amb la unió cada una en perd part del contorn original, com en el logotip d’aquesta famosa marca de cotxes que utilitza les inicials del nom del seu fundador, Ettore Bugatti.

SOSTRACCIÓ.

Una forma suprimeix part d’una altra creant un efecte de ple i buit, com en el cas d’aquest cadenat amb el símbol del diner en el seu interior, com si es tractés d’una mena de càmera de seguretat secreta.

PENETRACIÓ.

Quan una de les formes travessa una altra. El resultat és una imatge en què les dues formes estan interpenetrades. Com es veu clarament en el logotip del metro de la ciutat nord-americana de l’estat d’Utah, Salt Lake City.

INTERSECCIÓ.

És la part comuna de dues formes que es relacionen per addicció o penetració. La intersecció resultant serà una forma nova que no té perquè semblar-se a les originals. Per exemple, les quatre interseccions dels cercles que formen la cara d’aquest personatge amb antenes.

11


web

RESUM: PERCEPCIÓ I LLENGUATGE DE LES FORMES CLASSIFICACIÓ DE LES FORMES El seu origen

Naturals

PERCEPCIÓ I LLENGUATGE DE LES FORMES

La manera de ser construïdes

Artificials

Lliures

PERCEPCIÓ VISUAL DE LA FORMA: Lleis de la Gestalt

Geomètriques

que són

Bona forma

Tancament

En la configuració d’imatges es fan servir tots els elements del llenguatge visual.

Masses

La forma és l’element visual que caracteritza i identifica de manera més clara les coses de la realitat i les imatges.

INTERRELACIÓ DE LES FORMES que pot ser per

Distanciament

12

Contacte

Opacitat

Superposició


I PERCEPCIÓ I LLENGUATGE DE LES FORMES

Elements conceptuals que les constitueixen

Punts

El nombre d’elements

Línies

Simples

Condicions espacials

Compostes

Bidimensionals Tridimensionals

Proximitat

Continuïtat

Semblança

Nuclis

Direccions dominants

Ritmes

que són

FACTORS COMPOSITIUS

Transparència

Addició

Sostracció

Penetració

Intersecció

13


.ELS CREADORS.

p Basar-se en la teoria de la psicoanàlisi de Freud i en una

SURREALISME

p

El surrealisme va ser un moviment d’avantguarda que s’inicià l’octubre de 1924 a París amb la publicació del primer Manifest del surrealisme que va signar un grup d’escriptors encapçalat per André Breton. El moviment es definia com a «automatisme psíquic pur» que pretenia expressar verbalment, per escrit o de qualsevol altra manera el funcionament del pensament.

p

gran preocupació per desxifrar el significat dels somnis, l’atzar i la bogeria. Tractar-se d’un art bàsicament figuratiu, encara que en estils tan oposats com el de Joan Miró, proper a l’abstracció, o el classicisme de Salvador Dalí. Abastar totes les disciplines artístiques, des de la pintura, l’escultura, i la literatura al cinema.

Els artistes surrealistes més destacats van ser Luis Buñuel,

Es caracteritzava per:

p Expressar

el subconscient a través de la tècnica de l’automatisme.

Luis Buñuel, Un gos andalús,1929. Fotograma.

Salvador Dalí, La persistència de la memòria, 1931. Oli sobre tela.

René Magritte, Els amants, 1928. Oli sobre tela.

Salvador Dalí, Joan Miró, René Magritte, Man Ray.

.MATERIALS I TÈCNIQUES.

p Els elements han d’estar ben retallats perquè la imatge rep

EL FOTOMUNTATGE Aquesta tècnica consisteix a crear imatges a partir de la unió o fusió de fragments de diverses fotografies. Artistes dadaistes com Francis Picabia, Raoul Hausmann i John Heartfield van ser els primers a posar les bases d’aquest llenguatge i a utilitzar-lo per a la crítica política i social. Els publicistes també han aprofitat la força expressiva d’aquest tipus d’imatges en les seves estratègies de màrqueting, com ho demostra l’exemple del cartell de LKXA.

p

sultant sigui convincent. Hem de treballar sobre un fons fotogràfic que ocupi tota la làmina perquè això ajudarà molt a integrar els diferents components de la imatge final. Tot i així també es pot utilitzar un fons blanc o de color. S’ha de tenir molta cura en la selecció i la combinació dels diferents retalls per obtenir una bona expressivitat de la composició.

Per tal de fer un bon fotomuntatge cal tenir present el següent: Raoul Hausmann, El crític d’art, 1920.

14

Cartell publicitari de LKXA.


.TECNOLOGIA DIGITAL. EL FOTOMUNTATGE AMB ORDINADOR

vídeo

Actualment hi ha molts artistes i dissenyadors gràfics que utilitzen els recursos infogràfics per realitzar fotomuntatges amb resultats tan espectaculars com aquest de K. Martin Schmitt.

Per realitzar una imatge d’aquest tipus amb l’ordinador hem d’utilitzar un programa de retoc fotogràfic com el Photoshop o el Gimp. Les eines d’aquests programes que ens seran més útils són:

p L’organització en capes de les imatges que componen el fotomuntatge.

p Les eines de selecció per retallar les parts que es necessiten.

p L’ús de màscares per modificar-les parcialment (color, brillantor, contrast, transparència, saturació, etc).

p Les eines de moure, escalar, rotar i perspectiva per adequar cada part a la mida i posició requerides.

15


COMPETÈNCIES A ESCALA

I PERCEPCIÓ I LLENGUATGE DE LES FORMES

.TEST.

. LECTURA D’IMATGE .

1. Quina de les següents afirmacions és certa?

Moltes obres d’art que utilitzen les il·lusions òptiques es basen en la llei del tancament de la Gestalt. Un dels artistes que va saber treure’n més profit va ser Salvador Dalí, com queda demostrat en aquest magistral retrat de la seva musa de l’any 1952. Observa atentament l’obra Gala de les esferes i contesta les preguntes següents:

a) Les formes naturals i artificials són les que trobem a la natura. b) Les formes naturals i artificials són les dues tipologies de formes segons el seu origen. c) Les formes naturals i artificials són formes creades per l’home. a) La llei del tancament permet unir figura i fons i és la base per a moltes il·lusions òptiques. b) La llei del tancament permet discriminar figura i fons i és la base per a moltes illusions òptiques. c) La llei del tancament permet eliminar figura i fons i és la base per a moltes il·lusions òptiques. a) La llei de la bona reforma regula que es facin les coses bé. b) La llei de la bona forma és una llei de la Gestalt. c) La llei de la bona forma no és una llei de la Gestalt. 2. Quina de les següents afirmacions és falsa? a) La llei de la proximitat ens permet estar uns a prop dels altres. b) La repetició d’elements provoca ritmes. c) La llei de la semblança ens permet associar elements que s’assemblen i que es repeteixen en una imatge. a) Una forma opaca col·locada sobre una altra fa que la de sota no es vegi. b) Una forma opaca col·locada sota una altra transparent es veu. c) Una forma opaca col·locada sobre una altra fa que la de sota es vegi.

a) Descriu les formes que veus en la imatge. b) Quina interrelació s’estableix entre les formes? Per què? c) Quines lleis de la Gestalt estan implicades en aquesta obra?

. RECURS TAC .

web

Fes aquesta activitat.

16


Turn static files into dynamic content formats.

Create a flipbook
Issuu converts static files into: digital portfolios, online yearbooks, online catalogs, digital photo albums and more. Sign up and create your flipbook.