El camí de la lloba by Editorial Blume

Una èpica novel·la de la història de la humanitat a través de la recerca d’aventures d’una nena

LLOBA CAMÍ EL DE LA

Alice Roberts

Il·lustracions de Keith Robinson

Títol original Wolf Road

Traducció Lluïsa Moreno Llort Coordinació de l’edició en català Cristina Rodríguez Fischer

Primera edició en català, juny del 2024

ISBN: 978-84-10268-22-7

Dipòsit legal: B.11117-2024 Imprès a Índice. Arts gràfiques, Barcelona

Tots els drets reservats. Queda prohibida la reproducció total o parcial d’aquesta obra, ja sigui per mitjans mecànics o electrònics, sense la deguda autorització per escrit de l’editor.

WWW.BLUME.NET

Aquest llibre s’ha imprès sobre paper manufacturat amb matèria primera procedent de boscos de gestió responsable. en la producció dels nostres llibres intentem, amb el màxim esforç, complir els requisits mediambientals que promouen la conservació i l’ús responsable dels boscos, en especial dels boscos primaris. així mateix, en la nostra preocupació pel planeta, intentem utilitzar al màxim els materials reciclats, i sol·licitem als nostres proveïdors que facin servir materials el procés de fabricació dels quals estigui lliure de clor elemental (efc) o de metalls pesants, entre d’altres.

CAMÍ DE LLOPS

ALICE ROBERTS

sa i restes de pells. Es va ajupir per recollir un objecte que va resultar ser una làmina de sílex. La va llançar i es va posar dreta. En fer-ho, es va dur les mans a la part baixa de l’esquena i es va arquejar una mica per estirar els músculs, adolorits de tant ajupir-se, aixecar-se i carregar pes aquell matí.

—I mira —va dir la Jutsa mentre respirava fondo—. Fa un dia preciós per viatjar.

Era ben cert. Encara que la neu estava marró per on l’havia trepitjat el grup de rens, encara quedaven uns munts enormes de neu lluminosa pertot arreu. Els arbres nus eren com plomes plantades en la blancor. Uns quants petits bedolls inclinaven el cap per enterrar els branquillons a la neu.

—Estic a punt —va respondre la Tuuli mentre agafava les regnes de la pulca i se les lligava al cinturó abans d’empunyar la llança, que l’ajudaria a caminar i li serviria per defensar-se si calgués.

La Jutsa, que era la líder de la petita tribu, es va posar dreta i va observar el campament ja desmuntat i les pulques, carregades fins dalt.

—És hora d’anar-se’n —li va dir a la Tuuli.

I, així, la petita tribu, o talo, de cinc famílies se’n va anar. Eren disset persones que duien tots els seus béns terrenals lligats a l’esquena i empaquetats en deu pulques, i que arrossegaven tres feixos de pals. Els esperava un camí molt llarg.

LA PARTENC ’ A

Mentre tirava la petita pulca, la Tuuli es va endarrerir a consciència perquè els seus pares l’avancessin i pogués anar al costat de la seva cosina gran, la Wren.

—Hola, Wren.

La Wren es va girar i va observar atentament la seva cosina des de l’interior de la caputxa de pell. Gairebé tots els membres de la tribu, també la Tuuli, tenien els ulls de color marró o avellana, però els de la Wren eren diferents, d’un marró ben intens. De la caputxa se li escapaven uns quants flocs de cabells foscos i rinxolats.

—Hola, Tuuli —li va contestar somrient—. Aquest matí, quan has pujat al penya-segat, has vist algun ren?

—Només els últims ressagats, que ja se n’anaven.

—I com estava el riu?

LA CACERA

—Sí. Potser tres o quatre —va coincidir la Wren.

—Una partida de caça del nostre campament?

—Gairebé segur. Per l’aspecte que té, de fa un dia o dos.

Unes petjades d’ocell molt suaus s’encreuaven amb el rastre humà.

Les noies es van posar dretes i van continuar baixant per la riba escarpada, on els peus els relliscaven en les empremtes que altres havien deixat. Van baixar al fons i es van apartar del rastre dels altres caçadors, remuntant la vall tan estreta en direcció contrària.

Quan van passar pel costat d’un gran ant, no es va moure gens ni mica i es va limitar a desprendre uns núvols vaporosos d’irritació. La Lupa no li va treure l’ull de sobre, tot i que no es va separar de la Tuuli.

—Podríem haver-lo caçat —va xiuxiuejar la Wren així que es van haver allunyat de l’enorme animal.

—Es pensa que som lleons alts —li va respondre la Tuuli—. Es pensa que li seria fàcil escapar-se en aquest terreny. No n’entén, de llances ni venables. És gairebé injust.

—Bé, encara no li ha arribat el dia.

La vall es va anar tornant cada cop més rocosa i abrupta, i totes tres van grimpar entre les roques fins a arribar a la taigà de làrixs que cobria el cim. La Lupa les va avançar per arribar primer al cim, on les va esperar. La Tuuli començava a tenir calor amb aquella capa de pell.

163

ALICE ROBERTS

Es van llançar branques al foc. La música i les cançons van començar. L’Aski va marcar un ritme sincopat amb el tambor i en Maatu va tocar melodies senzilles que van formar un teló de fons per a les lletres i les tonades conegudes d’algunes de les cançons favorites de la tribu. L’Aski va cantar una cançó sobre viatges i una altra sobre rens; una sobre la cursa del salmó, i una altra sobre Ama, la terra, i com el seu cos pròdig alimentava tots els seus fills. Tothom es va unir a la tornada. A la Tuuli li encantava aquella cançó, i li tremolaven els braços quan totes les veus es combinaven en harmonia. Va mirar l’Andar, que estava assegut amb les cames encreuades, els colzes als genolls i la barbeta recolzada sobre les mans entrellaçades. Era evident que gaudia de la música. La cançó deia el següent:

Som els fills d’Ama, de la terra vam néixer.

A la primavera del món, quan la vida es desplegava, d’ella vam néixer. Als seus braços ens sosté.

Fins i tot en Remi cantava. Li agradaven les cançons, fins i tot encara que fossin himnes a Ama. Les últimes notes es van apagar i hi va haver una pausa que no va durar gaire.

266

—És allà on anem —va dir la Tuuli, acariciant el pèl suau del clatell de la lloba. I es va endinsar en la immensitat de la tundra.

Descobreix la història de la humanitat a través de la cerca d’aventures d’una nena en aquesta èpica novel·la juvenil situada en la prehistòria, escrita per la professora Alice Roberts, autora supervendes i comunicadora.

ISBN 978-84-10268-22-7 9 7 8 8 4 1 0 2 6 8 2 2 7