R ei dy / Cu mmi n s
va viure durant un temps per damunt del brogit dels taxis, de l’escarritx dels camions d’escombraries, de les botzines dels cotxes i, és clar, d’autobusos que anaven en qualsevol direcció. I potser li agradaria tornar-hi algun dia. Però ara per ara escriu des de la seva casa de Colorado, just al davant de la biblioteca del barri, que li encanta. Els seus àlbums il· lustrats, divertits, vius i molt premiats, s’han fet un lloc entre els preferits dels lectors i oïdors de totes les edats. La veritat és que no ha tingut mai cap tortuga de terra, però al llarg dels anys ha conviscut amb un reguitzell de bestioles potser no tan ben educades, com ara tortugues d’aigua, periquitos, llangardaixos, carpins, hàmsters i, fins i tot, un gripau de ventre de foc molt entremaliat. Per saber-ne més, vegeu jeanreidy.com.
és autora, il· lustradora i directora d’art de llibres infantils. El seu primer àlbum il· lustrat, A Hungry Lion, or A Dwindling Assortment of Animals, fou finalista del Guardó Governor General, a més de Llibre d’Honor Irma Black i Llibre Destacat ALA. És també l’autora i il· lustradora de Stumpkin. De petita tenia una tortuga com a mascota, però es va escapar. De debò. Viu amb la seva família a Brooklyn, Nova York. Jacket design by Lucy Ruth Cummins + Sonia Chaghatzbanian Jacket illustrations copyright © 2019 by Lucy Ruth Cummins
La tortuga viu amb la Sara per damunt dels taxis, dels camions d’escombraries i de l’autobús de la línia 11, que du cap al sud. Mai no pensa en el món que hi ha a sota, fins un dia que la Sara es penja una motxilla molt grossa a l’esquena i fa una cosa que en Truman no havia vist mai abans: puja a l’autobús! En Truman espera el retorn de la Sara. Espera. I espera. I espera.
www.editorialentredos.com
I quan ja no pot esperar més, té clar el que ha de fer –encara que sembli. . . impossible!–. De
I l· l u st rac i o n s d e
Vivia amb la Sara, per damunt del brogit dels taxis, de l’escarritx dels camions d’escombraries i de les botzines dels cotxes . . .
i de l’autobús de la línia 11, que anava cap al sud.
Vivia amb la Sara, per damunt del brogit dels taxis, de l’escarritx dels camions d’escombraries i de les botzines dels cotxes . . .
i de l’autobús de la línia 11, que anava cap al sud.
En Truman mai no brogia ni escarritxava ni botzinava per res ni a ningú.
Era tranquil i reflexiu, igual que la Sara.
En Truman mai no brogia ni escarritxava ni botzinava per res ni a ningú.
Era tranquil i reflexiu, igual que la Sara.
Un dia, la Sara es va menjar un bon plàtan per esmorzar, es va posar un clip amb un llaç blau als cabells i es va cordar els botons d’una jaqueta nova de trinca.
Es va penjar a l’esquena una motxilla TAAAAAN grossa que s’hi haurien pogut enfilar trenta-dues tortuguetes,
però cap tortugueta no ho va fer.
Un dia, la Sara es va menjar un bon plàtan per esmorzar, es va posar un clip amb un llaç blau als cabells i es va cordar els botons d’una jaqueta nova de trinca.
Es va penjar a l’esquena una motxilla TAAAAAN grossa que s’hi haurien pogut enfilar trenta-dues tortuguetes,
però cap tortugueta no ho va fer.
R ei dy / Cu mmi n s
va viure durant un temps per damunt del brogit dels taxis, de l’escarritx dels camions d’escombraries, de les botzines dels cotxes i, és clar, d’autobusos que anaven en qualsevol direcció. I potser li agradaria tornar-hi algun dia. Però ara per ara escriu des de la seva casa de Colorado, just al davant de la biblioteca del barri, que li encanta. Els seus àlbums il· lustrats, divertits, vius i molt premiats, s’han fet un lloc entre els preferits dels lectors i oïdors de totes les edats. La veritat és que no ha tingut mai cap tortuga de terra, però al llarg dels anys ha conviscut amb un reguitzell de bestioles potser no tan ben educades, com ara tortugues d’aigua, periquitos, llangardaixos, carpins, hàmsters i, fins i tot, un gripau de ventre de foc molt entremaliat. Per saber-ne més, vegeu jeanreidy.com.
és autora, il· lustradora i directora d’art de llibres infantils. El seu primer àlbum il· lustrat, A Hungry Lion, or A Dwindling Assortment of Animals, fou finalista del Guardó Governor General, a més de Llibre d’Honor Irma Black i Llibre Destacat ALA. És també l’autora i il· lustradora de Stumpkin. De petita tenia una tortuga com a mascota, però es va escapar. De debò. Viu amb la seva família a Brooklyn, Nova York. Jacket design by Lucy Ruth Cummins + Sonia Chaghatzbanian Jacket illustrations copyright © 2019 by Lucy Ruth Cummins
La tortuga viu amb la Sara per damunt dels taxis, dels camions d’escombraries i de l’autobús de la línia 11, que du cap al sud. Mai no pensa en el món que hi ha a sota, fins un dia que la Sara es penja una motxilla molt grossa a l’esquena i fa una cosa que en Truman no havia vist mai abans: puja a l’autobús! En Truman espera el retorn de la Sara. Espera. I espera. I espera.
www.editorialentredos.com
I quan ja no pot esperar més, té clar el que ha de fer –encara que sembli. . . impossible!–. De
I l· l u st rac i o n s d e