SOCIALS. Eulàlia Ferrer. Coneixements. Unitat 2

SOCIALS 2

ESO

LLIBRE DE CONEIXEMENTS C-A. Trepat • S. Campamà • M. Cirach • E. Fernández • J. Vidal

UNITAT 2 Programa

Eulàlia Ferrer

TEMA 2 LA CIUTAT

1. El poblament urbà: la ciutat 2. La població urbana al món 3. La forma de la ciutat 4. Les funcions urbanes 5. Les àrees urbanes 6. Ciutat i territori 7. Els espais periurbans 8. La ciutat sostenible

Plànol del projecte d’Ildefons Cerdà per a l’Eixample

48

de Barcelona.

Unitat

2

La City de Londres (Regne Unit).

Pobresa a Barcelona. l).

Carrer de Lisboa (Portuga

49

1. El poblament urbà: la ciutat poblament • ciutat

S’anomena poblament la manera com la població s’estableix al territori. Es distingeixen dos grans tipus de poblament: el rural i l’urbà. [Fonts 1 i 2] El poblament rural pot ser concentrat o dispers. A Espanya, el primer tipus de poblament es troba en zones molt diverses, mentre que el segon és característic del nord peninsular.

En l’actualitat, el tipus de poblament més estès, i en constant creixement, és el poblament urbà, és a dir, la ciutat. [Font 3] La majoria de les persones tenim una imatge força clara que es correspon amb el concepte de ciutat. No resulta gens fàcil, en canvi, definir la ciutat d’una manera que sigui vàlida per a qualsevol indret del món. Aquest fet s’explica, bàsicament, per les diferències en la densitat de població que hi ha entre els diversos països. Per exemple, mentre que un determinat poblament a Noruega podria ser considerat una ciutat, al Japó tindria la consideració de poble petit. [Fonts 4 i 5] Tanmateix, hi ha dos aspectes que es poden considerar característics de totes les ciutats. En primer lloc, el fet que s’hi concentra una quantitat important de població. En segon lloc, les activitats econòmiques que s’hi desenvolupen, que solen correspondre al sector terciari o dels serveis. Aquest és el cas, per exemple, del comerç i de les activitats de gestió administrativa.

[Fonts 6 i 7] En conseqüència, la ciutat es pot definir com una aglomeració de població on predominen les activitats terciàries.+1+1

50

A

B

C

Font 1. A: poblament rural concentrat (Gósol, Berguedà).

Font 2. B: poblament rural dispers (Sotres, Astúries).

Font 3. C: poblament urbà (París, França).

TEMA

2

Font 4. La ciutat d’Oslo, amb 575.475 habitants, és la més poblada de Noruega, un país que té una densitat de població de només 13 habitants per quilòmetre quadrat.

Font 5. Osaka, amb 2.668.371 habitants, és la tercera ciutat més poblada del Japó. Aquest país té una densitat de població de 336 habitants per quilòmetre quadrat.

Font 6. Zona comercial al centre de Londres (Regne Unit).

Font 7. El barri de La Défense, a París (França), constitueix una de les zones de la ciutat on es concentren moltes oficines d’empreses i seus d’institucions.

51

2. La població urbana al món La població urbana mundial ha anat augmentant al llarg del temps. L’any 2007, va superar per primera vegada la població rural. Segons les estimacions elaborades per l’ONU, l’any 2030 el 62 % de la població mundial (és a dir, uns 5.000 milions de persones) viurà en ciutats i l’any 2050 ho farà el 68 %. [Fonts 8 i 9] Tot i que el creixement de la població urbana és a escala mundial, les ciutats que més creixen són les dels països emergents i les dels països en vies de desenvolupament. [Font 10] Aquest fet s’explica, bàsicament, per les migracions des de les zones rurals cap a les ciutats. La concentració de serveis, poder econòmic i poder polític a les ciutats fa que aquestes continuïn sent un focus d’atracció per a la població rural, la qual sovint fuig de la pobresa, de l’explotació o de problemes ambientals, com ara la sequera, que arruïnen els seus conreus.

Actualment, però, el creixement urbà i el creixement econòmic no sempre estan relacio-

nats. En conseqüència, una part important de la població d’origen rural que es desplaça cap a les ciutats no hi troba la resposta que esperava a les seves necessitats i sovint ha d’acabar vivint en barris perifèrics de barraques. Segons dades de l’ONU, es calcula que 1.000 milions de persones al món viuen en barris d’aquestes característiques. La pobresa urbana és ja un dels reptes que la humanitat té plantejats a curt i mitjà termini. [Fonts 11 i 12] Font 9. En aquestes dues imatges de l’edifici Flatiron i el seu entorn el 1904 (A) i actualment (B), es pot veure el creixement de la zona de Manhattan, un dels districtes que formen part de Nova York (Estats Units).

A

Milions

B

1.500 1.125 750 375 0 1950

1975 Europa

2009 Amèrica Llatina

2025

2050 Àfrica

Font 8. Evolució de la població urbana, 1950-2050. Tal com es pot observar, Àfrica serà el continent on la població urbana creixerà més les properes dècades.

52

Font: ONU i Le Monde Diplomatique, 2011

TEMA

2

Font 10. Les ciutats més poblades del món el 2025. L’any 2025 el 10 % de la població mundial viurà a les 27 grans ciutats de més de 10 milions d’habitants. Àsia concentra la majoria d’aquestes grans ciutats.

Font 11. Als barris pobres de les grans ciutats de l’Índia hi ha mancances de tota mena: higiene, escoles, hospitals…

Font 12. A São Paulo (Brasil) les desigualtats socials entre la població s’observen en el contrast entre els gratacels del centre de la ciutat i els barris de faveles (barraques) que han crescut al seu voltant.

53

3. La forma de la ciutat pla

La morfologia o forma de les ciutats, tant pel que fa al traçat dels carrers com a l’estructura dels edificis, ha canviat al llarg del temps. Els canvis en el traçat dels carrers, que es poden veure reflectits en el pla de les ciutats, s’han produït a causa de les necessitats dels nous mitjans de transport, d’una banda, i dels criteris estètics i les ideologies característics de cada època, de l’altra.

3.1. El pla de la ciutat La disposició desordenada del pla és característica de la part antiga de les ciutats. Els carrers presenten un traçat tortuós ja que la ciutat preindustrial creixia tancada dins les muralles i calia aprofitar tot l’espai disponible. En conseqüència, els edificis creixien en alçària i els carrers eren estrets. Un exemple d’aquest tipus de pla el constitueixen les ciutats medievals. [Font 13] El pla ortogonal, anomenat també reticular o en quadrícula, existeix des de l’antiguitat (Grècia…). L’auge d’aquest tipus de pla, però, va te-

nir lloc al final del segle xviii i durant el segle xix.

A les ciutats europees ha donat lloc als denominats eixamples. La regularitat del traçat dels carrers i la seva amplària faciliten la circulació de les persones i els vehicles. [Font 14] Les ciutats de pla radiocèntric s’estructuren en cercles concèntrics i s’ordenen a l’entorn d’un punt central del qual surten tots els carrers.

Aquests, traçant radis en forma d’estrella, travessen els diversos cercles i comuniquen el centre amb la perifèria. Al centre de la ciutat hi convergeixen les activitats i les comunicacions. [Font 15]

3.2. La ciutat i el pas del temps La ciutat és com una font històrica ja que, per mitjà dels canvis que ha experimentat al llarg del temps, es pot observar l’empremta que hi han deixat les societats de cada època. [Font 16] Així mateix, al paisatge urbà hi ha vestigis que permeten apreciar els canvis esdevinguts en les activitats econòmiques. Per exemple, moltes ciutats catalanes tenen un passat industrial molt important que, actualment, encara es pot observar.

Font 13. Imatge actual i plànol de Montblanc (Conca de Barberà), un exemple clar de població medieval.

54

TEMA

2

Font 14. Plànol del projecte d’Ildefons Cerdà per a l’Eixample de Barcelona, aprovat l’any 1859, i imatge actual d’una part d’aquesta zona en què es pot apreciar la forma de quadrícula.

Font 15. El plànol de la zona centre de París (França) és un bon exemple de pla radiocèntric.

Font 16. Al Call de Girona es pot apreciar l’empremta que hi va deixar la comunitat jueva medieval.

55

4. Les funcions urbanes funcions urbanes

Les funcions urbanes són el conjunt d’activitats de caràcter econòmic, social, polític i cultural

que du a terme la població d’una ciutat determinada. En la majoria de ciutats, malgrat les diferències que hi pot haver, s’hi acostumen a desenvolupar les funcions que hi ha recollides en la taula següent:

És característica de la ciutat des de l’antiguitat i es basa en l’intercanvi de béns i serveis.

Funció comercial

La ciutat canalitza el comerç entre els centres de producció i els consumidors i les consumidores. [Font 17]

Funció administrativa i de gestió

Funció residencial

Funció cultural i d’oci

Està molt diversificada, ja que pot estar vinculada al món de la producció (assegurances, finances, etc.) o a l’àmbit de les institucions polítiques (ajuntament, govern autonòmic, govern central, etc.). [Font 18] És característica de la ciutat des de temps remots, ocupa la major part del sòl urbà i presenta realitats molt diferents en funció de la desigualtat social i econòmica. [Font 19] Està relacionada amb els interessos culturals de la població i comprèn museus, biblioteques, campus universitaris, equipaments esportius i d’oci en general… [Font 20] És clarament residual en l’actualitat, ja que l’elevat preu del sòl urbà i el control sobre els

Funció industrial

impactes ambientals de les activitats industrials han fet que les indústries es concentrin en polígons industrials de la perifèria urbana. [Font 21]

Algunes ciutats estan especialitzades en una funció determinada. A Roma (Itàlia), Jerusalem (Israel) i la Meca (Aràbia Saudita), per exemple,

Font 17. Zona comercial del centre de Girona.

56

hi ha un predomini de la funció religiosa i a ­Florència i Venècia (Itàlia), de la funció cultural i d’oci. [Fonts 22 i 23]

Font 18. La City de Londres és una zona on es desenvolupen diversos àmbits de gestió.

TEMA

2

Font 20. El Museu Guggenheim i el seu entorn concentren una oferta cultural i d’oci a Bilbao.

Font 19. Barri del Raval de Barcelona.

Font 22. La Meca és la ciutat santa per excel· lència del món islàmic.

Font 21. Molts polígons, com aquest de Parets del Vallès (Vallès Oriental), han crescut arran del trasllat de la funció industrial fora de les ciutats.

Font 23. Florència està considerada una de les ciutats més belles del món i posseeix un patrimoni artístic excepcional.

57

5. Les àrees urbanes àrees urbanes

Les funcions urbanes es concentren principalment en unes zones determinades de la ciutat.

Això permet diferenciar àrees urbanes, és a dir, espais urbans amb unes característiques concretes segons quina sigui la funció o funcions que s’hi desenvolupen d’una manera predominant.

En les denominades àrees centrals terciàries o CBD (central business district) sovint coincideixen les funcions comercial i administrativa i de gestió. Solen estar situades al centre de la ciutat o en barris nous. En general, estan ben comunicades amb la resta de la ciutat, i la funció residencial hi és pràcticament inexistent. [Font 24] La funció comercial sol ser present en tota la ciutat. Hi ha àrees comercials de diferents tipus que constitueixen espais urbans on la ciutadania, a més de comprar, fa activitats de lleure. Juntament amb els comerços, hi ha establiments dedicats a la restauració i sales de cinema. [Font 25]

Les àrees residencials presenten una marcada diversitat relacionada amb els diferents nivells de renda de la població. Així, hi ha barris residencials que tenen tota mena de serveis i estan ben comunicats i n’hi ha altres que es caracteritzen per tenir edificacions de poca qualitat i que presenten algunes mancances pel que fa als serveis bàsics. [Fonts 26 i 27] Finalment, cal remarcar que, en contrast amb les àrees urbanes caracteritzades per tenir una funció predominant, darrerament s’està desenvolupant un nou model d’àrea urbana multifuncional. Aquest tipus d’àrea es caracteritza per integrar diferents funcions (residencial, administrativa, cultural, productiva…) en una mateixa zona de la ciutat. [Font 28] Els objectius principals d’aquest nou model d’àrea urbana són reduir l’impacte ambiental provocat pel consum d’energia i la contaminació, rendibilitzar les infraestructures urbanes, com ara els transports públics, l’enllumenat i el clavegueram, i estimular la cohesió social.

Font 24. L’Eix Macià de Sabadell (Vallès Occidental) constitueix una àrea central terciària on es localitzen oficines, centres comercials i els jutjats.

58

TEMA

2

Font 25. A la ciutat, els espais comercials ofereixen cada vegada més la possibilitat de combinar compres i oci per tal d’atreure els possibles compradors. N’és un exemple La Maquinista de Barcelona.

Font 26. Habitatges amb serveis comunitaris a Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental).

Font 27. Blocs d’habitatges al barri de Bellvitge de l’Hospitalet de Llobregat (Barcelonès).

Font 28. El districte 22@Barcelona, amb l’edifici Media-TIC com a emblema, és un exemple de model d’àrea urbana multifuncional. En aquest cas, les activitats productives pertanyen als àmbits del coneixement i de les tecnologies de la informació i la comunicació.

59

6. Ciutat i territori xarxa urbana • àrea metropolitana conurbació • megalòpoli

6.1. Les xarxes urbanes Les funcions i les activitats urbanes no es desenvolupen estrictament dins els límits d’una ciutat, sinó que van més enllà i abasten el territori que l’envolta. La seva influència arriba a les ciutats i els pobles propers, que utilitzen els seus serveis i, a la vegada, li proporcionen allò que la ciutat necessita i no pot produir per si mateixa.

En conseqüència, es creen una sèrie de relacions estables entre els diferents nuclis de població d’un territori que donen lloc a les xarxes urbanes. Una xarxa urbana és, doncs, el conjunt de ciutats d’un territori determinat que mantenen entre si relacions intenses. Aquestes relacions es manifesten a través dels moviments de població, de mercaderies o d’informació.

[Fonts 29 i 30]

tral i d’una sèrie de nuclis de població propers, amb els quals s’ha creat una certa continuïtat de l’espai urbà i una xarxa estable de relacions.

[Font 31] • Les conurbacions, que són formades per diverses ciutats –totes importants– que, a causa del seu creixement, han fet desaparèixer l’espai rural que les separava. [Font 32] • Les megalòpolis, que són les regions urbanes més extenses. Són formades per una sèrie de grans ciutats i les seves corresponents àrees metropolitanes.

6.2. Les regions urbanes El creixement de les ciutats i els avenços en els transports han fet que l’espai urbà s’estengués pel territori i es formessin grans regions urbanes. Segons les seves característiques, les regions urbanes se solen classificar en tres tipus diferents: • Les àrees metropolitanes, que consten d’una ciutat cen-

60

Font 29. La xarxa urbana catalana és especialment densa a la zona litoral, on es concentren la majoria de ciutats més poblades. L’única excepció la constitueix Lleida.

TEMA

2

Font: IERMB

Font 30. A la regió metropolitana de Barcelona es produeixen gairebé 2,5 milions de desplaçaments diaris de persones. Aquest moviment de població és un exemple de relacions entre ciutats.

Font 31. L’àrea metropolitana de Barcelona comprèn aquesta ciutat i 35 municipis més.

I

Font 32. La xarxa urbana espanyola està encapçalada per les àrees metropolitanes de Madrid i Barcelona i s’estructura en sis subsistemes urbans: Mediterrani, Central, Meridional, Cantàbric, Atlàntic i Canari.

61

7. Els espais periurbarns espai periurbà

Com que l’espai urbà no ocupa únicament el nucli de la ciutat, sinó que s’estén pel territori que l’envolta, això fa que hi hagi una sèrie d’espais fora de la ciutat on es desenvolupen diverses funcions, les quals estan directament relacionades amb la ciutat. [Fonts 33, 34 i 35] Aquests espais reben el nom d’espais periurbans.

L’aparició i l’extensió d’aquests espais s’han produït gràcies al desenvolupament dels transports i les comunicacions, que faciliten el trasllat pel territori de la població i les mercaderies.

Una de les funcions urbanes que s’acostuma a desenvolupar als espais periurbans és la residencial, amb un predomini dels habitatges de tipus unifamiliar, individual o adossat. Globalment, aquest model extensiu d’urbanització és poc sostenible, ja que comporta un consum elevat d’energies i de sòl. [Font 36] De vegades, als espais periurbans encara hi són presents les activitats del sector primari, que conviuen amb altres activitats corresponents als sectors secundari i terciari. [Font 37] Tot plegat posa de manifest que a les zones molt urbanitzades els límits entre l’espai urbà i l’espai rural són cada vegada més difusos.

Font 33. Als espais periurbans s’hi solen localitzar grans superfícies comercials, ja que aquests espais necessiten una gran extensió de sòl. En la fotografia, es pot observar una instal·lació d’aquest tipus entre les poblacions de Barberà del Vallès i Sabadell (Vallès Occidental). La seva construcció ha modificat l’espai entre aquestes dues ciutats, que s’ha urbanitzat i ha desplaçat altres activitats, com ara l’agricultura.

62

Font 34. Edifici del Banc Sabadell al Polígon Can Sant Joan de Sant Cugat (Vallès Occidental). Les activitats relacionades amb el món empresarial també es poden trobar fora del centre de la ciutat.

TEMA

2

Font 35. Campus de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) a Bellaterra (Vallès Occidental).

Als espais periurbans sovint es localitzen infraestructures relacionades amb la formació.

Font 36. Els habitatges que predominen als espais periurbans solen ser de poca alçària i de tipus unifamiliar.

Font 37. A la zona del delta del Llobregat conviuen els conreus amb les naus industrials i la proximitat de l’aeroport.

63

8. La ciutat sostenible impacte ambiental • sostenibilitat

Les ciutats, sobretot aquelles que creixen més, ocupen una gran extensió de territori i estan densament poblades. En conseqüència, l’impacte ambiental que generen és important. Per això es fa necessari aplicar una sèrie de mesures amb l’objectiu de reduir aquest impacte. La sostenibilitat, per tant, esdevé una necessitat.

En aquest sentit, el paper dels ajuntaments és fonamental, ja que són les institucions encarregades de vetllar pels interessos col·lectius, és a dir, pel conjunt de la ciutadania, enfront dels interessos privats. A més, també és molt important la implicació de la ciutadania, sense la qual és molt difícil aconseguir l’objectiu de la sostenibilitat.

Els problemes ambientals que generen les ciutats són diversos. A continuació n’exposem alguns dels més rellevants.

Font 38. Embassament de Sau (Osona).

Els embassaments són infraestructures molt necessàries per abastar d’aigua els grans nuclis urbans.

64

8.1. L’elevat consum d’aigua El consum d’aigua a les ciutats varia en funció del clima, els hàbits de la població i el grau de desenvolupament econòmic. La necessitat d’abastament d’aigua a les ciutats obliga a construir importants infraestructures. [Font 38] D’altra banda, la ciutat genera aigües contaminades que cal depurar abans que arribin als rius i el mar. A més, les aigües residuals tractades es poden reutilitzar, per exemple, per al reg. [Fonts 39 i 40]

8.2. Consum d’energia i contaminació Per desenvolupar les funcions del sistema de vida urbà, les ciutats necessiten energia. Així, cal abastar la població d’aliments i de fonts d’energia.

L’elevat consum d’energia, sobretot de combustibles fòssils, és la causa principal de la contaminació atmosfèrica i acústica de les ciutats. El transport urbà i l’ús de la calefacció i la refrigeració en són els agents principals. [Fonts 41 i 42]

Font 39. Depuradora d’aigües residuals del Prat de Llobregat (Baix Llobregat). La depuració de l’aigua permet un estalvi important ja que, per exemple, es pot utilitzar per al reg.

TEMA

2

Font 40. Dipòsit d’aigües pluvials del parc de Joan Miró de Barcelona.

Els dipòsits d’aigües pluvials permeten emmagatzemar l’aigua de la pluja per al seu aprofitament.

Font 41. L’elevada densitat de trànsit de vehicles a les ciutats provoca problemes de contaminació atmosfèrica i acústica.

Font 42. L’ús del tramvia ha contribuït a reduir la contaminació a les ciutats. Per facilitar els desplaçaments i minimitzar l’impacte ambiental, és necessària una xarxa de transport públic completa.

65

8.3. Els residus urbans

8.4. La sostenibilitat social

Les ciutats produeixen constantment una gran quantitat de residus sòlids. En aquest fet hi influeix d’una manera notable l’expansió d’un model de vida consumista, basat en la renovació periòdica de molts elements de la llar, com ara els mobles i els electrodomèstics.

L’eliminació dels residus urbans constitueix un repte molt important, ja que són formats per materials molt diversos que és imprescindible seleccionar i separar per al seu tractament posterior. [Fonts 43 i 44] A més de disposar de les infraestructures necessàries de selecció i recollida de residus, és molt important potenciar la implicació de la ciutadania. La col·laboració ciutadana és imprescindible per fer realitat l’anomenada estratègia de les tres erres, és a dir, reduir, reutilitzar i reciclar. [Font 45]

El concepte de sostenibilitat inclou tres àmbits: l’econòmic, l’ambiental i el social. Els dos primers es refereixen als recursos de la Terra i el tercer, als recursos humans, tant des del punt de vista individual com de comunitat. Per tant, per assolir una sostenibilitat plena, cal incorporar els tres àmbits. Així, les ciutats més sostenibles són aquelles en què també es treballa perquè la població tingui unes condicions de vida adequades.

Les desigualtats socials i econòmiques són comunes a totes les ciutats i provoquen l’existència de les denominades bosses de pobresa o Quart Món. Per això, les administracions han d’aplicar polítiques dirigides a millorar les condicions de vida de la població més desfavorida. En definitiva, han de vetllar pel bé comú enfront dels interessos particulars. [Fonts 46, 47 i 48]

Vidre

Paper i cartró

• Ampolles de vidre

• Diaris i revistes

• Bosses de plàstic

• Pots de vidre

• Capses i embolcalls de cartró

• Envasos (pots de iogurt, ampolles

• Gots i plats de vidre…

• Fulls de propaganda

d’aigua, embolcalls de pasta…)

• Paper d’embolicar

• Llaunes de conserva i de begudes

• Sobres de cartes…

• Brics de llet i de sucs…

Font 43. A la majoria de ciutats hi ha diferents tipus de contenidors per separar els residus sòlids.

Font 44. Deixalleria de la Vall d’Hebron (Barcelona). Les deixalleries són dipòsits per recollir mobles, roba i residus especials, com ara bombetes i fluorescents, pintura i oli domèstic.

66

Llaunes, envasos i brics

Font 45. A l’Ecoparc de Barcelona, situat a la Zona Franca, s’hi duen a terme diversos tractaments de residus, com ara el compostatge. Les plantes de compostatge transformen la matèria orgànica en biogàs. Aquest combustible s’utilitza en part per fer funcionar la planta i la resta s’incorpora a la xarxa elèctrica.

TEMA

2

Font 46. Les cares de la pobresa no es corresponen solament amb el que anomenem Tercer Món, sinó que són presents a totes les ciutats i tenen a veure amb la gran diversitat de persones. Per això n’hi ha de totes les edats i ètnies.

Font 47. La imatge de persones buscant alguna cosa aprofitable en un contenidor és característica del Quart Món. Ara bé, en èpoques de crisi econòmica, s’estén pertot arreu.

Font 48. Més enllà de la feina de les administracions, la tasca realitzada per persones voluntàries que contribueixen a combatre la pobresa és molt important.

67

ORGANITZA ELS TEUS CONEIXEMENTS poblament • ciutat settlement • city

pla / plan

Manera com la població s’estableix al territori. Pot ser rural o urbà. El tipus de poblament més estès és l’urbà, és a dir, la ciutat.

Morfologia o forma d’una ciutat, és a dir, traçat dels carrers, estructura dels edificis, etc. Pot ser desordenat, ortogonal (eixample), radiocèntric, etc.

sostenibilitat / sustainability

LA CIUTAT

Les ciutats més sostenibles són aquelles que treballen perquè els seus habitants tinguin unes condicions de vida adequades en els àmbits econòmic, ambiental i social.

espai periurbà / periurban area

impacte ambiental environmental impact

68

Problemes que generen les ciutats i que cal resoldre d’una manera sostenible per garantir-ne el funcionament. Els més rellevants són l’elevat consum d’aigua, el consum d’energia i la contaminació que comporta, la gestió dels residus urbans i la sostenibilitat social.

Àrea fora de la ciutat on es desenvolupen diverses funcions, les quals estan directament relacionades amb la ciutat. S’hi solen localitzar grans superfícies comercials perquè necessiten una gran extensió de sòl.

funcions urbanes • àrees urbanes urban functions • urban areas

xarxa urbana / urban network

Les funcions urbanes són el conjunt d’activitats de caràcter econòmic, social, polític i cultural que du a terme la població d’una ciutat. Les més habituals són la comercial, l’administrativa i de gestió, la residencial, la cultural i d’oci i la industrial.

Les àrees urbanes són espais urbans amb unes característiques concretes segons quina sigui la funció o funcions que s’hi desenvolupen d’una manera predominant.

Conjunt de ciutats d’un territori que mantenen entre si relacions intenses que es manifesten a través dels moviments de població, de mercaderies o d’informació.

àrea metropolitana metropolitan area

conurbació conurbation megalòpoli / megalopolis Tipus de regió urbana que consta d’una ciutat central i d’una sèrie de nuclis de població propers, amb els quals s’ha creat una certa continuïtat de l’espai urbà i una xarxa estable de relacions.

Al web www.espaibarcanova.cat trobaràs l’apartat Organise your Knowledge per conèixer les Tipus de regió urbana formada per diverses ciutats que, Tipus de regió urbana, encara més extensa que la a causa del seu creixement, conurbació, formada per una sèrie de grans ciutats han fet desaparèixer l’espai i les àrees metropolitanes corresponents. rural que les separava.

paraules clau i el seu significat en anglès.

69