SOCIALS. Eulàlia Ferrer. Coneixements. Unitat 2

SOCIALS 1

ESO

C-A. Trepat • S. Campamà • M. Cirach • E. Fernández • J. Vidal

UNITAT 2 Programa

Eulàlia Ferrer

TEMA 2 EL PLANETA BLAU

1. L’escorça de la Terra 2. Oceans i continents 3. Les aigües continentals: rius i llacs 4. Relleu i hidrografia d’Europa 5. Relleu i hidrografia d’Àsia 6. Relleu i hidrografia d’Àfrica 7. Relleu i hidrografia d’Amèrica 8. Oceania: un continent dispers 9. L’Antàrtida: el continent blanc 10. Relleu i hidrografia d’Espanya 11. Relleu i hidrografia de Catalunya

Les formes de relleu.

32

Unitat

2

Cim de l’Everest, a l’Himàlaia.

Esquema del curs d’un riu.

33

1. L’escorça de la Terra escorça • relleu

La Terra es divideix en tres grans capes o blocs que no sempre són formats per materials sòlids: l’escorça, el mantell i el nucli. [Font 1] L’escorça de la Terra no és igual a tot arreu i adopta formes diferents. El conjunt de les diferents formes de l’escorça de la Terra rep el nom de relleu. L’aspecte del relleu es pot reduir a tres formes bàsiques: les muntanyes, les valls i les planes. [Fonts 2 i 3] L’escorça és sòlida i té contacte directe amb l’atmosfera o amb l’aigua dels mars i els oceans.

El mantell es divideix en dues parts: el mantell intern és sòlid i rígid, mentre que el mantell extern és format per roques en estat viscós a causa de les altes temperatures.

El nucli és format per ferro i níquel. En el nucli intern aquests materials són sòlids, mentre que en el nucli extern són líquids.

Font 3. Les formes del relleu de la Terra.

1 1 1 1 1 1 1 1 1

34

Font 1. Les capes de la Terra.

TEMA

2

Font 2. Segons l’altitud, les muntanyes es classifiquen en alta muntanya (per sobre dels 2.500 m), muntanya mitjana (entre els 1.000 m i els 2.500 m) i baixa muntanya (per sota dels 1.000 m). En les imatges hi ha representats cadascun dels tres tipus: el cim de l’Everest, a l’Himàlaia (A), el Turó de l’Home, al Montseny (B), i el Tibidabo, a Collserola (C).

35

2. Oceans i continents oceà • mar • continent

Sabies que…?

El nom de l’oceà Atlàntic prové d’una llegenda grega que situa en aquest oceà

El 71 % de la superfície de la Terra és formada per grans masses d’aigua que anomenem oceans.

N’hi ha cinc: l’Àrtic, l’Antàrtic, l’Atlàntic, l’Índic i el Pacífic.

Dels oceans, n’emergeixen grans extensions de terra ferma que reben el nom de continents.

N’hi ha sis: Europa, Àsia, Àfrica, Amèrica, Oceania i l’Antàrtida. [Fonts 4 i 5] Dins d’un oceà, les extensions reduïdes d’aigua que hi ha a la vora de la costa s’anomenen mars.

El fons dels oceans és travessat per autèntiques cadenes de muntanyes, anomenades dorsals. Algunes illes, com ara Islàndia o les Galápagos, són cims emergits d’aquestes muntanyes. [Font 6]

Font 4. Planisferi del planeta Terra.

36

una gran illa, anomenada Atlàntida, que es va enfonsar en les seves aigües.

L’origen del nom de l’oceà Pacífic sembla que prové del fet que quan el va veure el seu descobridor, l’extremeny Vasco Núñez de Balboa, feia molt bona mar. De tranquil i calmós, però, aquest oceà no en té res.

El nom Àrtic deriva del grec árktos, que vol dir ‘os’, i el nom Antàrtic, del grec antarktikós, que significa ‘oposat a l’Àrtic’.

Finalment, l’oceà Índic rep aquest nom perquè banya les costes de la gran península de l’Hindustan.

Oceans (superfície en km2)

TEMA

2 179.650.000

Font 5. Superfície dels oceans i dels continents.

92.040.000 74.900.000

14.060.000

ic Àrt

Continents (superfície en km2)

20.327.000

tàr An

tic

c nti

à Atl

ic

Índ

fic

cí Pa

30.221.000

44.579.000

42.657.270

13.180.000

a

ic Àfr

a

ric

è Am

tàr An

a

tid

10.530.571 8.950.000

ia Às

pa

ro Eu

nia

ea Oc

Font 6. Les dorsals oceàniques són grans serralades submergides que arriben a superar els 3.000 metres d’altitud. Estan connectades i formen un únic sistema, de 65.000 km de llargada, que travessa els oceans del planeta.

37

3. Les aigües continentals: rius i llacs riu • afluent • llac

Sabies que…?

Del total de l’aigua que hi ha al planeta Terra, només el 2,5 % és dolça. A més,

Quan plou es formen dipòsits d’aigua subterranis que surten a la superfície gràcies a les fonts.

Si aquestes fonts tenen molt cabal, poden iniciar uns corrents d’aigua continus: els rius.

Els rius poden desembocar a la mar o en un altre riu. En aquest darrer cas s’anomenen afluents. El recorregut que fa un riu s’anomena curs, la quantitat d’aigua que porta és el cabal i l’espai per on passa, el llit. El conjunt format pel riu principal i els seus afluents s’anomena xarxa fluvial i el territori que ocupa aquesta xarxa rep el nom de conca fluvial. [Fonts 7 i 8] En la trajectòria d’un riu, des del seu naixement fins a la desembocadura, cal distingir tres zones amb unes característiques ben diferents: el curs alt, el curs mitjà i el curs baix. [Font 9] A diferència dels rius, en què l’aigua sempre està en moviment, els llacs són embassaments naturals d’aigua dolça. Si són petits s’anomenen estanys.

Des d’antic l’ésser humà ha volgut aprofitar-se de l’aigua i ha construït canals per portar-la a llocs llunyans i secs. També s’ha aprofitat l’aigua dolça per produir electricitat i s’ha procurat disposar de reserves per tenir-ne en temps de sequera.

gairebé tota aquesta aigua està situada als casquets polars o bé és subterrània.

Per això, només un percentatge molt petit del total de l’aigua de la Terra és al nostre abast gràcies als rius, els pous i els llacs.

Recorda Un riu que desemboca en un altre riu és un afluent.

Un riu i els seus afluents formen una xarxa fluvial.

L’espai per on discorren les aigües d’una xarxa fluvial s’anomena conca.

38

Font 7. La conca fluvial és el territori que ocupa una xarxa fluvial.

Una de les conques fluvials més grans del món és la del riu Amazones, a l’Amèrica del Sud.

TEMA

2

Font 8. Esquema d’una conca fluvial.

Font 9. El curs d’un riu.

39

4. Relleu i hidrografia d’Europa Situada a l’hemisferi nord, Europa té una forma retallada. Excepte les terres de la Rússia central, qualsevol punt geogràfic del continent europeu no és a més de 1.000 km de distància de la costa.

Després d’Austràlia, Europa és el continent més baix. Dos terços de la seva superfície fan menys de 200 m d’altura i únicament el 6 % supera els 1.000 m.

El relleu europeu s’organitza a partir d’una gran plana central, envoltada, tant per l’est com pel sud, d’un conjunt de serralades més altes, algunes de les quals fan més de 5.000 m.

Bona part de les serralades del sud d’Europa divideixen els rius que hi neixen en dos vessants: l’Atlàntic i el Mediterrani. [Font 10]

Dades bàsiques del continent europeu Superfície: 10.530.571 km2 Altitud mitjana: 300 m Situació i límits continentals: N: 71º N (cap Nord, Noruega) S: 36º N (punta de Tarifa, Espanya) E: 67º E (extrem nord dels Urals, República dels Komis, Rússia) O: 9º O (Cabo da Roca, Portugal)

Longitud dels principals rius d’Europa Volga

3.531 km 2.860 km

Danubi

2.201 km

Dnièper Don

1.967 km

Petxora

1.809 km

Dnièster Rin

40

1.411 km 1.232 km

Sabies que…?

Segons la mitologia grega, Europa era una noia molt bonica. El déu Zeus se’n va enamorar i, convertit en brau, la va raptar. El pare d’Europa va ordenar que la busquessin, però no la van trobar.

TEMA

2

ús

Elbr

Font 10. Mapa físic d’Europa.

41

5. Relleu i hidrografia d’Àsia Àsia és el continent més extens de la Terra i el que té una altitud mitjana més gran. La seva superfície representa el 29,45 % de totes les terres emergides del planeta. Gairebé la totalitat del continent asiàtic està situat a l’hemisferi nord, excepte bona part de les illes que formen Indonèsia.

El relleu d’Àsia té com a centre l’altiplà del Pamir, a partir del qual s’articulen dos grans sistemes de relleu. El primer d’aquests sistemes el formen un conjunt d’altiplans que s’estenen, en direcció nord-est, des del Pamir fins a l’estret de Bering, i el segon és constituït per les serralades i els altiplans que s’estenen des del Pamir cap a l’est. En aquest segon conjunt hi ha l’altiplà del Tibet (4.500 m) i la serralada de l’Himàlaia, que inclou totes les muntanyes que fan més de 8.000 m d’altitud del món, com, per exemple, l’Everest, el K2 i el Lhotse. Les grans planures del continent estan situades a la seva perifèria.

Els altiplans del centre del continent asiàtic constitueixen la línia que marca la divisió entre els vessants àrtic i índic dels rius asiàtics. La serralada de l’Himàlaia, al seu torn, separa els vessants índic i pacífic.

Els principals rius d’Àsia neixen a l’Himàlaia i són molt llargs i cabalosos, com també ho són els rius que desemboquen a l’oceà Àrtic i que neixen als altiplans del centre del continent. Àsia està envoltada de tres oceans: l’Àrtic, l’Índic i el Pacífic. A les costes de l’oceà Índic hi ha tres grans penínsules: l’Aràbiga, la de l’Hindustan i la d’Indoxina. A la costa de l’oceà Pacífic uns quants arxipèlags s’estenen paral·lelament al continent des de l’illa de Java, al sud, fins a Alaska, al nord. [Font 11]

Recorda Àsia és el continent més gran del món i el que té les muntanyes més altes.

Sabies que…?

Segons la mitologia grega, Tetis, filla de la deessa Gea i del déu Urà, es va casar amb el seu germà Oceà i van tenir més de tres mil fills i filles. Una d’aquestes filles era, precisament, Àsia.

Longitud dels principals rius d’Àsia

Dades bàsiques del continent asiàtic Superfície: 44.579.000 km2 Altitud mitjana: 960 m Situació i límits continentals: N: 77º N (cap Txeliuskin, Rússia) S: 1º N (Tanjung Piai, Malàisia) E: 169º O (cap Dejnev, Rússia) O: 26º E (cap Baba, Turquia)

42

Iangtsé

5.800 km 5.410 km

Obi Huang He

4.845 km

Mekong

4.500 km

Amur

4.416 km

Lena

4.400 km

Ienissei

4.092 km

Ian

gts

é

TEMA

2

Font 11. Mapa físic d’Àsia.

43

6. Relleu i hidrografia d’Àfrica La superfície d’Àfrica representa un 22 % de totes les terres emergides del món. És, doncs, el tercer continent més gran. El territori africà està repartit a parts iguals entre l’hemisferi nord i l’hemisferi sud, i tres quartes parts de la seva superfície es localitzen en longitud est.

El relleu de les costes africanes és regular: hi ha pocs accidents geogràfics i les poques illes que hi ha, amb l’única excepció de Madagascar, són força petites.

Al continent africà el terreny de seguida s’eleva; de fet, només un 10 % de la seva superfície es pot considerar terres baixes.

El relleu del continent africà s’organitza a partir d’un conjunt d’altiplans que neix a les costes de Namíbia i s’estén fins a la costa de la mar Roja. Aquest conjunt de muntanyes divideix els rius en els tres vessants del continent: al nord, el vessant mediterrani, a l’oest, el vessant atlàntic, i al sud-est, el vessant índic.

Al centre del continent africà hi destaquen terres més baixes recorregudes per grans rius, com ara el Congo i el Níger. Bona part del terç nord del continent està ocupat per un gran desert: el Sàhara.

Els principals rius d’Àfrica són molt llargs i cabalosos, ja que neixen en zones on plou molt. Al vessant atlàntic destaquen el Níger i el Congo. La disposició del relleu fa que els rius del vessant índic, com el Zambezi i el Limpopo, siguin més curts.

A Àfrica hi ha el que es considera el riu més llarg del món: el Nil. Aquest riu recorre 6.671 km des de l’altiplà de Burundi, on neix, fins a la mar Mediterrània, on desemboca. [Font 12] Recorda Àfrica és el continent on hi ha el desert càlid més gran del món: el Sàhara.

Sabies que…?

El nom d’Àfrica prové del mot grec a-frikós, que vol dir ‘sense fred’. Van ser els romans els qui van utilitzar aquest nom per denominar el nord del continent, fins al desert del Sàhara.

Amb el temps, aquest nom va passar a designar tot el continent.

Longitud dels principals rius d’Àfrica

Dades bàsiques del continent africà Superfície: 30.221.000 km2 Altitud mitjana: 650 m Situació i límits continentals: N: 37º N (cap Blanc, Tunísia) S: 34º S (cap Agulhas, Sud-àfrica) E: 51º E (cap Hafun, Somàlia) O: 17º O (cap Verd, Senegal)

44

6.671 km

Nil

4.200 km

Congo

4.160 km

Níger Zambezi Orange Limpopo Senegal

2.660 km 1.860 km 1.600 km 1.440 km

TEMA

2

Llac Tanganyika

Font 12. Mapa físic d’Àfrica.

45

7. Relleu i hidrografia d’Amèrica Amèrica és el segon continent pel que fa a superfície, que representa el 30,2 % de totes les terres emergides del món. De forma allargassada, s’estén des de l’oceà Àrtic fins a pràcticament l’oceà Antàrtic. El territori del continent americà està situat en la seva totalitat a l’hemisferi occidental i les seves terres es reparteixen al nord i al sud de l’equador.

Encara que Amèrica és un únic continent, per la seva forma es pot dividir en tres grans unitats: Amèrica del Nord, Amèrica Central, que inclou tot el conjunt d’illes del mar Carib, i Amèrica del Sud. Els litorals dels extrems nord i sud del continent són força accidentats i presenten un gran nombre d’illes. També ho és la costa centreamericana i el conjunt d’arxipèlags que s’estén des de la península de Florida fins a la desembocadura de l’Orinoco.

L’element més característic del relleu americà és el conjunt continuat de serralades que recorren la costa del Pacífic des d’Alaska, al nord, fins a la Terra del Foc, al sud. A la costa est, en canvi, hi ha un conjunt dispers de muntanyes i mas-

Dades bàsiques del continent americà Superfície: 42.657.270 km2 Altitud mitjana: 650 m Situació i límits continentals: N: 71º N (península Boothia, Canadà) S: 53º S (cap Froward, Xile) E: 34º O (cap Branco, Brasil) O: 168º O (cap Príncep de Gal· les, Alaska)

46

sissos de menys altitud. Entre les serralades del sector occidental i els massissos i les serralades del sector oriental hi ha grans planures i depressions.

Els rius més llargs i cabalosos del continent americà, com ara el Mississipí i l’Amazones, neixen a les serralades occidentals i travessen les grans planures en direcció est i sud. [Font 13] Recorda Amèrica és el continent la superfície del qual ocupa més extensió alhora dels dos hemisferis.

Sabies que…?

Segons la teoria més estesa, Amèrica pren el nom del navegant i mercader italià Amerigo Vespucci (1454-1512).

Vespucci hauria estat el primer a afirmar que Amèrica era un nou continent, i no la part oriental d’Àsia, tal com es considerava des que Cristòfor Colom hi va arribar el 1492.

Longitud dels principals rius d’Amèrica Amazones-Ucayali

6.280 km 5.620 km

Mississipí-Missouri Amazones-Marañón

5.500 km

Riu de la Plata-Paranà

4.700 km 4.241 km

Mackenzie Riu Grande Yukon

3.034 km 2.897 km

TEMA

2

Font 13. Mapa físic d’Amèrica.

47

8. Oceania: un

9. L’Antàrtida: el

El continent d’Oceania se sol dividir en les tres grans unitats següents: el subcontinent d’Austràlia; un conjunt de quatre illes que l’envolten, Nova Guinea, Tasmània i les dues illes de Nova Zelanda, i el conjunt d’arxipèlags que configuren la Micronèsia, la Melanèsia i la Polinèsia.

Situada entre els oceans Índic i Pacífic, Austràlia té una altitud mitjana que no supera els 340 m.

Es coneix amb el nom de Gran Serralada Divisòria un seguit de muntanyes de 3.500 km de longitud que separen la costa est australiana de les terres planes de l’interior. L’altitud màxima d’aquesta serralada no supera els 2.300 m. A l’est d’aquestes terres hi ha extensos altiplans desèrtics que configuren un paisatge inhòspit.

Només a l’extrem sud-oest d’Austràlia hi ha una altra unitat de relleu destacable: el Massís Occidental. [Font 14]

A diferència del pol nord, que només és format per enormes blocs de gel que floten, el pol sud és constituït per terres emergides. Aquestes terres formen un continent, l’Antàrtida, la major part del qual està situat dins del cercle polar.

L’Antàrtida és el continent més elevat del món, amb una altitud mitjana de 2.000 m per sobre del nivell del mar. El seu punt més alt és el mont Vinson (5.140 m).

El relleu de l’Antàrtida està cobert d’una massa de gel d’1,6 km de gruix de mitjana que representa el 95 % de tot el gel del món. Per sota d’aquesta massa de gel, anomenada indlansis, hi ha les roques del continent, que, en molts punts, estan situades per sota del nivell del mar.

L’element més característic del relleu antàrtic és la serralada Transantàrtica, que divideix el continent en dues parts: una d’oriental i una altra d’occidental.

L’Antàrtida està envoltada per extenses zones de gel situades damunt les aigües del mar, l’anomenada banquisa antàrtica, que desapareix, en gran part, durant l’estiu austral i es torna a formar a l’hivern. [Font 15]

continent dispers

Sabies que…?

El nom d’Oceania prové del fet que la immensa majoria de l’espai d’aquest continent està ocupat per l’oceà Pacífic.

48

continent blanc

Recorda L’Antàrtida és el continent més elevat del món, amb una altitud mitjana de 2.000 m per sobre del nivell del mar.

TEMA

2

Font 14. Mapa físic d’Oceania.

Font 15. Mapa físic de l’Antàrtida.

49

10. Relleu i hidrografia d’Espanya 10.1. El relleu La península Ibèrica està situada al sud-oest d’Europa i és un dels territoris més alts i muntanyosos del continent. Hi conviuen quatre estats: Espanya, Portugal, Andorra i Gibraltar (de sobirania anglesa). El seu relleu s’organitza al voltant d’un gran altiplà central, la Meseta, inclinat lleugerament cap a l’oest. Aquest altiplà ocupa el 40 % del territori peninsular i té una altitud mitjana de 600 m.

La Meseta està travessada per una llarga serralada, el Sistema Central, que divideix l’altiplà en dues zones: la Submeseta Nord i la Submeseta Sud. Aquesta última té un relleu més trencat, ja que és travessada pels Monts de Toledo.

La Meseta està envoltada per un seguit de serralades: els Monts de Lleó, la Serralada Cantàbrica, la Serralada Ibèrica i Sierra Morena.

Aquestes serralades constitueixen el límit exterior de la Meseta.

El relleu peninsular es completa amb un conjunt de sistemes muntanyencs independents de la Meseta: el Massís Galaic, les Muntanyes Basques, el Pirineu, la Serralada Litoral Catalana i les Serralades Bètiques. [Font 16]

Dades bàsiques de la península Ibèrica Superfície: 582.925 km2 Altitud mitjana: 660 m Situació i límits: N: 43º 47’ N (Estaca de Bares) S: 36º N (punta de Tarifa, Espanya) E: 3º 19’ E (cap de Creus) O: 9º 17’ O (cap de Touriñán, Espanya); 9º 20’ O (Cabo da Roca, Portugal)

50

Finalment, cal assenyalar dues depressions: la de l’Ebre i la del Guadalquivir. [Font 17] Espanya comprèn, a més del territori peninsular, dos grups d’illes: l’arxipèlag de les Balears, a la mar Mediterrània, i el de les Canàries, a l’oceà Atlàntic, davant de les costes africanes del Sàhara.

10.2. Els rius Segons el vessant on desemboquen, els rius peninsulars es classifiquen en les tres xarxes hidrogràfiques següents: vessant cantàbric, vessant atlàntic i vessant mediterrani.

– Vessant cantàbric. Són rius curts, cabalosos i de règim fluvial regular. Alguns dels rius d’aquest vessant, que neixen a la Serralada Cantàbrica, les Muntanyes Basques i el Massís Galaic, són el Nalón, el Nerbion i el Bidasoa.

– Vessant atlàntic. Són rius llargs, de cabal mitjà i de règim irregular. Alguns dels rius d’aquest vessant, que neixen al Sistema Ibèric, Sierra Morena i les Serralades Bètiques, són el Miño, el Duero, el Tajo, el Guadiana i el Guadalquivir.

– Vessant mediterrani. Són rius curts, de cabal escàs i de règim molt irregular. Alguns dels rius d’aquest vessant, que neixen al Sistema Ibèric i a les Serralades Bètiques, són el Xúquer i el Segura.

L’Ebre, que neix a la Serralada Cantàbrica, és una excepció dins d’aquest vessant, ja que és un riu llarg, de cabal mitjà i de règim irregular.

Vocabulari règim fluvial. Grau de regularitat del cabal d’un riu al llarg d’un any sencer.

TEMA

2

Font 16. Mapa físic d’Espanya.

Picos de Europa

Conca del Duero

Sistema Central

Depressió del Tajo

Depressió del Guadiana Depressió del Tajo

Submeseta Sud

Sistema Ibèric

Sierra Morena

Monts de Toledo

Mulhacén

Depressió del Guadalquivir

Depressió de l’Ebre

Serralades Prelitoral i Litoral

Font 17. El relleu d’Espanya.

51

11. Relleu i hidrografia de Catalunya

52

11.1. El relleu

11.2. Els rius

Catalunya està situada al nord-est de la península Ibèrica. El seu relleu s’organitza a partir de la Depressió Central. Aquest territori està envoltat de les serralades següents: el Pirineu, al nord; el Sistema Mediterrani, al sud, i la Serralada Transversal, a l’est.

La Depressió Central és formada per una plana central (les comarques del Segrià i del Pla d’Urgell) i per un seguit d’altiplans, com el de la Segarra. A mesura que avança cap a l’est, el relleu és cada vegada menys pla i més abrupte.

El Pirineu s’estén d’est a oest pel nord de Catalunya. És format per dues unitats: el Pirineu axial i el Prepirineu. El Pirineu axial designa la part central del Pirineu i inclou els pics més alts d’aquesta unitat de relleu. Al sud i nord del Pirineu axial hi ha el Prepirineu, que és format per muntanyes més baixes.

El Sistema Mediterrani s’estén al llarg de la costa i forma una doble muralla de muntanyes: la Serralada Prelitoral, formada per muntanyes de més altitud, i la Serralada Litoral. Entre aquestes dues alineacions s’estén un territori enfonsat anomenat Depressió Prelitoral. Entre la Serralada Litoral i el mar hi ha l’estreta Plana Litoral.

La Serralada Transversal uneix el Prepirineu amb el Sistema Mediterrani. Al centre d’aquesta serralada hi ha la zona volcànica de la Garrotxa, amb més de 40 cons volcànics.

El relleu de Catalunya es completa amb dues planes litorals: el Delta de l’Ebre i la Plana de l’Empordà. La Plana del Rosselló, sota sobirania francesa, es considera que forma una unitat geogràfica amb Catalunya. [Font 18]

Els rius catalans són curts i poc cabalosos. L’Ebre, que passa per Catalunya en el seu darrer tram i que forma un dels deltes més importants de la Mediterrània, n’és l’única excepció.

Tots els rius catalans formen part del vessant mediterrani. Només la Garona, que neix a la Vall d’Aran, és del vessant atlàntic.

Els rius catalans del vessant mediterrani s’organitzen en les tres xarxes hidrogràfiques següents: xarxa Pirineu-Ebre, xarxa Pirineu-Mediterrània i xarxa Mediterrània.

– Pirineu-Ebre. Comprèn els rius que neixen al Pirineu i desemboquen a l’Ebre (la Noguera Pallaresa, la Noguera Ribagorçana i el Segre).

Són rius curts, de cabal mitjà i règim irregular.

– Pirineu-Mediterrània. Comprèn els rius que neixen al Pirineu i desemboquen a la mar Mediterrània (el Llobregat, el Ter i el Fluvià). Són rius curts, de cabal escàs i règim molt irregular.

– Mediterrània. Comprèn els rius que neixen a la Serralada Prelitoral i desemboquen a la mar Mediterrània (el Francolí, el Gaià, el Foix, el Besòs i la Tordera). Són rius molt curts, de cabal molt escàs i règim força irregular. [Font 19]

Dades bàsiques de Catalunya Superfície: 31.980 km2 Altitud mitjana: 600 m Situació i límits: N: 40º 32’ N (serra de l’Albera, Catalunya); 42º 53’ N (estany de Salses, França) S: 40º 32’ S (riu de la Sénia) E: 3º 19’ E (cap de Creus) O: 0º 15’ E (riu de la Sénia)

TEMA

2

Font 18. Mapa físic de Catalunya.

Font 19. La xarxa hidrogràfica catalana.

53

ORGANITZA ELS TEUS CONEIXEMENTS escorça

Part superior de l’esfera terrestre que, per tant, té contacte directe amb l’atmosfera o amb l’aigua dels mars i els oceans

EL PLANETA BLAU

riu • afluent • llac

Un riu és un corrent d’aigua dolça que travessa el relleu dels continents.

Un afluent és un riu que desemboca en un altre de més important.

Un llac és un embassament natural d’aigua dolça.

54

Recorda relleu

» U n riu que desemboca en un altre riu és un afluent.

» U n riu i els seus afluents formen una xarxa fluvial.

» L ’espai per on discorren les aigües d’una xarxa fluvial s’anomena conca.

» À sia és el continent més gran Conjunt de les diferents formes de l’escorça de la Terra.

del món i el que té les muntanyes més altes.

oceà • mar

» À frica és el continent on hi ha el desert càlid més gran del món: el Sàhara.

» A mèrica és el continent la superfície del qual ocupa més extensió alhora dels dos hemisferis.

» L ’Antàrtida és el continent més elevat del món, amb una altitud mitjana de 2.000 m per sobre del nivell del mar.

Un oceà és una gran massa d’aigua que cobreix la Terra.

Un mar és una extensió reduïda d’aigua que es troba a la vora de la costa.

continent Un continent és una gran extensió de terra ferma que emergeix d’un oceà.

Llac Tanganyika

55