Gal·la Placídia 1r. Llatí. Batxillerat

1

BATXILLERAT

, l t L a i

Anna Torrent Fina Vilanova

Programa

Gal·la Placídia

PRESENTACIÓ I ESTRUCTURA OBERTURA DE LA UNITAT

Il·lustració que reflecteix alguns aspectes de l’època o del contingut tractat en la unitat.

Índex dels temes principals de la unitat.

SABIES QUE…!?

DESENVOLUPAMENT DELS CONTINGUTS

Aquest apartat aporta informació addicional que sovint ajuda a contextualitzar els continguts centrals.

LLENGUA LLATINA En aquest apartat s’hi tracten tots els aspectes de gramàtica.

HISTÒRIA I CULTURA S’hi tracten diversos aspectes del món clàssic i els seus vincles amb el món actual.

Taules per presentar la informació d’una manera clara i concisa.

Quadres cronològics en què se sintetitzen els fets més destacats d’un període.

Mapes i il·lustracions complementen el text i el fan més amè i entenedor.

Treball en grup en què es fan exposicions orals.

Les activitats són de diferent tipologia i dificultat.

Llatinismes. S’hi explica el significat de llatinismes i expressions llatines que fem servir encara avui.

Es presenten nombroses activitats amb textos per traduir, acompanyades de vocabulari.

HERÈNCIA CLÀSSICA Aquest apartat està pensat perquè els alumnes gaudeixin estudiant tot allò que hem heretat dels romans en diferents àmbits.

ACTIVITATS D’AVALUACIÓ Estan pensades perquè els alumnes posin a prova els continguts assimilats en la unitat.

VOCABULARI Inclou les definicions dels mots i expressions més complicats.

PROJECTE DIGITAL UNA RESPOSTA GLOBAL PER A UN ENTORN EDUCATIU DIVERS La proposta digital de Barcanova és EDUDYNAMIC, un projecte digital complet que dona una resposta global a un entorn educatiu divers i dinàmic.

A partir d’un entorn senzill i intuïtiu, EDUDYNAMIC és un projecte digital multidispositiu i multisuport que s’adapta i es visualitza a totes les plataformes i a tots els entorns d’aprenentatge virtual (Blink Learning, Moodle, Alexia, Google Classroom, Clickedu, Office 365…).

La diversitat i riquesa de recursos, des d’activitats interactives traçables a vídeos, presentacions i ludificació, fa d’EDUDYNAMIC un projecte digital actualitzat i complet pensat per canviar amb tu.

Integració a totes les plataformes i entorns EVA.

Compatibilitat i sincronització amb qualsevol dispositiu.

Gestió en línia de les activitats i tasques assignades als alumnes.

Amb suport paper o sense.

Continguts i eines per treballar on-line i off-line.

LES CLAUS DEL PROJECTE DIGITAL

VERSÀTIL

INTEGRACIÓ I SINCRONITZACIÓ

ON-LINE I OFF-LINE

El projecte,

Els canvis que fa

Són descarregables

adaptat a diferents

l’usuari se sincronitzen

per poder treballar

enfocaments i necessitats,

automàticament en

també sense connexió

es pot utilitzar com a

connectar qualsevol

a la xarxa.

complement del llibre

dels dispositius amb

imprès o bé com a model

què es treballa.

autònom per a les aules més digitalitzades.

ENTORN SENZILL I INTUÏTIU

MULTISUPORT I UNIVERSAL

DIVERSITAT I RIQUESA DE RECURSOS

Des d’on poder

Són responsive

Per millorar la comprensió

accedir i treballar amb

i ajusten el seu contingut

dels continguts: activitats

continguts digitals.

a qualsevol dispositiu:

interactives traçables,

mòbil, tauleta, ordinador...

vídeos, presentacions, imatges interactives,

Tots els projectes digitals

suggeriments didàctics,

de Barcanova s’adapten

enllaços, ludificació i...

i es visualitzen a totes

molt més!

les plataformes i a tots els entorns virtuals d’aprenentatge (EVA).

ÍNDEX UNITAT 1 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 8 LLENGUA LLATINA . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 10

Origen i evolució. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 10 Les modalitats del llatí. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 13

UNITAT 2. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 18 LLENGUA LLATINA . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 18

L’alfabet llatí. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 20 La pronunciació llatina. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 21 La quantitat de síl·labes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 21 L’accent prosòdic. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 22

HISTÒRIA I CULTURA . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 24

La fundació de Roma.

La monarquia. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 24

UNITAT 5. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 80 LLENGUA LLATINA . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 82

La segona declinació. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 82

HISTÒRIA I CULTURA . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 86

Estructura d’una ciutat romana. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 86 El fòrum i els seus edificis. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 89

EL PERQUÈ DE LES PARAULES. . . . . . . . . 95

Topònims i gentilicis. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 95

HERÈNCIA CLÀSSICA. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 97

De virus i de pandèmies. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 97

UNITAT 6. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 100 LLENGUA LLATINA . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 102

EL PERQUÈ DE LES PARAULES. . . . . . . . . . 31

Adjectius -us, -a. -um. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 102 Adjectius i pronoms possessius . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 103

HERÈNCIA CLÀSSICA. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 33

Edificis de lleure: l’amfiteatre i el circ. . . . . . . . . . . . . . . 107

Radicals llatins. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 31 El món clàssic de la publicitat. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 33

HISTÒRIA I CULTURA . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 107 EL PERQUÈ DE LES PARAULES. . . . . . . . . 117

Llatinismes d’un sol mot. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 117

UNITAT 3. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 36 LLENGUA LLATINA . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 36

Estructura de les paraules . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 38 La primera declinació. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 39 Ordre dels mots en un frase. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 40

HISTÒRIA I CULTURA . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 44

La República romana. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 44

EL PERQUÈ DE LES PARAULES. . . . . . . . . 54

Prefixos d’origen llatí. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 54

HERÈNCIA CLÀSSICA. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 56

HERÈNCIA CLÀSSICA. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 119

De Claudia a Clàudia. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 119

UNITAT 7. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 122 LLENGUA LLATINA . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 122

L’imperfet d’indicatiu. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 124 Imperfet del verb sum. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 124 El futur d’indicatiu . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 125 Futur del verb sum. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 126

HISTÒRIA I CULTURA . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 129

El cinema de romans: Espàrtac. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 56

Edificis de lleure: el teatre i les termes . . . . . . . . . . . . . 129

UNITAT 4 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 58

Llatinismes d’un sol mot. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 138

LLENGUA LLATINA . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 60

De Mart a Martí. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 139

La conjugació llatina . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 60 El present d’indicatiu. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 61 El present del verb sum . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 61 Els pronoms personals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 62

HISTÒRIA I CULTURA . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 66

L’imperi. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 66

EL PERQUÈ DE LES PARAULES. . . . . . . . . 76

Els neologismes. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 76

HERÈNCIA CLÀSSICA. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 78

El cinema de romans: Gladiator . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 78

EL PERQUÈ DE LES PARAULES. . . . . . . . . 138 HERÈNCIA CLÀSSICA. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 139

UNITAT 8. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 142 LLENGUA LLATINA . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 144

La tercera declinació. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 144

HISTÒRIA I CULTURA . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 150

El proveïment d’aigua i les vies de comunicació. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 150

EL PERQUÈ DE LES PARAULES. . . . . . . . . 157

Llatinismes (expressions llatines). . . . . . . . . . . . . . . . . . 157

HERÈNCIA CLÀSSICA. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 159

Cap a un món de fantasia!. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 159

UNITAT 9. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 162 LLENGUA LLATINA . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 164

La tercera declinació. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 164

UNITAT 13 3. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 238 LLENGUA LLATINA . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 240

HISTÒRIA I CULTURA . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 170

El pronom relatiu . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 240 Pronoms i adjectius anafòrics. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 241

EL PERQUÈ DE LES PARAULES. . . . . . . . . 178

La religió romana . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 245

HERÈNCIA CLÀSSICA. . . . . . . . . . . . . . . . . . . 180

Llatinismes. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 253

La casa romana. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 170

Llatinismes (expressions llatines). . . . . . . . . . . . . . . . . . 178 Plantes, flors i arbres. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 180

HISTÒRIA I CULTURA . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 245 EL PERQUÈ DE LES PARAULES. . . . . . . . 253 HERÈNCIA CLÀSSICA. . . . . . . . . . . . . . . . . . . 255

Ets supersticiós o supersticiosa? . . . . . . . . . . . . . . . . . . 255

UNITAT 10 0. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 182 LLENGUA LLATINA . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 184

Adjectius de la tercera declinació. . . . . . . . . . . . . . . . . . 184 Els demostratius. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 186

HISTÒRIA I CULTURA . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 189

El matrimoni a Roma. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 189 L’organització familiar. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 192

EL PERQUÈ DE LES PARAULES. . . . . . . . . 197

Llatinismes (expressions llatines). . . . . . . . . . . . . . . . . . 197

HERÈNCIA CLÀSSICA. . . . . . . . . . . . . . . . . . . 199

UNITAT 14 4. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 258 LLENGUA LLATINA . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 260

Els graus de l’adjectiu. Oracions comparatives i superlatives. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 260

HISTÒRIA I CULTURA . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 265

La societat romana. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 265

EL PERQUÈ DE LES PARAULES. . . . . . . . . 271

Llatinismes. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 271

HERÈNCIA CLÀSSICA. . . . . . . . . . . . . . . . . . . 273

Jocs de petits i grans. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 199

Mitologia i planetes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 273

UNITAT 11. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 202

UNITAT 15 5. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 276

LLENGUA LLATINA . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 204

Quarta i cinquena declinacions. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 204

LLENGUA LLATINA . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 278

HISTÒRIA I CULTURA . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 208

Adverbis i preposicions. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 278 Els complements de lloc. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 282

EL PERQUÈ DE LES PARAULES. . . . . . . . 214

L’organització política de l’Estat romà . . . . . . . . . . . . . 286

HERÈNCIA CLÀSSICA. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 216

Llatinismes. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 294

L’educació a Roma. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 208 Llatinismes (expressions llatines). . . . . . . . . . . . . . . . . . 214 Mens sana in corpore sano: els clàssics i l’esport. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 216

UNITAT 12 2. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 218 LLENGUA LLATINA . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 220

Temps de perfet. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 220 Paradigma dels pronoms personals. . . . . . . . . . . . . . . . 222

HISTÒRIA I CULTURA . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 225

Els àpats i els aliments dels romans. . . . . . . . . . . . . . . . 225 Vestits i complements. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 228

EL PERQUÈ DE LES PARAULES. . . . . . . . 233

Llatinismes (expressions llatines). . . . . . . . . . . . . . . . . . 233

HERÈNCIA CLÀSSICA. . . . . . . . . . . . . . . . . . . 235

A taula amb els romans . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 235

HISTÒRIA I CULTURA . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 286

EL PERQUÈ DE LES PARAULES. . . . . . . . 294 HERÈNCIA CLÀSSICA. . . . . . . . . . . . . . . . . . . 296

Llegim el cel. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 296

APÈNDIX . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 301 DECLINACIONS I CONJUGACIONS. . . . 302 VOCABULARI. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 310

Unitat

QUÈ TROBARÀS EN AQUESTA UNITAT

8

LLENGUA LLATINA

Origen i evolució L’indoeuropeu La llengua llatina Del llatí a les llengües romàniques Les modalitats del llatí Etapes del llatí Registres del llatí El llatí del segle xxi

Jaciment grecoromà d’Empúries.

9

Unitat

LLENGUA LLATINA

Origen i evolució Al principi, la llengua llatina era parlada pels romans en una petita regió de la Itàlia central: el Laci. Més tard, amb les victòries romanes, es va anar difonent fins a convertir-se en la llengua comuna de tots els pobles que formaven part del poderós Imperi romà.

Amb el temps, i com a conseqüència d’un seguit de fets socioculturals, el llatí es va anar transformant i en sorgiren unes llengües diferents, anomenades llengües romàniques o neollatines.

Vegem ara quin era l’origen del llatí, la llengua mare del català, entre altres.

L’indoeuropeu El llatí forma part de la família lingüística indoeuropea. L’indoeuropeu era una llengua que es parlava a la fi del neolític i al començament de l’edat del bronze (3000-2000 aC) al centre d’Europa i a les estepes de Sibèria.

Per raons de clima i per motius socioeconòmics es va produir una diàspora dels pobles que parlaven l’indoeuropeu, els quals van emigrar cap a orient, fins a l’Índia, i cap a occident, per tot Europa.

Aquesta separació geogràfica va comportar que, d’aquell indoeuropeu comú, en sorgissin grups de llengües diferents: les llengües indoeuropees.

Això significa que l’indoeuropeu és la mare de moltes de les llengües europees, antigues i actuals, i d’altres de la zona d’Àsia que s’estén des de l’actual Turquia fins a l’Índia.

Aquest parentiu lingüístic s’ha pogut demostrar gràcies a les semblances que s’han observat en moltes d’aquestes llengües. Si comparem un mateix mot, per exemple mare, veurem que els mots utilitzats en algunes d’aquestes llengües són molt semblants.

10

VOCABULARI Diàspora: Dispersió d’un grup ètnic fora del seu lloc originari.

indoeuropeu: mater* llatí: mater sànscrit: matar grec: μήτηρ (méter) alemany antic: muoter rus: mat L’asterisc que acompanya el mot indoeuropeu mater indica que la forma és hipotètica i no documentada.

Unitat

LLENGUA LLATINA GRUPS LINGÜÍSTICS DERIVATS DE L’INDOEUROPEU GRUP LINGÜÍSTIC

Indoirànic

LLENGÜES ANTIGUES Llengües indoàries Sànscrit, vèdic Llengües indoiràniques Avèstic, mede, escític, persa antic

LLENGÜES MODERNES Bengalí, hindi, parlars gitanos, singalès, urdú Afganès, kurd, persa, tadjik

Germànic

Protogermànic

Alemany, anglès, danès, feroès, islandès, neerlandès, noruec, suec

Cèltic

Gaèlic, llengües britàniques

Bretó, escocès, gal·lès, irlandès

Eslau

Antic eslau

Bielorús, búlgar, eslovac, eslovè, macedoni, polonès, rus, serbocroat, txec, ucraïnès

Bàltic

Bàltic antic, prussià

Letó, lituà

Itàlic

Llatí, osc, umbre

Llengües romàniques

Grec

Grec clàssic

Grec modern

Albanès

Albanès

Armeni

Armeni clàssic, traci, frigi

Anatòlic

Hitita, lici, lidi

Tokhari

Tokhari A i tokhari B

Armeni

La llengua llatina

VOCABULARI Etruscos: Civilització d’origen no indoeuropeu que va establir-se al centre d’Itàlia, cap a les actuals regions de la Toscana, el Laci i l’Úmbria. Tenia una cultura avançada, amb la creació de ciutat emmurallades, un sistema d’escriptura no desxifrat encara avui dia, una gran activitat comercial marítima, etc., que va influir en la futura civilització romana.

Cap a l’any 1000 aC, la península Itàlica va ser envaïda per uns pobles d’origen indoeuropeu, procedents del centre d’Europa, que van ocupar les terres de la part central en onades successives. Eren pobles independents els uns dels altres, que parlaven una llengua originàriament indoeuropea, però ja amb profundes variants. Entre aquests pobles cal esmentar els llatins, que s’instal·laren al Latium (Laci), una petita regió del centre de la península Itàlica.

Val a dir que, abans de l’arribada d’aquests pobles indoeuropeus, la península Itàlica ja estava poblada per tribus, entre les quals cal destacar els etruscos, un poble d’origen incert que s’instal·là en una regió anomenada Etrúria.

La ciutat de Tarquínia, situada a 45 quilòmetres de Roma, fou un dels assentaments més antics de l’època etrusca. Actualment, es poden visitar les famoses necròpolis etrusques, amb moltes tombes, algunes de les quals amb pintures murals molt ben conservades.

11

Unitat

LLENGUA LLATINA

Al començament, els llatins (els habitants del Laci) que van ocupar el sud del riu Tíber, estaven organitzats en petits poblats i es dedicaven a l’agricultura i la ramaderia. El 753 aC van fundar una ciutat que va rebre el nom de Roma.

La llengua parlada pels habitants d’aquesta ciutat, els romans, era el llatí, el qual, al principi, només era la llengua d’aquesta regió, però amb les posteriors conquestes romanes va esdevenir el mitjà de comunicació comú de tot l’Imperi romà.

Al mateix segle viii aC, al sud de la península s’hi van establir uns colons grecs que van fundar moltes colònies, sota el nom de la Magna Grècia. La seva presència deixarà petjada en la cultura i la llengua dels romans.

El Tíber és el riu principal de la Itàlia central. Travessa Roma i desemboca a la mar Tirrena.

Del llatí a les llengües romàniques Al final del segle ii dC, l’Imperi romà, que s’estenia des de la mar Càspia fins a la península Ibèrica i des de la Gran Bretanya fins a Egipte (en total, cinc milions de quilòmetres quadrats), va entrar en una lenta decadència.

Les invasions bàrbares, l’anarquia militar, la difusió del cristianisme, la inestabilitat política… van ser factors decisius que afavoriren la desaparició d’aquest vast imperi. Al final del segle iv dC, l’Imperi romà va ser dividit en dos: el d’Orient i el d’Occident. L’Imperi romà d’Occident, impotent davant les onades bàrbares, va desaparèixer el 476 dC, mentre que l’Imperi romà d’Orient va perdurar fins al 1453 dC. La llengua llatina, que havia estat el llaç d’unió entre les províncies de l’Imperi, es va anar diferenciant: per posar un exemple, el llatí que es parlava a la península Ibèrica cada vegada s’assemblava menys al que es parlava a Itàlia. La llengua llatina es va anar transformant i van sorgir-ne unes llengües diferents però que eren germanes: les llengües romàniques o neollatines.

Rep el nom de Romània el conjunt de països que constituïren l’Imperi romà; la Romània lingüística comprèn les llengües i els dialectes que deriven del llatí que s’imposà en aquells països, llengües que per això mateix es coneixen amb els noms de romàniques o neollatines.

Antoni M. Badia i Margarit, Gramàtica històrica catalana

Les principals llengües derivades del llatí són el català, el castellà, el galaicoportuguès, el francès, l’occità, l’italià, el sard, el retoromànic o romanx i el romanès.

Les llengües romàniques presenten un lèxic i una estructura morfosintàctica semblant. Vegem-ho en el quadre següent: SUBSTANTIU Llatí Italià Portuguès Francès Català Castellà

12

amicus amico amigo ami amic amigo

ADJECTIU bonus buono bom bon bo bueno

VERB dicere dire dizer dire dir decir

ADVERBI non no não non no no

Unitat

LLENGUA LLATINA

Distribució de les llengües romàniques a Europa.

Les modalitats del llatí El llatí va ser una llengua parlada i escrita durant un gran període de temps, des que es va originar al segle vi aC, –època a la qual pertanyen els primers testimonis escrits–, fins que van aparèixer les llengües romàniques al segle viii dC. És evident que hi ha hagut una gran evolució, i que el llatí que es parlava al segle vi aC no era igual que el llatí del segle I aC o que el llatí del segle viii dC. Tampoc no era igual el llatí parlat a les ciutats que el llatí dels camperols. I el llatí que parlava la gent del carrer també era diferent del llatí emprat pels grans escriptors.

Etapes del llatí Les diverses etapes del llatí van des de l’origen de la llengua fins al Renaixement i abracen èpoques en què el llatí ja no es parla, sinó que només s’escriu.

Llatí arcaic (de l’origen al segle ii aC) Es tracta d’un llatí no literari que està en contínua evolució. Els únics testimonis que en tenim són les inscripcions dels monuments funeraris, o bé els mots que apareixen en alguns objectes quotidians. Aquest llatí preliterari, en contacte amb els pobles conquerits, sobretot els de la Magna Grècia, va rebre la influència de les idees culturals i literàries de Grècia. Així, es va anar consolidant fins a arribar a ser una llengua literària.

13

Unitat

LLENGUA LLATINA

Llatí clàssic (del segle i aC al començament del segle i dC) És l’etapa de consolidació de la llengua llatina en la seva forma literària, i representa el període de màxima esplendor de la literatura llatina. El llatí d’aquesta època és el que s’utilitzava oficialment a l’administració, a les escoles, etc.

Llatí postclàssic (del començament del segle i al segle ii) És l’època barroca del llatí, amb una llengua plena d’arcaismes, trets populars, etc. També és un període de grans escriptors que marcaran el final d’aquest procés literari de la llengua llatina.

Llatí tardà (del segle iii al segle vii) És un llarg període que va des del final de la gran tradició literària llatina fins al moment en què el llatí deixa de ser una llengua parlada. Aquest moment no coincideix en totes les regions, sinó que hi pot haver una variació de fins a dos segles, segons la zona. També és el moment en què apareix la literatura cristiana.

Llatí medieval (del segle viii al segle xiv) Es tracta d’un llatí escrit, no parlat, a causa de l’aparició de les llengües romàniques, que eren les emprades per la població de l’edat mitjana.

El llatí només és utilitzat per un nombre reduït de persones, concentrades al voltant del món de la cultura dels monestirs. Aquests intenten seguir el llatí clàssic, però és un llatí amb molts elements lingüístics provinents de les llengües romàniques.

Llatí humanístic (a partir del segle xv) És un llatí escrit i parlat pels humanistes, que imiten els autors de l’època clàssica, tot prescindint del llatí medieval.

SABIES QUE…!?

Els monjos que vivien als monestirs es dedicaven a l’oració i a la meditació. Però també feien treballs manuals, com treballar a l’hort i copiar manuscrits a la biblioteca del monestir. Sense la tasca d’aquests monjos, s’haurien perdut gran part dels escrits dels antics grecs i romans.

Monjos a l’escriptori (edat mitjana).

14

Unitat

LLENGUA LLATINA

Registres del llatí En l’estudi de la llengua llatina, hem de tenir en compte que no tots els parlants utilitzen el llatí d’una manera homogènia, sinó que hi ha diverses varietats de la mateixa llengua segons la realitat social, cultural, geogràfica, etc. A més, els individus poden adaptar-se a una modalitat de la llengua o a una altra, segons les circumstàncies o les conveniències.

Podem establir dos grans grups d’acord amb aquest criteri:

• Llatí vulgar: Era el llatí comú o del poble, utilitzat per la majoria dels parlants, persones que pertanyien a les capes més baixes de la societat, amb pocs coneixements de la cultura escrita. Era un llatí viu, espontani, innovador, sense normes gramaticals. Aquesta contínua evolució farà que d’aquest llatí, quotidià i familiar, en neixin les llengües romàniques.

• Llatí literari: Era el llatí que s’escrivia i es parlava en les situacions més formals, a l’escola, a l’administració… Era el llatí oficial, culte, regulat per unes normes gramaticals. També era el que utilitzaven els escriptors en les obres literàries. És la modalitat que es coneix millor perquè ens n’han arribat tota mena de textos (discursos, poemes…).

Era un llatí conservador i poc innovador.

El llatí del segle xxi Seguint les idees dels humanistes, que usaven el llatí escrit i parlat, en aquests moments hi ha un intent de rellançar la llengua llatina com a vehicle de comunicació entre els diversos pobles. En aquesta nova etapa, el llatí rep el nom de neollatí.

S’ha presentat, però, la dificultat d’expressar en llatí tots aquells termes nascuts en la vida moderna i que eren totalment desconeguts en l’antiga Roma. La solució ha vingut de la Fundació Vaticana de Llatinistes, que durant vuit anys ha treballat en un nou diccionari que acosta la llengua de Virgili a la realitat del segle xxi. El Lexicon Recentis Latinitatis és un recull que incorpora més de 15.000 neologismes adoptats per poder expressar en llatí conceptes que no existien en l’època antiga.

Així, ja no serà impossible expressar algunes de les innovacions tecnològiques de la nostra era. Disposa també de neologismes relacionats amb els esports actuals, amb el món de la gastronomia, amb edificis impensables en època romana, o fins i tot hi amb mots provinents de l’anglès que ja s’han incoporat a la nostra llengua i que també han estat adaptats al nou llatí. Vegem-ne uns quants exemples: Follis canistrique ludus

Pedifollium

15

Unitat

LLENGUA LLATINA Personale instrumentum computatorium

Campus tentorius

Gelida sorbitio

Scariorum lavator

16

Caeliscalpium

Bracae linteae caeruleae

Placenta compressa

Machinula calculatoria

Unitat

LLENGUA LLATINA

Activitats 1. Copia el quadre següent en el teu quadern i completa’l amb els mots apropiats. Després, digues quina conclusió en pots extreure.

LLATÍ

FRANCÈS

ITALIÀ

CATALÀ

CASTELLÀ

GALLEC

buccam

…

bocca

…

…

boca

capram

chèvre

…

…

…

…

examen

…

essame

…

…

…

lacum

…

…

…

lago

…

aurum

…

…

or

oro

…

rotam

…

ruota

…

…

…

2. Digues quines d’aquestes afirmacions són certes i quines són falses:

a) Els etruscos habitaven a la península Itàlica abans de l’arribada dels pobles indoeuropeus. b) Les llengües romàniques provenen del llatí culte o literari c) El poble indoeuropeu formava una única comunitat cap a l’any 8000 aC. d) Els parlars dels gitanos formen part de les llengües indoàries. e) La diàspora va ser la causa principal de la divisió de l’indoeuropeu en diferents llengües.

3. Contesta breument les preguntes següents: a) En quina època s’establiren els llatins en un petit territori ubicat al centre de la península Itàlica?

Quin nom té aquesta regió? b) Quin any es va fundar Roma? c) En quins segles l’Imperi romà va tenir la màxima expansió? d) En quina època va desaparèixer l’Imperi romà d’O­c­ cident?

Platja de les Catedrals, a Galícia.

5. Ja has pogut observar algunes de les entrades que hi ha en el nou diccionari de llatí de la Fundació Vaticana de Llatinistes. Ara et proposem que copiïs uns quants termes llatins nous i que els relacionis amb els mots corresponents: cella intima scriptorum vulgatur fiscale pretii additamentum capitilavium taberna potaria res inexplicata volans subligaculum balneare humani animi investigator festivus homo exterarum gentium odium

banyador xampú xenofòbia bar psicòleg humorista ovni vàter IVA publicista

6. Defineix els conceptes següents: indoeuropeu Laci llatí literari Tíber etruscos

Magna Grècia diàspora llatí vulgar llatí arcaic llatí medieval

4. A partir de la definició que et donem, dedueix de

7.

a) Llatí del moment de màxima esplendor de la literatura. b) Etapa preliterària del llatí. c) Etapa que imita el llatí clàssic i prescindeix del medieval. d) Llatí que marca el final de la gran literatura llatina. e) Llatí culte sotmès a les normes gramaticals i amb pocs canvis.

Esbrineu quantes llengües maternes diferents hi ha a la vostra classe i feu tantes presentacions orals com llengües hi hagi.

quina etapa o de quin registre del llatí es tracta:

El 21 de febrer de cada any se celebra el Dia Internacional de la Llengua Materna amb l’objectiu de promoure el multilingüisme i la diversitat cultural. Actualment a Catalunya –i també, doncs, als instituts– es parlen un munt de llengües perquè les llengües viatgen amb les persones. Aquesta és una riquesa lingüística que hem de preservar.

17

Unitat 2

QUÈ TROBARÀS EN AQUESTA UNITAT LLENGUA LLATINA

L’alfabet llatí La pronunciació llatina La quantitat de les síl·labes L’accent prosòdic

HISTÒRIA I CULTURA

La fundació de Roma.

La monarquia

EL PERQUÈ DE LES PARAULES Radicals llatins

HERÈNCIA CLÀSSICA

El món clàssic en la publicitat

18

La lloba capitolina, símbol de la fundació de Roma.

19

Unitat 2

LLENGUA LLATINA

L’alfabet llatí L’alfabet llatí deriva de l’alfabet grec, i probablement de l’etrusc, i apareix per primera vegada a Roma cap a l’any 600 aC, època en què els etruscos dominaven la ciutat.

El poble etrusc va crear el seu alfabet adaptant algun dels alfabets grecs que s’utilitzaven al sud d’Itàlia, en una zona de colònies gregues anomenada Magna Grècia.

L’alfabet llatí de l’època clàssica (segle i aC) constava de 23 lletres.

A N

B O

C

D

P

E Q

F R

G S

H T

I V

K X

L Y

M Z

Gairebé tots els signes de l’alfabet llatí servien per indicar un sol fonema; és a dir, hi havia una correspondència quasi total entre fonemes i lletres. Cal remarcar, però, algunes particularitats del sistema fonològic llatí.

Pel que fa al sistema vocàlic, en llatí la i i la u funcionaven com a vocals o, si començaven síl·laba i anaven seguides de vocal, com a semiconsonants.

VOCAL

SEMICONSONANT

inter, ultimus

iam, ualidus

En aquest llibre representarem la u semiconsonant amb la grafia v. No obstant això, caldria pronunciar-la com la u vocàlica.

Pel que fa al sistema consonàntic, les particularitats que cal tenir en compte són les següents:

• La x equivalia sempre a un so gutural ([g], [k]) més [s]; és a dir, una sola lletra representava dos fonemes: rex [reks] dux [duks] xiphias [ksifias]

• La y i la z eren emprades només per a la transcripció de paraules gregues: Olympus, Zephirus

GREC ETRUSC LLATÍ

20

Text en lletres llatines majúscules.

Les minúscules no es van generalitzar fins a final de l’Imperi romà.

Unitat 2

LLENGUA LLATINA En llatí, les síl·labes poden tenir una estructura molt variada. De fet, poden estar formades per:

• Una vocal sola o un diftong sol: a-qua, au-gus-tus

• Una consonant més una vocal o diftong (síl·laba oberta): bona, poe-ta

• Una vocal o un diftong més una consonant (síl·laba tancada): al-tus, ar-ma

• Una vocal o un diftong prece-

dit i seguit d’una consonant (síl·laba tancada): con-tra, tem-plum

Les consonants dobles pertanyen a síl·labes diferents; així, la prime­ ra tanca una síl·laba i la segona en comença una altra: lit-te-ra.

La quantitat de les síl·labes a) Llargues: • per natura; • per posició: vocal + dues consonants b) Breus: • per natura; • per posició: vocal + vocal

La pronunciació llatina Les consonants de l’alfabet llatí eren pronunciades gairebé totes com en català, si bé hi havia algunes diferències, com aquestes del quadre: LES CONSONANTS I ELS DÍGRAFS LLATINS SEGÜENTS…

ES PRONUNCIAVEN COM SI S’ESCRIVÍS…

c → columba, carcer

columba, carquer

ch → pulcher, chorda

pulquer, corda

g → ager, leges

aguer, legues

gu, qu (la u es pronunciava sempre) → sanguis, quercus, lingua

sangüis, cuercus, lingua

El signe h no designava cap consonant, sinó únicament una aspiració de la vocal que el seguia. ll (es pronunciava sempre com la ela geminada) → Gallia

Gal·lia

m (a final de paraula i abans de vocal es pronunciava molt dèbilment) → bonum hoc

bonu’oc

ph (s’utilitzava en les paraules manllevades del grec) → philosophia

filosofia

th → thesis

tesis

z → zonula

tzonula

La quantitat de les síl·labes Entenem per quantitat d’una síl·laba la durada que té quan la pronunciem.

En llatí, no hi havia cap signe per expressar la quantitat de les vocals i, en conseqüència, la quantitat de les síl·labes. Els diccionaris se serveixen d’uns signes convencionals: ( ˘ i ¯ ), que col·locats damunt de la vocal indiquen si és breu ( ˘ ) o llarga ( ¯ ).

La quantitat d’una síl·laba era molt significativa en llatí, ja que diferenciava dues paraules que s’escrivien igual: sŏlum: sòl (terra, superfície) sōlum: sols (solament)

PAUTES ORIENTATIVES PER DETERMINAR LA QUANTITAT D’UNA SÍL·LABA a) Són síl·labes llargues: • Per natura, si contenen una vocal llarga o un diftong (ae, oe i au són els diftongs més freqüents en llatí; més rarament trobem el diftong eu).

• Per posició, quan la vocal va seguida de dues consonants (recordem que la x transcriu dos fonemes).

• Són una excepció d’aquesta norma els grups consonàntics formats per una oclusiva i una líquida, com ara -dr-, -tr-, -cl-, etc. b) Són síl·labes breus: • Per natura, si la vocal ja és breu.

• Per posició, si acaben amb dues vocals (excepte en el cas dels diftongs).

¯ qua-drı̄-ga, poe-na rē-xit, ma-gı̄s-ter pă-tri-us, nŭ-cle-us

a-quı̆-la a-mi-ci-tı̆-a

21

Unitat 2

LLENGUA LLATINA

L’accent prosòdic La llengua llatina no tenia accent gràfic, però sí accent tònic o prosòdic, que era regulat per la quantitat de les síl·labes. Tot seguit, et proporcionem unes normes molt senzilles que t’ajudaran a fer una lectura correcta.

• Les paraules de dues síl·labes són sempre planes: vires, consul.

• Si la paraula té més de dues síl·labes, cal saber la quantitat de la penúltima síl·laba; si aquesta és breu, la síl·laba tònica serà l’anterior, i, si és llarga, la penúltima síl·laba serà la tònica: ingenı̆um, ancı̄ lla.

Quan la quantitat de la penúltima síl·laba sigui llarga o breu per natura, ho trobarem indicat en els diccionaris.

• En llatí, no hi ha mots aguts, tret dels que són monosíl·labs.

Activitats 1. Argumenta per què les síl·labes mesurades són llargues o breus. filı̆us Cicĕro Archimēdes

copı̆ a rēxit Barcı̆ no

aedı̄ lis spirı̆ tus Gallı̆ a

Augūstus flagēllum athlēta

magı̄ stra vidĕo legĕre

2. Troba la quantitat de la penúltima síl·laba d’aquests mots i classifica’ls en plans i esdrúixols: audacia indignatio fecisse

habeo omnium exercitus

concinne fluvius circenses

parentes magistrum filia

superbia amicitia angustias

3. Copia els mots de la dreta de cada parell, que són mots catalans d’origen grecollatí, subratlla’n la síl·laba tònica, d’acord amb la prosòdia llatina, i accentua-la si cal. Fixa’t en l’exemple: Damŏcles – Dàmocles.

Perı̆cles Cantăbri Cleopătra Cyclōps

– – – –

Pericles Cantabres Cleopatra Ciclop

Helĕna Herodŏtus Sophŏcles Aeschy̆lus

– – – –

Arquimedes de Siracusa (287 aC - 212 aC) va ser un matemàtic, astrònom, filòsof, físic i enginyer grec. Entre moltes altres aportacions, va fer una aproximació molt precisa del nombre π.

Helena Herodot Sofocles Esquil

4. Seguint les normes de pronunciació llatina, llegeix correctament les informacions següents. Cadascuna correspon a una descripció d’un lloc per anar de vacances. Associa-les amb la imatge corresponent.

• Ego montem ubi dei habitant visitare desidero. Ego Olympum visitare volo.

• Ego insulam ubi Minotaurus erat visitare desidero. Ego insulam Cretam visitare volo.

• Ego urbem quae maxima inter Romanos fuit visitare desidero. Ego Romam visitare volo.

• Ego Romanam coloniam ab Vesubio volcano tectam visitare desidero.

Ego Pompeiam visitare volo.

22

Cleòpatra VII, reina d’Egipte (Cleòpatra Filòpator Nea Thea), nascuda cap a l’any 69 aC i morta l’any 30 aC. Va protagonitzar l’intent d’unir els imperis egipci i romà establint successives aliances amb Juli Cèsar i Marc Antoni.

Unitat 2

LLENGUA LLATINA • Ego regionem ubi Panoramix magicas potiones parabat visitare desidero. Ego Galliam visitare volo.

• Ego Romanam coloniam ubi Octavius Augustus imperator habitavit visitare desidero. Ego Tarraconem visitare volo.

• Et vos, discipuli et discipulae, quid visitare desideratis?…

1

3

5

2

4

6

a) Ego in villa urbana cum matrona et sua familia habito. Aquam e fonte cum amphora porto et cenam paro atque tunicas et stollas lavo. Ego multo laboro et libertatem non habeo. Ego … sum b) Ego discipulos doceo. Illi latinam linguam et oratoriam in ludo discunt. Cum abaco numeros faciunt.

Ego … sum c) Meus maritus Marcus Pomponius est. Ille clarus dux est et cum militibus in castra quotidie venit.

Ego in domo cum meis servis sum. Pulchras tunicas et ornamenta habeo. Ego … sum d) Meum nomen Iulius Rubicosus est. Ego in amphiteatro pugno. Meum corpus in palaestra exercito et fortis sum. Ego cum gladio et scuto pugno. Ego … sum e) Ego in villa rustica habito ubi terram laboro. Etiam animalia habeo: capras, gallinas, equos... Nos proper fluvium habitamus et animalia in silvis cum sagittas necamus. Ego … sum f) Nos cum Gallis pugnamus. Nostra vita facilis non est nam longe a nostra familia sumus. Ego bellicosus sum et in castris cum militibus habito. Ego … sum

7. Llegeix aquest text sobre les divinitats dels romans

i omple els buits amb el nom del déu o deessa corresponent segons la informació proporcionada.

5. Llegeix correctament aquesta faula sobre una lle-

Minerva, Iuppiter, Mars, Neptunus, Venus, Mercurius, Pluto, Iuno

bre i una tortuga:

Quondam lepus et testudo longum cursum fecerunt. Lepus magis celer quam testudo erat sed testudo constantior.

Lepus per montem velociter currebat et testudo cum lentitudine.

Lepus longe abest, ille fessus erat et ad flumen pervenit ut aquam biberet. Lepus dixit: “Dormibo paulisper nam testudo lentissima est”.

Mane lepus surrexit et testudo ad finem pervenerat.

Lepus exclamavit: “Stultus sum nam constantia melior quam velocitas est”

6. A partir de les informacions que et donen aquests

personatges, esbrina a què es dedica cadascun. Llegeix els textos en veu alta amb l’entonació i la pronunciació correctes: Miles, magister, serva, gladiator, matrona, agricola

De deorum et dearum natura In Olympo Romani dei habitabant. … deorum deus erat et cum fulmine homines terrebat. … , Iovis uxor, matrimonium protegebat. … e maris aqua nata est et amoris dea erat. Dicitur Cupidinem suum filium esse. Ille cum auratis sagittis amorem propagabat. … sapientiae et belli dea erat. Haec dea Athenas protegebat et pulchrum templum ibi habebat. … etiam belli deus erat et galeam et scutum et gladium in manu portabat. Ille bellicosus deus fuit et homines sacrificia in aris deo faciebant. … Inferorum imperium habebat et cum Proserpina in Inferis habitabat.

Proserpina Cereris filia erat. … tridentem in manu portabat et in mari potens erat.

Homines eum timebant nam fortes procellas in mari provocabat. … velociter cum talaribus volabat et nuntia hominibus portabat.

Dei et deae felices in Olympo habitabant. Illi ambrosiam bibebant ut immortales essent. Illi hominum vitam regebant et multa templa habebant.

23

Unitat 2

HISTÒRIA I CULTURA

La fundació de Roma. La monarquia Les investigacions d’aquesta etapa de la història de Roma es barregen amb les llegendes i els relats èpics. En aquest apartat hem separat la versió mitològica sobre els orígens de la ciutat de la versió històrica, fonamentada a partir de les troballes arqueològiques. El que sí que podem assegurar, passats uns quants anys, és que aquella petita ciutat entre turons, cridada a ser la capital del món antic, ho va aconseguir, amb l’ajuda dels déus o sense.

La fundació de Roma segons la mitologia En aquest cas la llegenda ens acosta a un heroi, Enees, que, després de fugir de Troia, la seva pàtria destruïda pels grecs, es va establir al Laci on va fundar una ciutat.

Manllevarem el relat de Tit Livi, un historiador romà del segle i aC que explica la fundació mítica de Roma d’aquesta manera:

Enees, fugitiu de la seva pàtria a causa de la mateixa desgràcia, però cridat pels fats a fer coses més importants, de primer havia arribat a Macedònia1 i després s’havia traslladat a Sicília, cercant un país on pogués habitar, i des de Sicília havia arribat al territori laurentí 2 amb la seva flota. […] Quan els troians hi desembarcaren, […] el rei Llatí i els aborígens, que aleshores ocupaven aquests indrets, van sortir armats de la ciutat i dels seus voltants per rebutjar la invasió dels estrangers. […] Quan es va assabentar que tots eren troians, que el seu cabdill era Enees, fill d’Anquises i de Venus, i que, fugint de la seva pàtria cremada, buscaven una regió per viure-hi i per fundar-hi una ciutat, va restar admirat d’aquella gent tan noble i d’aquell capdavanter, animosos i preparats tant per a la guerra com per a la pau, li va allargar la mà dreta i així va sancionar el compromís d’una futura aliança. […]

Enees va ser rebut en hospitalitat a casa del rei Llatí; a continuació, Llatí, davant dels déus penates3, va afegir una aliança privada a la pública, donant la seva filla com a esposa a Enees. […]

Van fundar una ciutat, i Enees la va anomenar Lavínium en honor al nom de la seva esposa. Al cap de poc temps va néixer un fill del nou matrimoni. Els pares li posaren per nom Ascani, […] i ell mateix va fundar-ne una de nova als peus del mont Albà, la qual va ser anomenada Alba Longa perquè s’allargassava en el cim de la muntanya.

Entre la fundació de Lavínium i la d’Alba Longa, colònia de l’anterior, van passar gairebé trenta anys. […]

A continuació regnà Proca. Aquest engendrà Numitor i Amuli. Deixà en herència l’antic regne de la nissaga dels Silvis a Numitor, que era el més gran de la família. No obstant això, va poder més la violència que la voluntat del pare o el dret de primogenitura: després d’expulsar el seu germà, regnà Amuli. Ell afegí un crim a un altre crim: matà la descendència masculina del germà, i, amb l’excusa d’honorar-la, nomenà vestal4 Sílvia, filla del germà; amb el vot de virginitat perpètua la privà de l’esperança de ser mare.

24

Enees fugint de Troia, segons la pintura L'incendi del Borgo, de Rafael.

NOTES 1. Regió septentrional de Grècia 2. Contrada costanera del Laci, al sud de Roma.

3. Divinitats de la religió familiar romana.

4. Les vestals eren sacerdotesses consagrades al culte de Vesta durant trenta anys. Feien vot de castedat i, si l’infringien, eren castigades molt severament.

Unitat 2

HISTÒRIA I CULTURA

La lloba capitolina és el símbol de la ciutat de Roma.

[…] Embarassada per la força, la vestal va infantar bessonada i va dir que Mart era el pare de la seva descendència. […]

Però ni els déus ni els homes alliberaren la mare o la descendència de la crueltat del rei: la sacerdotessa va ser encadenada en una presó i el rei manà que els nens fossin precipitats al corrent del riu. […]

Diu la tradició que l’escàs cabal d’aigua havia dipositat en lloc eixut el bressol flotant on havien estat exposats els nens, i que una lloba assedegada baixà de les muntanyes que hi ha a prop, atreta pels plors infantils; ella, ajupint-se, va oferir les seves mamelles als infants amb tanta mansuetud que un pastor del ramat reial la va trobar llepant […]. Diuen que el pastor es deia Fàustul. Ell els va portar a la seva cabana i els va lliurar a la seva dona Larència perquè els criés. […]

Així foren engendrats i criats. Quan els nens van fer-se grans es tramà una conspiració contra el rei [Amuli]. […] Així [Ròmul] matà el rei. […]

Confiat l’estat d’Alba a Numitor, a Ròmul i a Rem els va venir el desig de fundar una ciutat en el mateix indret on havien estat abandonats i criats. […]

D’altra banda, va influir en aquest projecte un mal ancestral, l’ambició de poder, i, finalment, a partir d’una idea tan inofensiva, s’originà una lluita vergonyosa.

Efectivament, com que eren bessons i no es podia fer distinció pel que fa a la primogenitura, van decidir que els déus tutelars d’aquests llocs escollissin amb auguris qui havia de donar nom a la nova ciutat i qui, després de fundar-la, l’havia de governar amb la seva autoritat. Ròmul ocupà el Palatí, Rem l’Aventí, com a espai delimitat per consultar els auguris.

Diuen que el primer que va rebre l’auguri fou Rem: sis voltors; i havent anunciat ja l’auguri, com que se’n van presentar a Ròmul un nombre doble, els partidaris de l’un i de l’altre havien saludat cadascú com a rei. […] Aleshores, excitats per la discussió, van acabar embolicats en una lluita, portats pel xoc de les seves ires: hi morí Rem, ferit al mig de l’avalot. La tradició més divulgada diu que Rem va saltar els nous murs de la ciutat per insultar el seu germà: per això Ròmul el va matar i, ple de ràbia, el va increpar amb aquestes paraules: «Així acabarà, a partir d’ara, qualsevol altre que salti les meves muralles».

D’aquesta manera, Ròmul va obtenir tot sol el poder: la ciutat acabada de fundar es va dir segons el nom del seu fundador.

Tit Livi, Els orígens de Roma

Detall d’El rapte de les sabines, Giambologna.

Roma va aplegar diferents pobles del voltant i va anar creixent però diu la llegenda que els mancaven dones, com a esposes i mares dels seus fills, per assegurar el creixement de la ciutat. Per aquest motiu, Ròmul, el flamant fundador de la ciutat, va decidir convidar el poble sabí a una celebració, i mentre els convidats gaudien de l’espectacle, la joventut romana, seguint les ordres del rei, va raptar les filles dels sabins.

La lluita entre romans i sabins va ser molt violenta fins que, per salvar la situació, les dones sabines es van col·locar al bell mig del combat i van suplicar que acabessin la guerra. Davant d’aquest fet, romans i sabins van decidir fer una aliança. Aquesta llegenda és coneguda amb el nom d’El rapte de les sabines. Llegeix aquest fragment de Tit Livi que descriu el moment en què les dones sabines es posen al bell mig dels dos bàndols per aturar la guerra:

25

Unitat 2

HISTÒRIA I CULTURA Llavors les dones sabines, per l’ofensa de les quals havia esclatat la guerra, van superar amb tantes desgràcies la por femenina, i, amb els cabells deslligats i el vestit estripat, van gosar presentar-se al mig de les fletxes que volaven i de sobte es van posar al mig dels dos exèrcits per tal de separar els rengles hostils i apaivagar les ires, pregant d’una banda als pares, de l’altra als esposos, que no s’embrutessin les mans amb la sang sagrada del sogre o del gendre i que no marquessin amb un parricidi el fruit de les seves entranyes, nets d’uns, fills d’altres.

Tit Livi, Els orígens de Roma

El rapte de les sabines, Jacques-Louis David.

La fundació de la ciutat segons la història Segons les restes trobades al mont Palatí, podem afirmar que els primers indicis de Roma es remunten al segle viii aC i que la data de la seva fundació s’ha fixat en un hipotètic 21 d’abril de l’any 753 aC, a la regió del Laci.

Sabem que aquesta primitiva Roma estava formada per petits pobles establerts en els turons a la vora del riu Tíber, ja que la plana que hi havia entre els turons era una zona d’aiguamolls pràcticament inhabitable.

Aquests primers habitants vivien en cabanes i es dedicaven bàsicament a la ramaderia perquè el sòl no era prou fèrtil per a l’agricultura. Per tant, els primers romans devien ser pastors i el bestiar era el seu mitjà de subsistència. Anys a venir, van drenar els aiguamolls que ocupaven l’espai entre els turons, van decidir instal·lar-se a la plana, al costat del riu, i hi van construir els primers edificis. Aquesta munió de pobles que havien baixat dels turons van decidir fer una aliança, anomenada Septimontium, a la qual més endavant s’afegiren altres pobles del voltant.

La situació de Roma era molt bona, ja que es trobava a la part central de la península Itàlica, a la vora esquerra del riu Tíber i a uns vint quilòmetres de la costa. El riu, en aquest tram, era navegable, la qual cosa per­ metia enllaçar la navegació fluvial i la marítima. Aquest emplaçament mantenia la ciutat allunyada dels possibles atacs per mar i alhora feia que estigués ben comunicada per al comerç, tant marítim com interior.

Aquests avantatges, més unes bones condicions naturals, oferien unes possibilitats immillorables a les persones que s’hi van instal·lar.

Roma va anar creixent i es va barrejar amb altres pobles com els sabins, per mitjà d’aliances o per la força fins a convertir-se, al cap dels segles, en la capital de l’extens Imperi romà.

En els primers temps Roma va ser governada per reis: els primers, llatins i sabins, i els últims, d’origen etrusc. A continuació posem en relleu els fets més destacats d’aquest període monàrquic.

26

Unitat 2

HISTÒRIA I CULTURA

La monarquia CRONOLOGIA DE LA MONARQUIA (753-509 aC) Reis llatins i sabins Ròmul Numa Pompili Tul·lus Hostili Anc Marci Reis etruscos Tarquini el Vell Servi Tul·li Tarquini el Superb

Mapa de la Roma antiga durant el període etrusc.

En els primers temps, el poder polític es va concentrar a mans d’un rei que solia deixar-se aconsellar per un consell d’ancians anomenat Senat.

El primer rei va ser Ròmul, el qual, feta la pau amb els sabins, va establir les tres primeres tribus: llatins, sabins i la població restant. També va configurar un exèrcit format per soldats que havia de ser aportat per cadascuna d’aquestes tres tribus. Curiosament va ser passant revista a l’exèrcit que el rei va desaparèixer enmig d’una gran tempesta. La tradició diu que aquesta desaparició es va produir pel fet que Ròmul havia esdevingut un déu i que calia venerar-lo amb el nom de Quirí.

El va succeir un rei sabí, Numa Pompili, que va redactar un seguit de lleis que regulaven la convivència en aquesta nova ciutat. Va fer algunes reformes religioses i va construir els primers temples.

En morir Numa, Tul·lus Hostili, un rei guerrer i bel·licós, va succeir-lo.

Aquest rei va atacar Alba, que s’havia convertit en una ciutat molt poderosa al Laci i la va destruir. Va continuar ampliant el territori romà amb la conquesta d’altres ciutats etrusques.

El quart rei de Roma, Anc Marci, va ampliar les conquestes del seu predecessor. Durant el seu regnat també es van portar a terme obres arquitectòniques, com ara la construcció d’un pont sobre el riu Tíber per comunicar la ciutat amb un barri que creixia a l’altra banda del riu, en un petit turó anomenat Janícul. Roma havia crescut i els delictes que s’hi cometien també. Per aquest motiu Anc Marci va fer-hi construir una presó.

Els tres últims reis van ser d’origen etrusc. Quan va morir Anc Marci, els fills d’aquest no eren a la ciutat i Tarquini el Vell va al·legar que havia estat l’home de confiança del rei difunt i que havia de ser el seu successor.

Com que no estava establert que la monarquia romana fos hereditària, Tarquini el Vell, d’origen etrusc, va governar la ciutat. Entre les actuacions que va fer, cal destacar el drenatge d’algunes llacunes a la part baixa de la ciutat i la construcció de la Cloaca Màxima per evacuar les aigües residuals de la ciutat. També va construir el Circ Màxim i va instaurar els Jocs Romans per entretenir els habitants. Tarquini el Vell fou assassinat pels fills d’Anc Marci ja que creien que l’estranger els havia arrabassat el poder que els pertanyia per filiació.

Tarquini el Vell va ser succeït per Servi Tul·li, que també va dur a terme un seguit de reformes com la instauració d’un cens que distribuïa la població en cinc classes, en funció de la fortuna i patrimoni, cosa que afavoria les classes més riques. Va augmentar la superfície de Roma i va envoltar la ciutat de muralles. Servi Tul·li va morir assassinat pel seu gendre Luci Tarquini, el futur rei conegut amb el nom de Tarquini el Superb.

Tarquini el Superb va ser l’últim dels set reis de la monarquia romana. Va regnar despòticament i acabà destronat, fet que comportà el final de la monarquia l’any 509 aC. Diu la tradició que el rei fou expulsat després que un dels seus fills violés una distingida matrona romana, Lucrècia, la qual es va suïcidar després de confessar el fet al seu marit Col·latí. Aquest va liderar una revolta que va fer fugir Tarquini i la seva família. Així va acabar aquest període monàrquic i es va establir un nou sistema polític: la República.

27

Unitat 2

HISTÒRIA I CULTURA: VOLEM SABER-NE MÉS LA VIOLACIÓ DE LUCRÈCIA

Segons la llegenda, Lucrècia era l’esposa d’un noble romà, Tarquini Col·latí.

L’espòs es trobava fora de Roma en una campanya militar juntament amb el seu cosí Sext Tarquini, fill del rei Tarquini el Superb. Un dia mentre els soldats bevien i passaven l’estona, van començar a discutir sobre les seves dones. Tarquini Col·latí va afirmar que la seva esposa era la més virtuosa de totes. Van decidir comprovar-ho.

I tenia raó. Van trobar Lucrècia a casa filant, acompanyada de les seves serventes, mentre les esposes dels seus companys gaudien de les festes.

Sext Tarquini va quedar pres de Lucrècia i, al cap de pocs dies, s’hi presentà per sorpresa. La dona el va acollir amb amabilitat, però Sext es precipità sobre Lucrècia i, posant-li la mà esquerra sobre el pit, li va dir: No cridis Lucrècia; soc Sext Tarquini; tinc l’espasa a la mà; moriràs si dius res.

No sabem si va aconseguir de pronunciar un NO, però s’hi va resistir, i la resposta del seu agressor fou atemorir-la, dient-li que la mataria i col·locaria el cos mort d’un esclau al seu costat, a fi que semblés adulteri, un mot tan allunyat d’aquesta virtut tan valorada en les dones al llarg del temps.

Va cedir i fou violada. Lucrècia va cedir davant la por, davant el temor a la mentida, davant l’abús de poder amb què actuà el fill del rei, que se sentia impune. Quantes vegades no hem vist representada la mateixa escena?

Després de la marxa de Sext, Lucrècia va enviar a buscar el seu pare i el seu marit, per explicar-los el que havia passat. No la culpabilitzaren, però Lucrècia se suïcidà clavant-se un punyal al pit. Per què ho va fer? Perquè el suïcidi era una manera de netejar el seu nom, de mantenir la seva virtut, aquesta virtut que segava la vida d’una dona que no havia fet res més que actuar en una situació límit.

Entre els que van presenciar l’escena, hi havia Brutus, un amic de Col·latí, que va jurar venjar-se de Sext i tota la seva família. La història diu que Brutus va encapçalar una revolta que va posar fi a la Monarquia i va donar pas a un nou sistema: la República romana.

La llegenda de la violació i el suïcidi de Lucrècia s’ha vist representada en gran quantitat de quadres i escultures, en peces musicals com l’òpera de Benjamin Britten (mort el 1976) o en obres de teatre que pretenen mostrar estereotips femenins que s’han mantingut en el temps, una agressió sense violència a causa de la por, un suïcidi com a únic final quan hi ha molts altres camins.

Molt probablement, avui dia, Lucrècia formaria part del moviment Me Too.

28

Escultura de Damià Campeny que porta per títol Lucrècia morta.

Unitat 2

HISTÒRIA I CULTURA

Activitats 8. Respon el qüestionari següent del text de Tit Livi

9. Digueu si són certes o falses aquestes afirmacions

a) b) c) d) e)

a) Roma va estar governada per reis aproximadament uns 250 anys. b) Els tres últims reis foren d’origen sabí arran de l’aliança entre els dos pobles. c) La monarquia romana es va acabar quan Tarquini el Superb va morir sense descendència. d) Tarquini el Vell va morir assassinat pels fills d’Anc Marci que l’acusaven d’usurpació de poder. e) En època monàrquica el Senat estava format per un consell d’ancians que assessorava el rei. f) Servi Tul·li va censar la població en funció del seu lloc de naixement. g) Numa Pompili va construir els primers temples.

sobre la fundació mitològica de la ciutat de Roma:

f) g) h) i)

j)

Per quin motiu Enees va fugir de la seva pàtria, Troia?

Quina era la seva missió?

De qui era fill Enees?

Quan Enees arriba al Laci, com el rep el rei Llatí?

Quin va ser el desenllaç de la baralla entre Amuli i Numitor?

Qui són els pares de Ròmul i Rem? Amuli va llençar els bessons al riu, però no van ofegar-se; per què?

Qui els va criar i se’n va fer càrrec?

L’ambició de poder va fer que els bessons també es barallessin; com van decidir qui seria el rei de la ciutat?

Per què un germà mata l’altre?

10. Irene Vallejo és l’autora d’un assaig titulat L'infinit

en un jonc en què fa un espectacular recorregut per la invenció dels llibres en el món antic. Un dels capítols tracta sobre la civilització romana i la literatura llatina.

Ara tu experimenta el plaer de la lectura amb aquest fragment en què l’autora fa unes reflexions entorn a la fundació de Roma. ­

Una ciutat amb mala reputació El nou centre del món era una ciutat amb molt mala reputació. Des dels seus orígens, els romans van tenir una terrible llegenda negra, amb la particularitat d'haver-la inventada ells mateixos. Per començar, un fratricidi. Explica el mite que els germans Ròmul i Rem, nets impacients del rei d'Alba Longa, van marxar per fundar la seva pròpia ciutat en aquell llegendari 21 d'abril de l'any 753 aC. Van estar d'acord a l'hora d'escollir l'emplaçament de la futura urbs a la riba del riu Tíber, però de seguida es van embrancar en una baralla pel poder. [...] El cas és que Rem va saltar de manera provocativa sobre les muralles que Ròmul ha-

sobre el període monàrquic:

via començat a construir pel seu compte. Titus Livi diu que, en la subsegüent baralla, la força de les ambicions va conduir al vessament de sang. [...] El pas següent va ser organitzar una autèntica agrupació de delinqüents.

La urbs acabada d'inaugurar necessitava ciutadans. El jove rei, sense miraments, va declarar Roma territori d'asil per a criminals i fugitius, anunciant que entre els seus murs no serien perseguits. Una multitud indiscriminada de convictes i gent d'origen obscur –explica Titus Livi– va fugir dels territoris veïns, i es van convertir en els primers romans.

El problema més urgent va passar a ser l'absència de dones. I així arribem al tercer episodi abjecte: una violació massiva.

Ròmul va convidar les famílies dels pobles dels voltants a la celebració d'uns jocs en honor del déu Neptú. Pel que sembla, la gent de la regió estava an­ siosa de veure la nova ciutat, que llavors encara era un fangar de cabanyes d'argila amb alguna ovella esgar­ riada com a gran atracció. Tot i això, el dia previst una multitud de curiosos va anar cap a Roma. [...]

Però la festa religiosa en realitat era una trampa. [...] Els romans van raptar les noies joves que havien anat a la festa amb les seves famílies. Gairebé tots es van apoderar a ull de la primera dona que els va caure a les mans, però com que en tot hi ha jerarquies, els principals patricis es van reservar les més guapes.

29

Unitat 2

HISTÒRIA I CULTURA

11. Resol l’acròstic següent amb mots que tenen relació amb els orígens

de Roma. Llegeix les informacions per trobar el concepte correcte. Al final sabràs el nom de la ciutat que va fundar Ascani, el fill d’Enees.

1

1. Pare d’Enees.

2. Sílvia ho era.

3. Alletà els bessons.

4. Rei del Laci.

5. Germà de Numitor.

6. Primer rei de Roma.

7. Mare d’Enees.

8. El primer a rebre’l fou Rem. 9. Turó on es creu que es va fundar Roma.

2 3 4 5 6 7 8 9

12. Relaciona cada un dels noms dels set reis de Roma de la columna de l’esquerra amb la frase corresponent de la columna de la dreta: Tarquini el Vell Numa Pompili Servi Tul·li Tul·lus Hostili Tarquini el Superb Ròmul Anc Marci

Va ser un rei molt guerrer.

Edificà el Circ Màxim.

Va ser el primer rei de Roma.

Construí el primer pont sobre el Tíber.

Va ser l’últim dels set reis de Roma.

Donà noves lleis a Roma.

Emmurallà la ciutat de Roma.

Treballa en grup i comparteix coneixements Al llarg d’aquesta unitat s’han tractat fets, mitològics o històrics, que tenen a veure amb l’origen de Roma i que han inspirat artistes de tots els temps. Escull un tema dels que et proposem i fes un recull de quatre manifestacions artístiques que els hagin servit per inspirar-se.

• La fugida d’Enees.

• Ròmul i Rem i la lloba • El rapte de les sabines • La violació de Lucrècia Cal que referenciïs cada imatge almenys amb aquesta informació: – – – –

Títol i autor Localització Característiques Descripció del contingut de l’obra.

Fixa’t en aquest exemple: El rapte de les sabines, Giambologna (segle xiv).

Es tracta d’un grup escultòric en marbre, a la Loggia dei Lanzi, a Florència.

Representa un llatí que rapta una dona sabina, que s'hi resisteix, i als seus peus hi ha un altre home que veu el rapte amb impotència.

30

Unitat 2

EL PERQUÈ DE LES PARAULES

Radicals llatins Un 80 % del vocabulari que fem servir prové de la llengua llatina, a partir de substantius, adjectius o verbs llatins que han evolucionat fins a originar el mot català. La ciència que estudia l’origen de les paraules és l’etimologia i ens permet saber el significat precís dels mots.

Els radicals llatins han estat molt productius i han format molts mots en català. Fixa’t, per exemple, en el mot llatí ager, agri (camp) i els derivats que tenim en català: agricultura, agrònom, agrari, agropecuària, agrícola, agroalimentari, etc.

A continuació et presentem una breu mostra de mots llatins amb el seu significat i uns quants exemples de mots que s’han originat en català.

SUBSTANTIU LLATÍ

SIGNIFICAT

avis,-is

au

aviram, avicultura, avió, aviació

bellum, -i

guerra

bèl·lic, bel·lipotent, bel·ligerant

cultura, -ae

conreu

agricultura, horticultura, apicultura

fructus, -us

fruit

fructífer, infructuós, usufructuari

lac, lactis

llet

làctic, lactància, lactosa, lactant

latus, -eris

costat

lateral, unilateral, col·lateral

lex, legis

llei

legalitat, legislatura, legislar, il·legal

piscis, -is

peix

piscifactoria, piscina

ADJECTIU LLATÍ

SIGNIFICAT

MOTS DERIVATS EN CATALÀ

MOTS DERIVATS EN CATALÀ

aequus, -a, -um

igual

equivalent, equidistant, equitat

mobilis, -e

movible

mobilitat, mobilitzar, mòbil

rectus, -a, -um

recte

rectilini, rectangle, correcció

VERB LLATÍ

SIGNIFICAT

MOTS DERIVATS EN CATALÀ

audio

escoltar

audiòfon, audiovisual, audició

occido

matar

homicidi, suïcidi, magnicidi

fero

portar

mamífer, aurífer, plumífer

pario

parir

ovípar, multípar, paridor

La Via Làctia és una galàxia en forma d'espiral en la qual hi ha el sistema solar. El nom vol dir ‘Camí de llet’ ja que té un color que ens fa pensar en les tonalitats de la llet, per bé que presenta algunes zones més fosques de gas interestel·lar.

Segons el mite més difós, la Via Làctia va sorgir fruit d’una de les infidelitats de Júpiter, en què va néixer Hèrcules, l’heroi més valent de tots. Hera, gelosa, va voler alletar el nen d’amagat de la mare i se’l va acostar al pit. El nen va mamar tan fort que la llet es va escapar cap al cel formant aquesta galàxia.

31

Unitat 2

EL PERQUÈ DE LES PARAULES

Activitats 13. Copia aquestes frases en el teu quadern i omple els buits amb el mot català adient, que pots trobar entre els exemples proposat a la graella anterior.

a) Aquest medicament pot tenir efectes ... i només es pot administrar per ordre mèdica. b) La protecció de la ... urbanística té per objectiu tutelar el compliment de la llei en els projectes urbanístics. c) Les gallines són els ... més comuns. Es poden tenir engabiades o bé a l’aire lliure. d) El permís de ... el pot tenir també el pare, amb independència de la situació laboral de la mare. e) Ser ... implica tenir una disposició a la guerra o al conflicte. f) Un ... pot fer ús d’un bé i gaudir dels seus fruits però no n’és el propietari. g) Molts ajuntaments creen espais per a horts urbans i organitzen cursos d’ ... h) Rep el nom de ... l’assassinat d’una persona important, generalment una figura política o religiosa.

14. El resultat de combinar dos radicals llatins origina sovint un sol mot en

català que semànticament engloba més d’una idea. Esbrina quin mot català s’origina a partir de la unió d’aquest radicals llatins i argumenta’n el significat: a) b) c) d) e) f) g) h)

Manus (‘mà’) + facio (‘fer’): ...

Retro (‘cap enrere’) + gradus (‘pas’): ...

Dens, dentis (‘dent’) + frico (‘fregar’): ...

Unus (‘un’) + forma (‘forma’): ...

Bi (‘dos’) + latus, -eris (‘costat’): ...

Uxor, -oris (‘esposa’) + occido (‘matar’): ...

Usus (‘ús’) + fructus (‘fruit’): ...

Apis (‘abella’) + cultura (‘conreu’): ...

15. Escriu en el teu quadern el mot adient a aquestes definicions: a) b) c) d) e) f) g) h)

Escrit a mà: ...

Conreu dels horts: ...

Aparell per a la sordesa: ...

Acció de matar el germà: ...

Producte que mata els insectes: ...

Figura geomètrica que té tots els costats iguals: ...

Que té forma de peix: ...

Poderós en la guerra: ...

16. Hi ha força mots catalans que comencen amb els radicals llatins uni(un), bi- (dos), tri- (tres) . Comenta el significat d’aquests mots: unifamiliar unilateral unípede

32

bianual bicèfal bígam

trident trigèmins tricicle

Els diccionaris etimològics més importants de la llengua catalana són aquests: l Diccionari etimològic i com•E plementari de la llengua catalana, de Joan Coromines.

• El Diccionari català-valenciàbalear, d’Antoni M. Alcover i Francesc de B. Moll.

Unitat 2

HERÈNCIA CLÀSSICA

El món clàssic en la publicitat L’embranzida que han pres la publicitat i el màrqueting en els últims temps, ens farien pensar que aquest camp està molt allunyat del món clàssic, a causa de la gran distància temporal i al fet que els romans no disposaven dels mitjans necessaris per publicitar els seus productes.

El món clàssic entra en la publicitat generalment de dues maneres: o bé pel nom escollit per a un producte, o bé com a referència estètica en les imatges dels anuncis. És evident que el nom que un creador escull per a un nou producte no és fruit de l’atzar, sinó que és el resultat d’un procés de reflexió i estudi per tal de trobar el nom més indicat. Molt sovint el nom explica el producte o les sensacions que ens vol transmetre, i els publicistes han trobat en el llatí i el grec una font importantíssima per explicar-lo. Vegem-ne una mostra.

SABIES QUE…!?

El logotip de l’empresa Maserati està inspirat en l’estàtua de Neptú de la piazza Maggiore de Bolonya, ciutat on es trobaven les oficines de l’empresa quan es va dissenyar el logo. Hi ha el trident i els colors vermell i blau de la ciutat.

MARCA LANCIA

SKODA

MODEL

El sector automobilístic Un dels àmbits que més s'han inspirat en el món clàssic és el de la indústria automobilística. Si analitzem algunes de les grans marques actuals ens sorprendrem en descobrir que el nom Audi prové del llatí. Al final del segle xix, August Horch va crear una indústria automobilística a Alemanya, que duia per nom A. Horch & Cie. Per desavinences amb els seus socis la va abandonar per crear-ne una de nova. Però legalment no podia posar a aquesta nova companyia el seu cognom, Horch, que en alemany significa ‘sentir’. Va trobar la solució en el llatí: va prendre l’imperatiu audi que significa ‘sent’. Sigui fruit de la casualitat o no, aquest ‘sentir’ és el que ens vol transmetre actualment la marca, amb anuncis tan sorprenents i trencadors com els que estem acostumats a associar a Audi: la sensació, el sentiment de conduir un cotxe d’aquesta marca.

Fundada el 1927 a Suècia, la marca de cotxes Volvo també deu el seu nom al llatí: volvo significa literalment ‘jo dono voltes, jo rodo’, i ens transmet la idea de recórrer el món, de seguretat i tranquil·litat.

Dacia és una marca d’origen romanès fundada el 1966, que avui està en mans de l’empresa francesa Renault i Dàcia era el nom amb què els romans van batejar la província romana ocupada actualment per Romania.

Si ens endinsem en els noms d’alguns models, ens adonarem que la llista de mots amb referències clàssiques augmenta considerablement.

SIGNIFICAT

Ypsilon

Una de les darreres lletres de l’alfabet grec.

Flavia

Nom d’una de les famílies més il·lustres de l’antiga Roma.

Fabia Octavia

Nom de dues famílies importants en la història de Roma.

RENAULT

Clio

De les nou muses, Clio era la protectora de la història i de les belles arts.

NISSAN

Micra

En grec ‘petita’, com la mida d’aquest model.

FORD

Focus

En llatí ‘foc, llar, família’, com aquest tipus de cotxe, un cotxe familiar.

TOYOTA

Prius

En llatí, ‘el que va primer’, transmet la idea de velocitat.

OPEL

Astra

Prové de l’expressió llatina ad astra, que significa ‘fins a les estrelles’, és a dir, molt lluny.

33

Unitat 2

HERÈNCIA CLÀSSICA

Vinculat al món automobilístic, trobem la xarxa de tallers de manteniment Midas, personatge mitològic que tot el que tocava es convertia en or.

L’objectiu de l’empresa és reflectir que tot allò que posen a les seves mans es converteix en or, perquè aconsegueixen un acabat perfecte. En el logotip de l’empresa, l’or hi és ben visible.

El sector alimentari Hèlios és el déu del sol, i el sol és imprescindible per elaborar els productes de la marca Helios, famosa per les seves melmelades i confitures.

Una de les principals empreses que elaboren gelats és Frigo, que treu el seu nom del mot llatí frigor, que significa ‘fred’. La marca va néixer el 1927, època en la qual el gelat no es comercialitzava com avui, per la dificultat de mantenir el producte fred. D’aquí el fet que volgués ressaltar aquest concepte. Elaboren molts productes, però segurament el més conegut és el Magnum, un gelat que trencava motlles amb els seus precedents per la seva grandària. D’aquí el nom, ja que magnum vol dir simplement ‘gran’.

El sector de la moda i els complements Uterque és un mot llatí que significa ‘l’un i l’altre, ambdós’ i que l’empresa Inditex ha pres per anomenar una de les seves marques, Uterqüe. Cal remarcar que, per tal que el nom soni igual que en llatí, s’hi ha hagut d’afegir una dièresi.

El sector dels complements té una gran tendència a utilitzar noms clàssics, com ara aquests: Festina. Nom molt adient per a una marca de rellotges, ja que el mot llatí festina significa ‘afanya’t’.

Pandora. El nom de la primera dona, segons la mitologia clàssica, és l’escollit per aquesta marca de joies.

El mot està format per pan que significa ‘tot’ i per dora que vol dir ‘regals’; és un nom molt escaient per a un braçalet compost de petites peces que tots podem regalar.

Grans empreses implantades en diferents països com Imaginarium també han pres el llatí com a referència. Amb el significat d'‘imaginari, fictici’, l’empresa especialitzada en la venda de joguines té com a objectiu contribuir a l’educació i a la formació de nens i nenes a partir de la creativitat i la diversió.

Abacus és el nom d’una cooperativa creada el 1968 que es dedica a la venda de producte culturals i educatius. Un abacus era un tauler de comptar, un material molt usat en l’educació romana.

Àbac clàssic.

34

1.

Llegeix correctament aquest fragment que correspon al text en llatí sobre la intervenció de les sabines en la guerra que tens traduït al català a la pàgina 26.

Tum Sabinae mulieres, quarum ex iniuria bellum ortum erat, crinibus passis scissaque veste, victo malis muliebri pavore, ausae se inter tela volantia inferre, ex transverso impetu facto dirimere infestas acies, dirimere iras, hinc patres, hinc viros orantes, ne se sanguine nefando soceri generique respergerent, ne parricidio macularent, partus suos, nepotum illi, hi liberum progeniem.

6. Explica el paper d’Enees en la fundació de Roma, des que va marxar de Troia fins que es va establir al Laci.

7. Enumera els reis de Roma, i digues alguna característica o una acció important que havien portat a terme.

unitat 2

, activitats d´avaluacio

8. Digues el nom del turó en el qual, segons la tradició, es va fundar la ciutat de Roma i que segles més tard va acollir els palaus de diferents emperadors. Fixa't en aquesta imatge, que correspon a les ruïnes d’una d’aquestes residències imperials.

2.

Troba la quantitat de la penúltima síl·laba d’aquests mots i digues si són plans o esdrúixols: audacia militia membrum

magister candente navigium

paternus Pyrenaeus fraudatrix

3. Contesta breument: a) Quantes lletres té l’alfabet llatí de l’època clàssica? b) D’on prové l’alfabet llatí? c) Quines lletres ha afegit l’alfabet llatí actual? d) En quins casos s’utilitzen les lletres y i z? e) Com es pronuncia la ll en llatí?

4. Té accent gràfic el llatí? Quin sistema feien servir?

5. Contesta segons les definicions: a) b) c) d) e)

Data de la fundació de Roma.

Data en què acaba la monarquia.

Nombre de reis romans.

Primer poble que es va annexionar Roma.

Escriptor romà del segle i aC que va narrar els orígens de Roma. f) Últim dels set reis de la monarquia romana. g) Nom de la matrona romana, violada per un dels fills de Tarquini.

9. Escriu en cada cas, a partir de la definició, el mot format per un radical llatí: a) b) c) d) e) f)

Que dona fruits: ...

Tota mena d’ocells de corral: ...

Que es dedica a la criança d’abelles: ...

Conforme a la llei o al dret: ...

Que té els costats iguals: ...

Que se serveix de les mans: ...

10.

L’infinitiu llatí vorare significa ‘devorar, menjar’. Digues derivats d’aquest verb i explica què signifiquen. Fixa’t en l’exemple: Omnívor: que menja aliments d’origen animal i vegetal.

35

Unitat 3

QUÈ TROBARÀS EN AQUESTA UNITAT LLENGUA LLATINA

Estructura de les paraules Concepte i valors dels casos La primera declinació Ordre dels mots en una frase

HISTÒRIA I CULTURA

La República romana

EL PERQUÈ DE LES PARAULES Prefixos d’origen llatí

HERÈNCIA CLÀSSICA

El cinema de romans: Espàrtac

36

SPQR és la sigla de Senatus Populusque Romanus, que significa El Senat i el poble de Roma.

37

Unitat 3

LLENGUA LLATINA

Estructura de les paraules Cada llengua té els seus propis mecanismes pel que fa a l’estructura de les paraules i a la formació d’oracions. En les llengües romàniques, i entre aquestes el català, els noms conserven la mateixa forma, excepte quan canvien de gènere o nombre, sigui quina sigui la funció sintàctica que facin en l’oració. Fixem-nos en aquests exemples: En Joan llegeix un llibre.

Un llibre és llegit per en Joan.

He vist en Joan amb un llibre a les mans.

Les paraules destacades no canvien de forma tot i que fan funcions diferents en cada una de les tres oracions. Doncs bé, en llatí no és així.

La llengua llatina és una llengua flexiva; és a dir, els substantius, els adjectius i els pronoms conserven intacta l’arrel o lexema, però poden adoptar diferents terminacions o desinències segons la seva funció sintàctica.

Meus amicus in taberna est.

In taberna meum amicum vidi.

In taberna cum meo amico sum.

(El meu amic és a la botiga.)

(He vist el meu amic a la botiga.)

(Soc a la botiga amb el meu amic.)

Mei amici in taberna sunt.

En llatí, i també en alguna llengua moderna com ara l’alemany, podem saber la funció de cada mot a partir de la forma que presenta. Cal tenir en compte, però, que hi ha un grup de paraules invariables, les quals no presenten mai canvis de forma. Són els adverbis, les conjuncions, les preposicions i les interjeccions.

Concepte i valors dels casos Cada una de les formes que pot adoptar un mot es designa d’una manera determinada. Són els anomenats casos.

En llatí n’hi ha sis, cada un dels quals té una funció sintàctica concreta.

CASOS

FUNCIÓ SINTÀCTICA

Nominatiu (N) Subjecte (S) i atribut (Atr) Vocatiu (V) Interpel·lació Acusatiu (Ac) Complement directe (CD) i complement circumstancial amb preposició (CC) Genitiu (G) Complement del nom (CN) Datiu (D) Complement indirecte (CI) Ablatiu (Ab) Complement circumstancial (CC) i complement agent (CAg)

Cada mot té sis casos en singular i sis casos en plural, i el conjunt d’aquests casos s’anomena declinació. En llatí hi ha cinc declinacions: primera, segona, tercera, quarta i cinquena declinació.

Cada declinació s’enuncia a partir de dos casos: el nominatiu singular i el genitiu singular. El distintiu fonamental per reconèixer la declinació a la qual pertany una paraula és el genitiu singular.

38

SABIES QUE…!?

En alemany hi ha quatre casos: el nominatiu, el genitiu, el datiu i l’acusatiu.

El basc també té declinacions i casos, però són molt diferents dels de la llengua llatina.

Unitat 3

LLENGUA LLATINA SABIES QUE…!?

Per conèixer l’arrel d’un mot, hem d’agafar el genitiu singular de l’enunciat i treure’n la desinència. Exemples:

PRIMERA DECLINACIÓ Nominatiu -a; genitiu -ae

SEGONA DECLINACIÓ Nominatiu -us, -er, -ir, -um; genitiu -i

Templum, templi. Arrel: templDux, ducis. Arrel: duc-

puella, puellae

servus, servi / templum, templi

TERCERA DECLINACIÓ Nominatiu variable; genitiu -is

dux, ducis / nomen, nominis / civis, civis

QUARTA DECLINACIÓ Nominatiu -us, -u; genitiu -us

exercitus, exercitus / cornu, cornus

CINQUENA DECLINACIÓ Nominatiu -es; genitiu -ei

res, rei

La primera declinació La primera declinació presenta un nominatiu acabat en -a i un genitiu en -ae. El tema, que s’obté separant la desinència del genitiu singular, és l’element constant en tots els casos. Les parts variables són les desinències.

DESINÈNCIES

vita, vitae

Singular

Plural

Singular

Plural

N

-a

-ae

vita

vitae

V

-a

-ae

vita

vitae

Ac

-am

-as

vitam

vitas

G

-ae

-arum

vitae

vitarum

D

-ae

-is

vitae

vitis

Ab

-a

-is

vita

vitis

La major part dels substantius de la primera declinació són de gènere femení, si bé n’hi ha uns quants que són de gènere masculí; són aquests:

• Els que designen un nom propi masculí: Catilina, Caligula, Caracalla…

• Els que expressen una professió: agricola (agricultor), nauta (mariner), poeta (poeta), auriga (cotxer), lanista (entrenador i propietari d’una escola de gladiadors)...

• Els noms de rius: Garumna, Sequana…

Noms de poble que solen aparèixer en • plural: Belgae (belgues)…

Puella stellas videt.

39

Unitat 3

LLENGUA LLATINA

Ordre dels mots en una frase L’ordre dels mots en una frase és un factor determinant a l’hora d’entendre la relació sintàctica que s’estableix entre uns i altres. En llatí hi ha unes normes bàsiques que regeixen la posició d’un sintagma en l’oració:

• La frase sol anar encapçalada pel subjecte (S) i acaba amb el verb (V).

Rosa in horto est. (La rosa és al jardí.)

S V

• El complement del nom (CN) i l’adjectiu (Adj) se solen posar davant del nom que complementen.

Pulchrae rosae in horto sunt. (Les boniques roses són al jardí.)

Adj Dominae rosae in horto sunt. (Les roses de la senyora són al jardí.)

CN

• Els complements del verb més significatius, com ara el complement

SABIES QUE…!?

L’ordre dels mots en una frase és diferent segons les llengües. Així, l’ordre bàsic del català, com també del castellà, és: S / V / Complements del verb Aquest ordre pot ser diferent en altres llengües.

directe (CD), es col·loquen ben a prop del verb.

Ego horti rosas video. (Jo veig les roses del jardí.)

CD

• El predicat nominal o atribut (Atr) va davant del verb.

Rosa pulchra est. (La rosa és bonica.)

Atr

Com deus haver observat mitjançant els exemples, en llatí no hi ha article.

Amb tot, cal remarcar que la llengua llatina té molta més llibertat, pel que fa a l’ordre de les paraules en una frase, que la major part de les llengües, perquè, com que és una llengua flexiva, la funció sintàctica d’una paraula no ve determinada pel lloc que ocupa en la frase, sinó per la seva terminació.

Aquestes pautes sintàctiques donades no són seguides necessàriament per tots els autors literaris, ja que sovint l’ordre de les paraules és determinat per les ne­cessitats estilístiques de cada escriptor.

Una aposició serveix per completar el significat de l’antecedent, que és el mot al qual l’aposició fa referència. L’aposició va entre comes i concorda sempre amb l’antecedent en cas, però no necessàriament en gènere i nombre.

Diana, silvarum dea, sagittas portat.

Antec. Aposició (Diana, deessa dels boscos, porta fletxes.)

Iuppiter, omnipotens deus, in Olympo regnat.

Antec. Aposició (Júpiter, déu omnipotent, regna a l’Olimp.)

Iuppiter, deorum deus, omnipotens est.

40

Unitat 3

LLENGUA LLATINA

Activitats 1. Explica per què, en les oracions següents, les paraules destacades en negreta canvien de desinència:

Amica amicum vocat. (L’amiga crida l’amic.)

Amicus amicam vocat. (L’amic crida l’amiga.)

2. En llatí, cada funció gramatical ve determinada per un cas. Analitza els sintagmes de les oracions que et proposem i digues quin seria el cas que utilitzaríem en llatí.

Verae amicitiae sempiternae sunt.

Fixa’t en l’exemple: Els romans tenien molts déus.

S CD N Ac. a) b) c) d) e)

El Senat decidia les qüestions polítiques.

L’exèrcit romà va conquerir un gran imperi.

Cèsar fou un general il·lustre.

El general ha donat l’ordre als soldats.

El símbol de Roma és la lloba capitolina.

3. Fixa’t en el genitiu singular de cada un dels mots següents i classifica’ls per declinacions: puer, pueri cantus, cantus natio, nationis bellum, belli militia, militiae sella, sellae

res, rei timor, timoris spes, spei homo, hominis genu, genus iter, itineris

pax, pacis causa, causae acies, aciei hostis, hostis argentum, argenti manus, manus

4. Determina si són certes o falses les afirmacions següents: a) b) c) d) e) f) g)

L’arrel d’una paraula és la seva part invariable.

En llatí tenim cinc casos en singular i cinc en plural.

Els substantius en llatí s’enuncien amb el nominatiu singular i plural.

Els adverbis són mots indeclinables.

El genitiu plural ens indica a quina declinació pertany un mot.

L’acusatiu fa només la funció sintàctica de complement directe.

El complement circumstancial pot aparèixer sota la forma de dos casos: l’acusatiu i l’ablatiu.

5. Declina en singular i en plural els mots següents: amica, -ae

nauta, -ae

filia, -ae

matrona, -ae

6. Declina els mots següents només en els casos indicats: regina, -ae: N plural, G singular, Ab singular, Ab plural stella, -ae: Ac singular, D plural, D singular, Ab singular via, -ae: G singular, D singular, N plural, Ab plural agricola, -ae: V singular, N plural, Ac singular, G plural

41

Unitat 3

LLENGUA LLATINA

7. Indica en quin cas o en quins casos poden estar els mots següents: lunas pugnarum

tenebrarum inertiam

senecta dominas

servis militiae

vilicae silvam

8. Completa les oracions en llatí omplint els buits amb el subjecte i el complement directe: a) b) c) d) e)

Els mariners veuen l’illa.

Les deesses envien tempestes.

Els mariners perden les naus.

La boira no deixa veure la terra.

El mariner no tem les tenebres.

… … … … …

… … … … …

vident. mittunt. perdunt. non monstrat. non timet.

9. Escriu els complements llatins que falten en cada oració. Aplica les normes que regeixen l’ordre dels mots en una frase. a) b) c) d) e)

El treball del camperol millora la terra.

Les noies valoren el treball dels camperols.

La filla del camperol treballa sempre.

El camperol conrea la terra dels boscos.

El camperol observa la lluna i els estels

… … … fecundat. … … … laudant. … … semper laborat. … … … arat. … … et … spectat.

VOCABULARI nauta, -ae (m): mariner insula, -ae (f): illa dea, -ae (f): deessa procella, -ae (f): tempesta scapha, -ae (f): nau umbra, -ae (f): boira terra, -ae (f): terra tenebrae, -arum (f pl): tenebres opera, -ae (f): treball agricola, -ae (m): camperol puella, -ae (f): noia filia, -ae (f): filla silva, -ae (f): bosc luna, -ae (f): lluna stella, -ae (f): estel

10. Analitza morfosintàcticament les oracions següents, en les quals apareix una aposició, i tradueix-les (et donem la traducció dels verbs): a) b) c) d) e)

Paula, Claudiae amica, bonam amicitiam laudat. (lloa) Minerva, sapientiae dea, bona est. (és) Aurelia, vilicae filia, semper laborat. (treballa) Paula et Claudia, bonae amicae, in schola sunt. (són) Tullia, dominae filia, pulchra est. (és)

11. Analitza morfosintàcticament les oracions següents i tradueix-les (et donem la traducció dels verbs): a) b) c) d) e) f)

Regina servarum operam laudat. (lloa) Vilicae filia quotidie laborat. (treballa) Puellae dearum aras cum rosis ornant. (adornen) Diana silvarum dea est. (és) Discipulae in schola sunt. (són) Magistra in cathedra sedet (seu) et discipulas vocat. (crida)

El verb ser (sum) pot portar un atribut, igual que en català, i aquest va en nominatiu.

Els noms propis llatins també es declinen, com la resta de noms; per exemple: Minerva, -ae Diana, -ae

12. Construeix oracions amb les paraules de sota. Com que encara no has estudiat els verbs, t’indiquem entre parèntesis la forma en singular del present (acabada en -t) i la plural (acabada en -nt). Fixa’t en l’exemple del marge. a) b) c) d) e)

42

dea / nauta / stella / monstro (monstrat / monstrant) Iulia / epistula / amica / accipio (accipit / accipiunt) magistra / fabula / discipula / lego (legit / legunt) filia / nauta / luna / specto (spectat / spectant) serva / domina / cena / paro (parat / parant)

Exemple: Puella / amica / epistula / scribo (scribit / scribunt) Puella amicis epistulam scribit.

(La noia escriu una carta a les amigues.)

Unitat 3

LLENGUA LLATINA

13. Busca mots catalans que provinguin d’aquestes paraules llatines de la primera declinació.

Fixa’t en l’exemple: via (camí) → viaducte, viària littera (lletra) → … nauta (mariner) → … aqua (aigua) → …

stella (estrella) → … vita (vida) → … epistula (carta) → …

14. Fem un repàs del significat d’alguns mots de la primera declinació.

Busca en aquesta sopa de lletres els mots corresponents a cadascuna d’aquestes definicions.

P

Q

K

I

Z

X

E

S

H

N

A

K

I

T

F

E

S

R

D

M

P

R

P

R

B

N

A

G

R

I

C

O

L

A

E

F

T

U

S

G

M

P

J

V

M

U

V

T

J

S

D

U

C

R

O

S

A

I

N

X

V

C

I

O

L

R

O

C

U

L

N

A

I

D

X

G

G

A

X

I

Q

F

T

I

S

T

Y

Q

A

E

R

M

J

H

V

G

S

E

R

V

A

M

L

U

H

S

T

E

L

L

A

E

G

O

S

I

M

D

E

Z

R

K

D

X

H

L

Z

F

P

C

Horitzontals • El qui treballa la terra (en dat. sing.)

• Flor molt olorosa (en abl. sing.)

• Serventa o esclava (en ac. sing.)

• Il·luminen el firmament (en nom. pl.)

Verticals • Mestressa de casa (en abl. pl.)

• Ensenya al seu alumnat (en nom. sing.)

• Terra envoltada d’aigua (en gen. pl.)

• Apareix al firmament a la nit (en ac. pl.)

15. Va de pirates! Et proposem l’anàlisi i la traducció d’aquest text que descriu com camperols i mariners es defensen dels atacs d’uns pirates.

Piratae insularum incolas vexant (turmenten). Nam nautarum casas et agricolarum villas cremant (incendien). Incolas interdum sagittis necant (maten). Itaque agricolae et nautae se armant (s’equipen amb armes) et piratas exspectant (esperen).

Piratae thesauros inveniebant.

VOCABULARI incola, ae (m): habitant casa, ae (f): cabana interdum (adv.): alguna vegada. itaque (conj.): per això.

43

Unitat 3

HISTÒRIA I CULTURA

La República romana CRONOLOGIA DE LA REPÚBLICA (509 aC – 27 aC) Època de lluites i conquestes 509 aC – 350 aC 272 aC 264 aC – 241 aC 219 aC – 201 aC 146 aC 133 aC 58-51 aC

Domini del Laci Presa de Tàrent (Magna Grècia) Primera Guerra Púnica Segona Guerra Púnica Destrucció de Cartago Romanització de la península Ibèrica Guerra de les Gàl·lies

SABIES QUE…!?

Res Publica significa literalment ‘la cosa pública’, és a dir, tot allò que fa referència a l’interès públic, al bé comú. D’aquí prové el terme República.

Conflictes socials i polítics 495 aC 450 aC 133 aC 73 aC 60 aC 49 aC – 48 aC 44 aC 43 aC – 32 aC 29 aC

Revolta dels plebeus (Mont Sacre) Llei de les XII taules Reforma agrària dels germans Grac Revolta dels esclaus Primer triumvirat Guerra civil entre Cèsar i Pompeu Assassinat de Juli Cèsar Segon triumvirat Octavi August és nomenat cònsol

Un cop instaurada la República, els romans van portar a terme contínues lluites per aconseguir que Roma fos la ciutat hegemònica, primerament de la península Itàlica i després de tota la Mediterrània. Durant aquest període van aconseguir refermar unes noves institucions que els van permetre governar Roma i totes les seves províncies.

Època de lluites i conquestes En primer lloc, els romans es van veure assetjats de nou pels etruscos, que no volien perdre el seu poder al Laci. Però aquests van ser derrotats juntament amb altres pobles llatins que s’havien aliat per anar contra Roma.

Seguidament, Roma va començar a expandir-se per la Itàlia central establint aliances, o bé per mitjà de la força. Així, es va annexar el territori dels volscos, dels equis i dels sabins, i el de la ciutat de Veïs, contra la qual havia lluitat durant molts anys.

Quan ja semblava que tenia tot el poder sobre la Itàlia central, els gals van envair la península, van derrotar els romans i van arribar fins a la ciutat de Roma. Els gals representaren, per als romans, el primer dels grans perills exteriors, i aquest fet va posar en evidència que calia reformar l’estructura militar. Després de la guerra amb els gals, els romans van tornar a aconseguir l’hegemonia de la Itàlia central.

A partir de la segona meitat del segle iv aC, els dos fronts més importants foren els samnites i les ciutats de la Magna Grècia.

Roma va mantenir tres guerres amb els samnites, i amb la derrota d’aquests, el poder de Roma va arribar fins a les ciutats de la Magna Grècia. Aquest acostament va inquietar la rica ciutat grega de Tàrent, que es va fer càrrec dels interessos grecs amenaçats per la puixança de Roma.

44

Casc d’un comandament romà.

L’exèrcit romà va ser clau per conquerir i romanitzar tota la Mediterrània.

VOCABULARI Magna Grècia: territori al sud de la península Itàlica colonitzat pels grecs, que hi van establir assentaments amb una finalitat comercial.

Unitat 3

HISTÒRIA I CULTURA

Amb la conquesta d’Itàlia, Roma es va convertir en una potència militar disposada a assolir la preeminència econòmica de la Mediterrània.

Els elefants van ser utilitzats com a recurs militar per l’exèrcit cartaginès per carregar contra l’enemic i trencar les seves línies.

Tàrent demanà ajuda a Pirros, un rei grec que va arribar a la península Itàlica amb un exèrcit molt modern. Tot i que Pirros va derrotar els romans en diverses batalles, la quantitat de soldats grecs que hi van perdre la vida va ser tan gran que, després de la victòria sobre els romans a Heraclea de Lucània, l’any 280 aC, Pirros va exclamar: «Amb una altra victòria com aquesta, perdrem la guerra!». Finalment, Pirros va tornar a Grècia i l’any 272 aC Tàrent va caure a les mans de Roma.

Roma es convertí en la ciutat hegemònica de tota la península Itàlica, i els romans van governar en nombroses ciutats, tant marítimes com interiors. Entre Roma i Cartago, la ciutat més important del nord d’Àfrica, i en aquells moments la seva aliada, només s’hi interposava Sicília, la riquesa de la qual va provocar un llarg conflicte entre romans i cartaginesos.

Després de la conquesta de tota la península Itàlica, Roma començà a expandir-se per la Mediterrània, fins a aconseguir ser la ciutat més important de tot el Mare Nostrum, nom amb el qual els romans anomenaven la mar Mediterrània.

En efecte, vuit anys després d’haver aconseguit el domini de la península Itàlica, Roma es va trobar davant d’un dels conflictes exteriors més importants de la seva història: les guerres púniques entre romans i cartaginesos.

L’any 264 aC, els romans van decidir socórrer la ciutat de Messana (l’actual Messina), que els havia demanat ajut davant el setge dels cartaginesos. Així començà la Primera Guerra Púnica, que durà vint-i-tres anys, fins al 241 aC. En aquells moments, Roma era una potència militar important pel seu exèrcit de terra, mentre que Cartago ho era pel del mar. Després d’un seguit d’enfrontaments, els romans decidiren construir una gran flota i desenvolupar les seves tècniques de lluita marítima, la qual cosa els va permetre derrotar els cartaginesos.

Amb l’expulsió dels cartaginesos, les illes de Sicília, Còrsega i Sardenya passaren a ser territori romà i es convertiren en les primeres províncies romanes, administrades directament per Roma.

Durant els trenta anys següents, els romans es van dedicar a consolidar les institucions republicanes i a mantenir els territoris del nord, davant una nova ofensiva dels gals.

Mentrestant, els cartaginesos, per compensar les pèrdues territorials, van expandir-se cap a Hispània i s’establiren en moltes ciutats del sud de la península Ibèrica sota el comandament d’Amílcar Barca. El 219 aC van assetjar Sagunt, ciutat que tenia un pacte de protecció amb Roma. Així començà la Segona Guerra Púnica, amb Anníbal, fill d’Amílcar, com a gran protagonista.

45

Unitat 3

HISTÒRIA I CULTURA

Anníbal, amb un gran contingent d’homes, va travessar els Pirineus i els Alps i va arribar a les portes de Roma. En aquest recorregut, derrotà els romans diverses vegades (prop del riu Trèbia, i del llac Trasimè...), i la major part dels pobles aliats de Roma, a excepció dels de la Itàlia central, es van passar al bàndol cartaginès.

Finalment, el Senat romà va decidir enviar al nord d’Àfrica un gran exèrcit comandat per Publi Corneli Escipió, anomenat l’Africà. Davant aquest perill, els cartaginesos van reclamar la presència d’Anníbal, que era a Itàlia, el qual es presentà a Cartago, però va ser derrotat l’any 202 aC en la batalla de Zama.

Quan es firmà la pau, els cartaginesos van haver de lliurar a Roma la seva flota i els elefants que solien utilitzar per transportar les tropes i el material de guerra; també van ser obligats a abandonar els territoris fora del continent africà i a pagar una elevada quantitat de diners en concepte de reparacions de guerra.

Malgrat aquesta submissió a Roma, en pocs anys Cartago es va recuperar econòmicament. Aleshores, el Senat romà, preveient un altre possible conflicte, hi va enviar un exèrcit comandat per Publi Corneli Escipió Emilià, que va destruir definitivament la ciutat. Així es posà fi a les llargues guerres púniques.

Després d’aconseguir el domini del nord d’Àfrica i consolidar-se com una de les grans potències de la Mediterrània, Roma va continuar les conquestes a Grècia i a Macedònia, però on es va plantejar una conquesta organitzada va ser a la península Ibèrica.

Els romans ja s’havien introduït a Hispània amb la intenció de barrar el pas als cartaginesos. L’any 218 aC desembarquen a Empòrion, que en aquella època era una colònia grega, i des d’allà avancen cap al sud. Van dividir la Península en dues províncies: la Hispània Ulterior i la Hispània Citerior. Tot i aquests avenços, els pobladors s’hi resistien i la conquesta va

46

SABIES QUE…!?

«Delenda est Carthago» és la frase amb què el polític i militar Cató acabava els seus discursos. Després de la victòria romana en la Segona Guerra Púnica, ell insistia a afirmar que Cartago continuava sent un perill, i que calia destruir-la definitivament.

Segona Guerra Púnica amb l’itinerari d’Anníbal.

Unitat 3

HISTÒRIA I CULTURA

resultar molt dura. Després d’un període de calma, l’any 154 aC hi va haver una revolta dirigida per Viriat, cabdill dels lusitans, que va ser assassinat el 139 aC. Amb aquesta mort i amb la destrucció de Numància, el 133 aC, va començar a la península Ibèrica la romanització definitiva.

Durant el segle i aC, es van estendre les fronteres del territori romà.

L’expansió començà amb la conquesta de Numídia; els romans van continuar les lluites a Orient, tant a Grècia com a les províncies d’Àsia; es van annexar Il·líria, Armènia i Xipre; van organitzar els territoris de la Gàl·lia, la Germània i Britània; i, finalment, Egipte també va ser conquerit.

Les conquestes de Roma a la fi de la República.

Conflictes socials i polítics Tota aquesta expansió territorial va causar una greu crisi interna. La desigualtat social es va accentuar i va implicar un seguit de revoltes per aconseguir una igualtat de drets i d’oportunitats. D’altra banda, la inestabilitat política va fer néixer diferents opcions polítiques fins que es va arribar a l’època imperial. A continuació teniu una relació dels fets més destacats d’aquesta època d’expansió territorial:

Revolta dels plebeus Paral·lelament a les primeres conquestes van sorgir dos grups socials molt diferenciats: el patricis, descendents dels fundadors de Roma, que gaudien de privilegis de tota mena, i els plebeus, que eren habitants de Roma provinents de poblacions conquerides o simplement immigrants. Els plebeus tenien deures però no tenien drets, i aquesta situació de desigualtat va desembocar en una revolta dels plebeus, que es van aplegar al Mont Sacre amb la intenció de fundar-hi una ciutat pròpia. Arran d’aquest fet van aconseguir que els patricis designessin uns magistrats especials, els

47

Unitat 3

HISTÒRIA I CULTURA

tribuns de la plebs, que vetllaven pels seus interessos. Finalment, l’any 450 aC es va redactar la Llei de les Dotze Taules que establia les bases per igualar els drets entre patricis i plebeus.

Reforma agrària dels germans Grac L’arribada de productes a baix preu dels territoris conquerits feia que els petits propietaris no poguessin competir amb els seus propis productes i abandonessin les terres, que quedaven a mans dels latifundistes. D’altra banda, el contingent d’esclaus procedent de tantes conquestes va limitar les possibilitats de treball dels ciutadans lliures. A més, els beneficis de les conquestes eren per a una minoria que s’anava enriquint, mentre que la resta cada vegada era més pobra. Aquesta desigualtat no va passar inadvertida als germans Tiberi i Gai Grac, que eren tribuns de la plebs i defensaven els interessos dels més pobres. Van intentar dur a terme una reforma agrària però les seves propostes van topar de ple amb els interessos dels grans terratinents. Tots dos van ser assassinats i la seva reforma arxivada, però les seves idees sobre el repartiment més just de les terres van continuar vigents, sobretot perquè el problema es radicalitzava cada vegada més.

La situació de desigualtat que es produïa en la societat romana quedà reflectida en dos blocs polítics oposats: els optimates, que eren conservadors, amb una bona posició social i econòmica i els populares, més reformistes i hereus de les idees dels germans Grac.

Revolta dels esclaus Les conquestes van propiciar que el nombre d’esclaus augmentés i que fossin tractats de manera inhumana, i fàcilment venuts i comprats. L’any 73 aC hi va haver un alçament, encapçalat per Espàrtac, un esclau grec, que era entrenat en una escola de gladiadors. Ell i uns quants gladiadors més van aconseguir escapar-se i van poder formar un exèrcit considerable amb altres esclaus fugitius.

La revolta es va estendre per tot Itàlia i els esclaus van derrotar diverses vegades els exèrcits romans. Espàrtac i els esclaus pretenien fugir de la península Itàlica, retornar als seus llocs d’origen i deixar enrere l’esclavatge. Finalment, però, van ser derrotats per Cras i Pompeu, i així va acabar una guerra que havia aterrit els romans.

Espàrtac i gran part dels seus homes van ser crucificats al llarg de la via Àpia, als afores de Roma, perquè servissin d’exemple per als altres esclaus.

Tot i això, la situació d’aquests va millorar després de la gran revolta.

Primer triumvirat El segle i aC havia començat amb grans desordres, –tant socials com polítics–, que van continuar fins a l’arribada de l’Imperi. Entre aquests disturbis, cal esmentar la famosa conjuració de Catilina contra la República, l’any 63 aC, la qual va ser descoberta a temps pel cònsol Ciceró.

La conjuració de Catilina ¿Fins a quin punt, doncs, pretens abusar, Catilina, de la nostra paciència? Quants de dies, encara, aquest teu cop de bogeria es rifarà de nosaltres? La teva audàcia desfermada, a quin límit arribarà? ¿Potser no t’ha impressionat gota la guarnició nocturna del Palatí, gota les patrulles de la ciutat, gota la por del poble, gota l’afluència de tots els ciutadans de bé, gota la seu de les sessions del Senat? ¿No t’adones que els teus plans són un llibre obert?

Ciceró, Catilinàries

48

Ciceró acusa Catilina al Senat, de Maccari.

Unitat 3

HISTÒRIA I CULTURA

Va ser en aquells moments quan Pompeu, que havia derrotat els esclaus juntament amb Cras, va anar agafant una gran importància militar: va derrotar Sertori, el qual pretenia organitzar una gran part d’Hispània com un Estat romà independent, va conquerir Síria, va vèncer Mitridates...

Pompeu, que era del partit dels optimates, en tornar a Roma després de les seves conquestes, es va aliar amb Cras i Juli Cèsar, que formaren el primer triumvirat, l’any 60 aC. Pompeu aportava l’exèrcit, Cras els diners i Cèsar el suport dels populares.

Durant aquest període, Cèsar va iniciar la conquesta de les Gàl·lies, que va durar set anys. Després de la batalla d’Alèsia, els gals, sota el lideratge de Vercingetòrix, van ser definitivament derrotats i la Gàl·lia es va convertir en una nova província romana. Juli Cèsar va annexar al territori romà les actuals França, Bèlgica i Suïssa. Amb les seves grans conquestes, havia aconseguit un enorme prestigi militar, un exèrcit nombrós i fidel, i una gran riquesa.

L’endemà, Vercingetòrix, havent convocat consell, declara que havia emprès aquesta guerra, no pels seus interessos personals, sinó per defensar la llibertat de tots; i, considerant que cal ajupir-se a la fortuna, se’ls ofereix per al que sigui, tant si volen ablanir els romans amb la seva mort, com si el volen lliurar viu. Llavors envien legats a Cèsar per tractar d’aquest afer. Cèsar ordena que li lliurin les armes i li portin els caps militars. Ell s’instal·la en una fortificació davant el campament. Allí li són portats els capitosts; Vercingetòrix es rendeix; hom llança davant d’ell les armes.

Juli Cèsar, Guerra de les Gàl·lies

Vercingetòrix deposa les armes als peus de Cèsar, de Lionel Royer.

Guerra civil entre Cèsar i Pompeu Mentre s’esdevenia tot això, Cras va morir a Orient i Pompeu es va nomenar cònsol únic, trencant així el triumvirat. Era l’any 52 aC. Davant d’aquest ultratge, Cèsar es va presentar a Roma i va ocupar la ciutat, fet que va provocar una guerra civil (49-48 aC). Després de molts enfrontaments, en la batalla de Farsàlia (Grècia), Cèsar va derrotar Pompeu, el qual es refugià a Egipte, on va ser assassinat.

Cèsar es va convertir en l’únic senyor de Roma, de primer com a dictador i després amb el càrrec de cònsol. Va augmentar el nombre de magistrats i senadors per acontentar els seus partidaris i va rebre un gran suport dels plebeus, ja que repartí terres al poble, concedí molts drets de ciutadania i va fer construir grans edificis públics a la ciutat.

No sabem del cert quins eren els propòsits o les ambicions de Cèsar, però probablement volia aconseguir el títol de rei i conduir Roma de nou a la monarquia. Això preocupava alguns senadors, que el consideraven un perill per a la República. Per aquest motiu, va ser assassinat per uns quants senadors, comandats per Cassi i Brutus, fill adoptiu de Cèsar, el dia 15 de març de l’any 44 aC, conegut pels romans com els idus de març.

49

Unitat 3

HISTÒRIA I CULTURA Dels seus assassins, pràcticament cap no va viure més de tres anys ni va morir de mort natural. Tots van ser declarats fora de la llei i van perdre la vida per una desgràcia, diferent en cada cas: una part van morir en un naufragi, una altra en combat i alguns es van donar mort amb aquell mateix punyal amb què havien agredit Cèsar.

Suetoni, Vides dels dotze cèsars, I (Juli Cèsar)

Segon triumvirat Després de la mort de Cèsar, el cònsol Marc Antoni va provocar una revolta per aconseguir el poder de Roma en aquells moments d’incertesa. Però hi havia altres personatges que pretenien heretar el poder de Cèsar: Lèpid, cap de l’exèrcit de Cèsar, i Octavi, el seu besnebot, adoptat per testament. Després d’un any d’enfrontaments, tots tres van decidir unir-se i constituir el segon triumvirat.

Van emprendre actuacions contra l’oposició i arribaren a condemnar tres-cents senadors, entre els quals hi havia Ciceró, que va ser degollat.

Finalment, van decidir enfrontar-se als que havien conspirat contra Cèsar, i Cassi i Brutus van ser derrotats en la batalla de Filipos, l’any 42 aC. Tan bon punt va ser aniquilat l’últim reducte de republicans, els triumvirs es repartiren el poder: Marc Antoni s’ocuparia d’Orient, Lèpid, d’Àfrica, i Octavi, d’Occident. Però tots tres tenien el control de Roma. Després d’excloure Lèpid del triumvirat, Marc Antoni i Octavi es van repartir el poder de Roma.

Un nou conflicte, però, va alterar les relacions entre ells: Marc Antoni, casat amb Octàvia, germana d’Octavi, va repudiar la seva dona per casar-se amb Cleòpatra, reina d’Egipte. Aquest comportament no va ser aprovat per l’opinió pública, ni tampoc el fet que deixés escapar el regne d’Egipte i no lluités per annexar-lo al territori romà. Finalment, davant la insistència d’Octavi, el Senat declarà la guerra a Egipte i deixà Marc Antoni en una posició molt difícil. La batalla entre Marc Antoni i Octavi, davant del promontori grec d’Àccium, el 31 aC, acabà amb la derrota dels egipcis. Marc Antoni i Cleòpatra van fugir cap a Egipte, on es van suïcidar.

Octavi va tornar a Roma el 29 aC com a gran vencedor i va ser elegit cònsol. El 27 aC va restituir els seus poders extraordinaris de triumvir al Senat, institució que, al cap de tres dies, en agraïment, li va atorgar el títol suprem d’August.

Amb Octavi August començava una nova etapa de la civilització romana: l’Imperi, caracteritzada per una forma de govern autocràtica en què l’emperador tenia tot el poder.

En l’etapa imperial els dominis de Roma van continuar augmentant i van arribar a la seva màxima extensió.

50

Escultura en bronze d’Octavi August, Roma.

Unitat 3

HISTÒRIA I CULTURA: VOLEM SABER-NE MÉS CORNÈLIA, NOMÉS UNA MARE?

En una societat dominada pels homes, els romans havien creat la imatge de la matrona perfecta: una dona casada una sola vegada, lliurada a la família, dedicada als seus fills en cos i ànima i amb una virtut inqüestionable. I en tenien el model. Es deia Cornèlia, més coneguda com la mare dels Grac.

Cornèlia era filla de Publi Corneli Escipió l’Africà, el general que va vèncer Anníbal a la batalla de Zama, i d’Emília Tèrcia. Com a filla d’una família benestant, havia gaudit d’una bona educació i era una dona culta i intel·ligent. Es va casar molt jove amb un home molt més gran que ella, com era habitual en aquella època, Tiberi Grac, amb qui va tenir dotze fills. Malauradament, només n’hi van sobreviure tres: Tiberi, Gai i Semprònia.

A la mort del seu marit, va decidir dedicar-se exclusivament a l’educació dels seus fills, a qui va transmetre l’amor per la filosofia i l’oratòria, el respecte envers els altres i les aptituds necessàries per liderar les reformes que van protagonitzar dos dels seus fills, Tiberi i Gai. Quin paper hi va jugar l’educació que els va donar Cornèlia? Segurament, va ser fonamental!

I als dos fills sobre els quals aquí s’escriu, Tiberi i Gai, a qui va educar amb tant d’afany que, per bé que tothom estava d’acord en el fet que eren dels més ben nascuts de Roma, hom creu que la seva virtut va ser deguda més a l’educació que no pas a la natura.

Plutarc, Tiberi Grac

Quan altres matrones romanes van mostrar a Cornèlia les seves joies, ella va anar a cercar els seus fills i va respondre: «Aquestes són les meves joies». En les imatges que s’han fet posteriorment de Cornèlia, apareix sempre envoltada dels seus fills, en el seu paper de mare.

Va mantenir la viduïtat, i va rebutjar molts pretendents, entre els quals hi havia el rei d’Egipte, Ptolomeu VIII. Aquesta situació li permetia gaudir de més llibertat per actuar políticament i culturalment a voluntat.

Cornèlia va defensar amb totes les seves forces les reformes legislatives dels seus fills, que pretenien beneficiar les classes populars i empobrides de Roma. Però van topar amb l’aristocràcia, que temia perdre privilegis. Com a conseqüència, els germans Grac van morir violentament.

Després de la mort dels seus fills, Cornèlia va retirar-se a una casa de camp lluny de Roma, però va continuar la seva activitat intel·lectual, ja que organitzava trobades amb altres homes i dones cultes que la tenien en molt bona consideració. ¿Fou potser la precursora dels cafès literaris, de les tertúlies culturals, de les converses amb escriptors?

Tot el que sabem de Cornèlia, que és ben poc, ens ha arribat gràcies a algunes mans masculines que la situen al podi més alt com a filla de..., esposa de..., mare de..., però mai com a Cornèlia, simplement.

51

Unitat 3

HISTÒRIA I CULTURA

Activitats 16.

20. Escull l’opció correcta de cada sèrie:

17. A quin personatge fa referència cada frase?

a) Les guerres púniques van comportar: 1. Un gran enfrontament entre romans i cartaginesos pel domini del nord d’Àfrica.

2. Diversos enfrontaments entre romans i grecs pel domini del sud de la península Itàlica.

3. Diversos enfrontaments entre romans i cartaginesos pel domini de la Mediterrània.

4. Una guerra entre romans i hispans pel domini de la península Ibèrica.

Les desigualtats socials han existit al llarg de tota la història de la humanitat i també les lluites per aconseguir una igualtat de drets. En els gairebé cinccents anys de República romana hi va haver revoltes importants. Explica quines van ser i quines millores es van aconseguir en cadascuna. Actualment continua havent-hi desigualtats socials. Feu un debat a classe sobre com s’haurien de solucionar.

a) Germans que van intentar portar a terme una reforma agrària. b) Personatge que volia atemptar contra la República i que va ser descobert per Ciceró. c) Capitost hispà assassinat l’any 139 aC. d) General cartaginès que travessà els Pirineus i els Alps. e) Cap d’una gran revolta d’esclaus. f) Dos dels assassins de Cèsar.

18. En la història de la República romana, du­rant el segle i aC, es van produir molts con­flictes interns. Ordena cronològicament els fets següents: a) b) c) d) e) f) g) h)

Ciceró descobreix la conjuració de Catilina.

El segon triumvirat.

L’assassinat de Juli Cèsar.

La rebel·lió dels esclaus.

La guerra civil entre Cèsar i Pompeu.

El primer triumvirat.

La derrota de Marc Antoni.

La revolta dels plebeus.

19. Els romans explicaven la causa de les guerres púni-

ques des d’un punt de vista mitològic: Dido, reina de Cartago, després d’haver estat abandonada pel troià Enees, va maleir tota la seva descendència. La descendència d’Enees era el poble romà. Llegeix aquest fragment, que pertany a l’Eneida de Virgili, i després respon:

Tal és el prec i l’últim desig que amb la sang us envio.

Tiris, vosaltres volteu el seu fill i tot el llinatge de rancors, i un regal, aquest, oferiu-me a les cendres: que no siguin mai més aliats ni amics els dos pobles. a) b) c) d)

52

Quin és el sentiment de Dido?

A quines cendres fa referència?

Quin és el regal que desitja?

Es compleix el seu desig?

b) És un fet que no té com a protagonista Juli Cèsar: 1. La conquesta de les Gàl·lies.

2. El primer triumvirat.

3. La guerra civil del 49-48 aC. 4. L’avortament de la conjuració de Catilina. c) El final de la República romana va arribar amb…

1. L’assassinat de Juli Cèsar.

2. La concessió del títol d’August a Octavi.

3. La mort de Marc Antoni i Cleòpatra.

4. El segon triumvirat. d) Quin fet va passar l’any 73 aC? 1. Batalla de Zama.

2. Revolta d’esclaus.

3. Llei de les Dotze Taules.

4. Assassinat de Viriat. e) Mà dreta de Cèsar i, després, un dels membres del segon triumvirat.

1. August.

2. Lèpid.

3. Marc Antoni.

4. Brutus. f) La conquesta de la península Itàlica acaba amb: 1. La derrota dels cartaginesos.

2. La derrota de Tàrent.

3. La derrota dels samnites.

4. La derrota d’Anníbal. g) Els governants del primer triumvirat van ser: 1. Cèsar, August, Marc Antoni.

2. Pompeu, Cèsar, August.

3. Gras, Pompeu, Cèsar.

4. Marc Antoni, Cèsar, Pompeu.

Unitat 3

HISTÒRIA I CULTURA

21. Busca en aquesta sopa de lletres els conceptes corresponents a les

definicions donades a continuació i que tenen a veure amb el que has estudiat en aquesta unitat: P

N

U

M

A

N

C

I

A

S

O

F

I

N

U

T

L

S

M

J

B

K

L

0

G

L

E

P

I

D

R

A

I

D

U

S

O

O

L

E

U

O

P

E

S

K

P

X

C

L

T

I

Y

R

T

R

A

Q

A

E

U

U

P

L

J

T

T

S

R

I

S

R

T

I

B

E

R

I

D

M

N

C

V

T

U

L

A

R

A

H

Horitzontals: • Amb la destrucció d’aquesta ciutat es comença la romanització definitiva de la península Ibèrica.

• Un dels germans Grac.

• Cap de l’exèrcit de Cèsar.

• Dia 15 de març.

Verticals: • Amant de Marc Antoni • Pare d’Anníbal.

• El Senat li atorgà aquest títol honorífic.

• Fill adoptiu de Cèsar

22. L’assassinat de Juli Cèsar ha estat descrit per diferents escriptors. Et

proposem que gaudeixis amb la lectura d’un fragment de l’obra d’Irene Vallejo, escriptora que t’hem presentat en la unitat anterior, en què descriu detalladament aquest magnicidi.

El 15 de març de l’any 44 aC –en els idus de març, segons el calendari romà–, van assassinar Juli Cèsar apunyalant-lo al Senat, davant de l’estàtua del seu vell enemic Pompeu, que va quedar tacada per les esquitxades de sang. En nom de la llibertat, un grup de senadors va enfonsar una vegada i una altra les seves dagues al cos d’un home de cinquanta-sis anys, al coll, a l’esquena, al pit i al ventre. En veure punyals alçats pertot arreu, l’últim moviment de Cèsar va ser un gest de pudor. A les portes de la mort, cegat per la sang, es va molestar a estirar-se la túnica sobre les cames per caure més notablement, sense ensenyar els genitals. Les dagues li van continuar infligint unes salvatges punxades mentre jeia indefens a les escales del pòrtic. Va rebre vint-i-tres punyalades, de les quals, segons Suetoni, només una va ser mortal.

Treballa en grup i comparteix coneixements En grups de dos alumnes, escolliu la parella de personatges sobre els quals voleu treballar de la llista que teniu a continuació. Cerqueu informació, feu una presentació dels personatges i a partir d’aquí, inventeu una conversa que podrien haver tingut entre ells. Llegiu la vostra creació i compartiu-la amb la resta de companys i companyes de classe:

• Amílcar Barca i el seu fill Anníbal • Tiberi Grac i Gai Grac • Espàrtac i Cras • Juli Cèsar i Pompeu • Marc Antoni i Octàvia • Octavi August i Marc Antoni • Juli Cèsar i Brutus • Cleòpatra i Marc Antoni • Vercingetòrix i Juli Cèsar Deesses venerades a Egipte, regne de Cleòpatra.

53

Unitat 3

EL PERQUÈ DE LES PARAULES

Prefixos d’origen llatí El català, com també altres llengües, utilitza en la formació dels mots molts prefixos que provenen de la llengua llatina. Aquests eren, en llatí, preposicions, adverbis i, fins i tot, adjectius que s’han transformat en prefixos en la llengua catalana.

Vegem-ne alguns, amb el seu significat; així ens serà més fàcil comprendre el sentit de moltes paraules.

Prefix

Significat

Mots derivats en català

ab-, abs-

separació, allunyament

absència, abstinència

ad-

cap a (direcció)

adjunt, adverbi

bi-

dues vegades

bicèfal, bilingüisme

circum-

al voltant de

circumloqui, circumcisió

co-, con-

en comú

cooperatiu, conciutadà

ex-

fora de

excèntric, exhumar

in-

negació cap a dins

inhumà, incoherent inhumar, injecció

inter-

entre

interactuar, internacional

post

després de

postoperatori, postdata

pre-

abans de

prehistòria, preàmbul

pro-

en lloc de

procònsol, pronom

re-

de nou

renéixer, reeducar

sub-

sota

subaltern, subdesenvolupat

trans-

a través de

transgènic, transferir

vice-

en lloc de

vicerector, virrei

Activitats 23. Omple els buits d’aquestes oracions amb el mot català adient que pots trobar entre els exemples proposats en la graella anterior. a) b) c) d)

Als nens jueus els fan la ... uns quants dies després d’haver nascut.

Han hagut d’ ... el cadàver per fer-li una nova autòpsia.

Va començar a exposar el problema sense cap ...

Un organisme ... és un organisme viu que s’ha creat artificialment mitjançant la manipulació dels seus gens. e) Ens avorreix amb els seus ...; sempre fa les explicacions excessivament llargues f) Ha afegit un aclariment en una ..., un cop ja havia signat la carta. g) El rector de la universitat ha nomenat un nou ..., després de la dimissió de qui havia ocupat el càrrec els últims cinc anys.

54

SABIES QUE…!?

Un dels mecanismes que tenen les llengües per crear nous mots és la derivació. El procés més normal per formar derivats és afegir prefixos o sufixos al mot primitiu.

L’au Fènix és un ocell de foc sagrat que té el poder de renéixer de les seves cendres. Simbolitza la capacitat de superació davant les adversitats.

Unitat 3

EL PERQUÈ DE LES PARAULES

24. La preposició llatina cum, que significa ‘amb’ i expressa compa­nyia,

pot aparèixer com a prefix amb les formes con-, com-, col-, cor-, co-. Busca uns quants mots que ens demostrin aquest fet i escriu-ne al costat el significat.

25. El prefix in- també pot aparèixer en diferents formes: im-, il-, ir-. Escriu en el teu quadern la forma adequada d’aquest prefix en els mots següents: …curable …filtrar …acceptable …lògic

…pertinent …limitat …rompible …legal

…conscient …racional …pur …localitzable

26. Construeix mots fent totes les combinacions possibles entre els dos grups:

des super in ultra sub ex

comptar congelar mercat migració atlàntic conscient marí alumne capaç vestit

trans

27. Completa en el teu quadern les oracions següents tot introduint-hi el prefix convenient: a) b) c) d) e) f) g)

Sempre començo a llegir el diari per les pàgines …nacionals.

Van organitzar una …venció d’arqueologia. És un llibre …ordinari.

Sempre li ha agradat …laborar amb les ONG. Tots els medicaments presenten moltes …indicacions.

El van haver de medicar per via …venosa.

En absència del president, va presidir l’assemblea el …president.

La paraula company/companya prové de la preposició llatina cum (‘amb’) i del mot panis (‘pa’); per tant, significa ‘el que comparteix el pa’ i per extensió ‘el que comparteix experiències’.

55

Unitat 3

HERÈNCIA CLÀSSICA

El cinema de romans: Espàrtac Des que els germans Lumière van aconseguir un dels grans invents del segle xx (el cinema), el món antic, i més concretament el romà, va atreure molts directors, productors i, evidentment, espectadors. I no és gens estrany, ja que la novel·la històrica havia aconseguit una gran popularitat i el mercat cinematogràfic va veure que era una gran font d’inspiració i també d’explotació. Així, es van portar al cinema un munt de novel·les d’ambientació romana, pel·lícules que, amb el pas del temps, han rebut el nom (a vegades amb connotacions negatives) de pèplum.

Originàriament, el pèplum (o peple) era el nom que es donava al vestit que feien servir la major part de les dones gregues i, a partir d’aquí, ha passat a designar les pel·lícules d’ambientació grecoromana.

I qui no ha vist mai una pel·­lícula de romans? Segur que tots recordem aquelles escenes de cristians devorats pels lleons, o les curses de quadrigues al circ, o bé la imatge d’algun personatge de la història de Roma, com ara Juli Cèsar, o la sang vessada a l’arena d’algun amfiteatre.

Centrem-nos en el període històric que has estudiat en aquesta unitat, la República, i concretament en un dels personatges sobre el qual s’han fet més pel·lícules, Espàrtac. Des de l’any 1913 fins avui dia se n’han rodat uns quants films, però el més conegut és la pel·lícula de Stanley Kubrick del 1960, que es titula Espàrtac i que protagonitzava Kirk Douglas.

L’acció se situa a l’any 73 aC, quan Espàrtac, un esclau convertit en gladiador, promou la revolta d’esclaus més gran del món antic. Certament, el plantejament del guió es basa en un esquema social actual, en què uns esclaus de grans qualitats humanes lluiten per la seva llibertat, encara que sigui una causa perduda, i presenta els romans com a éssers cruels, egoistes i, so­bretot, molt rics.

La pel·lícula va haver de resoldre uns quants entrebancs. D’una banda, en el moment en què es preparava el film, els Estats Units patien l’anomenada cacera de bruixes, en què s’elaboraven «llistes negres» contra persones sospitoses de ser comunistes. Espàrtac estava basada en la novel·la del mateix nom de Howard Fast, un escriptor i guionista que formava part del Partit Comunista dels Estats Units, la qual cosa el va dur a la presó.

Per si no fos poc, van encarregar el guió de la pel·lícula a Dalton Trumbo, un conegut pacifista i d’ideologia d’esquerres, que va ser inclòs en la «llista negra de Hollywood».

Amb aquests precedents, la pel·lícula va ser catalogada com a marxista, pel fet que mostrava uns gladiadors que gràcies a la força de la unitat lluitaven per la seva llibertat i posaven en perill el poder de Roma.

La censura també va intervenir en el resultat final, perquè va suprimir la subtil escena «dels cargols i les ostres», en què el general Cras convida el seu esclau a entrar a la piscina perquè li fregui l’esquena mentre li pregunta pels seus gustos. La bisexualitat, el moviment LGTBIQ+, la teoria queer eren termes impensables en la societat americana d’aleshores. Van haver de transcórrer trenta anys fins que es va poder veure la pel·lícula amb el metratge complet.

La revolta d’Espàrtac ha mantingut la seva empremta a la pantalla amb la minisèrie Spartacus (2004) i en la sèrie per a la televisió Spartacus: blod and sand, que ja s’ha emès durant unes quantes temporades, però que no han desbancat del podi una de les millors pel·lícules de la història del cinema.

56

SABIES QUE…!?

Es coneix amb el nom de maccarthisme la cacera de bruixes que va impulsar el senador Joseph McCarthy durant els anys 50 del segle passat als Estats Units. Foren molts els artistes, intel·lectuals, actors i actrius perseguits perquè eren considerats comunistes.

Fotograma de l’escena entre el general Cras i el seu esclau en la pel·lícula Spartacus, de Stanley Kubrick (1960).

1. Copia el quadre següent, que tracta dels casos llatins i la seva funció sintàctica, i omple’n els buits: Casos

Funció sintàctica

N

____________________

V

Interpel·lació

__

CD i CC amb preposició

G

____________________

__

CI

Ab

____________________

5. Analitza les frases següents i tradueix-les: a) b) c) d) e)

I n parva insula regina cum servis habitat. (viu) Servae cenam reginae parant. (preparen) Nautae reginae insulam vident. (veuen) Agricolae cum laetitia aquam vident. (veuen) Agricola pecuniam non habet. (té)

unitat 3

, activitats d´avaluacio

6.

Astèrix el Gal és un personatge de ficció d’una sèrie de còmics que porta el seu nom i que s’ha traduït a moltes llengües, entre elles el llatí. Il·lustra les aventures entre els romans i els gals fins que la Gàl·lia va esdevenir una província romana. Explica el que sàpigues de la conquesta de les Gàl·lies.

2. Indica si les oracions següents són certes o falses: a) En llatí no hi ha article. b) El verb acostuma a trobar-se al principi de la frase. c) El CN i l’adjectiu solen posar-se davant del nom que complementen. d) Els complements del verb, com ara el CD, es posen al final de l’oració. e) En llatí hi ha cinc declinacions, i sis casos en singular i sis en plural.

3.

Identifica en quin cas o en quins casos està declinada cada una d’aquestes paraules: silvarum poena terram pecuniis

piratam copiae rosis agricolis

4. Declina aquests mots en els casos indicats: eruca, -ae →

G plural, D singular, Ac singular, N plural

lucerna, -ae →

Ac plural, Ab singular, D plural, V plural

laetitia, -ae →

G singular, Ac singular, Ab plural, V singular

nauta, -ae →

N plural, D singular, Ab singular, G plural

7.

Ordena cronològicament aquests fets de la República romana: a) E spàrtac i els esclaus són derrotats per Cras i Pompeu. b) Pirros arriba a la península Itàlica. c) Anníbal travessa els Pirineus i els Alps, i es dirigeix a Roma. d) Els plebeus es revolten per aconseguir igualar els seus drets amb els dels patricis. e) Octavi derrota Marc Antoni. f) Ciceró descobreix la conjuració de Catilina. g) Cassi i Brutus són derrotats.

8.

Digues un tret característic important dels personatges que et proposem: Escipió l’Africà, Pompeu, Viriat, Marc Antoni, Espàrtac.

9. Explica per què creus que va ser assassinat Juli Cèsar i com va tenir lloc aquest conegut magnicidi.

10.

Explica què volen dir aquests mots: postgrau, bianual, exportar i transatlàntic.

57

d apen ix

,

Declinacions i conjugacions Vocabulari

apendix

DECLINACIONS I CONJUGACIONS

Declinacions del substantiu PRIMERA DECLINACIÓ

SEGONA DECLINACIÓ

Femenins

N V Ac G D Ab

Masculins

Singular

Plural

vita vita vitam vitae vitae vita

vitae vitae vitas vitarum vitis vitis

Neutres

Singular

Plural

Singular

Plural

N V Ac G D Ab

dominus domine dominum domini domino domino

domini domini dominos dominorum dominis dominis

templum templum templum templi templo templo

templa templa templa templorum templis templis

N V Ac G D Ab

puer puer puerum pueri puero puero

pueri pueri pueros puerorum pueris pueris

TERCERA DECLINACIÓ Tema en consonant (substantius amb nominatiu sigmàtic)

N V Ac G D Ab

302

OCLUSIVA DENTAL

OCLUSIVA VELAR

OCLUSIVA LABIAL

OCLUSIVES

Masculins i femenins

Masculins i femenins

Masculins i femenins

Neutres

Singular

Plural

Singular

Plural

Singular

Plural

Singular

Plural

aetas aetas aetatem aetatis aetati aetate

aetates aetates aetates aetatum aetatibus aetatibus

lex lex legem legis legi lege

leges leges leges legum legibus legibus

princeps princeps principem principis principi principe

principes principes principes principum principibus principibus

caput caput caput capitis capiti capite

capita capita capita capitum capitibus capitibus

apendix

DECLINACIONS I CONJUGACIONS

TERCERA DECLINACIÓ Tema en consonant (substantius sense morfema de cas en el nominatiu) OCLUSIVA NASAL Masculins i femenins

N V Ac G D Ab

Neutres

Singular

Plural

Singular

Plural

sermo sermo sermonem sermonis sermoni sermone

sermones sermones sermones sermonum sermonibus sermonibus

nomen nomen nomen nominis nomini nomine

nomina nomina nomina nominum nominibus nominibus

OCLUSIVA SIBILANT Masculins i femenins

N V Ac G D Ab

Neutres

Singular

Plural

Singular

Plural

mos mos morem moris mori more

mores mores mores morum moribus moribus

vulnus vulnus vulnus vulneris vulneri vulnere

vulnera vulnera vulnera vulnerum vulneribus vulneribus

OCLUSIVA VIBRANT

OCLUSIVA LATERAL

Masculins i femenins

N V Ac G D Ab

Masculins i femenins

Singular

Plural

Singular

Plural

actor actor actorem actoris actori actore

actores actores actores actorum actoribus actoribus

consul consul consulem consulis consuli consule

consules consules consules consulum consulibus consulibus

TERCERA DECLINACIÓ Tema en vocal Masculins i femenins

N V Ac G D Ab

Neutres

Singular

Plural

Singular

Plural

navis navis navem navis navi nave

naves naves naves navium navibus navibus

mare mare mare maris mari mari

maria maria maria marium maribus maribus

303

apendix

DECLINACIONS I CONJUGACIONS

QUARTA DECLINACIÓ Masculins i femenins

N V Ac G D Ab

CINQUENA DECLINACIÓ Neutres

Femenins

Singular

Plural

Singular

Plural

fructus fructus fructum fructus fructui fructu

fructus fructus fructus fructuum fructibus fructibus

genu genu genu genus genui genu

genua genua genua genuum genibus genibus

N V Ac G D Ab

Singular

Plural

res res rem rei rei re

res res res rerum rebus rebus

Declinacions dels adjectius i dels pronoms ADJECTIUS DEL 1r GRUP Tipus -us, -a, -um Singular

N V Ac G D Ab

Plural

Masculins

Femenins

Neutres

Masculins

Femenins

Neutres

bonus bone bonum boni bono bono

bona bona bonam bonae bonae bona

bonum bonum bonum boni bono bono

boni boni bonos bonorum bonis bonis

bonae bonae bonas bonarum bonis bonas

bona bona bona bonorum bonis bonis

ADJECTIUS DEL 1r GRUP Tipus -er, -a, -um Singular

N V Ac G D Ab

304

Plural

Masculins

Femenins

Neutres

Masculins

Femenins

Neutres

niger niger nigrum nigri nigro nigro

nigra nigra nigram nigrae nigrae nigra

nigrum nigrum nigrum nigri nigro nigro

nigri nigri nigros nigrorum nigris nigris

nigrae nigrae nigras nigrarum nigris nigris

nigra nigra nigra nigrorum nigris nigris

apendix

DECLINACIONS I CONJUGACIONS

ADJECTIUS DEL 2n GRUP (DE LA TERCERA DECLINACIÓ) De tema en -i De tres terminacions Singular

N V Ac G D Ab

Plural

Masculins

Femenins

Neutres

Masculins i femenins

Neutres

acer acer acrem acris acri acri

acris acris acrem acris acri acri

acre acre acre acris acri acri

acres acres acres acrium acribus acribus

acria acria acria acrium acribus acribus

De dues terminacions Singular

N V Ac G D Ab

Plural

Masculins i femenins

Neutres

Masculins i femenins

Neutres

omnis omnis omnem omnis omni omni

omne omne omne omnis omni omni

omnes omnes omnes omnium omnibus omnibus

omnia omnia omnia omnium omnibus omnibus

D’una terminació Singular

N V Ac G D Ab

Plural

Masculins i femenins

Neutres

Masculins i femenins

Neutres

prudens prudens prudentem prudentis prudenti prudenti (-e)

prudens prudens prudens prudentis prudenti prudenti (-e)

prudentes prudentes prudentes prudentium prudentibus prudentibus

prudentia prudentia prudentia prudentium prudentibus prudentibus

ADJECTIUS DEL 2n GRUP (DE LA TERCERA DECLINACIÓ) De tema en consonant Singular

N V Ac G D Ab

Plural

Masculins i femenins

Neutres

Masculins i femenins

Neutres

vetus vetus veterem veteris veteri vetere

vetus vetus vetus veteris veteri vetere

veteres veteres veteres veterum veteribus veteribus

vetera vetera vetera veterum veteribus veteribus

305

apendix

DECLINACIONS I CONJUGACIONS

ADJECTIUS I PRONOMS POSSESSIUS Un sol posseïdor

Diversos posseïdors

1a persona

meus, mea, meum (el meu, la meva)

noster, nostra, nostrum (el nostre, la nostra)

2a persona

tuus, tua, tuum (el teu, la teva)

vester, vestra, vestrum (el vostre, la vostra)

3a persona

suus, sua, suum (el seu, la seva)

suus, sua, suum (el seu, la seva, llur)

PRONOMS I ADJECTIUS DEMOSTRATIUS Singular Masculí

Plural

Femení

Neutre

Masculí

Femení

Neutre

N Ac G D Ab

hic hunc huius huic hoc

haec hanc huius huic hac

hoc hoc huius huic hoc

hi hos horum his his

hae has harum his his

haec haec horum his his

N Ac G D Ab

iste istum istius isti isto

ista istam istius isti ista

istud istud istius isti isto

isti istos istorum istis istis

istae istas istarum istis istis

ista ista istorum istis istis

N Ac G D Ab

ille illum illius illi illo

illa illam illius illi illa

illud illud illius illi illo

illi illos illorum illis illis

illae illas illarum illis illis

illa illa illorum illis illis

PRONOMS PERSONALS 1a persona Singular N Ac G D Ab

306

ego me mei mihi me

2a persona Plural nos nos nostrum, nostri nobis nobis

Singular tu te tui tibi te

3a persona (pronom reflexiu) Plural

vos vos vestrum, vestri vobis vobis

Singular i plural – se sui sibi se

apendix

DECLINACIONS I CONJUGACIONS

PRONOM RELATIU Singular

N Ac G D Ab

Plural

Masculí

Femení

Neutre

Masculí

Femení

Neutre

qui quem cuius cui quo

quae quam cuius cui qua

quod quod cuius cui quo

qui quos quorum quibus quibus

quae quas quarum quibus quibus

quae quae quorum quibus quibus

PRONOM I ADJECTIU ANAFÒRIC Singular

N Ac G D Ab

Plural

Masculí

Femení

Neutre

Masculí

Femení

Neutre

is eum eius ei eo

ea eam eius ei ea

id id eius ei eo

ei, ii, i eos eorum eis, iis, is eis, iis, is

eae eas earum eis, iis, is eis, iis, is

ea ea eorum eis, iis, is eis, iis, is

PRONOMS I ADJECTIUS D’IDENTITAT Singular

Plural

Masculí

Femení

Neutre

Masculí

Femení

Neutre

N

idem

eadem

idem

eaedem

eadem

Ac G D

eundem eiusdem eidem

eandem eiusdem eidem

idem eiusdem eidem

Ab

eodem

eadem

eodem

eidem, iidem, idem eosdem eorundem eisdem, iisdem, isdem eisdem, iisdem, isdem

easdem earundem eisdem, iisdem, isdem eisdem, iisdem, isdem

eadem eorundem eisdem, iisdem, isdem eisdem, iisdem, isdem

N Ac G D Ab

ipse ipsum ipsius ipsi ipso

ipsa ipsam ipsius ipsi ipsa

ipsum ipsum ipsius ipsi ipsa

ipsi ipsos ipsorum ipsis ipsis

ipsae ipsas ipsarum ipsis ipsis

ipsa ipsa ipsorum ipsis ipsis

307

apendix

DECLINACIONS I CONJUGACIONS

Conjugacions de verbs regulars Temps de present (veu activa) Present Primera

Segona

Tercera

Tercera mixta

Quarta

amo amas amat amamus amatis amant

moneo mones monet monemus monetis monent

mitto mittis mittit mittimus mittitis mittunt

capio capis capit capimus capitis capiunt

audio audis audit audimus auditis audiunt

capiebam capiebas capiebat capiebamus capiebatis capiebant

audiebam audiebas audiebat audiebamus audiebatis audiebant

capiam capies capiet capiemus capietis capient

audiam audies audiet audiemus audietis audient

Imperfet amabam amabas amabat amabamus amabatis amabant

monebam monebas monebat monebamus monebatis monebant

mittebam mittebas mittebat mittebamus mittebatis mittebant Futur

amabo amabis amabit amabimus amabitis amabunt

monebo monebis monebit monebimus monebitis monebunt

mittam mittes mittet mittemus mittetis mittent

Conjugació del verb sum

308

Present

Imperfet

sum es est sumus estis sunt

eram eras erat eramus eratis erant

Futur ero eris erit erimus eritis erunt

apendix

DECLINACIONS I CONJUGACIONS

Temps de perfet (veu activa) Perfet Primera

Segona

Tercera

Tercera mixta

Quarta

amavi amavisti amavit amavimus amavistis amaverunt

monui monuisti monuit monuimus monuistis monuerunt

misi misisti misit misimus misistis miserunt

cepi cepisti cepit cepimus cepistis ceperunt

audivi audivisti audivit audivimus audivistis audiverunt

ceperam ceperas ceperat ceperamus ceperatis ceperant

audiveram audiveras audiverat audiveramus audiveratis audiverant

cepero ceperis ceperit ceperimus ceperitis ceperint

audivero audiveris audiverit audiverimus audiveritis audiverint

Plusquamperfet amaveram amaveras amaverat amaveramus amaveratis amaverant

monueram monueras monuerat monueramus monueratis monuerant

miseram miseras miserat miseramus miseratis miserant Futur perfet

amavero amaveris amaverit amaverimus amaveritis amaverint

monuero monueris monuerit monuerimus monueritis monuerint

Perfet fui fuisti fuit fuimus fuistis fuerunt

misero miseris miserit miserimus miseritis miserint

Plusquamperfet

Futur perfet

fueram fueras fuerat fueramus fueratis fuerant

fuero fueris fuerit fuerimus fueritis fuerint

309

apendix

VOCABULARI

A a, ab (prep d’Ab): de, des de // per (CAg) abluo, -ui, -utum (3): rentar, netejar ac (conj): i accipio, -cepi, -ceptum (3): rebre, prendre // acceptar, acollir accurro, -curri, -cursum (3): acudir acer, acris, acre (adj): cruel acerbus, -a, -um (adj): cruel, dur acies, -ei (f): línia de combat, batalla // vista, mirada acriter (adv): durament, cruel­ment actio, -onis (f): acció acutus, -a, -um (adj): agut, fi ad (prep d’Ac): a, cap a adduco, -duxi, -ductum (3): portar adfero, attuli, allatum (irreg): portar adhuc (adv): fins ara adicio, -ieci, -iectum (3): afegir (més datiu) aditus, -us (m): accés administro (1): administrar adsum, adfui, – (3): ser present advena, -ae (m): foraster, estranger advenio, -veni, -ventum (4): arribar adversus (prep d’Ac): davant de adversus, -a, -um (adj): advers, desfavorable adverto, -verti, -versum (3): adonar-se, advertir aedificium, -ii (n): edifici aedifico (1): edificar aemulus, -a, -um (adj): rival Aeneas, -ae (m): Eneas (he­ roi troià) Aeneida, -ae (f): l’Eneida aeneus, -a, -um (adj): de bronze aequaliter (adv): igualment, proporcionalment aequitas, -atis (f): igualtat aerarium, -ii (n): tresor públic, erari aetas, aetatis (f): edat

310

aeternus, -a, -um (adj): etern aevum, -i (n): temps, època Afranius, -ii (m): Afrani (ge­ neral de Pompeu) africanus, -a, -um (adj): africà ager, agri (m): camp, territori agito (1): agitar // pretendre agmen, -inis (n): columna (d’un exèrcit) ago, egi, actum (3): conduir, guiar, portar agricola, -ae (m): camperol ala, -ae (f): ala Alba, -ae (f): Alba (ciutat del Laci) Albanus, -a, -um (adj): albà, natural d’Alba albus, -a, -um (adj): blanc alienus, -a, -um (adj): aliè alius, -a, -ud (adj): un altre Alpes, -ium (f): els Alps altilia, -ium (n pl): aus de corral altitudo, -inis (f): altura, lloc elevat ambitiosus, -a, -um (adj): ambiciós, desitjós de glòria ambulo (1): caminar amicitia, -ae (f): amistat amica, -ae (f): amiga amicus, -i (m): amic amnis, -is (m): riu amo (1): estimar, apreciar amphitheatrum, -i (n): amfiteatre Andes, -ium (f pl): Andes (poble d’Itàlia, actualment Pietola) angor, -oris (m): angoixa angulus, -i (m): racó anima, -ae (f): ànima animus, -i (m): esperit // propòsit annus, -i (m): any anser, -eris (m): ànec ante (adv): abans, davant // (prep d’Ac): abans de, davant de antea (adv): abans anxius, -a, -um (adj): inquiet, preocupat aper, apri (m): porc senglar apertus, -a, -um (adj): obert

apodyterium, -ii (n): vestidor Apollo, -inis (m): Apol·lo appareo, -ui, -itum (2): apa­ rèixer appeto, -ivi, -itum (3): desitjar appropinquo (1): apropar-se apud (prep d’Ac): a prop de aqua, -ae (f): aigua aquilus, -a, -um (adj): morè Aquitanus, -a, -um (adj): aquità ara, -ae (f): altar, ara arbor, -oris (f): arbre ardeo, arsi, arsurus (2): encendre’s arduus, -a, -um (adj): difícil arena, -ae (f): arena argenteus, -a, -um (adj): de plata Ariovistus, -i (m): Ariovist (rei germànic adversari de Cèsar) arista, -ae (f): espiga arma, -orum (n pl): armes armarium, -ii (n): armari aro (1): llaurar, cultivar ars, artis (f): habilitat // art arx, arcis (f): ciutadella aspargus, -i (m): espàrrec aspectus, -us (m): aspecte atque (conj): i atrium, -ii (n): atri atrox, -ocis (adj): atroç auctor, -oris (m): autor, escriptor auctrix, -icis (f): autora, escriptora audio (4): sentir, escoltar augeo, auxi, auctum (2): augmentar, consolidar auratus, -a, -um (adj): daurat aureus, -a, -um (adj): d’or auricula, -ae (f): orella auriga, -ae (m): auriga, genet auris, -is (f): orella // oïda aut (conj): o auxilia, -orum (n pl): tropes auxiliars avaritia, -ae (f): avarícia aviditas, -atis (f): deler // avarícia avis, -is (f): ocell

B Bacchus, -i (m): Bacus bal[i]neum, -i (n): bany beatus, -a, -um (adj): feliç, afortunat Belgae, -arum (m pl): els belgues Belgicus, -a, -um (adj): belga bellicosus, -a, -um (adj): guerrer bellum, -i (n): guerra bifer, -a, -um (adj): que floreix dues vegades l’any biblioteca, -ae (f): biblioteca bis (adv): dues vegades bonus, -a, -um (adj): bo brevis, -e (adj): breu Britannia, -ae (f): Bretanya Brundisium, -ii (n): Bríndisi C cado, cecidi, casum (3): caure, morir caelum, -i (n): cel, firmament caeruleus, -a, -um (adj): blavós Caesar, -aris (m): Cèsar (títol dels emperadors romans) calvitium, -ii (n): calvície Campus, -i Martius, -a, -um (m): Camp de Mart candidus, -a, -um (adj): clar canis, -is (m i f): gos, gossa cano, cecini, cantum (3): cantar canticum, -i (n): cançó canto (1): cantar // celebrar cantus, -us (m): cant capillus, -i (m): cabell capio, cepi, captum (3): prendre caput, capitis (n): cap carmen, -inis (n): poema caro carnis (f): carn casa, -ae (f): cabana castitas, -atis (f): honestedat castra, -orum (n pl): campament casus, -us (m): desgràcia catena, -ae (f): cadena cathedra, -ae (f): cadira Catilina, -ae (m): Catilina Caucasus, -i (m): Caucas

apendix

VOCABULARI causa, -ae (f): causa cavea, -ae (f): gàbia // graderia caveo, cavi, cautum (2): anar amb compte cedo, cessi, cessum (3): anar celer, -eris, -ere (adj): ràpid Celtae, -arum (m pl): els celtes cena, -ae (f): sopar ceno (1): sopar // menjar censeo, censui, censum (2): fer el cens // opinar censor, -oris (m): censor centurio, -onis (m): centurió Cerberus, -i (m): Cèrber (gos guardià dels inferns) certus, -a, -um (adj): segur, cert cervix, -icis (f): clatell, coll ceu (adv): com Charon, -ontis (m): Caront (barquer dels inferns) Cicero, -onis (m): Ciceró (polític i escriptor) Cilicius, -a, -um (adj): de Cilícia cippus, -i (m): pedra gran, menhir circiter (adv): al voltant de circumspicio, -spexi, -spec­ tum (3): considerar, examinar circus, -i (m): circ cista, -ae (f): cistell civis, -is (m i f): ciutadà, -ana civitas, -atis (f): ciutat clades, -is (f): desastre clamo (1): cridar clarus, -a, -um (adj): il·lustre // clar classis, -is (f): flota claudo, clausi, clausum (3): tancar (c. agmen: tancar la marxa) clemens, -ntis (adj): clement cliens, -ntis (m): client, protegit d’un patrici cogo, coegi, coactum (3): aplegar, reunir cohors, -ortis (f): cohort (desena part d’una legió)

collis, -is (m): pujol, turó collum, -i (n): coll colo, colui, cultum (3): conrear // venerar color, -oris (m): color colloco (1): col·locar columba, -ae (f): coloma columna, -ae (f): columna comissatio, -onis (f): gresca // sobretaula comitas, -atis (f): amabilitat commeatus, -us (m): pas lliure, permís committo, commisi, commissum (3): reunir // començar (c. proelium: entaular un combat) commoditas, -atis (f): mesura, proporció communico (1): comunicar // compartir commutatio, -onis (f): canvi comoedia, -ae (f): comèdia compactus, -a, -um (adj): compacte, ben forjat complures, -ium (adj pl): diversos, molts compono, -posui, -positum (3): ajuntar // construir concavus, -a, -um (adj): enfonsat concedo, -cessi, -cessum (3): anar-se’n concurro, -curri, -cursum (3): córrer condo, -didi, -itum (3): fundar conficio, -feci, -fectum (3): elaborar conicio, -ieci, -iectum (3): tirar, llençar coniunctus, -a, -um (adj): ajuntat coniux, -iugis (m i f): cònjuge conlaudo (1): lloar conloco (1): col·locar connubium, -ii (n): matrimoni conscribo, -scripsi, -scriptum (3): allistar consido, -sedi, -sessum (3): asseure’s conspectus, -us (m): vista, presència

constituo, -ui, -utum (3): establir consto, -stiti, -staturus (1): existir // estar constituït de construo, -struxi, -structum (3): amuntegar // construir consuetudo, -inis (f): costum consul, -ulis (m): cònsol contendo, -tendi, -tentum (3): apressar-se, dirigir-se de pressa contentio, -onis (f): esforç continenter (adv): contínuament contineo, -tinui, -tentum (2): contenir contio, -onis (f): assemblea contra (prep d’Ac): contra, respecte a contubernium, -ii (n): companyonia convenio, -veni, -ventum (4): reunir, aplegar conventus, -us (m): reunió, pacte convoco (1): enunciar copiae, -arum (f pl): tropes corbis, -is (m): cistell cornu, -us (n): banya // costat, flanc corpus, -oris (n): cos cotidie (adv): cada dia Crassus, -i (m): Cras (general romà) creber, -bra, -brum (adj): freqüent crus, cruris (n): cama crustulum, -i (n): confit cubiculum, -i (n): habitació per dormir cultellus, -i (m): ganivet culus, -i (m): cul cum (prep d’Ab): amb cumba, -ae (f): barca cupidus, -a, -um (adj): desitjós cupio, -ivi, -itum (3): desitjar cura, -ae (f): neguit, preocupació curo (1): preocupar-se, tenir cura cursus, -us (m): curs, direcció custodio (4): guardar

D damnum, -i (n): dany, perjudici Daedalus, -i (m): Dèdal, constructor del laberint de (pres. d’ab): des de, sobre dea, -ae (f): deessa decem (indeclinable): deu decens, -ntis (adj): ben proporcionat declivis, -e (adj): pendent decor, -oris (m): atractiu, bellesa decorus, -a, -um (adj): decorós decretum, -i (n): decret defodio, -fodi, -fossum (3): excavar deformis, -e (adj): deforme defunctus, -a, -um (adj): mort, difunt deinceps (adv): a continuació deinde (adv): després delecto (1): delectar delego (1): encarregar, confiar deleo, -evi, -etum (2): destruir deligo, -legi, -lectum (3): escollir, triar densus, -a, -um (adj): dens, espès derivo (1): derivar descendo, -ndi, -nsum (3): baixar desidero (1): desitjar despero (1): perdre l’esperança destino (1): destinar // reservar deus, -i (m): déu devinco, -vici, -victum (3): vèncer dexter, -t[e]ra, -t[e]rum (adj): que és a la dreta dico, dixi, dictum (3): dir dies, -ei (m i f): dia, data differo, distuli, dilatum (irreg): ser diferent // fer esperar // escampar difficilis, -e (adj): difícil digitus, -i (m): dit dilectus, -us (m): lleva, reclutament de soldats diligenter (adv): assenyadament

311

apendix

VOCABULARI

dimitto, -isi, -issum (3): renunciar a disciplina, -ae (f): instrucció // disciplina discipula, -ae (f): alumna discipulus, -i (m): alumne disco, didici, – (3): aprendre discordia, -ae (f): desacord discrimen, -inis (n): prova disertus, -a, -um (adj): clar // eloqüent dispertio (4): repartir dispono, -posui, -positum (3): col·locar disto (1): distar, estar lluny diu (adv): durant molt temps dives, -itis (adj): ric divido, -viso, -visum(3): separar divitiae, -arum (f . pl): riqueses do, dedi, datum (1): donar doctor, -oris (m): mestre doctus, -a, -um (adj): savi doleo, dolui, dolitum (2): patir dolor, -oris (m): dolor domesticus, -a, -um (adj): domèstic, de la casa dominus, -i (m): senyor Domitianus, -i (m): Domicià domus, -us (f): casa donec (conj): fins a, fins que donum, -i (n): regal dormio, -ivi, -itum (4): dormir dos, dotis (f): dot dubitatio, -onis (f): dubte duco, duxi, ductum (3): dur, conduir duo, duae, duo: dos duplico (1): duplicar dux, ducis (m): cap, guia E e, ex (prep d’Ab): de, des de editior, -ius (comparatiu): més elevat, superior editus, -a, -um (adj): elevat, alt edo, edidi, editum (3): organitzar // publicar // enlairar

312

edoceo, edocui, edoctum (2): explicar educo, -uxi, -uctum (3): treure effero, extuli, elatum (irreg): emportar-se efficio, -feci, -fectum (3): dur a terme // causar, produir // proporcionar effusus, -a, -um (adj): generós elephantus, -i (m i f): elefant, -a Elysium, -ii (n): Elisi (lloc on viuen les ànimes dels herois) emo, emi, emptum (3): comprar enim (adv): de fet, sens dubte // (conj): en efecte, ja que, perquè epistula, -ae (f): carta epulae, -arum (f pl): àpat // aliments, viandes eques, -itis (m i f): cavalleria // genet equitatus, -us (m): cavalleria equus, -i (m): cavall erga (prep d’Ac): davant de // en favor de, envers ergo (conj): doncs, per tant erro (1): caminar sense rumb //equivocar-se error, -oris (m): errada, equivocació eruditus, -a, -um (adj): savi et (conj): i etiam (adv): també eventum, -i (n): esdeveniment, fet excelsus, -a, -um (adj): elevat, alt excolo, -colui, -cultum (3): embellir, adornar excurro (3): sortir exemplar, -aris (n): exemplar exemplum, -i (n): mostra exerceo, exercui, exercitum (2): exercitar, instruir exercitatio, -onis (f): exercici exercitus, -us (m): exèrcit exhibeo (2): presentar exigo, -egi, -actum (3): treure, fer fora

eximius, -a, -um (adj): extraordinari expallidus, -a, -um (adj): molt pàl·lid expeditus, -a, -um (adj): sense obstacles // sense impedimenta (bagatge de la tropa) (legiones expeditae: legions sense impedimenta) // fàcil experior (verb deponent): experimentar // intentar expono, -osui, -ositum (3): estendre // donar a conèixer extra (prep. d’Ac): fora de expugno (1): assetjar, vèncer, conquerir exsplendesco, -dui, – (3): brillar // distingir-se F fabella, -ae (f): faula faber, fabri (m): artesà fabula, -ae (f): faula facies, -ei (f): aparença, aspecte facilis, -e (adj): fàcil facio, feci, factum (3): fer, causar facta, -orum (n pl): gestes fama, -ae (f): fama fames, -is (f): fam, gana familia, -ae (f): família familiaris, -e (adj): familiar fanum, -i (n): temple fatum, -i (n): destí Faustulus, -i (m): Fàustul (pastor que va trobar Ròmul i Rem). faveo, favi, fautum (2): afavorir, ser favorable fecundo (1): fertilitzar fecundus, -a, -um (adj): fèrtil // instruït feles, -is (m i f): gat salvatge felix, -icis (adj): feliç femina, -ae (f): dona fenestra, -ae (f): finestra, obertura en la paret fera, -ae (f): fera fere (adv): si fa no fa ferrum, -i (n): ferro // espasa fessus, -a, -um (adj): cansat fictus, -a, -um (adj): fictici

fides, -ei (f): fe // lleialtat // honor filia, -ae (f): filla filius, -ii (m): fill finis, -is (m i f): límit firmo (1): enfortir firmus, -a, -um (adj): ferm, resistent flamma, -ae (f): flama flavus, -a, -um (adj): rogenc flos, -oris (m): flor flumen, -inis (n): corrent, riu fluo, fluxi, fluctum (3): fluir fluvius, -ii (m): riu focus, -i (m): foc folium, -ii (n): fulla forte (adv): per casualitat fortis, -e (adj): fort forum, -i (n): fòrum fossa, -ae (f): fossa frango, fregi, fractum (3): trencar frater, -tris (m): germà frequens, -ntis (adj): freqüentat frequenter (adv): sovint frico (1): fregar frons, frontis (f): front fructus, -us (m): fruit frumentum, -i (n): blat frux, frugis (f): fruit fuga, -ae (f): fugida fugio, fugi, fugiturus (3): fugir fulgeo (2): resplendir fulgur, -oris (n): llampec fultura, -ae (f): puntal fumo (1): fumejar fumus, -i: fum fundus, -i (m): fons // propietat, finca furtum, -i (n): robatori fusus, -i (m): fus G galea, -ae (f): casc Gallia, -ae (f): Gàl·lia Gallus, -a, -um (adj): gal Garumna, -ae (m): Garona (riu de l’Aquitània) gaudeo, gavisus sum (2): alegrar-se gemo, -ui, -itum (3): gemegar gener, -i (m): gendre

apendix

VOCABULARI genu, -us (n): genoll genus, -eris (n): classe, gènere // origen, llinatge Germani, -orum (m pl): els germànics Germania, -ae (f): Germània gero, gessi, gestum (3): portar gladiatorius, -a, -um (adj): de gladiador gladius, -ii (m): espasa gloria, -ae (f): glòria, fama Gordium, -ii (n): Gòrdion (ciutat de Frígia) gracilitas, -atis (f): primor, debilitat gradus, -us (m): pas, grau graecus, -a, -um (adj): grec grammaticus, -i (m): gramàtic grandis, -e (adj): gran gratulor (verb deponent): donar gràcies gratus, -a, -um (adj): agradable gravitas, -atis (f): feixuguesa, pesadesa H habeo, -ui, -itum (2): mantenir, tenir habito (1): viure Hadrianus, -i (m): Adrià (emperador romà) haedu[lu]s, -i (m): cabrit Hamilcar, -aris (m): Amílcar (general cartaginès) Hannibal, -alis (m): Anníbal (cap dels cartaginesos en la 2a guerra púnica) Hasdrubal, -alis (m): Asdrúbal (germà d’Anníbal) haud (adv): no Helvetius, -a, -um (adj): helveci hiberna, -orum (n pl): campaments d’hivern hic (adv): aquí hic, haec, hoc: aquest, aques­ ta, això hiemo (1): passar l’hivern hiems, hiemis (f): hivern historia, -ae (f): història homo, -inis (m): home honor, -oris (m): reconeixement, honor

horridus, -a, -um (adj): horrible, espantós hortus, -i (m): hort, jardí hostilis -e (adj): hostil hostis, -is (m i f): enemic, -ga I iaceo, -ui, -iturus (2): estar estirat iam (adv): ja ianua, -ae (f): porta ibi (adv): aquí, allí idem, eadem, idem (pron i adj): el mateix, la mateixa, això mateix identidem (adv): contínuament iecur, -coris (n): fetge ientaculum, -i (n): esmorzar igitur (adv): aleshores // (conj): doncs, així doncs, per tant, per consegüent Ilerda, -ae (f): Ilerda (avui Lleida) ille, illa, illud (pron i adj): aquell, aquella, allò immanis, -e (adj): immens immineo, –, – (2): alçar-se, dominar immodicus, -a, -um (adj): desenfrenat impedimenta, -orum (n pl): impedimenta (bagatge de la tropa) imperator, -oris (m): emperador imperfectus, -a, -um (adj): inacabat imperium, -ii (n): poder suprem // autoritat // imperi impetus, -us (m): impuls, ímpetu (i. face- re: atacar) impluvium, -ii (n): impluvi impono, -posui, -positum (3): posar, fixar, col·locar impudens, -ntis (adj): desvergonyit imus, -a, -um (adj): inferior incendium, -ii (n): incendi incendo, incendi, incensum (3) calar foc a incipio (3): començar

incito (1): incitar // augmentar includo, -clusi, -clusum (3): tancar incolo, -colui, -cultum (3): habitar, viure incolumis, -e (adj): sa i estalvi inde (adv): per això indico, -dixi, -dictum (3): proclamar, anunciar industria, -ae (f): activitat industrie (adv): activament inexorabilis, -e (adj): inexorable inferi, -orum (m pl): els inferns infestus, -a, -um (adj): hostil inficio, -feci, -fectum (3): tenyir infirmus, -a, -um (adj): dèbil inflexus, -a, -um (adj): ondulat influo, -fluxi, -fluxum (3): desembocar, afluir ingens, ingentis (adj): ingent, enorme ingratus, -a, -um (adj): desagraït iniuria, -ae (f): injúria inseparabilis, -e (adj): inseparable instituo, institui, institutum (3): instituir institutum, -i (n): costum instruo, -uxi, -uctum (3): formar, col·locar insula, -ae (f): illa inter (prep d’Ac): entre interdum (adv): a vegades interficio, -feci, -fectum (3): matar intervallum, -i (n): espai, distància intra (prep d’Ac): dins de intro (1): entrar introitus, -us (m): entrada intus (adv): a dins inventor, -oris (m): inventor, autor irrumpo, -upi, -uptum (3): irrompre, entrar de sobte irruo, -ui, – (3): llençar-se, precipitar- se, irrompre

is, ea, id (pron anafòric): aquest, aqueix, aquell ita (adv): d’aquesta manera iter, itineris (n): camí iudicium, -ii (n): judici, causa // opinió iudico (1): jutjar iungo, iunxi, iunctum (3): enganxar, unir Iuno, -onis (f): Juno Iuppiter, Iovis (m): Júpiter Iura, -ae (m): Jura (cadena muntanyosa de la Gàl· lia) iuro (1): jurar ius, iuris (n): justícia iussum, -i (n): ordre iuvenis, -e (adj): jove iuventa, -ae (f): joventut iuvo, iuvi, iutum (1): ajudar, assistir L labor, -oris (m): treball, feina // esforç laboro (1): treballar labrum, -i (n): llavi labyrinthus, -i (m): laberint lac, lactis (n): llet lacus, -us (m): llac, estany laetitia, -ae (f): alegria // gràcia, encant laetus, -a, -um (adj): content, alegre Lar, Laris (m): Lar (déu de la llar) Larentia, -ae (f): Larència (esposa de Fàustul).

Latium, -ii (n): Laci (regió de Roma) Latona, -ae (f): Latona (mare d’Apol·lo i Diana) latro (1): lladrar // cridar, bramar latus, -a, -um (adj): ample latus, -eris (n): costat laudo (1): lloar, valorar laus, laudis (f): lloança, elogi laxo (1): eixamplar lectica, -ae (f): llitera lectito (1): aplegar lectus, -i (m): llit legatus, -i (m): emissari legio, -onis (f): legió legitime (adv): convenientment

313

apendix

VOCABULARI

lego, legi, lectum (3): llegir Lemannus, -i (m): el llac Leman leviter (adv): lleugerament levo (1): alleugerir libellus, -i (m): cartell, rètol libenter (adv): de bon grat liber, -bri (m): llibre liberi, -orum (m pl): fills libertas, -atis (f): llibertat ligneus, -a, -um (adj): de fusta limen, -inis (n): llindar limes, -itis (m): frontera liquesco,-,- (3): fondre’s locus, -i (m): lloc lucerna, -ae (f): llàntia ludus, -i (m): joc, espectacle // escola luna, -ae (f): lluna lupus, -i (m): llop luxuria, -ae (f): golafreria luxuriosus, -a, -um (adj): ufanós, abundant, excessiu M maestus, -a, -um (adj): trist magis ac magis (adv): més i més magister, -tri (m): mestre magistra, -ae (f): mestra magistratus, -us (m): magistrat magnificus, -a, -um (adj): magnífic magnus, -a, -um (adj): gran maior, -us (comparatiu): major malum, -i (n): poma maneo, mansi, mansum (2): romandre, quedar-se manus, -us (f): mà // tropa mare, -is (n): mar marmor, -oris (n): marbre marmoreus, -a, -um (adj): de marbre Mars, Martis (m): Mart mater, -tris (f): mare matrona, -ae (f): matrona (dona casada) Matrona, -ae (m): Marne (riu de la Gàl·lia) maturus, -a, -um (adj): madur maxime (adv): moltíssim medicamentum, -i (n): medicament, droga

314

medicator, -oris (m): metge membrum, -i (n): membre mensis, -is (m): mes mercatura, -ae (f): comerç Mercurius, -ii (m): Mercuri mereo, -ui, -itum (2): merèixer // prestar el servei militar meridies, -ei (m): migdia meta, -ae (f): columna metuo, -ui, – (3): témer meus, -a, -um (pron i adj): meu miles, -itis (m): soldat milia, -ium (n pl): milers militia, -ae (f): milícia, professió militar mille (indeclinable): mil milliarium, -ii (n): mil·liari Minerva, -ae (f): Minerva (deessa de la saviesa) minime (adv): molt poc minimus, -a, -um (adj): molt petit, mínim minister, -tri (m): esclau minutus, -a, -um (adj): petit mirabilis, -e (adj): meravellós miser, -era, -erum (adj): miserable, infeliç // lamentable mitto, misi, missum (3): enviar moderatio, -onis (f): mesura modestia, -ae (f): moderació modestus, -a, -um (adj): moderat, modest modicus, -a, -um (adj): moderat moenium, -ii (n): muralla moneo, -ui, -itum (2): aconsellar mons, montis (m): mont montanus, -a, -um (adj): muntanyenc monumentum, -i (n): monument mora, -ae (f): espera mors, mortis (f): mort mos, moris (m): costum moveo (2): moure mulceo (2): acaronar mulier, -eris (f): dona munio, -ivi, -itum (4): fortificar

munitio, -onis (f): fortificació multus, -a, -um (adj): molt murus, -i (m): muralla musa, -ae (f): mus muto (1): canviar de lloc mutuus, -a, -um (adj): recíproc N nam (adv): certament // (conj): en efecte naris, -is (f): nas narro (1): narrar, explicar natura, -ae (f): naturalesa natus, -us (m): naixement nauta, -ae (m): mariner navis, -is (f): vaixell ne (conj): que no // perquè no necessarius, -a, -um (adj): necessari neco (1): matar nectar, -aris (n): nèctar negotium, -ii (n): negoci nemo, neminis (m): ningú nepos, -otis (m): net neque (conj): i no, ni niger, -gra, -grum (adj): negre nihil (indecl): res nimbus, -i (m): aiguat nimis (adv): massa nitens, nitentis (adj): brillant, resplendent nobilis, -e (adj): noble // famós nocte (adv): de nit nomino (1): citar non (adv): no non modo… verum (adv): no només… sinó també nondum (adv): encara no noster, -tra, -trum (pron i adj): nostre noverca, -ae (f): madrastra novitas, -atis (f): novetat nox, noctis (f): nit nubes -is (f): núvol nubilis, -e (adj): núbil nullus, -a, -um (adj): cap // inexistent numerus, -i (m): nombre numquam (adv): mai nunc (adv): ara nuntio (1): convocar nuntius, -ii (m): missatger

nuper (adv): recentment nupta, -ae (f): esposa nutrix, -icis (f): nodrissa O o (interj): oh! obaeratus, -a, -um (adj): endeutat obeliscus, -i (m): obelisc obesitas, -atis (f): obesitat obesus, -a, -um (adj): gras oblecto (1): entretenir obscurus, -a, -um (adj): obscur obsideo (2): assetjar obtineo (2): obtenir occasus, -us (m): caiguda, posta occido, -cidi, -casum (3): morir occido, -cidi, -cisum (3): ferir // matar occultum, -i (n): lloc secret oculus, -i (m): ull occurso (1): córrer, dirigir-se odi, -odisse (defectiu irreg): odiar odium, -ii (n): odi odor, -oris (m): olor, flaire offendo, -fendi, -fensum (3): perjudicar oleum -i (n): oli Olympus, -i (m): Olimp (llar dels déus) omnis, -e (adj): tot opera, -ae (f): treball, feina operio, -perui, -pertum (4): cobrir oppidum, -i (n): ciutat, vila oppono, -posui, -positum (3): oposar // posar davant oppugno (1): assaltar, atacar optatus, -a, -um (adj): desitjat ora, -ae (f): vora, marge oratio, -onis (f): discurs, parlar ordo, -inis (f): ordre Orgetorix, -igis (m): Orgètorix (cap dels helvecis) ornamentum, -i (n): ornament ornatus, -a, -um (adj): adornat

apendix

VOCABULARI orno (1): adornar os, oris (n): boca ostiarius, -ii (m): porter otium, -ii (n): oci, descans ovum, -i (n): ou P pabulor (1, dep): farratjar paene (adv): gairebé palaestra, -ae (f): gimnàs pallidus, -a, -um (adj): pàlid palus, paludis (f): estany pango, pepigi, pactum (3): clavar par, paris (n): parell // igual parens, -ntis (m i f): pare o mare parentes, -um (m pl): pares paries, -etis (m): paret pario, peperi, partum (3): parir, engendrar paro (1): preparar partus, -us (m): part, infantament parvulus, -a, -um (adj): petit pascua, -orum (n pl): pastures pastor, -oris (m): pastor pater, -tris (m): pare pater familias, -ae (m): pare de família, cap de família patricius, -a, -um (adj): patrici patrius, -a, -um (adj): patern patronus, -i (m): patró, protector paucus, -a, -um (adj): poc paulum (adv): poc pauper, -eris (adj i m): pobre paupera, -ae (adj i f): pobra paupertas, -atis (f): pobresa pavidus, -a, -um (adj): espantat pavor, -oris (m): por pax, pacis (f): pau pectus, -oris (n): pit pecunia, -ae (f): tresor, riquesa, fortuna pedes, peditis (m): soldat d’infanteria pelagus, -i (n): mar pellis, -is (f): pell

pendeo, pependi, – (2): penjar perduco, -uxi, -uctum (3): dur perduro (1): perdurar pereo, -ii, -itum (4 irreg): perdre’s, morir, consumir-se de, desaparèixer periculum, -i (n): perill peristylium, -ii (n): peristil peropportunus, -a, -um (adj): molt favorable, escaient perpetuus, -a, -um (adj): etern pervenio, -veni, -ventum (4): arribar pes, pedis (m): peu peto, -ivi (-ii), -itum (3): dirigir-se a Petreius, -i (m): Petreu (lloctinent de Pompeu) Phrygia, -ae (f): Frígia pica, -ae (f): garsa Picenum, -i (n): Picè (regió de l’Itàlia central situada prop de la mar Adriàtica) pilus -i (m): pel, cabell pinguis, -e (adj): gras pinna, -ae (f): ploma piscina, -ae (f): estanyol, piscina placeo, -ui, -itum (2): agradar, plaure placidus, -a, -um (adj): plàcid plane (adv): enterament // perfectament planities, -ei (f): plana plaudo, plausi, plausum (3): colpejar plaustrum, -i (n): carro Plautus, -i (m): Plaute (comediògraf) plebs, plebis (f): plebs plerumque (adv): generalment plurimum (adv): moltíssim plurimus, -a, -um (adj sup): moltíssim plus, pluris (n): més Pluto, -onis (m): Plutó pluvia, -ae (f): pluja poeta, -ae (m): poeta pollex, -icis (m): polze Pompeius, -ii (m): Pompeu

pondus, -eris (n): pes // quantitat pono (3): posar, col·locar Ponticus, -i (m): Pont (regió de l’Àsia Menor) pontifex, -icis (m): pontífex, sacerdot populus, -i (m): poble porcus, -i (m): porc porta, -ae (f): porta porticus, -us (f): porxo porto (1): portar portus, -us (m): port post (adv): després // (prep d’Ac): després de postea (adv): després postremo (adv): en resum // en últim lloc postridie (adv): l’endemà postulo (1): demanar potens, potentis (adj): poderós potio, -onis (f): poció, beuratge praebeo (2): mostrar, oferir praeceptor, -oris (m): preceptor praecipue (adv): principalment praeclarus, -a, -um (adj): il· lustre praefectus, -i (m): prefecte, supervisor praeficio, -feci, -fectum (3): posar al capdavant praesidium, -ii (n): protecció, defensa // guarnició, destacament praesto (adv): a l’abast, a disposició praeterea (adv): a més praeterfluo, -fluxi, – (3): fluir, banyar praetorium, -ii (n): pretori (lloc de comandament del general) prandium, -ii (n): dinar pressus, -a, -um (adj): aixafat prex, precis (f): súplica primus, -a, -um (adj): primer primum (adv): en primer lloc princeps, -cipis (m): primer // príncep probus, -a, -um (adj): bo

procedo, processi, processum (3): avançar procella, -ae (f): tempestat procerus, -a, -um (adj): elevat proelium, -ii (n): batalla, combat profero, protuli, prolatum (irreg): fer avançar prognatus, -a, -um (adj): fill, descendent proles, -is (f): fillada // descendència propago (1): estendre, eixamplar prope (prep d’Ac): a prop de proprius, -a, -um (adj): propi protego, -texi, -tectum (3) cobrir, protegir proxime (adv): molt a prop prudens, -ntis (adj): prudent pudor, -oris (m): decència puella, -ae (f): noia puer, -i (m): nen, infant, noi pueritia, -ae (f): infantesa pugno (1): lluitar pulcher, -chra, -chrum (adj): bonic Punicus, -a, -um (adj): púnic, cartaginès punio (4): castigar Pyrenaeus, -i: els Pirineus Q quadratus, -a, -um (adj): quadrat, robust quadrifariam (adv): en quatre parts quadriga, -ae (f): quadriga (carro amb tir de quatre cavalls) quaero, quaesivi, quaesitum (3): buscar, cercar // aconseguir quaestio, -onis (f): qüestió quaestus, -us (m): negoci quam (conj): que quasi (adv): quasi, gairebé // (conj): igual que, com si quattuor (num indecl.): quatre quercus, -us (f): roure qui, quae, quod (pron rel): qui, que, el qual

315

apendix

VOCABULARI

quidam, quaedam, quidam (pron i adj): un tal, un cert quis/qui, quae/qua, quid/ quod (pron i adj): qui?, què? // algú, alguna cosa quod (conj): ja que quondam (adv): en altre temps quoque (adv): també quotidie (adv): cada dia R rapio, rapui, raptum (3): raptar rarus, -a, -um (adj): poc espès // poc nombrós recipio, -cepi, -ceptum (3): enretirar, anar-se’n reddo, -didi, -ditum (3): tornar redeo, -ii, -itum (irreg): tornar reduco, -duxi, -ductum (3): portar de nou regina, -ae (f): reina regio, -onis (f): regió regius, -a, -um (adj): reial regno (1): regnar regnum, -i (n): regne rego, rexi, rectum (3): dirigir, governar regula, -ae (f): norma relinquo, -liqui, -lictum (3): deixar remotus, -a, -um (adj): llunyà Remus, -i (m): Rem (germà de Ròmul) repono, -posui, -positum (3): tornar a posar repraesento (1): simbolitzar res, rei (f): cosa responsum, -i (n): resposta retiarius, -ii (m): reciari (gladiador amb xarxa) retorqueo, -torsi, -tortum (2): tòrcer, girar rex, regis (m): rei Rhenus, -i (m): Rin (riu) rhetor, -oris (m): orador Rhodanus, -i (m): Roine (riu) rima, -ae (f): esquerda ripa, -ae (f): riba, costa rogo (1): demanar Roma, -ae (f): Roma

316

Romanus, -a, -um (adj): romà Romulus, -i (m): Ròmul (germà de Rem) rosa, -ae (f): rosa rostra, -orum (n): tribuna rostrum, -i (n): esperó d’una nau rubor, -oris (m): color roig // rubor ruga, -ae (f): plec, arruga ruina, -ae (f): esfondrament rumor, -oris (m): crit rus, ruris (n): camp S Sabinus, -a, -um (adj): sabí Sabis, -is (m): Sambre (riu de Bèlgica) sacrificium, -ii (n): sacrifici saepe (adv): sovint saevitia, -ae (f): crueltat saevus, -a, -um (adj): dur, cruel sagitta, -ae (f): fletxa sagitto (1): assagetar (matar algú amb fletxes) sagmen, -inis (n): herba sagrada Saguntus, -i (n): Sagunt saluber, -bris, -bre (adj): saludable saluto (1): saludar sanctus, -a, -um (adj): sagrat Sangarius, -ii (m): Sangàrios (riu de Frígia) sanguinarius, -a, -um (adj): sanguinari sapientia, -ae (f): saviesa Saturnus, -i (m): Saturn scaber, -bra, -brum (adj): ronyós scapha, -ae (f): barca sceleratus, -a, -um (adj): dolent schola, -ae (f): escola Scipio, -onis (m): Escipió (vencedor d’Anníbal) scribo, scripsi, scriptum (3): escriure scriptor, -oris (m): escriptor secessio, -onis (f): retirada secundarius, -a, -um (adj): secundari, de segona qualitat

secundus, -a, -um (adj): segon // favorable sed (conj): però // sinó sedeo, sedi, sessum (2): asseure semper (adv): sempre senator, -oris (m): senador senatus, -us (m): senat sententia, -ae (f): opinió senex, senis (m): ancià septimus, -a, -um (adj): setè Sequana, -ae (m): Sena (riu) sermo, -onis (m): conversa sero, sevi, satum (3): plantar serva, -ae (f): esclava servus, -i (m): esclau, servent severitas, -atis (f): severitat si (conj): si Signinus, -a, -um (adj): de Sígnia (capital dels volscos) signum, -i (n): senyal sileo, silui, – (2): callar silva, -ae (f): bosc similis, -e (adj): semblant simulacrum, -i (n): simulacre, estàtua simulo (1): simular simplicitas, -atis (f): senzillesa sine (prep d’Ab): sense sinistra, -ae (f): mà esquerra socius, -ii (m): company, soci sol, solis (m): sol soleo, solitus sum (2): acostumar, soler solvo, solvi, solutum (3): desfer // resoldre soror, -oris (f): germana spatium, -ii (n): espai, interval spatula, -ae (f): espatlla species, -ei (f): aspecte spectaculum, -i (n): espectacle specto (1): mirar, contemplar speculum, -i (n): mirall spero (1): esperar, desitjar spes, -ei (f): esperança spina, -ae (f): espina (mur que divideix la pista del circ).

spiritus, -us (m): esperit splendor, -oris (m): brillantor spons, -ntis (f): voluntat statio, -onis (f): parada // lloc de guàrdia statua, -ae (f): estàtua statuo, -ui, -utum (3): posar statura, ae (f): estatura stella, -ae (f): estel sterilis, -e (adj): infecund, estèril stillo (1): gotejar stilus, -i (m): punxó per escriure sto, steti, statum (1): estar dret, aixecar-se studeo, -ui, – (2): afanyar-se studium, -ii (n): afany, estudi studiosus, -a, -um (adj): zelós Stygia, -ae (f): Estígia (llacuna dels inferns) suadeo, suasi, suasum (2): aconsellar subduco, -duxi, -ductum (3): endur-se, traslladar subeo, subii, subitum (irreg 4): suportar subflavus, -a, -um (adj): rossenc subigo, -egi, actum (3): suportar subito (adv): de sobte subsellium, -ii (n): tamboret, seient succedo, -cessi, -cessum (3): succeir, substituir, reemplaçar Sulla, -ae (m): Sul·la (dictador, rival de Mari) sum, fui, – (copulatiu): ser // estar, existir, haver-hi summus, -a, -um (adj): el més alt, el més elevat sumo, sumpsi, sumptum (3): agafar, prendre sumptuosus, -a, -um (adj): costós sumptus, -us (m): cost, despesa super (prep d’Ac): sobre superbia, -ae (f): subèrbia superbus, -a, -um (adj): superb

apendix

VOCABULARI supercilium, -ii (n): cella supprimo, -pressi, -pressum (3): aturar supra (adv): més amunt surgo (1): sorgir suscipio, -cepi, -ceptum (3): assumir suus, -a, -um (pron i adj): seu Syrius, -a, -um (adj): de Síria, siríac T tabella, -ae (f): tauleta per escriure-hi tabernaculum, -i (n): tenda de campanya tablinum, -i (n): despatx tabula, -ae (f): taula taceo, tacui, tacitum (2): callar tacitus, -a, -um (adj): callat, silenciós taeter, -a, -um (adj): repugnant, fastigós, horrible tamen (adv): així i tot, malgrat tot tamquam (adv): com, com si tandem (adv): finalment Tartarus, -i (m): Tàrtar (els inferns) taurus, -i (m): toro, brau tego, texi, tectum (3): cobrir // ocultar, amagar tegula, -ae (f): teula tellus, -uris (f): terra, sòl telum, -i (n): arma // projectil temerarius, -a, -um (adj): temerari, imprudent tempestas, -atis (f): tempesta templum, -i (n): temple tempus, -oris (n): temps tenebrae, -arum (f pl): foscor, tenebres tener, -era, -erum (adj): tendre, delicat // jove teneri, -orum (m pl): infants tepidarium, -ii (n): sala de banys tebis ter (adv): tres vegades tergum, -i (n): esquena

termino (1): acabar, concloure // delimitar, separar terminus, -i (m): extrem terra, -ae (f): terra tertius, -a, -um (adj): tercer theatrum, -i (n): teatre thermae, -arum (f pl): termes Tiberis, -is (m): Tíber (riu) Tiburtinus, -a, -um (adj): de Tíbur (ciutat veïna de Roma) timeo, -ui, – (2): témer, tenir por timor, -oris (m): temor toga, -ae (f): toga togatus, -a, -um (adj): togat (que vesteix toga) tolero (1): tolerar tollo, sustuli, sublatum (3): aixecar tonitrus, -us (m): tro torvus, -a, -um (adj): malcarat, sorrut totus, -a, -um (adj): tot traho, traxi, tractum (3): arrossegar traicio, -ieci, -iectum (3): llançar // traslladar // passar, travessar trans (prep d’Ac): més enllà transcendo, -scendi, -scensum (3): passar transeo, -ii, -itum (irreg): passar transveho, -vexi, -vectum (3): transportar tres, tria: tres tribunal, -is (n): tribunal tribunus, -i (m): tribú (cap de les tropes que proporcionava cada tribu) triclinium, -ii (n): menjador trifariam (adv): en tres parts triumpho (1): triomfar triumviratus, -us (m): triumvirat Troia, -ae (f): Troia Troianus, -a, -um (adj): troià tum demum (adv): aleshores justament tumeo, -ui, – (2): estar inflat

tumulus, -i (m): pujol, turó tunc (adv): aleshores, llavors tutela, -ae (f): protecció, custòdia tuus, -a, -um (pron i adj): teu U ubi (adv): on // (conj): quan ullus, -a, -um (adj): cap (oració negativa), algun (oració afirmativa) ultimus, -a, -um (adj): últim umbilicus, -i (m): melic umbra, -ae (f): ombra umerus, -i (m): espatlla unda, -ae (f): ona // mar unguis, -is (m): ungla unus, una, unum (adj): un, únic urbs, urbis (f): ciutat urgeo, ursi, – (2): estrènyer // batre usque ad (prep d’Ac): fins a usus, -us (m): utilitat, servei utilis, -e (adj): útil uxor, -oris (f): esposa V vacuus, -a, -um (adj): buit vallis, -is (f): vall vallum, -i (n): tanca vas, vasis (n): vas, recipient vastus, -a, -um (adj): immens, enorme Vaticanus, -i (m): Vaticà (un dels set turons de Roma) vel (conj): o velum, -i (n): vela, cortina veluti (adv): com venio (4): anar, venir venter, -tris (m): ventre Venus, -eris (f): Venus venustus, -a, -um (adj): elegant ver, veris (n): primavera verbum, -i (n): paraula Vergilius, -ii (m): Virgili (poeta) vergo (1): inclinar-se cap a // dirigir-se a veritas, -atis (f): veritat versus, -us (m): vers

vertex, -icis (m): punta // coroneta verus, -a, -um (adj): cert, vertader Vespasianus, -i (m): Vespasià (emperador romà) vesper, -eri (m): vespre Vesta, -ae (f): Vesta (deessa del foc) Vestalis, -e (adj): vestal, de Vesta vester, -tra, -trum (pron i adj): vostre vestibulum, -i (n): entrada vestigium, -ii (n): empremta vestis, -is (f): vestit vetus, -eris (adj): vell via, -ae (f): camí vicinus, -a, -um (adj): proper, veí victor, -oris (m): vencedor victoria, -ae (f): victòria vicus, -i (m): poble video, vidi, visum (2): veure vigil, -ilis (adj): despert, atent vilica, -ae (f): masovera vilicus, -i (m): masover villa, -ae (f): casa de camp vinco, vici, victum (3): vèncer vinum, -i (n): vi vir, viri (m): home virgo, -inis (f): donzella, jove viridis, -e (adj): verd virilis, -e (adj): viril vis, vis (pl vires, virium) (f): força vita, -ae (f): vida Vitellius, -ii (m): Vitel·li (emperador romà) vivo, vixi, victum (3): viure // alimentar-se vix (adv): amb prou feines voco (1): cridar voro (1): devorar vulnero (1): ferir vultur, uris (m): voltor vultus, -us (m) rostre, cara

317