Montserrat camps
Coordinació didàctica de l’àrea de llengua montserrat bota
5 mónmés ortogràfic
quadern de treball competencial
j o l z k q i Ç w v cd
Unitat 1 La separació de paraules
observació
Compta les síl·labes de cada cas i escriu-ne el nombre:
MÉS Món ortogràfic
pal: es-tel: cor-ti-na: sa-ba-ti-lla:
Jo-soc-un-po-bre-ma-me-mi-mo-mú-sic-de-car-rer:
Classifica les paraules següents:
sal, oli, putxinel·li, nas, poeta, peu, ou
Monosíl·labes:
Polisíl·labes:
Pinta la síl·laba tònica de les paraules següents: cas ta nya pi la mú si ca es te la da cançó
Pinta d’un mateix color els dígrafs o grups de lletres i les paraules que els contenen:
GU RR SS SC IX L·L TX QU LL TJ TG IG NY
À-GUI-LA PEL-LÍ-CU-LA PIS-CI-NA MAIG
CAR-RE-TÓ PAS-SE-RA BUT-XA-CA CO-LLI-TA
CO-QUES GA-RAT-GE REI-XA TER-RA
PI-NYA PA-PA-LLO-NA PLAT-JA TIL-LA
Marca amb colors diferents els diftongs i els hiats d’aquestes paraules: cuina feina teatre coure història ploure mai cua iogurt noia beata quatre pingüí quota dia
e x s b ht r p a n g f m u
activitats
1.
La síl·laba
Text
Una síl·laba és un so o un grup de sons que diem en un sol cop de veu quan pronunciem una paraula. La paraula gallina, per exemple, té tres síl·labes: ga-lli-na
Segons el nombre de síl·labes, les paraules es classifiquen en monosíl·labes, si tenen una sola síl·laba (cuc, sang, pols), o polisíl·labes, si tenen més d’una síl·laba (cu-quet, san-go-nós, pol-se-gue-ra).
1. Separa per síl·labes, col·locant cada síl·laba en un quadradet:
poma, muntanya, tortuga, maleta, escopinyes, bombolla, saler, accident, pallasso, cua, marca, helicòpter, avió, mico, plàstic, llana
2. Combina les síl·labes següents de manera que et surtin el màxim de paraules possibles:
CO TA PA NE
DRIL VOL TU LI MA
QUI GOL TELL CAR
MAR SE SO CA RO
LLA CO TOR GA CO
3. Classifica les paraules segons el nombre de síl·labes que tenen:
mariner, fred, matí, pansa, esquena, pastanaga, pal, senyoreta, malastrugança, estiracabells, pasta, sortida, mel, gasolinera, samarreta
Monosíl·labes
Polisíl·labes
Dues Tres Quatre Més de quatre
k q i Ç
4. Pinta la síl·laba que sona més fort en cada paraula:
5. Separa cada paraula per síl·labes i assenyala’n la tònica:
Les síl·labes tòniques i les síl·labes àtones
bicicleta, globus, gallina, ànec, dòmino, escacs, butaca, sargantana, gripau, carretó, pessic, àvia, joia, peixet, putxinel·li CA MÍ CAR RE TÓ PO E TA SÀ VI A PE DRA PA TI NET
Quan les paraules tenen dues o més síl·labes, sempre n’hi ha una que sona més fort: és la síl·laba tònica
Per exemple: can-çó, sor-ra La resta de síl·labes s’anomenen síl·labes àtones
6. Col·loca les paraules en els quadrets, separades per síl·labes, i pinta la síl·laba tònica d’un color i les àtones d’un altre:
canari, lleó, teulada, germà, màgic, història, barret, cassola, palla, música, peixera, joier, motxilla, col·legi
e x s b ht r p a n g f m u
La separació de síl·labes
Quan s’ha de partir una paraula a final de ratlla, cal tenir en compte les normes següents:
No s’ha de deixar cap lletra sola ni al començament ni al final de ratlla.
No es poden separar mai les vocals que formen part d’un diftong.
S’han de separar els dígrafs o grups de lletres següents:
rr (ser-ra),
ss (tas-sa),
sc (es-ce-na),
ix (cai-xa),
l·l (pàl-lid),
cc (ac-cés),
tj (plat-ja),
tg (met-ge),
tx (cot-xe),
tl (at-les),
tll (rat-lla),
tm (set-ma-na),
tz (at-zar),
mm (im-mò-bil),
nn (in-no-cent).
No es poden separar mai els dígrafs o grups de lletres següents:
gu (an-ti-gui-tat), qu (pa-quet), ll (pe-lle-ter), ny (ca-nya), ig (ba-teig).
Els dígrafs
Hi ha sons que es representen amb dues lletres; és el que anomenem dígrafs
Ja has vist que quan separem les paraules per síl·labes alguns dígrafs se separen i d’altres no.
7. Copia, separant per síl·labes, les paraules de la tirallonga de mots:
tassasenyorpallapel·lículareixaenquadernaraccentcaputxapiscinaestoig
8. Assenyala per on separaries les paraules en cas d’haver de canviar de ratlla si et sobressin quatre o cinc lletres: boníssima tranquil · litat calaixera prestatgeria muntanyenc amarrador ametllats immediat
9. Fes paraules amb les síl·labes següents:
j o l z k q i Ç w v cd
10. Assenyala els diftongs creixents:
Quan els uns riuen, els altres ploren.
Ho guarda com un tresor.
Content com unes pasqües.
Riu com una hiena.
Són tres quarts de fusta i un tauló.
Tempteja la qüestió.
Té la llengua llarga.
Plouen confits.
Amb esguard ferreny.
11. Assenyala els diftongs decreixents:
Vaig a peu a tot arreu.
Qui no té bestiar ni bou, no llaura quan vol.
Cuita a venir, si el vols veure aquí.
Tancar amb clau.
És una eina de dos talls.
A l’estiu, tota cuca viu.
Mala herba mai no mor.
Quin dia és avui?
Sentir-se cofoi.
12. Escriu quatre paraules en cada columna:
Diftongs
Decreixents Creixents Creixents (i -u consonàntiques)
Els diftongs
Quan dues vocals seguides es pronuncien en la mateixa síl·laba diem que formen un diftong
En català hi ha dos tipus de diftongs: Creixents: – Si la i o la u són a començament de mot i entre dues vocals. En aquest cas funcionen com a consonant.
Per exemple: iogurt, ien, Laia, seuen.
– En els grups qua, qüe, qüi, quo, gua, güe, güi, guo
Per exemple: quatre, qüestió, terraqüi, quota, llengua, següent, pingüí, paraiguot.
Decreixents: si la i o la u es troben al final dels grups ai, ei, ii, oi, ui, au, eu, iu, ou, uu
Per exemple: aire, eina, boira, buit, blau, heura, diumenge, dijous, duu
e x s b ht r p a n g f m u
Els triftongs
Quan darrere d’un diftong creixent hi ha una i o una u es forma un triftong: ca-ieu
13. Assenyala els triftongs:
Guaita què fan ara!
Si ho veieu, millor.
Caieu rodolant.
Seieu als bancs de darrere.
Que guai!
No sé què dèieu.
14. Copia les paraules del text que tinguin un hiat i separa-les per síl·labes:
Els hiats
Quan dues vocals seguides es pronuncien en síl·labes diferents diem que formen un hiat: pa-ci-èn-ci-a
Fa un dia clar. La Maria està contenta. Al matí ha d’acompanyar l’àvia a la peixateria i a la farmàcia. L’àvia viu prop de l’estació. Quan la Maria truca a la porta de casa l’àvia, aquesta espia per la reixeta per veure qui hi ha. La Maria ha de tenir paciència perquè l’àvia va a poc a poc. A la tarda aniran al teatre. A l’àvia li fa molta il·lusió perquè fa molts dies que volia veure una obra de teatre molt especial que parla d’unes dones sàvies, i és molt divertida.
15. Assenyala les 10 paraules que tenen hiat:
VESTUARI MARIA TAULA FLAIRE JAUME NOI DIES TRUITA NATACIÓ ESTACIÓ
HISTÒRIA MEMÒRIA ESTIU BARTOMEU PUNTUAL FLAUTA NERVIÓS ÀVIA TOU
j o l z k q i Ç w v cd
Jocs
1. Escriu les paraules separades per síl·labes en els quadrets corresponents. Veuràs com podràs llegir una paraula nova.
rinoceront, corda, marroquina, tortuga
2. Col·loca les paraules fent cadena. La darrera síl·laba de cada paraula és la primera de la següent:
BI CI CLE TA
3. Busca en aquesta sopa de lletres les paraules que et donem a continuació. Pinta amb un color les que tenen diftong i amb un altre les que tenen hiat.
diari, espia, teatre, farmàcia, estació, guants, pingüí, quota, llengua, estiu, mai, noia, boira, cau, joia, dàlia
nespres, tallarines, pressa, termòmetre, sabater, trena
4. Afegeix síl·labes al costat de la síl·laba MI i et sortiran paraules. Fes-ho amb algunes de les síl·labes que tens a continuació.
5. Resol aquests mots encreuats amb les paraules següents. Abans, però, hauràs de reordenar les lletres de les paraules amb l’ajut de la definició.
1. SAGIPES: avinguda o carrer ample per on pot passejar la gent.
2. ROCRA: vehicle amb dues rodes grosses tirat per animals.
3. XAICA: receptacle que serveix per guardar-hi coses.
4. JALTAP: terreny pla vora el mar.
5. TOLLER: grup de persones o coses col·locades en cercle.
6. TEPQUA: conjunt no gaire gros de coses embolicades.
7. NYIAP: fruit del pi que conté pinyons.
j o l z k q i Ç w v cd
dictats
La tramuntana bufa cada cop més.
La gavina lluita contra el vent.
La barca es gronxa entre les ones.
El pescador treu la xarxa.
Els peixos brillen sota el sol.
És hora de tornar a port.
El camió s’endú les caixes de peix.
M’agrada inventar històries inversemblants, o sigui històries estranyes amb personatges irreals, que no poden existir de veritat.
Aleshores penso en mons impossibles i amb éssers fantàstics. Em diuen que soc un somiatruites, però això no és cert perquè sé distingir molt bé la realitat de la ficció.
Una síl·laba
Dues síl·labes
Tres síl·labes
Quatre síl·labes
Més de quatre síl·labes
Preparació del dictat
• Compta les síl·labes de cada frase i escriu-ne el nombre al costat.
Preparació del dictat
• Escriu les paraules destacades, separant-les per síl·labes, al costat del número de síl·labes que tenen.
e x s b ht r p a n g f m u
Els taurons són uns caçadors extraordinaris i quan es fan adults no tenen gaires enemics. Gairebé tots posseeixen un cos aerodinàmic, és a dir, un cos lleuger i elàstic que els permet fer camí fàcilment per les aigües de la mar.
Preparació del dictat
• Classifica les paraules destacades del text en dos grups: segons si les vocals en contacte formen diftong o hiat.
Paraules amb diftong:
Paraules amb hiat:
La Marina va agafar un diari del porta-revistes. Amb el primer full es va fer un barret de pirata. Amb el barret al cap es va asseure al sofà i va obrir el diari. No entenia com els grans trobaven entreteniment en totes aquelles notícies que parlaven de crisi i de desgràcies
Si ella escrivís un diari, segur que trobaria notícies interessantíssimes per explicar i que no tindrien res a veure amb aquelles notícies tan negatives. Va deixar de llegir i amb la resta de fulls va fer tot de barquetes de paper.
Paraules
Nombre de síl·labes
Preparació del dictat
• Escriu les paraules destacades del text separades per síl·labes i anota també el nombre de síl·labes.
Nombre de síl·labes
Paraules
j o l z k q i Ç
activitats d’ampliació
1. Separa les paraules per síl·labes i assenyala els diftongs i els hiats en colors diferents: espiadimonis esgarrifosíssimes irremeiablement desmemoriada setciències arboricultura guardabarreres pas se ja va per la plat ja 4 1 1 2 feiaunaventadaimpressionant elventtombavaelsarbres lesonadespicavencontralesroques noesveiacapbarcanavegant
2. Separa, en cada cas, les paraules de la columna de l’esquerra i escriu el nombre de síl·labes que té cada una. Fixa’t en l’exemple.
Paraules
Nombre de síl·labes per paraula
3. Inventa’t tres frases; en cada una hi ha d’haver una paraula amb diftong i una altra amb hiat.
e x s b ht r p a n g f m u
avaluació
Observa aquelles paraules que no has escrit correctament al llarg de la unitat i copia-les sense cap error en la columna de l’esquerra. Després fes que te les dictin totes per comprovar que les has assimilades. Si encara comets algun error, torna-les a escriure correctament en la columna de la dreta.
Temes i activitats
La síl·laba
Activitats
1, 2 i 3
Les síl·labes tòniques i les síl·labes àtones
Activitats
4, 5 i 6
La separació de síl·labes i Els dígrafs
Activitats
7, 8 i 9
Els diftongs
Activitats
10, 11 i 12
Els triftongs
Activitat 13
Els hiats
Activitats
14 i 15
Paraules escrites correctament
j o l z k q i Ç w v cd
Unitat 2 Les vocals
observació
Quina vocal es repeteix en cada família de paraules?
a) pes, pesar, sospesar
b) mal, malícia, maleït
c) llet, lletós, alletar
• La vocal que es repeteix, sona igual en totes les paraules?
a) La e de pes té el so de e oberta. La e de té el so de vocal neutra.
b) La a de mal té el so de a. La a de té el so de vocal neutra.
c) La e de llet té el so de e tancada. La e de té el so de vocal neutra.
Observa i respon:
boca, taula, pare, llibre, poma, cotxe
• Com se’n diu del so vocàlic en què acaben totes aquestes paraules?
• Amb quines lletres es pot escriure aquest so vocàlic?
Observa i respon:
taules, cadires, artistes, peres, astronautes
• Quina és la darrera vocal d’aquestes paraules?
e x s b ht r p a n g f m u
1. Text
Les vocals tòniques i les vocals àtones
En català tenim cinc vocals (a, e, i, o, u) que poden tenir diversos sons:
a tònica les as a àtona la casa (vocal neutra)
e tònica
e oberta el pes
e tancada és bonic
e àtona es mou (vocal neutra)
i el pis o tònica
o oberta got o tancada gos
o àtona ho sento (sona u)
u ús
La o àtona
En algunes variants del català la o àtona es pronuncia u; això fa que es presentin dubtes ortogràfics a l’hora d’escriure o o u
Per evitar-ho, podem seguir les regles següents:
a) Paraules derivades Quan tenim el dubte a l’interior d’una paraula, cal buscar-ne una altra de la mateixa família en què la o o la u sigui tònica. Per exemple: forner ve de forn.
1. Copia cada paraula en la fila corresponent segons el so de la vocal. Si la paraula té dues vocals, l’hauràs de col·locar en dues files diferents assenyalant la vocal que classifiques.
sol, suc, mà, mes, pes, gos, llit, mare, metro, tassa, mico, mona, lluç, puré, còmic, cançó, pebre
a tònica
a àtona (vocal neutra)
e tònica oberta
e tònica tancada
e àtona (vocal neutra) i
o tònica oberta
o tònica tancada
o àtona (sona u) u
2. Classifica les paraules següents segons el so de la o:
pont, olla, porta, forma, pols, món, cargol, auto, camió, sorpresa, rètol, gota, arròs, morena, quilo
o oberta o tancada o amb so de u
j o l z k q i Ç w v cd
3. Aparella les paraules i escriu-ne una altra de la mateixa família:
por, foc, fum, punt, dolç, fumejar, dolçaina, fogueig, puntuar, poregós
a)
b) c) d) e)
4. Escriu el plural de les paraules següents: mas lluç reflex
5. Completa les frases amb aquestes paraules:
globus, focus, trofeu, individu, correu, ficus
Aquell instal·lava un
El era un viatge en .
M’han enviat un per .
6. Escriu frases on surtin aquestes formes verbals: entro, pujo, jugo, rento, corro, salto, nedo, dibuixo, retallo
Casos especials:
– Els verbs collir, cosir, escopir, sortir i tossir no segueixen aquesta norma. En aquests verbs, malgrat que la vocal tònica és u (cullo), en posició àtona escrivim o (collim).
– Hi ha algunes paraules de la mateixa família que tenen l’arrel diferent.
Per exemple: joc, joguina, però jugar, jugador.
b) Noms i adjectius masculins
Les paraules que acaben en -s, -sc, -ç, -tx, -x, -st, -xt, -ix, -ig formen el plural afegint al singular -os o -s
Per exemple: pis–pisos, braç–braços, text–textos (texts), desig–desitjos (desigs)
Molts noms i adjectius masculins acaben en -o (que en alguns llocs es pronuncia u).
Per exemple: amo, àudio, micro, moto, fondo, maco
Totes aquestes paraules conserven la o en el plural.
Per exemple: micro–micros Excepcions:
Però hi ha alguns noms i adjectius que s’escriuen amb -u final.
Per exemple: cacau, ingenu
c) Paraules invariables (que tenen una única forma per al singular i per al plural)
Acaben en -os: caos, termos Acaben en -us: cactus, anus, globus, focus, fetus
d) Verbs
La primera persona del singular del present d’indicatiu en general s’escriu amb -o (pronunciada u en alguns llocs).
Per exemple: canto, penso
e x s b ht r p a n g f m u
La vocal neutra
En algunes variants del català, les vocals a i e en posició àtona es pronuncien amb el mateix so, anomenat vocal neutra (no és ni a ni e): pera–Pere Això fa que es presentin dubtes ortogràfics, però per evitar-ho es poden seguir les regles següents:
a) Noms i adjectius En general, els noms i els adjectius masculins singulars s’escriuen amb -e final.
Per exemple: metge, alumne, pobre, exacte I els femenins singulars s’escriuen amb -a final.
Per exemple: metgessa, alumna, pobra, exacta
7. Escriu les paraules següents en dues columnes:
home, taula, cotxe, llibre, ungla, boca, tigre, cadira, vespre, porta
Masculins acabats en -e Femenins acabats en -a
8. Omple els espais buits amb la paraula adequada:
recte o recta
Segueix la línia
ampla o ample
El meu abric és molt
pobre o pobra
El gosset està malalt.
altra o altre
Vull una beguda.
negre o negra
Em posaré la samarreta .
esquerra o esquerre
S’ha trencat el braç .
j o l z k q i Ç w v cd
9. Escriu què és cada personatge:
La Maria fa curses amb bicicleta; és
En Pere toca la guitarra; és
La Lena fa cadires; és .
La Lian fa malabars; és .
En Josep condueix un tramvia; és .
La Júlia sempre canta; és .
10. Escriu el significat de cada paraula:
lliura:
lliure:
cabra:
cabre: paó: peó:
marcat:
mercat:
11. Escriu el singular dels grups de paraules següents:
Els homes amables
Les nenes maques
Els cotxes negres
Les línies rectes
Els llibres amples
Les mongetes tendres
Excepcions:
– Masculins acabats en -arca (monarca), -ista (ciclista), -ida (insecticida), -ma (problema), -ta (pirata).
– Altres masculins: guàrdia, paleta, titella, goril·la, etc.
– Femenins acabats en -re (lliure), -ne (solemne), -me (enorme), -aire (xerraire), -ble (amable).
– Altres femenins: jove, ximple, acne, etc.
Paraules de significat diferent segons si s’escriuen amb -a o amb -e
Per exemple: espacial–especial. Els noms i els adjectius que acaben en vocal neutra formen el plural amb -es. Per exemple: taula–taules, mapa–mapes, mare–mares, ciclista–ciclistes
Recorda que en alguns casos, quan formem el plural, ens cal fer canvis ortogràfics
Per exemple: força–forces, pluja–pluges, aigua–aigües, maca–maques, plaga–plagues
Alguns adjectius acabats en vocal neutra tenen dues formes: una per al masculí amb -e, i una per al femení amb -a (negre–negra).
Però hi ha adjectius que tenen una única terminació per al masculí i per al femení; els acabats en -ble, -me, -ne (inflamable, enorme, solemne); -e (lliure, jove); -a (egoista, belga); -aire (xerraire, cantaire).
e x s b ht r p a n g f m u
b) Verbs
En les terminacions verbals que acaben en vocal neutra cal escriure -a quan es tracta de l’última lletra. Per exemple: trenca, canta, venia
Excepcions: corre, obre, omple, vine
– Si la vocal neutra no és l’última lletra, llavors cal escriure -e. Per exemple: cantes, veníem, estudiàveu, donaven.
– Recorda que en alguns casos cal fer canvis ortogràfics: ç c, j g, g gu, c qu
c) Paraules derivades
Quan tenim el dubte a l’interior de la paraula, cal buscar una altra paraula de la mateixa família en què la e o la a sigui tònica. Per exemple: teulada teula; taulada taula.
En els verbs podem buscar la primera persona del present d’indicatiu. Per exemple: paguem pago; peguem pego; llençar llenço.
Hi ha alguns verbs que tenen doble arrel: jeure/jaure, treure/traure, néixer/nàixer.
12. Escriu en plural les frases següents:
El flautista fa desaparèixer la rata. fan les
Hi havia una taca a la butaca. moltes a les .
A la plaça hi ha una xaranga. les hi ha moltes .
Prenc un bany d’aigua termal lluny de la platja. banys d’ lluny de les .
13. Completa aquestes cadenes de verbs:
Exemple: Si ell canta, tu cantes i elles canten.
Si ella balla, tu i nosaltres .
Si ell , tu menges i elles .
Si ell patina, ells i nosaltres .
Si ella , vosaltres i tu saltes.
Si ell pinta, tu i nosaltres .
14. Anota de quina paraula venen els mots següents: teulada cafetera frescor cabellera fangós mariner agenollar carnisser braçalet embenar
j o l z k q i Ç w v cd
Jocs
1. Separa les paraules de la tirallonga i copia-les; totes comencen i acaben en vocal neutra:
pila tortuga gata taronja figa foca balança esponja mitja boca piles espasaabellaempentaavellanaaspreespinaatletismeesquenaaixetaamable
2. Aquesta màquina és molt especial; tu hi fiques una cosa i en surten moltes d’iguals. Escriu com quedaran les paraules de l’esquerra quan surtin de la màquina:
3. Amb les lletres de la paraula següent pots fer paraules noves. Escriu-les a sota. G O L A F R R A I E
e x s b ht r p a n g f m u
4. Escriu les lletres que falten per completar les paraules de la mateixa família que les de l’esquerra:
CAMP COLZE
PA
PEU
FUM GEL
5. Completa el quadre següent. Després tria parells de coordenades i fes frases. Fixa’t en l’exemple.
Jo nedo.
Elles . Tu . Ell .
5 Tu truques. Ell caça. Elles mengen.
Jo rego.
Exemple: A1/D5: Si jo nedo, elles mengen.
B3/C2: Si tu . . . . . .
j o l z k q i Ç w v cd
1.
Un astrònom tenia l’hàbit de sortir cada vespre a camp obert per estudiar els astres Una nit, mentre passejava amb els ulls posats en els estels, totalment absort, va caure en un pou sec. Mentre es lamentava i cridava, un veí el va sentir i s’hi va acostar. Quan el va veure, li va demanar què li havia passat. Quan l’astrònom li ho va haver explicat, aleshores l’home li va dir: «Amic meu, en saps molt d’observar els astres i les constel·lacions que hi ha dalt del cel, però no saps mirar on poses els peus damunt la Terra».
dictats a e oberta
Preparació del dictat
• Fixa’t en el so de les vocals de les paraules destacades, compta quants n’hi ha de cada i anota-ho.
2.
Els pardals saltironegen mentre piquen aquí i allà. El pardal té el cap gros i una bona panxeta i li agrada atipar-se del que pot picar: ara una figa, ara una cirera. Tota fruita una mica tova li és bona. També menja insectes, llavors i altres vegetals. Fa nius en cavitats d’edificis, entre roques o a la capçada dels arbres.
e tancada
vocal neutra i
o oberta
o tancada
o àtona u
Preparació del dictat
• Copia les paraules del text que tenen alguna a en posició àtona. No cal copiar les repetides.
e x s b ht r p a n g f m u
• Copia les paraules del text que tenen alguna e en posició àtona (si es repeteixen, escriu-les un sol cop). Preparació del dictat Quin espectacle!
Al teatre, el dia de l’estrena d’una obra, un noi encarregat de controlar la sala s’adona que hi ha un home assegut de qualsevol manera a la primera fila. Fa mala cara, té els cabells ben esbullats, el vestit rebregat i mig estripat. El noi s’acosta a l’home i li diu: «Em pot ensenyar la seva entrada, si li plau?». L’home se la treu de la butxaca i la hi ensenya. El noi se la mira i li diu: «Però aquesta entrada és d’una llotja del segon pis!». I l’home diu: «Sí, sí, ja ho sé. És d’allà que acabo de caure!».
Preparació del dictat 4.
Voler comunicar respecte i amistat per mitjà dels regals és una mica arriscat. Per exemple: a la Xina, un rellotge és un regal impropi, ja que regalar-lo és com desitjar la mort, perquè és un objecte que mesura el pas del temps; a Itàlia no es poden regalar crisantems, i a Mèxic, flors de color groc. A Anglaterra dur una planta a un malalt que és a l’hospital és ofensiu, perquè vol dir que li augures que planti les seves arrels allà. Els americans mostren la seva estima amb el valor econòmic del regal.
• Pensa de quina paraula ve cada una de les següents, busca-la en el text i escriu-la on correspongui.
rellotgeria mortal regalar florista groguenc
plantació hospitalari malaltia arrelament valoració
j o l z k q i Ç w
activitats d’ampliació
1. Fes frases amb les paraules que et donem. En cada cas hi ha de sortir la paraula proposada i una altra de la mateixa família.
Exemple: teula Va canviar una teula de la teulada fred coll fulla clau pols pèl
2. Torna a escriure les frases següents passant totes les paraules que puguis al plural:
El mosso de la granja portava el gos al concurs.
Dona’m l’adreça de la teva amiga belga.
Van canviar la vaca per una casa immensa.
El ciclista va ser capaç d’avançar per l’esquerra.
El xicot del despatx compra un peix ben fresc.
3. Escriu el singular de les paraules següents: llengües, frases, superfícies, taronges, erugues, poetes
e x s b ht r p a n g f m u
avaluació
Observa aquelles paraules que no has escrit correctament al llarg de la unitat i copia-les sense cap error en la columna de l’esquerra. Després fes que te les dictin totes per comprovar que les has assimilades. Si encara comets algun error, torna-les a escriure correctament en la columna de la dreta.
Paraules escrites correctament
Les vocals tòniques i les vocals àtones
Activitat 1
La o àtona
Activitats
2, 3, 4, 5 i 6
La vocal neutra
Activitats
7, 8, 9, 10, 11, 12, 13 i 14