


onta’m un conte…
«Mentre quedi algú, en aquest atrotinat planeta, que demani escoltar una històr ia, com temps era temps, l’home estarà salvat», dir ia un sav i.
Quin vols, El llop i les set cabretes? Els t res porquets?
La Caputxeta Ver mella?
«Mentre quedi algú que vulgui explicar un conte i fer volar així la imag inació dels més petits cap a un món il·luminat de bondats i ple de finals feliços, no tot estarà perdut», afeg ir ia el sav i.
Te’n r ius? Ja saps que sempre he fet costat al llop i no m ’ ag raden les històr ies que acaben malament. Ja ho haur ies de saber, germaneta.
«Mentre les famílies estiguin unides al voltant de la llar de foc les crues nits d’hivern…»
Però, a veure, quants anys tens?
Ves! Com si no ho sabessis. El proper hivern farà quatre mil dos-cents anys que vam rebentar la closca de l’ou.
«Mentre…»
I no creus que ja ets g randeta perquè t’expliquin contes?
M’ensopeixo…
Doncs ara és hora de v isites. I, a més, et toca a tu treure el cap per la finestra i saludar. O perds la memòr ia, vella xacrosa?
En aquell moment, un autobús de dos pisos ple a vessar de japonesos s ’atura davant del 516 de Walden Drive a Beverly Hills. La guia turística s ’aferra a un paraigua vermell com ho faria el capità d’un exèrcit amb l’estendard abans d’entrar en combat. La dona agita aquell punt vermell perquè tothom la segueixi. I al reclam d’aquella senyera tothom hi va al darrere fins a arribar a la por ta de la casa.
Aquest cottage tan par ticular i adorable fou les oficines d’una productora de Hollywood fins a l’any 1939, en què es conver tí en la famosa casa de la bruixa per a la pel·lícula El màg ic d’Oz.
TESTA 12: Ara les bruixes no van en escombra, sinó en autobús.
De Baum respon un japonès d’ulls somr ients . Del llibre del senyor Frank L. Baum.
De Baam afegeix la dona, poc convençuda . Si se n ’adonen, la teulada sembla el bar ret de la br uixa dolenta de l’est, la que espantava la pobr a Dorothy, que l’única cosa que volia er a t robar un cer vell per a l’espantaocells, un cor per a l’home de llauna i el valor per al lleó. I, és clar, tor nar a casa. Au! Fotog r afiïn-la! Un bonic record de Hollywood!
Se’n pot v isitar l’inter ior? pregunta un home petit, amb els ulls esbiaixats, que por ta, malg rat la calor de l’estiu, un vestit blau i una cor bata vermella.
M’ag radar ia molt poder-ne ensenyar l’inter ior, però la casa està habitada des de fa molts anys.
Els flaixos de les minúscules càmeres dig itals s ’aturen sobtadament.
Per una g ran estrella de Hollywood? Podem saludarla? demana el mateix homenet.
Vostès coneixen Pe ter Hunt, oi? Ha fe t algunes pel·lícules d’aventures. Poca cosa.
TESTA2 28: Poca cosa? Ho he sentit bé? Me la menjo ara?
El senyor Peter Hunt és un drac de no sé quants caps, una crea ció de l depar tament d’efe c tes esp e cials de la Metro-Goldwyn-Mayer. Un g iny extraordinar i dig ne d’un Oscar. Sembla de ver itat. A aquesta hora, acostuma a treure el capar ró…
TESTA 7: Capar ró? Si dono un cop de cap, es quedarà sense dents!
TESTA 4(il·lusionada; és x afallosa): Ah! Així xerem igualx!
TESTA 28: Som de ver itat. Un ∆ρακον Λαδων autèntic, de nom Bastàk. I si li clavo les dents i, d’un sol tall, li ar renco el braç ? Sempre és bo tenir un paraigua a mà…
2. En assemblea celebrada una nit de Cap d’Any es va acordar, per qüestions lingüisticopoètiques, malgrat el ferotge desacord d’alguns, el tractament mutu de testes en lloc de l’habitual de caps.
TESTA 27: Vinga, star, fes el que et diuen.
TESTA 28: No som els ximpanzés del zoo que mengen cacauets i es g raten el cul per fer el mico. Som un drac de quatre mil dos-cents anys i quaranta-quatre caps, i abans érem seixanta-nou i molt abans, un centenar. De la raça de ls dr a cs La donis que teníem cur a de l j ardí de les Hespèr ides.
TESTA 2: Això ens ho dius a nosaltres, reina, o ho dius als tur istes?
TESTA 28: El dia menys pensat em cruspiré tota aquesta bandada amb una sola flamarada. A l’ast!
Bastàk, el drac, abans de treure una de les testes per la finestra, s ’atura un moment davant el mirall. Damunt d’un coll llarg , er içat, esvelt, llefiscós si no fos per les pues que el travessen, es dir ia que és una ser p transmutada en cocodr il , estira un cap on destaquen uns ulls petits i profunds, del qui molt ha v ist, i sota els nar ius, hi ha un enfilall de dents mor tíferes, esmolades com ganivets de carnisser : d’una dentada separa la carn i l’os de qualsevol bípede que s’hi apropi, i ho fa netament. Coronen la seva testa dues petites banyes d’ivor i. En temps foscos s’han perdut imper is sencers per la possessió d’un sol d’aquells objectes preciosos. El drac dorm abr igat per les ales, que el cobreixen com si una nit eterna hagués caigut damunt seu. Tot ell és rogenc, del color de la sang . Si la contemplació d’un sol rostre és capaç de provocar un malson, la v isió de quaranta-quatre pot por tar els esper its febles a la mor t
sobtada. Les dues ur pes davanteres ser veixen per subjectar les víctimes i obr ir-les en canal amb la més petita de les seves ung les. Les potes del dar rere, musculades, ser veixen per donar-se impuls, però també per atrapar aquells que fugen i, condemnats p e l p es de l seu cos, aixafar tot un exèrcit. D’un cos descomunal, que ha estat niu de cent caps, neix una llarga cua, assot de poderosos i senyors, però també de covards i de mentiders. Així és el ter r ible drac Ladó. Però el temps n’ha llimat la fúr ia, la salvatg ia. Entre les seves escates sanguinolentes, hi apareixen unes quantes clar ianes. En la vegetació erma de la seva pell, hi creixen matolls de llargs cabells blancs. És un drac vell i sav i, amb les mirades traspuades d’intel·ligència. El drac es mira i remira al mirall. Es troba bufó, eixer it, elegant. Llança una petita flamarada. Estossega. Finalment, treu un dels caps per la finestra i fa cara de pocs amics. Ningú no acceptaria un dr a c de car a b onda dosa, somr ient. En aque l l moment, una exclamació d’hor ror s ’eleva entre la gent.
Una successió de llamps cau sobre la bèstia.
TESTA 28: Qualsevol dia, amb els vostres flaixos em deixareu cega, i això és molt per illós, perquè si no veig on apunto sóc capaç d’encendre-ho tot. I ara, amics i amigues, si m ’ acompanyen tornarem a l’autobús cr ida la guia tot sacse jant el paraigua per damunt del cap. Anem, anem!
TESTA 28: Bon vent!
Ens espera l’esg lésia més vella de Beverly Hills, anomenada The Good Sheperd. Aquí va casar-se la Taylor, quan només tenia divuit anys, amb Nicky Hilton.
Un cr it d’admiració s ’ escapa del g rup. Uns i altres s ’ empenyen per pujar al vehicle.
També és coneguda per g rans funerals d’estrelles, com el conquistador Rodolfo Valentino, el director de cinema Alfred Hitchcock, el g ran galant Gar y Cooper, velles g lòr ies del cinema…
La seva veu es perd mentre l’autobús enfila cap a Nor th Bedford Dr ive…
Alguns caps de drac ensumen l’aire, finestra enfora, quan la flaire de perfum barat desapareix a bord d’aquell cavall metàl·lic amb rodes.
TESTA 3: Nenes, han tocat el dos. Podeu estirar el coll sense per ill.
I l’una rere l’altra fan petar els ossos del coll.
TESTA 41: Explica’m un conte…
TESTA 13: Algú ha mirat la bústia a veure si ens ha ar r ibat el guió?
TESTA 3: Les coses a Hollywood van lentes. Que un dire c tor de cinema ens ofereixi coprotagonitz ar una pel·lícula no sig nifica que cor r i cap a casa teva. Pr imer hi ha la paperassa, els advocats, els banquers… Els actors són bestiar, va escr iure el senyor Hitchcock. No ho recordeu?

TESTA 13: En Hitch ja pensava en nosaltres. Però tenia raó: als dues potes els tracten com a bèsties perquè són bèsties.
TESTA 19 (entaforant el cap a la bústia): Publicitat de v iatges, sistemes de la senyora Fonda per apr imar-se, llibres espir ituals de la senyora MacLaine, un nou g imnàs al bar r i, tota mena de píndoles… De guions, res de res.
TESTA 41: Explica’m un conte.
TESTA 24. Ja n’hi ha prou. Com a cap d’administració d’aquesta societat de testes, demano que algú expliqui un conte a la vella.
TESTA 10: En vols un de modern o un d’antic?
TESTA 42: Ja ho haur ies de saber. Des de Shakespeare i Molière no s’ha escr it res de bo. Dels antics, i com més vell millor.
TESTA 15: No hi estic d’acord. Hi ha Charles Dickens, Lev Tolstoi, Victor Hugo i un g rapat més.
TESTA 11: Apuleu? Heròdot? Hesíode?
TESTA 41: Tr ia tu. Sor prèn-me.
TESTES 14, 18, 21, 37 i 44 (alhora): Nenes, l’hora del conte!
El drac, per unanimitat de tots els seus membres, s ’estira mandrós a ter ra. La testa número 10, la més lleg ida de totes i, per a alguns, la més sàv ia això ser ia objecte d’una l larg a dis cussió p erquè e ls dr a cs són e ls éssers més intel·ligents creats pels déus , obre els ulls com si el llamp del coneixement la il·luminés. I fent una veu misteriosa i encisada comença el relat.