Llibre de l'Apocalipsi

ESCENES

P E R A U N A C O M È D I A B U R L E TA

onta’m un conte…

«Mentre quedi algú, en aquest atrotinat planeta, que demani escoltar una història, com temps era temps, l’home estarà salvat», diria un savi.

—Quin vols, El llop i les set cabretes? Els tres porquets?

La Caputxeta Vermella?

«Mentre quedi algú que vulgui explicar un conte i fer volar així la imaginació dels més petits cap a un món il·luminat de bondats i ple de finals feliços, no tot estarà perdut», afegiria el savi.

—Te’n rius? Ja saps que sempre he fet costat al llop i no m’agraden les històries que acaben malament. Ja ho hauries de saber, germaneta.

«Mentre les famílies estiguin unides al voltant de la llar de foc les crues nits d’hivern…»

—Però, a veure, quants anys tens?

—Ves! Com si no ho sabessis. El proper hivern farà quatre mil dos-cents anys que vam rebentar la closca de l’ou.

«Mentre…»

25

—I no creus que ja ets grandeta perquè t’expliquin contes?

—M’ensopeixo…

—Doncs ara és hora de visites. I, a més, et toca a tu treure el cap per la finestra i saludar. O perds la memòria, vella xacrosa?

En aquell moment, un autobús de dos pisos ple a vessar de japonesos s’atura davant del 516 de Walden Drive a Beverly Hills. La guia turística s’aferra a un paraigua vermell com ho faria el capità d’un exèrcit amb l’estendard abans d’entrar en combat. La dona agita aquell punt vermell perquè tothom la segueixi. I al reclam d’aquella senyera tothom hi va al darrere fins a arribar a la porta de la casa.

—Aquest cottage tan particular i adorable fou les oficines d’una productora de Hollywood fins a l’any 1939, en què es convertí en la famosa casa de la bruixa per a la pel·lícula El màgic d’Oz. TESTA 12: Ara les bruixes no van en escombra, sinó en autobús.

—De Baum —respon un japonès d’ulls somrients—.

Del llibre del senyor Frank L. Baum.

—De Baam —afegeix la dona, poc convençuda—. Si se n’adonen, la teulada sembla el barret de la bruixa dolenta de l’est, la que espantava la pobra Dorothy, que l’única cosa que volia era trobar un cervell per a l’espantaocells, un cor per a l’home de llauna i el valor per al lleó. I, és clar, tornar a casa. Au! Fotografiïn-la! Un bonic record de Hollywood!

26

—Se’n pot visitar l’interior? —pregunta un home petit, amb els ulls esbiaixats, que porta, malgrat la calor de l’estiu, un vestit blau i una corbata vermella.

—M’agradaria molt poder-ne ensenyar l’interior, però la casa està habitada des de fa molts anys.

Els flaixos de les minúscules càmeres digitals s’aturen sobtadament.

—Per una gran estrella de Hollywood? Podem saludarla? —demana el mateix homenet.

—Vostès coneixen Peter Hunt, oi? Ha fet algunes pel·lícules d’aventures. Poca cosa.

TESTA2 28: Poca cosa? Ho he sentit bé? Me la menjo ara?

—El senyor Peter Hunt és un drac de no sé quants caps, una creació del departament d’efectes especials de la Metro-Goldwyn-Mayer. Un giny extraordinari digne d’un Oscar. Sembla de veritat. A aquesta hora, acostuma a treure el caparró…

TESTA 7: Caparró? Si dono un cop de cap, es quedarà sense dents!

TESTA 4 (il·lusionada; és xafallosa): Ah! Així xerem igualx!

TESTA 28: Som de veritat. Un ∆ρακον Λαδων autèntic, de nom Bastàk. I si li clavo les dents i, d’un sol tall, li arrenco el braç ? Sempre és bo tenir un paraigua a mà…

2. En assemblea celebrada una nit de Cap d’Any es va acordar, per qüestions lingüisticopoètiques, malgrat el ferotge desacord d’alguns, el tractament mutu de testes en lloc de l’habitual de caps.

27

TESTA 27: Vinga, star, fes el que et diuen.

TESTA 28: No som els ximpanzés del zoo que mengen cacauets i es graten el cul per fer el mico. Som un drac de quatre mil dos-cents anys i quaranta-quatre caps, i abans érem seixanta-nou i molt abans, un centenar. De la raça dels dracs Ladonis que teníem cura del jardí de les Hespèrides.

TESTA 2: Això ens ho dius a nosaltres, reina, o ho dius als turistes?

TESTA 28: El dia menys pensat em cruspiré tota aquesta bandada amb una sola flamarada. A l’ast!

Bastàk, el drac, abans de treure una de les testes per la finestra, s’atura un moment davant el mirall. Damunt d’un coll llarg, eriçat, esvelt, llefiscós —si no fos per les pues que el travessen, es diria que és una serp transmutada en cocodril—, estira un cap on destaquen uns ulls petits i profunds, del qui molt ha vist, i sota els narius, hi ha un enfilall de dents mortíferes, esmolades com ganivets de carnisser: d’una dentada separa la carn i l’os de qualsevol bípede que s’hi apropi, i ho fa netament. Coronen la seva testa dues petites banyes d’ivori. En temps foscos s’han perdut imperis sencers per la possessió d’un sol d’aquells objectes preciosos. El drac dorm abrigat per les ales, que el cobreixen com si una nit eterna hagués caigut damunt seu.

Tot ell és rogenc, del color de la sang. Si la contemplació d’un sol rostre és capaç de provocar un malson, la visió de quaranta-quatre pot portar els esperits febles a la mort 28

sobtada. Les dues urpes davanteres serveixen per subjectar les víctimes i obrir-les en canal amb la més petita de les seves ungles. Les potes del darrere, musculades, serveixen per donar-se impuls, però també per atrapar aquells que fugen i, condemnats pel pes del seu cos, aixafar tot un exèrcit. D’un cos descomunal, que ha estat niu de cent caps, neix una llarga cua, assot de poderosos i senyors, però també de covards i de mentiders. Així és el terrible drac Ladó.

Però el temps n’ha llimat la fúria, la salvatgia. Entre les seves escates sanguinolentes, hi apareixen unes quantes clarianes. En la vegetació erma de la seva pell, hi creixen matolls de llargs cabells blancs. És un drac vell i savi, amb les mirades traspuades d’intel·ligència. El drac es mira i remira al mirall. Es troba bufó, eixerit, elegant. Llança una petita flamarada. Estossega. Finalment, treu un dels caps per la finestra i fa cara de pocs amics. Ningú no acceptaria un drac de cara bondadosa, somrient. En aquell moment, una exclamació d’horror s’eleva entre la gent.

Una successió de llamps cau sobre la bèstia.

TESTA 28: Qualsevol dia, amb els vostres flaixos em deixareu cega, i això és molt perillós, perquè si no veig on apunto sóc capaç d’encendre-ho tot.

—I ara, amics i amigues, si m’acompanyen tornarem a l’autobús —crida la guia tot sacsejant el paraigua per damunt del cap. Anem, anem!

TESTA 28: Bon vent!

29

—Ens espera l’església més vella de Beverly Hills, anomenada The Good Sheperd. Aquí va casar-se la Taylor, quan només tenia divuit anys, amb Nicky Hilton.

Un crit d’admiració s’escapa del grup. Uns i altres s’empenyen per pujar al vehicle.

—També és coneguda per grans funerals d’estrelles, com el conquistador Rodolfo Valentino, el director de cinema Alfred Hitchcock, el gran galant Gary Cooper, velles glòries del cinema…

La seva veu es perd mentre l’autobús enfila cap a North Bedford Drive…

Alguns caps de drac ensumen l’aire, finestra enfora, quan la flaire de perfum barat desapareix a bord d’aquell cavall metàl·lic amb rodes.

TESTA 3: Nenes, han tocat el dos. Podeu estirar el coll sense perill.

I l’una rere l’altra fan petar els ossos del coll.

TESTA 41: Explica’m un conte…

TESTA 13: Algú ha mirat la bústia a veure si ens ha arribat el guió?

TESTA 3: Les coses a Hollywood van lentes. Que un director de cinema ens ofereixi coprotagonitzar una pel·lícula no significa que corri cap a casa teva. Primer hi ha la paperassa, els advocats, els banquers… Els actors són bestiar, va escriure el senyor Hitchcock. No ho recordeu?

30

TESTA 13: En Hitch ja pensava en nosaltres. Però tenia raó: als dues potes els tracten com a bèsties perquè són bèsties.

TESTA 19 (entaforant el cap a la bústia): Publicitat de viatges, sistemes de la senyora Fonda per aprimar-se, llibres espirituals de la senyora MacLaine, un nou gimnàs al barri, tota mena de píndoles… De guions, res de res.

TESTA 41: Explica’m un conte.

TESTA 24. Ja n’hi ha prou. Com a cap d’administració d’aquesta societat de testes, demano que algú expliqui un conte a la vella.

TESTA 10: En vols un de modern o un d’antic?

TESTA 42: Ja ho hauries de saber. Des de Shakespeare i Molière no s’ha escrit res de bo. Dels antics, i com més vell millor.

TESTA 15: No hi estic d’acord. Hi ha Charles Dickens, Lev Tolstoi, Victor Hugo i un grapat més.

TESTA 11: Apuleu? Heròdot? Hesíode?

TESTA 41: Tria tu. Sorprèn-me.

TESTES 14, 18, 21, 37 i 44 (alhora): Nenes, l’hora del conte!

El drac, per unanimitat de tots els seus membres, s’estira mandrós a terra. La testa número 10, la més llegida de totes i, per a alguns, la més sàvia —això seria objecte d’una llarga discussió perquè els dracs són els éssers més intel·ligents creats pels déus—, obre els ulls com si el llamp del coneixement la il·luminés. I fent una veu misteriosa i encisada comença el relat.

32