Issuu

N NTEMEEIX Co dilMEde

1

Autoria:

Mercè Boix Villar

Laura Matías Hernando

Aquest projecte editorial de l’àrea de Coneixement del medi natural, social i cultural ha estat elaborat d’acord amb les competències específiques i els sabers descrits en el darrer currículum del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya.

Equip editorial:

Cap del projecte editorial: Montse Ballaró Coordinació editorial i edició: Mariajosep Sintes, Montse Ciprés

Correcció: Immaculada Riera, M. Mercè Estévez Documentalista: Cristina Boj

Coordinació artística i disseny: Laura R. Dengra Coordinació tècnica: Gemma Vadillo Maquetació: Judit Sunyol

Coordinació tècnica digital: Montse Cascales

Il ·lustració de la coberta: Martuka Il lustracions: Jorge del Corral Fotografies: Agència EFE, Alamy/Cordon Press, Dreamstime/Quick Images, Getty Images, Imatges de Shutterstock.com, iStock/Getty Images, 123 RF, Arxiu Barcanova

Redacció i assessorament pedagògic: Andrés Costa, Jaume Reula

© 2022, Mercè Boix Villar, Laura Matías Hernando © 2022 d’aquesta edició: Editorial Barcanova, SA Rosa Sensat, 9-11, 4a planta. 08005 Barcelona Telèfon 932 172 054 barcanova@barcanova.cat www.barcanova.cat

Primera edició: abril de 2022 ISBN: 978-84-489-5814-5 DL B 8840-2022

Printed in Spain

Reservats tots els drets. El contingut d’aquesta obra està protegit per la llei, que estableix penes de presó i multes, a més de les indemnitzacions corresponents per danys i perjudicis, per a aquells que reproduïssin, plagiessin o comuniquessin públicament, totalment o parcialment, una obra literària, artística o científica, o la seva transformació, interpretació o execució artística fixada en qualsevol tipus de suport o comunicada per qualsevol mitjà, sense l’autorització preceptiva.

com és el llibre?

El Programa Experimenta de Coneixement del medi natural, social i cultural de 1r d’Educació Primària està pensat per acostar més l’Educació Primària a l’Educació Infantil i fer que el canvi d’una etapa a l’altra sigui progressiu i gradual.

Per a aquesta raó, el primer trimestre d’aquest llibre s’ha estructurar en dos blocs: Comencem Socials i Comencem Naturals, que es presenten amb lletra de pal i un format una mica diferent al de les unitats del segon i tercer trimestres. Aquests dos últims trimestres s’estructuren en tres unitats cada un.

Per facilitar el procés d’aprenentatge competencial de l’alumnat, les unitats es presenten organitzades en sabers: Societats i territoris, Cultura científica i Tecnologia i digitalització.

Programa Experimenta

En aquest projecte s’ofereix una proposta d’activitats contextualitzades en el seu entorn i acompanyades d’algunes pinzellades dels sabers teòrics recollits en l’últim currículum de la Generalitat. Aquests sabers estan vehiculats a través de les intervencions dels dos bessons que acompanyen l’alumne en tot el curs: en Blai i la Nora.

Aquesta icona remet al web www.barcanova.cat, on hi ha les activitats digitals per treballar a l’aula amb la pissarra digital interactiva (PDI). Els docents poden accedir a aquests recursos donant-se d’alta en l’espai personal i sol·licitant l’accés al llibre.

Activitat en què és necessari fer alguna acció a la xarxa: recerca d’informació, accés a recursos, etc.

Activitat per avaluar per competències.

Activitat relacionada amb els objectius de desenvolupament sostenible (ODS).

Activitat en què es proposa una activitat oral que, si no s’especifica una altra cosa, és en parelles.

Activitats contextualitzades a l’entorn per facilitar el procés d’aprenentatge competencial de l’alumnat.

Saber que es treballa en la unitat.

Portadeta d’una unitat del 2n trimestre, amb els bessons que introdueixen el tema i que fan de fil conductor de tota la unitat.

Pàgina en què es treballa la terminologia de la unitat en anglès.

AND NOW, IN ENGLISH!

SOM SOLIDARIS

Quan ens escoltem un amic que està trist o quan ajudem a omplir el rebost d’un familiar que ha perdut la feina, estem ajudant algú molt proper. Tanmateix, moltes persones són solidàries amb gent que no coneixen de res o ajuden a resoldre problemes molt llunyans. Sovint, els joves són els qui tenen més ganes d’ajudar. Greta Thunberg és l’exemple més conegut de jove activista.

1. Tria un d’aquests activistes i esbrina per quina causa treballa. Greta Thunberg.

Prπ∏πfieu, –entre tπ¤s, pπfisi∫˜es llπcs per √isitar –i √π¤eu –π÷ √π˜eu –anar. Anirem –a √isitar F–es –un –di∫uix –i –cπµpleta: NOM

• On –es trπ¥a?

• A–utπ◊

–cinquanta-–quatre

Descobrim, una secció en la qual es proposa una activitat de recerca, experimentació o manipulació per fer sol, en parelles o en grup.

Pàgines en què es desenvolupa el contingut de la unitat i les activitats contextualitzades en l’entorn de l’alumnat.

8. P–inta –dπfi –camins: –el –que permet sπ˜uciπ÷ar –el prπ¥˜ema –el –que nπ serveix per resπ˜dre’l.

2. Marca amb una ✘ els animals domèstics:

Dues pàgines en les quals l’alumnat posa a prova el que ha après. Inclou una activitat de metacognició.

PETITS PROBLEMES, GRANS INVENTS

1. La Carla ha detectat un problema i ha tingut una idea. En grups, descriviu un problema quotidià i penseu un invent senzill amb el qual el podríeu solucionar. Qui no ha patit alguna vegada un petit problema i ha trobat a faltar una manera ràpida deLasolucionar-lo? Carla fa dies que observa com és de difícil obrir un pot de melmelada per primera vegada. —Per què passa això? —ha preguntat a l’avi, tota—Perquèintrigada.està tancat al buit. Si poguessis fer un foradet a la tapa, entraria una miqueta d’aire al pot i l’obriries sense esforç. —Ah, mira! Així cal inventar un estri per foradar tapes!

9. P–er parelles, parleu –d’–algun –cπ÷flicte –que hàgiu tingut –am∫ –algú –altre –i –expliqueu –cπµ l’heu resπ˜t.

Al final de cada trimestre es planteja un petit treball cooperatiu relacionat amb algun aspecte dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de la Unesco. En el primer trimestre, es fa una proposta més senzilla tant per al Comencem Socials com per al Comencem Naturals.

De quin material està fet?

• Escri√iu –els √πﬁtres nπµs:

2 F–iqueu

Al final del llibre es proposa un projecte tant de Medi Social com de Medi Natural en els quals es planteja una situació inicial en què l’equip ha de resoldre una sèrie d’activitats per acabar elaborant un treball final.

projecte digital

una resposta global per a un entorn educatiu divers

La proposta digital de Barcanova és EDUDYNAMIC, un projecte digital complet que dona una resposta global a un model educatiu divers i dinàmic.

A partir d’una proposta senzilla i intuïtiva, EDUDYNAMIC és un projecte digital multidispositiu i multisuport que s’adapta i es visualitza en totes les plataformes i en tots els entorns d’aprenentatge virtual (Blink Learning, Moodle, Alexia, Google Classroom, Clickedu, Office 365…).

La diversitat i riquesa de recursos, des d’activitats interactives traçables a vídeos, presentacions i gamificació, fan d’EDUDYNAMIC un projecte digital actualitzat i complet pensat per canviar amb tu.

En el primer cicle, la proposta digital de Barcanova és el llibre actiu, un projecte pensat i adaptat al procés maduratiu de l’alumnat, amb l’objectiu de fomentar la curiositat i el gust per aprendre a aprendre.

Un model adaptable i versàtil

Programa competencial

Enfocat al treball competencial, conté recursos molt diversos, rics i significatius com:

• Activitats interactives

• Gamificació

• Metacognició

Compatibilitat

Compatible amb els entorns virtuals d’aprenentatge (EVA) i les plataformes educatives (LMS) més utilitzades en els centres educatius gràcies a l’ús dels estàndards tecnològics: HTML, Marsupial, LTI i SCORM

Aplicable a diferents enfocaments i necessitats, tant si es prefereix completar el treball del material en paper com si es vol treballar únicament en digital.

disponibles es troben al web de BARCANOVA: www.barcanova.cat

Traçabilitat integral Es poden visualitzar les qualificacions de les activitats així com accedir a les respostes completes.

Facilita la inclusió i la personalització de l’aprenentatge

L’atomització dels continguts permet assignar diferents tasques a l’alumnat en funció de les seves necessitats.

JA SOC A PRIMER

MIRA EL CEL

SETEMBRE

HAS CRESCUT?

1. ENGANXA FOTOS TEVES DE QUAN TENIES…

MESOS

4 ANYS

6 ANYS JO TAMBÉ HE CRESCUT!

2. ENGANXA ELS ADHESIUS PER ORDRE:

Trobaràs els adhesius al final del llibre. (CS, Grup 1)

HI HA DIFERENTS

TIPUS DE FAMÍLIES, PERÒ

TOTES ENS ESTIMEM I ENS RESPECTEM.

3. DIBUIXA LA TEVA FAMÍLIA:

4. EXPLICA QUI ÉS LA TEVA FAMÍLIA.

5. ESCRIU EL NOM DE TRES AMICS O AMIGUES: ELS AMICS NO FORMEN PART DE LA FAMÍLIA PERÒ SÓN IMPORTANTS.MOLT

TOTS SOM DIFERENTS

6. D’ON SOU?

AMÈRICA DEL NORD

AMÈRICA DEL SUD ÀSIA

7. QUANTS SOU A CLASSE?

OCEANIA

9. EXPLICA COM ET SENTS A CLASSE.

10. RELACIONA:

11. PINTA QUAN HO FAS:

12. EXPLICA QUÈ FAS AL VESPRE.

13. RESSEGUEIX I PINTA:

QUIN DIA ÉS, AVUI?

DILLUNS

DIMARTS

DIMECRES

DIJOUS

DISSABTE

14. ESCRIU:

DIVENDRES

DIUMENGE

15. ENCERCLA:

• QUINS DIES NO

VAS A L’ESCOLA?

DIJOUS

DIMARTS DILLUNS

DISSABTE DIUMENGE DIVENDRES

DIMECRES

• QUANTS DIES TÉ LA SETMANA?

3 4 5 7 10 6

16. RESSEGUEIX EL NOM DELS MESOS DE L’ANY:

GENER FEBRER MARÇ

ABRIL MAIG JUNY

JULIOL AGOST SETEMBRE

OCTUBRE NOVEMBRE DESEMBRE

DESEMBRE

19. RELACIONA:

PRIMAVERA

FA CALOR.

CAUEN FULLES

D’ALGUNS ARBRES.

LES PLANTES FLOREIXEN.

FA FRED.

20. DIBUIXA L’ESTACIÓ QUE T’AGRADA MÉS:

21. PINTA LES ESTACIONS EN EL CALENDARI:

HIVERN: –del 21 –de –desem∫◊e –al 20 –de març.

PRIMAVERA: –del 21 –de març –al 20 –de juny.

ESTIU: –del 21 –de juny –al 22 –de setem∫◊e.

TARDOR: –del 23 –de setem∫◊e –al 20 –de –desem∫◊e.

GENER

1 2 3 4 5 6

7 8 9 10 11 12 13

14 15 16 17 18 19 20

21 22 23 24 25 26 27

28 29 30 31

ABRIL

1 2 3 4 5 6 7

8 9 10 11 12 13 14

15 16 17 18 19 20 21

22 23 24 25 26 27 28

29 30

JULIOL

1 2 3 4 5 6 7

8 9 10 11 12 13 14

15 16 17 18 19 20 21

22 23 24 25 26 27 28

29 30 31

OCTUBRE 1 2 3 4 5 6

7 8 9 10 11 12 13

14 15 16 17 18 19 20

21 22 23 24 25 26 27

28 29 30 31

FEBRER

MARÇ

MAIG

JUNY

AGOST

SETEMBRE

NOVEMBRE

DESEMBRE

22. SEMPRE PORTES EL MATEIX TIPUS DE ROBA?

23. ENCERCLA: ROBA D’ESTIU ROBA D’HIVERN

24. PINTA LA ROBA:

25. RELACIONA:

26. ESCRIU A, SI ÉS ANTIC, I M SI ÉS MODERN:

27. DIBUIXA DOS OBJECTES MODERNS

I ESCRIU-NE EL NOM:

28. EXPLICA ELS OBJECTES DIBUIXATS.

1. PINTA ELS QUADRES:

DIES DE LA SETMANA ESTACIONS DE L’ANY

DISSABTE PRIMAVERA DILLUNS DIJOUS

TARDOR DIVENDRES HIVERN DIMARTS

DIMECRES DIUMENGE ESTIU

2. PINTA LA DIANA SEGONS EL QUE SAPS:

A RECONEC EL TEMPS QUE FA MIRANT EL CEL.

B RECONEC COM CANVIA EL COS AMB EL PAS DEL TEMPS.

C SÉ ELS DIES DE LA SETMANA.

D RECONEC LES PARTS DEL DIA.

E SÉ ELS MESOS DE L’ANY.

F SÉ QUINES SÓN LES QUATRE ESTACIONS.

QUÈ PODEM FER

EL CAP DE SETMANA?

• FEU GRUPS DE 4 I ESCRIVIU EL VOSTRE NOM:

• EN UN CALENDARI ESCOLAR, PINTEU-HI:

DIES D’ESCOLA

DIES DE FESTA

• COMPTEU EL TOTAL DE DIES I ESCRIVIU EL NOMBRE:

DIES D’ESCOLA

DIES DE FESTA

• QUÈ FAS EL CAP DE SETMANA?

• FEU UN MURAL AMB PROPOSTES PER FER

EN CAP DE SETMANA.

MATERIALS ARREU! 2

Al lloc on vius,

hi ha carrers o camins sense asfaltar?

CULTURA CIENTÍFICA

PER CONSTRUIR EDIFICIS O CARRERS, S’UTILITZEN TROSSOS DE ROCA, PERÒ, ABANS, CAL SEPARAR-LOS

SEGONS LA MIDA.

SORRA GRAVA

1 F–eu –grups.

CÒDOLS

2 P–π◊teu –una ∫πﬁseta –am∫ sπ◊ra, –gra√a –π –cπdπ˜ets.

3 B–arregeu, –en –un recipient, tπ¤s –els materials –dels mem∫◊es –del –grup.

4 Am∫ –ajuda –de –dπﬁ –cπ˜adπ◊s –de mida –diferent, separeu la ∫arreja –en –els tres –grups –de –dalt, segπ÷s la mida.

R–epartiu-√πﬁ –el material –de –cada mida –i –enganxeu-ne –una mπﬁtra –de –cada:

SORRA GRAVA

CÒDOLS

1. R–elaciπ÷a –cada –π¥|ecte –am∫ –el material –am∫ –què –està fet:

TOTS ELS OBJECTES ESTAN FETS AMB MATERIALS.

B–usca –altres –π¥|ectes fets –am∫ –aquests materials.

PODEM OBTENIR ELS MATERIALS DE DIVERSES FONTS.

MATERIALS

LA TELA DEL SOFÀ ÉS DE LLI I EL MEU PIJAMA, DE COTÓ.

F–usta Cπ¤† Cuir Llana

D’ORIGEN VEGETAL

MATERIALS

M–etall V–idre

D’ORIGEN

MINERAL

2. P–inta –els –π¥|ectes

segπ÷s l’–π◊igen –dels materials:

MITJONS DE COTÓ

MATERIALS

D’ORIGEN

ANIMAL

MATERIALS

ARTIFICIALS

Plàstics N–eπ∏rè

Origen –animal Origen vegetal Origen mineral

Origen –artificial

ANELL DE PLATA

BOSSA DE PLÀSTIC

3. Cπµ –és –el material

–d’–aquests –π¥|ectes? M–arca-hπ.

EL VIDRE ÉS FRÀGIL I ES TRENCA FÀCILMENT.

FRÀGIL O RESISTENT?

Si es trenca, és fràgil i si es deforma, és resistent.

FRÀGIL

DUR O TOU?

Si es ratlla o es forada fàcilment, és tou; si costa, és dur.

RÍGID O FLEXIBLE?

Si recupera la forma després de deformar-se, és flexible. Si costa de deformar-se, és rígid.

RÍGID

RÍGID FLEXIBLE

4. Llegeix –i pinta:

LA PEIXERA JA NO ÉS TRANSPARENT! LA BRUTÍCIA LA FA TRANSLÚCIDA!

Els materials transparents permeten veure bé a través seu.

Els materials translúcids permeten veure borrós a través seu. Els materials opacs no permeten veure què hi ha darrere seu.

5. P–er parelles, mireu –a través –de –diferents materials –i –digueu si s†÷ transparents, translúcids –π –π∏acs.

6. P–er –grups, –esquitxeu –aigua –damunt –π¥|ectes sem∫˜ants –a –aquests –i –encercleu –aquells –en –què l’–aigua s’–a∫ﬁπ◊beix.

7. Cπµpleta:

PERMEABLES

HI HA MATERIALS

QUE ABSORBEIXEN

L’AIGUA I N’HI HA

D’ALTRES QUE NO.

IMPERMEABLES

• Els materials –que –a∫ﬁπ◊beixen l’–aigua s†÷

• Els materials –que nπ –a∫ﬁπ◊beixen l’–aigua

s†÷

AMB EL FRED O LA CALOR, ALGUNS MATERIALS CANVIEN D’ESTAT. PODEN SER SÒLIDS, LÍQUIDS O GASOSOS.

8. TrπÆem l’–aigua –en –els tres –estats. M–arca –què la fa –can√iar –d’–un –estat –a l’–altre.

• L’–aigua passa –de líquid –a –gas.

• L’–aigua passa –de líquid –a s¬˜id.

9. M–arca –am∫ –una ✘ l’–estat –en –cada –cas:

SÒLID

LÍQUID GASÓS

HI HA MOLTS MATERIALS QUE ES PODEN RECICLAR I, AIXÍ, ELS PODEM TORNAR A UTILITZAR.

PER AIXÒ ÉS IMPORTANT

LLENÇAR-LOS AL CONTENIDOR QUE TOCA.

10. Infπ◊ma’t –i –encercla les –escπµ∫◊aries

–am∫ –el –cπ˜π◊ –del –cπ÷tenidπ◊ –π÷ √an:

LES RESTES DE MENJAR VAN AL MARRÓ.

EL PAPER I EL CARTÓ VAN AL BLAU.

EL PLÀSTIC I LES LLAUNES VAN AL GROC.

ELS ENVASOS DE VIDRE VAN AL VERD.

11. Q–uins –altres –cπ÷tenidπ◊s –de reciclatge hi ha? Q–uè s’hi recull?

12. Am∫

–quin material

fa∫◊icaries

–aquests –π¥|ectes?

P–inta’ls –am∫ –el

–cπ˜π◊ –del material

–que –utilitzaries.

CADA MATERIAL TÉ LES SEVES

PROPIETATS QUE EL FAN MILLOR PER A ALGUNS

USOS CONCRETS.

AMB QUIN

MATERIAL ES FAN ELS GLOBUS?

PLÀSTIC

LA RODA ÉS UNA PEÇA

QUE PERMET MOURE

OBJECTES FENT POCA

FORÇA I ES TROBA EN MOLTES MÀQUINES.

NO TINC PROU FORÇA PER MOURE LA MALETA!

ÉS UNA MÀQUINA SIMPLE .

AMB LES RODETES, PUC MOURE

LA MEVA GAIREBÉ SENSE FER FORÇA!

13. Encercla, –en les –imatges, tπ¤es les peces –en fπ◊ma –de rπda:

14. D’–entre –aquests –exemples, n’hi ha –dπﬁ –que nπ s†÷ palanques. R–atlla’ls.

LA PALANCA TAMBÉ ÉS UNA MÀQUINA SIMPLE QUE ENS ESTALVIA HAVER DE FER GAIRE FORÇA.

POTSER S’HA QUEDAT SENSE BATERIA.

PER PODER FUNCIONAR, LES EINES, LES MÀQUINES I ELS NECESSITENAPARELLS ENERGIA.

15. Q–uin tipus –d’–energia s’–utilitza –en –cada –cas? R–elaciπ÷a-hπ.

Energia d’una persona

Energia del vent

Energia del foc

Energia de l'electricitat

Energia de l'aigua

Energia del sol

• Escriu –el nπµ –de tres

–aparells –dels –que teniu –a –casa –que funciπ÷en –am∫ –electricitat.

OBTENIM ELECTRICITAT DE DIVERSES FONTS.

TENIM MOLTS

APARELLS QUE VAN

AMB ELECTRICITAT. PERÒ D’ON VE?

16. R–essegueix –els fils –i trπ¥a –quina fπ÷t natural prπdueix –cada tipus –d’–energia:

URANI

Energia nuclear Energia de l’aigua

SOL VENT

Energia del sol Energia del petroli

• F–eu –una llista, –entre tπ¤s, –de les –cπﬁes –que pπdeu fer per –estal√iar –electricitat.

Energia del vent

PRODUIR ENERGIA POT SER MOLT CONTAMINANT I NO ÉS BO PER AL PLANETA.

PETROLI AIGUA

AND NOW, IN ENGLISH!

1. P–aint the t∑π parts –π‡ –each ∑π◊d –in the same –cπ˜π◊ –and match –it tπ the Catalan’s ∑π◊d:

1. D–e –quins –dπﬁ materials –estan fets –aquests –π¥|ectes?

PLÀSTIC METALL VIDRE FUSTA LLANA

2. Am∫ –quin material –estan fets –aquests –π¥|ectes?

3. D–els materials –anteriπ◊s, –indica –quin –cπµpleix –cada –característica:

• És –d’–π◊igen vegetal.

• És –d’–π◊igen –animal.

• És –d’–π◊igen mineral.

• És –d’–π◊igen –artificial.

• És –π∏ac.

• És transparent.

• És –dur.

• És tπu.

4. P–inta la figura

–del –gat –geπµètric, si saps la respπﬁta:

S–é –que –els –edificis –i –els –carrers –es fan –a partir –del material –extret –de les rπques.

Cπ÷ec –alguns –dels materials –am∫ –què –estan fets –alguns –π¥|ectes.

S–é la –diferència –entre materials permea∫˜es –i –impermea∫˜es.

Cπ÷ec –els tres –estats –en –què –es pπden trπ¥ar –els materials.

P–uc –dir –el nπµ –de tres –aparells –que funciπ÷en –am∫ –electricitat.

S–é –que hi ha materials –d’–π◊igen –animal, vegetal, mineral –i –artificial.

Cπ÷ec la –impπ◊tància –de llençar –els residus –al –cπ÷tenidπ◊ –de reciclatge –cπ◊respπ÷ent.

Cπ÷ec tres fπ÷ts –d’–energia per prπduir –electricitat.

SOM SOLIDARIS

Quan ens escoltem un amic que està trist o quan ajudem a omplir el rebost d’un familiar que ha perdut la feina, estem ajudant algú molt proper.

Tanmateix, moltes persones són solidàries amb gent que no coneixen de res o ajuden a resoldre problemes molt llunyans.

Sovint, els joves són els qui tenen més ganes d’ajudar.

Greta Thunberg és l’exemple més conegut de jove activista.

1. Tria un d’aquests activistes i esbrina per quina causa treballa.

Ousman Umar.

Greta Thunberg.

Felix Finkbeiner.

2. Per parelles, descriviu què està passant en aquestes escenes. Qui rep ajut i qui el dona?

Penseu una altra acció solidària que hagueu vist alguna vegada i dibuixeu-la.

3. En grups, penseu cinc accions solidàries que estaríeu disposats a fer pels companys o les companyes de l’escola o, amb l’ajuda d’algú de casa, per les persones del vostre barri.

Expliqueu-les davant de tota la classe i, entre tots, voteu les cinc millors idees. Segur que aviat se us presenta l’oportunitat de portar-les a la pràctica.

TOTS ELS ACTES SOLIDARIS DE LA PÀGINA ANTERIOR SÓN QUOTIDIANES,ACCIONS QUE PASSEN SOVINT EN EL NOSTRE ENTORN.

4. Relaciona les accions dels voluntaris i les voluntàries amb les imatges corresponents:

PLANTEN ARBRES.

FA CLASSE DE LLENGUA A NOUVINGUTS.

TÉ CURA DE GOSSOS ABANDONATS.

FAN FEINA EN UN MENJADOR SOCIAL.

AUXILIEN PERSONES FERIDES.

AJUDA PERSONES GRANS.

Ara, entre tots els companys i companyes del vostre grup, penseu altres tasques que fan els voluntaris.

ELS

VOLUNTARIS I LES VOLUNTÀRIES TREBALLEN, SENSE DEMANAR DINERS A CANVI, PER A ORGANITZACIONS QUE VOLEN MILLORAR EL MÓN.

5. Coneixeu alguna persona voluntària?

Pregunteu-li què cal per ser voluntari i per què va decidir fer voluntariat.

Si no coneixeu cap voluntari o voluntària, truqueu a alguna entitat solidària de la vostra població, escriviu-los un correu electrònic o feu-los una visita. Expliqueu el testimoni del voluntari o la voluntària davant de la classe.

6. Observeu les fotografies i investigueu, entre tots, a què es dediquen aquestes organitzacions arreu del món.

The Green Belt Movement.

Metges Sense Fronteres.

Proactiva Open Arms.

7. En grup, penseu

quina organització internacional us agradaria ajudar i justifiqueu la vostra elecció.

MOLTES PERSONES COL·LABOREN ECONÒMICAMENT AMB LES SOLIDÀRIES,ORGANITZACIONS SOBRETOT QUAN ACTUENAQUESTES LLUNY DE CATALUNYA.

Voteu el projecte més interessant i penseu alguna acció per recaptar diners.

Esbrineu com podeu fer arribar els diners a l’organització i envieu-los amb l’ajut d’una persona adulta.

8. Tothom ha d’estar disposat a ajudar els altres. Hi estàs d’acord?

T’agradaria fer alguna tasca de voluntariat?

Et sembla important que la societat doni suport a les organitzacions solidàries?

Amb quines idees convenceries algú que una societat solidària és una societat millor? Explica-les davant de la classe.

NATURAL, SOCIAL I CULTURAL

SABERS DE L’ÀREA DE CONEIXEMENT DEL MEDI

UNITAT

REPTES DEL MÓN ACTUAL

• Percepció dels elements, moviments i dinàmiques de La Terra a l’univers, recollint dades per interpretar les seqüències temporals i els canvis estacionals en la vida diària i en l’entorn.

• Observació dels fenòmens atmosfèrics fent un registre de dades per determinar alguna regularitat i valorar la repercussió en els cicles biològics i en la vida diària. LLIÇONS DEL PASSAT

Societats i territoris

Comencem Socials El temps passa i canviem

• Reflexió sobre els pas i la mesura del temps en el cicle vital i les relacions intergeneracionals des del present cap al passat per entendre els canvis en els fets i esdeveniments quotidians.

DIGITALITZACIÓ DE L’ENTORN PERSONAL D’APRENENTATGE

• Ús de les funcionalitats dels dispositius i recursos digitals d’aprenentatge d’acord amb les necessitats del context educatiu (cerca d’informació, representació del coneixement, creació de continguts digitals…).

Societats i territoris

Treball cooperatiu Dies d’escola i de festa

• Utilització de recursos digitals de forma segura per compartir contextos d’aprenentatge a través de la comunicació amb persones o entitats.

LA VIDA AL NOSTRE PLANETA

• Comprensió dels aspectes bàsics de les funcions vitals dels éssers vius des d’una perspectiva integrada: obtenció d’energia, relació amb l’entorn i perpetuació l’espècie, per distingir-los dels objectes inerts.

• Identificació i ús d’hàbits saludables relacionats amb el benestar físic de l’ésser humà: higiene, alimentació variada i equilibrada, exercici físic, descans

i cura del propi cos per prevenir possibles malalties.

Comencem Naturals Com ens cuidem? Cultura científica

• Anàlisi de les adaptacions dels éssers vius a l’hàbitat per tal de classificar-los segons les característiques observables.

• Identificació dels nutrients, l’aigua i l’aire com les substàncies imprescindibles per a la vida.

LA VIDA AL NOSTRE PLANETA

• Identificació i ús d’hàbits saludables relacionats amb el benestar físic de l’ésser humà: higiene, alimentació variada i equilibrada, exercici físic, descans i cura del propi cos per prevenir possibles malalties.

Cultura científica

Treball cooperatiu Mengem bé?

LLIÇONS DEL PASSAT

• Ús de recursos i mitjans analògics i digitals, de les fonts orals, i de la memòria col·lectiva per conèixer la història local i la biografia familiar.

• Iniciació a la investigació i als mètodes de treball per a la realització de projectes, que analitzin fets, esdeveniments i temes de rellevància personal per explicar la seva història.

• Coneixement del patrimoni material i immaterial de la seva localitat per valorar-lo i preservar-lo.

ALFABETITZACIÓ CÍVICA

• Valoració de la diversitat familiar com a element per aprofundir en els drets de les persones i els valors dels drets humans.

Unitat 1. Al meu voltant Societats i territoris

• Adquisició de compromisos de participació i acceptació de normes en l’entorn familiar, veïnal i escolar, per la prevenció, gestió i resolució dialogada de conflictes.

REPTES DEL MÓN ACTUAL

• Creació guiada d’itineraris, trajectes, desplaçaments i viatges utilitzant el pensament espacial i temporal i les interaccions amb el medi.

• Identificació i anàlisi dels rols de gènere en l’entorn proper per fomentar conductes no sexistes.

MATÈRIA, FORCES I ENERGIA

• Distinció dels materials, les seves característiques, propietats i procedència en objectes de la vida quotidiana per justificar el seu ús.

Unitat 2. Materials arreu Cultura científica

• Interpretació dels canvis d’estat de la matèria en interaccionar amb la calor per explicar fenòmens naturals.

REPTES DEL MÓN ACTUAL

• Apreciació de les diferències i semblances en els elements geològics que constitueixen l’entorn proper.

• Introducció als objectius de desenvolupament sostenible a partir de l’anàlisi de problemes i de les accions quotidianes.

CONSCIÈNCIA ECOSOCIAL

• Coneixement de l’entorn, dels paisatges naturals, dels humanitzats i dels seus elements, i estudi de les accions per a la conservació, millora i sostenibilitat dels béns comuns.

Societats i territoris

Unitat 3. Paisatges a mida?

ALFABETITZACIÓ CÍVICA

• Reconeixement d’identitat i diversitat cultural: l’existència de realitats diferents i aproximació a les diferents ètnic-cultures presents en l’entorn, per afavorir la integració i rebutjar les actituds discriminatòries tot afavorint la cultura de pau i no-violència.

• Aplicació d’estratègies bàsiques pel treball en equip.

Projecte Naturals Petits problemes, grans invents Tecnologia i digitalització

• Utilització de materials, objectes, eines i recursos analògics i digitals (plataformes digitals d’iniciació a la programació, robòtica educativa…) adequats per a la consecució del projecte.

Projecte Socials Som solidaris

Tecnologia i digitalització

• Aplicació de manera guiada i col·laborativa de les fases del projecte de disseny: empatitza, defineix, idea, prototipa i avalua.

• Identificació de les fases del pensament computacional en reptes simples: aplicació d’ordres i seqüències per la resolució d’un problema senzill.

PROJECTES DE DISSENY I PENSAMENT

COMPUTACIONAL

• Utilització de recursos digitals de forma segura per compartir contextos d’aprenentatge a través de la comunicació amb persones o entitats.

DIGITALITZACIÓ DE L’ENTORN PERSONAL D’APRENENTATGE

Societats i territoris

• Adquisició de compromisos de participació i acceptació de normes en l’entorn familiar, veïnal i escolar, per la prevenció, gestió i resolució dialogada de conflictes.

Treball cooperatiu Fem un hortet

Cultura científica

ALFABETITZACIÓ CÍVICA

• Valoració de les relacions entre els éssers humans, els animals i les plantes per aplicar normes de cura i respecte als éssers vius i a l’entorn on viuen.

• Anàlisi de les adaptacions dels éssers vius a l’hàbitat per tal de classificar-los segons les característiques observables.

• Identificació dels nutrients, l’aigua i l’aire com les substàncies imprescindibles per a la vida.

LA VIDA AL NOSTRE PLANETA

• Valoració dels coneixements científics com a mitjà per entendre els fets i fenòmens de l’entorn natural i de la vida quotidiana.

• Construcció i ús del vocabulari científic relacionat amb les diferents investigacions i temàtiques plantejades.

i investigacions plantejades.

• Utilització d’instruments i dispositius apropiats per l’observació i la mesura d’acord amb les necessitats de les diferents preguntes, problemes

Unitat 6 Sort de les plantes!

Cultura científica

• Selecció de tècniques d’indagació adequades (observació, formulació de preguntes i prediccions, planificació i realització d’experiments, mesura, cerca de patrons, comunicació…) a les necessitats de la investigació.

Unitat 5. Quantes feines per triar

Societats i territoris

INICIACIÓ A L’ACTIVITAT CIENTÍFICA

i perpetuació l’espècie, per distingir-los dels objectes inerts.

• Comprensió dels aspectes bàsics de les funcions vitals dels éssers vius des d’una perspectiva integrada: obtenció d’energia, relació amb l’entorn

LA VIDA AL NOSTRE PLANETA

• Identificació de les principals activitats professionals i laborals d’homes i dones del seu entorn, valorant l’ocupació i el treball per entendre els agents econòmics i els drets laborals des d’una perspectiva de gènere.

Vols conèixer els animals? Cultura científica

Unitat 4

ALFABETITZACIÓ CÍVICA

• Valoració de les relacions entre els éssers humans, els animals i les plantes per aplicar normes de cura i respecte als éssers vius i a l’entorn on viuen.

• Anàlisi de les adaptacions dels éssers vius a l’hàbitat per tal de classificar-los segons les característiques observables.

LA VIDA AL NOSTRE PLANETA

• Distinció dels materials, les seves característiques, propietats i procedència en objectes de la vida quotidiana per justificar el seu ús.

MATÈRIA, FORCES I ENERGIA

• Valoració dels coneixements científics com a mitjà per entendre els fets i fenòmens de l’entorn natural i de la vida quotidiana.

Treball cooperatiu De quin material està fet?

Cultura científica

• Construcció i ús del vocabulari científic relacionat amb les diferents investigacions i temàtiques plantejades.

• Utilització d’instruments i dispositius apropiats per l’observació i la mesura d’acord amb les necessitats de les diferents preguntes, problemes i investigacions plantejades.

INICIACIÓ A L’ACTIVITAT CIENTÍFICA

UNITAT SABERS DE L’ÀREA DE CONEIXEMENT DEL MEDI NATURAL, SOCIAL I CULTURAL