Quadern d'estiu. Llengua catalana. 2n d'ESO

Quadern 2n ESO d’ estiu >L anas l P i z e l á nz o G c es c n

Fr

a

lengua alana < cat

t fi o r p Treu stiu! de l’e

Aquest quadern...

VOCABULARI

1 a setmana

la 1 A partir de

text, completa

informació del

a del l’arbre de famíli

U

besavi Pare de l’avi o de l’àvia.

Peirona March

Ausiàs March

ació 2 Cerca inform a)

rebesavi Pare del besavi o de la besàvia.

Viquipèdia s March a la

sobre Ausià

, només va tenir

una germana.

stes qüestions:

i respon a aque

amb exactitud?

morir? Se sap

? Quin any va

, Ausiàs March Quin any va néixer

b) Segons l’arbre

ascendir Pujar d’un grau, d’una dignitat, d’un a càrrec, etc. inferior un altre de superior.

Quan vegis aquesta referència, entra en el web www.espaibarcanova.cat i hi trobaràs informació complementària.

Violant March

Sibil·la March

Berenguer March

CONNECTA’T!

Berenguer March

Felipa March

Elionor Ripoll

Jaume March avantpassat -ada Persona que en precedeix una altra en la línia de successió genealògica.

e­ el nom se’n despr at que portava hi entre les quals . D’un avantpass com un arbre altres branques de vos­ na família és vis; d’aquestes, ues que són un que són els besa el pare, branq nen branques les quals hi ha branques entre l’avi, leu de daval l’avi; ha del qual el rebesavi s germans. fins a trobar ia altres i els vostre famíl e de la vostra s germans. un model Podeu fer l’arbr 5 i els vostres cosin anys ens dona vostres germans d’ara fa uns 600 vosaltres, els i davallaven d’un novalenciana h de cognom família catala la es deien Marc L’arbre d’una lar València quan Aquella gent h anà a repob de la nostra. cases de per fer l’arbre Aquest Pere Marc , rebé terres i sobirà el i de Barcelona. feu notar que h, timent Pere Marc e, i en el repar el rei En Jaum un castell 10 reconquerí rei i li comprà nyà. fou secretari del ell, mpru com Gandia. deia el castell d’Era March, que es lona, anomenat El fill de Pere t cavaller pel prop de Barce qual fou arma Baix Llobregat, enat Jaume, el a la comarca del March, anom l un fill de Pere h, ment nobiliari.

Heretà el castel s: Jaume Marc i ascendí a l’esta i, a més, poete el Cerimoniós foren nobles s familiars 15 rei Pere les possession dos fills que ja à é heret tingu h que h, Jaume Marc nyà, i Pere Marc ia. castell d’Erampru poe­ que heretà el ialment a Gand el més gran dels de València, espec Ausiàs March, regne cià al es valen situad poeta March fou el gran El fill de Pere na. la llengua catala 20 tes de

March: Guillema

Pere March

Guillemona d’Esplugues

L’arbre de família

poeta Ausiàs

Jaumeta March

Maria

1

Al marge de la lectura hi tens definides les paraules que poden presentar alguna dificultat de comprensió.

a

ia de March, una famíl e de la família a catalana, i dibuixar l’arbr mateixa llengu dades podríem versos en una Amb aquestes que escrivien unya i València, ciana. poetes de Catal en la terra valen t més gloriós Retalls. dins tingué el rebro ia», famíl «L’arbre de Enric Bagué: (text adaptat). català. Teide nentatge del icis per a l’apre Textos i exerc

5

4

3

2

1

1 a setman

5

4

3

2

1

ca la resposta.

ament així? Justifi

Això és exact

estament nobiliari Grup social format pels nobles.

r, si és possible,

a fins a arriba

un 3 Elabora, en

e de la teva famíli full a part, l’arbr

DICTAT

als rebesavis.

5

spaibarcanova.cat Connecta’t! www.e

4

2 a setmana 1

Cada setmana comença amb una lectura breu i unes quantes activitats relacionades que et permetran treballar la comprensió lectora.

1

2

3

4

Cada setmana faràs un dictat per practicar l’ortografia que has treballat.

Trobaràs la locució del dictat en el web www.espaibarcanova.cat i el text complet en el solucionari.

5

DICTAT Connecta’t a www.espaibarcano

va.cat i escolta el text del entendre’l bé, la segona dictat tres vegades. La primera és per és per escriure el text i la tercera, per repassar el que has escrit.

4

3

2

1

3 a setma

na

5

la mare, un avi, força bé (el pare, que coneguis ter i de la seva d’una persona del seu caràc ipció psicològica atenció als trets de fer la descr hauràs de parar penses.

1 Avui hauràs , etc.). Per fer-la ella o quan hi amiga amb una ets à, et produeix quan una àvia, un germ sensacions que les a i ser manera de na vols descriure? a) Quina perso

dels aspectes b) Fes una llista etc.). física, professió,

Refresca la memòria...

Escrivim -p, -t o -c al final de mot si abans de la consonant Hi ha algunes excepcion final hi ha una vocal tònica: s, que t’expliquem en la sap, aparegut, antic. pàgina següent.

Si abans de la consonant final hi ha una vocal àtona o una altra consonant, llavors -d / -g al final de mot, segons cal escriure -p / -t / -c o quina sigui la lletra que apareix -b / amoníac (amoníaca); àrab en els derivats: serp (serpentin (aràbic); intrèpid (intrèpida) a); sort (sortosa); ; llarg (llarga).

REFRESCA LA MEMÒRIA…

2 Completa els mots següents

…perquè tinguis a mà el contingut teòric que hauràs d’aplicar en algunes activitats.

24

dels psicològics)

que la defineixen

(edat, aparença

ts mode ser, qualita ixen (manera ter que la define nes, etc.). ògics i de caràc amb altres perso dels trets psicol relacionar-se c) Fes una llista s, capacitat de virtuts, aficion rals, defectes,

amb b o p, segons convingu

• àra

• esno

• llo

• cor

• tu

• ca

3 Completa els mots següents

generals (no pas

i:

• su

venció

•o davanter

servador

• estri

• ado • apunta • aprofitamen

amb d o t, segons convingu

• segureta

• exactitu

• pebro

• capacita

• negui

• amplitu

i:

• òxi • fre • flui

• àci • abaldufa • acor

cions i quines

d) Quines sensa

Connecta’t! www.espaibarcanova.ca t

eix el fet de ser

emocions et produ

amb aquesta

persona?

Pas

sate

Mots encreuats

4 a setmana 4 Omple els buits

3

2

1

s amb els d’aquestes frase

a) Ella i jo vam

ius ens / ’ns

pronoms reflex

b)

vam fer un petó.

c)

heu perdut mai

!

haguéssiu trucat

a, millor que

tan poca eston

e) Per veure

heu emprovat

un cotxe nou,

rar

s següents i

5 Copia les frase

PASSATEMPS

pot, a) Sempre que

es pentina a ell

parla d’ella b) Molt sovint

c) Els escocesos

ms ell / ella /

ells / elles

pel reflexiu si.

I per acabar cada setmana, una pàgina de passatemps, una manera lúdica d’aprendre llengua!

mateix.

mateixa.

es veuen a ells

mateixos com

ós de la seva

un poble orgull

història.

a) S’ha acabat el

.

b) Qui no té un

té una

c) Això són d) Això són

d’un altre paner.

e) Remenar les

.

f) Estar tocat del

Relaciona les frases fetes

Ei, Arnau! Ja sóc a

.

anteriors amb el seu

1. Estar trastocat.

2. Ser fàcil d’esbrinar o de

fer.

Que no sóc tan ximplet! És l’únic dinosaure que queda viu!

Enviar

hom creu que és.

5. Que tothom té algun defecte.

6. No quedar-ne més, d’una

Amb les ganes que tinc de veure el Nessy.

El Nessy? Que no és pas cap jugador de futbol.

significat:

dit abans o d’allò que

4. Manar.

Quina enveja!

x després xer-se a ell matei començar a conèi d) En Pau va ia molt greu. viscut a una malalt d’haver sobre

.

comptades.

3. Diferir molt del que s’ha

56

a

f

.

canvia els prono

b1 c

b2

venguem el vell.

la lliçó per demà

i apreneu

e

per telèfon.

-en d’aquí!

j) Anem

de sota:

d

al matí.

caldrà que

mps 47

encreuats amb les pistes

la roba nova? els vestits demà

emprovar

h) Abans de comp i) Aneu a casa

/ -us:

rcial? en un centre come

i sortim al carrer

d) Pentinem

g) Vindrem a

/ -nos / us / -vos

a l’aeroport.

trobar

f) Que ja

També practicaràs l’expressió escrita!

Cada setmana escriuràs un text determinat que hauràs preparat convenientment amb un seguit d’activitats prèvies.

5

4

Completa aquests mots

La Vanessa i l’Arnau són uns germans molt eixerits que et faran passar una bona estona amb els seus xats.

certa cosa.

17

Al final del quadern hi ha el solucio­ nari de les activitats. Fes-ne un bon ús i no miris les solucions fins que no hagis fet les activitats.

Índe

x

COMPETÈNCIES BÀSIQUES Aquest quadern de Llengua catalana t’ajudarà a revisar i desenvolupar les competències de l’àmbit lingüístic: la comprensió lectora, l’expressió escrita i la dimensió literària, que et seran molt útils en la vida personal, social i escolar.

Una bona formació en llengua catalana contribueix també a la millora d’altres competències bàsiques de caràcter metodològic (com la competència digital per a la cerca d’informació o la competència d’aprendre a aprendre), de caràcter personal (competència d’autonomia, iniciativa personal i emprenedoria) i de caràcter general (competència artística i cultural i competència social i ciutadana).

1 a setmana

Dia 1. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4

4 a setmana

Dia 1. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

51

Dia 2. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 6

Dia 2. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 55

Dia 3. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 9

Dia 3. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 58

Dia 4. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 12

Dia 4. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 60

Dia 5. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 15

Dia 5. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 64

2 a setmana

Dia 1. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 18

5 a setmana

Dia 1. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 68

Dia 2. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 21

Dia 2. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Dia 3. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 24

Dia 3. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 74

Dia 4. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 27

Dia 4. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 76

Dia 5. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 30

Dia 5. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 78

3 a setmana

Dia 1. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 35

71

6 a setmana

Dia 1. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 82

Dia 2. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 39

Dia 2. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 86

Dia 3. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 42

Dia 3. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 89

Dia 4. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 45

Dia 4. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Dia 5. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 47

Dia 5. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 93

Solucionari de les activitats

91

1 a setmana

1

2

3

4

5

L’arbre de família 1

5

10

15

20

4

U

na família és com un arbre. D’un avantpassat que portava el nom se’n despre­ nen branques que són els besavis; d’aquestes, altres branques entre les quals hi ha l’avi; de l’avi, branques entre les quals hi ha el pare, branques que són un de vos­ altres i els vostres germans.

Podeu fer l’arbre de la vostra família fins a trobar el rebesavi del qual davalleu vosaltres, els vostres germans i els vostres cosins germans.

L’arbre d’una família catalanovalenciana d’ara fa uns 600 anys ens dona un model per fer l’arbre de la nostra. Aquella gent es deien March de cognom i davallaven d’un Pere March, notari de Barcelona. Aquest Pere March anà a repoblar València quan la reconquerí el rei En Jaume, i en el repartiment que feu el sobirà, rebé terres i cases de Gandia.

El fill de Pere March, que es deia com ell, fou secretari del rei i li comprà un castell a la comarca del Baix Llobregat, prop de Barcelona, anomenat el castell d’Eramprunyà.

Heretà el castell un fill de Pere March, anomenat Jaume, el qual fou armat cavaller pel rei Pere el Cerimoniós i ascendí a l’estament nobiliari.

Jaume March tingué dos fills que ja foren nobles i, a més, poetes: Jaume March, que heretà el castell d’Eramprunyà, i Pere March, que heretà les possessions familiars situades al regne de València, especialment a Gandia.

El fill de Pere March fou el gran poeta valencià Ausiàs March, el més gran dels poe­ tes de la llengua catalana.

avantpassat -ada Persona que en precedeix una altra en la línia de successió genealògica. besavi Pare de l’avi o de l’àvia. rebesavi Pare del besavi o de la besàvia. ascendir Pujar d’un grau, d’una dignitat, d’un càrrec, etc. inferior a un altre de superior. estament nobiliari Grup social format pels nobles.

1

2

3

4

1 a setm

5

ana

Amb aquestes dades podríem dibuixar l’arbre de la família March, una família de poetes de Catalunya i València, que escrivien versos en una mateixa llengua catalana, i tingué el rebrot més gloriós en la terra valenciana.

Enric Bagué: «L’arbre de família», dins Retalls.

Textos i exercicis per a l’aprenentatge del català. Teide (text adaptat).

1 A partir de la informació del text, completa l’arbre de família del poeta Ausiàs March: Guillema

Jaumeta March

Maria

Guillemona d’Esplugues

Pere March

Jaume March

Berenguer March

Felipa March

Berenguer March

Sibil·la March

Violant March

Elionor Ripoll

Ausiàs March

Peirona March

2 Cerca informació sobre Ausiàs March a la Viquipèdia i respon a aquestes qüestions: a) Quin any va néixer, Ausiàs March? Quin any va morir? Se sap amb exactitud?

b) Segons l’arbre, només va tenir una germana. Això és exactament així? Justifica la resposta.

3 Elabora, en un full a part, l’arbre de la teva família fins a arribar, si és possible, als rebesavis.

Connecta’t! www.espaibarcanova.cat

5

1 a setmana

1

2

3

4

5

Refresca la memòria...

Les frases o oracions estan formades per un SN, que fa la funció de subjecte, i un SV, que fa la funció de predicat. El subjecte es reconeix perquè ha de concordar necessàriament amb el verb de l’oració: El noi[subjecte, 3a persona, singular] estudia[verb, 3a persona, singular] matemàtiques / Els nois[subjecte, 3a persona, plural] estudien[verb, 3a persona, plural] matemàtiques; M’agrada [verb, 3a persona, singular] la verdura[subjecte, 3a persona, singular] / M’agraden [verb, 3a persona, plural] els tomàquets[subjecte, 3a persona, plural]

1 Subratlla el subjecte de les oracions següents: a) Els meus amics i jo anirem de vacances a Dinamarca. b) A mi, m’agraden les flors. c) Vindrà a l’hospital, la teva germana? d) Els meus amics, en Marc i en Toni, sempre fan molta broma. e) El 26 de juny van passar moltes desgràcies.

2 Assenyala amb una creu si les oracions següents tenen un subjecte el·líptic (E) o no (N). En cas afirmatiu, digues quina forma pronominal permetria reintroduir un subjecte. Fes-ho com en l’exemple:

E

N

Subjecte pronominal

X Treballes molt.

Tu

6

a) Les teves germanes estudien per a tots els exàmens.

b) La guia reparteix les entrades als turistes.

c) Arribaran demà.

d) Convindria gaudir més de la vida.

e) Volem ajudar els refugiats.

f) Necessiteu més temps?

g) Aquests mots encreuats són molt difícils.

h) Només li feien fotografies.

i) No sé on anar.

j) La xocolata s’ha desfet.

k) Sortirem a les dues del migdia.

l) Sempre canten molt bé, els nois de la coral.

1

2

3

4

5

1 a setm

ana

3 Torna a escriure les frases següents elidint-ne els verbs repetits. a) De postres, els nens menjaven un gelat i els pares menjaven una macedònia.

b) El matí del dia de Reis, el germà petit obria els regals amb delit i la germana gran també els obria amb delit.

c) Vaig entrevistar dos polítics hongaresos i en Sebastià va entrevistar-ne un de noruec.

d) Per sopar la meva mare sempre fa crema de carabassa i el meu pare sempre fa bròquil amb patates bullides.

e) L’Ester ha obtingut la puntuació màxima a la prova d’anglès i en Marià n’ha obtingut la mínima.

4 Copia les frases següents i introdueix-hi un subjecte explícit. Fes com en l’exemple: Estan ben convençudes d’anar-hi. → Les teves amigues estan ben convençudes d’anar-hi. a) Que organitzareu les colònies d’estiu del casal del barri?

b) Durant l’ocupació militar, van destruir els monuments de la ciutat.

c) Són regidores d’un ajuntament del Maresme.

d) Arribaran demà al Pont de Suert.

7

1 a setmana

1

2

3

4

5

5 Escriu dues oracions que continguin un verb impersonal.

6 Llegeix aquest text i encercla els verbs copulatius. Subratlla també el predicat nominal al qual pertany cada un d’aquests verbs.

L’Anna sortia a caminar sempre que podia. Ho feia amb la sensació que la muntanya la cridava per allunyar-la de la casa i que ella seguia el bon consell d’una presència més sà­ via. Encara que moltes vegades agafava el camí que portava a les vores d’una gran fonda­ lada, la conca buida d’un llac antic. Era un terreny desert que havia perdut l’aigua, les fonts estaven tancades i els torrents eren plens de bardisses, on els arbres eren baixos i les fulles tenien un verd rabiós de l’esforç que els havia costat xuclar un fil d’aigua.

Helena Valentí: La solitud d’Anna. Edicions 62.

7 Subratlla en les frases següents, extretes del text de l’activitat anterior, els verbs conjugats i digues si són oracions simples o oracions compostes. a) L’Anna sortia a caminar sempre que podia.

Oració simple

Oració composta

b) Ho feia amb la sensació que la muntanya la cridava per allunyar-la de la casa i que ella seguia el bon consell d’una presència més sàvia.

Oració simple

Oració simple

Oració composta

d) Era un terreny desert que havia perdut l’aigua, les fonts estaven tancades i els torrents eren plens de bardisses, on els arbres eren baixos i les fulles tenien un verd ra­ biós de l’esforç que els havia costat xuclar un fil d’aigua.

8

Oració simple

tivitat.

«Mira com plou!» és una

oració simple.

Oració composta

c) Encara que moltes vegades agafava el camí que portava a les vores d’una gran fondalada, la conca buida d’un llac antic.

Ja sé la resposta de l’ac

Oració composta

Que sí! Que és l’única fra se que he entès a la primera.

Només pot ser simple.

Noooooo! 2 verbs = ora

ció composta.

Enviar

1

2

3

4

5

1 a setm

ana

1 D ICTAT Connecta’t a www.espaibarcanova.cat i escolta el text del dictat tres vegades. La primera és per entendre’l bé, la segona és per escriure el text i la tercera, per repassar el que has escrit.

2 Encercla els diftongs creixents dels mots següents: • aigüera

• ungüent

•p iragua

• qüestionari

• quaranta

•e sgüell

• iode

• ioga

•a iguota

Ara, explica breument què és un diftong creixent.

3 Encercla els diftongs decreixents dels mots següents: • boletaire

• heroi

•b ocoi

• ateu

• escaire

• s eitó

• boira

• servei

•g uineu

Ara, explica breument què és un diftong decreixent.

Connecta’t! www.espaibarcanova.cat

9

1 a setmana

1

2

3

4

5

4 Llegeix aquest text, localitza-hi els contactes vocàlics entre mots i classifica’ls segons si són hiats, sina­ lefes o elisions. Fixa’t en l’exemple.

Es desvetllava quan arribaven als pins i a les alzines de Coll­ sacreu. La vall s’estenia al dessota. La senyora esguarda­ va el conegut paisatge: el Mal Temps, Ribes Altes, el Remei, les cases blanques, les vinyes i el mar. No, res no havia canviat gaire, excepte ella, que ja no era la «Fragata» arrogant i riallera de les festes, vestida de flors i de sedes. La seva vida havia passat.

Davallaren per l’altre vessant, per una tor­ rentera humida, entre boixos i falgueres, roma­ nins i suredes. En Climent assenyalava un arbre escorxat, enllà, amunt, a Collsespregàries, on enllestia el Plem, un home honrat de debò, encara que potser una mica bestiota. Per menys d’un esternut et foradava, hi tenia una grapa! Però era un bon amic dels amics, això sí.

Salvador Espriu: Laia. Edicions 62.

Hiat

Sinalefa

no havia

ia

Elisió

s’estenia al

5 Escriu en singular els sintagmes següents:

10

a) les illes

"

f) els òrgans

b) els homes

"

g) les úniques "

c) les universitats "

h) els exàmens "

d) els histèrics

"

i) les òrfenes "

e) les històries

"

j) els illencs

"

"

1

2

3

4

1 a setm

5

ana

6 Omple els buits d’aquest text amb l’opció correcta en cada cas:

La Marga anava (del / d’el / de l’)

un (al / a l’)

altre, omplint

gots, servint menjucs i dirigint tot el tragí de la vetlla. Se sentia feliç, important, no envejava ningú. Sempre havia desitjat tenir gent a casa, en el curs (de / d’) festa o (del / d’el / de l’)

una

que fos que li permetés una certa il·lusió de societat,

i aleshores ho aconseguia per primera vegada, després de somiar-ho tant. En una ocasió, es va sorprendre perquè, tot passant amb una safata a les mans, va remerciar amb una fet (de / d’)

mirada donya Xabela, (pel / per el / per l’)

ha­ver-se

mort i donar-li el gust de fer els honors de casa seva com a mestressa.

Pere Calders: Aquí descansa Nevares i altres narracions mexicanes.

Edicions 62 (text adaptat).

7 Completa els buits d’aquestes frases amb la combinació adequada en cada cas: a) Cap b)

(de + els) dos no havia dit mai paraules tan desagradables.

(A + el) hospital he parlat amb el doctor que ha operat la mare.

c) Temorosos de mi,

(es + em) van acostar lentament.

d) Els treballadors de la fàbrica van plantar cara e) Es van trobar

(a + els) lladres.

(a + la) illa on anys enrere havien amagat el tresor.

8 Explica per què l’article la no s’apostrofa davant d’aquests mots: a) la hipòtesi

d) la host

b) la erra

e) la humiliació

c) la ira

f) la una

11

1 a setmana

1

2

3

4

5

1 Copia aquest text de manera que els verbs no estiguin en present sinó en passat. Tingues en compte que el començament canvia una mica.

Cada dia m’aixeco a les set del matí. Després de rentar-me la cara i anar al lavabo, em preparo un bol de llet amb cereals. Esmorzo tranquil·lament i tot seguit me’n vaig a vestir.

Primer, trio la roba que em posaré. No és una tasca fàcil, perquè vull anar ben combinat.

Després em vesteixo, sense pressa, perquè no vull que la roba se m’arrugui abans de sortir de casa. Per acabar, em pentino una mica, i ja estic llest per sortir de casa.

Aquest matí

2 Conjuga el perfet d’indicatiu dels verbs estar, semblar, ser i tenir:

Estar

12

Semblar

Ser

Tenir

1

2

3

4

5

1 a setm

ana

3 Completa aquestes frases amb el temps verbal adequat: a) La setmana passada vaig haver jugat) tres partits en dos dies.

(vaig jugar / he jugat / havia jugat /

b) Quan els pintors (van acabar / han acabat / havien acabat / van haver acabat) de pintar el menjador de casa, es van adonar que s’havien equivocat de color. c) Fins aleshores, tots els dies de la meva vida (van ser / han estat / havien estat / van haver estat) un autèntic avorriment. Però d’ençà d’aquell dia que (vaig conèixer / he conegut / havia conegut / vaig haver conegut) els meus nous amics, tot era gresca i diversió. d) La Cesca (em va dir / m’ha dit / m’havia dit / em va haver dit) que tot era mentida, però jo no me la creia. e) Els tres nois eren d’allò més esquerps. Quan els deia res, sempre sortien amb evasives, fins que un dia els (he dit / havia dit / vaig dir / vaig haver dit) que, si m’havien de respondre d’aquella manera, el millor fora que no tornessin.

4 Conjuga el plusquamperfet d’indicatiu dels verbs somiar, riure i dormir:

Somiar

Riure

Dormir

5 Quina diferència hi ha entre els temps d’indicatiu del passat perifràstic, el perfet i el plusquamperfet i els temps d’indicatiu del present, l’imperfet i el passat simple? Assenyala la resposta correcta.

Que els primers són temps de passat i els segons, temps de present i de futur.

Que els primers són temps compostos i els segons, temps simples.

Que els primers tenen l’auxiliar haver i els segons, l’auxiliar ser.

13

1 a setmana

1

2

3

4

5

6 En una conferència… … l’emissor és el conferenciant i els receptors són el públic assistent. … el receptor és el conferenciant i els emissors són el públic assistent. … l’emissor és el conferenciant durant l’exposició, però després ho és el públic quan planteja qüestions al conferenciant.

7 La llengua catalana… … és el codi que utilitza aquest quadern. … és el canal que utilitza aquest quadern. … no és cap de les dues respostes anteriors.

8 Explica què és el missatge segons la teoria de la comunicació.

9 Conjuga el passat anterior dels verbs saltar, beure i sortir:

Saltar

14

Beure

Sortir

1

2

3

4

5

1 a setm

ana

1 Llegeix aquest text, del qual hauràs de fer un resum com a activitat final, tantes vegades com sigui neces­ sari fins que l’hagis entès del tot bé.

Gueraula de Codines, guaridora sense por Aquesta metgessa del segle xiv va guanyar un gran prestigi ajudant a curar malalts Agnès Rotger | Setembre de 2016

«C

onjur-te, gota / conjur-te, tota / Conjur per la mare de Déu / i per madona Santa Maria.»

Així començava el conjur que pronunciava Gueraula de Codines per guarir els malalts de gota. I així ho va recitar, amb veu clara i segura, davant del bisbe de Barcelona, Ponç de Gualba, el 1304. No era precisament una audiència favorable, però Gueraula estava tan segura del bé que feia als seus veïns que va insistir a explicar-se personalment al bisbe.

La seva història professional va comen­ çar a Vilafranca del Penedès, on va poder observar com treballava un metge àrab anomenat Bofim. El que va aprendre, su­ mat a una pila de coneixements tradicio­ nals que li devia transmetre alguna dona propera, ho va començar a posar en pràcti­ ca a Subirats quan hi va anar a viure des­ prés de casar-se. Ajudava a curar persones i animals, i aviat es va guanyar un gran prestigi.

Tota aquella fama va arribar a orelles del bis­ be en visita pastoral al Penedès, quan va dema­ nar als fidels si hi havia alguna persona que fes ac­ tivitats poc ortodoxes a la zona, i de seguida la van assenya­lar. Ritus pa­ gans, potser bruixeria… la situació era molt greu

per a Gueraula. Però va aconseguir que el bisbe la rebés. Embarassada, li va parlar de creus fetes amb palla, oracions i con­ jurs al costat de pràctiques més properes a la medicina, com l’observació de l’orina. Si el cas era greu, enviava els pacients al «metge major».

El bisbe va ser prou benvolent amb la pena: havia de proclamar que no sabia res de medicina, havia d’abandonar totalment la guarició i l’endevinació sota pena d’exco­ munió per a ella i el pacient, havia de pere­ grinar a Montserrat i estar cada diumenge al costat del capellà a missa, dreta i sense abric encara que fes fred.

Una metgessa tossuda

T

ossuda, Gueraula es va tornar a dirigir al bisbe tres anys més tard per explicar que havia abandonat els conjurs però que continuava guarint amb eficàcia. Ponç de Gualba va demanar que dos metges analit­ zessin el cas. El resultat, insòlit, fou que Guerau­ la va aconseguir permís per practicar la medi­ cina, però sense donar medicaments.

Va tenir més topades amb les autoritats, però sempre va mantenir una actitud valenta i decidi­ da, i va morir ja molt gran al seu poble, el 1340.

Agnès Rotger: «Gueraula de Codines, guaridora sense por», dins Sàpiens, 172, setembre de 2016.

15

1 a setmana

1

2

3

4

5

2 Subratlla les idees principals del text i fes, en un full a part, un esquema tal com les ha estructurades l’autora.

3 Redacta, en un full a part, un esborrany del resum. Cal que segueixis les indicacions següents: 1. El resum ha de ser objectiu, és a dir, no pot incloure opinions o valoracions teves. Has de relatar els fets com si fossis l’autor i no pots usar frases del tipus «l’autor diu».

2. No has d’afegir res que no digui el text original. Cal que escriguis amb les teves paraules i has d’evitar copiar frases calcades del text original.

3. Has de redactar els paràgrafs segons l’esquema de l’activitat anterior. Cada paràgraf ha de contenir una idea principal i ha de començar per la idea principal que s’hi desenvolupa.

4. Assegura’t que tant les frases com els paràgrafs estan ben relacionats entre si. Recorda que per aconseguir-ho has de fer servir connectors textuals.

5. Corregeix els errors d’ortografia i d’expressió.

4 Per acabar, escriu la versió final del resum.

16

Pass

atem

ps

Mots encreuats Completa aquests mots encreuats amb les pistes de sota:

d

e

b1 c

b2

a

f

a) S’ha acabat el b) Qui no té un

. té una

c) Això són

comptades.

d) Això són

d’un altre paner.

e) Remenar les f) Estar tocat del

.

. .

Relaciona les frases fetes anteriors amb el seu significat:

1. Estar trastocat.

2. Ser fàcil d’esbrinar o de fer.

3. Diferir molt del que s’ha dit abans o d’allò que hom creu que és.

4. Manar.

5. Que tothom té algun defecte.

6. No quedar-ne més, d’una certa cosa.

17