Teresa Claramunt 2n. Mostra. Socials

a o s c S il

2 ESO DOSSIER

Programa

Teresa Claramunt

UNITAT

1

Inicia un nou aprenentatge

L’INICI DE L’EDAT MITJANA. GERMÀNICS I BIZANTINS DIMENSIÓ HISTÒRICA • DIMENSIÓ GEOGRÀFICA DIMENSIÓ CULTURAL I ARTÍSTICA • DIMENSIÓ CIUTADANA 27 aC

100 dC

200 dC

300 dC

400 dC

500 dC

600 dC

EDAT ANTIGA

L’any 476 dC, després de la desaparició de l’Imperi Romà d’Occident, va començar un nou període històric: l’edat mitjana.

En aquesta unitat analitzarem dos dels seus espais més significatius, representats per l’Imperi bizantí, a Orient; i els regnes visigòtics i carolingi, a Occident.

En acabar la unitat, seràs capaç de comprendre alguns canvis i continuïtats històrics i de comparar, en diversos aspectes, les formes de vida de l’antic Imperi romà i les dels nous regnes germànics.

27 aC

MONARQUIA Inici de l’Imperi romà

395 dC Teodosi divideix l’Imperi romà

476 dC Caiguda de l’Imperi Romà d’Occident

400 dC

507 dC Comença el regne visigòtic de Toledo

500 dC

600 dC

527 dC Inici del regnat de Justinià

532 dC Comença la construcció de Santa Sofia

8

L’apartat TÈCNIQUES el trobareu en l’espai personal del web www.barcanova.cat.

JUGA AMB EL TEMPS 1. Si l’edat mitjana s’inicia el 476 i conclou el 1453, quants segles comprèn?

2. Analitza la informació de l’eix cronològic. Quins esdeveniments històrics es prenen com a inici i final de l’edat mitjana?

3. Després de la desaparició de l’Imperi Romà d’Occident, quins regnes i imperis van sorgir en el seu territori?

4. En grups de dos, calculeu i trieu: Què va durar més?

L’Imperi carolingi 700 dC

800 dC

El regne visigòtic de Toledo

900 dC

1000 dC

ALTA EDAT MITJANA

1100 dC

1200 dC

711 dC Invasió musulmana de la península Ibèrica. Fi del regne visigòtic de Toledo

1453 dC

BAIXA EDAT MITJANA

PLENA EDAT MITJANA

1453 dC Els turcs conquereixen Constantinoble

800 dC Coronació de Carlemany com a emperador.

S’inicia l’Imperi carolingi

843 dC Divisió de l’Imperi carolingi

1492 dC Arribada dels europeus a Amèrica

768 dC Inici del regnat de Carlemany 700 dC

1300 dC

800 dC

900 dC

1000 dC

1100 dC

1054 dC Cisma d’Orient

717-775 dC Primera crisi iconoclasta

1200 dC

1300 dC

1453 dC

1453 dC Els turcs conquereixen Constantinoble

1202-1204 dC Quarta croada.

Presa de Constantinoble

9

UNITAT 1 » L’INICI DE L’EDAT MITJANA. GERMÀNICS I BIZANTINS

1. L’EDAT MITJANA. ETAPES I CIVILITZACIONS 1.1 L’inici de l’edat mitjana i les seves etapes Des del segle iii l’Imperi romà va sofrir la penetració dels pobles germànics, fins llavors localitzats a l’altra banda de les fronteres del Rin i del Danubi. Per defensar millor l’Imperi, l’emperador Teodosi, l’any 395, el va dividir en dues parts: l’Imperi Romà d’Occident, amb capital a Roma, i l’Imperi Romà d’Orient, amb capital a Constantinoble.

A partir de llavors, cada part va seguir una evolució diferent.

• L’Imperi Romà d’Occident va sofrir les invasions d’una sèrie de pobles germànics, com els visigots, els sueus, els vàndals i els alans. Finalment, el 476 va caure en mans del poble germànic dels hèruls, va desaparèixer i el territori es va fragmentar en diferents regnes germànics.

• L’Imperi Romà d’Orient, en canvi, va aconseguir sobreviure a la caiguda de Roma i a les invasions germàniques. Va adoptar el nom d’Imperi bizantí i es va mantenir fins al 1453, any en què els turcs en conqueriren la capital, Constantinoble.

Les dates de 476 i 1453 han estat adoptades per molts historiadors per delimitar l’edat mitjana, encara que d’altres en prolonguen el final fins a l’arribada dels europeus a Amèrica el 1492. Aquest període històric extens se sol subdividir en tres grans etapes de durada variable: l’alta edat mitjana, que inclou el període que va del segle v al segle x; la plena edat mitjana, entre els segles xi i xiii; i la baixa edat mitjana, que comprèn els segles xiv i xv.

1.2 Les civilitzacions medievals Durant l’edat mitjana hi va haver tres civilitzacions que van conviure i es van enfrontar en el territori de l’antic Imperi romà.

• L’Imperi bizantí, a Orient, que al principi va mantenir les tradicions romanes, però que, amb el temps, va acabar adoptant la llengua i la cultura gregues. També ha rebut la denominació de cristiandat ortodoxa pel fet de no reconèixer la primacia religiosa de Roma.

• La cristiandat llatina, a Occident, que va aglutinar els regnes establerts en l’antic Imperi Romà d’Occident, com els visigots o els francs. Aquests pobles adoptaren la religió cristiana catòlica, que reconeixia l’autoritat del papa, i el sistema feudal, per la qual cosa també es denominen monarquies feudals.

• L’islam, que va ser una nova religió sorgida de les predicacions de Mahoma en el segle vi. Els seguidors, els musulmans, van conquerir, a partir del segle vii, part dels territoris de l’Imperi bizantí i de l’antic Imperi Romà d’Occident. Així van crear una nova civilització a cavall d’Orient i Occident que va rompre la unitat cristiana de les dues riberes de la Mediterrània.

10

La divisió de l’Imperi romà (395) Teodosi I el Gran (346-395 dC). Nascut a Itàlica (Hispània), va ser el darrer emperador que va governar la totalitat de l’Imperi romà.

A l’hora de morir va repartir l’imperi entre els dos fills: Arcadi, que va rebre la part oriental, i Honori, que va rebre la part occidental.

Imperi en època de Teodosi I Imperi Romà d’Occident Imperi Romà d’Orient

OCEÀ ATLÀNTIC

Imperi Romà d’Occident Roma Mar

Me

Constantinoble Imperi Romà d’Orient dit

errà nia

SAB I E S Q UE …?

A finals del segle viii, Catalunya era una terra de frontera disputada pels francs i els musulmans.

Carlemany, rei dels francs, va conquerir Girona l’any 785 i Barcelona l’any 801.

AVANÇA EN COMPETÈNCIES

Fer ús d’informació temporal 1. Ordena cronològicament

de l’1 al 5: Presa de Constantinoble pels turcs.

Fi de l’Imperi Romà d’Occi dent.

Arribada de Colom a Amèrica.

Divisió de l’Imperi romà.

Naixement de l’islam.

La línia del temps. L’edat mitjana 400

SEGLE V 476

SEGLE VI

SEGLE VII

SEGLE VIII

SEGLE IX

SEGLE X SEGLE XI 1000

732 711

527 565 A LT A

E D A T

SEGLE XII

1099

M I TJ A N A

PL E N A I N I C I

IMPERI CAROLINGI (751 - 843)

I

SEGLE XIII SEGLE XIV 1300 1230

E DAT

1295

M I TJA N A

D E S E N VO LUPA M E N T LES CROADES (1095 - 1270)

SEGLE XV 1500 1453 1448 1492

B AI XA EDAT MITJANA

D E L

FE U DA L I S M E

Primera croada PESTA NEGRA (1348 - 1352)

Batalla de Poitiers Caiguda de l’Imperi Romà d’Occident

Regnat de Justinià

Invasió musulmana de la península Ibèrica

Invenció de la impremta de tipus mòbils (Gutenberg)

Es crea el Tribunal de la Inquisició

Els turcs prenen Constantinoble

Eduard I va convocar l’anomenat parlament model

Arribada de Colom a Amèrica

La Mediterrània l’any 1 000 0

200

400

600 km

NORUEGA Mar

ltic

DINAMARCA

IRLANDA

Bà

Nord

a

del

ESCÒCIA

Búlgars del Volga

SUÈCIA

M

ANGLOSAXONS

ar

KÍEV

GAL·LES

SACRE POLÒNIA IMPERI ROMANOGERMÀNIC

OCEÀ ATLÀNTIC

Mar Càspia

REGNES CRISTIANS DE LA PENÍNSULA IBÈRICA CALIFAT DE CÒRDOVA

Còrsega

HONGRIA

Verona

GEÒRGIA

BÒSNIA BULGÀRIA ESTATS PONTIFICIS

IMPERI BIZANTÍ

Illes Balears

Mar M edi

Mar Negra

CROÀCIA

BOR

GON

YA

FRANÇA

REGNES ISLÀMICS

Sardenya

ter

REGNES ISLÀMICS

rà

ni

Sicília

a

Creta

Xipre

Treballar amb mapes 2. Què va passar en el territori de l’Imperi romà en temps de Teodosi I?

3. L’any 1000, existia l’Imperi Romà d’Occident?

4. L’any 1000, tots els territoris d’Europa eren cristians?

11

UNITAT 1 » L’INICI DE L’EDAT MITJANA. GERMÀNICS I BIZANTINS

2. L’IMPERI BIZANTÍ 2.1 L’evolució històrica A l’inici, el territori bizantí comprenia els Balcans, Grècia, l’Àsia Menor, Síria i Egipte. Bizanci va passar per períodes d’auge i de decadència: • En el segle vi, l’imperi va arribar a la màxima esplendor amb Justinià I (527-565). Aquest emperador va voler restablir la unitat de l’antic Imperi romà i va conquerir diversos territoris a la Mediterrània. Però, quan va morir, la majoria es van perdre.

• En el segle vii, els musulmans van conquerir les províncies més riques (Síria, Palestina i Egipte), i van reduir el seu territori. es de mitjan segle xi, Bizanci va travessar una crisi profunda.

•D Finalment, els turcs van conquerir Constantinoble (1453) i posaren fi a l’imperi.

2.2 El govern i l’administració

• El govern de l’Imperi bizantí requeia en l’emperador, que, des del

segle vii, va adoptar el títol grec de basileu.

L’emperador concentrava tot el poder. Per governar, s’ajudava de nombrosos funcionaris i d’una legislació basada en el dret romà, que va ser recopilada i actualitzada per Justinià en un codi: el Corpus Iuris Civilis.

• L’administració es va organitzar en províncies dirigides per un cap polític i militar. En aquestes províncies van desenvolupar un paper fonamental la cavalleria i l’armada.

AVANÇA EN COMPETÈNCIES

Treballar amb mapes 1. Amb l’ajut dels mapes, fes

el que t’indiquem: a) Escriu el nom de tres països actuals que van ser escenari de les conquestes de Justinià:

b) Escriu el nom dels dos països actuals a què es reduïa la major part del territori bizantí en el segle vii:

c) Per què controlava tan poc territori l’Imperi bizantí aleshores?

2.3 L’economia bizantina

• L’agricultura era la base de l’economia bizantina. La majoria de les terres eren latifundis, grans propietats que pertanyien a la noblesa i als monestirs i les treballaven els serfs.

• L’artesania va elaborar articles de luxe, com ara teixits de seda, tapissos, orfebreria, marfils i esmalts.

• El comerç es va beneficiar de la situació estratègica de Constantinoble. A Bizanci arribaven seda de la Xina; espècies, marfil i perles de l’Índia; i ambre, pells i blat del nord d’Europa.

2.4 L’art bizantí • L’arquitectura

va usar materials pobres como el maó. L’edifici principal va ser l’església, que va adoptar planta rectangular, quadrada, octogonal o de creu grega. Els exemples més destacats són l’església de Santa Sofia de Constantinoble (l’actual Istanbul, Turquia), i l’església de Sant Vidal, a Ravenna (Itàlia), totes dues del segle vi.

• Els mosaics decoraven les parets i les cúpules de l’interior de les esglésies, com ara la de Sant Vidal de Ravenna.

• Les icones eren imatges religioses i estaven pintades sobre fusta.

12

Treballar amb textos 2. Digues alguns productes que

es venien als mercats de Constantinoble:

L’evolució territorial Br et o

ns

Escots

Angles

Abans de Justinià

OCEÀ

Províncies

Conquestes de Justinià

Bretanya

ATLÀNTIC

Imperi bizantí (segle VII)

Imperi bizantí amb Justinià

Saxons

Saxons

REGNE FRANC

s re ab

REGNE LLOMBARD

Pentàpolis

Expansió bizantina

M a r

t àn

Su e

us

C

Macedònia

Vas c

REGNE VISIGÒTIC

BALCANS

ons

GRÈCIA

M a r

200

400

EGIPTE

600 km

Armeníaca

Optimats Anatòlica

SÍRIA

PALESTINA

Buccel·làrica

Constantinoble

Tracesiana O p s i ki o n

Apúlia

ÀSIA MENOR

M e d i t e r r à n i a

0

Hel·làdica

Constantinoble

N e g r a

Tr à c i c Sicília

M a r

Karabision

i a M e d i t e r r à n

0

200

400

600 km

En el segle vi, Justinià va intentar restaurar l’Imperi romà. Amb aquest fi es va apoderar del regne vàndal del nord d’Àfrica, va conquerir Itàlia als ostrogots i es va establir al sud de la península Ibèrica. A mitjan segle vii, les conquestes musulmanes havien reduït el territori bizantí a algunes regions: la península Balcànica, Àsia Menor, Sicília i alguns territoris costaners de la península Itàlica.

Conèixer l’art 3. Esbrina per què és coneguda l’església bizantina de Sant Vidal de Ravenna: 4.

Escriu aquests elements en el lloc corresponent del dibuix: Cúpula central • Petxina • Finestres • Pis superior o tribuna • Arc • Contraforts

L’esplendor de l’art bizantí

Alçat

Santa Sofia Aquesta església la va encarregar Justinià en el segle vi. La nau central, més ampla i alta, està coberta amb una cúpula enorme assentada sobre petxines i suportada per quatre pilars.

El pes es contraresta amb dues semicúpules i dos grans arcs, reforçats a l’exterior per contraforts. Les naus laterals, més baixes, tenen dos pisos; el superior rep el nom de tribuna.

Semicúpula

Semicúpula

Pilar Nau lateral

Planta

Semicúpula

Cúpula central

Semicúpula

Nau central Naus laterals

Nau central

Absis Atri

Atri

13

UNITAT 1 » L’INICI DE L’EDAT MITJANA. GERMÀNICS I BIZANTINS

3. L’ASSENTAMENT DELS GERMÀNICS A OCCIDENT

Els ostrogots

3.1 Els regnes germànics Entre els segles v i viii, una vegada desaparegut l’Imperi Romà d’Occident, els pobles germànics van formar diversos regnes independents en el seu territori. Els més importants i estables van ser els regnes visigòtic i franc, que estudiarem després. N’hi va haver d’altres de més dèbils que, amb el temps, van ser absorbits pels més poderosos o van desaparèixer. Entre aquests van destacar els següents: • Els ostrogots. Es van assentar a Itàlia a finals del segle v comandats per Teodoric. El regne va desaparèixer a mitjan segle vi ocupat per l’Imperi bizantí.

• Els llombards. En el segle vi van crear un regne al llarg del riu Po, a la Llombardia italiana actual. Van amenaçar les terres del centre d’Itàlia i els territoris dels papes. El regne va durar dos segles.

• Els angles i els saxons. Procedien de Dinamarca i dels Països Baixos. Després de travessar el canal de la Mànega es van assentar a l’Anglaterra actual.

3.2 Les conseqüències de l’assentament L’assentament dels pobles germànics a Occident va tenir conseqüències polítiques, econòmiques, socials i culturals.

• Polítiques. Les més importants van ser la desaparició de l’Imperi Romà d’Occident i la fragmentació del seu territori en petits regnes independents. En aquests, la minoria germànica hi va concentrar el poder polític.

• Econòmiques. La crisi que vivia el món romà es va agreujar.

L’agricultura es va convertir en l’activitat més important; es va accentuar el procés de ruralització, i cada regió va tendir a l’autarquia; és a dir, a produir tot allò que necessitava.

Les ciutats i les activitats ciutadanes van perdre importància.

Així, els tallers artesanals i el comerç gairebé van desaparèixer, i es van limitar a satisfer les necessitats de la classe dirigent.

• Socials. La societat es va transformar. Els germànics es van convertir en una nova elit, militar i guerrera, que es va imposar sobre la resta de la població. Les classes mitjanes (comerciants, artesans, funcionaris i petits propietaris urbans i agrícoles) van perdre importància. I els serfs i els esclaus es van multiplicar.

• Culturals. La cultura va entrar en un període de crisi. Les escoles van desaparèixer, i el saber va quedar reduït a alguns llocs aïllats, com els monestirs.

A més, van deixar de fer-se grans construccions, que van ser substituïdes per petites esglésies, i la gran escultura va desaparèixer. Els pobles germànics van conrear, en canvi, altres arts menors, com l’orfebreria.

14

Mausoleu de Teodoric, a Ravenna (Itàlia).

Els ostrogots eren una branca del poble got que es va establir a la vora de la mar Negra.

L’any 493, aquesta gent, juntament amb Teodoric, van controlar Itàlia després d’haver deposat l’hèrul Odoacre. Finalment, el 535 Justinià els va derrotar.

AVANÇA EN COMPETÈNCIES

Organitzar informació 1. Fes un esquema o un or-

ganigrama, en el teu quadern, sobre les conseqüències de l’assentament dels pobles germànics a Occident. En quins grans conjunts organitzaràs la informació?

Els regnes germànics en el segle v Fronteres actuals 750 km

ALTRES TERRITORIS GERMÀNICS Colònia

ESLAUS S

REGNE DE GÈPIDS

Quersonès M a r N e g r a

C

às

pi

a

Sinope Constantinoble

Nàpols

I M P E R I Atenes

M a r

AR ÀV

ar

Toledo Cadis

Mar d’Aral

FRISONS

REGNE París DELS Worms REGNE FRANCS DELS BURGUNDIS REGNE REGNE DELS Verona Lió Bordeus SUEUS Gènova DELS Tolosa Braga REGNE OSTROGOTS de Llenguadoc DELS VISIGOTS Roma Còrdova

BALTS

M

ATL ÀN T I C

Mar Bàltica

S

O C EÀ

Ma r de l Nord

BÚ LG AR

ESCOTS

ONS

500

ANGLOS AXONS

250

BRET

0

B I Z A N T Í

Efes

Antioquia

Corint

Cartago REGNE DELS VÀNDALS

Siracusa

M e d i t e r r à n i a Jerusalem

Trípoli

Cirene

G Pè ol rs f ic

Alexandria

Treballar amb mapes 2. Relaciona cada poble germànic amb la província romana on es va assentar: Sueus • Ostrogots • Francs • Vàndals • Anglosaxons • Bretons • Visigots •

• Àfrica • Britània • Hispània • Gàl·lia • Itàlia

3. Quin poble germànic va ocupar la capital de l’Imperi Romà d’Occident?

4. L’Imperi Romà d’Orient va ser conquerit per algun poble germànic?

5. Entre quins dos regnes es repartia el territori del que avui és Catalunya? Per quins estats actuals s’estenia el regne més septentrional d’aquests dos?

15

UNITAT 1 » L’INICI DE L’EDAT MITJANA. GERMÀNICS I BIZANTINS

Els visigots es van instal·lar l’any 418 al sud de la província romana de la Gàl·lia mitjançat un pacte amb Roma. L’acord els autoritzava a governar la regió a canvi de defensar-la dels atacs d’altres pobles. Per això, com a aliats de Roma, van entrar l’any 415 a la península Ibèrica per lluitar contra els invasors sueus, vàndals i alans.

Mar Cantàbrica Legio VII Bracara Augusta

A

Caesar Augusta Bàrcino Tarraco

Salmantica

Toletum Emerita Olisipo Augusta

Valentia ia

4.1 L’evolució històrica

L’evolució geopolítica

Corduba

Hispalis

n

4. ELS REGNES GERMÀNICS (I).

ELS VISIGOTS

r Cartago er Nova it d e Malaca M Mar

Gades OCEÀ ATLÀNTIC

Invasions dels pobles bàrbars

Sueus (409) Vàndals (409) Alans (409) Visigots (416-417) Visigots (466-484)

Assentaments visigots Assentaments sueus

REGNE DELS FRANCS ON RG BO

OCEÀ ATLÀNTIC Vouillé

GO

Tolosa

TS

Mar Cantàbrica

B

YA

G RE

E

Toletum

4.1.2 El regne visigòtic de Toledo (507-711)

NE

D

ar

M

• L’organització política dels visigots va ser la monarquia electiva, cosa que va provocar lluites successòries greus. El monarca estava assessorat per l’aula règia, un organisme format per nobles i eclesiàstics.

• L’economia es va centrar en l’agricultura. A més, a la Meseta, la ramaderia transhumant va tenir un gran auge. Els latifundis van continuar en mans de la noblesa i de l’Església.

• La societat l’encapçalava una minoria rica integrada pels nobles i l’alt clergat. Per sota s’hi situaven els petits propietaris, els treballadors dels latifundis, els artesans i comerciants, i els serfs.

• La cultura es va empobrir i va quedar en mans de l’Església. Va destacar sant Isidor de Sevilla, que va escriure Etimologies.

• L’art va originar petites esglésies, com Santa Comba de Bande (Orense), San Juan de Baños (Palència) o San Pedro de la Nave (Zamora), en què es van usar arcs de ferradura. També van fer treballs d’orfebreria magnífics com fíbules i corones votives.

16

e

d

El regne visigot de Tolosa

Mar Cantàbrica

Bracara Augusta

Salmantica

C

Tolosa

CÀNTABRES VASCONS

Asturica Augusta

Bàrcino

Caesar Augusta

Conimbriga Toletum

Valentia

Emerita Augusta

Olisipo

Hispalis Gades OCEÀ

Corduba

Malaca Mar

Carthago Spartaria

M

ed

it

ia

4.2 La manera de viure dels visigots

M

ia àn rr e it

n

Una vegada instal·lats a Hispània, van fixar la capital a Toledo. Primer, el rei Leovigild (569-586) va sotmetre els sueus, càntabres i asturs; i els seus successors van expulsar els bizantins i van vèncer els vascons. Després, es van integrar amb la població hispanoromana, a partir de la conversió de Recared, al catolicisme en el III Concili de Toledo (589) i a partir de la implantació, per Recesvint, d’una legislació comuna: el Fuero Juzgo (654). L’any 711 els musulmans els van derrotar a Guadalete, cosa que va posar fi al regne.

LS

VI

Després de la caiguda del darrer emperador romà, els visigots van establir un regne que s’estenia a ambdós costats dels Pirineus i van fixar la capital a Tolosa. Aquest regne va arribar a l’apogeu amb Euric (440-484), que el va estendre per gairebé tota la península Ibèrica.

Però el successor, Alaric II, va ser derrotat i mort pels francs a la batalla de Vouillé (507); els visigots van traslladar-se al sud dels Pirineus.

Assentaments vàndals

SI

4.1.1 El regne visigòtic de Tolosa (418-507)

à

er

r

à

ATLÀNTIC

El regne visigot de Toledo Dominis bizantins Abans de Leovigild Conquestes de Leovigild

Regne dels francs Zones insubmises en el regnat de Recared

Les aportacions culturals Esglésies voltades 1

2

3

San Pedro de la Nave (Zamora). Interior (1) i planta de creu grega inscrita en un rectangle (2). Capitell decorat amb animals, vegetals i escenes bíbliques (3).

AVANÇA EN COMPETÈNCIES

Treballar amb mapes 1. Observa el mapa C i respon:

a) Quin gran canvi s’aprecia respecte del mapa B? Quina va ser la causa?

Conèixer l’art 2. Indica, en les imatges superiors, el següent: l’arc de

ferradura (A), una columna (B), el sacrifici d’Isaac (C), la capçalera (D), la nau central (E) i una nau lateral (F).

Participar en l’aprenentatge 3. Qui va ser Gal·la Placídia? Quina relació va tenir amb Catalunya? Investiga i respon:

b) Escriu el nom de les ciutats que van ser conquerides pels visigots en temps de Leovigild. Esbrina el seu nom actual:

c) Q uan es van instal·lar els bizantins a les costes del sud de la Península?

17

UNITAT 1 » L’INICI DE L’EDAT MITJANA. GERMÀNICS I BIZANTINS

Els francs, després de travessar el Rin, es van instal·lar, l’any 481, al nord de la Gàl·lia, on Clodoveu va fundar la dinastia merovíngia.

L’evolució geopolítica Imperi carolingi Mar del Nord Obodrites Saxons

Sòrabs BOHÈMIA AUSTRÀSIA

5.2 La manera de viure carolíngia

• El govern de l’Imperi carolingi requeia en l’emperador, que també va ser defensor de la cristiandat, protector del papa i va arribar a intervenir en els assumptes de l’Església. Per administrar-lo, l’imperi es va dividir en comtats, dirigits per un comte; i en marques o províncies defensives frontereres, dirigides per un marquès.

• L’economia carolíngia es va basar en les activitats agràries, que es practicaven en latifundis extensos que pertanyien a l’aristocràcia i a l’Església. En aquests latifundis, s’hi conreaven cereals, s’hi practicava la ramaderia i la caça, i s’obtenien fruits dels boscos.

• Les activitats urbanes van decaure. Així, l’artesania va passar a dur-se a terme en els latifundis, en què es fabricaven tots els articles necessaris per a la vida (teixits, eines, etc.); i el comerç es va limitar a dur els articles de luxe demandats pels més rics.

• La societat carolíngia s’organitzava en tres grups. Els nobles i els alts càrrecs eclesiàstics ocupaven la posició social més elevada, tenien la majoria de la terra i exercien els principals càrrecs en el govern i en l’administració. Els seguien la resta de les persones lliures (camperols, artesans i comerciants). I, en darrer lloc, hi havia els serfs, que estaven subjectes a la terra.

5.3 La cultura i l’art Durant el regnat de Carlemany es va produir un cert renaixement cultural que va tenir el centre a Aquisgrà, la residència imperial.

L’arquitectura va disposar d’algunes construccions notables, com ara palaus, esglésies i monestirs, que Carlemany va manar edificar a les principals ciutats. Entre aquestes van destacar el palau d’Aquisgrà, residència de l’emperador, del qual es conserva la capella.

En escultura destaca la representació de Carlemany a cavall.

18

MA

Moravians Bàvars

BORGONYA

Àvars CARÍNTIA Llombards

AQUITÀNIA

RC

Croats ESTATS PONTIFICIS

AH

ISP ÀN

ICA

Ducat de Benevent

Mar Mediterrània

L’Imperi carolingi Regne a la mort de Pipí el Breu el 758 Conquestes de Carlemany 0

Territoris dependents

250

500

750 km

Desintegració de l’Imperi carolingi Mar del Nord MARCA SAXÒNIASAXONA AUSTRÀSIA MARCA BRETONA NÈUSTRIA

OCEÀ ATLÀNTIC

L’any 751, Pipí el Breu va implantar una nova dinastia, la carolíngia, que va arribar a la màxima esplendor amb el seu fill Carlemany (742-814).

Aquest es va proposar restablir la unitat de l’antic Imperi Romà d’Occident. Amb aquest fi, va conquerir els territoris de nombrosos pobles.

Després d’aquestes conquestes, el papa Lleó III va coronar Carlemany emperador el dia de Nadal de l’any 800 a la ciutat de Roma.

No obstant això, l’imperi només va durar fins a l’any 843, perquè, quan va morir el fill i successor de Carlemany, Lluís I el Pietós, l’imperi es va dividir entre els fills d’aquest.

OCEÀ ATLÀNTIC

NÈUSTRIA

5.1 L’evolució històrica. Del regne a l’imperi

Velets

BRETANYA

BRMAR ET CA ON A

5. ELS REGNES GERMÀNICS (II).

ELS FRANCS I L’IMPERI CAROLINGI

BAVIERA

MARCA ÀVARA

BORGONYA AQUITÀNIA

LLOMBARDIA ESTATS PONTIFICIS

M HIS ARCA PÀN ICA

MARCA LLOMBARDA

Mar Mediterrània

Disgregació de l’Imperi carolingi Límits de l’imperi el 814 Regne de Carles el Calb Regne de Lotari Regne de Lluís el Germànic Territoris dependents

0

200

400

600 km

Algunes aportacions artístiques Arquitectura

Escultura

El palau imperial de Carlemany a Aquisgrà (1) tenia les funcions de residència permanent i administrativa de l’Imperi. Entre els edificis més significatius hi havia la capella palatina (2), construïda entre els anys 790 i 805 per l’arquitecte Eudes de Metz, que va seguir el model de l’església bizantina de Sant Vidal de Ravenna.

En escultura destaca la representació en bronze de Carlemany a cavall (3), semblant a les dels emperadors romans.

1

Sala de recepció

Habitacions de l’emperador i de la família

Termes imperials

3

Entrada del palau

Capella palatina

2

AVANÇA EN COMPETÈNCIES

Treballar amb mapes 1. Observa els mapes de la pàgina anterior. Fixa’t

Conèixer l’art 3. Quines estances del palau imperial formaven part de

2. Quin fet demostra el mapa inferior? Quan va tenir

4. Quins símbols del poder observes en l’escultura de

en el superior i explica quin va ser l’objectiu de les conquestes de Carlemany:

lloc?

la residència de Carlemany? Quines es feien servir per als afers polítics, administratius i religiosos?

Carlemany?

19

UNITAT 1 » POSA A PROVA EL TEU APRENENTATGE

» POSA A PROVA EL TEU APRENENTATGE 4. Observa el mapa i redacta un breu text explicant les conseqüències de l’assentament dels germànics a Occident:

ESCOTS

S ANGLOSAXONS

aquests personatges:

BRETO N

1. Escriu els fets històrics pels quals van destacar

Gots Juts Angles

Justinià I

Teodosi I

Huns

Eslaus Saxons Sueus Francs Llombards Vàndals Burgundis Gèpides

FRANCS

Leovigild

Balts

BURGUNDIS SUEUS

Ostrogots

Alans

Visigots

OSTROGOTS

Leovigild:

Imperi Romà d’Orient

VISIGOTS

VÀNDALS

Justinià I:

Teodosi I:

2. Ordena cronològicament aquests fets de l’1 al 6. a) coronació de Carlemany b) fundació de Constantinoble c) conquestes de Justinià d) conquesta musulmana de Síria e) conversió de Recared f) batalla de Vouillé

5.

Fixa’t en les imatges i respon: quina és de l’art bizantí i quina de l’art visigòtic?

A

3. Relaciona aquests termes i aquestes dates amb l’Imperi bizantí o bé amb el regne visigòtic.

1453 • Alaric II • Santa Sofia • Gal·la Placídia • Fuero Juzgo • Corpus Iuris Civilis Imperi bizantí

Regne visigòtic

20

B

POSA A PROVA LES TEVES COMPETÈNCIES « UNITAT 1

» POSA A PROVA LES TEVES COMPETÈNCIES El llegat de Carlemany El llegat que va deixar Carlemany (A) quan va morir el 28 de gener de l’any 814 comprenia un imperi unit, una administració eficaç i una gran obra educativa.

Qui va ser la persona que va poder aconseguir allò que semblava impossible? Se’n coneix la data de mort, però no la de naixement, que generalment s’ha fixat en l’any 742. No obstant això, diversos factors han conduït els experts a reconsiderar aquesta darrera data i a proposar l’abril del 748 com la data «probable» del naixement. On va néixer? No se sap amb certesa. De fet, hi ha molts llocs que es vanaglorien de ser el bressol d’aquest sobirà; entre aquests, el monestir de Prüm i la ciutat de Düren, a Alemanya; o Quierzy, al nord de França.

El que se sap del cert és que el seu pare, Pipí el Breu, va ser el rei dels francs a partir de 751.

Actualment, Carlemany és considerat el fundador de les monarquies francesa i alemanya i el pare d’Europa, perquè el seu imperi va unificar per primera vegada la major part de l’Europa occidental. A més, Carlemany va iniciar una reforma en l’educació, denominada des del segle xix, el «Renaixement carolingi».

Ja abans de l’arribada al tron, Carlemany va fer que nombrosos savis acudissin a la cort i va obrir escoles monàstiques i catedralícies.

I sota el seu mandat es van redescobrir i van ressorgir la cultura i la tradició educativa de l’antiguitat. La «minúscula carolina» (B), un tipus d’escriptura nova i clara, va facilitar enormement la còpia de documents, és a dir, la transcripció; i, amb això, la difusió de textos antics.

Es pot dir, per tant, que el compromís de Carlemany amb l’educació, la literatura i l’art va assentar les bases de la cultura europea.

Carlemany va dotar el seu regne d’una administració eficaç, amb una legislació uniforme, i va crear, l’any 781, una moneda única per afavorir un espai econòmic més o menys homogeni. Aquesta moneda, la lliura carolíngia, que equivalia a una lliura de plata, va durar fins a l’any 1795, quan, després de la Revolució Francesa, es va instaurar el franc. Per això, pot dir-se que aquesta moneda és el precedent de l’euro.

A

B

A. Carlemany.

B. El nou tipus d’escriptura, la «minúscula carolina», va facilitar la còpia de documents i va afavorir la difusió de textos antics.

1. Després de llegir el text, calcula:

a) Quants anys han transcorregut des de la mort de Carlemany fins al 28 de gener d’aquest any? Converteix aquesta xifra en mil·lennis i segles.

b) Durant quants anys va ser vigent la lliura carolíngia?

c) C arlemany va iniciar el seu regnat l’any 768. Quants anys tenia en aquell moment, segons la tradició? I segons els experts?

2. Per què va ser important la «minúscula carolina»?

3.

Quin aspecte del llegat de Carlemany et sembla més important?

21

UNITAT

2

L’ISLAM

DIMENSIÓ HISTÒRICA DIMENSIÓ GEOGRÀFICA DIMENSIÓ CULTURAL I ARTÍSTICA DIMENSIÓ CIUTADANA 3250 aC

100 dC

200 dC

300 dC

400 dC

500 dC

600 dC

Inicia un nou aprenentatge

Mar del

Màxima expansió de l’Imperi (117 dC)

BRITÀNIA Nord

Límit de l’Imperi 0

200

400

Londinium

600 km

n Ri

Lutècia (París)

M

às

a

r

a

h

ME

SO

Atenes Cartago

Antioquia

PO

M e d i t e r r à n i a Cirene

Leptis Magna

à

pi

Bizanci

M a r

Alexandria

EGIPTE

a

TÀM

IA

527 Inici del regnat de Justinià

500 dC

REGNE

Khàzars

BIZANTÍ Antioquia

Creta

Rodes 654 M e d i t e r r à n i a Yarmuk

Tahuda 683

LÍBIA

Marràqueix

TRIPOLITÀNIA

Alexandria

M E TÀ SO M PO IA Siffin 657

Damasc

636

Jerusalem – Al Fustat

ar

oj

Regne franc (cap al 750) Zona disputada per bizantins i musulmans Batalla

0

250

500

750 1.000 km

ARÀBIA

OM

AN

La Meca

a

Conquestes després de la mort de Mahoma (632 dC) Conquestes dels califes ortodoxos (632-660) Conquestes dels omeies (660-750) Imperi bizantí (en la segona meitat del segle VII) Fronteres actuals

Kabul

Esfahan

Bàssora

Qadisiyya

Badr 624

R

Expansió de l’islam

Kerbala

PÈRSIA

Medina

M

EGIPTE

Nišapur

Nihavand

Bagdad Ctesifont

us

Sicilia

Kairouan

Bukhara Samarcanda

Va l l

Conquistes abbassides cap al 827

TURQUESTAN

ia

MAGRIB

Constantinoble

570 Naixement de Mahoma

Talas 751

ÈNIA

sp

M a r

ARM

Cà

IMPERI

Mar Negra

ar

Búlgars

M

Toledo Còrdova

Pobles asiàtics

Setges de Constantinoble pels àrabs (674-678 i 717-718)

de l’ Ind

Serbis Roma

Sardenya

600 dC

Àvars

Croats

SÍRIA

Poitiers 732

FRANC AL-ANDALUS

22

TRÀCIA

Roma

MAURITÀNIA

S

Negra ar

ÀSIA

Cartago Nova Tingis

ar

C

Tarraco

Emerita Augusta

ATLÀNTIC

M

ITÀLIA

Massàlia

HISPÀNIA

OCEÀ

OCEÀ ATLÀNTIC

Guadalete 711

Danubi

GÀL·LIA

Nil

Continuem l’estudi de les civilitzacions medievals amb l’anàlisi de l’islam, una civilització que, des de la península Aràbiga, es va estendre en aquest període per les dues vores de la Mediterrània.

Per fer-ho, centrarem l’atenció en alguns aspectes bàsics, com l’origen i l’abast posterior, l’organització política, econòmica i social, la rica i variada cultura, i l’extens llegat artístic.

També n’analitzarem altres aspectes essencials, com la religió, els canvis que va introduir en la vida quotidiana i l’organització de les ciutats musulmanes.

en

Iem

OCEÀ ÍNDIC

622 Any de l’hègira. Mahoma es trasllada a Yatrib

Els apartats TÈCNIQUES i REPTE els trobareu en l’espai personal del web www.barcanova.cat.

JUGA AMB EL TEMPS Observa l’eix i contesta les preguntes següents: 1. Quants anys tenia Mahoma quan es va traslladar a Yatrib?

2. Quants anys faltaven en aquell moment per al final de l’edat mitjana?

3. Quins califats van existir en aquell període? De cada un, digues-ne el nom i calcula’n la durada temporal: 4. Sota quin califat van envair els musulmans la península Ibèrica?

5. Quant fa que es va acabar el regne visigòtic de Toledo?

700 dC

800 dC

900 dC

1000 dC

1100 dC

1200 dC

1300 dC

1453 dC

1100 dC

1200 dC

1300 dC

1453 dC

843 Divisió de l’Imperi carolingi

711 Invasió musulmana de la península Ibèrica. Fi del regne visigòtic de Toledo

700 dC

800 dC

900 dC

Bagdad

Medina

632 Inici del califat ortodox.

La capital s’estableix a Medina

Damasc

638 S’inicia la construcció de la mesquita de la Meca

1000 dC

1453 Els turcs conquereixen Constantinoble

750 Inici del califat abbassí. La capital s’estableix a Bagdad 661 Inici del califat omeia. La capital s’estableix a Damasc

1055 Els turcs van conquerir el califat abbassí

859 Fundació de la madrassa de Fes

1193 Mort de Saladí (1138-1193). La tomba és a Damasc

1180-1225 Govern del califa al-Rasid

1258 Presa de Bagdad pels mongols

23

UNITAT 2 » L’ISLAM

1. EL NAIXEMENT DE L’ISLAM

L’Aràbia preislàmica Mar Negra

Mar

Càspia

1.1 Aràbia abans de Mahoma

Bàssora Go

lf

Siraf Pè

Medina (Yatrib)

Ormuz

rs

ic

a r

La Meca R o j a

24

Esfahan

Jerusalem Petra

M

Després de la mort de Mahoma, la religió islàmica quedà fixada en l’Alcorà, el llibre sagrat dels musulmans. Els qui la practiquen s’anomenen musulmans, és a dir, ‘submisos’ o ‘creients’, i han de complir cinc preceptes religiosos, considerats els pilars de l’islam, i unes quantes normes de comportament.

• Els preceptes religiosos són cinc: la professió de fe («No hi cap altre déu fora d’Al·là, i Mahoma és el profeta de Déu»); l’oració cinc vegades al dia mirant a la Meca i l’oració comunitària cada divendres a la mesquita; l’almoina als necessitats; el dejuni en el mes del ramadà des de la sortida fins a la posta del sol; i el pelegrinatge a la Meca, almenys una vegada a la vida.

• Les normes de comportament permeten la poligàmia i prohibeixen beure alcohol, menjar carn de porc i els jocs d’atzar. Altres normes diuen que la vida del musulmà s’ha de regir pels principis d’igualtat, tolerància, germanor i unitat.

Cap a la Xina Damasc

Z YA

1.3 La religió islàmica

Nišapur

HI

En el segle vii, Mahoma (a qui els musulmans anomenaven Muhàmmad) va aconseguir unir els àrabs sota una nova religió: l’islam. Mahoma va néixer l’any 570 a la ciutat de la Meca en el si d’una família acomodada. Va quedar orfe a sis anys, i ben aviat va començar a treballar com a caravaner al servei de Jadicha, una viuda rica, amb qui es va casar a vint-i-cinc anys.

Transformat en un mercader ric i respectat, solia retirar-se a meditar a una cova del mont Hira, pròxima a la Meca. Allà, l’any 610, va tenir una visió de l’arcàngel Gabriel, que li va ordenar de memoritzar i recitar els versos que contenen la doctrina d’Al·là. A partir de llavors va començar a predicar una nova religió, l’islam, que significa ‘submissió a la voluntat d’un Déu únic: Al·là’.

E

1.2 Mahoma

Mar Mediterrània

IPT EG

L’islam va néixer a la península Aràbiga, un territori gairebé desèrtic situat a l’Orient Mitjà, entre la Mar Roja i el golf Pèrsic. A principis del segle vii, Aràbia estava habitada per moltes tribus independents i enfrontades entre elles. Les de l’interior practicaven el pasturatge nòmada i tenien una religió fetitxista. Les assentades a la costa eren sedentàries, es dedicaven a l’agricultura o al comerç, i eren politeistes.

Aquest era el cas de la regió del Hijaz, transitada per caravanes de comerciants i on destacaven les ciutats de la Meca i Yatrib (Medina).

Els únics elements comuns de tots els àrabs eren la llengua àrab i el culte a la Pedra Negra. La Pedra Negra és un fragment de pedra basàltica que es venerava, al costat de nombrosos ídols, en el santuari de la Kaaba, a la Meca.

Antioquia

Sana IEMEN

OCEÀ ÍNDIC

Aràbia i l’Orient Mitjà en temps de Mahoma Aràbia Imperi bizantí

Imperi persa sassànida Principals rutes comercials

L’Alcorà, o llibre sagrat, i la sunna

L’Alcorà és el llibre sagrat dels musulmans. El nom prové de la paraula quran, que significa ‘recitació’, perquè conté els versos recitats per Mahoma amb la doctrina revelada per Al·là.

Consta de 114 sures (capítols), dividides en aleies o versicles.

La sunna, o tradició, és, per a molts musulmans, una altra font de l’islam. És una recopilació de tradicions sobre diversos temes basades en el que diu o fa el profeta.

Fins al segle ix, en què fou compilada, es va transmetre de forma oral.

Els llocs sants de l’islam. La Kaaba 1

2

3

4 Tela que cobreix la Kaaba

Columnes de fusta Parets de marbre

Franja de textos de l’Alcorà

Làmpades

Pedra d’Ismael Terra de marbre Carreus de granit Porta de la Kaaba (mur est) Reforç per facilitar l’evacuació de l’aigua

L’islam té diversos llocs sants.

Aquests són la ciutat de la Meca, on s’ubica el santuari de la Kaaba (1); la ciutat de Medina, on hi ha la mesquita del profeta (2); i la mesquita de la Cúpula de la Roca (3), situada a Jerusalem i alçada en el lloc des del qual, segons la tradició, Mahoma va ascendir al setè cel.

El santuari de la Kaaba (4), o casa d’adoració, és el lloc més sagrat per als musulmans. Segons la tradició islàmica, fou construït per Abraham i el seu fill Ismael per ordre d’Al·là.

Actualment, és un recinte de pedra sense finestres i cobert amb un mantell negre que conté textos de l’Alcorà escrits en or. Les parets de l’interior i el terra són de marbre.

En un dels cantons exteriors hi ha la Pedra Negra. Aquesta pedra marca el punt de partida de les voltes rituals que els musulmans fan al voltant del santuari.

Pedra Negra (cantó sud-est)

AVANÇA EN COMPETÈNCIES

Treballar amb mapes 1. Quines eren les principals àrees geogràfiques de l’Aràbia preislàmica?

Treballar amb imatges 3. De quins materials està fet el santuari de la Kaaba?

4. Per què és el lloc més sagrat dels musulmans?

2. En quina de les àrees anteriors es localitzen Iemen, Yatrib i la Meca?

5. On se situa la Pedra Negra?

25

UNITAT 2 » L’ISLAM

Els mongols prenen Bagdad.

Fi del califat abbassí

CALIFAT ABBASSÍ (cessament de l’expansió)

1055

2.2 La creació d’un gran imperi Després de la mort de Mahoma el 632, els musulmans, impulsats per la força de la fe i d’un poderós exèrcit, formaren un gran imperi durant els segles vii i viii. L’expansió musulmana es va dur a terme en tres etapes: • El califat ortodox (632-661). Els successors de Mahoma es van triar entre els familiars i amics d’aquest; adoptaren el títol de califa o «successor del missatger de Déu»; i residiren a Medina.

En aquest període, l’islam es va estendre per Síria, Palestina, Egipte, part del nord d’Àfrica, Mesopotàmia i Pèrsia.

• El califat omeia (661-750). Es va implantar la successió hereditària en la família dels omeies, i la capital del califat es va traslladar a Damasc. L’imperi musulmà va arribar, en aquest moment, a l’expansió màxima en estendre’s, per l’oest, cap al nord d’Àfrica i la península Ibèrica, i fins al Turquestan i la vall de l’Indus, per l’est.

• El califat abbassí (750-1055). Després del destronament dels omeies per part de la dinastia abbassí, la capital es va traslladar a Bagdad; i, després de les conquestes de Creta i de Sicília, l’expansió musulmana es va aturar. Finalment, els turcs van conquerir el califat l’any 1055, encara que els reis abbassís es van mantenir sota el domini turc fins a la presa de Bagdad pels mongols, l’any 1258.

2.3 L’organització de les terres conquerides

• El govern de l’imperi estava en mans del califa. Aquest era consi-

derat «l’ombra de Déu sobre la Terra», per la qual cosa concentrava el poder religiós i polític. Com a cap religiós, presidia l’oració comunitària del divendres; i com a cap polític, governava, administrava la justícia i dirigia l’exèrcit. El califa es feia ajudar pel visir o primer ministre, que dirigia els altres funcionaris de l’administració.

• L’administració de l’imperi es va organitzar en províncies o cores, en les quals comandava un governador, emir o valí. Altres càrrecs de l’administració califal van ser el superintendent financer; i el jutge o cadi, que administrava la justícia. Els habitants de les províncies pagaven dos tipus d’impostos: un per la quantitat de terres que tenien i un altre que era personal. Aquest darrer cessava quan es convertien a l’islam.

26

827

Els turcs seljúcides prenen Bagdad, però hi mantenen els reis abbassís

Capital a Bagdad

Sicília i Creta

Capital a Damasc

750

Batalla de Poitiers.

Derrota musulmana pels francs

732

711 709

Vall de l’Indus Península Ibèrica (711-722)

CALIFAT OMEIA

Mahoma va començar a predicar la seva doctrina a la ciutat de la Meca, on es va enemistar amb els comerciants rics. L’any 622 va haver de fugir de la ciutat i es va traslladar a Yatrib, que des de llavors va adoptar el nom de Medina, la ciutat del profeta. Aquell any, anomenat de la fugida o hègira, es va prendre com a punt de partida del calendari musulmà.

Després de convertir-se en cap polític i religiós de la ciutat de Medina, va reclutar un exèrcit i va conquerir la Meca el 630. Quan va morir, dos anys més tard, gairebé tot Aràbia era musulmana.

L’islam 1258

Turkestan Nord d’Àfrica (686-711)

686 Capital a Medina

661

Pèrsia

651 647 643 635 632

637 636

622 570

CALIFAT ORTODOX

2.1 Els inicis de l’islam

La línia del temps

Nord d’Àfrica (647-649) Egipte

Palestina (637-640) Mesopotàmia Síria (635-636) Mort de Mahoma

INICI DE L’ISLAM

2. L’EXPANSIÓ ISLÀMICA

Comença l’era islàmica. Hègira Naixement de Mahoma

AVANÇA EN COMPETÈNCIES

Fer ús d’informació temporal 1. Quants anys van tardar

musulmans a formar l’imperi?

els

L’expansió musulmana REGNE

Khàzars

MAGRIB

Antioquia

Sicilia

Creta M e d i t e r

Kairouan

Tahuda 683

Rodes 654

r à n i a

LÍBIA

Marràqueix

ÈNIA

BIZANTÍ

Alexandria

TRIPOLITÀNIA

M E TÀ SO M PO IA Siffin 657

Damasc

Badr 624

R oj

0

250

500

Esfahan

ARÀBIA

OM

AN

La Meca

a

Regne franc (cap al 750) Zona disputada per bizantins i musulmans Batalla

Kabul

Bàssora

Medina

ar

Expansió de l’islam Conquestes després de la mort de Mahoma (632 dC) Conquestes dels califes ortodoxos (632-660) Conquestes dels omeies (660-750) Imperi bizantí (en la segona meitat del segle VII) Fronteres actuals

PÈRSIA

Bagdad

Qadisiyya

M

EGIPTE

Nišapur

Nihavand

Ctesifont Yarmuk Kerbala 636 Jerusalem – Al Fustat

Bukhara Samarcanda

ia

M a r

Còrdova

ARM

Constantinoble

Conquistes abbassides cap al 827

sp

Guadalete 711

IMPERI

Sardenya

TURQUESTAN

Cà

Toledo

Mar Negra

ar

AL-ANDALUS

Talas 751

M

Búlgars

s

Serbis Roma

de l’ Indu

FRANC

Setges de Constantinoble pels àrabs (674-678 i 717-718)

Va l l

OCEÀ

Croats

ATLÀNTIC

Pobles asiàtics

Àvars

SÍRIA

Poitiers 732

en

Iem

750 1.000 km

OCEÀ ÍNDIC

Treballar amb mapes 2. Situa cada ciutat en la fase de la conquesta que li correspongui i digues a quin país actual pertany: Marràqueix Damasc Alexandria Còrdova Bagdad

Participar en l’aprenentatge 3. Completa la taula per comparar les etapes d’expansió musulmana: Cronologia i capital

Conquestes

Califat ortodox

Califat omeia

Califat abbassí

Comprendre la realitat històrica 4. Ordena aquests personatges segons la importància que van tenir: valí

califa

visir

cadi

27

UNITAT 2 » L’ISLAM

3. LES ACTIVITATS ECONÒMIQUES 3.1 Les noves pràctiques agràries La ramaderia nòmada de camells, ovelles i cabres es va continuar practicant a les àrees desèrtiques i així s’obtenien llet, pell, llana, carn i força animal útil per al transport terrestre. No obstant això, com a conseqüència de l’enorme extensió geogràfica que va assolir l’imperi, l’agricultura es va convertir en la base de l’economia musulmana i va donar ocupació a la majoria de la població.

• La diversitat dels conreus fou la nota dominant. Així, a les valls regades d’Orient es va cultivar blat dur, arròs, cotó, canya de sucre, safrà, morera, cítrics (taronja amarga, llimona, llima) i verdures (espinacs, espàrrecs, carxofes i albergínies). Molts d’aquests conreus es van difondre des d’Orient fins a la part occidental de l’imperi musulmà.

• Les tècniques agràries també van canviar. Així, els sistemes de regatge van millorar amb l’ús de sínies per extreure l’aigua, la construcció de séquies per distribuir-la, i l’ús dels pous i aljubs per emmagatzemar-la. També es van cultivar els vessants de les muntanyes mitjançant terrasses.

• La propietat privada de la terra conquerida es va mantenir en general en mans dels antics propietaris, els quals van conservar les seves possessions, a canvi del pagament d’impostos. Ara bé, les terres dels estats sotmesos es van repartir entre el califa, a qui corresponia una cinquena part de les terres, i l’aristocràcia musulmana.

3.2 L’artesania i el comerç Altres activitats econòmiques essencials van ser l’artesania i el comerç, que solien localitzar-se a les ciutats.

• L’artesania es feia en tallers petits, on també venien els productes fabricats. Entre aquests, hi havia teixits de cotó i de lli; catifes i tapissos; articles de cuir, ceràmica i metall; metalls preciosos i joies; perfums i paper.

• El comerç es va beneficiar de la posició de l’imperi entre Europa i Orient. El transport dels productes es duia a terme per terra mitjançant caravanes de camells; i per mar amb vaixells de vela.

Les rutes comercials recorrien grans distàncies, al llarg de la Mediterrània i de l’oceà Índic, l’interior d’Àfrica, l’Extrem Orient (la Xina i l’Índia) i el nord d’Europa. Els principals nuclis comercials eren les ciutats de Damasc, Bagdad, el Caire, Alexandria i Fes. Els productes que hi circulaven eren sobretot articles de luxe com ara metalls, pells, sedes, teixits, espècies i esclaus.

Per als intercanvis comercials, els musulmans van usar diversos sistemes de pagament, com ara la moneda d’or (el dinar), la moneda de plata (el dírham), la lletra de canvi i el xec.

28

Noves tècniques agràries 1

2

L’escassetat d’aigua en bona part dels territoris de l’imperi va dur els musulmans a desenvolupar les tècniques de reg.

L’aigua s’extreia mitjançant sínies (1), que eren rodes mogudes per corrents d’aigua, o per animals, submergides parcialment en l'aigua i que es movien a través de catúfols o recipients.

L’aigua es duia al camp mitjançant séquies o canals (2).

El comerç

El dinar o moneda d’or era un dels sistemes de pagament que s’usaven en els intercanvis comercials.

El comerç i les rutes comercials Principals rutes comercials en el món musulmà durant l’edat mitjana Orient Àfrica Europa-Mediterrània

Venècia Bordeus

Dan

ubi

Marsella

ar

M a r Ne g r a

Cà

OCEÀ

Tunis Almeria

Palerm

Bugia

Fes

Mediterrània Trípoli

Barca Alexandria

Antioquia Alep Eu

De la Xina

Nišapur

Coure Sedes Pells Teixits

fra Damasc tes Jerusalem −ˉ t Al Fusta

Plata

Kabul

is gr Ti

Màlaga Ceuta

Or Samarcanda

ia

Mar

sp

Constantinoble Còrdova

Principals productes

M

ATLÀNTIC

Verdun

Perfums

Bàssora

Pedres precioses

Shiraz

Porcellana

Siraf De l’Índia

Animals exòtics

Nil

Fusta Ivori Estany

La Meca

Ambre Ferro Sal

OCEÀ Aden

ÍNDIC

Espècies Esclaus 0

250

500

750

1.000 km

AVANÇA EN COMPETÈNCIES

Comprendre la realitat històrica 1. Quines novetats agràries van introduir els musulmans a les terres conquerides?

Treballar amb mapes històrics 2. Fixa’t en el mapa i respon:

a) Quins avantatges geogràfics afavorien el comerç en el món islàmic?

b) Digues una àrea geogràfica de gran concentració de nuclis i rutes comercials:

c) Digues dos exemples de productes que arribaven a la Mediterrània des de molt lluny:

29

UNITAT 2 » L’ISLAM

4. LA SOCIETAT I LA VIDA QUOTIDIANA

Homes i dones.

La vida domèstica

4.1 L’organització social La societat musulmana era molt diversa, per la gran extensió del seu imperi. Hi havia diferents grups ètnics, com ara àrabs, berbers i esclaus negres o eslaus; i diverses religions, com la musulmana, la cristiana i la jueva. Aquesta pluralitat ètnica i religiosa va condicionar l’estructura social, composta per tres grups fonamentals: • L’aristocràcia, que era un grup molt reduït, la majoria d’origen àrab. Tenia grans propietats procedents dels botins de guerra i donava ocupació als alts càrrecs del govern i de l’administració.

• La massa popular, que incloïa camperols, artesans i comerciants lliures. Dins d’aquest grup es diferenciaven les persones convertides a l’islam, anomenades mawlà, i les persones que pertanyien a les poblacions protegides, anomenades dhimmí, cristians i jueus que no es van convertir a l’islam i que van conservar la religió, la forma de govern i les lleis pròpies. Aquests darrers pagaven més impostos que els conversos.

• Els esclaus, que eren presoners de guerra o procedien del comerç.

4.2 Els canvis en l’alimentació L’alimentació estava condicionada pels preceptes religiosos, que prohibien el consum d’alguns productes com ara el vi, la carn de porc i la sang. També depenia del nivell social: • Els més pobres menjaven ordi cuinat amb aigua o llet, i dàtils.

• Els més rics consumien carns variades; peixos; verdures; fruits secs; diversos tipus de dolços, edulcorats amb canya de sucre i mel; i sucs de fruita diferents.

4.3 Els habitatges Les cases eren sòbries, sense ornaments a la façana i amb poques finestres, per preservar la intimitat. Només hi havia una entrada i era una porta recolzada.

Les dels pobres només tenien un pati petit i una o dues habitacions, amb funcions específiques: sala, cuina, dormitori, etc.

Les dels més adinerats s’organitzaven al voltant d’un pati interior ampli i solien tenir dues plantes. A la planta baixa hi havia la cuina, el rebost, la latrina i la sala de recepció per a les visites; i a la planta de dalt, les habitacions privades.

Els homes i les dones ocupaven espais separats: els homes es reservaven la zona pròxima a l’entrada; i les dones vivien a l’harem, situat a la part de darrere o a les golfes.

De mobiliari n’hi havia poc i variava segons el nivell social. Els rics tenien baguls, taules baixes, i coixins per menjar, divans que envoltaven el mur de la sala i llits amb potes. Els pobres guardaven la roba i els estris en nínxols, dormien en estores a terra, i s’il·luminaven amb espelmes de seu i amb llums d’oli.

30

En la família musulmana, l’espòs tenia l’autoritat absoluta sobre l’esposa i els fills.

Els homes rics, segons la llei alcorànica, podien tenir fins a quatre dones (poligàmia), sempre que les condicions econòmiques permetessin mantenir-les i també els fills.

Les dones estaven sempre sota la tutela de l’home, primer del pare i més endavant de l’espòs. Vivien recloses en una part especial de la casa, (l’harem), de la qual només sortien acompanyades i amb permís.

La tasca principal que tenien era ocupar-se de la casa i tenir cura dels fills. Tanmateix, se’ls permetia exercir alguns oficis, com ara el de llevadora, dida, cantora o ballarina.

També hi va haver poetesses i metgesses entre les classes més altes.

SAB I E S Q UE …?

La universitat de Qarawiyyin, situada a la ciutat de Fes (el Marroc), que és considerada la més antiga del món, va ser fundada l’any 859 per una dona musulmana rica que es deia Fàtima al-Fihri. Aquesta dona va néixer a Kairouan (Tunísia) l’any 800 i va morir a Fes l’any 880.

La casa musulmana Balcó (zona molt usada a l’estiu)

1

Galeria

2

Coronella

Pati Habitació

Cuina

Harem Sala d’estar

3

L’habitatge musulmà és un reflex del caràcter íntim i familiar de la vida característica d’aquesta civilització. Per això, era sobri, sense ornaments i amb poques finestres a l’exterior. A més, les poques finestres que hi havia es dissimulaven mitjançant una gelosia o una coronella.

1. Pati d’una casa musulmana.

2. Porta d’accés al balcó d’una casa musulmana.

3. Interior d’una casa musulmana.

AVANÇA EN COMPETÈNCIES

Comprendre informacions 1. En el món islàmic tothom havia de ser musulmà.

Treballar amb imatges 3. Observa la casa musulmana. Quin creus que era el

Diferenciar idees essencials 2. Amb quins criteris es poden classificar els grups

Obtenir informació 4. Busca informació sobre una dona musulma-

Fals o cert?

que formaven la societat musulmana medieval? Tenint present això, fes un esquema en el teu quadern.

nivell social del propietari?

na important del passat i completa:

va viure a en el segle

i va destacar

.

31

UNITAT 2 » L’ISLAM

5. LA CIUTAT MUSULMANA

La ciutat i els carrers Entrada a la medina

Les ciutats musulmanes eren la seu del govern, i concentraven les activitats artesanals, comercials, religioses i culturals.

Estaven emmurallades i tenien un plànol irregular, format per carrers estrets i tortuosos, que en la majoria de casos eren carrers que no tenien sortida.

S’organitzaven a partir d’un nucli central, anomenat medina, al qual s’afegien una sèrie de ravals o barris extramurs.

5.1 La medina i els seus edificis La medina era la part de la ciutat situada dins les muralles. Tenia una alcassaba; és a dir, un recinte fortificat, col·locat a la part més elevada de la ciutat, per defensar la població. A més a més, diversos barris de la medina tenien unes portes que es tancaven a la nit, de manera que quedaven aïllats de la resta de la ciutat.

En totes les medines hi havia uns edificis i espais públics essencials.

Els més destacats eren la mesquita principal, el soc, els banys públics i els alfòndecs.

• La mesquita principal era l’edifici per a l’oració col·lectiva del divendres al migdia, obligatòria per als homes, ja que l’oració diària es feia a les mesquites més petites del barri.

També era la seu del cadi o jutge; el lloc on hi havia l’escola alcorànica i un centre de reunió general.

• El soc es localitzava en els carrers pròxims a la mesquita principal. Era el mercat on els artesans venien els productes: vestits, teles, perfums, sabates, etc.

Juntament amb els artesans, s’instal·laven en el soc una gran diversitat de botiguers: venedors d’espècies, carnissers, verdulaires, canviadors, etc.

• Els banys públics els utilitzaven tots els habitants de la ciutat.

Seguien un model semblant al dels banys romans, i tenien sales d’aigua tèbia, calenta i freda.

Hi acudien els homes i les dones en horari diferent: els homes al matí, i les dones i els infants a la tarda.

• Els alfòndecs eren grans magatzems on els mercaders estrangers podien allotjar-se, guardar les mercaderies i dur a terme activitats comercials.

5.2 Els ravals de les ciutats Els ravals eren barris situats fora del recinte emmurallat. Els habitaven persones amb ingressos baixos i, quan creixien molt, s’envoltaven d’una muralla pròpia.

Més enllà dels ravals, s’estenia el camp, en el qual s’intercalaven les almúnies o finques d’esbarjo dels més rics. Les usaven sobretot a l’estiu, però també per descansar de la bullícia i de les males olors de la ciutat.

32

Els banys públics

El bullici del soc 1

3

2

4 5 1. Coberta de canyís.

2. Tallers botiga adossats al mur.

3. Ceràmica.

4. Catifes.

5. Espècies.

Els carrers del soc eren estrets i bulliciosos. Solien cobrir-se amb teles o canyís per protegir del sol els vianants.

A més dels tallers botiga dels artesans, al soc hi oferien els seus serveis arrencaqueixals, barbers i persones dedicades a l’entreteniment, com ara empassafocs, acròbates i endevins.

El traçat de la ciutat

Alfòndec

Soc

Banys Mesquita de barri

Alcassaba Mesquita principal

Raval

Entrada a la medina Muralles

Almúnia

AVANÇA EN COMPETÈNCIES

Comprendre informacions 1. Com era el plànol urbà? I els carrers?

Interpretar espais i paisatges 2. Observa el dibuix de la ciutat i respon:

a) Quins elements tenien una funció defensiva?

b) Quins espais religiosos hi havia? c) Digues dos llocs per on tothom passava sovint: d) On eren els ravals? e) Què era una almúnia? f) Què era un alfòndec?

g) Digues un inconvenient de viure en una ciutat com aquesta:

33

UNITAT 2 » L’ISLAM

6. EL LLEGAT ARTÍSTIC 6.1 L’arquitectura i la decoració La religió islàmica prohibeix representar figures humanes i animals.

Per això, les manifestacions artístiques principals són l’arquitectura i les arts aplicades, que inclouen una gran diversitat de petits objectes fets de ceràmica, fusta, ivori, bronze i cuir.

La decoració exterior dels edificis era molt sòbria, però els interiors es recobrien amb marbres, enrajolats i planxes de guix i de fusta.

Els motius principals van ser dibuixos de vegetals estilitzats, anomenats ataurics; figures geomètriques entrellaçades formant estrelles o polígons, conegudes amb el nom de llaceries; i inscripcions amb versicles de l’Alcorà, o epigrafia.

Les aportacions islàmiques 1

2

3

4

6.2 La mesquita i altres edificis La mesquita és l’edifici musulmà més destacat. L’estructura es basa en la casa de Mahoma, a Medina, i consta de dues parts: el pati i la sala d’oració.

• El pati és un espai obert, envoltat per un pòrtic. Hi ha la font de les ablucions, on els fidels es renten i es purifiquen abans d’orar, i una torre o minaret, des de la qual el muetzí crida els fidels a l’oració.

• La sala d’oració és un espai cobert, dividit en naus per suports i arcs. Un dels murs, l’alquibla, s’orienta cap a la Meca, i s’identifica perquè en el centre té el mihrab, un nínxol buit que conté l’Alcorà.

Entre les mesquites més destacades hi ha les de Damasc, Kairouan, Samarra, Jerusalem i Còrdova. Algunes mesquites tenen planta central, com la de la Cúpula de la Roca, a Jerusalem, construïda en el segle vii.

Els palaus eren la residència dels califes. Tenien una part pública, on hi havia la sala del tron; i una part privada, on hi havia les habitacions, els banys i l’harem. Tots aquests palaus tenien jardins i fonts.

Uns altres edificis construïts pels musulmans van ser alcassabes, o recintes fortificats; mausoleus, o sepulcres, i madrasses, o centres d’estudis alcorànics o seculars.

2 1

34

5

6

En arquitectura es van usar materials pobres, com el maó, el guix i la fusta. Els suports emprats van ser la columna i el pilar, sobre els quals descansaven els arcs de ferradura (1), apuntats (2) o lobulats (3). I les cobertes eren allindanades o voltades.

La decoració interior es va fer amb atauric (4), llaceries (5) o epigrafia (6).

El mihrab (1) és un nínxol que identifica l’alquibla o mur orientat cap a la Meca vers el qual han de mirar els musulmans per resar.

S’hi pot col·locar l’Alcorà sobre un faristol.

El minbar (2) és una trona en la qual se situa l’imam que dirigeix l’oració del divendres. Consta d’una escala i una plataforma superior. Segons la tradició, aquesta plataforma està reservada a Al·là, per la qual cosa l’imam no ocupa cap d’aquests espais i se situa a l’esglaó immediatament inferior.

La mesquita. Elements i espais Mihrab Sala d’oració

Mur de l’alquibla

Minaret

Font

Pati

Rellotge de sol

Planta de la mesquita

Naus porticades Pati Sala d’oracions Mihrab Minaret

AVANÇA EN COMPETÈNCIES

Analitzar estils 1. Identifica en les il·lustracions de les dues pàgines els elements constructius propis de l’arquitectura musulmana: 2. Quin tipus de decoració mostren les imatges?

Conèixer l’art 3. En què es van inspirar per fer el model de construcció de les mesquites?

4. Quin contrast aprecies entre l’exterior i l’interior dels edificis musulmans?

5. Descriu el recorregut que faria un musulmà que anés a pregar a la mesquita del dibuix:

35

UNITAT 2 » POSA A PROVA EL TEU APRENENTATGE

» POSA A PROVA EL TEU APRENENTATGE 1. Completa la llista dels cinc preceptes religiosos de l’islam:

a) Soc:

a) Fer professió de fe. b) P regar

4. Defineix breument aquests termes: b) Califa:

vegades cada dia i el

c) Dírham:

en comunitat. c)

.

d)

en el mes del

e)

d) Hègira: e) Cadi:

.

f) Séquia:

.

g) Mawlà: h) Alcassaba: i) Atauric: j) Minbar:

5. Identifica els elements de la mesquita assenyalats en aquesta imatge i escriu el nom de cada un:

A

2. Ordena cronològicament aquests períodes i es-

B

criu-ne les capitals on es van localitzar: a) Califat abbassí b) Califat ortodox c) Califat omeia

3. Marca les aportacions dels musulmans en l’agricultura i l’alimentació: molí de blat blat de moro raïm safrà canya de sucre

sínia gall dindi tomàquet figuera albergínia

A.

B.

C.

D.

36

C

D

POSA A PROVA LES TEVES COMPETÈNCIES « UNITAT 2

» POSA A PROVA LES TEVES COMPETÈNCIES Troben el manuscrit més antic de l’Alcorà La universitat anglesa de Birmingham ha trobat a la biblioteca un dels fragments de l’Alcorà més antics del món. Els fragments estan escrits en una forma antiga d’àrab, i es creu que daten dels 20 anys següents a la mort del profeta Mahoma, l’any 632, i que potser el copista els coneixia i havia sentit predicar-los a Mahoma. El manuscrit està compost per dos fulls de pergamí que contenen parts de les sures o capítols 18 a 20 de l’Alcorà.

Els fragments els va descobrir un catedràtic que feia una investigació, per la qual cosa va sol·licitar estudis de radiocarboni. Les anàlisis van establir, amb una probabilitat del 95 per cent, que el material va ser escrit entre els anys 568 i 645, cosa que el situa en el període en què es va iniciar l’islam amb la predicació de Mahoma a la Meca.

Segons sembla, el text data de l’època dels primers califes, que van governar a la comunitat entre els anys 632 i 661: l’anomenat califat ortodox, únic reconegut per sunnites i xiïtes. Va ser el califa Abú Bakr, el primer líder de la comunitat musulmana després de Mahoma que va ordenar la recopilació de tot el material alcorànic en un mateix volum. La forma final, la de l’actual Alcorà, es va completar i es va fixar sota la direcció del tercer líder, el califa Uthman.

Traduït i reelaborat a partir d’un article del diari www.deia.com

1. En el primer paràgraf del text es fa referència a un

element comú a tots els habitants de l’Aràbia preislàmica. a) Quin és? b) Quin altre element tenien en comú les tribus preislàmiques?

2. Contesta aquestes preguntes:

3. En el text s’esmenta el califat ortodox. Durant quants d’anys va ser vigent? Anomena algun dels califes que el van dirigir:

4. Quan es va escriure l’Alcorà, Mahoma encara era viu? Basa’t en la informació per respondre.

a) Com s’ha establert l’antiguitat d’aquest fragment de l’Alcorà?

5. Calcula, aproximadament, els anys que té el manuscrit. Converteix-los després a segles. b) Quin marge d’error té la datació cronològica usada?

37