AXIOMA: MATEMÀTIQUES EDUCACIÓ INFANTIL

x

a i ma

m at e m à t i q u e s

Educació Infantil

Proposta

metodològica AUTORES à beth Colom

Elisa l Anna Nada à Anna Sarr

Presentació del projecte La paraula clau és canvi. Un canvi en la manera de fer i d’actuar per part dels mestres, i un canvi en la manera de fer i d’aprendre per part dels alumnes. Un trencament de sistemes tradicionals i conservadors, arrelats durant molt temps en les nostres aules.

Hi ha una frase que defineix molt bé la nostra manera de pensar, i que dóna personalitat a aquest projecte; és la següent: M’ho van dir i ho vaig oblidar, ho vaig veure i ho vaig entendre, ho vaig fer i ho vaig aprendre.

CONFUCI

Objectiu principal L’objectiu fonamental de l’Educació Infantil és educar per viure i conviure en el nostre món actual. Aconseguir alumnes amb un pensament crític, amb un bon nivell de raonament, capaços de relacionar coneixements i fer de l’assaig-error una manera d’avançar.

Segons el currículum d’Educació Infantil, el desenvolupament de les capacitats i la seva interrelació ha de permetre als nens i a les nenes créixer integralment com a persones en el món actual, amb uns aprenentatges continuats i progressius, que seguiran a l’etapa d’Educació Primària amb el desenvolupament de les competències bàsiques.

Les nou capacitats es desenvoluparan entorn dels eixos següents: r Aprendre a ser i actuar d’una manera cada vegada més autònoma 1. Progressar en el coneixement i domini del seu cos, en el moviment i la coordinació, tot adonant-se de les seves possibilitats.

2. Assolir progressivament seguretat afectiva i emocional i anar-se formant una imatge positiva d’ell mateix i dels altres.

3. Adquirir progressivament hàbits bàsics d’autonomia en accions quotidianes, per actuar amb seguretat i eficàcia. r Aprendre a pensar i a comunicar 4. Pensar, crear, elaborar explicacions i iniciar-se en les habilitats matemàtiques bàsiques.

5. Progressar en la comunicació i expressió ajustada als diferents contextos i situacions de comunicació habituals per mitjà dels diversos llenguatges. r Aprendre a descobrir i tenir iniciativa 6. Observar i explorar l’entorn immediat, natural i físic, amb una actitud de curiositat i respecte i participar, gradualment, en activitats socials i culturals.

5

7. Mostrar iniciativa per afrontar situacions de la vida quotidiana, identificar-ne els perills i aprendre a actuarhi en conseqüència. r Aprendre a conviure i habitar el món 8. Conviure en la diversitat, avançant en la relació amb els altres i en la resolució pacífica de conflictes.

9. Comportar-se d’acord amb unes pautes de convivència que els portin cap a una autonomia personal, cap a la col·laboració amb el grup i cap a la integració social.

Per poder portar a terme aquestes capacitats, la manera de fer i actuar dels mestres i de l’escola en general ha de canviar. Hem de deixar enrere l’escola tradicional i avançar cap a una escola més competencial.

Metodologia general Partim de la teoria constructivista de l’aprenentatge, segons la qual l’aprenentatge es dóna quan aquest es relaciona de forma substantiva i no arbitrària amb allò que ja sabem. Amb aquest nou material hem de provocar que hi hagi un permanent canvi a través d’un equilibri i un desequilibri. És llavors quan l’alumne va integrant els nous aprenentatges atribuint-los nous significats. Aquests nous aprenentatges són els que donaran lloc al seu desenvolupament personal.

Un dels principals objectius del constructivisme és que l’alumne aprengui, construeixi coneixements de manera significativa i funcional. Cal, doncs, que l’alumne sigui capaç d’aplicar allò que ha après per resoldre problemes de la vida quotidiana. Així, el constructivisme afavoreix que els alumnes facin aprenentatges reals centrats en la vida quotidiana, la qual cosa fomenta una educació integral i una autonomia personal.

Cal que tot allò que s’aprèn a l’escola es pugui aplicar a la vida real, que serveixi en un moment o altre per avançar al llarg de la vida.

Els aprenentatges que es realitzen a l’escola han de poder-se aplicar a l’entorn immediat de l’alumne. A través del constructivisme, el mestre facilita l’aprenentatge a l’alumne i ell l’interioritza i se’l fa seu.

Per tal que els aprenentatges siguin significatius ens calen una sèrie de condicions. Per una banda, cal tenir en compte els coneixements previs dels alumnes i cal presentar els continguts de manera clara, organitzada i coherent. És molt important i necessària la motivació dels nostres alumnes, ja sigui aquella que ells ja tenen intrínsecament o la que els companys i adults els poden contagiar extrínsecament; per tant, haurem de tenir en compte els seus interessos, les seves necessitats i les seves característiques per tal que puguin treballar amb un elevat nivell de motivació.

La paraula del professor i el text escrit deixen de ser els suports exclusius de la comunicació educacional.

BRUNER La bona pedagogia ha d’enfrontar el nen a situacions en què experimenti, en el més ampli sentit de la paraula, el següent: provar coses per veure què passa, manejar objectes, manejar símbols, plantejar interrogants, buscar les seves pròpies respostes, reconciliant el que troba en una ocasió amb el que troba en una altra, comparant els seus èxits amb els d’altres nens.

PIAGET 6

Seguint el que ens diu el currículum de l’Educació Infantil, «Els docents han d’ajudar els infants a construir un mètode de descoberta basat en l’observació i la formulació de preguntes, i posteriorment atrevir-se a fer prediccions, experimentar, verbalitzar, argumentar, contrastar, comprovar. La repetició habitual d’aquests procediments comporta que l’infant aprengui a mirar el món des d’una altra òptica, qüestionant-se coses, implicant el pensament, anant sempre una mica més enllà, construint i ampliant el seu coneixement del món: els objectes que suren o s’enfonsen, el moviment de les boles en els plans inclinats, l’equilibri en funció de la posició dels objectes, les barreges d’elements, el moviment d’un pèndol, el comportament de la llum, l’atracció dels imants, etc.

A mesura que els infants es van fent grans, cal incorporar la plasmació de les experimentacions de manera que hi intervinguin altres llenguatges; així poden dibuixar, modelar, construir, posar-hi noms, representar amb el cos.»

QUÈ HAN DE DESENVOLUPAR ELS INFANTS EN L’EDUCACIÓ INFANTIL OBSERVACIÓ directa, indirecta, transversal, longitudinal

EXPRESSIÓ

PROCÉS D’APRENENTATGE

EXPERIMENTACIÓ

ASSOCIACIÓ

Desglossem una mica aquest procés d’aprenentatge: XOBSERVACIÓX

Amb l’observació (directa i indirecta), quines dades s’obtenen? r Qualitats dels objectes: color, forma, textura, olor, gust, temperatura, mesura (longitud, pes, mida, grandària, volum), etc. r Sensacions i percepcions r Nocions de constància i canvi, causa i efecte XEXPERIMENTACIÓX

Amb l’experimentació, quines dades s’obtenen? r Nocions de constància i canvi r Nocions de causa i efecte r Qualitats dels objectes a partir de les activitats següents:

7

1. Activitats de coneixement logicomatemàtic: aparellaments, classificació, ordenació, etc.

2. Activitats de coneixement físic: – que provoquin el moviment dels objectes.

– que provoquin canvis en els objectes.

3. Altres activitats: mirar amb lupes, flotació, jocs amb ombres, amb miralls, de construcció, etc.

4. Activitats de coneixement social: escoltar contes, jocs d’imaginació, cantar, etc. r Dades comparatives r Sensacions i percepcions XASSOCIACIÓX

Amb l’associació, quines dades s’obtenen?

Qüestions elementals: semblances, diferències… r Associació en l’espai: on es troba? Com s’hi troba? Hàbitat, amics, enemics… r Associació en el temps: D’on ve? Qui el feia servir? Com es fa servir ara?

XEXPRESSIÓX

A partir de diferents llenguatges: r Llenguatge oral r Llenguatge escrit r Llenguatge corporal r Llenguatge matemàtic r Llenguatge musical r Llenguatge visual i plàstic La introducció al pensament científic dels infants: importància de la formulació de preguntes, els reptes i el llenguatge.

LORIS MALAGUZZI

Aplicació a l’escola Les situacions de treball ofereixen la possibilitat d’aprofitar el bagatge personal de cada infant i de donar forma al desig natural d’aprendre. Els infants no aprenen només a l’escola, sinó a tot arreu i no aprenen sempre el que intencionadament els volem ensenyar, sinó el que desitgen saber (sense oblidar que el desig d’aprendre quelcom no respon a un caprici sinó a una necessitat profunda). Per tant, tot i que com a mestres ens hàgim plantejat uns objectius, ens cal ser flexibles i ser capaços de canviar allò que preteníem per allò que volen els infants. Els mestres sempre podem esperar i fer suggeriments, propostes (en la mateixa sessió o en sessions posteriors) per tal d’arribar a allò que ens plantejàvem com a objectiu. Hem d’intentar esbrinar què pensen els alumnes; sens dubte, un repte important i difícil, però una observació acurada i sistemàtica ens pot ajudar a saber-ho.

8

Situacions de treball Pensem que quan treballem amb els infants, hi ha d’haver tres moments (tots igual d’importants): r Un primer moment en què presentem als alumnes el material manipulable. Els infants juguen lliurement, remenen, toquen, fan hipòtesis, proven, relacionen… r Un segon moment en què la mestra fa de guia, fa preguntes, fa que els alumnes es plantegin hipòtesis, fa que surtin dubtes, qüestions, interessos… Partint de les indicacions que fan Constance Kamii i Rheta Devries en el llibre El conocimiento físico en la educación preescolar. Implicaciones de la teoría de Piaget, publicat per l’editorial Siglo XXI, si treballem sobre què passa quan actuem sobre els objectes, podem fer preguntes com ara les següents: Què passarà si fas…? I si posem aquest objecte a…? D’altra banda, si el que pretenem és que l’objecte respongui a una determinada acció que hi apliquem, les preguntes poden ser d’aquest tipus: Pots fer això? Pots fer alguna altra cosa per fer això? Si fas aquesta acció, passarà el mateix? r Un tercer moment de reflexió, una autoavaluació, què hem après? Com ho hem fet? Utilitzarem tots els llenguatges possibles (verbal oral i escrit, corporal, musical, matemàtic, visual i plàstic, etc.) per tal que l’alumne integri els coneixements. Si el que pretenem és fer conscients els alumnes del que ha passat i per què ha passat, les preguntes poden ser semblants a aquestes: Com ho has fet? Algun altre alumne de la classe ho ha fet d’una manera diferent? De quina manera funciona més bé? Si el que volem és explicar-ne les causes, podem fer preguntes com ara aquestes: Per què passa? Què us sembla que hem après avui? Algú ens vol explicar alguna cosa que li hagi passat?

Primer moment ENTRADA D’INFORMACIÓ r Observació: directa, indirecta transversal i longitudinal r Descripció r Manipulació r Exploració

Segon moment ELABORACIÓ D’INFORMACIÓ r Experimentació r Comparació r Associació r Constància-canvi r Relació causa-efecte

Tercer moment COMUNICACIÓ I EXPRESSIÓ r Corporal r Emocional r Verbal r Gràfica r Matemàtica r Musical r Visual i plàstica

FONT: SCHAAFF, OLGA; FEU, TERESA; FERRANDO, JOAQUIMA I GARCIA, FRANCESCA: Projecte Descoberta 3/6. Barcelona, Ciència Activa, 1996.

(Actualització de continguts d’Elisabeth Colomà, Anna Nadal i Anna Sarrà)

Amb aquest tipus de propostes, es potencia la reflexió que es fa a través del diàleg que es duu a terme abans, durant i després de l’activitat (observació, manipulació, hipòtesi, comprovació, comparació, assimilació i verbalització).

Seguint aquesta manera de fer, aconseguim que els nostres alumnes arribin a un equilibri global.

Tot i que aquest projecte se centra bàsicament en els aspectes matemàtics, cal no oblidar que a l’Educació Infantil tots els aprenentatges són globals i que costa molt aïllar o seccionar el coneixement. Cal considerar les matemàtiques com una eina per conèixer l’entorn.

El currículum d’Educació Infantil diu el següent: «Per conèixer, cal comparar, classificar, ordenar, definir, mesurar, comptar, fer transformacions, descriure, fer estimacions i comprovacions, representar, cercar estratègies, compartir-les amb els altres, trobar explicacions, justificar els raonaments, etc. I les matemàtiques aporten recursos per fer-ho.»

9

Nosaltres amb aquest projecte volem oferir-vos algunes idees, algunes propostes per ajudar els infants a aconseguir l’objectiu abans definit. La piràmide següent ens dóna una mica la idea que tenim sobre quins tipus d’aprenentatges hem de fomentar a les aules, quin tipus d’activitats són les que millor es poden ajustar al currículum i a la manera de treballar que us hem proposat.

PIRÀMIDE DE LES MATEMÀTIQUES

Paper Recursos tecnològics: ordinador Recursos literaris: contes, cançons…

Recursos lúdics: jocs Recursos manipulatius: materials inespecífics, comercialitzats o dissenyats amb finalitat didàctica Situacions quotidianes, moviment i vivències en el propi cos

FONT: ÀNGEL ALSINA, 2010.

Per tant, com a resum, creiem que la metodologia que cal proposar a les aules d’Educació Infantil ha de potenciar les situacions, els espais on puguem escoltar els infants, on aquests puguin desenvolupar totes i cada una de les seves capacitats (cada un al seu ritme), de manipular, d’experimentar, de fer associacions, d’observar, de fer prediccions, etc. En definitiva, aquesta metodologia ha de potenciar la construcció del propi aprenentatge.

Cal que intentem no fragmentar els horaris, d’aquesta manera aconseguirem que els nostres alumnes siguin més creatius, potenciarem les activitats més riques i suggeridores.

En definitiva i per acabar, cal donar temps als alumnes i ens cal escoltar-los. Tal com diu Vicenç Arraiz: «Al costat d’un mestre que espera hi ha un alumne que aprèn».

L’ús de quaderns d’activitats per aprendre matemàtiques a l’Educació Infantil pot servir per representar en el paper l’aprenentatge realitzat; per ajudar l’alumnat a passar progressivament de contextos d’aprenentatge concrets, com ara, per exemple, l’observació de l’entorn, la manipulació, l’experimentació o el joc, a situacions més abstractes, com ara la representació gràfica i simbòlica en el paper, o bé per avaluar un aprenentatge realitzat, si bé hem de tenir en compte que l’avaluació és una part més del procés d’ensenyament i aprenentatge, per la qual cosa sembla obvi que hi ha d’estar present.

GLÒRIA OLMOS I ÀNGEL ALSINA: «L’ús de quaderns d’activitats per aprendre matemàtiques a l’Educació Infantil», en Guix infantil, 53. Barcelona, Graó, 2010.

10