Barcanova Innova_Llengua catalana_CI

Guia d’aula

Àmbit lingüístic Metacognició

Aprenentatge cooperatiu

Aprenentatge contextualitzat Avaluació

2018 Novetat

Unitat de mostra

1r2n

Llengua catalana

EDUCACIÓ PRIMÀRIA

Barcanova digital

Recursos

s u l c n i # ó i c i n g etaco

l a i c n e compet

t a #m e r c # u i t a r e p o o c a l # l per créixer! a b e e m s i ncia #tr ü g n i luril

novació

n e r # l a i c n e t e p m o c ó i c a a # u l a a v i a r o al # d e n e r p m e # l t a a t i t g i i d v i ó i t c a a m e r r o f c s n # a r t # ia u i t a r e p o o c l n ó l i i a b c # i e r n t # g o c a sió t e m # ó i c a t v o a t n i e v r i t a e isme # r c # u i t a r r e o s p s o e s o s c a l l # a b e e r m s i #t ü g n i l i r lu

s e l p i t l ú m el·ligències

#p

Aprofundir en els continguts curriculars amb rigor i potenciar la creativitat per afrontar nous desafiaments i contextos d’aprenentatge són premisses necessàries per educar en el segle xxi i molt importants per aconseguir un aprenentatge significatiu i interdisciplinari. Un aprenentatge intel·ligent.

El projecte INNOVA aposta per activitats de connexió i reflexió, per fomentar la diversitat de pensament i la comprensió profunda dels coneixements; aposta pel pensament crític.

INNOVA aborda el treball de les competències a partir de tasques i activitats contextualitzades, properes i reals que connecten amb els interessos i la curiositat innata dels infants. Ofereix activitats basades en metodologies que promouen el treball en equip i en grup, com l’aprenentatge cooperatiu, que, a partir de les tasques i els treballs, potencia la socialització i integració de tots els alumnes, siguin quines siguin les seves capacitats, fomentant la inclusió i l’acceptació de les diferents opinions i punts de vista.

o n e r # l a i c n e t e oram ió comp

p # s e l p i t l ú ències m

Ofereix, a més a més, activitats dissenyades per desenvolupar qualitats personals com l’autoconfiança, la motivació per aconseguir fites o la resistència al fracàs, elements fonamentals en la iniciativa emprenedora.

s c s a e u s l s a a v # a gital # a i r o d e n ó e i c r a p u l m e a v a l t a # t a i g t i i d ó v i i c reat ansforma r t # u i t ó a i r s e p u o l o c c l n ó l i i c # i n treba g o c a t e m # t # s ó i e c l a p v i t l ú m #reno s e i c n è g i l · l e t t n a i t # i s v e i #project gital #creat BARCANOVA INNOVA aposta per una educació inclusiva, que respon a la diversitat de les necessitats dels alumnes i facilita recursos que permeten diferents formes d’utilització i acostament a la informació digital i audiovisual.

Aquest programa va acompanyat, a més, d’un ampli i ric conjunt d’eines per a l’avaluació continuada i formativa.

i d e ó t i c c a e j m o r r o f p s ó # i c a m r #tran o f t n e m a r o s s e s s #a

s e l p i t l ú sm

l a i c n e compet

ó i s u l c n i #

u l c n i # ó i c i n g o c a t e m a # e r ó c i # c u i nova t a r e p o o c l # l a b e e r ncia #t lingüism #pluri

n e r # l a i c n e t e p m o c ó i c a # u l a a v i a r o al # d e n e r p m e l t a a t i t g i i d v i ó i t c a a m e r r o f c s n # a r t a # ci u i t a r e p o co l n ó l i i a b c # i e r n t # g o c a sió t e m # ó i c a t v o a t n i e v r i # t e a e r c üism # u i t a r e o s p s o e s o s c a l # e m s i #trebal ilingü s e l p i t l ú igències m

tel·l

En el Cicle Inicial, els continguts es distribueixen en 9 unitats didàctiques (tres per trimestre). En el Cicle Mitjà i Superior els llibres tenen també 9 unitats, el contingut de les quals es reparteix entre el Llibre de coneixements i el Dossier d’aprenentatge.

Les unitats didàctiques estan concebudes de manera que cada una té entitat en si mateixa, com si fos un petit projecte. Així, en cada una hi ha una mena de fil conductor argumental que dona coherència a totes les activitats i recursos que es plantegen.

n e r # l a i c n e t e p m o c a r ó o i s c s a e u s l s a a v # a # l a t i g a i r o d e n e c r a p u l m e a v a t a ital # g t i i d ó v i i c a t m a r o re nsf i recursos ad’eines r t # Un conjunt u i t a i r s e p u o l o c c l n ó l i i c # que volen fer mésc pràctica iiàgil la feina n treba g o a t e m # # dels docents en aquesta tasca tan important s ó i e c l a p v i t l ú m e #reno s e i c n i decisivaeper aila societat del futur. è g l · l t t n a i t # i s v e i t t c a e r c l # a #proje t i g i ació d ect

r u l p # s e l p i t l ú m s e i ènc

Això vol dir que no tenen sempre una estructura fixa i tancada, sinó que són ben diferents les unes de les altres, amb l’objectiu de provocar la curiositat i la motivació dels alumnes.

Les guies d’aula i els recursos que s’ofereixen al professor (www.barcanova.cat), completen el programa MOTS perquè l’aprenentatge esdevingui un èxit.

m r o f s n a r t #

j o r p ó # i c a m t - for

ISBN 978-84-48

9-4383-7

ISBN 978-84-489-4380-6

n Disponible e ta m re p m ’i d lletra ) -489-4381-3

(ISBN 978-84

9-4382-0

ISBN 978-84-48

ISBN 978-84-48

9-4384-9

ISBN 978-84-48

9-4391-2

ISBN 978-84-489-4389-9

9-4390-5

ISBN 978-84-48

ISBN 978-84-48

9-4392-2

s e l p i t l ú sm

l a i c n e compet

ó i s u l c n i #

u l c n i # ó i c i n g o c a t e m a # e r ó c i # c u i nova t a r e p o o c l # l a b e e r ncia #t lingüism #pluri

n e r # l a i c n e t e p m o c ó i c a # u l a a v i a r o al # d e n e r p m e l t a a t i t g i i d v i ó i t c a a m e r r o f c s n # a r t a # ci u i t a r e p o co l n ó l i i a b c # i e r n t # g o c a sió t e m # ó i c a t v o a t n i e v r i # t e a e r c üism # u i t a r e o s p s o e s o s c a l # e m s i #trebal ilingü s e l p i t l ú igències m

tel·l

n e r # l a i c n e t e p m o c a r ó o i s c s a e u s l s a a v # a # l a t i g a i r o d e n e c r a p u l m e a v a t a ital # g t i i d ó v i i c a t m a r o re ansf r t # u i t a i r s e p u o l o c c l n ó l i i c # i n treba g o c a t e m # # s ó i e c l a p v i t l ú m e #reno s e i c n è g i l · l e t t n a i t # i s v e i t t c a e r c l # a #proje t i g i t ió d

r u l p # s e l p i t l ú m s e i ènc

c a m r o f s n #tra

c e j o r p ó # i c t - forma

1

ANNA!

Unitat de mostra

Tornem a l ’ e s c ol a !

BON DIA, ÈLIA!

HOLA, ONA! EI, PAU!

les nenes e d s se co r e b sa ls Vo uesta escola? q a a n a v e u q s n e i els n mica més? a n u r e ix è n co ls o Els v

–cinc

5

Dimensió

CO MU NI CA CI Ó OR AL

HOLA, MIA!

TENIES GANES DE BON DIA, BIEL!

SÍ, MOLTES.

TORNAR A L’ESCOLA?

ÉS CLAR!

ENTREM JUNTS?

1.

UNITAT 1

R–epresenteu la –cπ÷versa –anteriπ◊.

Q–uines –altres –cπfies –es pπdrien haver –dit?

6

sis

Unitat de mostra

Dimensió

EX PR ES SI Ó ES CR IT A

2. Cπµ –es –diuen –els nens

–i les nenes –de l’–escπ˜a?

B I M

L

N N N

L P

P–inta les √πcals –am∫ –aquests –cπ˜π◊s:

A E I O U

3. Escriu –el teu nπµ –i pinta’n les √πcals: Escriu sis nπµs –de nenes –i nens –de la –classe –i –encercla’n les √πcals:

UNITAT 1 set

7

4.

Cπµpleta –el nπµ –d’–aquests nens –i nenes –am∫ les √πcals: M

R T Í

J O

M

R C È

P A B L

M E R

T X

L L

L

M

H A M H

C A R L

Q–uin –és –el nπµ més llarg?

UNITAT 1

I –el més –curt?

8

Q–uantes lletres té –el teu nπµ? √uit

D

L E N S

R

C

Unitat de mostra

Dimensió LI TE RÀ RI A

La meva escola .

EL PARE I LA MARE NO PENSEN SINÓ EN MI: EM FAN ANAR A L’ESCOLA A APRENDRE A LLEGIR. À ngels g arriga

5. El poema –diu –que –anem –a l’–escπ˜a per –aprendre –a Q–uè –apreneu –a l’–escπ˜a?

.

UNITAT 1

6. Q–uè t’–agradaria –aprendre –a l’–escπ˜a?

M’–agradaria –aprendre –a . nπu

9

7. Escriu la paraula –que √π˜

–dir –el mateix –que...

MAMA: PAPA: COL ·LEGI:

8.

R–elaciπ÷a: PATI NENS

MESTRA PAPER

NOIS CADIRA PROFESSORA FULL

SEIENT

ESBARJO

FILERA

CUA

9. Escriu la paraula –que √π˜ –dir –el mateix: UNITAT 1

MENUDA:

10

ENORME: ALEGRE: –deu

GROS CONT ENT PETITA

Unitat de mostra

Dimensió LI TE RÀ RI A

Al pπ¥˜e –d’–aquests nens –i nenes la F–esta M–ajπ◊ –és –al setem∫◊e.

AL SETEMBRE COMENÇA L’ESCOLA I TAMBÉ LA XERINOLA.

10. Q–uè √π˜ –dir la paraula

XERINOLA ?

AVORRIMENT GRESCA SOROLL DE FESTA

UNITAT 1

TRISTOR

–π÷ze 11

Cπµ –acaben ESCOLA –i XERINOLA ?

L’–π◊aci† –que –diu la M–ia –és –un rπdπ˜í.

11.

UNITAT 1

Cπµpleta per fπ◊mar rπdπ˜ins: Anant –cap –al MERCAT m’he –encreuat –am∫ –un .

H–i ha√ia –una VEGADA –un mag –i –una .

H–e begut –una ORXATA –i –un ∫atut –de .

H–e pujat –al CASTELL –am∫ –un mπfiquit –al .

12

–dπ¤ze

Unitat de mostra

Dimensió

CO MP RE NS IÓ LE CT OR A

La dansa dels gegants ELS GEGANTS VAN BALLANT, MENTRE TOTS PIQUEM DE MANS. EL GEGANT DIU QUE NO POT PARAR, VOLTES I VOLTES VOL DONAR. LA GEGANTA DIU: «JO, TAMBÉ, VOLTES I VOLTES DONARÉ».

C ançó

popular

12. És veritat (V ) –π mentida (M )?

UNITAT 1

El –gegant nπ ∫alla.

L–a –gent pica –de mans.

Els –gegants fan mπ˜tes √π˜tes.

¤retze 13

13. Encercla –acti√itats –que –es pπden fer –a la F–esta M–ajπ◊:

TITE LLES

CANTAR

SARDANES

CONCUR S

OS

ESQUIAR CORREFOC

NADALES

14.

Ordena –el nπµ –d’–aquestes –acti√itats:

UNITAT 1

STETILLE

14

T –catπ◊ze

ARDASNSE

S

OCFRREOC

C

Unitat de mostra

Dimensió

EX PR ES SI Ó ES CR IT A

A–quest –és –el –cartell –de la F–esta M–ajπ◊ –del pπ¥˜e –d’–en B–iel –i la M–ia: En B–iel √π˜ –cπ÷√idar –un –amic –a la festa.

FESTA MA

JOR

DIES 14, 15 I 16 DE SETEMB RE NO T’HO PO TS

PERDRE!

15.

Enganxa les –π◊aciπ÷s per fer –una nπ¤a:

UNITAT 1

Trobareu els adhesius al final del llibre.

–quinze 15

Dimensió

RC UL TU RA L PL UR IL IN GÜ E I IN TE

Les paraules –destacades s†÷ –diferents maneres –de –dir NEN : COLLA VELLA DELS XIQUETS DE VALLS ELS MARRECS DE SALT ELS MINYONS DE TERRASSA ELS XICS DE GRANOLLERS

UNITAT 1

16.

16

Encercla les paraules –que √π˜en –dir NEN : VAILET CAPGRÒS GEGA NT CRIATURA XAVAL

XICARRÓ setze

NOI

CASTELLER

Unitat de mostra

Dimensió

CO MU NI CA CI Ó OR AL

17.

Escπ˜ta la –canç† «Els –dies –de la setmana», –de D–àmaris G–elabert.

Q–uants –dies té la setmana?

Q–uants –dies √as –a l’–escπ˜a?

Cπµ –cπµencen tπ¤s –els –dies –de la setmana?

18. M–arca les √πcals

–que hi ha –en –cada nπµ: A E DILLUNS

I O U

✗

✗

DIMARTS DIMECRES DIJOUS DIVENDRES DISSABTE DIUMENGE

Trobareu la cançó a www.espaibarcanova.cat.

UNITAT 1

Q–uins –dies nπ √as –a l’–escπ˜a?

–disset 17

Dimensió

EX PR ES SI Ó ES CR IT A

19. Escriu –una –acci† –que

fas –cada –un –dels –dies: D–illuns: D–imarts: D–imecres: D–ijπus: D–ivendres: D–issa∫¤e: D–iumenge:

20.

Escriu –una –π◊aci† per –a –cada –imatge:

UNITAT 1

FI DE FESTA MAJOR

18

–di√uit

SARA

ENRIC

ADA

ESTEL

M A R TA

PERE

OMAR

IRIS

JORDI

Encercla –els nπµs –que tenen –dues √πcals –diferents –i su∫◊atlla –els –que tenen tπ¤es les √πcals –iguals.

2. R–elaciπ÷a les paraules –que –acaben

–de la mateixa manera: ESCOLA MARTÍ CADIRA

XERINOLA CARRER JARDÍ VUITANTA

GEGANTA

ENTREPANS

FIRA

UNITAT 1

PAPER MANS

–dinπu 19

Unitat de mostra

MANEL

EM POSO A PROVA

D–ictat.

EM POSO A PROVA

1.

EM POSO A PROVA

M POSO A PROV

3. Ordena les paraules: –cπµença

Els

√π˜tes.

fan

setem∫◊e.

–al

–gegants

4. P–inta –de verd –π –de vermell:

UNITAT 1 20

L’–escπ˜a

√int

VERD: SÍ

VERMELL: NO

Cπ÷ec les √πcals.

S–é –cπµpletar paraules –am∫ √πcals.

S–é –els –dies –de la setmana.

S–é trπ¥ar paraules –que –acaben –igual.

S–é –π◊denar paraules per fer –una nπ¤a.

La guia d’aula Es tracta d’un instrument facilitador de l’organització i la planificació del dia a dia a l’aula, ja que, en estar molt ben organitzada, resulta molt senzilla d’utilitzar perquè es presenta sempre amb una mateixa estructura i amb el contingut ben ordenat.

La guia d’aula presenta la mateixa estructura que el llibre de l’alumne, per tal de facilitar-ne l’ús i la localització dels elements en cada apartat i en cada cas.

Presentació de la unitat didàctica Cada unitat didàctica comença amb una presentació de la situació, en la qual s’explica la relació amb les altres àrees curriculars.

Guia d’aula

La guia d’aula és una eina, molt útil i pràctica, de suport a la tasca dels docents.

Ofereix tot tipus de recursos perquè cada mestre o mestra pugui adaptar la proposta a la seva realitat en funció del seu grup i dels seus alumnes, de manera que pot fer la feina més àgil.

Programació Tot seguit hi ha els quadres de programació d’aula que contenen els objectius d’aprenentatge, les dimensions, les competències pròpies de l’àmbit, els criteris d’avaluació i els continguts.

P R O G R A M A CI OBJECTIUS

Ó

TATGE D’APRENEN DIMENSIONS CIES I COMPETÈN

VALUACIÓ CRITERIS D’A

satges orals tot tipus de mis d’aula, ats 1. Comprendre eixen en activit a que es produ vid i ge tat ls prenen C1 Co missatges ora situacions d’a orts.

• Comprendre en diferents sup fonts diverses. i cançons. quotidiana, i les en ada procedents de qu de forma ade ituals en el 2. Participar legs oralment i de unicatives hab C2 Produir dià • Expressar-se s. re el situacions com çon sob da can ar ena ritz ord r. i memo manera context escola . de textos tema proposat osicions orals activament en 3. Realitzar exp de producció pròpia C3 Participar escriure t servir ritzats o fen mo ls me ora • Identificar i ències o fets, ats activit eixements, viv les vocals. referits a con adequat. correctament o el gest a la CONTINGUTS el vocabulari nt el to de veu poema. pta un ada re b utilització end am i • Llegir i ent unicativa, DIMENSIONS I CO ó ho b fluïdesa COMUNICACIÓ situació com MPETÈNCIES C4 Llegir am als, si la situaci isu lari iov ORAL abu aud voc o d’imatges • Ampliar el • Interaccions amb b poemes.

C1 Comprendr b l’escola i am el grup o mestre s uereix. une e textos orals de relacionat am req en alg qualsevol situació comunic ividuals tos la vida quotidiana, ind tex es ativ tur dre jor. a dels a lec ren l’au ma mitjans de comunic la. nt, mes bàs la festa C5 Comp • Nor tivame 4. Aplicar a les ació i escolars. iques que regeixen ballades col·lec diferent la interacció oral s els dies de la com • escrits de de estratègies tre C2 Produir text . més senzilles, Reproducció de textos orals mem • Identificar tot les os oral per es, s de em ant tipologia diversa oritzats (cançon Producció de text començ títol per• fer tipologia: po a la situació com adequats s). setmana. os propis. tges i llegir el unicativa. çons.

• Entonació, pronún mirar les ima rodolins i can aules que cia to de veu i ges C3 Interactuar • Identificar par t adequats a la s ació comunic situ hipòtesis. acion oralment d’acord ra rm hi rodolins. ctu ferinfo i tru re ativ al l’es a. reu igu amb la situació i ext acaben comunicativa utili • Com isuals C6 Comprendre prensió de textos 5. Comprendre i audiov tzant estratègies orals de tipologi textos escrits de poemes conversacionals oracions d’una a diversa en i el significat rellevants de s en diferents formats i mitjans .

• Ordenar les at i presentat . adequats a l’ed i cançons. nota.

C4 Llegir amb fluïdesa orts. na i COMPRENSIÓ per comprendre diferents sup elements d’u a en general LEC TORA textos de la vida quotidiana, l’escriptura de • Identificar els rès per la lectur dels mitjans de com C8 Planificar Com uraprensió de les 7. Mostrar inte a. de lite•rat unicació i escolars en diferent informacions escr oració senzill tradicionals i . tos tos s ites suports i formats. form tex tex s en ats. dife pel rents es a zill sen at. ns cio l’ed a C5 Aplicar estratèg •olo Com s i nsió de text s i frases adequats giepre • Escriure ora olin tip rod ts ir ies os . du de ren escrits en diferent comprensió per tge C9 Pro tos de dife informació, interpre s formats i de obtenir s aa diversa. logi partir d’una ima acion ra i el lèxic situtipo 8. Escriure tex tar i valorar el con amb l’estructu uin a diferents • Lectura indi tingut d’acord amb la tipo que respong vidual silenciosa logia i la complex o en veu alta. s. adequats. itat del text i el propòsit de la de a partir de model rafi lectura. l’ortog cura EXPRESSIÓ ESC eixement de el text i tenir ques més RITA C6 Utilitzar, 10. Mostrar con C10 Revisar rmes ortogràfi per comprendre • Prod ió de textos escr ia de ió. un text, l’estruct jorucc base i de les no format de cada gèn its de tipologia dive s o en la ma ura i el de la presentac une alg dife en rent es ere textual i el com rsa, en s formats i suports bàsiqu rs semàntic de les ponent : el cartell i la not s.

• Normes ments d’auto paraules i de les a. de bàs ique ent les produccion s per nam estructures C11 Llegir frag a la bona presen morfosintàctiques na. rvar el funcio ala escr taci bse cat ó its. d’o més dels ura , aç hab rat textos ituals. s elements de la lite 11. Ser cap • Aplicac vis d’ordre del C8 Planificar l’esc , coneixemen dels la llengua: can literàrióies rit d’acord amb la ts sobre el funcion rès per l’ús de aules, formelas llengua en situació ament de C13 Mostrar inte comunicativa i el la producció de formació de par es. des text na. tina os ala tari. altr escr cat re a its. la llengu analogia, ent C9 Produir text IXEMENT DEL FU per aplicar els CONE rès os inte de r tipo itat a NC i stra logies diverses amb IONAMENT la divers lecturaLLENG 12. Mo i estructura que un lèxic C14 Conèixer s apresos a laDE LA s UA I DEL SEU AP s’adeqüin al tipu coneixement alunya.

RENENTATGE presentació del s de text, a les intencions i al des la bona Ort cultural de Cat ografia tinatari. l’escriptura i per • Nor mes orto C10 Revisar el text treballs. de caràcter gràfiques més senzilles i d’ús més per millorar-lo i teni tos narratius freqüennal t. r cura de la seva presentació form 13. Escriure tex endevi les, al en funció de la s, poemes,Lèx situació comunicativa. poètic (conte ic en models -se ant bas s) refranys, rodolin ats. • Sinònims i antònim C11 Llegir fragmen litz les s: coneixement i ús. ts i obres i conèixe • Escr depara observats i ana iptu ues ra tiq de erís r algu act ules auto car ns autors i d’ús habitual a la res significatius de algunes la feta maj classe: l’escola, que hi ha la literatura cata 16. Percebre universal. lana i re les llengües or i els dies d ela setmana. . semblances ent per pro s Gra mé màt n ica tor C13 Ser conscie a l’aula o a l’en • Reflexió lingüíst nt de la pertinença ica bàsica sobre a la comunitat lingüística i cultural la construcció de paraules i oracions catalana, i mostra . r interès per l’ús de la llengua catalana.

EDUCACIÓ LITERÀ C14 Con èixer i valorar la RIA diversitat lingüíst • Comprensió de ica i cultural de Catalunya, l’Est textos literaris (po at espanyol, d’Eu emes).

• Coneixement de ropa i del món. la literatura de trad 26 ició oral: dites.

• Lectura express iva en veu alta de textos literaris.

• Gust per la lect ura i l’escriptura de textos literaris .

PLU

OBJECTIUS S CONCEPTUAL

legs mprendre dià

UNITAT 1

RILINGÜISME I INT

• Reconeixement

ERCULTURALITA T

de la pròpia iden titat lingüística.

Dimensió 1. Com unicació oral.

Dimensió 4. Dim ensió literària.

Dimensió 2. Com prensió lectora.

Dimensió 3. Expr Dimensió 5. Plur essió escrita. ilingüe i intercul tural.

UNITAT 1

27

La programació es pot trobar en el web, en format Word perquè es pugui modificar allò que calgui per tal que s’adapti del tot a la realitat de l’aula.

!

Ho trobareu al vostre espai personal:

www.barcanova.cat

Continguts clau de les competències

Dime

COM

Dim

nsió

UNIC

ACIÓ

ORA

ió ens

E Ó L I S REN P M CO

ns e m i D

ESCR Ó I S ES EXPR

L

RA CTO

Dim

PLU

Dimensió

RIL

ens

ING

1

2

3

EXPRESSIÓ ESCRITA

COMPRENSIÓ LECTORA

COMUNICACIÓ ORAL 4

5

6

7

8

9

10

LITERÀRIA 11

12

ÜE

I I NTE RCU LTU RAL

PLURILINGÜE I INTERCULTURAL 13

ITA

ió

LITERÀRIA

CO MP ET ÈN CIE S CO NT IN GU TS CLA U DE LE S CONTINGUTS CLAU

ió

14

1. Tipologia textual 2. Estratègies per a la comprensió 3. Tema, idees principals i rellevants 4. Adequació al registre 5. Lèxic: vocabulari usual i específic 9. Organització del text: coherència i cohesió 10. Estratègies per estructurar l’expressió oral 11. Elements expressius 13. Normes que regeixen la interacció oral: torns de paraula…

14. Característiques dels textos segons el format i el suport 15. Lectura en veu alta 16. Lectura silenciosa 17. Textos digitals 18. Hàbit lector 22. Estratègies i recursos per a la producció de textos 24. Correcció lingüística 27. Hàbit d’escriure 28. Dades bàsiques d’un llibre 29. Obres significatives d’autors vinculats a l’entorn 31. Ritme i rima 38. Dades bàsiques sobre ls llengües familiars

UNITAT 1

29

Guia d’aula

Després de la programació de la unitat didàctica hi ha l’apartat Continguts clau de les competències. Són els continguts que contribueixen en major mesura al desenvolupament de les competències de cada una de les dimensions.

Reproducció de les pàgines del llibre de l’alumne Cada pàgina conté les solucions de les activitats, les orientacions metodològiques i les dimensions i competències pròpies de l’àmbit relacionades amb cada activitat.

PÀGINA DEL LLIBRE DE L’ALUMNE AMB LES SOLUCIONS

DIMENSIONS I COMPETÈNCIES

CURRÍCULUM

Dimensió

EXPRESS IÓ ESCRITA

Dimensió expressió escrita C8

C9

19. Escriu –una –acci† –que

C10

fas –cada –un –dels –dies: D–illuns: Activitat oberta.

D–imarts: D–imecres: D–ijπus: D–ivendres: D–issa∫¤e: D–iumenge:

Dimensió plurilingüe i intercultural C13

Continguts

• Normes bàsiques per a la bona presentació dels textos escrits.

• Aplicació dels coneixements sobre

20.

el funcionament de la llengua en la producció de textos escrits.

CONTINGUTS

Escriu –una –π◊aci† per –a –cada –imatge:

• Reflexió lingüística bàsica sobre la construcció de paraules i oracions.

UNITAT 1

FI DE FESTA MAJOR

18

Activitat oberta.

–di√uit

Orientacions metodològiques ACTIVITAT DIGITAL

ACTIVITATS DIGITALS

Activitat per treballar l’oració.

Activitats complementàries Convideu els alumnes a fer un dibuix d’alguna de les activitats setmanals que han escrit en l’activitat 19.

Comenteu els elements formals de les oracions: la lletra majúscula del començament i el punt final.

Notes

ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES

30

Emmarcada en la dimensió expressió escrita, en les dues activitats d’aquesta pàgina s’hi treballen continguts de gramàtica. Així, amb els tres temes principals de la unitat (la tornada a l’escola, la festa major i els dies de la setmana), s’hi fa una primera aproximació a l’oració, l’element bàsic que fem servir per comunicar-nos que ha de tenir un ordre i una coherència específics. Expliqueu-ho als alumnes i demaneu-los que diguin oracions en veu alta. Aneules anotant a la pissarra i mireu que hi reconeguin els diversos elements.

ORIENTACIONS I RECURSOS

19. La primera activitat presenta els dies de la setmana i demana als alumnes que escriguin una acció que facin en cada un. Llegiu l’enunciat en veu alta i inicieu una conversa amb els alumnes sobre les activitats que solen fer cada un dels dies: una bona expressió oral és clau per a una bona expressió escrita. També els podeu posar alguns exemples, com ara «Dilluns esmorzo molt», «Dimarts faig música», etc. i proposeu-los que facin l’activitat per parelles, tot i que cadascú escrigui complements diferents.

20. Ara, es reprodueixen dues imatges amb dues situacions ben conegudes pels alumnes i se’ls demana que escriguin oracions senzilles relacionades amb aquestes. Feu una primera observació col·lectiva de les imatges i pregunteu als alumnes què hi veuen i què fan els nens i les nenes que hi apareixen. Assegureu-vos que identifiquen les situacions i els personatges. Durant la correcció, demaneu als nens i les nenes que llegeixin les oracions que han escrit, anoteu-les a la pissarra i aneu-les comentant. En podeu escriure algunes en peces de cartolina i jugar a ordenar-les.

UNITAT 1

!

Ho trobareu al vostre espai personal:

www.barcanova.cat

NAT

STA

LIN

GÜ

ÍST

IC

L

A

PE RA INT

ICOM ESP AC

ER INT

PERS

ONAL

ATEMÀTICA I OV IS UA L

ORAL

IC A

L

en aquesta ra. Així doncs, e pre mateixa mane re de text qu ulades de la llib im el est en ser n n s pode es plantege intel·ligèncie ies a les que tàr en lem No totes les mp co sem activitats guia us propo -les. diferents intelar-les i enriquir el treball de les tenen complet que fomenten ats vit cti d’a proposta us oferim una A continuació, les: ltip mú s cie èn lig INTEL·LIGÈNCIA ICA MUSICAL CIA LINGÜÍST Activitats INTEL·LIGÈN Activitats ntàries a la pissarra. pleme es i escrites Activitats com aules proposad als d’altres par re tots, les voc dels rodolins. un a cad Localitzar, ent car en tan in i que podri aules que rim par s mé car Bus en per DI. es que comenc Dir més paraul

Activitats 3 11 17

INTEL·LIGÈN Activitats 4 5 17

CIA LOGICO

INTEL·LIGÈN 12 15

14

34

3 7 15

Activitats 10 13 17

RPOR AL

Explicar perquè

Activitats 3 11 13

entàries

han escrit els nom

s dels companys i companyes que Explicar com ano han escrit i no uns menen els seus pare altres. s i mares.

Dir quin amic o ami ga els agradaria convidar a la fest a major.

INTRAPERSONA

Activitats complem

L

entàries

Explicar algun mo ment d’avorrimen t i de tristor viscut.

Dir quines són les activitats preferid es de la festa maj or i per què ens Explicar si agraden agraden. més els dies d’es cola o els festius i per què.

i gui: par EL·es e calINT LIGÈNCIA

sonatges qu plementàries gint-hi els per Activitats com da a l’escola afe pròpia arriba per grups, la Representar, s… serge, mestre mares, avis, con una sardana. ts o per grups, Ballar, tots jun

INTERPERSONAL

Activitats complem

INTEL·LIGÈNCIA

VISUAL

ESICOCO IGÈNCIA CIN

Activitats 1

INTEL·LIGÈNCIA Activitats

plementàries s.

Activitats com els agradi mé ta major que l’activitat de fes de uix Fer un dib major. cartell de festa Inventar-se un

Activitats

INTEL·L

16 17

A MATEMÀTIC

CIA ESPACIO

complementàrie s Dir si se sap algu na altra cançó que protagonitzi un gegant o una geg Escoltar i imitar el anta i cantar-la. so de les gralles que acompanyen les colles castelle Dir quin dia de la res en les seves actu setmana fan mús acions. ica.

12

plementàries Activitats com xim de vocals. i el nombre mà aula que tingu Pensar una par sse. s curt de la cla mé el i g llar l’activitat. més de les xifres de Buscar el nom a fent la resta col l’es a va s dies no es ant qu ar cul Cal

OCORP ESIC

MU S

IM

CIN

M) M Ú L T IP L ES (I ES .

CI ÈN IG L IN T EL

NATURALISTA

Activitats complem Identificar les voc als Fer rodolins amb Parlar sobre l’est

entàries

de diversos nom s de flors. noms d’animals.

ació de l’any en

què se celebra la

festa major de la

localitat pròpia.

UNITAT 1

UNITAT 1

35

Guia d’aula

LOG

Al final de cada unitat didàctica també trobareu una proposta d’activitats per fomentar les intel·ligències múltiples. Aquestes activitats complementàries es conformen a partir de les activitats del llibre de l’alumne i serviran per reforçar o refermar aquells aspectes que es consideri necessari.

RS

ON

A

Intel·ligències múltiples

URALI

Treball cooperatiu En cada trimestre hi ha una proposta de treball cooperatiu. Aquesta tasca té com a objectiu el treball en equip a partir de la realització de diferents activitats sobre diversos aspectes de cada àrea.

El treball cooperatiu és una eina d’aprenentatge en la qual els alumnes s’organitzen en petits grups per treballar junts, amb la finalitat d’aconseguir objectius comuns.

El fet de treballar junts, d’establir discussions i de resoldre els conflictes cognitius que es produeixen quan hi ha diferents opinions i diferents punts de vista, permet aprendre, rectificar o consolidar aprenentatges.

Aquesta manera de treballar ajuda els alumnes a respectar diferents postures, opinions i perspectives, i també a desenvolupar habilitats socials.

E L S RO DOLINS

DE

N A DA L Q–uè –és –e l –que –us –a D–ediqueuhi –un rπd grada més –de N– adal? π˜í!

M EN TR E TA LL O TO R R O N C A N TO S M O LT ES CANÇON S.

1. F–π◊meu

Q UA N M IR O AQ U ES T TI Ó M ’O M P LO D ’E M O C IÓ.

nπµs –de –grups –de –quatre – i –anπ¤eu –cada nen –els –π nena.

–cinquanta

C O O P E RA TIU

3. V–π¤eu –q –de les –qu uina –és la –que –u s –agrada e heu prπ ∏πfiat. més

TREBALL

2. F–eu –un a llista –d e –cπfies –d e N–adal.

-–cinc 55

Rúbriques

Serveixen per descriure clarament el procés d’assoliment dels objectius per part dels alumnes.

Models de rúbriques Comunicació oral Criteris

Expert

Nivell d’assoliment Aprenent

Avançat

Pàgina 6 Novell

Té força dificultats Té algunes per entendre dificultats per rses converses senzilles. conve dre ndre enten d’ente capaç És senzilles. converses senzilles.

Interpreta Interpreta Interpreta la iament els Interpreta erròniament alguns erròn els de ia major missatges orals correctament els orals tges tges missa missa els reta Interp missatges orals ls rebuts orals tges senzil missa s senzills rebut orals senzills rebuts senzills rebuts oralment. senzills rebuts oralment. oralment. oralment. oralment. es poqu Fa Fa algunes Participa encions en les Sempre participa intervencions en les interv ment en les activa les en rses. ment conve Participa activament en activa converses. converses. les converses. converses. intervenir a De vegades intervé Sol alment deshora en les Sempre respecta el Norm a deshora en les de torn el respecta la en rses. parau conve de torn rses. de conve Respecta el torn paraula en les les converses. paraula en les converses. converses. s dificultats molte Té Té algunes Fa petites per fer petites És capaç de fer dificultats per fer explicacions orals s orals. icions acion expos s explic s petite acion de s petites explic Fa petites explicacion amb prou orals molt orals. forma oral. coherència. coherents. prou bé Entén perfectament Entén rses senzilles. converses senzilles. conve

a Barcanov e d b e w En el stes es propo s r e iv d a hi h els r avaluar e p s e u iq de UNITAT 1 de rúbr ontinguts c e d s c blo en diferents stes són o p o r p s r ueste modifica s l’àrea. Aq le re d o ord per p t de cada format W a t li a e r a la i adaptar rup e cada g escola i d ular. en partic

37

!

Ho trobareu al vostre espai personal:

www.barcanova.cat

Guia d’aula

Les rúbriques d’avaluació són un instrument de seguiment de l’assoliment dels nivells d’aprenentatge per part dels alumnes. Es tracta d’una eina que permet aportar objectivitat al procés d’avaluació perquè detalla quins aspectes haurien d’estar assolits i també quines concrecions del procés d’aprenentatge corresponen a cada categoria.

Recursos didàctics La guia d’aula va acompanyada de diversos recursos que integren el projecte i que estan disponibles en els webs següents:

www.barcanova.cat

S’hi poden trobar elements com: – Currículum d’Educació Primària – Guia d’aula en PDF – Programació de les unitats didàctiques – Temporització orientativa – Proves d’avaluació – Rúbriques – Llibre de l’alumne projectable – Activitats digitals interactives per treballar amb la PDI

www.espaibarcanova.cat

àrea, com: I recursos propis de cada Llengua es – Locucions de les lectur – Dictats Música – Musicogrames – Àudios Matemàtiques – Àbac interactiu

En aquest web, en obert, s’hi troben tots els àudios de l’àrea de Música perquè l’alumne hi pugui accedir, ja sigui des de l’aula o des de casa.

Competència lingüística: Les 5 dimensions Competències bàsiques pròpies de l’àmbit lingüístic Les competències es presenten agrupades en cinc dimensions:

Dime

COM

Di

nsió

UNIC

ACIÓ

sió n e m

PR COM

ENS

IÓ

ORA

n Dime EXPR

L

TO LEC

RA

SCR Ó E ESSI

Dim

Dimensió LITERÀRIA

PLU

sió

RIL

ens

ING

ITA

ió

ÜE

I I NTE RCU LTU RAL

En els programes de BARCANOVA INNOVA, aquestes dimensions es treballen de manera contextualitzada i el més real possible, per tal que en resulti un aprenentatge significatiu.

Les propostes de comprensió lectora, per exemple, són diverses i originals. Es plantegen activitats en què els alumnes han d’integrar informació, detectar errades i justificar-les, reformular afirmacions, identificar la idea global, diferenciar idees clau d’idees secundàries i d’anècdotes...

En expressió escrita s’han diversificat les propostes de planificació mitjançant tècniques diverses: pluja d’idees, organitzadors gràfics, mapes mentals, esquemes…; es treballen els signes de puntuació des de Cicle Inicial. L’objectiu és ensenyar els alumnes a revisar els textos centrant-se en aspectes concrets; també s’ha insistit en la utilització del modelatge i de l’escriptura col·lectiva com a recursos de creació.

L’ortografia, el lèxic i la gramàtica no tenen un apartat propi, sinó que estan incloses dins les altres dimensions, ja que es treballen en context.

Els continguts són cíclics i van apareixent al llarg de les diferents unitats i no en una de sola. Per això s’ha fet servir un codi de color diferent segons l’aspecte que es treballi en cada activitat.

La gramàtica està integrada, preferentment, en l’expressió escrita, però pot aparèixer en qualsevol altra dimensió. Per exemple, els complements verbals tenen com a finalitat enriquir els textos i no fer anàlisi sintàctica.

Àmbit lingüístic

El Currículum oficial de l’Educació Primària de la Generalitat de Catalunya (Decret 142/2007, DOG 4915 de 29 de juny del 2007) descriu les competències bàsiques de cada una de les àrees. L’any 2013 es van ordenar segons uns àmbits. Són els següents: Lingüístic, Matemàtic, Coneixement del medi, Artístic, Educació física i Educació en valors.

Dimensió

CO MU NI CA CI Ó OR AL

Aquesta dimensió es refereix a la capacitat d’escoltar, comprendre i expressar-se oralment de manera entenedora, tenint en compte la situació comunicativa en cada cas. Es distribueix en tres competències que en el Cicle Inicial del programa MOTS de BARCANOVA INNOVA es treballen al llarg de tot el curs.

En posem alguns exemples:

Competència 1

Dimensió

COM UNI CAC IÓ ORA L

Comprendre textos orals de la vida quotidiana, dels mitjans de comunicació i escolars.

HOLA, MIA!

TENIES GANES DE BON DIA, BIEL!

SÍ, MOLTES.

TORNAR A L’ESCOLA?

ÉS CLAR!

ENTREM JUNTS?

Competència 2

1.

R–epresenteu la –cπ÷versa –anteriπ◊.

Q–uines –altres –cπfies –es pπdrien haver –dit?

UNITAT 1

Produir textos orals de tipologia diversa adequats a la situació comunicativa.

6

sis

Competència 3 Interactuar oralment d’acord amb la situació comunicativa, utilitzant estratègies conversacionals.

Dimensió

A CO MP RE NS IÓ LE CT OR

La comprensió lectora és la capacitat de poder entendre i valorar els textos escrits, i utilitzar-los per al desenvolupament del propi coneixement i poder participar en la societat. L’alumne ha de conèixer les lletres i les paraules, com també interpretar el missatge que es transmet. Per tant, un lector competent adequa la manera de llegir al tipus de text, format o suport.

Dimensió

COM PREN SIÓ LECT ORA

Competència 4 Llegir amb fluïdesa per comprendre textos de la vida quotidiana, dels mitjans de comunicació i escolars en diferents formats i suports.

La dansa dels gegants ELS GEGANTS VAN BALLANT, MENTRE TOTS PIQUEM DE MANS. EL GEGANT DIU QUE NO POT PARAR, VOLTES I VOLTES VOL DONAR. LA GEGANTA DIU: «JO, TAMBÉ, VOLTES I VOLTES DONARÉ».

C ançó

Competència 5

popular

Aplicar estratègies de comprensió per obtenir informació, interpretar i valorar el contingut d’acord amb la tipologia i la complexitat del text i el propòsit de la lectura.

12. És veritat (V ) –π mentida (M )?

Utilitzar, per comprendre un text, l’estructura i el format de cada gènere textual i el component semàntic de les paraules i de les estructures morfosintàctiques més habituals.

El –gegant nπ ∫alla.

L–a –gent pica –de mans.

Els –gegants fan mπ˜tes √π˜tes.

UNITAT 1

Competència 6

¤retze 13

Àmbit lingüístic

En aquesta dimensió hi trobem quatre competències que en el Cicle Inicial del programa MOTS de BARCANOVA INNOVA es treballen al llarg de tot el curs de manera transversal i contextualitzada. En aquesta pàgina concreta es treballen aquestes competències:

Dimensió

EX PR ES SI Ó ES CR IT A

Aquesta dimensió es refereix a la capacitat d’utilitzar l’escriptura per poder comunicar-se i, per tant, per viure en societat. Per ser competent en l’expressió escrita s’han d’organitzar les idees i s’ha de planificar el text en funció de la situació comunicativa que s’hagi d’establir.

Les tres competències d’aquesta dimensió es treballen al llarg de tot el programa MOTS de BARCANOVA INNOVA, de manera significativa i contextualitzada. En aquesta unitat mostra, per exemple, les trobem en aquests apartats: Dimensió

EXPR ESSI Ó ESCR ITA

Competència 8 Planificar l’escrit d’acord amb la situació comunicativa i el destinatari.

Dimensió

EX PR ES SI Ó

ES CR IT A

A–quest –és –de la F–es –el –cartell t –del pπ¥˜e a M–ajπ◊ –i la M–ia –d’–en B–iel : En B–iel √ –un –amic π˜ –cπ÷√idar –a la festa .

15.

19. Escriu –una –acci† –que

fas –cada –un –dels –dies:

D–illuns: D–imarts: D–imecres: D–ijπus: D–ivendres: D–issa∫¤e: FESD–Tiumenge: Competència 9 AM A J DIES OR 14, 1 tipologies 20.

Escriu –una –π◊aci†Produir per –a textos –cada –ide matge: 5I DE S ETEM

16 BRE

NO T ’HO POTS P

ERDR

En –una nπ¤a ganxa les –π◊aciπ÷ : s per fer

E!

diverses amb un lèxic i una estructura que s’adeqüin al tipus de text, a les intencions i al destinatari.

UNITAT 1

FI DE FESTA MAJOR

18

els adhe sius al fin al del lli bre.

UNITAT 1

Trobareu

Competència 10

–di√uit

–quinze 15

Revisar el text per millorar-lo i tenir cura de la seva presentació formal en funció de la situació comunicativa.

Dimensió LI TE RÀ RI A

En aquesta dimensió l’alumne s’introdueix en el coneixement dels diversos gèneres literaris (poesia, narrativa, teatre...), des dels més tradicionals als més actuals. L’aproximació a la literatura és una font de coneixement de la cultura i, alhora, facilita el desenvolupament de l’hàbit lector i escriptor.

Dimensió

LITERÀRIA

Competència 11 Llegir fragments i obres i conèixer alguns autors i autores significatius de la literatura catalana i universal.

La meva escola

.

EL PARE I LA MARE NO PENSEN SI NÓ EN MI: EM FAN ANA R A L’ESCOLA A APRENDRE A LLEGIR. À ng el s g ar rig a

UNITAT 1

UNITAT 1

Cπµ –acaben ESCOLA –i XERINOLA ?

L’–π◊aci† –que –diu la M–ia –és –un rπdπ˜í. 5. El poem a –diu –que –anem –a l’–escπ˜a per –aprendre –a .

11. Cπµpleta per fπ◊mar rπdπ˜ins: Q– uè –apreneu –a l’–escπ˜ a?

Anant –cap –al MERCAT m’he –encreuat –am∫ –un .

H–i ha√ia –una VEGADA 6. Q–uè t’–agradaria –a 12 prendre –aCompetència l’–escπ˜a?

–un mag –i –una .

M’–agradaria –aprendr e –a Crear textos amb recursos H–e begut –una ORXATA literaris per expressar .

–i –un ∫atut –de . sentiments, realitats i H–e pujat –al CASTELL nπ ficcions. u 9 –am∫ –un mπfiquit –al .

12

–dπ¤ze

Àmbit lingüístic

Per poder gaudir del fet literari, al llarg del programa MOTS de BARCANOVA INNOVA s’inclouran diversos autors catalans i de la resta del món. I també diverses tipologies textuals i diversos gèneres, de manera que es puguin ampliar els coneixements sobre les estructures i la dimensió estètica i artística de cada un.

Dimensió

RC UL TU RA L PL UR IL IN GÜ E I IN TE

La dimensió plurilingüe i intercultural es refereix als continguts de la llengua que treballen aquelles habilitats i destreses relacionades amb la convivència i el bon enteniment entre les persones, basades en els usos socials del llenguatge, ja que aprendre llengües és aprendre a comunicar-se.

Conscients de la importància de la diversitat cultural del nostre territori i de la voluntat de valorar i respectar totes les llengües i cultures, en el programa MOTS de BARCANOVA INNOVA s’hi inclouen apartats específics per treballar aquesta dimensió de la llengua.

Les dues competències que s’inclouen en aquesta dimensió treballen, per una banda, la riquesa de la pròpia llengua catalana arreu del país, amb les seves variants i la seva diversitat interna, i per l’altra, la diversitat lingüística de la nostra societat més enllà de la realitat més pròxima: llengües de la resta del món.

Competència 13 Dimensió

Ser conscient de la pertinença a la comunitat lingüística i cultural catalana i mostrar interès per l’ús de la llengua catalana.

LTU RAL PLU RILI NGÜ E I INT ERCU

Les paraules –destacades s†÷ –diferents maneres –de –dir NEN : COLLA VELLA DELS XIQUETS DE VALLS ELS MARRECS DE SALT ELS MINYONS DE TERRASSA ELS XICS DE GRANOLLERS

16.

Conèixer i valorar la diversitat lingüística i cultural de Catalunya, de l’estat espanyol, d’Europa i del món.

UNITAT 1

Competència 14

16

Encercla les paraules –que √π˜en –dir NEN : VAILET CAPGRÒS GEGA NT CRIATURA XAVAL

XICARRÓ setze

NOI

CASTELLER

Metacognició META

COGNICIÓ

Anàlisi de...

Coneixement

La metacognició és, doncs, una anàlisi del propi funcionament intel·lectual.

No tan sols és un coneixement, sinó també una capacitat de planificar les estratègies i habilitats d’estudi que a l’alumne li cal utilitzar en cada situació, aplicar-les, controlar el procés i avaluar-lo per confirmar-lo o bé procedir a la seva modificació.

El psicòleg nord-americà J.H. Flavell és considerat l’iniciador del primer estudi sobre processos metacognitius en els joves. El terme es difongué a partir de l’any 1975.

Metacognició

Capacitat de l’alumne d’analitzar, reflexionar i ser conscient del procés que ha seguit per fer explícit un pensament determinat, resoldre problemes o realitzar una activitat i, per tant, autoregular el seu aprenentatge.

Els programes de BARCANOVA INNOVA fomenten i treballen la metacognició com a procés necessari per avançar en l’aprendre a aprendre.

Cada alumne ha de ser conscient del seu procés d’aprenentatge per poder entendre quines són les seves potencialitats i també les seves limitacions, per tal de poder trobar les eines necessàries per fer-hi front i millorar les seves estratègies.

Escala de metacognició Es tracta de reflexionar sobre el propi aprenentatge o la pròpia activitat realitzada seguint aquests passos:

1. QUÈ HE APRÈS? L’alumne ha de reflexionar i prendre consciència del pensament que ha utilitzat.

2. COM HO HE APRÈS? L’alumne ha de descriure l’estratègia utilitzada per aprendre.

3. QUÈ M’HA RESULTAT MÉS FÀCIL, MÉS DIFÍCIL O DESCONEGUT? L’alumne ha de valorar l’eficàcia de la tasca utilitzada en tot el procés.

4. M’HA ANAT BÉ FER-HO D’AQUESTA MANERA O HE DE FER ALGUN CANVI? L’alumne ha de reflexionar i planificar la utilitat de les estratègies emprades.

Com es fa aquesta metacognició i com es porta a terme en els llibres?

A V O R P A O S O P EM

Es fa de diferents maneres, per tal que cada alumne pugui accedir-hi a poc a poc i vagi sent conscient de com aprèn, amb la finalitat de poder millorar i avançar.

setem∫◊e.

–al

L’–escπ˜a es comença a treballar en la darrera activitat de –cπµençlaametacognició En el Cicle Inicial, l’apartat «Em poso a prova». A partir d’una série d’afirmacions l’alumne va prenent consciència de si ha après o no alguns aspectes concrets. tes.

fan

–gegants

Elsen les√π˜ Per exemple, unitats de català de Cicle Inicial es fan activitats d’aquest tipus:

UNITAT 1

4. P–inta –de verd –π –de vermell:

20

√int

VERD: SÍ

VERMELL: NO

Cπ÷ec les √πcals.

S–é –cπµpletar paraules –am∫ √πcals.

S–é –els –dies –de la setmana.

S–é trπ¥ar paraules –que –acaben –igual.

S–é –π◊denar paraules per fer –una nπ¤a.

Metacognició

EM POSO A PROVA

El procés de treball de la metacognició, de rellevant importància en l’aprenentatge i en el procés d’aprendre a aprendre es farà de manera gradual, ja que és un procés raules: a les pa denentrenant 3.calOr mental que anar i desenvolupant al llarg de la vida.

Dimensió expressió escrita C8

C9

C10

Dimensió plurilingüe i intercultural C13

Continguts

bàsica sobre • Reflexió lingüísticaparaule s i oracions.

3. Ordena les paraules: L’–escπ˜a

–cπµença

setem∫◊e.

–al

L’escola comença al setembre.

√π˜tes.

Els

fan

–gegants

Els gegants fan voltes.

4. P–inta –de verd –π –de vermell: Activitat oberta.

VERD: SÍ

VERMELL: NO

Cπ÷ec les √πcals.

S–é –cπµpletar paraules –am∫ √πcals.

S–é –els –dies –de la setmana.

S–é trπ¥ar paraules –que –acaben –igual.

S–é –π◊denar paraules per fer –una nπ¤a.

UNITAT 1

la construcció de

EM POSO A PROVA

CURRÍCULUM

EM POSO A PROVA

En la guia d’aula, en l’apartat de les orientacions didàctiques, es plantegen altres pautes senzilles per anar treballant i desenvolupant les fases de la metacognició.

20

Notes

√int

Orientacions metodològiques ssió escrita i de 3. En l’activitat que vol avaluar el treball d’expre ar les paraules de gramàtica, les nenes i els nens han d’orden tot desconeguda, dues oracions. Cap de les dues no els serà del De tota manera, deiperquè han aparegut al llarg de la unitat. de manera indivixeu-los el temps que calgui perquè en pensin llegeixin totes dual l’ordre correcte. Recomaneu-los que primer ha amb majúsn’hi les paraules separades i feu-los adonar que cula inicial.

s com han deduït la Durant la correcció, pregunteu als alumne situació de cada paraula dins de l’oració. del llibre, es dema4. Finalment, i com passa en totes les unitats ments que han adna als alumnes que autoavaluïn els coneixe aneu llegint en veu quirit en aquesta unitat. És important que i que espereu que els alta cada una de les afirmacions de la taula hagin acabat, coalumnes en vagin pintant cada casella. Un cop teu als alumnes per menteu la taula de forma col·lectiva i pregun una de les caselles. què han pintat d’un color o d’un altre cada

32

UNITAT 1

En el Cicle Mitjà i en el cicle Superior hi ha un apartat específic en les unitats, anomenat «Reflexiono i aprenc» en el qual es desenvolupa ja la metacognició a un altre nivell.

Orientacions metodològiques per començar a treballar la metacognició en Cicle Inicial.

Aprenentatge cooperatiu Les persones som éssers socials i el nostre aprenentatge es produeix amb relació a l’altre, per imitació, desig d’aprendre, modelatge…

L’estructuració de l’aprenentatge de forma cooperativa, si es duu a terme de manera òptima, crea un clima a l’aula que afavoreix l’aprenentatge i possibilita la consecució de resultats acadèmics millors.

Aprenentatge cooperatiu

Tant en els llibres de l’alumne com en les guies d’aula, hi ha propostes per posar en pràctica l’aprenentatge cooperatiu: de vegades, amb interaccions senzilles i d’altres vegades a través de tasques competencials en què l’alumnat ha d’entrenar les habilitats cooperatives necessàries, avui en dia, per treballar en equip, emprendre alguna tasca i aprendre amb els altres.

Diferents autors, com ara Spencer Kagan, Robert E. Slavin, Anastasio Ovejero, Pere Pujolàs, entre molts altres, han descrit una sèrie d’estructures d’aprenentatge cooperatiu (simples i complexes) que faciliten l’organització de les interaccions entre els membres de l’equip de treball. Consisteixen en un conjunt d’activitats socialment organitzades amb una finalitat i sense contingut. Es podrien considerar «estratègies o trucs» que, en aplicar-se a continguts curriculars, garanteixen que els estudiants d’un equip de treball tinguin les màximes interaccions entre ells, que treballin tots i, a més, que contribueixin a fer que la resta també aprenguin.

L’estructuració de l’aprenentatge de manera cooperativa crea un clima a l’aula que afavoreix l’aprenentatge i possibilita aconseguir millors resultats i millor rendiment acadèmic.

Per què cal l’aprenentatge cooperatiu a l’aula?

Facilita l’atenció a la diversitat, proporcionant estratègies i recursos per a la gestió de l’heterogeneïtat a l’aula.

Fa possible les aules inclusives.

Millora la qualitat de les interaccions dins del grup i amb el mestre o la mestra, i afavoreix que el clima de l’aula sigui més positiu.

Aprenentatge cooperatiu

L’aprenentatge individual i la interacció professor-alumne no s’anul·len, sinó que se sumen a la interacció alumne-alumne i al treball en equip.

És una ma nera d’educar e n valors c om la solidarit at, la coopera ció, la convivè ncia, el dià leg i el respec te a la diferència .

Trobem suggeriments per treballar aquestes estructures d’aprenentatge cooperatiu en els llibres i les guies d’aula.

Hi ha nombroses activitats mitjançant les quals es pot posar en marxa el que els germans Johnson i Johnson anomenen aprenentatge cooperatiu informal: breus interaccions entre parelles o grups de tres o quatre alumnes que els permetin assentar el contingut que estan treballant i reflexionar-hi.

Quins passos s’han de seguir per dur a terme l’aprenentatge cooperatiu?

1

PRENDRE CONSCIÈNCIA DE GRUP GENERANT UN BON CLIMA D’AULA.

2

DISSENYAR I FORMAR GRUPS HETEROGENIS SEGONS LES CAPACITATS DELS ALUMNES.

3

FER POSSIBLE LA COOPERACIÓ I LA INTERACCIÓ A PARTIR DE DINÀMIQUES PERIÒDIQUES.

Aconseguir el sentiment d’acceptació i pertinença a un equip per part dels alumnes.

En el programa MOTS de Cicle Inicial podem trobar-hi exemples de treball cooperatiu en diverses activitats que es proposen des de la guia d’aula o bé, com aquest apartat, «Treball cooperatiu», que es troba en cada un dels trimestres del llibre de l’alumne.

EL S RO D O LI N S D E N AD AL l?

Q–uè –és –el –que –us –agrada més –de N–ada D–ediqueu-hi –un rπdπ˜í!

MEN TRE TALL O TOR RON S CAN TO MOLTES CAN ÇON S.

Aprenentatge cooperatiu

QUA N MIRO AQU EST TIÓ M’OM PLO D’EM OCIÓ.

1. F–π◊meu –grups –de –quatre –i –anπ¤eu –els nπµs –de –cada nen –π nena.

3. V–π¤eu –quina –és la –que –us –agrada més –de les –que heu prπ∏πfiat.

TREBALL COOPERATIU

2. F–eu –una llista –de –cπfies –de N–adal.

–cinquanta-–cinc 55

ue rimin q – es ul ra pa e d – ta is ll a n u – 4. F–eu A –i –anπ¤eu-les. P–er –exemple: SA - DOLÇ MOL Ó C BAL TIÓ CAVALCADA - ASSENYALADA

es –que –us ul ra pa e d – ll re pa l e – eu ri T 5.

–agradi més –i –escri√iu-lπ. paraules. s te es qu a – ∫ m a – ˜í dπ rπ n u – 6. F–eu

TREBALL COOPERATIU

re 7. Llegiu –cada –grup –el √πfit

56

rπdπ˜í –i trieu –el millπ◊.

8. Enganxeu –en –un

tauler tπ¤s –els rπdπ˜ins –i –acπµpanyeu-lπfi –d’–algun –dibuix.

–cinquanta-sis

R D L N

O O I S

Aprenentatge significatiu i contextualitzat David Ausubel, l’any 1963, ja postulava que un aprenentatge, perquè resulti significatiu, ha de ser incorporat al conjunt de coneixements del subjecte, relacionant-los amb els coneixements previs.

Aquesta teoria defensa que cada alumne aprèn interioritzant els coneixements i adaptant-los als seus esquemes mentals i a les idees prèvies que té. Per tant, l’infant va estructurant contínuament les seves idees.

Coneixements previs Motivació

Observació

Aprenentatge contextualitzat

Manipulació

Nous continguts

Experimentació

Funcionalitat en l’entorn

Aprenentatge significatiu

Aprenentatge contextualitzat

2. Cπµ –es –diuen –els nens

–i les nenes –de l’–escπ˜a?

B I

L

N

L

Per tal que l’alumne incorpori aquests coneixements, l’aprenentatge ha de ser important per a ell i ha Mde tenir relació amb N elNcontingut que P es treballi. A més, l’alumne, ha de tenir una actitud favorable i motivadora davant l’aprenentatge, per tal de poder connectar els coneixements previs amb els coneixements nous.

P–inta les √πcals –am∫ –aquests –cπ˜π◊s:

A E I O U

Per altra banda, l’aprenentatge ha de ser funcional; és a dir, ha de servir perquè l’alumne s’adapti a la realitat en la qual està vivint, per això no només ha de ser significatiu, sinó que ha de ser contextualitzat.

Quan es presenta un contingut nou, l’alumne ha de percebre la importància o la necessitat d’aprendre allò. Ha d’entendre que li pot ser útil o fins i tot necessari per a la seva vida o la seva realitat.

3. Escriu –el teu nπµ –i pinta’n les √πcals:

En el programa MOTS, podem trobar-ne alguns exemples:

Escriu sis nπµs –de nenes –i nens –de la –classe –i –encercla’n les √πcals:

UNITAT 1 set

Els alumnes escriuen els noms dels seus companys i, a partir d’aquests noms –reals i propers–, treballen el contingut. És una manera de fer més contextualitzada en la seva realitat, es fa més motivadora, i per tant, l’aprenentatge resulta més significatiu.

Aquest procés permet a l’alumne la construcció i estructuració del seu pensament, a partir de les idees prèvies i el treball cognitiu que fa.

7

Cal tenir en compte, també, que l’observació, l’exploració, la manipulació i l’experimentació ajuden l’alumne a construir el seu aprenentatge i a fer-lo més significatiu.

Un altre exemple de l’aprenentatge significatiu i contextualitzat podria ser aquesta activitat, en la qual es planteja als alumnes que pensin i escriguin sobre el seu dia Dimensió a dia: EX PR ES SIÓ ES CR IT A

19. Escriu –una –acci† –que

fas –cada –un –dels –dies:

20.

Escriu –una –π◊aci† per –a –cada –imatge:

Els alumnes han après una cançó sobre els dies de la setmana, han buscat les vocals dins les paraules que designen els dies de la setmana, i ho han fet a partir de veure aquestes paraules escrites en el full (que reprèn i consolida un dels continguts de la unitat)… És a dir, han observat, manipulat i experimentat.

I després d’haver fet diverses activitats al voltant dels dies de la setmana, fan un exercici més concret, més personal, que els fa connectar amb la seva realitat més propera i, per tant, més significativa.

UNITAT 1

FI DE FESTA MAJOR

18

–di√uit

Aprenentatge contextualitzat

D–illuns: D–imarts: D–imecres: D–ijπus: D–ivendres: D–issa∫¤e: D–iumenge:

s e l p i t l ú sm

l a i c n e compet

ó i s u l c n i #

u l c n i # ó i c i n g o c a t e m a # e r ó c i # c u i nova t a r e p o o c l # l a b e e r ncia #t lingüism #pluri

n e r # l a i c n e t e p m o c ó i c a # u l a a v i a r o al # d e n e r p m e l t a a t i t g i i d v i ó i t c a a m e r r o f c s n # a r t a # ci u i t a r e p o co l n ó l i i a b c # i e r n t # g o c a sió t e m # ó i c a t v o a t n i e v r i # t e a e r c üism # u i t a r e o s p s o e s o s c a l # e m s i #trebal ilingü s e l p i t l ú igències m

tel·l

n e r # l a i c n e t e p m o c a r ó o i s c s a e u s l s a a v # a # l a t i g a i r o d e n e c r a p u l m e a v a t a ital # g t i i d ó v i i c a t m a r o re ansf r t # u i t a i r s e p u o l o c c l n ó l i i c # i n treba g o c a t e m # # s ó i e c l a p v i t l ú m e #reno s e i c n è g i l · l e t t n a i t # i s v e i t t c a e r c l # a #proje t i g i t ió d

r u l p # s e l p i t l ú m s e i ènc

c a m r o f s n #tra

c e j o r p ó # i c t - forma

Avaluació Aquest enfocament enriqueix el concepte d’avaluació, ja que implica que, a més d’obtenir el resultat final de l’aprenentatge o les consecucions dels alumnes, el professorat ha de considerar la millora de les aptituds dels estudiants, la manera i el camí amb què assoleixen els aprenentatges desitjats.

A tal fi, s’han d’establir diferents graus de sistematització i de registre de la informació que s’observa, cosa que facilita els processos de personalització de l’aprenentatge.

Per avaluar l’aprenentatge s’han de tenir en compte cinc accions docents fonamentals:

Avaluar l’aprenentatge no és solament mesurar els èxits; significa, a més, acompanyar els alumnes i trobar en cada moment la millor manera d’ajudar-los a aconseguir el millor d’ells mateixos.

Accions docents per avaluar l’aprenentatge Avaluació

observar

reflexionar

decidir i actuar

comunicar

acompanyar

No es tracta d’una simple puntuació; anem més enllà: els diferents tipus d’intervenció tenen lloc d’una manera simultània i repetida.

Mitjançant les propostes d’avaluació que es presenten en aquest projecte, es pretén afavorir la sistematització del procés a l’aula i en la pràctica docent.

El dossier d’aprenentatge (o portfoli) és una bona eina que ens dona l’oportunitat d’ensenyar els alumnes a ser conscients dels seus aprenentatges i dels seus progressos.

A base de preguntes guiades que fomenten la reflexió i la metacognició, els dossiers d’aprenentatge enriqueixen el procés d’aprendre a aprendre, ja que ajuden l’alumne a ser més conscient de com aprèn, de les raons que sustenten les seves consecucions i de com pot millorar.

A més a més, en el projecte MOTS, oferim altres materials que desenvolupen àmpliament diferents aspectes de l’avaluació:

Autoavaluació Al final de cada unitat l’alumne fa l’apartat «Em poso a prova», en el qual ja pot anar anticipant i percebent quins aspectes domina o ha de reforçar.

M A R TA

PERE

OMAR

IRIS

JORDI

tenen –dues √πcals Encercla –els nπµs –que –que tenen tπ¤es ls e – lla ◊at –diferents –i su∫ les √πcals –iguals.

UNITAT 1

–que –acaben 2. R–elaciπ÷a les paraules a: ner ma a teix –de la ma XERINOLA ESCOLA CARRER MARTÍ JARDÍ CADIRA VUITANTA PAPER FIRA MANS ENTREPANS GEGANTA

–dinπu 19

EM POSO A PROVA

ADA

ESTEL

3. Ordena les paraules: –cπµença

Els

20

L’–escπ˜a

√π˜tes.

fan

setem∫◊e.

–al

–gegants

4. P–inta –de verd –π –de vermell:

UNITAT 1

SARA

ENRIC

EM POSO A PROVA

MANEL

A EM POSO A PROV

D–ictat.

A EM POSO A PROV

1.

√int

VERD: SÍ

VERMELL: NO

Cπ÷ec les √πcals.

S–é –cπµpletar paraules –am∫ √πcals.

S–é –els –dies –de la setmana.

S–é trπ¥ar paraules –que –acaben –igual.

S–é –π◊denar paraules per fer –una nπ¤a.

Avaluapp És una eina fàcil i intuïtiva per avaluar per dimensions i competències.

Proves d’avaluació escrites Per a cada unitat hi ha una prova d’avaluació. Aquesta es presenta en tres nivells de dificultat diferents (A, B, C) de manera que es pugui triar la més adient al grup o a cada alumne en particular. A més a més, es presenten en format Word perquè el docent pugui canviar, treure o posar allò que cregui convenient o necessari.

Es poden trobar en el web de Barcanova.

LLENGUA CAT ALANA 1r CIC LE INICIAL _________ _________ _______ Avaluació Grup ______ _________ ___ _________ Data ______ ___

Nom ______ ___

E INIC

CL 1r CI

____

____

____

__ ____

__ ____

__ ____ ____ ____ ____ ció __ Avalua

____

____ Nom

LANA

CATA

_ ____ ____ Grup _ ____ ____ Data IÓ

IFICAC

QUAL

AT 8

E INICIAL ALANA 1r CICL LLENGUA CAT ___ Grup ______ _ _________ ___ _________ Data ______ _________ ___ ___ Nom ______ _________ ___ ó uaci Aval IÓ QUALIFICAC

UNIT

UNITAT 8

OPCIÓ B

ÓA

OPCI

tes:

egun les pr respon

i el uirol l, l’esq a venir ci nú cabiro sprés, çava . El s, el Exerci comen arribat xt i, de amic de bons x el te . Quan ja havia cipis tres bosc Llegei in a n l vi pr er de ha mig e l’hiv r això, a l’hivern. da hi na en bien qu a vega c. Pe ssar els va caba sa a blan r poder pa tendra i que un en una a nevar, er uí t a irol va pe i to Vet aq que vivien posava ents d’herb s. L’esqu bosc neu s im de ot es al ll, i ic br al rt a d’ li am coni temps trobar n cobe ta men s de matol seus dos conill el mal edava be ardant to s. El que va lle b els qu amic ques ar fu gu bost. bosc busc partia am fruites se seus dos aven er a r al re s r, an gene rol va córr que com mena de ia amb el va guarda s st bi amic i tota compart nys, que ns El ca r al rebo ns bo la ls do da que s, ag na de ts co guar bost caba quan pinyon al re a, La i uns agafar guardar Soliv rbassa va l, M. i els R. Gi una ca ó, ar ld ob E. Ba va tr . ____ ____ ____ ____ ____ ics? ____ ____ tres am __ s __ el __ __. vien, ____ ____ On vi ____ ? ____ ____ ribat ____ ____ via ar ____ ____ ja ha ____ ____ ivern ____ ____ que l’h ____ bien __ sa __ Quan ____ ____ ____ ____ ____ 1 mero

ero 1 s: Exercici núm on les pregunte i, després, resp Llegeix el text

uirol i el el cabirol, l’esq a venir bons amics, començava hi havia tres bosc. Quan una vegada a arribat. El na enmig del Vet aquí que l’hivern ja havi de n en una caba a principis r, sabien que conill, que vivie c. Per això, posava a neva blan es i ern. era ps r passar l’hiv el mal tem de neu i tot ben cobert ments per pode ra i els va bosc quedava tota mena d’ali oll i brots d’herba tend ol va en guardant quir mat de L’es anav s r, s. gene amic ar fulle els seus dos córrer a busc ar al bosc El cabirol va compartia amb es que va trob El conill rebost que de fruites sequ dos amics. guardar al i tota mena ia amb els seus ons, aglans dar al rebost. agafar piny que compart que va guar dar al rebost ts codonys, quan i els va guar uns i s carbassa dels bons amic va trobar una a, La cabana Gil, M. Soliv E. Baldó, R. tres amics? ____. _________ On vivien, els _________ _________ _________ _________ _________ at? arrib a havi ja ____. que l’hivern _________ Quan sabien _________ _________ _________ _________ _________

QUALIFICAC

IÓ

OPCIÓ C Exercici núm ero 1 Llegeix el text i explica

UNITAT 8

quins alim ents guarda al rebost cad a animal:

Vet aquí que una vegada conill, que hi havia tres vivien en una bons amics, el mal tem cabana enm el cabirol, ps i es pos l’es ig del bosc. ava a nevar, bosc quedav Quan començ quirol i el sabien que a ben cobert ava a ven l’hivern ja gener, ana de neu i tot havia arribat. ir ven guardan era blanc. t tota men El El cabirol va Per això, a a d’aliments córrer a bus principis de per poder guardar al car fulles de passar l’hiv rebost que matoll i brot ern. com agafar piny s d’herba tend partia amb ons, aglans els seus dos ra i els va i tota men i els va gua amics. L’es a de fruites rdar al rebo quirol va seques que st que com va trobar una va trobar al partia amb carbassa i bosc els seus dos uns quants amics. El con codonys, que ill va guardar al rebost.

E. Baldó, R. Gil, M. Soli va, La cabana dels bons ami cs El cabirol hi guarda ___ _________ _________ _________ _________ ___.

L’esquirol hi guarda ___ _________ _________ _________ _________ ___.

El conill hi guarda ___ _________ _________ _________ _________ _____.

gener? a principis de _. tres amics, _________ Què feien, els _________ _________ _________ _________ ___ ___ ______

!

Ho trobareu al vostre espai personal:

www.barcanova.cat

Avaluació

GUA

LLEN

IAL

I amb solucionari!

LLENGUA CAT ALANA

GUA

LLEN

1r CI LANA

CATA

RI

SOLU

LLENGUA

I

AR CION

1r CICLE INI CIAL

SOLUCIONA

L ICIA CLE IN

CICLE INICIAL CATALANA 1r

AT 8

UNIT

OPCIÓ C

I SOLUCIONAR

OPCIÓ B ÓA

OPCI

tes: egun i el les pr 1 uirol spon mero ci nú l, l’esq rés, re venir Exerci cabiro ençava a i, desp s, el at. El m el text amic x ei an co a arrib s de bons Lleg sc. Qu n ja havi cipi tres bo in a l vi pr er de iv ha , a n. enmig da hi que l’h Per això ar l’hiver vega bana s va bien c. r pass r, sa e una en una ca ra i el a blan uí qu a neva i tot er ts per pode rba tend quirol va Vet aq que vivien posava en neu sc L’es s d’he es al bo rt de ena d’alim oll i brot s amics. conill, temps i cobe obar at m tr n do m ta al conill be va us to el m ava que s se lles de dant ics. El qued guar buscar fu ia amb el s seques dos am rebost. bosc aven part er a fruite s seus ardar al r, an m rr el de ne co có a b ge va gu que ics e va ta men birol rtia am ns am rebost El ca ns i to e compa donys, qu ls bo dar al ons, agla qu na de ts co guar bost caba quan piny al re a, La i uns agafar guardar . Soliv rbassa va Gil, M i els una ca R. ó, ar ld ob E. Ba va tr

ero 1 s: Exercici núm on les pregunte i, després, resp Llegeix el text

uirol i el el cabirol, l’esq a venir bons amics, començava hi havia tres bosc. Quan una vegada a arribat. El na enmig del Vet aquí que l’hivern ja havi n en una caba principis de sabien que a r, , neva això conill, que vivie a i es posava era blanc. Per passar l’hivern. r el mal temps de neu i tot ben cobert ments per pode ra i els va bosc quedava tota mena d’ali oll i brots d’herba tend en guardant mat quirol va gener, anav amics. L’es ar fulles de córrer a busc els seus dos ar al bosc El cabirol va compartia amb es que va trob El conill que sequ st es rebo de fruit dos amics. guardar al i tota mena seus ns els agla amb ia ons, rebost. agafar piny st que compart nys, que va guardar al rebo al dar quants codo i els va guar s carbassa i uns dels bons amic va trobar una a, La cabana Gil, M. Soliv E. Baldó, R. tres amics?

On vivien, els del bosc. cabana enmig Vivien en una

ics? tres am . , els l bosc mig de na en a caba ? en un ribat Vivien via ar r. a neva n ja ha er iv sava es po que l’h mps i sabien mal te Quan nir el ve a çava comen Quan

vien On vi

Exercici núm ero 1 Llegeix el text i explica

UNITAT 8

UNITAT 8

quins alim ents guarda al rebost cad a animal:

Vet aquí que una vegada conill, que vivien en una hi havia tres bons ami cs, el cabirol, el mal tem cabana enm ps i es pos l’es ig del bosc. ava a nevar, bosc quedav Quan començ quirol i el sabien que a ben cobert ava a ven l’hivern ja gener, ana de neu i tot havia arribat. ir ven guardan era blanc. t tota men El El cabirol va Per això, a a d’aliments córrer a bus principis de per poder guardar al car fulles de passar l’hiv rebost que matoll i brot ern. compartia agafar piny s d’herba tend amb els seu ons, aglans ra i els va s dos ami i tota men i els va gua cs. L’esquir a de fruites rdar al rebo ol va seques que st que com va trobar una va trobar al partia amb carbassa i bosc els seus dos uns quants amics. El con codonys, que ill va guardar al rebost.

E. Baldó, R. Gil, M. Soli va, La cabana dels bons ami cs El cabirol hi guarda fulle s de matoll i brots d’herba tendra.

L’esquirol hi guarda piny ons aglans i tota mena de fruites sequ es.

El conill hi guarda una carbassa i uns quants codo nys.

at? ja havia arrib que l’hivern Quan sabien va a nevar. temps i es posa a a venir el mal Quan començav gener? a principis de tres amics, rn.

Què feien, els r passar l’hive ents per pode tota mena d’alim Anaven guardant

Rúbriques Es presenten models de rúbriques per a cada una de les dimensions de l’àmbit lingüístic; també en format Word per tal que pugui ser modificat pel docent si ho considerés oportú.

RÚBRIQUES MODELS DE L - 1r - CICLE INICIA

TALANA LLENGUA CA oral Comunicació Pàgina 6

ment Nivell d’assoli Novell Aprenent Avançat Té força algunes Té u pro dificultats per Entén dificultats per És capaç entendre bé converses dre ten en d’entendre converses senzilles. verses con ses conver senzilles. senzilles. senzilles.

Interpreta a ret erp Int erròniament Interpreta la ent reta iam òn erp err Int els a Interpret els missatges majoria de alguns correctament s ge s sat ge sat mis mis orals senzills ges els s sat ge sat mis mis els orals senzills rebuts orals senzills ls senzills ls senzills ora ora rebuts oralment. rebuts rebuts rebuts nt. nt. lme lme ora ora oralment. oralment.

Fa poques Fa algunes intervencions Participa rvencions mpre inte Se nt ipa me Partic en les activa ipa les rtic en pa activament converses. en les converses. activament en ses. ver en les con Sol intervenir . ses conver vegades les De . t en ses conver a deshora en Normalm intervé a Sempre el el cta cta converses. spe pe Re res ra en les les pecta el sho de res torn de torn de ses. de ver n con tor en paraula paraula en paraula en les les les converses. converses. converses.

Té moltes Té algunes dificultats per Fa petites de capaç cultats per difi És ns s cio tite Fa pe fer petites explica s s tite tite pe pe fer fer explicacions explicacions orals amb cions cions lica osi exp exp de forma orals. prou ls. ls molt ora ora a. nci oral. coherè coherents.

Criteris

Expert Entén perfectament converses senzilles.

Comprensió Pàgina 12

lectora

MODELS DE RÚBRIQUES TALANA - CIC LE INICIAL 1r

LLENGUA CA

Criteris Nivell d’assoli ment Expert Llegeix amb Avançat Llegeix amb Aprenent Llegeix amb fluïdesa una Novell molta De vegades prou fluïdesa cançó popular Llegeix amb fluïdesa una s’entrebanca a una cançó adequada a dificultats cançó l’hora de llegir popular l’edat. una cançó popular una cançó adequada a popular adequada a popular l’edat. adequada a l’edat. adequada a És capaç de l’edat. És capaç de l’edat.

Llegeix de llegir de llegir de Té algunes manera prou manera Té moltes manera dificultats per autònoma la autònoma la dificultats autònoma i llegir de cançó. cançó. per llegir de per pròpia manera manera iniciativa la autònoma la autònoma la cançó. cançó.

Comprèn el cançó.

Comprèn Comprèn contingut de amb molta Comprèn amb adequadament la cançó.

Comprèn seguretat la alguna la cançó. amb moltes cançó. dificultat la Realitza dificultats la Realitza les cançó.

Realitza correctament cançó. activitats de Comet correctament les activitats Comet comprensió algunes les activitats de de moltes de manera errades en la comprensió de comprensió errades en autònoma de realització de manera de manera la realització manera molt les activitats autònoma. autònoma. de les rigorosa. de comprensió activitats de de manera comprensió autònoma. de manera autònoma.

!

Ho trobareu al vostre espai personal:

www.barcanova.cat

Barcanova digital L’aula actual resulta impensable sense les eines digitals que han fet que algunes tasques escolars siguin més fàcils o còmodes, ja sigui des del punt de vista del docent o de l’alumne.

Editorial Barcanova, conscient d’aquesta realitat i necessitat, posa a la disposició dels mestres una bateria de recursos que l’ajudaran en la planificació, organització i seguiment del procés d’ensenyament-aprenentatge dels seus alumnes.

Eines digitals per al currículum competencial Les competències digitals són un conjunt d’habilitats, coneixements i també d’actituds que els alumnes han d’anar assolint durant el procés formatiu. Aquestes competències són transversals en tot el currículum d’Educació Primària. El seu domini és un requisit important per al futur dels alumnes.

A més dels continguts curriculars de cada matèria, el projecte digital d’Editorial Barcanova posa un èmfasi especial en l’adquisició de les competències digitals que es treballen, tenint en compte quatre aspectes:

• El coneixement dels diferents dispositius digitals.

• El treball cooperatiu.

• L’accés a la informació i posterior transformació en coneixement.

• La reflexió i la crítica sobre el material que es troba en la xarxa.

Barcanova digital

Com és el projecte digital de Barcanova INNOVA?

Multisuport

Es poden utilitzar en diferents suports: tauletes, ordinadors, smartphone, etc.

Principals sistemes operatius

Descarregable

Compatibles amb els principals sistemes operatius: Android, Apple, Windows, iOS o Linux.

Llibres digitals

D’aquesta manera es pot treballar sense connexió a la xarxa.

Marsupials

Llicència multidispositiu

Tenen traçabilitat, i per tant, connecten la informació.

Permet utilitzar la mateixa llicència i la mateixa clau d’accés en diferents equips i dispositius electrònics.

Els llibres digitals poden ser integrats en les plataformes més utilitzades en els centres educatius de Catalunya i, d’aquesta manera, obtenir traçabilitat en les activitats proposades. A més, estan optimitzats per visualitzar-se amb qualsevol visor.

AVALUAPP Barcanova ha creat una eina d’avaluació adaptada als nous criteris del Departament d’Ensenyament, molt visual, intuïtiva i fàcil de gestionar!

Avaluació de les dimensions i les competències que es treballen en els programes INNOVA!

Seguiment individualitzat dels alumnes!

Els docents poden fer una avaluació continuada i formativa dels seus alumnes.

Barcanova digital

Multidispositiu, per poder treballar en qualsevol suport, i multiplataforma, s’adapta a les principals plataformes educatives existents.

Permet avaluar les dimensions i les competències a partir de la valoració de les activitats que es van portant a terme en els programes, i finalment ponderar aquestes valoracions per obtenir-ne un resultat.

Ponderació de les activitats del llibre de l’alumne, amb la possibilitat d’incloure’n d’altres o canviar la valoració proposada.

Possibilitat el seguiment dels alumnes des de l’inici de curs de forma continuada.

Una aplicació pensada i desenvolupada per acompanyar i orientar els alumnes en el seu procés d’aprenentatge.

Barcanova INNOVA, un projecte complet!

Enllaços d’interès

Llibre digital de l’alumne

que enriqueixen el contingut, ajuden a consolidar-lo i resulten una bona eina de motivació per als alumnes.

Recursos complementaris relacionats amb el contingut treballat en cada unitat: vídeos, animacions, pàgines de contingut, etc.

Activitats autocorrectives Activitats d’exercitació que fomenten el treball autònom de cada estudiant i li permet avançar al seu propi ritme.

Activitats d’avaluació Conjunt d’activitats, també autocorrectives, a partir de les quals els alumnes poden valorar si han assolit prou bé els coneixements més destacats sobre cada tema.

Activitats obertes

Activitats imprimibles Propostes d’activitats que requereixen dibuixar, experimentar, mesurar, traçar, etc.

Barcanova digital

Activitats de resposta lliure i oberta. El treball es guarda automàticament i pot ser consultat i avaluat pel professor.

Enllaços d’interès

Llibre digital del mestre

Accés a tots els enllaços i recursos que té l’alumne en el seu llibre digital.

Les acti vitats PDI ten en una fitxa pe dagògic a per treu re’n el màxim profit!

Activitats PDI Serveixen per reforçar o consolidar alguns dels continguts treballats en el llibre.

Dues propostes en cada unitat didàctica

Guia d’aula En format PDF per accedir fàcilment a tots els recursos i a totes les propostes.

Solucionari Activitats del llibre de l’alumne amb el solucionari per fer més pràctica i àgil la correcció.

Mapa mental Eina per construir el mapa mental de la unitat amb els continguts que desitgi cada docent. Pot servir de motivació, seguiment, resum de la unitat...

Recursos Els programes INNOVA de Barcanova disposen de tot tipus de recursos que poden ajudar a enriquir i a facilitar algunes de les tasques que es porten a terme en el dia a dia a l’escola i dins l’aula.

L’objectiu és fer costat als docents en tot moment i en qualsevol àmbit relacionat amb els programes i el model educatiu actual.

Treballar junts per avançar!

Recursos

NOU web!

Més fàcil i còmode!

Barcanova renova el web i la imatge per adaptar-se als nous temps i a les necessitats dels mestres.

I ho fa per accedir de manera més fàcil i còmoda a tots els recursos que es posen al seu abast i, així, poder consultar, descarregar documents, veure els catàlegs, fer consultes i fins i tot contactar amb la xarxa comercial per fer comandes i/o consultes...

En el nou web hi ha un centre de recursos en el qual el mateix mestre es pot registrar i, des d’allà, pot veure els llibres (visor), pot descarregar-se recursos i documents, etc.

!

Ho trobareu al vostre espai personal:

www.barcanova.cat

Quins recursos s’hi poden trobar?

S’hi poden trobar recursos com aquests:

• Currículum d’Educació Primària • Guia d’aula en PDF • Programació de les unitats didàctiques • Temporització orientativa • Proves d’avaluació (en tres nivells de dificultat i amb solucionari)

• Models de rúbriques • Llibre de l’alumne projectable • Activitats digitals interactives per treballar amb la PDI Recursos propis de les àrees:

• Locucions de les lectures (llengua) • Musicogrames (música) • Àbac interactiu (matemàtiques)

Programació Quadres de programació d’aula que contenen els objectius d’aprenentatge, les dimensions, les competències pròpies de l’àrea, els criteris d’avaluació i els continguts.

PR OG RA MA CI

Ó

TATGE D’APRENEN OBJECTIUS S DIMENSION IES OBJECTIUS I COMPETÈNC LS CONCEPTUA

ALUACIÓ CRITERIS D’AV

tges orals tot tipus de missa d’aula, 1. Comprendre n en activitats que es produeixe diàlegs enentatge i vida C1 Comprendre missatges orals rts. situacions d’apr • Comprendre en diferents supo fonts diverses. i cançons. quotidiana, i en les uada procedents de de forma adeq uals en el gs 2. Participar oralment i de nicatives habit C2 Produir diàle • Expressar-se situacions comu cançons. r nada sobre el oritza orde ra lar. mem i mane s context esco s orals de texto en t sicion tema proposat. amen expo activ pròpia 3. Realitzar C3 Participar ure r o de producció ts escri servi i oritza fent ificar mem cies o fets, • Ident activitats orals ixements, vivèn la les vocals. referits a cone adequat. correctament o el gest a el vocabulari tant el to de veu i amb utilització poema. un adap dre enten nicativa, • Llegir i fluïdesa ció ho situació comu C4 Llegir amb visuals, si la situa bulari d’imatges o audio • Ampliar el voca poemes. l’escola i amb relacionat amb requereix. iduals algunes dre textos lectures indiv la festa major. ment, C5 Compren 4. Aplicar a les llades col·lectiva la diferent de treba de s dies de ts tègie els com escri estra lles, • Identificar tots les més senzi es, per fer començant per tipologia: poem setmana. es i llegir el títol ons. mirar les imatg les que rodolins i canç • Identificar parau i rodolins. hipòtesis. macions i fer-h l’estructura i extreure infor acaben igual ls C6 Comprendre 5. Comprendre ts i audiovisua es escri s poem d’una texto de ons oraci i el significat rellevants de en • Ordenar les t i presentats adequats a l’eda i cançons. nota. rts. i diferents supo elements d’una ra en general iptura de • Identificar els ès per la lectu Planificar l’escr inter C8 rar tura Most litera 7. cionals i de oració senzilla. textos. pels textos tradi a t. ons senzilles adequats a l’eda • Escriure oraci ogies i lins i frases tipol rodo uir ents e.

Prod difer C9 s de partir d’una imatg ra i el lèxic 8. Escriure texto a diferents situacions a n amb l’estructu que respongui els. adequats. partir de mod grafia de cura ixement de l’orto es més el text i tenir 10. Mostrar cone ortogràfiqu C10 Revisar de les normes i ó. ria de base ntaci de la prese es o en la majo bàsiques en algun ns. ents d’autors ent de les produccio C11 Llegir fragm onam funci el catalana. d’observar de la literatura 11. Ser capaç dels elements, re d’ord is la llengua: canv les, formes literàries, ès per l’ús de C13 Mostrar inter formació de parau . ana. altres entre gia, la llengua catal analo els ès per aplicar la diversitat 12. Mostrar inter apresos a la lectura i a C14 Conèixer coneixements ntació dels unya. la bona prese cultural de Catal l’escriptura i per treballs. caràcter de tius narra s 13. Escriure texto poemes, endevinalles, es, poètic (cont en models lins) basant-se refranys, rodo tzats. les observats i anali terístiques de algunes carac hi ha 16. Percebre les llengües que semblances entre més proper. rn a l’aula o a l’ento

UNITAT 1

COMPRENSIÓ LECT ORA

• Comprensió de les informacions escrites en difere formats. nts • Comprensió de textos escrits en diferents formats tipologia diversa. i de • Lectura individ ual silenciosa o en veu alta.

EXPRESSIÓ ESCR

ITA

• Producció de textos escrits de tipolo gia diversa, en diferents formats i suports: el cartell i la nota.

• Normes bàsiqu es per a la bona presentació dels escrits. textos • Aplicació dels coneix ements sobre el funcionament de la llengua en la produ cció de textos escrits .

CONEIXEMENT DEL FUNCIONA MENT DE LA LLENGUA I DEL SEU APRE NENTATGE

Ortografia • Normes ortogr àfiques més senzill es i d’ús més freqüent.

Lèxic • Sinònims i antòn ims: • Escriptura de parau coneixement i ús. les d’ús habitual a la classe: l’escol la feta major i els a, dies d ela setma na.

Gramàtica • Reflexió lingüística bàsica sobre la constr paraules i oracio ucció de ns.

EDUCACIÓ LITER

ÀRIA

• Comprensió de textos literaris (poem • Coneixement de es). la literatura de tradic • Lectura expressiva ió oral: dites. en veu alta de textos • Gust per la lectur literaris. a i l’escriptura de textos literaris.

PLURILINGÜISM

• Reconeixement

E I INTERCULTURA

de la pròpia identi

DIMENSIONS I COM

PETÈNCIES

C1 Comprendre textos orals de la vida quotidiana, dels mitjans de comu nicació i escolars.

C2 Produir textos orals de tipologia diversa adequats a la situació comu nicativa.

C3 Interactuar oralment d’acord amb la situació comunicativa utilitza nt estratègies conversacionals.

C4 Llegir amb fluïdesa per comp rendre textos de vida quotidiana, la dels mitjans de comu escolars en difere nicació i nts suports i forma ts.

C5 Aplicar estratè gies de comprensió per obtenir informació, interp retar d’acord amb la tipolo i valorar el contingut gia i la complexitat el propòsit de la del text i lectura.

C6 Utilitzar, per comprendre un text, l’estructura format de cada gèner i el e textual i el comp semàntic de les onent paraules i de les estructures morfosintàctiques més habituals.

C8 Planificar l’escrit d’acord amb la situac ió comunicativa i el destinatari.

C9 Produir textos de tipologies divers es amb un lèxic i estructura que s’adeq intencions i al destin üin al tipus de text, a les atari.

C10 Revisar el text per millorar-lo i tenir cura de la seva presentació forma l en funció de la situació comunicativa.

C11 Llegir fragm ents i obres i conèix er alguns autors autores significatius i de la literatura catala universal. na i C13 Ser consc ient de la pertinença a la comunitat lingüística i cultur al catalana, i mostr ar interès per l’ús de la llengua catalana.

C14 Conèixer i valorar la diversitat lingüística i cultur de Catalunya, l’Estat al espanyol, d’Euro pa i del món.

La programació és en format Wor d perquè pugueu m odificar allò que calgui pe r tal que s’adapti del tot a la vostra realitat.

LITAT

tat lingüística.

Dimensió 1. Comun

icació oral.

Dimensió 4. Dimen

sió literària.

Dimensió 2. Compr ensió lectora.

Dimensió 3. Expres Dimensió 5. Plurilin sió escrita. güe i intercultural.

UNITAT 1

27

Recursos

26

CONTINGUTS COMUNICACIÓ ORA

L • Interaccions amb el grup o mestre en qualsevol situació comunicativ a a l’aula.

• Normes bàsiqu es que regeixen la interacció oral.

• Reproducció de textos orals memo ritzats (cançons).

• Producció de textos propis.

• Entonació, pronú ncia to de veu i gest adequats a la situació comunicativ a.

• Comprensió de textos orals de tipolo gia diversa en diferents formats i mitjans.

Temporització orientativa Es facilita un quadre amb una orientació de com es pot distribuir el contingut del curs en sessions. Cada docent la pot adequar al ritme de treball del seu grup classe.

Per a l’elaboració d’aquesta temporització es tenen en compte les unitats didàctiques en les quals està estructurat el material de l’alumne i les hores que el Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya destina a l’àrea.

PROJECT

N I N O I SE

PROJECTE

N I N O IS

IVA

UNITAT

IENTAT adequar al ZACIÓ OR docent pot TEMPORIT que cada orientativa porització im una tem tats didàcti ació us ofer les deu uni p classe.

A continu pte gru com seu artament ut en all de es que el Dep ció s’han ting ritme de treb temporitza i literatura mne i les hor d’aquesta erial de l’alu a de Llengua ació mat l’àre bor el a t l’ela per Per a estructura destina quals està Catalunya eralitat de ques en les tat recull ent de la Gen . Cada uni d’Ensenyam i per unitats de forma trimestres proposen catalana. ciació per all que es la seqüen ions de treb stra mo sess es dres uts i les En els qua , els conting des ns 50lica imp sessions (d’u les pàgines unes deu re vosaltres ent o a s . r la fein session orientativa tal posa reparti tinades més entàries per ola té des unitats pro ió de l’esc ts complem d’aquestes mac vita gra acti pro Cada una Si la tingut amb se. cada una). liar el con a grup clas 55 minuts podeu amp pis de cad necessari, o nivells pro es ritm ho creieu t de la diversita d’atendre

SESSIÓ

ESTRE GE PRIMER TRIM RENENTAT VITATS D’AP UTS I ACTI CONTING

PÀGINES

1a

de la unitat.

Presentació ra. ia a la lectu Activitat prèv tardor.

Lectura La ria. lectora. ció d’una histò Comprensió essió oral: Inven prensió i expr Com i frases.

8 ta: Paraules Expressió escri i frases.

9 ta: Paraules Expressió escri 10 Les vocals.

Ortografia: 11-12 Les vocals.

Ortografia: al.

13 Activitat digit la tardor. rsos lèxics de Lèxic: Recu 14 La frase.

Gramàtica: al. ó.

15-16 Activitat digit itats d’avaluaci he après? Activ Què 17-18 de la unitat.

Presentació ra. ia a la lectu 19 Activitat prèv stre.

Desa a bruix Lectura La e de conte. lectora. d’un personatg 20-21 Comprensió oral: Descripció i expressió Comprensió de persones.

22 ta: Descripció Expressió escri de persones.

23 ta: Descripció Expressió escri 24

UNITAT

2a

5

1

3a 4a

6-7

1 1 1 1 1 1 1 1 1 2 2 2 2 2

Llengua

1

2

PRIMER TRIM ESTRE CONTING UTS

PÀGINES

25

I ACTIVITA Ortografia: TS D’APRENE Les grafies NTATGE de la B. Ortografia: Les Activitat digit grafies de la B. al.

Lèxic: Voca 27-28 bula Activitat digit ri i famílies de paraules.

2 al.

29-30 Gramàtica: 2 Els elements 31-32 de la frase.

Què he après 2 ? Activitats 33-34 d’avaluació.

Treball coop eratiu: Rodo 3 lins del cos.

Presentació 35 de la unitat.

Activitat prèv ia a la lectu 3 ra.

Lectura A ca 36-37 l’avi.

Comprensió 3 lectora.

38 Comprensió 3 i expressió 39-40 oral: Descripció Expressió escri 3 d’una casa. ta: Descripció 41-42 d’una habitació Ortografia: .

Les lletres D, 3 T, B i P. Ortografia: 43 Les Activitat digit lletres D, T, B i P. 3 al.

44-45 Lèxic: La deriv 3 ació.

46-47 Gramàtica: El nom.

3 Gramàtica: 48 El nom.

Activitat digit 3 al.

49-50 Què he après ? Activitats 4 d’avaluació.

Presentació 51 de Activitat prèv la unitat. ia a la lectu 4 ra.

Lectura Un 52-53 menjador galàc Comprensió tic.

4 lectora.

54 Comprensió 4 i expressió 55 oral: Memoritz Expressió escri ació de canta 4 ta: Les instru relles.

56 ccions dels Expressió escri jocs.

4 ta: Les instru 57 ccions dels Orto grafia: La lletra jocs.

4 L. 58 Ortografia: Les lletres M, 4 N i NY. Lèxic: Dimi 59-60 nutiu Activitat digit s i augmentatius. al.

4 Gramàtica: 61-62 Els determin ants.

Activitat digit 4 al.

63-64 Què he après 4 ? Activitats 65-66 d’avaluació.

Treball coop eratiu: Com es juga a...?

2

26

5a 6a 7a 8a 9a 10a 1a 2a 3a 4a

6a 7a 8a 9a 10a 11a 1a 2a 3a 4a 5a 6a 7a 8a 9a 10a 1a 2a 3a 4a 5a 6a 7a 8a 9a 10a 11a

5a

catalana.

SESSIÓ

2

ial 1 Cicle Inic 2

Llengua

catalana.

Cicle Inic ial 1

Avaluació Proves d’avaluació en tres nivells de dificultat i en format Word per poder-les adaptar al ritme i nivell de cada grup o de cada alumne. A més a més, contenen el solucionari per fer més àgil la tasca de correcció.

LLENGUA CAT ALANA 1r CIC LE INICIAL _________ _________ _______ Avaluació Grup ______ _________ ___ _________ Data ______ ___

Nom ______ ___

GUA

LLEN

E INIC

CL 1r CI

____

____

____

__ ____

__ ____

__ ____ ____ ____ ____ ció __ Avalua

____

____ Nom

LANA

CATA

IAL

_ ____ ____ Grup _ ____ ____ Data IÓ

IFICAC

QUAL

AT 8

E INICIAL ALANA 1r CICL LLENGUA CAT ___ Grup ______ _ _________ ___ _________ Data ______ _________ ___ ___ Nom ______ _________ ___ ó uaci Aval IÓ QUALIFICAC

UNIT

UNITAT 8

OPCIÓ B

ÓA

OPCI

tes:

egun les pr respon

i el uirol l, l’esq a venir ci nú cabiro sprés, çava . El s, el Exerci comen arribat xt i, de amic de bons x el te . Quan ja havia cipis tres bosc Llegei in a n l vi pr er de ha mig e l’hiv r això, a l’hivern. da hi na en bien qu a vega c. Pe ssar els va caba sa a blan r poder pa tendra i que un en una a nevar, er uí t a irol va pe i to Vet aq que vivien posava ents d’herb s. L’esqu bosc neu s im de ot es al ll, i ic br al rt a d’ li am coni temps trobar n cobe ta men s de matol seus dos conill el mal edava be ardant to s. El que va lle b els qu amic ques ar fu gu bost. bosc busc partia am fruites se seus dos aven er a r al re s r, an gene rol va córr que com mena de ia amb el va guarda s st bi amic i tota compart nys, que ns El ca r al rebo ns bo la ls do da que s, ag na de ts co guar bost caba quan pinyon al re a, La i uns agafar guardar Soliv rbassa va l, M. i els R. Gi una ca ó, ar ld ob E. Ba va tr . ____ ____ ____ ____ ____ ics? ____ ____ tres am __ s __ el __ __. vien, ____ ____ On vi ____ ? ____ ____ ribat ____ ____ via ar ____ ____ ja ha ____ ____ ivern ____ ____ que l’h ____ bien __ sa __ Quan ____ ____ ____ ____ ____ 1 mero

ero 1 s: Exercici núm on les pregunte i, després, resp Llegeix el text

uirol i el el cabirol, l’esq a venir bons amics, començava hi havia tres bosc. Quan una vegada a arribat. El na enmig del Vet aquí que l’hivern ja havi de n en una caba a principis r, sabien que conill, que vivie c. Per això, posava a neva blan es i ern. era ps r passar l’hiv el mal tem de neu i tot ben cobert ments per pode ra i els va bosc quedava tota mena d’ali oll i brots d’herba tend ol va en guardant quir mat de L’es anav s r, s. gene amic ar fulle els seus dos córrer a busc ar al bosc El cabirol va compartia amb es que va trob El conill rebost que de fruites sequ dos amics. guardar al i tota mena ia amb els seus ons, aglans dar al rebost. agafar piny que compart que va guar dar al rebost ts codonys, quan i els va guar uns i s carbassa dels bons amic va trobar una a, La cabana Gil, M. Soliv E. Baldó, R. tres amics? ____. _________ On vivien, els _________ _________ _________ _________ _________ at? arrib a havi ja ____. que l’hivern _________ Quan sabien _________ _________ _________ _________ _________ gener? a principis de _. tres amics, _________ Què feien, els _________ _________ _________ _________ ___ ___ ______

QUALIFICAC

IÓ

OPCIÓ C Exercici núm ero 1 Llegeix el text i explica

UNITAT 8

quins alim ents guarda al rebost cad a animal:

Vet aquí que una vegada conill, que hi havia tres vivien en una bons amics, el mal tem cabana enm el cabirol, ps i es pos l’es ig del bosc. ava a nevar, bosc quedav Quan començ quirol i el sabien que a ben cobert ava a ven l’hivern ja gener, ana de neu i tot havia arribat. ir ven guardan era blanc. t tota men El El cabirol va Per això, a a d’aliments córrer a bus principis de per poder guardar al car fulles de passar l’hiv rebost que matoll i brot ern. com agafar piny s d’herba tend partia amb ons, aglans els seus dos ra i els va i tota men i els va gua amics. L’es a de fruites rdar al rebo quirol va seques que st que com va trobar una va trobar al partia amb carbassa i bosc els seus dos uns quants amics. El con codonys, que ill va guardar al rebost.

E. Baldó, R. Gil, M. Soli va, La cabana dels bons ami cs El cabirol hi guarda ___ _________ _________ _________ _________ ___.

L’esquirol hi guarda ___ _________ _________ _________ _________ ___.

El conill hi guarda ___ _________ _________ _________ _________ _____.

Rúbriques Es faciliten models de rúbriques per a cada unitat didàctica -també en format Wordper poder-les ajustar a les necessitats particulars.

RÚBRIQUES MODELS DE 1r LE INICIAL ALANA - CIC

LLENGUA CAT Comunicació Pàgina 6

oral

ment Nivell d’assoli Novell Aprenent Avançat Té força Criteris Expert Té algunes prou én dificultats per Ent ts per ulta én dific Ent es És capaç entendre bé convers entendre perfectament d’entendre converses senzilles. converses converses converses senzilles. senzilles. senzilles. s. zille sen Interpreta ta rpre Inte la erròniament Interpreta ent ta niam rpre errò Inte oria de Interpreta els els missatges maj t men correcta satges alguns mis missatges orals senzills els es missatges els missatg orals senzills rebuts orals senzills s senzills s senzills oral oral rebuts oralment. rebuts ts ts rebu rebu oralment. oralment. t. t. men men oral oral Fa poques Fa algunes intervencions Participa intervencions Sempre Participa en les activament a icip les en part activament converses. en les en es. ent vers vam con acti en les converses.

Sol intervenir les converses.

De vegades t men mal converses. a deshora en Nor pre rvé a inte Sem el el ta converses.

Respec respecta ecta el hora en les les des resp torn de torn de es. de vers con torn en ula paraula en para les paraula en les les converses. converses. converses.

Té moltes Té algunes dificultats per Fa petites de aç cap dificultats per És cions lica Fa petites fer petites exp fer petites fer petites explicacions explicacions orals amb licacions osicions exp exp a de form orals. prou s. s molt oral oral oral. coherència. ts. eren coh

Comprensió Pàgina 12

lectora

MODELS DE RÚBRIQUES ALANA - CIC LE INICIAL 1r

LLENGUA CAT

Criteris Nivell d’assoli ment Expert Llegeix amb Avançat Llegeix amb Aprenent Llegeix amb fluïdesa una Novell molta De vegades prou fluïdesa cançó popular Llegeix amb fluïdesa una s’entrebanca a una cançó adequada a dificultats cançó l’hora de llegir popular l’edat. una cançó popular una cançó adequada a popular adequada a popular l’edat. adequada a l’edat. adequada a És capaç de l’edat. És capaç de l’edat.

Llegeix de llegir de llegir de Té algunes manera prou manera Té moltes manera dificultats per autònoma la autònoma la dificultats autònoma i llegir de cançó. cançó. per llegir de per pròpia manera manera iniciativa la autònoma la autònoma la cançó. cançó.

Comprèn el cançó.

Comprèn Comprèn contingut de amb molta Comprèn amb adequadament la cançó.

Comprèn seguretat la alguna la cançó. amb moltes cançó. dificultat la Realitza dificultats la Realitza les cançó.

Realitza correctament cançó. activitats de Comet correctament les activitats Comet comprensió algunes les activitats de de moltes de manera errades en la comprensió de comprensió errades en autònoma de realització de manera de manera la realització manera molt les activitats autònoma. autònoma. de les rigorosa. de comprensió activitats de de manera comprensió autònoma. de manera autònoma.

Avaluapp És una eina fàcil i intuïtiva per avaluar per dimensions i competències. Està adaptada als nous criteris del Departament d’Ensenyament. És multidispositiu, per poder treballar en qualsevol suport, i multiplataforma perquè s’adapta a les principals plataformes educatives existents.

Recursos

Formació Barcanova aposta per la formació permanent del professorat, indispensable en aquesta nova etapa educativa plena de canvis i renovació pedagògica.

Afrontem nous reptes a les aules per fer créixer els alumnes, per fer-los més competents i preparats per a la societat del futur.

Entre molts altres, hi ha cursos sobre les noves metodologies com l’aprenentatge cooperatiu; sobre nous models i maneres de fer, com: entrenar el pensament a l’aula i entrenar les funcions executives; sobre els nous coneixements de neurociència que ens permeten conèixer millor com aprenen els infants, i també sobre les noves maneres d’avaluar, per fer d’aquesta avaluació una eina de millora i creixement. És una oportunitat per millorar la relació ensenyament-aprenentatge i donar un sentit més significatiu a l’educació, que passa de ser una transmissió de continguts a una manera de procurar que els alumnes tinguin unes competències que els permetin avançar i créixer en tots els sentits.

Els cursos i formacions es poden adaptar a les necessitats de cada centre.

A més a més, Barcanova ofereix formació sobre els propis productes, i assessorament i seguiment durant el curs per resoldre dubtes o consultar el que calgui mentre es porten a la pràctica els diferents programes.

Fent costat a la innovació! formacio@barcanova.cat

Accedeix al catàleg !

PROJECTE INNOVA Un aprenentatge contextualitzat i que emocioni és clau perquè els nens i les nenes interioritzin el coneixement de manera competencial i l’extrapolin als diferents reptes que puguin sorgir.

El Programa Mots és: Innovació pedagògica Aprendre a aprendre Avaluació competencial Continguts contextualitzats Transformació digital Pensament crític

Metacognició Inclusió Emprenedoria Interdisciplinarietat Treball cooperatiu Creativitat

facebook.com/editorialbarcanova

www.barcanova.cat

edbarcanova

9242288

@EDBARCANOVA