LA DEMOCRÀCIA, PER FER QUÈ?
cils d’escatir en tots els casos, impliquen sempre, almenys, una manca de confiança en les virtuts de l’autoritarisme. Assenyalen probablement una situació de crisi més o menys profunda en uns sistemes que en tot cas semblen inadequats per a governar els països industrials europeus. Llur evolució, o llur transformació, per lenta que sigui, s’anuncia a través d’aquesta desconfiança en les ideologies de la dictadura del «partit únic», el qual —segons la teoria— recollia les voluntats col·lectives, sense necessitat de consultar-les mai amb suficients garanties. La crisi ideològica de l’autoritarisme actual, contrasta doncs vivament amb l’exaltació del totalitarisme que s’expressà sobretot durant el període d’entre les dues guerres, és a dir, en els moments de gestació i de fundació del sistema espanyol. Aquesta «desconfiança teòrica» —per dir-ho d’alguna manera— ve encara a accentuar la complexitat del canvi a casa nostra. L’interrogant suspès damunt la vida política hispànica interessa també, en realitat, tota la vida econòmica. No és ara el moment de descabdellar un altre factor importantíssim del progrés industrial, i que gravita amb força damunt el país. Les relacions amb els països del Mercat Comú plantegen i plantejaran greus problemes de reconversió, de concentració, d’orientació general econòmica, i poden entrar en vies de solució gràcies a les transformacions polítiques democràtiques susceptibles d’obrir-nos més amplament el camí de l’associació amb Europa. Més encara: les inversions de capitals estrangers —i nacionals— suposen igualment confiança en l’estabilitat política. La manca de confiança provocà una de les principals crisis econòmiques de la nostra història, en moments precisa-
28