Diguem amb qui vas i et diré com participes

Mireia Bolíbar

Digues amb qui vas, i et diré com participes L’impacte de les xarxes personals sobre la participació associativa de la població immigrada

Premi Ángel Rozas a la Recerca en Ciències Socials

ÍNDEX

Introducció ................................................................ 11 Pròleg ........................................................................ 13 Agraïments ................................................................ 19 Presentació de la investigació ..................................... 21 Marc teòric i model d’anàlisi Del capital social a l’anàlisi de xarxes ......................... 31 Les xarxes socials de la població immigrada en el seu procés d’integració social ............................. 39 L’efecte de les xarxes sobre la participació .................. 51 Resum del model d’anàlisi ......................................... 71 Aproximació metodològica Els mètodes d’obtenció de dades i l’estratègia d’articulació metodològica ...................... 75 El camp d’anàlisi i la lògica de la investigació ............. 81

Anàlisi i resultats (1) Els models d’integració de la població immigrada des d’una mirada relacional Introducció ............................................................... 89 Comparativa entre els col·lectius: la tendència a l’homofília entre la població de la societat d’acollida .................................................. 93 El pes dels autòctons, els coètnics i els alteri en origen en les xarxes de la població immigrada: una mirada estàtica i dinàmica sobre la composició de les xarxes .............................................................. 99 La tipologia de xarxes .............................................. 105 Factors que expliquen el tipus de xarxa que desenvolupen les persones immigrades: els àmbits de sociabilitat i els eixos de desigualtat ...... 115 Anàlisi i resultats (2): L’efecte de les xarxes personals sobre la participació, entre el bloqueig i l’impuls d’una varietat de formes participatives Introducció .............................................................. 123 Xarxes i participació entre les persones amb xarxes de tipus dual .................................................. 127 Xarxes i participació entre les persones amb xarxes de tipus enclavament ..................................... 135 Xarxes i participació entre les persones amb xarxes de tipus mixt ................................................. 157

Conclusions ............................................................. 173 Idees de síntesi i reflexions sobre els resultats ............ 175 Reflexió sobre la metodologia emprada .................... 181 Riscos i reptes que plantegen els resultats .................. 185 Bibliografia .............................................................. 187 Índex de gràfics, taules i figures ................................ 207

INTRODUCCIÓ

Ens plau posar a les vostres mans el treball de recerca sociològica dut a terme per Mireia Bolíbar Planas, que ha obtingut el Premi Ángel Rozas a la Recerca en Ciències Socials per a investigadors i investigadores novells en la seva tercera edició.

Aquesta investigació sobre els processos d’integració social de la població immigrada, se centra en el vincle entre les xarxes socials i la participació associativa. La recerca posa de manifest que la forma en què les persones immigrades desenvolupen les seves xarxes en el país d’acollida marca les seves formes de participar en l’espai associatiu en els àmbits social, cultural i polític. S’estudia aquí, doncs, com és el procés d’integració de la població immigrada en termes relacionals i quines són les conseqüències en la seva participació.

Amb la convocatòria d’aquests premis, la Fundació Cipriano García - CCOO de Catalunya té per objectiu reconèixer la labor realitzada per investigadors i investigadores novells sobre el món del treball en els diferents àmbits de les ciències socials, i donar-hi suport. Ens sembla especialment important fer-ho en aquests moments, en què la manca de suport públic dificulta

- 11 -

MIREIA BOLÍBAR

tant el treball de les persones que s’incorporen a la tasca investigadora.

Volem expressar el nostre agraïment al jurat, presidit per Josep Fontana, historiador i professor emèrit de la UPF, i del qual formen part Xavier Folch, editor de l’Editorial Empúries (Grup 62); Rosa Sans, directora de la Fundació Cipriano García; Josep M. Vallès, catedràtic de ciència política i de l’administració (UAB), i Maite Vilalta, doctora en ciències econòmiques i professora d’hisenda pública (UB). La seva col·laboració generosa i el rigor del seu treball fan possible i honoren el premi que convoquem.

Aquest premi porta el nom del dirigent sindical Ángel Rozas (1927-2010), que va ser un dels fundadors de CCOO de Catalunya. Va presidir la Fundació Cipriano García entre el 1992 i el 2009, i va impulsar la creació de l’Arxiu Històric de CCOO de Catalunya amb l’objectiu de preservar la memòria i difondre la història del sindicalisme. Fins a la seva mort, va ser president d’honor de la nostra fundació.

Montserrat Delgado Presidenta de la Fundació Cipriano García - CCOO de Catalunya

- 12 -

PRÒLEG

El llibre que teniu a les mans conjuga tres aspectes que són d’enorme actualitat en els darrers temps: la immigració, les xarxes socials i la participació social.

El fenomen migratori suposa un punt d’inflexió en les vides dels qui el protagonitzen i impacta en l’estructura social de la societat receptora. Com posen de relleu les dades i la recerca en el camp —i també la mera experiència quotidiana— el factor migratori és un eix de desigualtat que, per a moltes persones, se suma a altres posicions de desavantatge social per raó de classe, de gènere i d’edat. En aquest context, la integració de les persones immigrades en el mercat laboral i en l’àmbit educatiu, l’accés a béns i serveis, la participació en l’esfera politicoinstitucional i cultural, i, en definitiva, les seves condicions de vida són i han de ser tema d’estudi i d’intervenció social.

Després d’una etapa de fort creixement migratori a Catalunya, l’estabilització dels fluxos d’entrada i els processos de retorn o de mobilitat a altres països que s’estan produint els darrers anys han reduït la intensitat del debat públic i l’interès polític en aquesta àrea. Però, de fet, aquest fenomen posa de manifest la necessitat de conèixer els diferents models d’assentament a la societat receptora així com també els mecanismes implicats perquè aquest assentament no es produeixi.

- 13 -

MIREIA BOLÍBAR

Això ens porta al segon concepte central d’aquest llibre: les xarxes socials. Un concepte omnipresent a les nostres vides digitals, impulsat per les tecnologies de la informació, que ens permeten relacionar-nos en un món global. Però les xarxes socials són també les relacions que quotidianament i presencialment tenim en l’àmbit laboral, domèstic, veïnal o amical.

Aquestes xarxes, presencials, digitals o ambdues coses a la vegada, configuren el que la literatura ha anomenat capital social, és a dir, els recursos relacionals a què tenim accés i que, alhora, vehiculen l’accés a altres recursos (laborals, associatius, etc.). En una societat global i interconnectada, les xarxes de la població immigrada solen tenir un component transnacional: una part dels vincles amb el país d’origen es mantenen; d’altres (nous o antics) es tenen al nou país de residència (sigui amb compatriotes, amb autòctons o amb persones d’altres orígens), i altres vincles són a països tercers. El llibre examina amb detall les característiques d’aquestes xarxes i el paper que tenen en els processos d’assentament. En aquest sentit, l’anàlisi de la seva estructura i del seu contingut va més enllà d’una simple informació relacional amb la finalitat d’abordar la xarxa com a engranatge del procés d’assentament. És un element imprescindible per comprendre les esperances, els futuribles, els desitjos i els projectes de les persones immigrants a partir del seu discurs. Es tracta, doncs, d’una recerca completa en la qual la vida de la persona immigrant apareix amb tota la seva amplitud social, espacial i temporal, i en la realitat de la seva situació, les seves relacions, la seva trajectòria i els seus projectes.

La participació en el teixit associatiu és el tercer concepte central del llibre. Les associacions conformen, per a moltes persones, un espai relacional, formatiu, de lleure i/o de parti-

- 14 -

DIGUES AMB QUI VAS I ET DIRÉ COM PARTICIPES

cipació social, i també una via d’entrada per a la participació en altres àmbits, com el laboral o el polític. Les associacions són, també, una font de capital social que, en ocasions, permet diversificar els recursos als quals tenim accés, mentre que en d’altres són una peça més dels processos de segregació social.

El llibre mostra com la participació social de la població immigrada es troba fortament condicionada pels vincles que es mantenen, es generen i es desenvolupen al país receptor, els quals defineixen els recursos, les oportunitats i les motivacions de les persones immigrades en l’àmbit associatiu.

En els moments d’escriure aquestes línies, la immigració torna a estar en plena vigència per exilis forçats a causa de conflictes bèl·lics. En aquest nou escenari, la xarxa comunitària té, un cop més, un paper protagonista no només en l’etapa d’acollida, sinó també com a pont entre “vells” i “nous” vincles socials que conformaran, amb el temps, trajectòries laborals, familiars i comunitàries. Amb això, el llibre posa damunt la taula la necessitat de prendre’s seriosament les polítiques d’acollida i comunitàries, com un factor clau en la inserció social de la població immigrant.

SOBRE L’AUTORA I EL PROCÉS D’INVESTIGACIÓ Aquest llibre és el resultat del llarg procés que comporta una tesi doctoral que hem tingut el plaer de dirigir, la manifestació de la culminació d’una maduresa intel·lectual i investigadora.

Només una intensa motivació, interès i, fins i tot, emoció i plaer per al descobriment del que s’investiga, juntament amb una decidida voluntat de pertànyer al món de l’acadèmia

- 15 -

MIREIA BOLÍBAR

—especialment en els temps que corren—, expliquen, o almenys permeten comprendre, quatre anys, que són els mínims, de dedicació i tenacitat absorbents en l’elaboració de la tesi.

No obstant això, la Mireia no s’ha deixat esprémer ni absorbir per la tesi, més aviat al contrari: és ella qui l’ha esgotat. Ha continuat sent com sempre, com la vam conèixer des de la llicenciatura: inquisitiva, sistemàtica, tenaç i amb un gran interès per la indagació sense perdre un indici del somriure. La dedicació a la tesi no l’ha fet abdicar d’altres compromisos o aficions, ni tampoc de les seves amistats.

La tesi doctoral, d’altra banda, és un exercici intel·lectual d’equilibris entre els anomenats directors i la doctoranda. Ho és en dedicació i exigències per cobrir les fases i els temps, en les orientacions temàtiques i teòriques, i, per descomptat, també en la metodologia. En aquest sentit, poden donar-se molts modus operandi. La dinàmica d’aquesta conjunció en l’elaboració de la tesi ha estat molt consensuada en totes les fases, els intercanvis han estat regulars i hi ha hagut transvasament d’idees i d’orientacions. I, en algun sentit, més que propostes de la nostra part com a directors es tractava d’aprofundir, ampliar o reduir el que aportava la Mireia. La nostra funció ha estat, més aviat, la de mantenir els equilibris, polir i reduir alguns plantejaments teòrics i també contribuir a modular l’apartat metodològic, ja que es tracta d’una conjunció subtil de diverses instàncies temàtiques i metodològiques.

La tesi ha estat també un complement per a la Mireia, un esperó i una conseqüència de les preocupacions i els compromisos socials previs, en paral·lel i amb posterioritat a la tesi, en particular en l’àmbit associatiu, i en el cas de la immigració estrangera a Catalunya. En aquest sentit, tant la teoria i, so-

- 16 -

DIGUES AMB QUI VAS I ET DIRÉ COM PARTICIPES

bretot, la metodologia, han tocat de peus a terra. Els mètodes triats s’han prestat a això: primer, el tractament de xarxes, que possibilita abordar la realitat relacional de les persones entrevistades, i, segon, les entrevistes personals de caràcter etnogràfic sobre la seva vida quotidiana i dels imaginaris i projectes dels investigats.

I com a colofó: una tesi adquireix la seva perfecció quan també les persones que l’orienten (dirigeixen) aprenen més del que sabien abans.

Joel Martí profesor de sociología Universitat Autònoma de Barcelona

Carlos Lozares catedràtic de sociologia Universitat Autònoma deBarcelona

- 17 -