ENTREVISTA L’HIPERBÒLIC/89
14
GENER 2011 _______________________________________________________________________________________________________________
Pol Carreras, esquiador professional
«Em veig lluitant a
la copa del món»
Va aprendre a caminar sobre la neu a les festes familiars de Nadal. Un 1 de gener, amb un any i uns dies, va guanyar la primera competició a La Molina, la clàssica cursa per a mini alevins. Des de llavors la progressió ha estat contínua. El sacrifici, l’esforç, la competició o les ganes de superar-se només són alguns dels molts valors que els esportistes ens transmeten. Quan aquests valors vénen d’un jove són doblement benvinguts, perquè inspiren per una banda i, per l’altra, desmunten el tòpic dels ni-ni. Com afrontes la temporada? Estic en un moment màgic, he començat un nou projecte amb un equip privat en què tinc confiança plena per la feina que estem fent i l’estructura que tenim. Hem tingut una pretemporada llarga, complerta en tots els sentits però de manera relaxada. Sé que hem treballat be. Òbviament sé que el meu 100% el trobaré a finals de gener. Quins serien els teus reptes per a aquesta temporada? Com a objectiu principal he de millorar el rànquing en les disciplines tècniques i assolir els 15 punts FIS perquè em posicionarien en una bona classificació mundial. Si aconsegueixo aquest objectiu podré participar al campionat del món absolut a Garmisch (Alemanya) que es disputa al febrer.
Fitxa Nom i cognoms: Pol Carreras Torras Edat: 20 Data de naixement: 17/01/1990 Club: May Luengo Racing Ski Team Participacions als Campionats del món: 3 Participació a la Copa d’Europa: 1 Material d’esquí: ATOMIC – PHENIX – POC Què no falta mai a la teva bossa de viatge? El portàtil i la càmera de fotos.
«Vaig veure que portava l’esquí a la sang» També tinc com a objectiu participar i classificar-me per a la segona mànega en alguna copa d’Europa, bàsicament per agafar experiència, si això surt bé la copa d’Europa seria l’objectiu per al pròxim hivern, buscant regularitat i si pot ser estrenar la meva presència en alguna carrera de copa del món. Fes memòria: quan vas començar a esquiar? Vaig començar a esquiar amb dos anys al Pas de la Casa. Jo no me’n recordo, però segons m’han dit, quan la meva germana descansava em posava les seves botes, que m’anaven grans, i els seus esquís. Els corredors dels meus pares em portaven amunt i avall. Però no va ser fins als tres anys que vaig tenir els meus primers esquís. De fet, vaig córrer la mítica carrera de l’1 de gener a la Molina. És una cursa de nens molt petits que baixen acompanyats pels seus pares. Una cosa és esquiar per plaer i l’altra dedicar-se a la competició. Quan et vas adonar que t’hi volies dedicar? Jo sempre he gaudit esquiant. Fins als catorze o quinze anys combinava el tennis i l’esquí. Em dedicava als dos esports igualment. Però vaig veure que portava l’esquí a la sang. I encara que la competició és molt dura, per a mi ara mateix continua sent un plaer esquiar i en gaudeixo igual o més. Ets jove, però com et veus el dia de demà? Sóc jove, però no vull esperar a ser gran per fer valoracions. Em veig lluitant a la copa del món en un termini de tres o quatre anys. Crec que pel fet de ser espanyols no hem de pensar que no podem. Com diu el meu entrenador, els cracks de l’esquí també cuinen
amb aigua. És a dir, són persones normals, com nosaltres. Però també tinc una cosa molt clara: no esperaré fins als 30 per prendre una decisió, de seguida que vegi que la meva progressió esportiva no avança, em plantejaré una nova vida. N’estic segur. Ja he explicat quins són els objectius per als propers tres anys, si tot surt bé l’objectiu final és Sochi, on se celebraran els Jocs Olímpics d’Hivern, i aleshores serà el moment de fer valoracions.
«Sóc jove, però no vull esperar a ser gran per fer valoracions» I com t’ho fas amb els estudis? Des de primer de batxillerat que he estudiat a distància, vaig iniciar-me en l’estudi a distància gràcies al CAR de Sant Cugat, on em van aconsellar que fes el batxillerat amb la IOC, en aquell moment era una prova pilot i ha estat molt positiu per a mi. Ara estic estudiant Dret a la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i ho faig tot per Internet, menys els exàmens. La veritat, sort que vaig tenir aquesta opció, si no, o no podria estudiar o no esquiaria. En canvi ara ho puc fer tot. Òbviament no tinc gaire temps, però de moment és suficient per anar fent algunes assignatures. I quin consell donaries als nois i noies que vulguin seguir el teu camí? Que gaudeixin cada cosa que facin relacionada amb l’esquí. Des de les esquiades amb els amics als entrenaments amb mal temps, al físic, a les esbroncades dels entrenadors. Que sempre en treguin les coses positives. Quan una persona deixa de gaudir amb allò que fa val més que pensi si realment li convé. I el més important, que s’esforcin al màxim perquè és un món molt dur però a la vegada gratificant.
*
Textos: Redacció (redaccio@edicat.cat) Fotos: ©TONI GRASES - PHOTOSET.ES
deria.cat