Estudi preliminar
obres firmades amb pseudònim. Seria com si l’espectador d’una obra teatral contemplés la imbricada peça que es representa i se centrés en un o dos dels personatges de l’escena, ignorant per complet els altres. Certament el fracàs interpretatiu seria estrepitós. El mateix esdevé amb l’obra del filòsof de Copenhaguen. Per tant, el primer que hem de fer és esbrinar el projecte i la intencionalitat global de l’autor. Afortunadament per fer-ho tenim les valuoses indicacions del mateix escriptor. La font més important, a part dels seus diaris,4 per a entendre l’esmentat projecte és un opuscle escrit l’any 1847 5 i que es publicà pòstumament amb el títol Punt de vista sobre la meva activitat d’escriptor. En aquest escrit Kierkegaard analitza en clau retrospectiva la totalitat de la seva obra i ens revela la intencionalitat global que l’anima. Aquí ens defineix la seva producció estètica —la que està escrita amb pseudònims— com un «engany», però aclarint immediatament que la paraula «engany» s’ha d’entendre en un sentit especial. Significa que «no s’ha de començar directament amb la matèria que hom vol comunicar, sinó acceptant la il·lusió de l’altre com a bona». És a dir, Kierkegaard concep la seva obra pseu4
Els Diaris es coneixen com els Papirer A i són els escrits homònims més extensos que tenim. Kierkegaard començà a escriure el Diari el 15 d’abril de 1834 i hi féu la darrera anotació el 25 de setembre de 1855, uns dos mesos abans de la seva mort. 5 Un any abans ja havia fet unes importants revelacions sobre el sentit dels pseudònims en el primer apèndix d‘Efterskrift titulat Forstaaelsen med Laeseren (Entesa amb el lector).
23