l'econòmic
6-12 de març de 2010
37
eines
anàlisi
Roberto Giralt Manuel Alijarde Advocats del bufet B. Buigas
La responsabilitat dels administradors de societats
L'
actual conj u n t u r a economicofinancera posa de nou en relleu l’important canvi legislatiu i jurisprudencial que s’ha produït en el nostre país en matèria de responsabilitat personal dels administradors o consellers de les persones jurídiques i, en particular, de les societats mercantils. Aquest règim de responsabilitat s’ha endurit a poc a poc els últims anys a través de les noves lleis de societats, tant anònimes com limitades, i, més recentment, amb l’entrada en vigor de la nova Llei concursal, que han ampliat substancialment el marc de responsabilitat per deutes socials o per danys a tercers, tant de caràcter subjectiu com objectiu. El règim de responsabilitat mercantil-societari vigent contempla, d’una banda, els denominats supòsits de responsabilitat subjectiva dels administradors i, de l’altra, els casos de responsabilitat objectiva. En ambdós escenaris, l’administrador pot arribar a respondre amb el seu patrimoni personal, fins i tot d’una manera solidària i illimitada, pels deutes contrets per la societat en cas de concórrer els supòsits legalment establerts. Quant a la responsabilitat subjectiva, aquesta s’aplica a l’administrador, de dret o de fet, que produeixi un perjudici a la societat, als socis o als creditors per les seves conductes il·legals, antiestatutàries o negligents (estipulades en els articles 134 i 135 de la LSA i 69 de la LSL) en no respectar els seus principals deures, com ara el deure, la diligència i la fidelitat, el deure de lleialtat o el deure secret (art. 127 bis, ter i quater). Per a això és imprescindible que existeixi una relació de causalitat entre l’acció o l’omissió de l’administrador i el dany patrimonial al tercer o a la mateixa societat. Aquesta responsabilitat
La llei concursal sotmet l'administrador a un rigorós sistema de responsabilitat objectiva n
‘‘
L'administrador pot arribar a respondre amb el seu patri moni personal, fins i tot d'una manera solidària i illimitada, pels deutes contrets per la societat en cas de concórrer els supòsits legalment establerts. És imprescindible que hi existeixi una relació de causalitat.
es fonamenta en la culpa, que ha de ser acreditada, i en la solidaritat entre tots els administradors (p. ex.: membres d’un consell d’administració), ja que, en principi, existeix una presumpció de culpabilitat i responsabilitat col·lectiva pel dany provocat (l’administrador que pretengui eximir-se’n ha de provar que la culpa no li arriba). DEUTES SOCIALS. D’altra banda, el règim de responsabilitat per deutes socials derivat dels articles 262.5 de la LSA i 105.5 de la LSL ens condueix a la denominada responsabilitat objectiva. Aquesta, a diferència de l’anterior, no necessitala concurrència entre culpa dels administradors i nexe causal entre incompliment dels seus deures i dany produït, sinó que neix automàticament pel simple incompliment de la seva obligació legal de promoure la dissolució social quan concorren alguna de les
ANDREU PUIG
causes previstes en la llei (articles 260 LSA i 104 LSL). Addicionalment, la vigent Llei concursal ha introduït novetats importants en aquesta matèria i sotmet l’administrador a un rigorós sistema de responsabilitat objectiva la principal conseqüència de la qual és que, com en els anteriors casos, l’administrador, tant de dret com de fet, es veu obligat a respondre del deute dels creditors que no sigui cobert pel patrimoni de la societat concursada i a cobrir-lo amb el seu propi patrimoni personal amb caràcter solidari. Això succeeix quan el concurs és declarat culpable, és a dir, en els supòsits previstos en l’art. 164.2 de la LC o, en general, quan la generació o agreujament de l’estat d’insolvència de l’empresa hagi intervingut dol o culpa greu per part dels seus administradors. La presumpció de dol o culpa greu, excepte que es provi el contrari,es pro-
dueix quan els administradors: 1. Incompleixen el deure de sol·licitar la declaració del concurs, 2. Incompleixen el deure de col·laboració amb el jutge del concurs i l’administració concursal, i 3. No formulen els comptes anuals, no els sotmeten a auditoria, quan ho han de fer, o, una vegada aprovats, no es dipositen en el Registre Mercantil en algun dels tres últims exercicis anteriors a la declaració de concurs. INHABILITACIÓ. Així, en el cas que el concurs sigui qualificat de culpable, la sentència que contingui aquesta qualificació inclourà, entre d’altres, no solament la inhabilitació per administrar altres empreses (o béns d’altri) per un període de dos a quinze anys, sinó també la pèrdua de qualsevol dret com a creditors concursals i la condemna a retornar béns obtinguts indegudament del patrimoni i a indemnitzar els
danys i perjudicis causats (aquí s’incardina la responsabilitat personal de l’administrador). Cal destacar, també, que, per garantir el compliment d’aquesta eventual condemna, el jutge pot ordenar l’embargament preventiu de béns i drets personals dels administradors i de qui hagi tingut aquesta condició en els dos anys anteriors si la massa activa resulta insuficient per cobrir els deutes socials. En definitiva, l’acompliment de funcions d’administrador d’una societat mercantil, fins i tot en l’àmbit conseller, exigeix avui dia l’observança d’un especial deure de diligència i comptar amb un bon assessorament legal preventiu amb la finalitat de gaudir de plena informació sobre tots els deures inherents a aquesta condició i les conseqüències legals de les decisions adoptades (o no adoptades) en l’exercici del càrrec.