L'econòmic número 0 by Econòmic Catalunya

s e t m a n a r i d ' i n f or m ac ió

www.leconomic.cat

i a n à l i s i s ob r e l ' e m p r e s a

El contingut d'aquest número és fictici no publicable

any 1 | número 0 | Del 6 al 12 de març de 2010

altamira information pàgina 10

transport pàgina 20

mapes per frenar epidèmies

Només el 5% dels vols de l'aeroport del Prat és intercontinental

L'empresa aeroespacial ha desenvolupat un sistema que, amb dades del satèl·lit, pot detectar sobre el terreny els factors que propaguen malalties

repensant

les bases del

creixement

El context de crisi pot propiciar el canvi en el model econòmic que no va ser possible afrontar en el punt àlgid del cicle Els líders polítics i econòmics tornen a mirar cap a la indústria capdavantera pel repte de crear 600.000 llocs de treball els pròxims anys

117648-991752QF

j pàgs. 2 a 5

finançament pàgines 18-19

custo dalmau pàgina 12

Els municipis no tenen «La recessió no ens aturarà l'obertura de prou recursos per noves botigues» mantenir els serveis

l'econòmic

focus reptes econòmics

fent via cap a la refundació renovar-se. L'economia catalana, després del daltabaix sofert, ha de menar cap a un nou model, que pot basar-se tant a donar protagonisme a nous sectors emergents amb molt de valor afegit, com a confiar en la renovació d'empreses que ja ara tenen pes específic

reportatge jordi garriga barcelona

nfonsada encara en una fase crua de la recessió, per a l'economia catalana és més pertinent que mai la reflexió al voltant del model. Haurà de canviar d'identitat o, simplement, redreçar-se a partir de la recuperació de valors que s'havien perdut? Donar el protagonisme a nous sectors d'avançada o oferir l'aggiornamento competitiu a les indústries tradicionals, abans de considerar-les decadents?. En primer lloc, cal fer avinent que les constants vitals de l'economia catalana fan urgent l'escomesa de canvis: una davallada del PIB català el 2009 molt profunda, de 4,1 punts negatius; la inversió industrial retrocedeix un 15%; les exportacions es precipiten en un pou profund de -21,5%, i les importacions més avall, fins el -27,8%; el grau d'ús de la capacitat productiva es troba en un escadusser 64%, quan el nivell de normalitat estaria en un 80%, i en anteriors crisis no havia arribat a caure més avall del 76% i la destrucció d'ocupació interanual és del 8,5%. Què fer, doncs? Esdevenir competitius, aquest serà el mantra que repetirem fins a l'esgotament. resten possibilitats. En una determinada línia de reflexió, hom malfia de la fàcil recepta d'anar a un nou model industrial, dominat per les TICs o tot el prometedor sector de les energies renovables. En aquest àmbit, els experts prefereixen no donar per liquidats o ofegats en la decadència aquelles branques d'activitat que han esdevingut els fonaments de l'economia catalana moderna. Són un conjunt d'empreses, mitjanes i grans, que han sabut donar el salt qualitatiu que demanen els nous temps, oferint al mercat noves fites en tecnologia punta i noves experiències amb els materials de darrera generació. N'hi ha un

munt d'exemples, però n'hi ha prou amb un reguitzell d'exemples per il·lustrar aquesta realitat, dins d'un ampli ventall d'activitats: La Morella Nuts, que ha dissenyat cremes funcionals de fruita seca per tal d'evitar el risc de malalties cardiovasculars; Ficosa i les seves antenes fractals; Vives Vidal, que renova el tèxtil amb roba interior amb propietats per curar afeccions a la pell; Murtra, una altra tèxtil que ha creat fil de propilè carregat amb nanofibres de carboni o Mier Comunicacions, que ha vist com els seus circuits miniaturitzats i basats en materials semiconductors són la base tecnològica del satèl·lit SMOS, que mesura la humitat terrestre i la salinitat dels oceans. Són noms que conviden a pensar, amb Joan Trullén, director de l'Institut d'Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona (IERM), que “Catalunya disposa d'un teixit d'excel·lents

Petits brins d'esperança per a la represa El 2009 va cloure amb petits signes de recuperació econòmica a Catalunya, que, de tota manera, no permeten encara parlar d'un redreçament. Així, la caiguda interanual d'ocupació es va moderar fins el 7,7% durant al quart trimestre, segons l'EPA. Així mateix, i per sisè mes consecutiu, l'indicador de clima industrial va millorar, tancant a nivells superiors dels de feia un any. Les exportacions de sector com la química, l'automoció o les matèries primeres també van millorar al novembre, després d'uns quants mesos de davallades. Per primer cop en dos anys, al desembre va créixer la producció de ciment i l'import de les hipoteques. Així mateix, les vendes del comerç minorista van créixer el desembre, tot i perdre un 4,6% anual.

empreses innovadores en una colla de sectors industrials amb què construir un futur esperançador per a la nostra economia”. Així doncs, i aquest és un missatge que Trullén envia a les institucions financeres, “caldria prioritzar la nova indústria en l'assignació dels recursos financers necessaris per accelerar la represa de l'activitat econòmica”. retorn al cercle virtuós. És clar que prestar una atenció especial a aquests sectors d'avançada no seria res més que tornar a fonaments econòmics que van regir el passat més recent. Com apunta Antoni Subirà professor de l'IESE i ex conseller d'Indústria, “cal retornar a una economia basada en el que se'n va dir cercle virtuós: exportacióestalvi-inversió”. Certament, a banda de les empreses de què hem fet esment més amunt, en trobaríem moltes altres que han invertit i reinvertit en producte, obsedits a no perdre mai l'avançada tecnològica. És clar que això ho feien a la contra, en un context en què es va descarregar de sentit l'estalvi i l'economia jugava gairebé totes les seves cartes guanyadores a un bé no exportable, la construcció. Així doncs, com afirma l'ex conseller, “el nostre futur com a societat, capaç de crear feina, progrés i benestar, depèn de la capacitat de totes les nostres institucions per treballar amb mentalitat proindustrial i crear un entorn fèrtil i abonat per a les fàbriques. De la crisi només en sortirem si som capaços d'enganxar-nos, fabricant i exportant, al carro dels nostres grans clients industrials: Alemanya, França, Itàlia o Regne Unit”. És clar que per això, com afirma Subirà, i trobaria molts altres experts que li donarien la raó, convindria que deixéssim de posar pals a les rodes al fet de crear una nova empresa: "Quants ajuntaments han fet la vida impossible a empreses manufactureres fins que han marxat del municipi? Instal·lar una indústria a Catalunya costa mesos i mesos de tràmits de tota mena". Aquesta mentalitat proindustrial, la que han de recuperar els

agents financers, és la que altres economies que van ser víctimes de crisi, en el passat més immediat, van decidir preservar com el bé més preuat. El 1997 les economies asiàtiques que avui són els principals animadors del creixement mundial van patir la crisi més greu de la seva història, en què la sortida massiva de capitals i unes caigudes

❛❛

«Catalunya disposa d'un teixit d'excel·lents empreses innovadores en una colla de sectors» joan trullén director de l'ierm

del PIB més greus que les que tenim a Catalunya i Espanya constituïen una combinació mortal. Van aprendre, com recorda Joan Tugores, catedràtic d'Economia de la Universitat de Barcelona, que “oblidar l'estalvi no s'ha de fer i que no és neutral a quines activitats es dediquen els recursos; s'han de dedicar a activitats de productivitat alta”. Ens trobem en les crisis creatives de què parlava un dels pares de la teoria econòmica, Schumpeter, com anota Antón Costas, catedràtic de Política Econòmica de la UB: “és evident que hi ha un element schumpeterià de fons: el canvi tecnològic i la competència internacional, que ens obliguen a una reestructuració de part del teixit productiu”. la recerca. L'R+D+I tindrà nous significats en aquesta nova transició. Elements com els centres tecnològics haurien de partir d'una nova concepció, com explica Martí Parellada, director de l'Institut d'Economia de Barcelona posa d'exemple el que ja han fet algunes comunitats autònomes, entre les quals hi ha Catalunya: “s'han creat centres, molts de manera consorciada i altres com a fundacions, relativament potents si

Els circuits de Mier l'han dut a col· laborar en importants projectes d'alta tecnologia n l'econòmic tenim en compte el seu pressupost. Són centres que tenen una política de personal molt vinculada als propis projectes de recerca, amb un nombre molt reduït de llocs de treball permanents, i això, en general, està donant resultats importants”. A Catalunya, hauríem de millorar, si volem encaminarnos cap a una nova era d'alt valor afegit, els lligams entre la universitat i les empreses alhora de fer transferència tecnològica. Fins ara, com assenyala Martí Parellada, “la transferència de tecnologia reactiva, fruit de la demanda d'una empresa, està funcioant bé. En canvi, la que en diríem proactiva, vinculada a les patents i les spin-off, empreses que sorgeixen directament de l'activitat investigadora, compta amb uns resultats més aviat discrets”.

6-12 de març de 2010

No res tornarà a ser el mateix a partir d'ara mutacions. L'economia experimentarà transformacions profundes, tot transitant des de l'excés cap a l'austeritat

J. G. barcelona

Però també és fonamental l'activitat formativa en esglaons més baixos. El secretari general de la UGT, Josep Maria Álvarez, té molt clar que el canvi cap a un nou escenari econòmic passa per una transformació a fons de la formació professional. “El proper govern ha de tenir una conselleria de formació professional, potser no per a tota la vida però sí per a un temps determinat, si volem fer un canvi de model productiu”. Nous professionals liberals, sí, però també operaris més avesats als nous temps tecnològics. En tot cas, s'albiren temps de reformes, com remarca Josep Oliver, catedràtic d'Economia Aplicada de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB): "hi ha moltes reformes per fer que no són damunt de la taula: "la laboral, en l'àmbit educatiu i en l'àmbit universitari, en el sistema fiscal i la lluita contra el frau, i la reforma energètica".

les xifres

-21,5% Reducció de les exportacions

Les vendes cap a l'exterior cauen en un pou.

8,5% Destrucció anual d'ocupació

Mala evolució del creixement de l'atur.

64%

Ús de la capacitat productiva.

El coeficient de normalitat seria del 80%.

No res tornarà a ser el mateix, un cop hàgim acabat de recórrer la travessia del desert. De l'era del consum gairebé orgiàstic, passarem a uns temps del "compra només allò que necessitis" en què difícilment veure'm que la gent es canviï de mòbil cada tres mesos o de cotxe cada dos anys i mig. Però és que per arribar a aquesta època de frugalitat, caldrà fer durs ajustaments. El mateix premi Nobel Paul Krugman ha parlat que perquè la nostra economia sigui competitiva, caldrà que els sous dels treballadors es redueixin un 15%. El professor Costas considera que, a mitjà termini, sí que convé que en una economia com la nostra, amb un considerable dèficit comercial, i sense la possibilitat de jugar amb la devaluació de la moneda, si volem guanyar en competitivitat "cal reduir els salaris i els preus dels teus béns en relació amb els dels teus competidors estrangers. És així com es guanya en competitivat i en capacitat financera per a exportar". És clar que aquest expert, com molts d'altres, no obliden que en moments crítics com els actuals, cal donar vida al mercat, mantenint les constants vitals del consum massiu, i per això cal garantir que qui té menys propensió a consumir en relació a la seva renda, la classe mitjana, ho pugui seguir fent. les pimes. Indubtablement, un dels factors que ha contribuït al daltabaix ha estat la restricció del crèdit a les pimes, que ha deixat l'economia en l'estat d'un pacient estacionari, que no ofereix senyals d'evolució positiva. A Espanya, l'acció governamental d'injectar liquiditat bancs i caixes perquè la traslladessin a les empreses ha fracassat, i potser ha estat perquè l'estratègia no tenia la millor direcció. A França, per posar un exemple de grans remeis en temps de crisi, el govern ha creat una oficina d'intermediació per proveir de crèdit les pimes. Així mateix, l'equivalent de l'Institut Espanyol de Comerç Exterior (ICEX) s'està dedicant a

Protesta pel tancament de l'empresa Utymat donar crèdits a l'exportació. Cal fer avinent que un cop sortim de la crisi financera, i de la depressió que sofreix l'activitat econòmica general, restarà el problema fonamental, la desocupació, un

Un cop sortim de la crisi financera i de la de l'economia real, restarà el problema de l'atur problema especialment important per a una economia com la nostra, campiona en la generació d'aturats. Per a Robert Tornabell, catedràtic de Finances de la Universitat Ramon Llull (URL), és clar que la solució última no la tenim nosaltres: "Per aconseguir reduir l'atur,

n arxiu

serà clau que es recuperi el comerç mundial. Si el comerç mundial no creix, un país com Alemanya no podrà exportar, no tindrà un creixement elevat i no podrà fer de locomotora d'una economia oberta com l'espanyola". Quant aquesta problemàtica de la desocupació, sens dubte la que obre més interrogants, des d'una organització patronal com Foment del Treball es mostren solucions com la que ha aplicat Seat recentment, amb l'acomiadament de 300 persones que poden beneficiar-se d'un reingrés parcial condicionat a haver seguit un itinerari de formació. Segons el president de Foment, Joan Rosell, "cal inventar en lloc de quedar-se sense fer res". Menys imaginació hi ha en altres propostes, com ara la congelació salarial o una indemnització per acomiadament de 20 dies.

l'econòmic

6-12 de març de 2010

focus reptes econòmics que presideix Jean-Claude Trichet, poden ser molt doloroses, però necessàries en una zona euro en què una única política monetària conviu amb diverses polítiques fiscals. És previsible, com cuiten a assenyalar algunes analistes, que en pocs mesos el BCE eviti que bancs i caixes puguin disposar del seu diner a un preu barat, per fer negoci amb el deute públic. Ara el demanen a un tipus de l'1% i l'inverteixen en Deute Públic al 3% però aviat hauran de demanar el diner a un preu més car, i això es traduirà en una restricció encara més aguda del crèdit que perllongarà les dificultats per operar de les empreses. Justament, en aquests moments les autoritats econòmiques espanyoles exhibeixen com a argument per a tranquilitzar els mercats que el seu deute no pateix de la dependència exterior, com

El comportament volàtil de les borses internacionals condicionarà la sortida de la crisi a curt termini n arxiu

Pareu compte amb els mercats financers decisions. Les pròximes actuacions del BCE poden servir per posar ordre en l'àmbit financer, però també poden fer més dolorosos els ajustaments que els governs hagin de fer a les seves economies per tal de transitar cap al redreçament econòmic jordi garriga barcelona

L'acció concertada dels especuladors contra l'euro, tot aprofitant les clivelles dels problemes fiscals d'economies com l'espanyola, ens avisen que tota represa de l'economia real resta clarament supeditada a les anades i vingudes que es visquin als mercats financers. La demostració de força dels especuladors va ser de les que fan època: es calcula que hi va haver 40.000 operacions de fons especulatius d'alt risc contra l'euro, amb un import de 7.600 milions de dòlars (5.550 milions d'euros). La divisa europea va anar pel terra, i la seva cotització va caure fins a 1,367 dòlars. soros avisa. El gran príncep dels especuladors, George Soros, ja ha dit la seva, i ha advertit aquests dies que sense una millor supervisió i un compromís polític més ferm, s'obren massa interrogants sobre la viabilitat de l'euro. La cruel llei dels mercats financers no perdo-

na, i Espanya, com els altres de la colla dels PIGS (Portugal, Itàlia i Grècia), amb un dèficit fiscal de l'11,4% i una recessió en què no s'hi veu la llum al final del túnel, convida als depredadors del mercat del diner. A banda del que puguin decidir i fer les autoritats de cada

país, tothom està a l'expectativa de si finalment la màxima autoritat monetària, el Banc Central Europeu (BCE), dóna un cop fort sobre la taula. O bé deixa clar que si torna a haver-hi un atac, comprarà grans quantitats de deute per escanyar els especuladors, o bé fa el que recomana el Nobel Joseph

Stiglitz, apujar els tipus d'interès per intervenir en el mercat.Per cert, Stiglitz els dels que considera forassenyat que la UE pugui caure en una situació d'impagament, d'insolvència. Però per a la nostra economia, les decisions que hagi de prendre en els pròxims mesos la institució

Una nova edició de la guerra pels dipòsits Bancs i caixes, per resoldre les seves necessitats de liquiditat, però també per captar nous clients, han reeditat la ja tradicional guerra pel passiu, aquesta vegada amb ofertes tan agressives com oferir un estructurat de rendibilitat del 5,60% a tres anys. A diferència del que passava anys enrere, ara ja no es tracta de captar passiu per finançar passiu, els crèdits, sinó per operar en els mercats del deute. La

renda fixa, pública o privada, ofereix per a qui capta al 3%, la possibilitat de vendre al 3,75%, i aconseguir així un marge gens desdenyable. És previsible, a així s'anuncia en cercles financers, que, a diferència del que havia passat fins ara, durant la segona meitat de l'any els afanys de bancs i caixes per captar passiu no defalleixin, ans al contrari, es redoblin, atès que poden haver-hi nous episodis de manca de liquiditat al mercat financer,

on a partir d'ara s'exigirà més solvència a les entitats per poder tenir accés al finançament. També cal recordar que caixes i bancs s'enfronten en els pròxims mesos als venciments per a les seves emissions de deute, i el passiu captat en aquesta campanya els serveix de coixí per complir amb el compromís contret. L'estratègia de captar dipòsit serveix, en un escenari competitiu, per guanyar nous clients.

Un terç del deute públic el compren bancs i caixes de l'estat espanyol passa, per exemple, amb els Estats Units. En aquests moments, és la banca espanyola la que està comprant una tercera part del deute públic, fins al punt de posseir un 55% dels bons i les lletres. És clar que no ho fa per altruisme, sinó perquè li ofereix més rendibilitat i, sobretot, més seguretat que el sector privat. A Itàlia, per establir una comparació, el 60% del deute està en mans estrangeres, i a Grècia, el 90%. molts competidors. Actualment, el preu del bo espanyol està entre 0,7 i 0,8 punts d'interès més car que a Alemanya, i va arribar a estar a un punt. En cercles financers, tot i preveure futurs episodis de volatilitat, no es creu que s'arribi a 1,35 punts, en el gran moment de turbulències que va suposar la fallida de Lehman Brothers. Però, d'altra banda, és innegable que l'Estat, que haurà de seguir emetent deute públic, no pot confiar que es mantingui la fidelitat dels seus compradors, en una conjuntura com la que s'aproxima, en què tots els països inundaran els mercats financers de títols, competint ferotgement per col·locar-los entre els inversors. El Tresor espanyol, per contribuir a arribar a un 3% de dèficit el 2013, haurà de col·locar 220.000 milions d'euros, el 10% del que s'emetrà a tot Europa enguany. El govern central confia que els mercats es creguin allò que se subratlla en el powerpoint que el secretari d'Estat d'Economia, José Manuel Campa, passeja per les principals places financeres del món: "el deute espanyol és líquid, transparent i predictible".

6-12 de marĂ§ de 2010

l'econĂ˛mic

118319-986967G

l'econòmic

6-12 de març de 2010

empreses

Matachana guanya pes a l'exterior amb una nova filial al Regne Unit internacionalització. La firma catalana, especialitzada en el camp de l'esterilització sanitària, també es va instal·lar el 2008 a Algèria i ja factura el 50% a l'estranger i representa el 30% del mercat europeu en el seu segment

ramon roca barcelona

Matachana, empresa especialitzada en el camp de l’esterilització, vol seguir guanyant quota de mercat en els mercats estrangers. Amb l’obertura d’una nova filial al Regne Unit enguany i la inauguració d’una altra a Algèria el 2008, l’empresa de caràcter familiar s’està consolidant a escala europea en el disseny i la fabricació de solucions integrals per a centrals d’esterilització, bàsicament destinades als hospitals. «L’obertura de les dues filials a Gran Bretanya i Algèria els dos darrers anys és la prova de la nostra aposta pel mercat internacional i la innovació», explica Carles Herrero, responsable de projectes de desenvolupament internacional de Matachana. L’empresa –amb seu al Poblenou i fàbrica a la Zona Franca de Barcelona i una altra factoria a Tudela (Navarra)– ja va obrir la primera filial a França l’any 1992 i un any després en va inaugurar una altra a l’Argentina. SALT INTERNACIONAL. Però va ser al 2000 quan Matachana, que té una quota de mercat del 85% a l’Estat espanyol, va fer un pas més i va comprar l’alemanya Webeco. De fet, «els productes destinats a aquell mercat es fabriquen principalment a Espanya, però Webeco també té capacitat productiva per a altres referències i té una plantilla d’uns vuitanta treballadors», assegura Carles Herrero. La firma, que disposa d’un alt nivell d’innovació, no solament mira el mercat europeu, on presenta projectes en desenes de centres hospitalaris, sinó que també «cuidem el mercat asiàtic». Per això va obrir ara fa dos anys una oficina a Kuala Lumpur (Malàisia), que té per objecte la coordinació de tots els distribuïdors que la firma té en aquell continent. «Va ser una solució

espanyol. A més de l’àmbit de l’esterilització, l’empresa de caràcter familiar també produeix mobiliari de l’entorn quirúrgic, com ara les taules d’operacions, llits per a la UCI i hospitalaris, i també equipaments de les sales d’autòpsia i morgues, entres d’altres articles per al món sanitari. Una de les tendències de futur a la qual es veu sotmesa Matachana és la creació, fabricació i muntatge de les solucions integrals per a centrals

matachana facturació 2008

80M€ 350 1962 treballadors

fundació

P L’empresa catalana de segona generació familiar, fundada l’any 1962 per Antonio Matachana, basa l’estratègia de creixement futur en dos pilars clau: la internacionalització i la innovació. En l’actualitat, la firma té una quota de mercat en esterilització del 85% a l’Estat i del 30% a Europa. La consolidació en el mercat estranger és una de les prioritats per a la firma.

que responia a la logística per evitar viatges continus a països llunyans», sentencia Herrero. El mercat estranger ja representa el 50% de la facturació de l’empresa catalana, que el darrer exercici comptable va tenir una facturació de vuitanta milions d’euros. Europa representa el 70% de les seves vendes. «Els països amb més pes són allà on tenim una filial», matisa Car-

El 10% de les vendes del grup correspon a maquinària per a la gastronomia les Herrero, que hi afegeix que no es pot oblidar que hi ha importants distribuïdors en països com Veneçuela, Líbia, Colòmbia, Xile, Iran o Rússia. 19 Delegacions. Grupo Matachana, que és present arreu de l’Estat a través de dinou delegacions comercials i

L'empresa familiar també es dedica a la fabricació de mobiliari per a l'entorn quirúrgic

La planta de Matachana a la Zona Franca aplica les darreres tecnologies del sector n tècniques i compta amb una plantilla de 350 treballadors, és líder en l’àmbit de l’esterilització. Concretament, el 90% de l’activitat es destina a aquest segment. Per sectors, el 75% correspon a disseny i fabricació de material d’esterilització per als hospitals, un 15% va destinat a serveis d’esterilització de laboratoris, centres d’innovació, universitats centres de tractament de residus o indústries i, finalment, l’altre 10% correspon a la fabricació de maquinària i mobiliari per al sector de la gastronomia. En aquest cas, només es fa la comercialització i la representació d’altres marques per al mercat

l'econòmic

l'apunt

Un sector poc conegut que exporta tecnologia puntera El sector de la tecnologia sanitària a Espanya va realitzar el passat 2008 vendes a l'exterior per valor de prop de 1.500 milions d'euros, de les quals el 60% va tenir com a destí països de la Unió Europea.Són dades del Ministeri d'Indústria, que reflecteixen també l'important pes (fins el 50%) que tenen les empreses amb seu a

Catalunya en aquest sector amb un alt potencial de creixement. Per darrera de la Unió Europea les principals destinacions de les exportacions espanyoles en tecnologia sanitària són els Estats Units, Marroc, Mèxic, Brasil i Egipto. Segons aquest mateix informe, el 92 per cent de les empreses del sector són pimes.

d’esterilització. Abans es fabricaven equipaments i mobiliari que no estaven relacionats entre ells i que tenien per objecte l’esterilització d’eines de quiròfan, etc. «D’aquesta manera, amb l’espai que et destina un hospital per a aquesta secció, és molt més racional i segur», diu Herrero. Darrerament, la firma catalana ha muntat un centre de referència a l’Hospital de Sant Pau de Barcelona que consisteix en una planta integral per a l’esterilització, i que compta amb una superfície d’uns 300 metres quadrats. Caràcter familiar. L’empresa la va crear Antonio Matachana l’any 1962. En l’actualitat encara manté la presidència i són els seus tres fills els que mantenen diversos càrrecs de responsabilitat i propietat. La firma, històricament, ha mantingut l’activitat dels dos segments, els equipaments d’esterilització per al sector hospitalari i per a l’hostaleria. L’empresa i la marca, que coincideixen en el nom, disposen d’un prestigi internacional guanyat any rere any.

l'econòmic

6-12 de març de 2010

POBLACIÓ BANYOLES

ACCIÓ GRUP

CURS

HORES

INICI

DL DM DC DJ DV DS

FULLS DE CÀLCUL: EXCEL - OFIMÀTICA (LLIGADA AL CQP)

19/04/2010

07/06/2010

HORARI

SISTEMA FISCAL-IMPOSTOS

01/03/2010

02/06/2010

COMPTABILITAT AVANÇADA

25/03/2010

22/06/2010

FULLS DE CÀLCUL: EXCEL - OFIMÀTICA (LLIGADA AL CQP)

07/04/2010

31/05/2010

20:00 - 22:00

FULLS DE CÀLCUL: EXCEL - OFIMÀTICA (LLIGADA AL CQP)

12/04/2010

02/06/2010

19:30 - 21:30

108

MANIPULADOR D'ALIMENTS

01/03/2010

08/03/2010

LINUX: FUNCIONS BÀSIQUES I ADMINISTRACIÓ

01/03/2010

13/04/2010

ESCORTES PRIVATS

01/03/2010

25/03/2010

18:30 - 22:30

TÈCNIC EN GESTIÓ AMBIENTAL

02/03/2010

27/05/2010

19:30 - 22:00

125

EXPERT EN CONTROL I GESTIÓ DE COSTOS: COMPTABILITAT ANALÍTICA

02/03/2010

27/04/2010

19:30 - 22:00

GESTIÓ DE CLIENTS

04/03/2010

21/06/2010

18:00 - 21:00

AUDITORIA DE LA QUALITAT

08/03/2010

10/05/2010

TÈCNIC ESPECIALISTA EN COMERÇ INTERNACIONAL

13/03/2010

29/05/2010

103

PRIMERS AUXILIS

18/03/2010

15/04/2010

117

TÈCNIQUES D'INTERVENCIÓ I AUTOCONTROL

12/04/2010

16/04/2010

18:30 - 22:30

117

TÈCNIQUES D'INTERVENCIÓ I AUTOCONTROL

19/04/2010

23/04/2010

18:30 - 22:30

ESPECIALISTA EN FINANCES

04/05/2010

30/06/2010

19:00 - 22:00

DISSENY DE PÀGINES WEB AMB DREAMWEAVER

02/03/2010

17/06/2010

20:00 - 22:00

LLENGUATGE SQL I BASES DE DADES RELACIONALS

30/03/2010

15/06/2010

18:30 - 21:00

COMPTABILITAT BÀSICA

15/04/2010

30/06/2010

20:00 - 22:00

139

ITALIÀ INICIAL 1B

03/03/2010

12/05/2010

118

ATENCIÓ TELEFÒNICA

20/03/2010

27/03/2010

138

ITALIÀ INICIAL 1A

07/04/2010

09/03/2010

108

MANIPULADOR D’ ALIMENTS

08/03/2010

09/03/2010

09:00 - 14:00

108

MANIPULADOR D’ ALIMENTS

08/03/2010

09/03/2010

15:00 - 20:00

INTERNET DISSENY DE PÀGINES WEB

09/04/2010

16/06/2010

ANGLÈS ELEMENTARY 1A

05/03/2010

29/06/2010

FIGUERES

19:00 - 20:30 X

19:30 - 22:00

09:00 - 14:00 X

20:00 - 22:00

GIRONA

OLOT

PALAFRUGELL

PLATJA D'ARO

PUIGCERDÀ

126873/989628F

RIPOLL

19:30 - 22:00 X

X X

19:00 - 21:30

19:15 - 21:15 X

X X

09:00 - 13:00

09:00 - 14:00 20:00 - 22:00

20:00 - 22:00 19:00 - 21:30

l'econòmic

6-12 de març de 2010

empreses

L'editorial Grup 62 creixerà amb llibres de butxaca i títols juvenils digital. La firma també preveu guanyar mercat tot fent una aposta el segment de llibre electrònic i per això des del setembre passat ha començat a adaptar tots els seus nous títols i preveu acabar digitalitzant tot el seu catàleg grup 62

jordi garriga barcelona

Grup 62 va tancar el passat exercici amb unes vendes properes als 60 milions d'euros, el que suposa un augment del 5% res· pecte de 2008. Les xifres són encoratjadores i com explica el director general de l’empresa, Xavier Ma· llafré, «palesen el procés de millora que ha expe· rimentat la companyia, tot i un entorn de mercat complicat». Aquest procés de transformació,des que fa tres anys el grup fos re· fundat a parts iguals per La Caixa, Enciclopèdia Catalana i Planeta, ha tin· gut punts essencials com la venda del negoci de les enciclopèdies, la instal· lació a Madrid d’un ma· gatzem per a la distribució dels llibres en castellà o la creació, el 2008, de la co· mercial Enlaces Editoria· les per distribuir llibres en castellà. L'aposta d'ara passa sobretot per l'impuls de l'edició de llibre infan· til i juvenil, i també la col·lecció de llibres de butxaca seran dos pilars fonamentals en el desen· volupament de Grup 62. Una passa important en aquest sentit va ser la po· sada en marxa l'any pas· sat del nou segell Estrella Polar, que «consolida la nostra oferta infantil i ju· venil, en què volem tenir un espai específic i una po· sició de domini al mercat del futur», diu Mallafré. A aquest segment del pú· blic més jove s’hi afegeix la línia Educaula, formada per lectures complemen· tàries dels llibres de text escolars. Moltes esperances estan dipositades en Labutxaca, que ja significa el 15%, amb més de 200 títols publicats,i que s’espera que arribi a una velocitat de creuer d’entre vuitanta i noranta títols l’any. Com explica Mallafré, «els au· tors cada vegada mostren

facturació 2008

60M€ 115 1983

treballadors

fundació

P Al llarg del passat exercici 2009, i per tal de mantenir el negoci editorial, Grup 62 va arribar a realitzar unes inversions recurrents de cinc milions d’euros, a les quals caldria afegir tres milions d'euros més, que corresponen a la constitució de la firma comercialitzadora dels llibres en castellà del grup i al centre logístic que l'editorial disposa a Santa Coloma de Farners (La Selva).

X. Mallafré amb l'escriptora Isabel-Clara Simó i el director editorial Fèlix Riera, en la presentació de Labutxaca

l'apunt

Diversificació, la clau del negoci Edicions 62, Editorial Empúries, Selecta, Proa, Destino, Planeta, Columna, Pòrtic, Ediciones Península, El Aleph Editores, Luciérnaga, etc. Són els segells que conviuen en la casa gran Grup 62. Com explica Mallafré, s’ha aconseguit crear una cultura que «ha recollit el millor de cada casa», amb referència a La Caixa, Planeta i Enciclopèdia. Grup 62 és per a La Caixa «el seu espai natural d’edició» i, per a Planeta, «la seva àrea d’edició en català», mentre que Enciclopèdia Catalana ha trobat en Grup 62 «la seva plataforma d’edició de llibre adult».

més interès a ser editats en butxaca i observem que, els darrers anys, les vendes d’aquesta mena de llibres augmenten, tot i que el llibre de tapa dura encara les supera». Sense exclusivitats. Ma· llafré es mostra especi· alment satisfet d’haver complert el propòsit que Labutxaca estigui oberta a la publicació de títols d’altres editorials i ja hi ha un bon reguitzell d’edito· rials col·laboradores:Ara Llibres, Dèria, Anagrama, Salamandra, Alfa, Meteo· ra i Cossetània. «És un fet que la crisi ha contribuït a fer caure les vendes dels llibres de trenta o més eu· ros, mentre que creixen els de menys.» A més, els problemes de finançament que patien els llibreters els van obligar a renunciar a mantenir es· tocs i, per tant, a fer mol· tes devolucions als editors. Ambtot Mallafré reconeix que a partir del segon tri· mestre de l'any passat la

situació va començar a normalitzar-se, en part també perquè els editors lliuren menys llibres a la botiga. Grup 62 ja fa dos anys que redueix el nombre de títols editats, entre un 10% i un 15%, una estratègia que «és bona per als autors, que reben més atenció, i per als edi·

El 2009 el grup editorial ha realitzat inversions per un total de 8 milions d'euros tors, que pateixen menys a l’hora de seleccionar obres». Aquesta reduc· ció d’oferta no s’ha fet en llibres infantils i juvenils, en què s’ha augmentat per aconseguir fer-se una po· sició en el mercat. Xavier Mallafré també fa un bon balanç de la incursió en el mercat del quiosc, amb la

n andreu puig/arxiu

reedició de la col·lecció de clàssics Bernat Metge, en un projecte en què ha col·laborat amb Altaya, i el curs d’anglès coeditat amb el diari La Vanguar· dia. «Amb una mitjana de 2.000 lectors per número, hem assolit l’objectiu que la col·lecció va tenir en el seu origen històric, la po· pularització dels clàssics», explica Mallafré, que pre· veu que l’editorial faci una o dues entrades l’any en aquest mercat. La reedició de les obres completes de Josep Pla, prevista per a enguany, que es desple· garà al llarg de tres anys, «respon al fet que, a part de l’objectiu econòmic, tenim un compromís amb l’edició en català i la cultura», com assenyala Mallafré. Llibre digital. A partir del passat setembre, les no· vetats de Grup 62 també apareixen en edició elec· trònica i el grup preveu digitalitzar progressi· vament el seu catàleg de

10.000 títols. Per al 2010 deixa la deci· sió d’adherir-se a alguna de les plataformes web que volen tirar endavant a casa nostra el negoci del llibre electrònic. Xavier Malla· fré creu que l’editor pot continuar tenint el seu paper en el món virtual: «Pot continuar prestant serveis a l’autor, com la revisió dels originals, la promoció i altres. Crec que durant molt de temps la nova realitat electròni· ca conviurà amb el suport físic». La creació, el 2008, de la distribuïdora Àgora amb Enciclopèdia Catalana es proposava reforçar la pre· sència editorial en català en el punt de venda. Les xifres semblen reflectir que el projecte ha reeixit: si el 2006, quan servi· en vuitanta editorials, la facturació era de trenta milions d’euros, actual· ment, amb vint editorials i escaig en català, el volum arriba a cinquanta milions d’euros.

6-12 de març de 2010

Oferta Integral de Protecció i Estalvi

SabadellAtlántico és una marca registrada de Banco de Sabadell, S.A.

Està segur o totalment segur?

Per estar totalment segur, descobreixi l’oferta integral de SabadellAtlántico. Amb una àmplia gamma d’assegurances i productes d’estalvi per a la vostra protecció d’avui i de demà. Informi-se’n a qualsevol oficina de SabadellAtlántico, trucant al 902 32 32 22 o a sabadellatlantico.com

118468-955211A

l'econòmic

10 l'econòmic

6-12 de març de 2010

empreses

Altamira detecta focus d'epidèmies al món processant dades de satèl·lits

tografia en 3D i les imatges estructurals. La companyia, creada l’any 2000, dóna feina a vint persones d’alta qua· lificació. El 2008 va tenir un volum de negoci de dos milions d’euros i va superar els 3 milions el 2009. Arnaud explica que des de l’any 2006 la firma ha en· trat en un creixement pro·

L'any 2009 va aconseguir el guardó d'Empresa en Creixement de Barcelona

DIVERSIFICAR. La companyia tracta les imatges que es capten des de l'espai i ven aquesta informació a sectors tan diversos com l'extracció petrolera, les mines o l'urbanisme

anna pinter barcelona

Altamira Information, una companyia dedicada a rendibilitzar la informació procedent de l’observació de la Terra, ha fet el salt a la geoepidemiologia. La firma ha obert una nova línia de negoci que consisteix a uti· litzar les tècniques d’imat· ges preses per satèl·lit per detectar focus d’epidèmia pandèmica arreu del món. Es tracta d’un projecte que han iniciat amb col· laboració de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) i que permet identificar els canvis sobre el terreny que afavoreixen l’existència d'elements transmissors de malalties com poden ser els mosquits de la malària, per exemple. El director general de la companyia, Alain Arnaud, explica: «Tractem cartogra· fia avançada per detectar canvis com ara els d’humi· tat, que fa que un territori que no tenia risc d’epidè· mies en tingui ara». Per a

aquesta àrea, la companyia ha incorporat facultatius experts en epidèmies i ex· ploració del territori. Altamira Information, amb seu al carrer de Còrsega de Barcelona, subministra mesures mil·limètriques de moviment del sòl i soluci· ons en cartografia a par· tir d’imatges de satèl·lit. Es capaç de detectar amb

L'empresa ha duplicat la facturació cada any des del 2006 exactitud extrema si la terra s'enfonsa o s'eleva. Amb la geoepidemiologia, la firma amplia les seves línies de negoci. Fins ara, l'empresa esta· va centrada en els sectors de l’extracció de petroli i la construcció d’infraes· tructures, assegurances i recentment havia incor·

porat la mineria. Així, en infraestructures, la companyia fa anàlisi de moviments del terreny de futures àrees de construc· ció per ajudar a decidir el disseny o la ruta que tindrà l’obra pública. Durant la construcció de la infraes· tructura, Altamira Infor· mation identifica les causes de danys que s’han pogut produir en cas d’impacte als voltants. En les fases posteriors a la construcció fan monitoritzacions de l’assentament de les in· fraestructures acabades de construir. DETECCIÓ. Així mateix, en el negoci del petroli i gas, la firma subministra car· tografia mil·limètrica de moviment del terreny per a l’extracció de gas i petro· li, i les plataformes marines ancorades. També ajuda en l’exploració amb la detecció de taques de petroli d’ori· gen natural amb els satèl· lits radar i dóna suport als seus client amb productes cartogràfics, com la car·

gressiu, de fet cada any ha duplicat la seva facturació. Justament aquesta evolució l’ha va fer guanyar l’edició d’Empresa en Creixement als Premis Barcelona Ca· pital Emprenedora 2009, que concedeixen Barcelo· na Activa i l’Ajuntament de Barcelona.

Alain Arnaud, director general de l'empresa n

l'econòmic

ALTAMIRA INFORMATION facturació 2009

P Altamira Information es va crear l'any 1999 quan Alain Arnaud va deixar l'Agència Espacial Europea a Tolosa i s'hi va instal·lar a Barcelona. El que havia estat l'encarregat de la l'ESA per incentivar la creació d'empreses que utilitzessin les imatges per satèl·lit va decidir convertir-se en emprenedor.

3M€ 20 1999

treballadors

fundació

Curs gratuït per a treballadors/es amb discapacitat (30h.)

118198-984405G

INTRODUCCIÓ ALS USOS ENERGÈTICS DE LA BIOMASSA LA JARDINERIA ELS SEUS RESIDUS PROCESSOS DE VALORITZACIÓ

LA BIOMASSA SECA EXTRACCIÓ I PREPARACIÓ DE LA BIOMASSA PRODUCTES RESULTANTS

  COM ES GESTIONA? PRODUCTES QUE SE N’EXTREUEN

USOS ENERGÈTICS DE LA BIOMASSA USOS TÈRMICS I ELÈCTRICS APLICACIONS I MAQUINÀRIA

Amb la col·laboració de:

DELEGACIONS. Tot i que el petroli suposa ara com ara el gros de la facturació de l’empresa, com explica Ar· naud, la diversificació cap al sector de la minera està donant molt bons resul· tats. «Hem crescut molt en aquest àmbit el darrer any a Amèrica del Sud i ara estem intentant entrar en el mer· cat africà», diu el director general. A més a més a l'any 2009 varen obrir una dele· gació comercial a Calgary Canadà, on tenen alguns dels principals clients del sector petrolier. Aquesta delegació és la segona que obren després de la de To· losa (França). Ara com ara, el 80% de la facturació d’Altamira Infor· mation ve de l’estranger.

l'econòmic

6-12 de març de 2010

empreses

Les bombolles centenàries obren botiga nou projecte. La firma gironina posarà en marxa diversos establiments amb el nom Vichy Catalán Bar & Café després de la primera obertura ara fa tres anys del primer a Tòquio francesc muñoz barcelona

Vichy Catalán, l’empresa fundada pel Dr. Modest Furest Roca –després de constatar científicament les beneficioses propietats de l’aigua dels brolladors de Caldes de Malavella (la Selva)– ha fet una aposta per estar més a prop del consumidor final. La companyia de caràcter familiar estudia l’obertura de nous establiments amb l’ensenya Vichy Catalán Bar & Café tres anys després de la inauguració del primer local d’aquestes característiques a Tòquio, situat a la zona comercial i d’oci més important de la capital japonesa. «El local de Tòquio ha tingut molta acceptació», explica Joan B. Renart Montalat, conseller

La firma, amb 125 anys d'història, va crear el grup als 90 d'on pengen la resta d'ensenyes

hi afegeix. Amb una facturació de 132 milions d’euros l'any 2008 i amb una plantilla superior a 700 treballadors, el Grup Vichy Catalán va realitzar una inversió pròxima a sis milions d’euros durant el 2009, una xifra que, en bona part, es va destinar a l’actualització i modernització de les línies productives i a la innovació. AMPOLLA BLAVA. Precisament, l’aigua mineral natural Font d’Or, del Grup Vichy Catalán, acaba de llançar al mercat la seva gamma pre-

VICHY CATALáN

facturació 2009

465M€ 700 1881 treballadors

delegat del grup català, que hi afegeix que «no fa gaire vaig viatjar al Japó i vaig conèixer gent que sol anar a l’establiment i que ara ja és consumidora fidel de la nostra aigua». Aquest fet, assegura el segon executiu de la firma, ha motivat la direcció a estudiar la possibilitat de posar en marxa nous establiments similars a l’obert al país nipó l’any 2006. «Barcelona serà la pròxima ciutat amb tota seguretat» on obrirà les portes el nou local, però «no es descarta ser present a altres ciutats europees»,

fundació

P El Dr. Modest Furest Roca, de Sant Pol de Mar, va fundar Vichy Catalán el 1881 i constata científicament les beneficioses propietats de l'aigua i adquereix la deu de Caldes de Malavella. Els anys cinquanta, amb la innovació, la firma catalana es consolida com a empresa líder de les aigües.

mium, denominada Font d’Or Maximum, concebuda per vestir les millors taules del país. A partir d’ara, el segell distintiu de Font d’Or Maximum és una ampolla de vidre translúcid, d’un impactant color blau ultramar i un disseny modern i elegant que s’inspira en línies pures i naturals. Joan B. Renart va explicar en la presentació que «amb aquest nou embolcall refinat la marca ha volgut donar forma a l’aigua. Fer-ho –va afegir-hi– no ha estat una tasca fàcil, ja que calia trobar el vestit més adequat per a la millor aigua del món». 125 ANIVERSARI. Amb el llibre Vichy Catalán , 125 anys d’història, amb text de Natàlia Piernas, la firma va retre un homenatge als fundadors de l’empresa d’aigua mineral catalana. Són 468 pàgines plenes d’imatges i informació des dels primer anys de vida de la companyia fins als nostres dies. Les primeres dècades de la història de Vichy Catalán estan vinculades a la figura de Modest Furest i Roca, un doctor de Sant Pol de Mar (Maresme) llicenciat en medicina i cirurgia per la Universitat de Barcelona, que va entrar en contacte amb el món científic de l’època. El 1881 va adquirir la propietat que comprenia els brolladors d’aigua termal de Puig de les Ànimes i els terrenys adjacents per construir-hi un balneari aprofitant aquelles aigües a Caldes de Malavella. Obtinguda la marca registrada Vichy Catalán el 1890, tot seguit s’inaugura la planta d’embotellament on s’envasen les aigües. La

Fotografia d'una part de treballadors de l'empresa centenària n

l'econòmic

primera secció del balneari s’inaugura el 1898. Però un dels problemes és que acabar el balneari va requerir una forta inversió. Uns recursos que es van trobar en quatre prohoms, la fortuna dels quals procedia dels seus negocis a Cuba: Bonaventura Blay, Josep Ferrer, Josep Serradell

de Maçanet de Cabrenys; i Font del Regàs, a Arbúcies. També té la gallega Aguas Mondariz i Fuente del Val, i, el 1999, l’estratègia de diversificació impulsa la participació en el mercat dels sucs i compra Jugos Canarios, que fabrica els sucs i nèctars de fruita amb la marca Lambda.

i Josep Vias. El 1900 es va constituir SA Vichy Catalán. Els anys seixanta, la companyia revifa. El 1990 es crea el Grup Vichy Catalán, que agrupa les empreses Vichy Catalán i Malavella, ubicada a Caldes de Malavella; Fontdor, amb seu a Sant Hilari Sacalm; Aigua Les Creus,

Ben a prop de l'esport i la salut Vichy Catalan va ser l'aigua dels Jocs Olímpics de Barcelona i actualment és l'aigua ofi cial del F.C. Barcelona.El grup ha anat apropant-se poc a poc a una imatge de producte de salut i benestar i on millor trobar-la que al costat de referències esportives com els jocs olímpics. Però més enllà d'estar present a

les principals marques esportives Vichy ha fet una forta aposta per la recerca científica. Fa més d'una dècada que està investigant amb el Consejo Superior de Investigaciones Científicas com reduir el colesterol bevent aigua amb gas Vichy Catalan. I a més han col·laborat en en la publicació de més

d'un centenar d'articles científics sobre les aigues minerals. Vichy Catalan Comercialitza aigues minerals naturals (Font d’Or, Mondariz, Monte Pinos, etc.), carbòniques (Vichy Catalán, Malavella), sucs (Lambda), té un hotel balneari amb 86 habitacions: l'Hotel Meliá Golf Vichy Catalán.

12 l'econòmic

6-12 de març de 2010

empreses

Custo Dalmau DISSENYADOR I EMPRESARI

«Obrirem catorze franquícies i tres botigues pròpies el 2010 tot i la crisi» ramon roca barcelona

nnovació i moda.Custo Dalmau (Tremp,1959) ha situat la capital catalana en el cor d’actrius tan mediàtiques com JenniferAniston o Julia Roberts gràciesa les samarretes que el dissenyador català, juntament amb el seu germà David, ha exportat a mig món. Custo Barcelona, amb 65 botigues pròpies i centenars de franquícies, busca sinergies amb la decoració d’avions, ordinadors, telèfons o motos per fer més gran l’univers Custo. Els tentacles que surten de la crisi global toquen la majoria de sectors de l’activitat econòmica. Com afecta aquesta situació adversa Custo Barcelona? Estem creixent perquè mantenim línies noves de producte. A tall d’exemple, s’han tret el perfum, les ulleres de sol i els rellotges, i, fa uns mesos, s’ha fet el llançament de les sandàlies per a home dissenyades per nosaltres. Però no acaba aquí la feina, perquè ja tenim a punt la col·lecció per enguany per a nens, que pinta molt bé. El disseny de camisetes i altres peces és l’essència del negoci. Sembla, però, que s’opta cada vegada més per la diversificació. Estem pendents de crear un univers de Custo. De fet, ja fa temps que no dissenyem només samarretes, tot i que encara continuen essent les més venudes.

❛❛

Mantenim noves línies de producte com la d'ulleres, perfum, rellotges o sandàlies Ja fa molt que no dissenyem només samarretes,d'això se'n diu d'Univers Custo Tot i la crisi la firma catalana va facturar gairebé 70 milions d'euros el darrer exercici Custo Barcelona disposa de 65 botigues pròpies i desenes de franquícies

Històricament està lligat a Califòrnia i els Estats Units. Com evoluciona aquell mercat amb la situació econòmica adversa? Estats Units continua essent el número u en vendes. Cal dir, però, que aquest país ara està fumut, malgrat que tothom diu que la recuperació serà més ràpida allà que aquí. Però ara està molt tocat. Aquesta situació tan delicada, també la veu en altres zones del món? Europa sobretot i en menor mesura Àsia també viuen mals moments. Tot i la crisi veig que continuen invertint amb la idea de ser presents en països tan llunyans com Singapur? Fa uns mesos hem obert precisament a Singapur i a Hong Kong. També som presents a Dubai. La idea és expandir- nos com a més mercats millor, encara que la situació econòmic global sigui dolenta. Ara Custo Barcelona disposa de 65 botigues pròpies. Quina és la previsió de noves obertures enguany? En principi obrirem catorze franquícies i tres de pròpies. No sé si totes seran reals. Com que la situació és delicada, de vegades t’ho repenses sobre la marxa. N'hem inaugurat una de pròpia a la terminal de l’aeroport del Prat, fa pocs mesos amb una superfície de 195 metres quadrats. També posarem en marxa una altra botiga a Sant Sebastià; només queden alguns serrells perquè sigui una realitat.

El pallarenc Custo Damau diu que seguirà l'expansió malgrat la crisi econòmica L’aposta per les botigues pròpies, continuarà? La botiga pròpia és la manera de controlar millor el mercat, de posar-te en contacte amb el teu consumidor... I quina inversió representen les obertures d’enguany? Les catorze noves franquícies representaran quatre milions d’euros d’inversió. Estats Units, continuarà essent la nineta dels ulls per a Custo Barcelona un cop arribi la recuperació econòmica? Ara hi tenim 21 botigues. La idea és obrir-ne més. Estem en la fase d’ultimar les ubicacions tot i que ara no és el millor moment. Crec que el 2010 serà un bon any per accelerar aquesta expansió en aquell país. Aquesta desacceleració, ha afectat la retallada de treballadors al grup?

No. Les retallades es fan més en les grans empreses. Nosaltres ara tenim 500 treballadors, més de 200 dels quals són a Catalunya. La producció de Custo es fa bàsicament a Tailàndia. A Tailàndia, Perú, Turquia, el Marroc... A Espanya encara se’n fa una miqueta. N’estem contents i, per tant, mantindrem la producció principalment en aquests països. Quins projectes destacaria a curt termini per a la seva empresa? Estem fent un ordinador per a Toshiba, un telèfon per a Samsung, hem pintat el vaixell d’Estrella Dorada que surt a fer la volta al món. També farem una Harley Davidson i un projecte en el qual decorarem tant l’exterior com l’interior d’un cotxe. I a Catalunya, es podria destacar algun projecte concret?

n L'econòmic.

Amb Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) tenim un acord per dur a terme el disseny de la imatge corporativa de les futures línies 9 i 10 de metro de Barcelona. La còpia i falsificació del disseny són un problema per al món de la moda. En el vostre cas, és especialment preocupant? Tot el dia hi estem batallant. Això crea un desgast i una inversió que no preveies inicialment. Per desgràcia tenim moltes falsificacions i còpies, en què treballa el despatx d’advocats Cuatrecasas, i, amb la legalitat a la mà, ens barallem. Amb Desigual, una altra empresa catalana, heu arribat també als tribunals. Quan és previst que surti la sentència? Tot això segueix el seu procés, però tampoc no ens amoïna.

130538-991034L

6-12 de marĂ§ de 2010

l'econĂ˛mic

14 l'econòmic

6-12 de març de 2010

empreses Secret bancari i amnistia fiscal opinió

David Avilés

es notícies sobre la fiscalització dels capitals col·locats en paradisos fiscals estan omplint darrerament espais en les seccions d’economia de tots els diaris, bàsicament perquè recentment el Govern dels Estats Units ha arribat a un pacte amb l’entitat UBS per accedir a les dades de més de 4.450 comptes bancaris amb la finalitat de posar fi a un cas d’evasió de impostos que va posar «al descobert» el secret bancari suís i que ara es podria estendre a altres bancs helvètics. Notícies com aquesta són la mostra que cada vegada és i serà més difícil mantenir les estructures offshore, que històricament s’han creat per a la col·locació de capitals fora del territori, sense passar per la caixa de les hisendes dels països de procedència. En el moment actual, en què la crisi està retallant els recursos financers de les empreses existents i els seus resultats, i, evidentment, la capacitat recaptadora de l’Estat, hi ha veus que demanen que els capitals que es troben col·locats a l’exterior amb estructures offshore tornin al país de procedència, ja que aquest capital pot ser d’aquesta manera més útil i productiu en els moments actuals, si més no per al sector de la banca privada i les family offices, que de ben segur s’encarregaran de invertir-los en altres productes o negocis. La conversió d’estructures offshore en onshore (és a dir, amb la pertinent declaració a les autoritats del país de procedència) planteja molts dubtes, ja que les vies per poder materialitzar aquesta conversió han de tenir cobertura legal; és el

que es coneix com una amnistia fiscal. El mes de juliol, a Itàlia, el Govern de Berlusconi va aprovar una mesura d’aquestes característiques, que grava els capitals que retornin amb una penalització del 5% sobre el capital repatriat, i espera poder recaptar amb l’esmentada mesura uns 3.000 milions d’euros, ja que calcula que es posaran en circulació al voltant de 60.000 milions d’euros que els italians tenen en comptes offshore o opacs al fisc. Sens dubte, mesures com aquesta tindrien un doble efecte en el nostre territori: en primer lloc, l’Estat recapta una quantitat addicional en un moment en què l’augment de la despesa pública fa que s’estiguin explorant altres vies per augmentar els ingressos públics (per exemple, es parla d’incrementar el tipus de l’IVA o d’augmentar la tributació dels rendiments del capital); en segon lloc, els titulars dels fons repatriats poden disposar de fons per reinvertir en estructures onshore i injectar diner

L'augment de la despesa pública força a buscar vies per obtenir recursos «nou» al sistema en un moment en què hi fa falta.Si bé, des d’un punt de vista objectiu, la repatriació pot tenir uns beneficis econòmics quantificables com en el cas italià, ens trobem amb una qüestió amb un clar transfons ètic, ja que s’estaria «premiant» tots aquells que han obtingut rendiments amb diners ocults a la Hisenda espanyola. El debat és obert. Tant obert que en moments de desafecció impera la transparència. Advocat i soci del despatx Malet & Asociados i professor de la UB

Les instal·lacions de Magic Motor a Mataró n

l'econòmic

Magic Motor, o com fer negoci del 'hobby' sobre rodes. Aquesta jove firma de Mataró aposta per l'automobilisme a escala per desenvolupar una nova oferta d'oci que guanya fans amb rapidesa

berta roig mataró

Catalunya té un dels clústers més importants de fabricants de cotxes a escala i de components d'Europa. Una destacada base industrial que es trasllada també a una extensa afició per les competicions amb aquests vehicles, que sobrepassen el concepte de simple joguina. Fins ara, però, no hi ha hagut gaires moviments empresarials per recollir aquesta activitat i derivarla en negoci i és precisament aquesta oportunitat la que va detectar el fundador de Magic Motor, Alex Ruestes. «De fet aquesta era la meva passió des de petit i vaig veure que

El projecte ha aconseguit finançament amb l'entrada d'un 'business angel' hi havia un espai per cobrir oferint un nou concepte d’oci que, a més, té un important component educatiu». Com és habitual sempre que s'inicia una nova aventura empresarial, els inicis per a Alex Ruestes van ser complicats, no solament perquè

per als emprenedors sempre ho són sinó també perquè, com diu Ruestes «era un negoci nou, com quan algú va proposar obrir una sala de bitlles quan encara no n’hi havia cap en funcionament». Calia saber explicar-lo primer per després vendre'l al mercat. BONA ENTRADA. Però el projecte va reeixir i Ruestes va aconseguir el finançament necessari per posar en marxa el negoci gràcies a l’entrada d’un business angels o àngel inversor associat a la xarxa BANC, que va agafar el 55% de les accions. Ara fa un any, Magic Motor va obrir les portes a Mataró i en aquest poc temps ha sumat més de 500 socis, que paguen una quota de registre de quatre euros i, a canvi, reben una targeta recarregable amb la qual poden jugar a les pistes per un euro per cada deu minuts. «La majoria són homes d’entre 35 i 50 anys que han estat afeccionats als cotxes a escala des de petits i que ara vénen a passar estones amb els seus fills», explica Ruestes. Les dones, reconeix, encara són minoria, tot i que molts pares n’han fet sòcies les seves filles. L’oferta de Magic Motor és extensa. Des de les pistes de competició i la botiga especialitzada fins a un bar cafe-

teria i, fins i tot, la possibilitat d’organitzar un aniversari o un dinar d’empresa en un ambient diferent. La bona marxa de la iniciativa ha fet que l’empresa es plantegi l'obertura d'un nou local a l'àrea del Vallès -on es concentra una part important d'aquest cluster industrial un dels bressols de l’afecció per l’automobilisme a escala-per tal de poder créixer en número de socis. La firma té ara per ara una plantilla de tres persones, a més dels dos socis, i Ruestes confia a poder superar els 100.000 euros de facturació en aquest primer any d'activitat. UNA BONA BASE.La massa crítica és elevada, perquè a Cat lunya es fan competicions mensuals, amb la participació de més de 300 pilots, i els productes d’automoció a escala continuen essent un dels regals més repetits el Nadal. «A moltes cases no hi ha prou espai per jugar-hi i per això nosaltres oferim una manera de no deixar tancats al calaix aquests regals», explica l’emprenedor. L’aposta empresarial ha rebut també el suport dels dos principals fabricants, Scalextric i Ninco, amb els quals manté una relació fluida, però també està atraient

noves experiències al voltant del món del motor. «Tot i que fa molt poc temps que hi som, cada vegada que es mou alguna iniciativa en el sector ens vénen a buscar», diu Ruestes. Un bon exemple de les sinèrgies i la relació fluïda que

L'empresa ha buscat sinèrgies amb fabricants com Scalextric i Ninco es manté amb les marques fabricants ha estat l'acollida a la seu de Mataró de Magic Motor de la presentació de la nova moto de competició a escala desenvolupada per la firma catalana Bycmo (que es va presentar oficialment en l’edició passada de la fira de la joguina de Nuremberg, a Alemanya, la més important d'aquest segment).Són exemples, diu Ruestes, que el sector està rebent amb interès una iniciativa que al cap i a la fi demostra que d’un hobby pot sortir una bona idea de negoci. A més, els fabricants entenen que els socis de Magic Motor són el seus clients potencials i per tant els interessos són molt compartits.

l'econòmic

6-12 de març de 2010

la setmana cotitza a l'alça

cotitza a l'alça

cotitza a la baixa

Josep Maria Pujol

Antoni Brufau

Elena Salgado

El grup català, proveïdor de la indústria automobilística, ha tancat la signatura d'un crédit sindicat de 108 milions d'euros liderat per Banesto i Caixa Catalunya. La multinacional, una de les més destacades de Catalunya, agafa aire.

El president de RepsolYPF ha aconseguit tancar el conflicte que arrossegava amb el principal accionista de la petrolera, Sacyr. El pacte preveu la revisió del pla estratègic de la companyia.

El Govern ha tornat a donar aquesta setmana mostres de no saber molt bé cap a on orientar la política econòmica. Els missatges contradictoris sobre la possibilitat de congelar el sou dels funcionaris.

President de Ficosa

President de Repsol- YPF

Ministra d'Economia

TOTS PLEGATS PER FER QUÈ? De vegades reunir-se per constatar que no s'està d'acord es pot vendre ja com un gran avenç. Això és el que ha passat aquesta setmana arran de les cimeres anticrisi . Per Berta Roig

l'executiu de Zapatero comencen a faltar-li cares amigues amb les que suportar el dur xàfeg de la crisi, sobretot després d'haver perdut la complicitat dels sindicats amb la proposta d'allargar l'edat de la jubiliació al 67 anys. Forçat per aquesta posició més que solitària i sota requeriment reial, el Govern central ha convocat aquesta setmana una reunió amb la resta de partits polítics per consensuar un conjunt de mesures anticrisi. La cita, però, més enllà d'escenificar la foto de rigor, ha deixat més desencontres que no pas punts de comunió, especialment entre el Govern i el principal partit de l'oposició, el Partit Popular. El Govern central ha topat a més amb la crítica unànime -amb el paraigües de l'opinió del Fons Monetari Internacional- respecte l'anunciada pujada de l'IVA aquest estiu, i ha exasperat tothom al deixar

la reforma laboral fora de les converses amb la resta de forces polítiques. Poca sintonia també la que s'ha produït al Parlament català en la sessió monogràfica sobre la crisi econòmica celebrada el passat dimecres. L'únic punt que ha aconseguit generar l'harmonia de tota la Cambra ha estat la convocatòria d'una reunió conjunta amb els signats de l'Acord Estratègic i a la qual s'hi afegiria Convergència i Unió. No hi va haver, en canvi, consens per tirar endavant una proposta de la federació nacionalista per reduir a 30 dies el termini de pagament de la Generalitat, el que va provocar un acalorat debat entre els líders del tripartit i el portaveu de CiU, Oriol Pujol. En general, doncs, va ser un diàleg de sords, perquè tant a la Moncloa com al Palau de la Generalitat els costa acceptar que necessiten ajuda i l'oposició d'aquí i allà no pot evitar el somriure al veure com

‘‘

Un grup d'empresaris ha posat en marxa una campanya per generar optimisme davant la sortida de la crisi

Zapatero i Montilla s'esgoten ofegats per la caiguda del PIB. A la política està clar que això de remar plegats és més una frases feta que un objectiu real, i això, tal i com està el panorama, exaspera encara més al món empresarial, desitjós de veure moviments determinats per atacar la penosa situació econòmica. Potser per això, per fatiga -com diria Ernest Maragall-, un grup d'empresaris, i amb l'impuls de les cambres de comerç, han posat en marxa una iniciativa per aixecar la moral econòmica del país que s'ha presentat aquesta setmana a Madrid amb la participació de Miquel Roca i Junyent. Sota el nom de estosololoarreglamosentretodos.org, el grup de 18 grans empreses pretén contagiar un esperit positiu que ajudi a canviar les expectatives dels ciutadans. La idea ja s'ha posat en marxa a altres països europeus que més han patit aquesta crisi com ara Irlanda o Finlàndia i està clar que arriba en un moment d'urgència doncs també aquests dies s'han publicat les pitjors dades referents al consum domèstic a Espanya dels darrers 50 anys. Amb un 20% d'atur i les tertúlies plenes de missatges que recorden que el futur és negre a curt i mig termini la necessitat de llançar missatges positius és quasi una qüestió vital. Aquests mesos costa trobar titulars optimistes a la premsa però a pesar que són els menys, algun n'hi ha de tant en tant. Per exemple, els resultats de Telefónica -per cert, una de les grans firmes que s'ha sumat a la campanya anímica- que va guanyar 7.776 milions d'euros el 2009, un 2,4% més. L'operadora presidida per Cesar Alierta preveu seguir augmentant beneficis aquest 2010, concretament entre un 1% i un 4%. També hi ha hagut bones notícies a Criteria, després d'uns

inicis molt marcats per la crisi i amb un recorregut a borsa més que discret, el holding de participacions industrials de La Caixa ha anunciat un augment en el benefici net del 24% el 2009 i abonarà als seus accionistes un 10% més en dividends aquest any. Optimisme es desprén també dels plans immediats d'una de les firmes més potents de Catalunya, Abertis. La companyia presidida per Salvador Alemany treu pit i es mostra disposada a plantejar-se noves adquisicions amb una capacitat financera de 2.600 milions d'euros. Després d'un any de consolidació Abertis comença a veure ara la possibilitat d'afrontar inversions en aquest 2010. Menys clares estan les coses a Iberia, que acaba de reconéixer unes pèrdues de 273 milions d'euros el 2009 (els primers números vermells des de 1993), ofegada per la caiguda de la demanda i la competència de l'AVE al pont aeri. L'aerolínia, que es troba immersa en un procés de fusió amb British Airways, ha anunciat la seva intenció de crear una nova low cost per obrir nous segments de mercat. Amb permís de la seva participada Vueling, s'enten. Per la seva banda, la Generalitat, a través de l'ICF ha injectat 50 milions d'euros a Spanair, que es suma a un crédit sindicat d'un import similar. L'aerolínia presidida per Ferran Soriano ha millorat les seves perspestives i ha anunciat que espera recuperar els números verds a partir del proper exercici. Oxígen també per a Ficosa, que també ha tancat aquests dies un préstec sindicat de 108 milions d'euros, i que donen coixí per afrontar aquest 2010 amb més garanties. Són dos exemples de que quan el projecte interessa es troben els diners necessaris per a finançar-los.

La reunió anticrisi celebrada a Madrid i el debat al Parlament català no han avançat gaire en consensuar mesures. n arxiu

16 l'econòmic

opinió editorial

cap a un nou model econòmic

renovar-se o patir. Després del daltabaix sofert per l'economia catalana, ara toca analitzar la situació, veure el que s'ha fet malament els darrers anys, els de vaques grasses, i treballar, amb esforç i dedicació, per sortir de la recessió quan més aviat millor per deixar enrera els números vermells i tornar a crear ocupació. El nou model ha d'avançar en una doble via: donar més protagonisme als sectors emergents, amb molt valor afegit, i confiar amb aquelles empreses més tradicionals que ja ho feien bé. No cal trencar-ho tot, però cal renovació i autoestima per entrar, de nou, en una etapa de creixement encara que sigui moderat i buscar l'equilibri en els sectors d'activitat tant en les empreses grans, mitjanes, petites i els autònoms, tant a les situades a l'àrea metropolitana de Barcelona com a la resta de poblacions de les comarques catalanes. Les constants vitals de l'economia catalana fan evident l'escomesa dels canvis: una davallada del producte interior brut (PIB) català el 2009 molt profunda, del 4,1% negatiu; la inversió industrial ha retrocedit un 15%, les inversions es precipiten en un pou (-21,5%); la capacitat productiva se situa en un 65% quan en un nivell de normalitat se situaria entorn al 80%... Per tot això, i altre aspectes negatius, és evident que cal avançar cap a un canvi de rumb. retorn cap al cercle virtuós. Alguns experts asseguren que cal retornar a una economia basada en el que se'n diu cercle virtuós: exportacions-estalvi-inversió. Per això, moltes empreses injecten diners per no perdre el tren de la innovació i la tecnologia, un aspecte clau per millorar la competitivitat. Tampoc hem d'oblidar, tal com vaticinen bona part dels experts, que és necessari fer reformes, la laboral, les d'àmbit educatiu i universitari, la fiscal, la lluita contra el frau o l'energètica. Aquestes reformes -que no tenen res a veure amb la de la Seguretat Social- per sortir de la crisi, s'han de fer de forma consensuada entre els agents econòmics i socials i les forces polítiques, i oblidar, per damunt de tot, els futurs períodes preelectorals.

un aeroport més intercontinental el 5% d'intercontinentalitat. No es tracta de pidolar de forma compulsiva. El món empresarial, polític, social i els catalans reclamen una major intercontinentalitat per a l'aeroport d'El Prat. Catalunya representa el 19% del (PIB) de l'estat espanyol, un percentatge amb prou pes perquè l'aeroport de Barcelona incrementi el nombre de destinacions a diversos països llunyants, sobretot en aquells indrets on hi ha també una alta activitat econòmic, com ara als EUA i Canadà i països emergents, principalment situats a l'Àsia i a Sud-amèrica. Hores d'ara, l'aeroport del Prat només té el 5% de vols directes intercontinentals, és a dir, que tenen origen o destinació fora d'Europa. La xifra contrasta amb la raquítica presència de vols amb destinació o procedència a d'altres continents com Amèrica (2,7%), a Àsia (1,0%) i a Àfrica, (1,7%), a més, en aquests cas, gairebé la totalitat dels vols van al Magreb, segons l'estudi signat pel professor Xavier Fageda. Un dels principals problemes d'aquesta mancança és la poca incidència de la infraestructura en el desenvolupament econòmic del territori. A més, un aeroport de qualitat permet augmentar la productivitat de les empreses, ja que facilita i abarateix l'accés. La nova terminal estrenada l'estiu del 2009 ha estat una de les esperances per millorar l'esquifit pes dels vols intercontinentals. L'altre aspecte clau d'aquesta obra serà que Catalunya sigui majoritària per definir i derigir la seva gestió.

Edita: Taller d'Iniciatives Editorials, SL. Director: Ramon Roca. Sotsdirector: Francesc Muñoz. Redactors: Jordi Garriga, Anna Pinter, Berta Roig. Disseny i maquetació: Miguel Fontela. C/ Tàpies, 2 08001. Barcelona. Telèfon: 93 227 66 00. redaccio@leconomic.cat.

Un nivell de morositat perillosament desbocat pere j. brachfield Director del Centre d'Estudis de Morosologia de l'EAE Business School

n l'actualitat s’han estès a Catalunya uns nefastos hàbits de pagament que signifiquen un risc important per a les empreses proveïdores de béns i serveis. Així doncs, durant els últims anys s’ha produït una deterioració de les pràctiques de pagament a Catalunya, com ho demostra un complet estudi sobre el comportament de pagaments realitzat per Iberinform, societat d’informació del grup Crédito y Caución. Iberinform assenyala en el seu informe que el termini mitjà en el pagament de factures al Principat ha passat a ser de 109 dies l’any 2009, cosa que significa gairebé el doble de la mitjana Europea (57 dies). No obstant això, Catalunya ocupa un lloc privilegiat, ja que, aquest últim any, la morositat està tenint uns efectes encara més assoladors entre les empreses de l’Estat espanyol. L’últim any s’ha produït una colossal deterioració de les pràctiques de pagament, ja que l’esmentat estudi revela que, l’any 2009, el termini mitjà en el pagament de factures a Espanya ha passat a ser de 124 dies, cosa que representa més del doble de la mitjana europea. L’estudi d’Iberinform també va descobrir que una de cada deu empreses espanyoles presenta un alt risc de convertir-se en morosa durant els pròxims dotze mesos. No obstant això, en el cas d’empreses catalanes, aquesta relació és només del 7%, fet pel qual, en la mesura del possible, Catalunya és una comunitat autònoma amb un risc de morositat relativament moderat. evolució estructural. Cal fer notar que la deterioració de les pràctiques de pagament no solament és deguda a factors conjunturals, sinó que també reflecteix una evolució estructural de les relacions entre empreses. Per tant el fenomen de la morositat no s’ha d’imputar únicament a l’evolució dels cicles econòmics, sinó que també existeixen causes estructurals. Indubtablement, la morositat pot augmentar per cau-

El termini en el pagament de factures a Espanya ha passat a ser de 124 dies xifra que representa més del doble de la mitjana europea ses conjunturals, com ara la desacceleració de l’activitat econòmica o el refredament de l’economia, ja que en períodes difícils, en els quals es produeix un encariment del cost dels diners, les empreses utilitzen la prolongació dels terminis de pagament com un substitutiu dels crèdits bancaris. També és cert que, en èpoques de crisi, els índexs de morositat se solen disparar i es produeixen fenòmens de sinistralitat en cadena, ja que els problemes en el pagament es contagien entre les empreses. Però, a més, cal tenir en compte altres causes estructurals, com ara l’actitud d’alguns actors econòmics (com és el cas de les grans corporacions empresarials, les enormes empreses industrials, la gran distribució comercial, el sector sanitari i les administracions públiques) de prolongar deliberadament els terminis de pagament –és a dir, forcen el proveïdor a concedir ajornaments més llargs– aprofitant la seva posició

dominant en perjudici de les empreses més petites. Com a prova d’aquesta problemàtica tenim un estudi recent de Crédito y Caución que va evidenciar que les empreses espanyoles concedeixen als seus clients un període mitjà de crèdit de 75 dies, el més ampli dels principals mercats europeus analitzats. Una altra causa estructural és la cultura de la morositat que s’ha desenvolupat els últims temps, fins al punt que pagar tard s’ha convertit en un comportament generalitzat. Un estudi de l’any 2009 efectuat per la multinacional francesa d’informació financera Altares, membre de la xarxa mundial de Dun & Bradstreet, va descobrir que una mica més de la meitat de les empreses espanyoles no respecta els venciments de pagament de les factures i es demora en la liquidació d’aquestes. Així mateix, segons el mateix estudi, els retards mitjans en el pagament de les factures vençudes és molt superior a la mitjana europea. A més, l’Estat espanyol surt molt mal parat en l’índex de pagaments elaborat per Intrum Justitia (payment index), que expressa el risc potencial de cada país europeu a l’hora de cobrar les operacions comercials. Així mateix, l'informe d'Intrum Justitia va revelar que Espanya és el país europeu on més es triga a cobrar les factures, només superat per Grècia.

6-12 de març de 2010

Municipis turístics i finançament local ricard rigall i torrent Professor del Departament d'Economia de la Universitat de Girona

l finançament de l’administració local en general i dels municipis turístics en particular és present de fa temps en els debats públics. Recentment, unes declaracions del Conseller d’Innovació, Universitats i Empresa, Josep Huguet -instant els municipis turístics a augmentar l’impost de béns immobles (IBI) fins al límit de l’1,1% del cadastre per tal de millorar el seu finançament- han retornat aquesta qüestió a la primera plana de l’actualitat. Certament, hi ha qui argumenta que els municipis ofereixen serveis que no estan obligats a prestar, qui els acusa d’ineficiència en la prestació dels serveis obligatoris o qui, com el Conseller Huguet, els recomana augmentar l’esforç fiscal dels seus residents. Tot i reflectir potser la situació d’alguns municipis concrets, aquests arguments són poc satisfactoris per explicar de manera general la insuficiència financera crònica de l’administració local. dèficit preocupant. El problema del finançament municipal (especialment en el cas dels municipis turístics) es troba bàsicament en la dissociació entre les competències i els recursos municipals. Els ajuntaments tenen l’obligació de prestar una sèrie de serveis als residents, però els mecanismes

de finançament de l’administració local no són els més apropiats donades les seves necessitats de despesa. Per exemple, en el cas dels municipis turístics, la població de fet (la que reclama serveis) és molt superior a la de dret (la que majoritàriament paga impostos i serveix de base per calcular les transferències procedents de nivells superiors de govern) en determinats períodes de l’any. A més, les administracions locals no disposen de mecanismes de finançament lligats estretament a l’activitat econòmica del municipi i els que hi tenen una certa relació (com l’impost sobre construccions, instal·lacions i obres, per exemple) poden generar patrons de desenvolupament poc sostenibles. provisió alta. En aquest marc, la insuficiència financera municipal pot derivar en un dèficit de provisió de serveis a nivell local, ja sigui en quantitat o en qualitat. Aquest dèficit de provisió és preocupant en general, però especialment per determinats municipis, com els turístics. Això és així perquè, com han constatat diferents estudis, existeix una relació estreta entre els serveis prestats a nivell municipal i l’activitat econòmica dels municipis turístics. Els turistes valoren els diversos aspectes de l’oferta turística, els privats (per exemple, l’oferta hotelera i de res-

El dèficit de provisió és especialment preocupant en els municipis turístics de Catalunya en un moment de forta crisi

pressió fiscal d'inmobles. En aquesta situació, no sembla que la resposta als problemes dels municipis turístics passi per augmentar l’IBI. A més, poques mesures són ara més inoportunes que augmentar la pressió fiscal sobre els immobles. Tampoc no ho és incrementar la pressió fiscal a empreses i residents. Una solució permanent -encara que políticament més delicada- passa per, d’una vegada per totes, encarar seriosament la reforma del finançament local. Darrerament s'escolten veus procedents del l'administració central en la que es proposa que les comunitats autònomes hauran de posar part dels seus recursos -ara que rebran els euros del nou finançament autonòmic- per paliar les arques locals. Si això acaba succeïnt, l'estat central s'haurà surtit amb la seva, perquè d'aquesta manera, els recursos no surten de Madrid sinó dels governs autònoms. El problema és que si això acaba passant, ni els governs autònoms ni els ajuntaments tindran el finançament necessari per fer les inversions productives i la despesa social adequades.

ENCARA FALTA PER a LA RECUPERACIÓ Creu que el segon trimestre del 2010 es deixarà enrere la recessió econòmica a Catalunya i s'entrarà en un període de recuperació?

I la setmana vinent...

Sí 50%

No 50%

es diu, es comenta

la jubilació camina cap als 67 anys

taurants), però també els públics (per exemple, la neteja de les platges, la seguretat ciutadana o la cura del medi ambient). És conegut, a més, que la provisió d’aquests serveis públics recau principalment sobre les administracions locals. En aquestes circumstàncies, la dissociació entre l’oferta de serveis públics i privats que pot derivar-se del sistema actual de finançament pot causar un empobriment del producte turístic i perjudicar greument no només l’economia dels propis municipis, sinó també, donada la importància del turisme pel nostre país, a l’economia catalana en conjunt.

l'enquesta de leconomic.cat

Aquesta setmana hem preguntat

És de l'opinió que un dels principals problemes de la crisi econòmica en les pimes catalanes és la falta de crèdit del món financer? Ja pot respondre a www.leconomic.cat/enquesta

❛❛

Les mesures anunciades per govern de l'estat espanyol són més aviat publicitàries i punitives, ja que amb aquesta decissió, trasllada el cost de la crisi als sectors social més febles. joan carles gallego secretari general de ccoo de catalunya

❜❜

❛❛

A mi m'agradaria jubilar-me als seixanta anys, però si optem per aquesta línia haurem de carregar amb les conseqüències que comporta i dir la veritat, dir el que ens passarà. joan rosell president de foment del treball

❜❜

❛❛

Allargar l'edat de la jubilació fins als 67 anys és una de les mesures correctes que cal tenir molt en compte per avaluar el nou sistema de la Seguretat Social per als propers anys. antoni castells conseller d'economia i finances de la generalitat

❜❜

❛❛

Per salvar la Seguretat Social cal allargar l'edat de la jubilació fins als 67 o 70 anys. És una de les mesures més adequades per poder afrontar, amb garanties, el futur de les pensions. gerardo díaz ferrán president de la ceoe

❜❜

18 l'econòmic

gran angular finançament local

El transport urbà, només obligatori per a municipis de més de 50.000 habitants, pot ser un dels serveis que s'opti per suprimir davant la manca de pressupost

Els municipis no tenen prou recursos per mantenir els serveis ofegats. La caiguda de l'activitat constructora ha descompensat els pressupostos municipals i ha complicat l'assumpció de les despeses que genera l'oferta de prestacions públiques. Per a aquest motiu, el món local exigeix amb urgència el canvi de model de finançament

reportatge berta roig barcelona

es caixes dels ajuntaments estan buides, i si quadrar els pressupostos per a 2010 ja ha estat un complicat sudoku per a molts consistoris, planificar a més mig termini els comptes municipals resulta del tot impossible. La crisi econòmica ha vestit d'urgència el reclam històric del món local per comptar amb un model de finançament més acord

amb les seves necessitats reals de despesa. Durant els anys de bonança econòmica, els ajuntaments han pogut solucionar un model desfasat gràcies sobretot als ingressos derivats del sector immobiliari a través de l’impost sobre construccions, instal·lacions i obres (ICIO) i l’impost sobre l’increment de valor dels terrenys de naturalesa urbana (IIVTNU).Però aquestes partides han passat en molts casos de recaptacions milionàries a xifres irrisòries. A més, l’altra gran pota del finançament local, les aportacions de l’Estat i de la Generalitat, s’ha vist molt minvada ja que també s’han reduït les recaptacions d’aquestes

administracions –la previsió és que puguin ser un 20% menors per a l’any que ve–. «Paral·lelament a això, els municipis es troben que han de mantenir els serveis que presten amb la mateixa qualitat i amb més demanda com a conseqüència de la crisi», destaca el president de la Diputació de Barcelona, Antoni Fogué. En aquest context, el president de la Federació de Municipis de Catalunya (FMC) i alcalde de Sabadell, Manuel Bustos, té clar que «la majoria dels ajuntaments tancarà amb dèficit el 2009». Situacions extremes. L’anunci per part de l’Ajuntament tarragoní de Roda de Berà de la presentació

d’un ERO per prescindir d’una manera temporal d’uns trenta treballadors ha activat alarmes i ha posat sobre la taula un precedent que pot tenir rèpliques els pròxims mesos. I és que ja no es tracta de problemes per assumir inversions, sinó que molts ajuntaments no tenen recursos ni per afrontar les despeses corrents. «Hi pot haver més casos d’ajuntaments que no puguin assumir el pagament de les nòmines o que senzillament hagin de deixar de prestar serveis», diu el president de l'Associació Catalana de Municipis (ACM) i alcalde de Martorell, Salvador Esteve. I aquest és, ara com ara, el principal perill.

n anna estallo/arxiu

Com continuar prestant tots els serveis que es donen actualment si els ingressos cauen de manera dràstica? El món local fa anys que denuncia que una bona part de les seves despeses es concentra a cobrir serveis que no són de la seva competència. De fet, estudis de la Diputació de Barcelona mostren que aquesta despesa «impròpia» representa prop d’un terç del total. «Fa anys que denunciem aquesta realitat, que demostra un sistema de finançament anacrònic i injust», diu Fogué. Un exemple clar d’això

❛❛

«Hi pot haver ajuntaments que no puguin assumir el pagament de nòmines» salvador esteve president de l'acm

és l’educació de nens de zero a tres anys, en què, a la pràctica, la Generalitat ha derivat la competència als ajuntaments i són aquests els que assumeixen la major part de la inversió sense tenir recursos específics per fer-ho. Per això, Esteve no descarta que en situacions extremes algun ajuntament es vegi amb dificultats per «mantenir oberta una escola bressol». No és un ultimàtum, diu el món local, sinó la constatació d’una re-

6-12 de març de 2010

demanat un esforç especial a Autonomies i món local per assolir un estalvi de 10.000 milions d'euros, una pressió sobre uns alcaldes que ja no saben com quadrar els números. Un altre tipus de pressió, la ciutadana, fa que ara com ara els responsables del món local rebutgin qualsevol opció que impliqui una pujada d’impostos. «No seria just compensar la caiguda d’ingressos amb l’augment dels impostos», destaca Bustos. Darrerament, els

❛❛

«No seria just compensar la caiguda d'ingressos amb la pujada d'impostos» manuel bustos president de la fmc

alitat. «Estic convençut que la voluntat de tots els alcaldes i les alcaldesses és mantenir els serveis que presten, però el que resulta evident és que ja no es poden assumir més compromisos d’inversió», destaca Bustos. La necessitat de contenció de despesa pot afectar, i, de fet, ja ho està fent, la prestació de serveis que no es considerin bàsics, com, per exemple, el transport urbà, que només és obligatori per a municipis de més de 50.000 habitants. Aguantar fins 2011. Des del Govern central ja s’ha avançat que, a pesar de la situació d’urgència, no

es contempla tancar la negociació per al nou model de finançament local abans del 2011. Els municipis contesten que aleshores caldrà buscar mesures pont que ajudin a cobrir aquest interval. «Si no és així, serà difícil garantir els serveis», diu Bustos. La nova partida de 5.000 milions d'euros del nou Fons Estatal d'Inversió Local aportarà una mica d'aire fresc als ajuntaments, però no ajudarà a pagar les factures del dia a dia, que és on es concentra el drama de molts consistoris. A això s'afegeix que davant l'elevat dèficit públic el Ministeri d'Economia ha

ajuntaments també havien demanat a l’Estat la devolució de l’IVA per assumir inversions, però Esteve destaca que ara aquesta no és la principal solució. Acord complicat. La negociació per al nou model de finançament no es presenta fàcil, perquè implica tant l’Administració central com els governs autonòmics, i per això el president de la Diputació de Barcelona creu que «serà un procés llarg que cal començar com més aviat millor». El principal punt sobre la taula serà delimitar les competències i assignar-hi els recursos d’una manera que es garanteixi la suficiència financera dels ens locals. Ara l’Administració local només gestiona un 13% de la despesa pública, però aspira arribar a una tercera part. Mentre això arriba, «cal que les despeses impròpies siguin compensades per part de l’Administració competent», diu Bustos..

Uns comptes que no basteixin el totxo «Sostenibilitat i finances municipals. Diagnòstic i propostes per als ens locals de Catalunya» és un informe coordinat per Aina González i Ignasi Puig, publicat pel Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible de la Generalitat, que afirma que hi ha alternatives al totxo per sostenir l’economia dels ajuntaments. Els anomenats ingressos immobiliaris puntuals, que es produeixen d’una manera específica en el moment de fer una obra nova i que no estan constrets legalment sobre quina destinació han de tenir, han experimentat un important increment els darrers anys, ja que van passar de 513 a 970 milions d’euros del 2001 al 2005. Aquests recursos representaven el 2005 el

13,6% dels recursos no financers dels municipis de Catalunya i el 60% de les despeses de capital. Un creixement que, com destaquen els autors de l’estudi, ha anat en paral·lel a la minva dels recursos no financers. És a dir, molts ajuntaments han recorregut als ingressos que provenien del sector immobiliari quan s’esgotava la seva capacitat d’endeutament per resoldre els seus problemes de liquiditat. Tot analitzant els pressupostos del 2005, els autors afirmen que en el 42% dels municipis, si no es disposessin d’ingressos immobiliaris puntuals, les despeses corrents superarien els ingressos corrents. Canvis. Els autors proposen, augmentar tributs com

l’impost sobre béns immobles (IBI), l’impost sobre activitats econòmiques (IAE) o l’impost sobre vehicles de tracció mecànica (IVTM) fins als màxims permesos per la llei, assegurar que les taxes per prestació de serveis cobreixen aquests serveis o fer un ús més intensiu de les contribucions especials, entre d’altres. També demanen introduir criteris ambientals en les taxes per assolir un estalvi en recursos com l’aigua o la llum. Altres propostes, que implicarien canvis legislatius, serien instituir com a obligatòries les taxes vinculades als vectors ambientals, crear tributs nous sobre el turisme o sobre indústries que fessin ús dels recursos ambientals locals.

De l'immobiliari a l'urani? alternatives. Acollir una infraestructura com el magatzem nuclear es veu com una via estable per a garantir ingressos

b.r. barcelona

Vuit municipis a tot l'Estat espanyol -entre ells, el d'Ascó (Ribera d'Ebre)- opten a acollir el nou magatzem de residus nuclears, l'anomenat Magatzem Temporal Centralitzat (ATC), que planeja construir el Govern central amb una inversió total de 700 milions d'euros. No és una infraestructura còmode ni popular, i d'aquí les extenses polèmiques i lluites polítiques que ha despertat aquesta cursa, però l'ATC es presenta alhora com un baló d'oxigen per a uns pobles necessitats de finançament. Rendibilitat. El municipi que finalment aculli el sitge nuclear rebrà una aportació directa de l'Empresa de Residus Radioactius (Enresa) de prop de dos milions i mig d'euros anuals, una quantitat que suposarà en la majoria dels casos multiplicar per quatre el pressupost públic. Això vol dir comptar amb base per a afrontar projectes i inversions que d'altra manera serien impensables. L'exemple del municipi de la Ribera d'Ebre és molt exemplificador, ja que actualment també es beneficia dels ingressos extres que li suposen els dos reactors nuclears que hi té instal·lats al seu territori. El pressupost per a 2010 d'Ascó supera els 13 milions d'euros, una xifra sensiblement superior a la que mouen altres pobles de l'àrea de Tarragona amb una població similar (1.600 habitants). Així, l'ajuntament de Sarral (Conca de Barberà), amb 1686 habitants disposa d'un pressupost global de poc més de tres milions d'euros, la qual cosa vol dir que el pressupost per capita es situa en els 1.783 euros, molt per sota dels 6.479 d'Ascó. Un altre exemple: Vilallonga del Camp (Tarragonès) disposa d'un pressupost d'un milió i mig d'euros per als seus 1.772 habitants (906 euros per capita). Ingressos estables. A l'espera de tancar el nou model de finançament local i amb l'economia per terra els ajuntaments no poden dependre dels ingressos per de-

Ascó ha multiplicat el pressupost públic gràcies a la central n ACN terminades activitats econòmiques com ho han fet fins ara amb la construcció. L'opció d'apujar algunes taxes o de revisar l'IBI, per exemple, no poden cobrir totes les necessitats del dia a dia i molt menys plantejar inversions de futur. La capacitat d'endeutament també està limitada així que

L'ajuntament que aculli el magatzem nuclear rebrà una aportació de 2,5 milions anuals una de les sortides més viables i estables per als municipis és acollir aquest tipus d'infraestructures. Ascó compta amb una oferta de serveis públics molt superior a la dels pobles del seu mateix tamany, piscina, poliesportiu, un edific d'usos lúdics i terapèutics, etc. Per això no resulta estrany que el seu alcalde, el convergent Rafael Vidal, s'hagi enfrontat a la pressió antinuclear i a la cúpula del seu propi partit. Com declarava el mateix Vidal al butlletí informatiu del municipi fa uns mesos, els ingressos provinents de la central nuclear “representen per a Ascó una diferència entre la nit i el dia, entre gestionar un pressupost com el que tenim o haver de prescindir dels actuals avantatges”.

20 l'econòmic

6-12 de març de 2010

gran angular

La zona comercial de la nova terminal de l'aeroport del Prat, estrenada a l'estiu del 2009 n

arxiu

L'intercontinentalitat al Prat frega el 5% EXCEPCIÓ. L'índex de vols directes a destinacions fora d'Europa de l'aeroport de Barcelona és dels més baixos d'Europa . La xifra condiciona el creixement de l'economia del coneixement anna pinter barcelona

Només un poc més del 5% del total de vols directes de l'aeroport d'El Prat de Barcelona són intercontinentals, és a dir, tenen destinació o provenen d'algun altre continent que no sigui Europa. Així que els vols domèstics i a Europa s’enduen el 94% del pastís. D'aquests moviments aeris al vell continent, el 42,3% són destinacions a Espanya i el 52,2%, restant europees. La xifra contrasta amb la raquítica presència de vols amb destinació o procedència a d'altres continents com a Amèrica ( 2,7%), a Àsia (1,0%) i a Àfrica, (1,7%), a més en aquest cas quasi la totalitat dels vols van al Magrib. Així ho desvel·la un estudi del professor del Departament de Política Econòmica de la UB, Xavier Fageda a partir de dades d’AENA, l'empresa pública que gestiona els aeroports d'Espanya i que depèn del Ministeri de Foment. Així que amb aquesta distribució dels vols directes per continents, l'aeroport d'El Prat és una excepció entre els aeroports d'arreu del món que tenen un trànsit aeri similar i fins i tot inferior al seu. Aquesta mancança no només és una incomoditat per als usuaris que per als viatges més llargs estan obligats a fer escales sinó que

el més greu és que deixa escapar beneficis econòmics i de desenvolupament del territori. Fageda assegura que l’impacte d’un aeroport sobre el creixement econòmic del territori que l'acull depèn tant del volum de tràfic com de l’abast geogràfic de les rutes servides mitjançant vol directe. De fet, un estudi de l’Oxford Economics Forecasting, avala la correlació entre oferta de bons serveis aeris

La priorització que ha fet AENA per Barajas explica l'escassetat de vols transoceànics i la localització d’activitats d’alt valor afegit. «Tot i que ha d’estar acompanyat d’altres variables, els sectors d’alt valor afegit requereixen un us intensiu en el transport aeri, ja que són molt globals», diu Xavier Fageda. Un aeroport de qualitat permet, a més, augmentar la productivitat de les empreses, ja que facilita i abarateix l’accés. A l’hora de buscar un responsable d’aquest percentatge tan reduït en vols directes trasnoceànics, la majoria dels experts apunten el model de gestió centralitzada

d’AENA. Hi ha unes raons històriques, i és que la liberalització del sector aeronàutic és molt recent. «El binomi Aena/Iberia ha estat molt potent i es veia com una cosa normal que els vols intercontinentals es desviessin a MadridBarajas», explica Salvador Curcoll, director del Gabinet d’Infraestructures i Territori de la Cambra de Barcelona i president del Comité de Desenvolupament de Rutes Aeríes . Així mateix, segons el professor aquests forts lligams entre companyia aèria i gestor dels aeroports espanyols ha fet que el Prat es veiés com una competència que no s’havia d’alimentar. «AENA no ha fet una política activa per atreure noves companyies de xarxa al Prat amb la precaució de no treure mercat al seu aeroport bandera», considera Fageda. Hi ha, a més a més, un altre element polític lligat a la manca d’accions de màrqueting per afavorir l’aeroport català. Curcoll explica que les grans companyies, quan planegen instal·lar-se en un país, busquen volar on hi hagi molta demanda de transport aeri, i amb una òptica d’una firma nord-americana o asiàtica tendeixen a identificar la capital d’un Estat com l’aeroport de referència. «No se’ls ha donat prou informació i,

per tant, veuen poca diferència entre Barcelona i Màlaga, i indirectament es fa màrqueting a favor de l’aeroport de Madrid», hi afegeix el director del Gabinet d’Infraestructures i Territori de la Cambra de Barcelona. La Cambra de Barcelona va elaborar un estudi sobre la de demanda de vols cap a Llatinoamèrica des de Madrid i des de Barcelona i varen demostrar és que la diferència és molt baixa. Fins i tot en alguna destinació, la demanda a Barcelona estava per sobre. Ara bé, els vols intercontinentals, per ser rendibles, no es poden proveir només de la demanda in-

les xifres

52,2% Vols a Europa

Són la majoria d'avions que surten del Prat.

1% Destinacions asiàtiques

És el pes dels vols directes a Àsia respecte al total.

terna de cada regió, sinó que l’aeroport ha de tenir capacitat per atreure vols d’altres aeroports que estiguin en xarxa. I, fins ara, l’aeroport de Barcelona no tenia les infraestructures adequades per a tràfic aeri en xarxa. La sortida d’Iberia del Prat fa dos anys, a canvi de la companyia de baix cost Clickair, va acabar de sentenciar quin era el model d’aeroport en què creia per a Barcelona. La nova terminal estrenada a l'estiu del 2009 ha estat una de les esperances per millorar l’esquifit pes dels vols intercontinentals al Prat. Com expliquen des d’AENA, la T1 (que ha requerit una inversió de 900 milions d’euros de Foment i té capacitat per a cinquanta milions de passatgers) està dissenyada com a centre de distribució i connexió de vols. Ara bé, la infraestructura per ella mateixa sola no serà suficient per girar la truita. «Ha d’haver-hi accions proactives per atreure la seu de grans companyies», diu Cristian Bardají, director del Servei d’Infraestructures de la Cambra de Barcelona. De moment, AENA ha donat cabuda a les diferents aliances i totes les companyies de baix cost, la qual cosa, segons Fageda, deixa poc marge perquè una companyia en xarxa tingui prou espai per créixer aquí. L’altra esperança és el CDRA, format per la Cambra de Barcelona, AENA i l’Ajuntament de Barcelona, i que fa la tasca de màrqueting que li mancava. La tasca no és gens fàcil però el comitè ha fet la seva feina. De fet, els vols intercontinentals és el segment de trànsit aeri que més ha augmentat. Tot i que cal tenir en compte que es partia de nombres molt baixos. Segons Fageda, fins a l’any 2004, quan es va obrir la tercera pista del Prat, els vols directes intercontinentals eren un 0%. «Encara que siguin avanços modestos, els anirem aconseguint», preveu Salvador Curcoll.

6-12 de març de 2010

l'econòmic

0Ydcb P T\_aTbTb `dT U^\T]cX] [P XVdP[cPc T]caT S^]Tb X W^\Tb X _a^\^VdX] [P UXVdaP ST [µPVT]c _Ta P [P XVdP[cPc En la convocatòria d'aquestes subvencions el Departament de Treball ofereix els ajuts següents: s Per a l’elaboració d’un pla d’igualtat entre dones i homes, en empreses de més de 30 treballadors/ores, la Direcció General de Relacions Laborals ofereix fins a 10.000 euros. s El termini de presentació de sol·licituds finalitza el 31 de març de 2010. s Per les empreses de 100 persones treballadores o més que promocionin la figura de l'agent per a la igualtat d'oportunitats entre dones i homes, la Direcció General de Relacions Laborals ofereix un ajut de fins a 15.000 euros. s El termini de presentació de sol·licituds finalitza el 31 de març de 2010.

Per a més informació i/o per obtenir els impresos de sol·licitud, podeu consultar el web del Departament de Treball www.gencat.cat/treball o trucar al 012.

119001-991433T

l'econòmic

gran angular l'entrevista

Santiago Niño Becerra Catedràtic d’Estructura Econòmica, IQS (URL)

Lluny d'haver superat ja el pitjor el catedràtic d'Estructura Econòmica de l'IQS pronostica que aquest 2010 serà l'any més dur, el que ens farà tocar fons i el que obrirà una llarga i penosa etapa d'estancament que obligarà a noves reflexions sobre el model de creixement i d e consum.Cal, diu Niño Becerra, una nova actitud que deixi enrera els excessos. Per Francesc Muñoz

«L’atur pot arribar fàcilment al 30% a Espanya l'any 2012» D ❛❛ u r a n t m ol t de temps va vaticinar que el món s’abocava irremissiblement a una crisi de greus conseqüències i, per aquest pronòstic, va haver d’aguantar que el titllessin en alguna tertúlia radiofònica d’apocalíptic i de boig. Però el temps ha acabat donant-li la raó. Sap que les seves teories econòmiques i els seus pronòstics no s’ajusten als de la majoria i que és una veu discordant, però no per això s’ha amagat de fer-los públics. Ara va més enllà i, quan tothom parla de la recuperació, acaba de publicar un llibre amb el provocatiu títol d’El crash del 2010 (Los Libros del Lince, 2009), en què desenvolupa tota la seva idea que la crisi actual no és la part baixa d’un cicle conjuntural sinó que té arrels més profundes i que, com la que va produir-se el 1929, anticipa un canvi d’ordre econòmic mundial. Els missatges que arriben des dels EUA i des d'algunes de les principals economies europees comencen

Prevec que a mitjan 2010 hi haurà una caiguda a plom i després un estancament Penso que no hi ha culpables de la crisi sinó que el mateix sistema ens ha portat a això No m'estranyaria que s'acabin imposant quotes al consum dels carburants

a parlar de recuperació i tant Obama com Bernanke han llançat misssatges en aquest sentit... Ara som en la dinàmica que el miracle és possible. Fins mitjans de 2008 la gent encara confiava que les coses se solucionarien, però, a partir d’aleshores, les coses s’han torçat molt i els desitjos han donat pas a una actitud més metafísica, i es reclama un miracle per redreçar la situació. Jo crec que tant Obama com Bernanke van per aquí: dir coses sense sentit però és igual; el que toca és donar esperances i forces perquè la gent pugui aguantar, que pugui seguir. Aguantar què? El meu llibre El crash del 2010 està basat en un estudi a partir d’un model economètric molt complex que arriba a la conclusió que, a partir del 2010, amb un nivell de probabilitat molt elevat, el sistema entra en un nivell de creixement mitjà anual de l’1% en el context mundial. Per a Espanya hem de parlar de decreixements d’entre l’1% i 1,5%. Per què? Per un esgotament.

La meva previsió és que a mitjan 2010 hi haurà una caiguda a plom i després un estancament. Això és fortíssim, i la gent el que necessita ara són miracles, sentir que el món va bé. Pensa que els governs ho saben i simplement no ens ho volen dir? Penso que les anàlisis conjunturals tenen més bona premsa que les anàlisis estructurals. Quan una persona mira per una finestra des d’uns tres metres de

distància, veu un paisatge emmarcat: això és la conjuntura; si la persona vol saber realment què passa fora, ha de treure el cos per la finestra i mirar a dreta i a esquerra; llavors té una perspectiva: això és l’estructura. Necessites un marc referencial molt més gran i això vol dir més complicació. Cal agafar diverses legislatures, has de parlar del passat i tot això és lleig. Una anàlisi estructural,

el perfil

Un guru de l'apocalipsi que guanya adeptes cada dia Fa uns mesos el nom de Santiago Niño Becerra era desconegut per a la gran majoria del públic. Avui el seu llibre El crash del 2010 és un dels més venuts sobre economia a les llibreries especialitzades però també a les generalistes. I és que aquest catedràtic d'Economia de l'IQS s'ha fet un lloc al disputat sector dels experts econòmics gràcies a un llenguatge clar i a una capacitat analítica aclaparant que pot agaradar o no però que no amaga les veritats. Les seves previsions van ser criticades per excissavement apocalíptiques però la realitat ha demostrat que aquesta crisi sistèmica també demana noves maneres d'analitzar i d'explicar les coses.

conclou que aquesta crisi és sistèmica? Sí, i per això dic coses que no diu pràcticament ningú. Altres diuen que la culpa és dels banquers, que la tenen els governs... Jo crec que no hi ha culpables, i ho dic seriosament. Penso que el mateix sistema ens ha portat a això. Hi ha un període que és clau, el 1985-1991, que és quan es va posar de manifest que la cosa ja no donava per a més. Aleshores algú es va inventar el supercrèdit, és a dir, crèdit per a tothom, i, després de l’11-S, l’hipercrèdit; després, ja és una fugida cap endavant. L’anàlisi que fa, no és molt determinista? No hi ha alternativa? No. No hi ha alternativa possible. Al món en els darrers 2.000 anys hi ha hagut diverses crisis sistèmiques. I aquesta crisi en què estem entrant estructuralment és idèntica a la de 1929, idèntica a la de 1875 i a la de 1820. Malgrat les diferències evidents entre la forma de vida d’aquests anys, hi ha dinàmiques paral·leles: el sistema s’esgota i s’hi ha d’incloure algun element

6-12 de març de 2010

Santiago Niño Becerra pronostica que aquest serà l'any més dur per a l'economia ment, i saltem d’esglaó. És determinista, doncs sí. Per això hi ha tant desconcert sobre com actuar davant la crisi? És que no hi ha manual. Una de les conseqüències de les crisis sistèmiques és que hi ha canvis sistèmics, és a dir, que les coses es feien d’una manera i passen a fer-se d’una manera completament diferent. Després de la Gran Depressió, el canvi sistèmic va ser la intervenció de l’Estat en l’economia i el creixement basat en el consum: és el model keynesià. Això s’ha esgotat, però continuen aplicant les mateixes solucions i no es pot, és impossible. Injectaran diners a palades i no servirà de res. Haurà de sortir un nou Keynes? Ara ja no serà l’esforç intel· lectual d’una única persona. De tota manera ja hi ha algunes idees, però ha de ser alguna cosa completament nova, diferent. Per on vindrà la recuperació? Per la banda de la productivitat, l’eficiència i la responsabilitat.

A què es referix quan parla de responsabilitat? Aquesta etapa que va des del final de la Segona Guerra Mundial fins ara s’ha caracteritzat per l’hegemonia del concepte de la massa, del grup. Ha estat una fase molt humanitarista: s’ha buscat molt el suport social, la redistribució de la renda, la despesa pública, la plena ocupació… És la idea que, si avancem tots, avançarem més i més lluny. A partir d’ara, això ja no ens servirà i ja comença a reeixir la idea que marcarà una nova fase, que és la de la responsabilitat. És a dir, que cadascú sigui responsable dels seus actes. No hi ha un macropoder, un macroestat, una macrodespesa… Responsabilitat també cap al medi ambient? Sí, però no per consciència ecològica sinó per eficiència. El fum que surt per una xemeneia d’una fàbrica, a part que contamina, ens està dient que el procés productiu és ineficient i s’estan desaprofitant recursos. I, en un món en què cada vegada més els recursos són escassos, s’estudi-

n l'econòmic

aran sistemes per millorar els processos. I així assolir un creixement sostingut? Jo he encunyat el terme «descreixement»: això vol dir, agafar PIB que ja teníem i treure-ho perquè no es pot continuar amb aquesta història. La darrera estadística de l’Ajuntament de Barcelona diu que cada cotxe de la ciutat és utilitzat una mitjana d’una hora i mitja diària per 1,1 persones. Això vol dir que una quantitat brutal de recursos –acer, goma, metall, plàstic, roba...– està subutilitzada. En aquest canvi sistèmic que ha de venir serà intolerable perquè hi ha una quantitat terrible de recursos que no s’utilitzen d’una manera eficient i entre aquests recursos també hi ha l’energia. El petroli, per exemple? El petroli té tres cares i és curiós perquè normalment només sentim parlar d’una d’elles, dels carburants. Primer, és un combustible per als nostres automòbils i les nostres calderes; en segon lloc, és un factor pro-

❛❛

Hi haurà conflictivitat social, la gent fa temps que acumula malestar El món com l'hem conegut fins ara s'ha acabat, ara passarem amb el necessari La recuperació vindrà de la productivitat, l'eficiència i la responsabilitat

ductor d’energia, d’electricitat; i, d’altra banda, és una font de primera matèria per a la indústria del plàstic, tèxtil, etc. Però l’oferta és limitada i en aquesta línia de responsabilitat que ara comença la conseqüència clara és una regulació del seu consum. A mi no m’estranyaria que, a part que el preu es dispari, s’acabi posant quotes al seu consum. L’era dels excessos en el consum, ha arribat a la seva fi? S’ha acabat: menys objectes, menys viatges de vacances, menys consum en definitiva, i amb ells desapareixerà tota la indústria que el suportava. Quines conseqüències socials pot tenir aquesta reducció de la capacitat productiva? Les conseqüències seran lògicament brutals. L’atur a Espanya el 2012 pot arribar al 30% fàcilment. El Fons Monetari Internacional ja ha dit que podríem entrar en una època de disturbis. És evident que hi haurà conflictivitat social, perquè, a més, la gent té ma-

lestar acumulat des de fa temps. Els darrers deu anys, entre 1998 i el 2008, el salari mitjà real ha crescut el 0,8% anual, és a dir, pràcticament no ho ha fet. En canvi, la gent ha comprat moltes coses. Potser massa. Com és? Tibant del crèdit. Quan el crèdit desapareix, la gent ja no pot comprar res i, a més, té malestar acumulat; si, a part, les expectatives són que pot quedar a l’atur i que la despesa social baixa, els disturbis hi seran. Necessitarem noves institucions internacionals? Sí, però institucions efectives. Per exemple, jo crec que anem ara de debò cap a una política monetària internacional, i fiscal, probablement. El lector necessitarà algun missatge positiu de futur... La idea és que el món com l’hem conegut fins ara s’ha acabat. A partir d’ara passarem amb el necessari. Allò necessari és allò important: aquest és el missatge de futur.

l'econòmic

6-12 de març de 2010

gran angular

El baix preu amenaça el productor el problema. El distribuidor s'ha quedat amb tota la taca de creixement si es mira el gràfic de la cadena alimentària dels darrers 30 anys

ramon roca barcelona

Si es fa un balanç dels darrers trenta anys del repartiment de marges entre les baules de la cadena alimentària, és a dir, els productes que van del camp fins al consumidor, «la distribució s’ha quedat amb tota la taca del creixement», explica Gerard Costa, professor titular del Departament de Màrqueting d’ESADE. Aleshores, la pressió es trasllada a l’origen: «el productor ha de continuar treballant gairebé amb els mateixos preus de molts anys enrere». Afirmacions com aquestes es van poder sentir en el Tàstum, el fòrum agroalimentari de Catalunya –organitzat pel Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural– que té com a objectiu principal afavorir la interrelació entre els productors, els transformadors, els distribuïdors i els cuiners, i també propiciar un debat sobre el camí que ha de seguir en el futur el primer sector industrial de Catalunya, que genera uns 18.000 milions d’euros anuals, amb 3.000 establiments amb assalariats i un total de 71.900 llocs de treball. «L’objectiu de Tàstum és transmetre al país que el pagès no és solament un jardiner de Catalunya sinó també una part important del sector agroalimentari del país», va afirmar Joaquim Llena, titular de la Conselleria, en el marc de la segona edició d’aquesta trobada sectorial. El fòrum, celebrat fa unes etmanes a Barcelona, va aglutinar més de 500 assistents, que van poder escoltar un seguit de conferències i assistir a una trobada d’experts. Tot plegat va servir per poder entrar en un debat entre els diferents representants de la cadena alimentària per reflexionar sobre el futur del sector. Destacats experts van participar en aquesta taula rodona, amb el títol de «Construir valors junts», organitzada per l’Associació Espanyola de Codificació Comercial (Aecoc) –associació que

aglutina més de 25.000 empreses de diversos sectors– amb l’objectiu d’abordar les noves estratègies per arribar amb més força al consumidor. La primera ponència va ser a càrrec de Josep Maria Bonmatí, director general d’Aecoc, que va parlar sobre l’entorn del consum i la necessitat d’una proposta de valors. Va dir que «la pressió del preu es trasllada a l’origen, va cap enrere; per tant, el pagès és el que en sortirà més malparat en una cadena alimentària». També va dir que era clau apostar per les noves tendències i, sobretot, «conèixer les necessitats dels consumidors actuals, lligar la productivitat i l’eficiència, i una major col·laboració entre proveïdors i distribuïdors. Especial incidència va tenir

L'agroindústria genera 18.000 milions l'any, amb 3.000 establiments i 71.000 llocs de treball Georges Chetochine, prestigiós expert francès en màrqueting que va exposar algunes de les seves peculiars teories, com, per exemple, que «no s’ha de treballar les necessitats del consumidor sinó les seves frustracions. Segons ell, en aquests moments hi ha massa possibilitats d’elecció, la qual cosa dificulta el funcionament del mercat. Chetochine va dir que «les persones no canvien, s’adapten» i va afegir-hi que «el caos avui és per l’absència de diferenciació dels productes». Com a explicació d’això va recordar que el 90% del pressupost d’un departament de màrqueting es destina a campanyes que tenen per objecte el canvi de marca» i va afegir-hi que «les noves ensenyes tenen el mateix contingut que les anteriors». Una altra de les ponències va ser a càrrec de Gerard Costa, professor d’ESADE, que va dir que hi ha

Els agricultors han surtit al carrer per denunciar el preu agrari per sota del cost de producció n moltes oportunitats que passen per donar als productes un valor afegit. En aquest sentit, va dir que s’havia de produir amb qualitat i concentrar-se en les necessitats del client. Després de les tres ponències es va entrar en el debat pròpiament dit, sota el títol «La col·laboració entre fabricants i distribució com

a clau de l’èxit. Innovació, cultura d’empresa i excel·lència», amb la intervenció de Joan Carles San José, director general d’Arcadie; Jordi Dolcet, president de Fruits de Ponent; i Ricard Parés, director de l’Associació Catalana de Productors de Porcí (Porcat). Tots tres participants van coincidir a afrontar la crisi amb mesures

arxiu

adients. San José es va queixar de les marques blanques, que ,segons ell, fan augmentar l’atur. Dolcet va exposar la trajectòria de la seva cooperativa, Fruits de Ponent. I Ricard Parés va reiterar la necessitat de fer cas de les demandes del consumidor i va protestar per l’excessiva legislació que pateix el sector primari.

La desventatja del pagès preocupa Brussel·les «Els preus que percep el

productor no són justos i sovint estan per sota dels costos de producció», ha afirmat el conseller d'Agricultura, Alimentació i Acció Rural, Joaquim Llena, quan va visitar Brussel·les, on ha assistit al primer Consell de Ministres d'Agricultura i Pesca de la Unió Europea com a representant de les comunitats autònomes, al costat de la delegació de l'estat espanyol. Com

eliminar les distorsions del mercat que generen asimetries entre els agents de la cadena alimentària a Europa és una de les prioritats per la presidència espanyola, juntament amb el futur de la Política Agrària Comuna, la competitivitat de la indústria agroalimentària i el paper de la dona al món rural. Promoure relacions de mercat sostenibles entre les parts, incrementar la transparència al llarg de

la cadena, i millorar la integració i la competitivitat de la cadena europea entre tots els estats membre són les principals propostes per aconseguir eliminar les deficiències actuals de la cadena alimentària. Unes deficiències que afecten sempre «al primer graó, que és el productor», ha reclamat Llena. Per tal de donar transparència a la cadena de valor, a Catalunya s'ha creat ja l'Observatori Agroalimentari de Preus.

l'econòmic

6-12 de març de 2010

gran angular dent de Yamaha Jorge Lasheras, la situació és tan dolenta que, quan una setmana les vendes cauen un 35%, «els nostres equips de vendes es mostren optimistes perquè veuen indicis de millora». Per a Lasheras, el drama d’aquesta crisi ve del fet que no solament cau la venda de motos noves, sinó també la de vehicles de segona mà, la de complements i recanvis, i, fins i tot, l’activitat de taller. Retallades a les fàbriques. Si es ven menys –la meitat, sense anar més lluny–, resulta evident que el sector ha de reajustar la seva producció (les plantes estan as-

La decisió més dràstica ha estat la d'Honda, que traslladarà la producció a Itàlia

La caiguda de vendes ha obligat a reduir la producció dels fabricants, que han presentat ERO temporals a les seves plantes n

MIQUEL RUIZ/ARXIU

El sector de les dues rodes no aixeca la mà del fre vendes. A pesar del repunt de gener la indústria ha de superar una caiguda de prop del 40% del 2009 i mentre arriba la recuperació els fabricants ajusten la seva capacitat de producció

berta roig barcelona

El sector de les dues rodes ha començat l'any amb un cert optimisme després de l'augment de vendes del 7,5% registrat el passat mes de gener, la primera dada positiva des de mitjans de 2008. Aquest petit baló d'oxígen, però, no compensa ni de bon tros la greu sagnia que aquesta indústria va patir l'any passat i manté per tant nombrosos interrogants sobre l'evolució d'aquest sector en 2010. Un dels aspectes que segueix preocupant a fabricants i distribuïdors és la manca d'agilitat en els ajuts a la compra de motos. El Govern central va donar llum verda al pla Moto-E el passat juliol però realment la seva posada en marxa es va retrassar encara uns mesos, la qual cosa ha provocat que 2009 passi a la història com el pitjor any per al sector, amb una caiguda de les vendes del 40%, fins les 182.203 unitats.Precisament des de la patronal de fabricants, Anesdor, es destaca el retard en l'aplicació dels ajuts com un dels principals factors explicatius

d'aquesta caiguda. Així el 2009 només es van arribar a materialitzar unes 2.500 operacions dins el pla, un 5,5% de les que estaven previstes. El problema ha estat que en els darrers mesos, a pesar de comptar amb el pla aprovat i a pesar de que Catalunya és una de les tres Comunitats que s'hi van afegir amb el seu propi tram d'ajuts, els concessionaris han patit la descoordinació administrativa.i la

manca d'informació. Com explica el president del Gremi de Venedors de Vehicles de Motor de Barcelona, Miquel Donnay, «no es pot caure en l’error d’anunciar un pla i no posar-lo en marxa ràpidament, perquè aleshores crees l’efecte contrari, frenes les vendes, perquè el client està a l’expectativa de veure què passa; això mateix ja va passar amb el pla per als cotxes i sembla que l’Administració no va aprendre la lliçó». El sector veu

l'any 2009 com a perdut i ara cal veure la preogressió de les vendes en aquests primers mesos de 2010. El Pla Moto-E compta amb una assignació de nou milions d'euros i té vigència fins el proper 30 de juny, en plena temporada alta de vendes. Si serà suficient per a remuntar les vendes del sector, encara està per veure, però mentrestant els fabricants han hagut d'aguditzar els seus plans de reestructuració. Com explica el presi-

sumint baixades del 35%) si no vol omplir el mercat d’estocs. Totes les marques han presentat expedients de regulació d'ocupació per tal de reduir la seva producció i ajustarse així a la nova demanda -firmes com Derbi,Yamaha o Gas Gas a Catalunya han fet us d'aquesta eina per ajustar les seves plantilles. La decisió més dràstica, però, ha vingut de la filial japonesa d'Honda, que preveu traslladar la producció de la seva planta de Santa Perpètua de Mogoda (Vallès Occidental) -on hi treballen 180 persones- a Itàlia. La decisió s'ha pres davant la forta caiguda de vendes i la necessitat d'ajustar la producció però també hi podria haver pesat el fet que el Govern italià va aprovar de seguida els ajuts a la compra de motos, el que ha ajudat a capgirar el balanç de 2009. De moment les notícies a la resta dels fabricants no són tan extremes, i fins i tot Yamaha ha anunciat que enguany la seva planta vallesana de Palau- Solità i Plegamans acollirà la producció d'un model d'alta cilindrada que abans es feia a Itàlia, però els responsables de les firmes afirmen que tot dependrà de l'evolució de les vendes en aquesta primera meitat de l'any.

Una activitat perjudicada pels canvis legislatius Les successives administracions han legislat molt sobre les motos i en general ho han fet d’esquena a la indústria. Un exemple és el canvi d’edat mínima per conduir ciclomotors (que passa dels catorze anys actuals a quinze). La primera versió apuntava que s’apujaria l’edat fins a setze, però després es va canviar. També havia d’entrar en vigor el 2008, però finalment el Govern va

acceptar una moratòria de dos anys. I, així, amb la incertesa generada, el segment dels ciclomotors (els vehicles que no superen els 50 cc) s’ha desplomat els darrers anys. «Estan matant el ciclomotor; abans representava el 60% o el 70% del mercat i ara és just al contrari», diu Pedro Quijada, de Derbi. Aquest no ha estat, però, l’únic xoc entre el sector i l’Administració. El 14 d’agost del 2008, el Consell

de Ministres va aprovar una sèrie de canvis en les taules que graven l’emissió de CO2 per als vehicles de motor, en què s’incorporava un barem especial per a les motos. El projecte de llei, aprovat el desembre al Congrés, significa a la pràctica que les motos paguin més que la resta de vehicles. Nou cop de puny a la línia de flotació del sector. Per a Antoni Marsal, president de la Unió Patronal

Metal·lúrgica (patronal en què s’apleguen les empreses del sector), aquesta actitud des de l’Administració «es contradiu amb l’extensa tradició en els esports relacionats amb la moto que tenim en aquest país i amb el paper crucial que tenen aquest tipus de vehicles en la millora de la mobilitat a les nostres ciutats». Hi ha, diuen des del sector, una actitud «descoordinada» i de «rebuig constant a les motos».

26l'econòmic

6-12 de març de 2010

gran angular anàlisi Raül Ramos GRUP D'ANÀLISI QUANTITATIVA REGIONAL (AQR-IERA) DE LA UNIVERSITAT DE BARCELONA

Estudies o treballes?

finals de 2009,el ministre de Treball i Immigració, Celestino Corbacho, va afirmar que, si la població activa augmentava al mateix ritme que durant els darrers anys, la taxa d’atur podria arribar al 20% al final de l’any o al principi del 2010. Aquestes declaracions posen de manifest la importància que pot tenir la incorporació de nous efectius al mercat de treball per explicar l’increment actual de la taxa d’atur. Durant les recessions és normal que persones que no participaven en el mercat de treball comencin a buscar feina per compensar la reducció d’ingressos derivada de la pèrdua del lloc de treball d’un altre membre de la família, però, si la davallada de l’activitat econòmica és molt intensa i de llarga durada, hi haurà aturats que perdran l’esperança de trobar feina i acabaran abandonant el mercat de treball. En aquest sentit, el comportament dels joves serà clau a l’hora de determinar quin dels dos efectes predominarà i, per tant, si la taxa d’atur se situarà per sobre del 20% o no. dades de l'eurostat.Al final del darrer cicle expansiu, i segons Eurostat, la taxa d’activitat dels menors de 24 anys a Espanya s’ha situat en gairebé un 48%, un valor per sota del 59% total, però clarament superior a la taxa observada a la Unió Europea (UE-27): un 44%. El comportament dels joves espanyols ha canviat ¡ substancialment els darrers anys i mostra una tendència clarament oposada a l’europea. Aquesta major activitat ha estat relacionada amb les majors possibilitats de trobar feina a Espanya en sectors d’activitat en què la formació no ha estat una barrera d’entrada important. Segons l’enquesta de població activa del segon trimestre de l’any 2005, un de

‘‘

Mentre que a la Unió Europea només 1,5 de cada deu joves no realitzen estudis postobligatoris, a Espanya aquesta xifra se situa per sobre de tres de cada deu. Les mancances deformació d’una part dels joves del nostre país plantegen dificultats addicionals en aquests moments de crisi.

El panorama educatiu espanyol TAXA D’ACTIVITAT 15- 24 ANYS

TAXA D’ABANDONAMENT PREMATUR DELS ESTUDIS

Dades en percentatge

Espanya

48,2 48

47,5 47,2 47,4 47,2

47,7

31,3 47,8 47,7

45,4

29,1

44,2

17,6

43,2 42,4 00

31,0 29,9

44,5

44,0

29,2

30,8

29,9

45,3

44,7 43,1

31,7

47,1

17,3

17,1

16,8

15,8

15,5

15,2

15 03

FONT: EUROSTAT/IDESCAT

cada cinc titulats universitaris menors de 24 anys no trobava feina mentre que, en canvi, només un de cada quatre graduats en ESO del mateix grup d’edat era a l’atur. Davant aquesta situació, no és estrany que l’indicador d’abandonament prematur dels estudis sigui molt més alt a Espanya que a la resta de la Unió Europea. Aquest indicador mostra el percentatge de la població d’entre 18 i 24 anys que ha assolit com a màxim la primera etapa de l’educació secundària i que no continua estudiant respecte al total de població del mateix grup d’edat. Mentre que a la Unió Europea només 1,5 de cada deu joves no realitzen estudis postobligatoris, a Espanya aquesta xifra se situa per sobre de tres de cada deu. Si bé és cert que molts dels que continuen finalitzen estudis universitaris, les mancances de formació

d’una part molt important dels joves del nostre país plantegen dificultats addicionals en aquests moments de crisi. El segon trimestre del 2009, només un de cada quatres universitaris menors de 24 anys era a l’atur mentre que dos de cada cinc graduats en ESO buscaven feina. La situació s’ha invertit. Un estudi recent de l’OCDE (OECD, Education at a glance 2009) posa de manifest la importància de l’educació en el mercat de treball, una importància que, probable-

ment, la nostra societat no ha estat capaç de transmetre als més joves els darrers anys. En concret, els estudis universitaris o de formació professional de grau superior faciliten un major accés a l’ocupació, redueixen els períodes d’atur i la rotació laboral, i garanteixen, al llarg de tota la vida professional, el doble d’ingressos que persones només amb estudis obligatoris (fins i tot descomptant la inversió necessària en la formació i el cost d’oportunitat d’estar estudiant i no treballar). De fet, en el context actual, la principal diferència respecte de fa uns quants anys és que el cost d’oportunitat (és a dir, el salari al qual renuncien els joves pel fet de continuar estudiant) s’ha reduït pràcticament a zero, cosa que genera un incentiu addicional per continuar estudiant.

DEMANDA DE FORMACIÓ. Així doncs, si podem buscar un aspecte positiu de la crisi, és que probablement ens ajudarà a redreçar la situació: cal esperar que l’abandonament prematur dels estudis disminueixi i, sobretot, que la demanda d’estudis de formació professional s’incrementi d’una manera notable, i aquesta major demanda generarà una pressió addicional sobre les arques públiques, que hauran d’afrontar noves despeses no previstes (més centres, més professors, etc.). Cal, doncs, tenir en compte aquest fet i dedicar els recursos econòmics necessaris per tal que l’educació postobligatòria sigui la millor recepta per sortir reforçats de la recessió. No solament cal crear noves places sinó també millorar l’aprofitament que els joves fan d’aquesta formació. Per tant, és necessari que les famílies impulsin aquests valors als infants des de ben petits.

l'econòmic

6-12 de març de 2010

gran angular

El fre en els viatges empresarials debilita els hotels de negocis ajustament. Les empreses retallen la seva despesa en desplaçaments per sobre d’un 30%, la qual cosa ha generat una guerra de preus a la baixa per continuar captant grups

l'econòmic barcelona

Amb el turisme vacacional debilitat per la crisi, bona part de les esparences del sector per mantenir l'activitat es van derivar cap a branques menys estacionals com el turisme de negocis. Molts experts van apuntar aquest efecte compensador de la mateixa manera que en un inici es va veure l'obra civil com a salvaguarda d'un sector ofegat per la frenada en sec de la construcció residencial. Però la realitat de les xifres sembla contradir aquella premisa inicial, i passats els mesos s’ha comprovat que el turisme de negocis no solament no pot neutralitzar el retrocés del de vacances, sinó que es veu encara més afectat. Les conseqüències es fan notar especialment en els hotels urbans de Barcelona, que els últims anys havien omplert una gran part de les habitacions amb assistents a congressos, convencions o reunions d’empresa. Alguns, a més, havien apostat pel segment amb la construcció de noves instal·lacions. Els casos més evidents han estat els dels hotels Princesa Sofía, propietat d’Expo Grupo, i Rey Juan Carlos I, que gestiona la cadena Husa, ambdós ubicats en un extrem de la Diagonal. Tots dos van prensetar expedients de regulació d’ocupació (ERO) temporals en 2009. Menys desplaçaments. Segons dades de la multinacional especialitzada en viatges d’empresa Carlson Wagonlit Travel, les expenses en aquesta partida han experimentat una caiguda superior al 30%. «La despesa en viatges és la més fàcil de

retallar perquè té un efecte immediat, no com anul·lar una campanya de publicitat o prescindir de personal», afirma Michel Durrieu, director de Màrqueting de la delegació espanyola. Óscar Cerezales, president de l’associació Meeting Professionals International (MPI) a Espanya, ho corrobora. «O fan menys esdeveniments o hi dediquen menys

Molts s'havien centrat en aquest segment com a alternativa al turisme vacacional diners», afirma. Segons Ramón Lázaro, consultor de THR, hi ha un component real, perquè algunes companyies es veuen afectades per la debilitat econòmica, però també un que té més a veure amb la imatge, ja que volen que aquesta sigui més austera del que ho havia estat fins fa poc. No obstant això, el presi-

dent de l’Associació Catalana d’Empreses OPC –organitzadores d’esdeveniments–, Tomàs Gil, assegura que «cap companyia no està queixant-se de la crisi», però admet que «sí que s’està notant una certa baixada en la col·laboració de les empreses pel que fa a estands o com a patrocinadores d’alguns congressos». Gil creu que els últims anys, quan semblava que el turisme de reunions era la panacea, molta gent s’havia introduït en el sector i la crisi servirà per «fer neteja». Els congressos mèdics i acadèmics són, segons els experts, els que menys s’han vist afectats. Però les convencions i reunions d’empresa, i, fonamentalment, els viatges d’incentius, han tingut una caiguda molt més acusada. Un fenomen especialment dramàtic, segons la directora d’Hotels d’Aguirre Newman, Paloma Boceta, per als hotels urbans. En primer lloc, perquè ha frenat l’entrada de clientela corporativa, un dels principals mercats a les ciutats els últims anys. En segon lloc, perquè molts

L'hotel Princesa Sofia de Barcelona és un dels que s'ha vist forçat a fer un ERO n

GUERRA DE PREUS. En aquestes circumstàncies, molts han apostat per rebaixar

preus i han donat origen a una espècie de guerra d’ofertes. «Si l’ocupació i el preu mitjà cauen a la meitat, el benefici per habitació i el total de l’establiment cauen molt més», afirma Aurora Prat, vicepresidenta de Jones Lang Lasalle Hotels a Barcelona. Óscar Cerezales creu que, en aquests moments, «pateix més el que tenia costos molt grans o el que estava centrat només en un sector». Alguns establiments i cadenes, a més de rebaixar

que tenen, fins al setembre del 2010 no hi haurà una recuperació. Per la seva banda, la directora del Girona Convention Bureau, Cristina Buvé, confia en el factor proximitat, és a dir, empreses que abans feien les seves reunions, convencions i viatges d’incentiu més lluny, optin ara

per ciutats catalanes. Entre d’altres opcions, aquestes companyies podran escollir com a destinació Port Aventura a partir de la tardor. El parc temàtic de Tarragona inaugurarà llavors el seu centre de convencions, amb capacitat per a 4.000 persones, en el qual ha invertit 28 milions d’euros.

establiments disposen de sales de reunions i congressos i han deixat d’ingressar diners per elles. Segons la directora de la consultora Christie+Co a Barcelona, Inmaculada Ranera, l’activitat en els hotels de convencions ha caigut entre un 60% i un 80%, mentre que a la resta ho ha fet un 40% aproximadament.

l'apunt

Crisi més enllà de la capital L’oferta especialitzada en viatgers de negocis, convencions i reunions d’empresa o congressos no solament ha proliferat a Barcelona els últims anys. Les altres tres capitals de demarcació, i també municipis grans i destinacions turístiques tradicionals, han intentat treure profit de l’auge d’aquest segment. I, com

la capital, ara també noten un descens en l’activitat. Francisco José Jiménez, director general de Dolce Sitges, un establiment on un 75% de la clientela prové d’empreses, admet que l’activitat en aquest segment es pot haver frenat un 50%. Segons les seves previsions, basades en les reserves

VICENS PLANELLA/ARXIU

els preus, han reorientat l’estratègia i han anat a buscar un altre tipus de públic que fins ara no hi anava. És el que han tractat de fer, per exemple, els responsables del Majestic. A l’hotel del passeig de Gràcia admeten haver notat una frenada de la demanda el segon semestre de l’any passat i el que portem d’aquest, sobretot en el turisme de negocis. Segons el seu director de Màrqueting, Santiago Martín, s’està suplint, en part, amb el de vacances. Si abans els dos segments significaven la meitat de l’ocupació, ara la balança és favorable al viatger d’oci, que representa gairebé un 70%. Aquest «no pot pagar el mateix», assegura Martín, cosa que també contribueix a la baixada de preus. Reorientar-se cap al turista de vacances és una bona opció, però no soluciona el problema a tothom. «Els de convencions són molt grans i necessiten vendre moltes habitacions per cobrir costos. Han d’intentar captar nous grups i el que fan és competir en preus», hi afegeix Prat.

28 l'econòmic

6-12 de març de 2010

gran angular

La crisi i la liberalització estimulen rebaixes en el preu de l'electricitat competència. Les petites comercialitzadores presenten guerra a les grans companyies elèctriques en la nova realitat del mercat de l'electricitat. Les pimes haurien desitjat una rebaixa de preus més evident en moments de crisi

jordi garriga barcelona

La liberalització del mercat elèctric ha arribat a la seva fase definitiva, la de la desaparició de les tarifes integrals. Aquesta desregulació s’ha de traduir en una rebaixa dels preus de l’energia per a les pimes amb potència contractada superior a deu quilowatts (kW), que, de fet, ja s’estan beneficiant de la lliure competència que estan exercint les comercialitzadores. Fins l'any passat es feien descomptes d’entre el 10% i el 15%, i això és tant per la necessitat de guanyar quota de mercat de les comercialitzadores com per la baixada de la demanda d’energia pròpia d’un temps de recessió. Si, fa un any ,el preu de l’energia era d’uns setanta euros el megawatt, ara es troba en uns cinquanta euros. Com explica Emili Rousaud, director general de la comercialitzadora Factor Energia, la conjunció de diversos factors, com la davallada acusada dels preus del gas natural, del petroli i dels seus derivats amb el descens de l’activitat econòmica, fa que «els preus, si bé no estan tan baixos com molts desitjarien o com altres esperaven, siguin més barats que fa anys». Rousaud posa l’èmfasi en el fet que l’efecte de la crisi sobre la demanda és rellevant per explicar l’abaratiment i que amb la represa econòmica es podria tornar a encarir, «cosa que caldria interpretar com a positiva, ja que seria un senyal inequívoc que l’economia torna a créixer». Als petits empresaris que han covat esperances que l’energia experimenti una notable rebaixa, Jordi Dolader, del Col·legi d'Enginyers, els recorda que «una rebaixa substancial voldria dir que s’ha traslladat al consumidor l’eficiència

en el sistema». Aquesta teoria de fa deu anys, quan se suposava que les noves tecnologies, com els cicles combinats o les renovables, desplaçarien les fonts energètiques més cares, no s’ha complert, perquè en tot aquests temps el petroli i el gas s’han encarit més de dos dígits i les renovables, si bé és important potenciar-les com a projecte industrial i mediambiental, el cert és que encara necessiten uns ajuts. A més a més, cal afegir-hi, per

En els cercles de la petita empresa es tem que, com diu Bonal, hi «hagi pactes encoberts entre les grans elèctriques per mantenir els preus». En alguns cercles del sector no hi ha gaires il·lusions sobre la liberalització,en un mercat com l’espanyol, en què el 80% de la generació la controlen dues grans empreses (Endesa i Iberdrola) i el preu de mercat, l’anomenat pool, el marca l’energia de generació més cara. Estudis interns de la Comissió Nacional de l’Energia (CNE) denuncien aquesta anomalia, però cap govern no és capaç d’enfrontar-se amb les grans elèctriques per posar fi a aquest statu quo.

L'eficiència no s'ha traslladat al sistema, i per això no es rebaixen els preus suposar que hi haurà increment, que cal eixugar el dèficit tarifari, el deute de 13.000 milions d’euros amb les elèctriques. Moisès Bonal, de la Comissió d’Energia de Pimec, pensa que, «si no hi hagués el dèficit tarifari, el preu hauria de baixar, perquè ara el preu de generació és més barat. La pime no entén que les elèctriques tinguin grans beneficis i encara parlin de dèficit».

Imatge de comptadors intel·ligents n

l'econòmic

l'apunt

Les prevencions del petit consumidor Pimec ha demanat que, per facilitar la feina a la pime que vol contractar el subministrament, les comercialitzadores publiquin una oferta genèrica, prèvia a la personalitzada, «perquè ningú no hagi de perdre el temps anant a cada comercialitzadora a comparar preus». En tot cas, als consumidors el que realment els preocupa és que la

lliure competència no degeneri en enganys al consumidor, en un context de guerra de preus. Com explica Mònica Caballero, de l'Organització de Consumidors i Usuaris de Catalunya (OCUC) «ja tenim l’experiència de la telefonia» i tothom recorda incidències, que ara es podrien repetir, com ara companyies que s’adrecen al consumidor

no identificant-se, cosa que ja ha passat en el mercat del gas, o confondre els consumidors dientlos que han de canviar de subministradors, quan això és una simple opció». Algunes comercialitzadores han tingut un comportament poc ètic i han fet contractes per telèfon en lloc de fer-los per escrit, com s'escau.

MERCAT ÚNIC. Així doncs, la manca de competència en generació ha llastat la comercialització, que no podrà per l’efecte de la competència abaratir els preus el de l’energia. Alguna veu del sector ja ha dit que «l’única sortida per a una rebaixa real de l’energia per a les pimes és que hi hagi un mercat únic europeu, en què tots competeixin contra tots». Per a Rousaud, «és fonamental en el nou escenari que els òrgans supervisors actuïn per contenir el poder de mercat que poden tenir els grans generadors per marcar preus». Jordi Sarrias, des de la seva posició de director general de la comercialitzadora Nexus Energia, ha pogut comprovar com, «a mesura que les coses anaven essent més clares, el mercat ha anat realitzant ofertes a les pimes amb descomptes del 8%, el 10% o el 12%, però val a dir que cada client és un món. Nosaltres, per exemple, donem un 8% de sortida, al qual se sumen dos punts més si es contracta la facturació electrònica». Nexus Energia està treballant amb l’expectativa que els preus s'estabilitzin al voltant d'una xifra entorn

de 47 euro per MW. Un cop arribat al punt que la pime es veu obligada a triar subministrador elèctric, com és la competència entre les comercialitzadores independents i les vinculades a les grans elèctriques? Els independents es queixen d’una certa competència deslleial per part de les grans, que poden treballar la captació de clients molt més fàcilment, que tenen completes bases de dades, mentre que les independents s’han de llançar a comercialitzar amb llistes sense números de telèfon i sense noms. Emili Rousaud té molta confiança en el potencial de les independents, que «poden fer millors ofertes, perquè els interessa guanyar massa crítica de clients, mentre que la gran elèctrica, com Endesa a Catalunya, té uns límits si no vol anar contra el seu

Les grans van a cercar clients en territoris que no són el seu mercat propi compte de resultats». És per això que, dins de les seves previsions, les grans hauran van a buscar pimes en territoris que no són el propi. Sarrias creu, però, que «Endesa, per exemple, abans d’anar a pescar a territori Iberdrola o Fenosa, on no tindrà bases de dades, haurà de consolidar la clientela en el seu territori propi». Per la seva banda, Moisès Bonal, de Pimec, creu que en el nou context del mercat elèctric, perquè l’empresari pugui gestionar bé el cost energètic, caldria que «la revisió de preus es fes amb un índex universal, tipus Euribor, sobre l’evolució dels preus de l’energia, que fos una síntesi de tots els indicadors».

l'econòmic

6-12 de març de 2010

gran angular empreses tirin endavant i hi hagi una translació de la recerca pública a la privada», hi afegeix Buesa, que denunciava la manca d’una política sectorial específicaper al sector biotecnològic. «Hi ha polítiques de suport a la innovació en què tenen cabuda sectors tan dispars com l’automoció i la biotecnologia, cosa que resulta poc eficient», hi afegeix l'ex presidentde CataloniaBio. El problema de no disposar d'una política específica radica en la particularitat del sector que té unes necessitats de fi-

La major part de les empreses del sector té una grandària més aviat petita

El futur Biopol ubicat a l'Hospitalet de Llobregat interconectarà hospital, universitat, centre de recerca i empreses del sector n

L'ECONÒMIC

El sector biotecnològic agafa embranzida LIDERATGE. La biotecnologia i la biomedicina han deixat de ser un projecte en una proveta i comencen a agafar forma, el 30% de les noves empreses creades a l'Estat espanyol són catalanes anna pinter barcelona

El sector biomèdic i biotecnològic ha deixat de ser un projecte de futur a Catalunya.Es pot dir que és una realitat i que s’ha situat com una de les regions europees emergents en la creació d’empreses. Segons un informe d’Asebio, la patronal espanyola de la biotecnologia, Catalunya representa el 30% del total de noves empreses de tot l’Estat i confirma que ha estat el territori més emprenedor en aquest àmbit. En la dècada dels anys noranta, aquesta activitat econòmica era pràcticament inexistent a Catalunya, i no va estar fins a l'entrada del nou segle quan van començar a crear-se empreses biotecnològiques, que han estat identificades com una àrea estratègica per a l’Administració catalana. Ara com ara la xifra total d'empreses biotecnològiques arriba a les 60. En el sector biomèdiic la xifra supera les 300 companyies. Una de les potes d'aquest sector

les xifres

30% De les noves empreses

Catalunya ha estat el territori més emprenedor de l'Estat.

4.000 Ocupats al Biopol

Al futur clúster del sector biotecnològic de l'Hospitalet

és els centres de recerca Així mateix, la iniciativa pública en recerca mèdica i biomèdica ha seguit passos similars. Algunes dades objectives que posen sobre la taula el valor de la recerca mèdica a Catalunya es van exemplificar el mes de març del 2009 . La ministra d’Innovació, Cristina Garmendía, va concedir per primera vegada l’acreditació com a institut de recerca sanitària a cinc institucions

de tot l’Estat. Dels cinc reconeguts, quatre eren catalans. Tots aquests avenços se sustenten en una estructura de centres de recerca i parcs científics, alguns en procés de desenvolupament i d'altres ja en marxa. «En conjunt, es tracta de Les peces d’un puzle en què totes són imprescindibles per tirar endavant Catalunya com una bioregió a Europa», diu Manel Balcells, president de Biocat, una organització impulsada per la Generalitat i formada per empreses i institucions públiques de recerca que persegueix dinamitzar la biotecnologia i la biomedicina catalanes. Així doncs, junt a la creació d’un teixit empresarial, la iniciativa pública ha desplegat un seguit d’iniciatives, com el Parc deRecerca Biomèdica de Barcelona, (on hi ha unitats de recerca amb investigadors de tot el món), el Parc Científic de la Diagonal, les àrees de recerca biomèdica a Reus, Girona i Lleida, i el futur Biopol, per fer esclatar el sector i ajudar-lo a sortir de la proveta.

Ara bé, que Catalunya lideri el pòdium de creació d’empreses biotecnològiques i hagi millorat substancialment la política de recerca pública és una bona notícia, però no pot quedar-se aquí. El repte és fer créixer el teixit empresarial en conjunt i dimensionar les empreses en particular. «La clau no és solament tenir un bon ritme d’emprenedoria biotecnològica, sinó comptar amb empreses competitives mundials de 300 empleats», considera l'ex president de la patronal catalana del sector biotecnològic CataloniaBio, Carlos Buesa. MICROPIMES. Ara com ara, això no passa. De fet, segons estudis del sector, gairebé la totalitat de les biotech catalanessón micropimes amb poc més de cinc empleats. Des de la patronal entenen que, sense una política sectorial, difícilment s’ajudarà a fer el salt definitiu que situï Catalunya en un bioclúster global. «Crec que des de la Generalitat s’han centrat massa en la iniciativa públicai no han posat les eines perquèles

nançament molt específiques, doncs no pot accedir a les vies tradicionals, i per tant les eines públiques d’incentius són claus. «Biocat ha posat sobre la taula les necessitats que té el sector, però no ha estat capaç de dissenyar una política pròpia ni d’implementar-la», diu Buesa, que entén, a més a més, que la xarxa actual de centres de recerca i parcs científics està fent-se d’esquena a la iniciativa privada. «En el procés de definició del Biopol, per exemple, no es va tenir en compte les empreses biotecnològiques», es queixava Buesa. ASPIRACIÓ.El Biopol, ubicat a l’Hospitalet de Llobregat (Barcelonès), arribarà a donar feina directa a més de 4.000 persones. Ocuparà una extensió de més de 300.000 metres quadrats, donarà cabuda a unavintena d’empreses i consolidarà un sistema mèdic assistencial i de recerca d’excel·lència. Són lesgrans xifres d’una iniciativa sobre la qual s’han posat moltes expectatives i que es presenta com la catapulta d’un sector que lluita contra els elements per enfortirse. Tot i que encara és un projecte sobre el paper, la maquinària ja s’ha posat en marxa i és previst que sigui una realitat el 2015. Aquest futur clúster de la biomedicina i la biotecnologia es basa en el model anglosaxó de transferència d’innovació i cooperació entre Administració, universitat i iniciativa privada. En aquest espai compartiran sinergies organismesja existents, com l’Hospital de Bellvitge, l’ICO-Duran i Reynals, la Universitat de Barcelona i centresde recerca com Idibell o Ibec, als quals s’ha d’afegir la ubicació de centres de R+D d’empreses privades i altres centres de recerca nous. «És molt més que un parc científic, més que un parc de salut», afirma Ramon López, director general del Consorci Biopol, l’ens encarregat de posar en marxa aquest pol.

30 l'econòmic

6-12 de març de 2010

gran angular

La reforma ennuegada prova de foc. Obama es juga la seva força política en l'aprovació del nou pla sanitari l'econòmic barcelona

Es va presentar com un dels eixos principals de la campanya electoral però l'esperada reforma sanitària impulsada per Barack Obama corre el risc de convertir-se en el principal fracàs del president nord-americà. Després de poc més d'un any al capdavant de la Casa Blanca, Obama ha tingut poques oportunitats per tirar endavant projectes legislatius de pes, col·lapsat per la dificultat d'assolir majories suficients a les Cambres, i per això el repte de tirar endavant la reforma sanitària es veu com la prova definitiva de la capacitat del president per governar.

Conscient del que s'hi juga Obama ha posat sobre la taula l'enèsima interpretació del text de reforma en un intent per recuperar la iniciativa, que introdueix a més algunes de les aportacions que el projecte ha rebut en el seu pas pel Senat dels EUA La nova proposta d'Obama suposa un pas enrere respecte el text més ambiciós del Congrés i abandona la proposta inicial de crear una «opció pública d'assegurança mèdica» que competeixi amb l'oferta privada. En comptes d'això la darrera proposta d'Obama planteja la creació de mercats estatals que animin la pròpia competència entre les firmes privades. L'objectiu en part seria propiciar una major competència en preus i serveis,

Barack Obama s'hi juga molt en l'aprovació de la reforma sanitària n

El nou text evita parlar de la creació d'una 'opció pública d'assegurança mèdica' ja que hores d'ara un dels principals problemes del sistema privat és que és excessivament inflacionista. En aquest sentit, a més, el text preveu mecanismes per evitar les pujades abusives en els preus de les pòlisses -s'han arribat a produir increments majors al 30% anuals. L'obligació de con-

tractar una assegurança donaria cobertura a prop de 30 milions de ciutadans que actualment no estan coberts. El cost del pla Obama es calcula en uns 950.000 milions de dòlars en una dècada i preveu imposar comissions a les farmacèutiques per tal de contribuir al seu finançament. A pesar de les múltiples modificacions sobre el text inicial -que han deixat la proposta en mínims- Obama sap que no serà gens fàcil superar la prova al Congrés, on els demòcrates no disposen de la suficient majoria per guanyar els 51 vots republicans.

El president dels EUA es prepara doncs per consensuar el text final i donar entrada a les propostes -que de ben segur aniran a la baixa- dels republicans. la seva màxima és poder aprovar la reforma, i possiblement l'abast d'aquesta ja ha quedat en un segon terme. Obama necessita, sigui com sigui, anotar-se un èxit en aquest projecte perquè el balanç del seu primer any a la Casa Blanca no ha estat especialment bo i el suport entre els ciutadans nord-americans, molt alt en el moment de ser nomenat, ha baixat de forma considerable.

Dipòsit tigre

GUANYI UN

EFE

Les grans van a cercar clients en territoris que no són el seu mercat propi

VIATGE a l a xina

L’ A N Y D E L T I G R E . . . A M É S D ’ O B T E N I R U N A B O N A R E N D I B I L I T A T , P OT G U A N YA R U N V I ATG E A L A X I N A P E R A D U E S P E R S O N E S . Hong Kong

Guilin

Xian

Xangai

Pequín

BON ANY!

135001-992659G

Denominació del dipòsit: Sense Mals de Cap · Dipòsit Tigre 3,90 Digui’ns l’import i obtingui una bona rendibilitat dels seus estalvis. El Dipòsit Tigre 3,90 de Caixa Laietana li dóna més rendibilitat com més productes tingui. Sol·liciti més informació sense compromís de les altres modalitats: Creixent, Dreams o Instant. Sorteig davant notari. Informi’s de les condicions a les oficines de Caixa Laietana.

www.caixalaietana.cat · www.sensemalsdecap.cat

l'econĂ˛mic

130538/990697Q

6-12 de marĂ§ de 2010

32 l'econòmic

6-12 de març de 2010

borsa la setmana mapfre, la locomotora

l'euro a 1,50 dòlars

la caixa controla adeslas

Dilluns

Dimecres

Divendres

Els prinicpals valors que han motivat la forta pujada de l'Íbex-35 han estat Mapfre i Enagás, que han aconseguit avenços dels 5,90% i del 3,70%, respectivament. Gràcies a aquests dos valors, que han fet de locomotora, el principal indicador bursari de l'Estat ha sobrepassat els 12.000 punts.

Enmig de la segura aprovació dels pressupostos generals de l’Estat i amb un lleuger descens de l’atur segons l’EPA, ens trobem que l’euro ja es canvia per sobre del nivell d’1,50 dòlars i que la balança comercial espanyola acumula un dèficit de 4.522 milions d’euros.

La Caixa es desfà de la seva participació històrica a Aigües de Barcelona a favor de l’altre accionista de la companyia, Suez. A canvi, La Caixa passarà a controlar Adeslas. No obstant això, La Caixa mantindrà una participació indirecta a Aigües de Barcelona.

nou pas endavant La setmana de l'Ibex El semestre de l'Ibex La darrera setmana la borsa ha donat Dades Dades en en punts punts Dades Dades en en punts punts 12.222,50 12.222,50 bons resultats. Tot i que l'eufòria potser 10.745,30 10.745,30 no és el millor ingredient, la pujada de 10.664,50 10.664,50 11.666 11.666 10.333,60 10.333,60 10.521,50 10.521,50 l'Íbex-35 en gairebé cinc punts obra les 10.434,90 10.434,90 portes a l'optimisme. Per J. B. 10.000 10.000 10.933 10.933

11.999,60 11.999,60

10.745,30 10.745,30

'Íbex-35 no para de trucar amb insistència a la porta del nivell de 12.000 punts, però aquesta no s’obre. La setmana passada, l’índex de referència de la borsa espanyola marcava un nou màxim de l’any intradiari (11.960,40 punts) i es tornava a produir el mateix efecte que en les setmanes precedents; és a dir, en superar els 11.950 punts, es genera d’una manera gairebé automàtica una onada venedora. I aquesta només s’atura en les proximitats de la mitjana mòbil de trenta sessions (sobre els 11.650 punts). Ara mateix, els mercats de renda variable es belluguen segons les interpretacions que fan els inversors respecte a la bateria de publicacions dels resultats empresarials que arriben des dels EUA. I, com que no hi ha una tendència clara del tot, així anem: un pas endavant, un pas enrere, sotmesos a una dutxa escocesa borsària. Si l’índex Dow Jones Industrial aconsegueix mantenir i consolidar el nivell de 10.000 punts, la superació dels 12.000 punts de l’Íbex-35 seria molt més clara i molt més a prop. Toca esperar. fort avenç. L’Íbex-35 acumula aquesta setmana un avenç del 0,54% després de tancar la sessió de divendres en 11.739,80 punts, amb la qual cosa ja presenta una revaloració del 27,66% des del començament de l’any. Si mantingués aquesta línia alcista, l’índex sumaria el vuitè mes consecutiu de pujades. Tot i que les principals pujades setmanals entre els valors de l’Íbex-35 han estat per als

títols de Mapfre i Enagás, amb avenços del 5,90% i del 3,70%, respectivament, cal destacar el bon comportament dels valors de més ponderació. En aquest capítol cal assenyalar la reacció dels dos grans bancs (Banco Santander i BBVA); el primer s’anota una pujada del 1,6% i el segon, del 1,92%. I tot aixó, Telefónica (+1,25%) també ha contribuït a la recuperació de l’Íbex-35. A la cua de l’índex hi ha les accions de Bankinter i Gamesa, amb descensos del 7,75% i del 6,46% respectivament. Els títols de Bankinter han patit una forta caiguda després que CajaMadrid es desfés del 2,9% del capital de l’entitat bancària a 7,72 euros per acció. Sense exclusivitats. Mentre molts esperen que s’obri el pany de la resistència de 12.000 punts de l’Íbex-35, tornen els moviments corporatius i s’anuncien noves ampliacions de capital. El diner es belluga. Un bon senyal. Ferrovial i Cintra ja tenen pràcticament feta la seva fusió (la primera absorbirà la segona) i La Caixa es desfà de la seva participació històrica a Aigües de Barcelona a favor de l’altre accionista de la companyia: els francesos de Suez. A canvi, La Caixa passarà a controlar Adeslas. No obstant això, La Caixa mantindrà una participació indirecta a Aigües de Barcelona mitjançant el seu holding Criteria. D’altra banda, Colonial planeja –amb el vistiplau dels bancs creditors– una ampliació de capital i Nueva Rumasa estudia treure a borsa a la seva filial Cacaolat alhora que mostra el seu interès per actius de SOS Corporación

9.500 9.500

10.200 10.200

9.000 9.000

9.466 9.466

8.500 8.500

8.733 8.733

8.000 8.000

dl dl dm dm dx dx dj dj dv dv 11 mar mar 22 mar mar 33 mar mar 44 mar mar 55 mar mar

FONT: FONT:DATABOLSA DATABOLSA

‘‘

La Caixa, a través de Criteria, passarà a controlar Adeslas on ja hi tenia participació. Ferrovial i Cintra ja tenen pràcticament feta la fusió, la primera absorvirà la segona.

4/09 4/09 2009 2009

18/11 18/11 2009 2009

6/12 6/12 2009 2009

4/03 4/03 2010 2010

FONT: FONT:DATABOLSA DATABOLSA

per tal de configurar un grup alimentari més gran i consolidat. Enmig de la segura aprovació dels pressupostos generals de l’Estat i amb un lleuger descens de l’atur segons l’EPA, ens trobem que l’euro ja es canvia per sobre del nivell d’1,50 dòlars i que la balança comercial espanyola enguany acumula un dèficit de 4.522 milions d’euros, segons dades del mes d’agost. Si no es consumeix dins el país i no es ven fora... e n d ava n t, e n d a r r e r a . A r a mateix, els mercats de renda variable es belluguen segons les interpretacions que fan els inversors respecte a la bateria de publicacions dels resultats empresarials que arriben des dels EUA. I, com que no hi ha una tendència clara del tot, així anem: un pas endavant, un pas enrere, sotmesos a una dutxa escocesa borsària. Si l’índex Dow Jones Industrial aconsegueix mantenir i consolidar el nivell de 10.000 punts, la superació dels 12.000 punts de l’Íbex-35 seria molt més clara i molt més a prop. Toca esperar, que tot arribarà.

Amb independència del paper que fa Telefónica per aconseguir l’objectiu de 12.000 punts, la interpretació que faci el mercat dels beneficis empresarials i de les seves previsions serà la que marcarà el pols borsari els pròxims dies. Ara per ara, les darreres advertències que arriben des de la Unió Europea respecte a les pensions i la sanitat al nostre país, i també la visió negativa de l’agència de qualificació creditícia Moody’s respecte dels bancs espanyols, no afecten la borsa. El que sí que afectaran, però la butxaca dels contribuents, són els plans amb els quals treballa el Govern del PSOE per tal d’incrementar la recaptació de l’Estat en un intent d’eixugar el dèficit públic. Si l’Íbex-35 no supera els 12.000 punts, la volatilitat tornarà a estar garantida i es pot tornar a posar a prova el suport d’11.500 punts. Sigui com sigui, en moments de crisi, observar com els principals índex del mercat van en augment, sempre és una noticia que resta incertesa al panorama actual. Els analistes afirmen que la setmana vinent es podria seguir en creixements de dos o tres punts.

l'econòmic

6-12 de març de 2010

borsa L'agenda DE L'INVERSOR

Dilluns

Dimarts atur mensual

Dimecres Dijous

tipus d'interès

costos laborals

Divendres

F Evolució mensual/anual de l'index de preus de producció de desembre.

F Es coneixerà l'índex de l'atur mensual net a l'Estat corresponent al febrer.

F El Banc Central Europeu anunciarà l'evolució dels tipus d'interès.

FSurt la variació dels costos laborals a Espanya durant el primer trimestre.

F L'Administració dels Estats Units farà publiques les demandes de subsidis d'atur.

F Es publica l'índex de gestors de compra (PMI) del sector manufacturer espanyol.

F Es farà públic l'indicador de confiança del consumidor al Regne Unit.

F Se coneixerà l'índex de producció industrial a Alemanya, del mes de gener.

F Recta final de la setmana amb les dades del PIN trimestral dels EUA i de les hipoteques a Irlanda.

FAcaba la setmana amb l'índex de preus industrials de Catalunya i Espanya.

preus producció

subsidis d'atur

els consells DELS ANALISTES Laura Proubasta

director de banif a passeig de gràcia

Analista de GVC Gaesco

Director de Banif a passeig de Gràcia

analista d'agenbolsa

Comprar

David Jordana

Cristina Urbano

Basilio Ortuño

indra

sanofi

acerinox

bhp hilton

L'ampliació de capital que ha anunciat la companyia tecnològica li permetrà disposar de més flexibilitat financera per tal de créixer a través d'adquisicions de societats en mercats considerats emergents. A més, la valoració que la companyia té en el marcat és molt atractiva per al petit inversor de borsa. Es troba en els nivells inferiors dels darrers quinze anys. Tota una oportunitat per als pròxims mesos

Per afrontar el venciment de patents que formen part del portfoli d'aquesta companyia farmacèutica, la nova estratègia de Sanofi se centra en la reestructuració de la producció i de la recerca i el desenvolupament (R+D) amb la reducció del nombre de projectes i creixement inorgànic en països emergents i medicaments genèrics. Els canvis previstos fan d'aquesta firma un valor interessant per a l'inversor.

Tot i la pujada de més del 50% en els darrers dos mesos, el panorama internacional és propici, la demanda ha millorat i els estocs estan en mínims. Creiem que tindrà millors resultats els pròxims anys. A més l'actual nivell del dòlar, que es trova molt depreciat respecte de la moneda europea, hi ajuda. Hem d'esperar que les exportacions impulsin els comptes de la companyia en els pròxims mesos.

La cotització acabarà recollint la millora en les expectatives de creixement que té l'empresa a la Xina. Pel que fa al balanç de la companyia, cal destacar el fet que té la posició financera més sòlida. Cal recordar que els números de la firma han experimentat una evolució positiva en els darrers anys després que una firma de capital de risc s'incorporés al seu accionariat i obligués a canviar la gestió.

Vendre

Vendre british telecom

banco popular

unión fenosa

vinci

S’espera que els resultats superin les expectatives, que compensarà la caiguen el negoci de retail. El valor tindrà bons fonamda dels ingressos a escala nacional en en el negoci de retail. El valor tindrà bons foel negoci de retail. El valor tindrà bons fonamentals. Compensarà la caiguda dels ingressos a escala nacional en el negoci dtitza a 12,30 euros amb un preu objectiu de 14 euros.

Després d'una pujada del 85% registrada en els darrers tres mesos, creiem que l'opció inversora del Banco Popular perd interès,. Seria lògic que veiéssim una presa de beneficis davant d'un entorn operatiu complicat. Aquest escenari ve caracteritzat per un crèdit dèbil i un important increment de la mora. Tot i el grau d'eficiència de l'entitat, la manca de diversificació és un problema.

Recomanem acudir a l'OPA de Gas Natural, que previsiblement es tancarà a mitjan març a 18,05 euros. Per als que vulguin ser en el sector, aconsellem per tant desfer posicions als preus actuals de mercat i entrar en Gas Natural en la zona de 8 euros. L'escenari internacional que preveiem també afavorirà aquest tipus de fusions entre gasistes i electriques.

La companyia gasista ha tingut una evolució molt positiva en el mercat després de la presentació de resultats corresponents a l'exercici de l'any passat. Tot i això, nosaltres pensem que, a curt termini, no hi ha catalitzadors que animin el valor. Així doncs, a quest recorregut ja efectuat fa preveure que no hi hagi noves energies en cartera per un nou sprint.

Mantenir-se

iberdrola renovables

abengoa

jazztel

enagás

Després d'un comportament millor que al que ens té acostumats el sector de les renovables en els darrers mesos, pensem que l'exposició a països a l'Europa de l'Est i a altres territoris d'economia emergent del món pot penalitzar la companyi. Es calcula que el pes d'aquests actius en el valor és aproximadament el 20%. La bona marxa del mercat interior ho podria compensar.

La venda de Telvent augmentarà l'exposició en els sectors en què s'està centrant, és a dir, el solar i la bioenergia. El bon moment en resultats de l'empresa ja es troba recollit en la cotització de l'acció, que ja acumula una pujada anual del 60%. Aquest increment creiem que és molt notable, i que no serà possible que el valor registri noves evolucions positives en el curt termini.

Per primer cop en anys, la companyia de telefonia ha acomplert el pla estratègic que s'havia marcat per aquest exercici. Si fos capaç de mantenir l'actual ritme de captació de clients, no hauria de tenir problemes per refinançar el deute i eliminar la incertesa. Com que és d'alt risc, fixem un stop en 0,16 cètims. Tot i així creiem que val la pena mantenir i esperar.

La visibilitat del negoci regulat fa que el seu corrent d'ingressos i de beneficis no es vegi excessivament afectat per les fluctuacions del cicle econòmic, això, tot i les greus afectacions del consum energètic de l'actual crisi econòmica. Aquest fet actua com un suport per a la cotització de la companyia. Cal posar en valor el fet que sigui una companyia dins un mercat regulat.

l'econòmic

borsa índexs borsaris Dow jones

nasdaq

8.043,16

-1,3%

1.188,4

nikkei

7.994,05

dax xetra

footsie-100

4.338,35

4.149,64

-1,28% e -3,12% e +2,03% e +0,97%

íbex 35

preu diferència tancament setmanal mes any accions màxim

titol

9,65 9,65 9,65 9,65 9,65 9,65 9,65 9,65 9,65 9,65 9,65 9,65

Abengoa Abertis acciona acerinox ACS Arcelormittal banco popular banco sabadell banco santander banesto bankinter bbva

0,84 0,84 0,84 0,84 0,84 0,84 0,84 0,84 0,84 0,84 0,84 0,84

-17,0 -17,0 -17,0 -17,0 -17,0 -17,0 -17,0 -17,0 -17,0 -17,0 -17,0 -17,0

-18,222 -18,222 -18,222 -18,222 -18,222 -18,222 -18,222 -18,222 -18,222 -18,222 -18,222 -18,222

1.063,933 1.063,933 1.063,933 1.063,933 1.063,933 1.063,933 1.063,933 1.063,933 1.063,933 1.063,933 1.063,933 1.063,933

9,993 9,993 9,993 9,993 9,993 9,993 9,993 9,993 9,993 9,993 9,993 9,993

preu diferència tancament setmanal mes any accions màxim

mínim

titol

9,65 9,65 9,65 9,65 9,65 9,65 9,65 9,65 9,65 9,65 9,65 9,65

bme criteria caixacorp ebro puleva enagás endesa fcc ferrovial gamesa gas natural grifols iberdrola iberdrola renov.

9,65 9,65 9,65 9,65 9,65 9,65 9,65 9,65 9,65 9,65 9,65 9,65

0,84 0,84 0,84 0,84 0,84 0,84 0,84 0,84 0,84 0,84 0,84 0,84

-17,0 -17,0 -17,0 -17,0 -17,0 -17,0 -17,0 -17,0 -17,0 -17,0 -17,0 -17,0

-18,222 -18,222 -18,222 -18,222 -18,222 -18,222 -18,222 -18,222 -18,222 -18,222 -18,222 -18,222

1.063,933 1.063,933 1.063,933 1.063,933 1.063,933 1.063,933 1.063,933 1.063,933 1.063,933 1.063,933 1.063,933 1.063,933

9,993 9,993 9,993 9,993 9,993 9,993 9,993 9,993 9,993 9,993 9,993 9,993

preu diferència tancament setmanal mes any accions màxim

mínim

titol

9,65 9,65 9,65 9,65 9,65 9,65 9,65 9,65 9,65 9,65 9,65 9,65

iberia 9,65 inditex 9,65 indra 9,65 mapfre 9,65 obrascón h. l. 9,65 red eléctrica 9,65 repsol ypf 9,65 sacyr vallehermoso 9,65 técnicas reunidas 9,65 telecinco 9,65 telefónica 9,65

0,84 0,84 0,84 0,84 0,84 0,84 0,84 0,84 0,84 0,84 0,84

-17,0 -17,0 -17,0 -17,0 -17,0 -17,0 -17,0 -17,0 -17,0 -17,0 -17,0

-18,222 -18,222 -18,222 -18,222 -18,222 -18,222 -18,222 -18,222 -18,222 -18,222 -18,222

1.063,933 1.063,933 1.063,933 1.063,933 1.063,933 1.063,933 1.063,933 1.063,933 1.063,933 1.063,933 1.063,933

mínim

9,993 9,993 9,993 9,993 9,993 9,993 9,993 9,993 9,993 9,993 9,993

9,65 9,65 9,65 9,65 9,65 9,65 9,65 9,65 9,65 9,65 9,65

el top 5 banco santander

13,93

18,13

bbva

7,33

-5,04% e +6,32% e +13,6%

iberdrola

telefónica

repsol ypf

6,08

14,04

-0,33% e +1,96%

mercat continu Els que més pugen

titol

preu tancament

renta corporación 9,65 sotogrande 9,65 urbas guadahermosa 9,65 cleop 9,65 adolfo domínguez 9,65 vocento 9,65 banesto 9,65 elecnor 9,65

Els que més baixen diferència setmanal

titol

-17,0 -17,0 -17,0 -17,0 -17,0 -17,0 -17,0 -17,0

0,84 0,84 0,84 0,84 0,84 0,84 0,84 0,84

grupo tavex service point sol. vértice 360 bme gam imaginarium reno de medici grifols

Els operadors més actius

preu tancament

diferència setmanal

9,65 9,65 9,65 9,65 9,65 9,65 9,65 9,65

0,84 0,84 0,84 0,84 0,84 0,84 0,84 0,84

-17,0 -17,0 -17,0 -17,0 -17,0 -17,0 -17,0 -17,0

preu tancament

titol

bbva invest 9,65 b. espirito santo inv. 9,65 santander invest 9,65 credit suisse securit 9,65 ste gen sucursal esp 9,65 morgan stanley sv 9,65 credit agricole cheu. 9,65 dtsch bk ag esp 9,65

Els valors més negociats

diferència setmanal

0,84 0,84 0,84 0,84 0,84 0,84 0,84 0,84

-17,0 -17,0 -17,0 -17,0 -17,0 -17,0 -17,0 -17,0

titol

banco santander bbva telefónica iberdrola repsol ypf banco popular iberia iberdrola renov.

Volum de la setmana

preu tancament

diferència setmanal

9,65 9,65 9,65 9,65 9,65 9,65 9,65 9,65

0,84 0,84 0,84 0,84 0,84 0,84 0,84 0,84

-17,0 -17,0 -17,0 -17,0 -17,0 -17,0 -17,0 -17,0

5.259.153.947 € +13,7% respecte a la setmana anterior

Medium caps

Small caps

8.534 punts

6.450 punts

-0,85% -0,95%

cotitzades catalanes

titol

preu diferència tancament setmanal mes any accions màxim

Abertis Agbar Aisa Almirall banc sabadell catalana occidente dogi ercros

9,65 9,65 9,65 9,65 9,65 9,65 9,65 9,65

0,84 0,84 0,84 0,84 0,84 0,84 0,84 0,84

-17,0 -17,0 -17,0 -17,0 -17,0 -17,0 -17,0 -17,0

-18,222 -18,222 -18,222 -18,222 -18,222 -18,222 -18,222 -18,222

1.063,933 1.063,933 1.063,933 1.063,933 1.063,933 1.063,933 1.063,933 1.063,933

9,993 9,993 9,993 9,993 9,993 9,993 9,993 9,993

preu diferència tancament setmanal mes any accions màxim

mínim

titol

9,65 9,65 9,65 9,65 9,65 9,65 9,65 9,65

fersa 9,65 fluidra 9,65 gas natural 9,65 general inversiones 9,65 grifols 9,65 inbesòs 9,65 indo 9,65 inmobiliaria colonial 9,65

0,84 0,84 0,84 0,84 0,84 0,84 0,84 0,84

-17,0 -17,0 -17,0 -17,0 -17,0 -17,0 -17,0 -17,0

-18,222 -18,222 -18,222 -18,222 -18,222 -18,222 -18,222 -18,222

1.063,933 1.063,933 1.063,933 1.063,933 1.063,933 1.063,933 1.063,933 1.063,933

9,993 9,993 9,993 9,993 9,993 9,993 9,993 9,993

preu diferència tancament setmanal mes any accions màxim

mínim

titol

9,65 9,65 9,65 9,65 9,65 9,65 9,65 9,65

mecalux miquel y costas renta corporación la seda service point sol. vueling

9,65 9,65 9,65 9,65 9,65 9,65

0,84 0,84 0,84 0,84 0,84 0,84

-17,0 -17,0 -17,0 -17,0 -17,0 -17,0

-18,222 -18,222 -18,222 -18,222 -18,222 -18,222

1.063,933 1.063,933 1.063,933 1.063,933 1.063,933 1.063,933

mínim

9,993 9,993 9,993 9,993 9,993 9,993

9,65 9,65 9,65 9,65 9,65 9,65

els fons d'inversió Els més rendibles

valor

AAAMaster AZ. IT AAAMaster AZ. IT AAAMaster AZ. IT AAAMaster AZ. IT

Els menys rendibles preu tancament

diferència setmanal

9,65 9,65 9,65 9,65

0,84 0,84 0,84 0,84

valor

AAAMaster AZ. IT AAAMaster AZ. IT AAAMaster AZ. IT AAAMaster AZ. IT

preu tancament

diferència setmanal

9,65 9,65 9,65 9,65

0,84 0,84 0,84 0,84

valor

AAAMaster AZ. IT AAAMaster AZ. IT AAAMaster AZ. IT AAAMaster AZ. IT

preu tancament

diferència setmanal

9,65 9,65 9,65 9,65

0,84 0,84 0,84 0,84

valor

AAAMaster AZ. IT AAAMaster AZ. IT AAAMaster AZ. IT AAAMaster AZ. IT

preu tancament

diferència setmanal

9,65 9,65 9,65 9,65

0,84 0,84 0,84 0,84

6-12 de març de 2010

borsa

cac-40

euro stoxx50

2.971,92

-1,19%

2.236,98

bcn indexcat

12.211,01

bcn global 100

638,92

900,91

-1,43% e +0,38% e +5,63% e +4,26% matèries primeres

diners Deute públic de l'Estat

termini tancament

titol

lletres bons obligacions

BCN top-5

0,858 0,858 3,905 2,151 2,854 3,896 3,896 4,856

6 mesos 12 mesos 18 mesos 3 anys 5 anys 10 anys 15 anys 30 anys

subasta anterior

0,953 0,953 3,905 2,275 2,763 3,880 3,880 4,923

Deute de la Generalitat

Preu del diner

Mercat Interbancari

títol

Termini Mibor Euribor

plaços

Repo 1 dia repo 2/5 dies repo15 dies dg 5,325 28-10 dg 11,65 10-06 dg 3,75 10-02 dg 5,25 23-10 gat ftgencat 2006 a1

1,43 100,43 104,37 100,84 91,49 100,00

1 setmana 1 mes 2 mesos 3 mesos 6 mesos 9 mesos 10 mesos 1 any

4,103 4,103 4,103 4,103 4,103 4,103 4,103 4,103

4,089 4,089 4,089 4,089 4,089 4,089 4,089 4,089

dia a dia 2 a 5 dies 1 setmana 15 dies 1 mes 2 mesos 3 mesos 6 mesos 1 any

Metalls

import negociat

tipus mínim

tipus mitjà

tipus màxim

2,829,94 2,829,94 2,829,94 2,829,94 2,829,94 2,829,94 2,829,94 2,829,94 2,829,94

0,20 0,20 0,20 0,20 0,20 0,20 0,20 0,20 0,20

0,29 0,29 0,29 0,29 0,29 0,29 0,29 0,29 0,29

0,35 0,35 0,35 0,35 0,35 0,35 0,35 0,35 0,35

metall

preu londres ($/tm)

Alumini Coure (alt g.) Estany (alt g.) Niquel Plom Zinc

2.259,50 2.259,50 2.259,50 2.259,50 2.259,50 2.259,50

Metalls preciosos metall

Preus de l'assegurança de canvi divisa

dòlar eua lliura esterlina franc suís ien (100) corona noruega corona sueca

1,4133 1,4133 1,4133 1,4133 1,4133 1,4133

1 mes

1,4133 1,4133 1,4133 1,4133 1,4133 1,4133

Tipus hipotecaris

(Exportació i importació en euros) 2 mesos

1,4131 1,4131 1,4131 1,4131 1,4131 1,4131

Evolució de l'euro/dòlar

1,4132 1,4132 1,4132 1,4132 1,4132 1,4132

1,4130 1,4130 1,4130 1,4130 1,4130 1,4130

3 mesos

1,4130 1,4130 1,4130 1,4130 1,4130 1,4130

1,4119 1,4119 1,4119 1,4119 1,4119 1,4119

6 mesos

1,4120 1,4120 1,4120 1,4120 1,4120 1,4120

ÍNDEX Gener

TAE BANCS TAE CAIXES INDEX CECA MIBOR (1 ANY) Conjunt D'ENTITATS EURIBOR (1 any)

1,380 1,380 1,380 1,380 1,380 1,380

Febrer Març Abril Maig Juny

1,380 1,380 1,380 1,380 1,380 1,380

Tipus de canvi creuats

divendres

e 1,5000 dia

dòlars/unitat

Divendres Dijous Dilmecres Dimarts Dilluns

1,5000 1,5000 1,5000 1,5000 1,5000

mercat

preu

Or Londres 774,64€/onça Madrid (Man.) 774,64€/g Madrid (Indust.) 774,64€/g París 774,64€/g Tòquio 364,32 ien/g Plata Londres 774,64€/onça Madrid (Man.) 774,64€/g Tòquio 364,32 ien/g Platí Madrid (Man.) 774,64€/g Paladi Madrid (Man.) 774,64€/g

Evolució del petroli

corona corona corona franc dòlar dòlar euro lliura sueca danesa noruega suís dòlar canadenc australià euros 1,4133 1,4131 1,4132 1,4130 1,4130 1,4119 1,4120 1,4120 lliura esterlina 1,4133 1,4131 1,4132 1,4130 1,4130 1,4119 1,4120 1,4120 corona sueca 1,4133 1,4133 1,4132 1,4130 1,4130 1,4119 1,4120 1,4120 corona danesa 1,4133 1,4133 1,4131 1,4130 1,4130 1,4119 1,4120 1,4120 corona noruega 1,4133 1,4133 1,4131 1,4132 1,4130 1,4119 1,4120 1,4120 franc suís 1,4133 1,4133 1,4131 1,4132 1,4130 1,4119 1,4120 1,4120 dòlar 1,4133 1,4133 1,4131 1,4132 1,4130 1,4130 1,4120 1,4120 dòlar canadenc 1,4133 1,4133 1,4131 1,4132 1,4130 1,4130 1,4119 1,4120 dòlar australià 1,4133 1,4133 1,4131 1,4132 1,4130 1,4130 1,4119 1,4120 ien (100) 1,4133 1,4133 1,4131 1,4132 1,4130 1,4130 1,4119 1,4120 1,4120

ien 1,4120 1,4120 1,4120 1,4120 1,4120 1,4120 1,4120 1,4120 1,4120

divendres

e 73,21

dia

barril/dòlars

Divendres Dijous Dimecres Dimarts Dilluns

73,21 73,21 73,21 73,21 73,21

Telèfons i webs d’interès: F Borsa de Barcelona www.borsabcn.es | 93 401 35 55 F Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) www.cnmv.es 93 304 73 00 / 91 585 15 24 i 25

F Borsa de Madrid www.bolsamadrid.es | 91 589 26 00 F Atenció a l'inversor | 91 589 11 84 F BME (Bolsa y Mercados Españoles) www.bolsasymercados.es 91 709 50 00

F Associació Espanyola per a les Relacions amb Inversors (AERI) www.aeri.es | 91 521 38 190 F MEFF (Mercat de Futurs) www.meff.es | 93 412 11 28

F AIAF (Mercat de Renda Fixa) www.aiaf.ess F Banc d’Espanya, servei de reclamacions www.bde.es | 901 545 400 F Banc Central Europeu www.ecb.int

F MAB (Mercat Alternatiu Borsari) www.bolsasymercados.es/mab 93 401 36 79 / 91 589 11 75 F Infobolsa www.infobolsa.es 902 22 16 62 / 91 709 56 10

Consells d’estalvi energètic Triï rentadores de baix consum

Faci servir la temperatura de rentat més baixa possible.

El nivell de centrifugat de la rentadora ha de ser superior a 800 rpm.

Un rentat en fred estalvia un 80% d’energia.

S’estalvia energia en fer servir l’assecadora.

128997-968632G

70% 80% 800 rpm Actualment es troben al mercat aparells que estalvien fins a un 70% d’aigua i un 24% d’energia.

36 l'econòmic

6-12 de març de 2010

eines

És possible despatxar d’una manera responsable? ajuda. Els nous professionals del ‘newplacement’ assessoren les empreses a tenir cura de fer acomiadaments d’una manera menys traumàtica jordi garriga barcelona

En temps com els actuals, en què l’atur es transmet com un virus maligne i tothom ha pogut patir, directament o per interposició, el drama que significa quedar aturat, convé fer alguns replantejaments, tot començant per reduir en l’acomiadament els seus components més nocius, i ajudar el desocupat a enfrontar-se amb el futur sense pors. Anem a pams. Hi ha moltes maneres de comunicar a una persona que ha de deixar la feina i la millor sempre serà la més meditada. Com explica Sylvia Taudien, directora de la consultora Advantage, especialitzada a suavitzar els acomiadaments i dur a terme processos de recol·locació laboral, «les empreses continuen sense cuidar les formes i, tot i que podem observar com han anat evolucionant els models de selecció de personal, no hi ha millora en els mètodes de com acomiadar. És un tema que continua essent tabú i, quan l’empresari ha pres la decisió de prescindir d’una persona o d’executar un expedient de regulació d’ocupació (ERO), no pensa a fer res més, quan dins del seu salari entra preocupar-se que els acomiadaments siguin com menys traumàtics millor». I és que, si l’empresa sap acomiadar, també en podrà treure beneficis. «A part de reduir el trauma per al treballador, que és el més important, l’empresa pot mantenir una imatge d’empresa socialment responsable, coherent i atractiva», explica Taudien. AL PRINCIPI DE LA SETMANA. I quina és la metodologia que cal seguir? Un cop s’ha decidit que una persona o un grup de persones han de marxar, «cal preparar molt bé la comunicació d’aquesta decisió transcendental, que el departa-

ment de recursos humans i el dels treballadors que hagin de marxar meditin quan s’ha de dir i com». Pel que fa al quan, «és millor ferho al principi de la setmana que al finals i, així, el treballador té més temps de reacció per assessorarse de com ha d’afrontar la nova situació», explica Taudien, que des de la seva empresa ha impartit tallers per ensenyar com s’han de donar notícies d’aquesta mena, atès que generalment la reacció habitual de l’afectat «és de xoc, té el sentiment que ha perdut la imatge que tenia davant la seva família, els amics i la societat en general». Taudien pot explicar

La comunicació de l'acomiadament s'ha de fer de forma transparent molts exemples d’acomiadament irresponsable, en què a una persona se li anuncia la fatal decisió el dia del seu aniversari, just quan li han de fer una operació a cor obert al seu fill o, fins i tot, el mateix dia que acomiaden la seva dona. I com ha de ser aquesta comunicació? «Contundent, transparent i sincera, tant per raons estrictament econòmiques com perquè no encaixa amb la cultura de l’empresa o per problemes relacionals amb els companys». Sylvia Taudien sap que molts acomiadaments obeeixen malauradament a qüestions personals: «Certament, quan de vegades es tria algú perquè el seu caràcter no encaixa amb els altres, aquesta decisió és molt subjectiva i, per tal de no ser injust, cal arribar a un sòlid consens amb el departament de recursos humans, a veure si hi ha possibilitats de reco l·locació en la mateixa empresa, cosa que no és gens senzilla».

Un grup de persones fent cua a la porta d'una Oficina de Treball de la Generalitat (OTG) n Contra el que molts poguessin pensar no és bo, a l’entendre de Sylvia Taudien, dilatar la marxa de la persona acomiadada: «Als països nòrdics, hi ha de tres a sis mesos de preavís per a l’acomiadat, però això significa que l’ambient laboral es deteriori progressivament i augmentin els rumors. La persona no rendeix durant aquests dies de marge i, per tant, és millor compensar-li econòmicament els quinze dies de marge que se li donen i que marxi». Taudien considera que la regla mestra és la transparència. «Si l’afectat et diu: “com m’heu pogut fer això després de tant de temps treballant a l’empresa?”, se li ha d’argumentar que la decisió ha

estat molt meditada i explicarli les raons econòmiques, però evitant sempre entrar en l’àmbit emocional». Un cop l’acomiadament és un fet consumat, entra en joc el professional del newplacement, que s’ha d’encarregar «de desdramatitzar la situació, fer entendre a la persona afectada que el món no s’acaba aquí i que hi ha vida més enllà d’aquesta feina». Partint del principi que «sempre es troba un altre horitzó», la primera tasca que fan els professionals de newplacement consisteix a deixar que el nou aturat es desfogui, parli i acabi confiant en la persona que l’haurà d’acompanyar en el procés de reintegrar-se en el mercat

l'econòmic

laboral. Entre les responsabilitats d’aquest assessor hi haurà la d’esvair la sensació d’incertesa que envaeix la persona afectada. Se li diu: «No sabrem quan tornaràs a treballar, però sàpigues que t’acompanyarem, que no caminaràs sol». En un context com l’actual, d’una gran recessió que genera molts aturats, és important acostumar la persona que vol tornar a treballar a aïllar-se d’aquest marc general en la mesura que es pugui, «no fixant-se tant en les notícies dels mitjans de comunicació i atendre per damunt de tot les ofertes que els puguem anar presentant», com diu Sylvia Taudien.

Només un 10% de les empreses fa ús del servei L’entorn empresarial espanyol és dels més descreguts pel que fa a l’efectivitat de contractar professionals de la recol·locació per trobar sortida per als treballadors acomiadats. Segons explica Taudien, a Espanya només un 10% de les empreses reclama aquests serveis, mentre que en estats del nostre entorn comunitari, com Holanda, França o Alemanya, aquest percentatge puja fins al 30%40%. Com diu Sylvia Taudien, «aquí hi ha massa pimes, que

creuen que és un cost més afegit, quan un programa de recol·locació representa només un 1% de la indemnització, de 2.000 a 2.500 euros». Els temps actuals, d’atur creixent no són especialment propicis per trobar noves feines. Des d’Advantage han pogut comprovar com, si abans la cerca de feina es podia allargar fins a sis mesos, ara s’estira fins a nou. Amb tot, hi ha exemples per a l’esperança, com el d’una secretària d’alta direcció, de 58 anys, que ha

trobat feina a la Generalitat en un lloc similar. Aquest exemple serveix a Sylvia Taudien per afirmar que l’edat no representa un problema, no és determinant, i que el que compta és tenir una bona predisposició: «La gent ha d’aprendre més màrqueting personal». En la tasca de recol·locació és fonamental el reciclatge, que passa perquè la persona es replantegi què vol ser: «Hem adreçat comercials, saturats de la seva feina, al sector cooperatiu o solidari».

l'econòmic

6-12 de març de 2010

eines

anàlisi

Roberto Giralt Manuel Alijarde Advocats del bufet B. Buigas

La responsabilitat dels administradors de societats

actual conj u n t u r a economicofinancera posa de nou en relleu l’important canvi legislatiu i jurisprudencial que s’ha produït en el nostre país en matèria de responsabilitat personal dels administradors o consellers de les persones jurídiques i, en particular, de les societats mercantils. Aquest règim de responsabilitat s’ha endurit a poc a poc els últims anys a través de les noves lleis de societats, tant anònimes com limitades, i, més recentment, amb l’entrada en vigor de la nova Llei concursal, que han ampliat substancialment el marc de responsabilitat per deutes socials o per danys a tercers, tant de caràcter subjectiu com objectiu. El règim de responsabilitat mercantil-societari vigent contempla, d’una banda, els denominats supòsits de responsabilitat subjectiva dels administradors i, de l’altra, els casos de responsabilitat objectiva. En ambdós escenaris, l’administrador pot arribar a respondre amb el seu patrimoni personal, fins i tot d’una manera solidària i illimitada, pels deutes contrets per la societat en cas de concórrer els supòsits legalment establerts. Quant a la responsabilitat subjectiva, aquesta s’aplica a l’administrador, de dret o de fet, que produeixi un perjudici a la societat, als socis o als creditors per les seves conductes il·legals, antiestatutàries o negligents (estipulades en els articles 134 i 135 de la LSA i 69 de la LSL) en no respectar els seus principals deures, com ara el deure, la diligència i la fidelitat, el deure de lleialtat o el deure secret (art. 127 bis, ter i quater). Per a això és imprescindible que existeixi una relació de causalitat entre l’acció o l’omissió de l’administrador i el dany patrimonial al tercer o a la mateixa societat. Aquesta responsabilitat

La llei concursal sotmet l'administrador a un rigorós sistema de responsabilitat objectiva n

‘‘

L'administrador pot arribar a respondre amb el seu patri moni personal, fins i tot d'una manera solidària i illimitada, pels deutes contrets per la societat en cas de concórrer els supòsits legalment establerts. És imprescindible que hi existeixi una relació de causalitat.

es fonamenta en la culpa, que ha de ser acreditada, i en la solidaritat entre tots els administradors (p. ex.: membres d’un consell d’administració), ja que, en principi, existeix una presumpció de culpabilitat i responsabilitat col·lectiva pel dany provocat (l’administrador que pretengui eximir-se’n ha de provar que la culpa no li arriba). DEUTES SOCIALS. D’altra banda, el règim de responsabilitat per deutes socials derivat dels articles 262.5 de la LSA i 105.5 de la LSL ens condueix a la denominada responsabilitat objectiva. Aquesta, a diferència de l’anterior, no necessitala concurrència entre culpa dels administradors i nexe causal entre incompliment dels seus deures i dany produït, sinó que neix automàticament pel simple incompliment de la seva obligació legal de promoure la dissolució social quan concorren alguna de les

ANDREU PUIG

causes previstes en la llei (articles 260 LSA i 104 LSL). Addicionalment, la vigent Llei concursal ha introduït novetats importants en aquesta matèria i sotmet l’administrador a un rigorós sistema de responsabilitat objectiva la principal conseqüència de la qual és que, com en els anteriors casos, l’administrador, tant de dret com de fet, es veu obligat a respondre del deute dels creditors que no sigui cobert pel patrimoni de la societat concursada i a cobrir-lo amb el seu propi patrimoni personal amb caràcter solidari. Això succeeix quan el concurs és declarat culpable, és a dir, en els supòsits previstos en l’art. 164.2 de la LC o, en general, quan la generació o agreujament de l’estat d’insolvència de l’empresa hagi intervingut dol o culpa greu per part dels seus administradors. La presumpció de dol o culpa greu, excepte que es provi el contrari,es pro-

dueix quan els administradors: 1. Incompleixen el deure de sol·licitar la declaració del concurs, 2. Incompleixen el deure de col·laboració amb el jutge del concurs i l’administració concursal, i 3. No formulen els comptes anuals, no els sotmeten a auditoria, quan ho han de fer, o, una vegada aprovats, no es dipositen en el Registre Mercantil en algun dels tres últims exercicis anteriors a la declaració de concurs. INHABILITACIÓ. Així, en el cas que el concurs sigui qualificat de culpable, la sentència que contingui aquesta qualificació inclourà, entre d’altres, no solament la inhabilitació per administrar altres empreses (o béns d’altri) per un període de dos a quinze anys, sinó també la pèrdua de qualsevol dret com a creditors concursals i la condemna a retornar béns obtinguts indegudament del patrimoni i a indemnitzar els

danys i perjudicis causats (aquí s’incardina la responsabilitat personal de l’administrador). Cal destacar, també, que, per garantir el compliment d’aquesta eventual condemna, el jutge pot ordenar l’embargament preventiu de béns i drets personals dels administradors i de qui hagi tingut aquesta condició en els dos anys anteriors si la massa activa resulta insuficient per cobrir els deutes socials. En definitiva, l’acompliment de funcions d’administrador d’una societat mercantil, fins i tot en l’àmbit conseller, exigeix avui dia l’observança d’un especial deure de diligència i comptar amb un bon assessorament legal preventiu amb la finalitat de gaudir de plena informació sobre tots els deures inherents a aquesta condició i les conseqüències legals de les decisions adoptades (o no adoptades) en l’exercici del càrrec.

38l'econòmic

6-12 de març de 2010

eines

lectures

nomenaments

canvi de feina

Aire fresc al pensament econòmic El pensament econòmic a Catalunya (1760-1840), els origens ideològics del proteccionisme i la presa de consciència de la burgesia catalana és una reelaboració de la tesi doctoral que el professor Ernest Lluch va presentar el 1970. Sota la direcció del doctor Fabian Estapé la lectura de la tesi davant d’un públic expectant a la Facultat de Ciències Econòmiques de l'UB va causar un enorme impacte. Es respirava a l’ambient que s’estava davant d’un esdeveniment important i amb aquell acte es donava un pas de gegant en el reviscolament de les idees econòmiques. El seu protagonista, un jove Ernest Lluch de 33 anys, era ja un valor sòlid dins del món dels economistes catalans. El rigor, l’exhaustivitat de la recerca, i sobretot la

consultori laboral

? santiago mier Director de Màrqueting de Danone

el pensament econòmic a catalunya (1760-1840) Ernest Lluch EDICIONS 62 2009 25 €

novetat, i pel que representava, no tenia res a veure amb allò que s’ensenyava en el món hieràtic acadèmic que imperava sota la llosa del franquisme. La tesi d’Ernest Lluch era aire fresc.Havia quedat oberta de bat a bat una porta nova, la de l’estudi de la història del pensament econòmic.

Santiago Mier (Barcelona 1972) ha estat nomenat nou director de Màrqueting de Danone en substitució de Xavier Mitjavila. Fins al seu nomenament, Mier era director internacional de Màrqueting d’Activia Acceleration Unit.

Amb l'actual conjuntura econòmica, es repeteixen les mateixes preguntes dins de l’entorn professional: És bon moment per buscar feina? Es preferible mantenir la feina o acceptar una nova proposta externa?

Contesta àlex depreux. Director Ingenieros. Michael page

El primer que s’ha de ponderar és la pròpia situació laboral sense tenir en compte el mercat. Així, es poden contrastar els pros i contres del lloc de treball. Sector, estabilitat, possibilitats de creixement, ambient laboral, formació i salari són probablement els elements clau per poder fer aquesta avaluació. En el cas que d’una manera objectiva existeixin fortes raons per buscar un canvi, llavors és quan s’ha de mirar el mercat. Quan la situació econòmica era propícia, no hi havia por del futur; els projectes es veien a llarg termini i la gran majoria dels sectors eren força estables. Actualment aquests arguments ja no són tan vàlids i, de fet, si no es fa un punt pensant en l’escenari econòmic actual, podríem dir que el professional és massa

agosarat. Un primer concepte a considerar és que l’alegria salarial viscuda en diferents entorns o sectors s’ha acabat i les empreses s’ho han de mirar bé abans de fer ofertes a l’alça. El segon concepte de vital importància és l’antiguitat a l’empresa, i amb raó. En el cas d’un acomiadament pot ser una garantia econòmica per poder buscar una opció sense gaires patiments. S’ha de considerar que només en contractes d’alta direcció en conserven les antiguitats i que en pocscasos pot representar un argument dins de les negociacions contractuals. Per tant, un cop decidit que seria una bona opció el fet de plantejar-se un nou rumb professional, és indispensable contrastar d’una manera detallada i acurada el sector i la posició al qual es vol accedir.

immaculada abella Directora General d'Allergy Therapeutics

els més llegits a catalunya

Ponga magia en su Empresa. 10 estrategias de sentido común desarrolladas en Disney. Cockerell, Lee

Introducción a los mercados de futuros y opciones. Hull, John C.

3 4 5

Centros comerciales de área urbana. Molinillo Jiménez, Sebastián la hora de los sensatos Leopoldo Abadia 201 errores en la valoración de empresas.. Fernández, Pablo

Font: Libreria Bosch

els més llegits al món

1 2 3 4 5

La farmacèutica A l l e rg y Therapeutics Ibérica amb seu a Esplugues de Llobregat ha nomenat Immaculada Abella directora general de la filial espanyola. Abella estava vinculada els últims anys a UCB Pharma com a directora de Màrqueting.

consultori FISCAL

lloguer de pisos i l'iva

Destinar a lloguer un edifici construït per a la venda pot implicar algun canvi d’afectació a l’efecte de l’IVA?

payback time: Making big money is the best revenge! Phil Town Switch: how to change things when change is hard Chip Heath i Dan Heath USE YOUR HEAD TO GET YOUR FOOT IN THE DOOR: SECRETS NO ONE eLSE WILL TELL YOU Harvey Mackay outliers: the story of success Malcolm Gladwell three cups of tea: one man's mission to promore peace.... G. Mortenson, D.Oliver Relin

Font: Amazon.com

xavier cantó Director Mèdic territorial de Sanitas a Catalunya

Sanitas ha nomenat Xavier C a n t ó n o u director mèdic territorial de Catalunya, Aragó, la Rioja i Sòria. En el seu nou càrrec, Cantó reportarà directament a Francisco Javier Huete, que és el noudirector territorial a la zona.

Contesta Miquel Riera i Pau Galceran , advocats de KPMG Fiscal Girona

Sí que hi ha modificació, de fet, aquest canvi d’afectació podria tenir conseqüències negatives si el lloguer és per a habitatge, perquè aquest tipus de lloguer n’està exempt i, per tant, l’IVA suportat en el canvi d’afectació no seria deduïble. En conseqüència, la companyia incorreria en un cost en IVA que, si hagués venut els pisos, no hauria assumit. En contrapartida, del potencial perjudici inherent al lloguer d’habitatges en IVA, podria significar un avantatge respecte de l’impost sobre societats (IS). En les empreses immobiliàries, els immobles destinats a la venda són considerats com a existències, amb el pla comptable específic per a aquest tipus d’empresa. Actualment hi ha un nou Pla general comptable (d’aplicació fins que no

s’aprovi un pla específic per a les immobiliàries) que introdueix la classificació d’un nou tipus d’immobilitzat: les «inversions immobiliàries » (actius no corrents que siguin immobles i que es posseeixin per obtenir rendes, plusvàlues o ambdues). Així, els actius construïts que es destinessin a lloguer formarien part de l’immobilitzat material o de les inversions immobiliàries a partir del moment en què entressin en funcionament, en què serien susceptibles de ser amortitzats. Aquesta qualificació dels immobles arrendats com a inversions immobiliàries és important perquè obre la porta al fet que es pugui aplicar la deducció per reinversió de beneficis extraordinaris, sempre que es compleixin els requisits i es reinverteixi l’import de la venda.

l'econòmic

6-12 de març de 2010

la penúltima

1861

1911

1915

Aquest any venia al món Frederick Stark Pearson a Lowell (Massachussetts) en el sí d'una família humil. Amb feines diverses es va pagar la carrera de Ciències. Les seves primeres actuacions van ser desenvolupar xarxes de tramvies.

La Barcelona Traction, Light and Power, coneguda popularment com la «canadenca», es va constituir el 12 de setembre de 1911 a Toronto, amb un capital social de 45 milions de dòlars i 300 mil accions de cent dòlars i 300 mil de 50 dòlars.

El 7 de maig, un submarí alemany va torpedinar el transatlàntic Lusitania en el que viatjava Pearson amb la seva dona. De les 1.959 persones que viatjaven a bord, només s'en van salvar 764. Anglaterra i Alemanya portaven nou mesos en guerra.

el naixement de pearson

neix la canadenca

el lusitania, torpedinat

Francesc Muñoz PERIODISTA

lES LLUMS DEL dr. Pearson

estàs oferint una perla de les que ja no en queden al món. Faré de Barcelona una gran ciutat», amb aquestes paraules premonitòries o altres de similars, Frederick Stark Pearson, el doctor Pearson, es comprometia a impulsar el gran projecte d’electrificar la Ciutat Comtal i amb aquest assolir una de les grans transformacions que ha viscut Barcelona al llarg de la seva història. La promesa la feia Pearson a l’enginyer Carlos Montañés, artífex de la visita que el també enginyer nordamericà va fer a la ciutat el juny de 1911, i l’escenari era el cim de la muntanya del Tibidabo, un talaiot impressionant per observar no solament les múltiples fumeres que parlaven del dinamisme industrial de la urbs, sinó també del potencial econòmic del Vallès, que ja despuntava. «Era un enginyer clarivident i un empresari multinacional amb una visió d’estrateg militar», el descriu Xavier Moret (en la fotografia), periodista i escriptor, i autor del llibre Dr. Pearson, l’home que va portar la llum a Catalunya (Columna, 2004). Amb un simple cop d’ull ho va veure clar, explica Moret: grans preses als Pirineus per fer energia i portar-la a Barcelona, amb la qual alimentar inicialment el tramvia i un futur tren que connectaria els Ferrocarrils de Sarria amb el Vallès travessant la muntanya en què es trobava, on construiria una zona residencial a l’estil anglès: el que avui dia és la Floresta. Com si d'un acte d'il·luminació o de revelació divina es tractés, Xavier Moret narra en el seu llibre tot el que va donar de si aquell dia: «Quan van baixar del Tibidabo, aquell dia de juny de 1911, Carlos Montañés va desviar el cotxe del seu camí cap a l'estació de França amb la intenció d'ensenyar al Dr. Pearson la central tèrmica del carrer de Mata, la més important de Barcelona pel que feia a la producció d'electricitat, i la terminal de tramvies, situada al costat. En la seva ràpida visita, el Dr. Pearson es va mostrar

Les tres xemeneixes del Paral·lel és el que resta de l'antiga central de producció elèctrica del carrer Mata de Barcelona

‘‘

Era un enginyer clarivident i un empresari multinacional amb una visió d'estrateg militar», explica Xavier Moret

molt interessat per la central de Mata i va comentar a Montañés que seria bo comprar-la. -Quan entrin en funcionament les preses que construirem als Pirineus -va argumentar-, serem els principals productors d'electricitat del país, però val la pena controlar també la distribució i les empreses de consum. Va afegir que també haurien d'intentar comprar la companyia de tramvies, però actuant amb la màxima discreció.» Ell sabia que comptaria amb capital pel projecte. Els seus èxits en iniciatives similars a Mèxic o el Brasil el feien un valor segur per a inversors de tot el món. Dit i fet. El 12 de setembre del mateix 1911, la Barcelona Traction Light and Power es constituïa a Toronto (Canadà) amb socis d’aquest país i de Bèlgica. Pearson coneixia la importància de tenir el monopoli de l’electricitat –una idea que no ha perdut vigència amb el temps– i va comprar la central del carrer de Mata, coneguda popu-

Presa de Sant Antoni, la més gran d'Europa El 1916 s'acabaven les obres de construcció de la presa de Sant Antoni (Pallars Jussà), la més gran d'Europa en aquells moments, i es va procedir a omplir-la, fet que va finalitzar el 24 de maig. Poc després que la nova infraestructura hidroelèctrica va començar a generar electricitat, posant fi a la dependència del carbó de Gal·les. Les obres de construcció s'havien inaugurat el 1912, amb els treballs previs de millora de les infraestructures de la comarca. Sense unes noves carreteres no hauria estat possible el trasllat de tot el material i treballadors que van fer possible la presa.

n L'econòmic.

larment com «les tres xemeneies», que produïa electricitat amb el carbó procedent de Gal·les. Però Pearson, nascut a Massachusetts el 1861, no solament va transformar Barcelona sinó que va ser un gran motor de canvi en zones com Tremp, on va construir la presa més gran de la seva època a Europa. «Va visitar set cops les obres muntat a cavall, amb barret i botes de cowboy. Semblava talment sortit de l’oest americà», il·lustra Moret. L’enginyer va morir prematurament el 1915 quan un submarí alemany va torpedinar el vaixell Lusitania en què viatjava. La seva obra va continuar i La Canadenca es va convertir en una de les grans empreses, fins al punt que una vaga el 1919 va paralitzar el país i va aconseguir una gran fita obrera: la jornada de vuit hores. Anys després, el potentat mallorquí Joan March va comprar l’empresa amb fosques peripècies judicials i amb el suport del Govern espanyol, i la va convertir en Fecsa.

10097

6-12 de març de 2010

Per Francesc Muñoz

amb llicència per a vigilar

119001-992363G

2.500 És el nombre de Segways que hi ha a tot l'Estat. El preu mig és d'uns 6.000 €.

pas important en la seva assimilació per part del ciutadà. No obstant això, encara és lluny l’objectiu del seu creador, el nordamericà Dean Kamen, que va presentar el seu invent al final del 2001 amb la intenció de popularitzar-lo com un mitjà de transport urbà, silenciós i ecològic. Un dels principals frens ha estat el preu, al voltant de 6.000 euros, que no resisteix gaire una comparació amb altres mitjans de transport, malgrat que el Segway no necessita manteniment ni aparcament i funciona amb bateries.

Tampoc no hi ha ajudat el fet que algunes ciutats, com ara Barcelona, s’hagin mostrat molt refractàries a permetre el lliure accés d’aquests vehicles per la ciutat. En ple debat sobre el paper de la bicicleta en la mobilitat urbana, l’actitud del consistori barceloní ha estat ficar tots els vehicles en un mateix sac i limitar el seu ús per les voreres. «El Segway pot assolir una velocitat màxima de 20 km/h, però per zones de vianants caldria limitar-la a uns 7 km/h, i això malgrat que incorpora mecanismes per aturar-lo en sec per evitar una col·lisió», explica Julián Santana, soci, amb Lluís Utzet, de l’empresa Gent Sobrerodes, un dels principals distribuïdors i impulsors del Segway a Catalunya. Van començar a Girona l’any 2005 organitzant rutes turístiques per la ciutat i campanyes de publicitat, i posteriorment van ampliar el negoci cap a Barcelona buscant massa crítica i rendibilitat. A la capital són les grans empreses les que han esta la punta de llança de l’adopció del vehicle. L’arribada del Segway

148054

2.500

contra xifrada

uan encara no era operativa, les grans dimensions de la nova Te r m i n a l de l'Aeroport del Prat, amb una espasa central de 1.100 metres de llargada, van fer pensar que calia trobar algun mitjà per facilitar el desplaçament dels treballadors de l’aeroport i dels mossos d’esquadra. El Segway complia amb tot els requisits. Silenciós, segur i petit, aquest vehicle era l'opció ideal per moure's per una instal·lació que havia d'estar plena d'usuaris. Una discreció que el permetia canviar de planta tot pujant a l’ascensor. Aquesta virtuositat augmentava en tasques de seguretat: facilitava la tasca de control, ja que multiplica per quatre l’àrea que pot supervisar un policia, li proporciona un pam d’alçada suplementària i n’augmenta, així, el camp de visió. Amb l'adopció per part del nou aeroport de Barcelona, el Segway –aquest innovador vehicle que sembla el tren d’aterratge d’un avió– feia un

8 437006

Mosso d'Esquadra, a dalt d'un Segway a les noves instal·lacions del Prat n a Catalunya va despertar sorpresa i cridava l’atenció entre els vianants. Per això, una de les primeres aplicacions econòmiques van ser les campanyes promocionals, que a Barcelona van ser prohibides fa un quant temps, però no en altres ciutats, com ara Madrid, on la mateixa comunitat utilitza els Segway com a suport per a publicitat institucional. Posteriorment, la tasca de Gent Sobrerodes ha estat impulsar el seu ús en sectors per la via de convèncer els empresaris de la seva utilitat i havent de lluitar

contra prejudicis: «En tots els sectors hi ha pioners que ràpidament veuran que amb el Segway poden millorar la feina; després es produeix un efecte de taca d’oli per la resta d’empreses del sector», explica Santana. Això ha passat sectors com la seguretat privada, la logística o en el dels cultius d’hivernacles. La darrera fita ha estat aconseguir despertar l’interès de la policia catalana, que va estar provant les bondats d’aquest aparell i finalment en va adquirir unes quantes unitats per als membres del cos que

l'econòmic

patrullaran per la nova terminal. L’origen del Segway és una cadira de rodes per a minusvàlids que podia pujar escales i que sempre mantenia l’equilibri gràcies a uns giroscopis i uns processadors que corregien permanentment la posició. Aquest principi és el que es va traslladar al Segway. Uns motors elèctrics alimentats per bateries amb una autonomia de quaranta quilòmetres i un sistema de conducció molt intuïtiu completen l’invent. Actualment hi ha uns 2.500 Segways a tot l’Estat.