PanoThem60x90_CAT
14/10/09
16:09
Page 1
1
Sensibilitzar , sobre l’exces de residus
A Europa (UE-27), la producció de residus municipals gairebé s’ha duplicat en 30 anys i actualment s’ha assolit una mitjana de 522 kg per habitant i any, és a dir, 10 kg per setmana. Cal actuar! Un impacte ambiental important Malbaratament de matèries primeres i d’energia, impacte de la recollida i el tractament de residus: una quantitat tan gran de residus té un impacte considerable sobre el medi ambient. Què hi ha en joc? L’acceleració de l’escalfament global, l’esgotament dels recursos naturals i la transformació del planeta en un enorme cubell de la brossa!
Un malbaratament enorme de recursos L’aspecte visible del nostre consum són uns 10 kg de residus per setmana. De fet, cada ciutadà europeu esgota cada setmana uns 1.000 kg de recursos que s’utilitzen per fabricar els productes consumits. Font: Zero Study, Resource Use in European Countries, European Topic Centre on Waste and Material Flows (ETC-WMF), Copenhaguen, 2003
Una contribució decisiva al canvi climàtic El consum de productes (incloent-ne la fabricació, el transport i la distribució) representa prop d’un 50% de les emissions que contribueixen al canvi climàtic. Un exemple: una llauna d’alumini haurà produït 0,15 kg de CO2 al llarg de la seva vida. A Europa es consumeixen 28.000 milions d’aquestes llaunes cada any. Això representa més de 4,2 milions de tones de CO2 que s’emeten cada any a l’atmosfera. La gestió dels residus municipals també és responsable de nombroses emissions de gasos amb efecte d’hivernacle, durant la recollida, la incineració, l’abocament i, fins i tot, durant el reciclatge.
Un cost econòmic cada vegada més alt El cost del tractament dels residus, que és assumit pels ciutadans a través dels impostos, no para d’augmentar a causa de l’increment de la quantitat de residus, de la complexitat que suposa gestionar-los i d’una reglamentació cada vegada més rigorosa. D’altra banda, les accions de prevenció en origen poden generar llocs de treball de proximitat (en matèria de comunicació, de reparació/reutilització, de serveis a les persones, etc.).
Tothom pot actuar! Les petites accions i hàbits simples fan que tota la societat pugui participar en la prevenció dels residus i, així, ajudar a conservar el medi ambient.
(
, Que se’n fa, dels nostres residus?
^ ^ ^ ^
42% en abocadors 20% incinerats 22% reciclats 17% compostats
)
Font: Eurostat 2009
’ SETMANA EUROPEA DE LA PREVENCIO DE RESIDUS La Setmana Europea de la Prevenció de Residus s’inscriu en el marc del programa LIFE+ i en la secció «Informació i comunicació». Aquest projecte rep el suport de la Comissió Europea.
’ EN AQUESTA EXPOSICIO PODREU DESCOBRIR
ELS TRUCS PER PREVENIR AQUESTS RESIDUS!
Amb el suport del Programa Life de la Comissió Europea
16:09
Page 2
2
Produir millor
Per a les empreses, prevenir els residus significa gestionar millor les seves matèries primeres i disminuir els residus de la fabricació. També implica idear i proposar productes més respectuosos amb el medi ambient. Què és l’ecodisseny? L’ecodisseny, o disseny ecològic, consisteix a tenir en compte l’impacte global del producte sobre el medi ambient, al llarg de tot el seu cicle de vida, des de la seva concepció fins a la seva mort.
Per què hem d’apostar per l’ecodisseny? Molts sectors (tèxtil, cosmètic, alimentari, paperer, etc.) ja s’han compromès amb aquest comportament ecològic i estratègic. Protecció del medi ambient, limitació dels costos de producció, imatge positiva davant dels consumidors: l’ecodisseny aporta molts avantatges a l’empresa.
(
, Un disseny ecologic , , no es pas mes car: la majoria de productes concebuts amb criteris ambientals es venen al mateix preu que els altres.
)
Disminució dels residus de fabricació i estalvi La prevenció dels residus és una font de productivitat per a les empreses, especialment les industrials. Permet reduir els costos de gestió dels residus i els costos de compra de les matèries i els equipaments. La prevenció dels residus i l’estalvi van de bracet!
RICACIÓ FAB N
RT - DISTR O IB SP
IÓ UC
TR A
14/10/09
Objectiu: menys residus
Multietapes Multicriteris Multiactors
RITZACI O L Ó VA
ÚS
L NA FI DE DA VI IL ÚT
ETIQUETA ECOLÒGICA EUROPEA Des del 1992, la «flor» simbolitza l’etiqueta ecològica de la Unió Europea. Garanteix al consumidor la qualitat dels productes i els serveis, que són respectuosos amb el medi ambient. Avui dia, uns quants centenars de productes duen l’etiqueta ecològica, que en certifica la conformitat amb criteris ecològics estrictes i amb criteris rigorosos de rendiment.
IES PRIME R È RE T A
S
Molts projectes europeus han demostrat que, si s’aprèn a gestionar millor els residus i a prevenir-los, les empreses poden reduir la seva producció de residus en un 10%, com a mínim, i estalviar en les factures de gestió de residus.
M
PanoThem60x90_CAT
’ ’ AQUESTA ESTRATEGIA EN ECODISSENY I EN PREVENCIO DE RESIDUS A LES EMPRESES ES VA DESENVOLUPANT PROGRESSIVAMENT. FOMENTEM-LA AMB LES NOSTRES DECISIONS DE CONSUM!
Amb el suport del Programa Life de la Comissió Europea
PanoThem60x90_CAT
14/10/09
16:09
Page 3
3
Consumir millor
El millor residu? El que no es produeix! La prevenció dels residus comença en el moment de la compra, amb l’adopció d’alguns hàbits ben simples. Abans de sortir Agafem una bossa reutilitzable o un cistell, per evitar les bosses d’un sol ús, i la llista de la compra, per comprar només allò que necessitem i no malbaratar. També intentem llogar o demanar en préstec, sempre que sigui possible, en lloc de comprar.
A la botiga, podem fer-nos unes preguntes senzilles abans d’escollir un producte:
(
• Realment em cal aquest producte? • Hi ha una versió reutilitzable o de vida més llarga? • El puc trobar sense embalatge o amb un embalatge més lleuger i reciclable? • Existeix en una versió recarregable? • El puc trobar en format gran?
Encara més trucs Escolliu productes amb etiqueta ecològica o ecodissenyats, que garanteixen un impacte limitat sobre el medi ambient. Compreu d’ocasió productes com ara llibres, roba o peces de la vaixella. Doneu preferència, si és possible, a l’aigua de l’aixeta: quan és potable, és de 100 a 300 vegades més barata que un lot d’ampolles d’aigua.
El carret “miniresidus”, emprat en un estudi , frances que compara dos carrets de la compra , en funcio de la quanitat de residus generats pels productes comprats, permet: - Estalviar 500 ` per persona i any. - Reduir en 26 kg la quantitat de residus * per persona i any.
)
Font: Estudi comparatiu sobre 150 productes de consum habitual que pren com a base un carret de compra per a 4 persones com a referència. ADEME 2009, França.
5 exemples destacats de productes miniresidus: 1 - Draps en lloc de paper de cuina. 2 - Fruita i verdura a granel en lloc de preenvasades. 3 - Pasta o arròs a granel o en envasos grans en lloc de paquets petits. 4 - Detergent concentrat (respectant les dosis correctes) o per diluir, en lloc de detergent en monodosis o tovalloletes. 5 - Piles recarregables en lloc de les d’un sol ús.
La nostra elecció implica tones de residus! Cada acció és important.
SER
UN CONSUMIDOR ,
“MINIRESIDUS ” ,
,
ES SENZILL I,
A MES, RESULTA ECONOMIC!
Amb el suport del Programa Life de la Comissió Europea
PanoThem60x90_CAT
14/10/09
16:09
Page 4
4
Allargar la vida dels productes
Llençar un objecte perquè està una mica fet malbé o passat de moda és una acció massa habitual. Però existeixen solucions senzilles per donar una segona vida a aquests objectes o per utilitzar-los solidàriament. Abans de llençar un objecte, fem-nos aquestes dues preguntes: • Es pot reparar? Anar al servei tècnic de l’electrodomèstic o a cal sabater, per exemple, sovint surt més barat que comprar un producte nou i, a més, dóna vida al comerç del barri. • Es pot transformar? Una tauleta pintada de bell nou, roba personalitzada, ampolles transformades en bonics gerros... només són algunes idees per tenir objectes únics i ben barats!
Si realment ja no volem l’objecte, preguntem-nos: • Puc donar-lo? Un objecte en bon estat pot fer un bon servei a altres persones: amics, veïns i, evidentment, associacions. Algunes associacions fins i tot reparen els objectes i els revenen a preus reduïts: heus aquí la reutilització. • Puc revendre’l? Mercats de segona mà, antiquaris, Internet... Hi ha un munt d’ocasions per guanyar uns calerons alhora que alleugerim el nostre cubell de la brossa.
(
52 kg de residus d’equipaments , (aparells electrics , i electronics, mobles, productes , textils, etc.) per habitant: , , aixo es el que es llenca a , Europa cada any! Font: Guia sobre les referències quantitatives en matèria de prevenció, ACR+ (novembre del 2009)
)
Un bon pla Les associacions, gràcies a les donacions, venen de tot (roba, electrodomèstics, etc.) a bon preu. Podem ajudar una associació caritativa i, a la vegada, estalviar. Fem-ho!
Organitzem un mercat d’intercanvi al nostre poble o barri! Bescanviar els objectes és econòmic i genera menys residus.
MOLT
SOVINT ELS OBJECTES PODEN TENIR
,
UNA SEGONA VIDA, PER QUE PRIVAR-LOS-EN?
Amb el suport del Programa Life de la Comissió Europea
PanoThem60x90_CAT
14/10/09
16:09
Page 5
5
Llencar , menys residus
Llençar menys a més d’aplicar les accions anteriors, significa practicar cada dia com a consumidor sostenible i valoritzar els residus... El comportament sostenible N’hi ha prou amb incorporar uns petits hàbits per utilitzar els nostres productes de manera òptima i llençar menys: • Conservar els aparells en bon estat perquè durin més temps. • Vigilar les dates de caducitat per malbaratar menys. • Utilitzar les dosis exactes per limitar el consum. • Acabar un producte abans de començar-ne un altre. Aquest comportament bàsic permet a cadascú de nosaltres convertir-se en actor del seu consum!
L’autocompostatge L’autocompostatge constitueix una acció de prevenció de gran valor ambiental, ja que es redueix la quantitat dels residus que cal recollir, transportar i gestionar en instal·lacions de tractament. Amb una generació mitjana europea d’uns 200 kg de residus orgànics per habitant i any, no ens faltarà material per compostar ni adobs naturals per al nostre jardí!
(
Un estudi recent ha demostrat que es llenca un terc , , del menjar que comprem. Quin malbaratament!
)
Font: Waste and Resources Action Programme (WRAP), Regne Unit
L’autocompostatge: com es fa? Què podem compostar? 1. Restes de la cuina i del jardí (restes de menjar, peladures, marro de cafè, bossetes de te, paper de cuina, tovallons de paper, gespa, fulles, rams pansits, escorça, palla, etc.). 2. Restes vegetals triturades (poda i branques).
Com podem fer autocompostatge? Es barregen les restes de la cuina i del jardí amb les restes vegetals triturades. S’ha de voltejar la mescla per airejar-la i s’ha de vigilar regularment. El compost s’obté al cap de 4 a 8 mesos, segons els residus utilitzats i les condicions ambientals que regulen el procés.
AMB
PETITS ACTES I GESTOS SENZILLS GENERAREU , MENYS RESIDUS I ESTALVIAREU MES!
Amb el suport del Programa Life de la Comissió Europea