Itinerari 1 profes 2edicio definitiu itinerari 1c profes

Manual del professor

Aprenguem de Nou Barris De Santa Eulà lia de Vilapicina al Parc Central Un viatge per la història

Programa d'itineraris educatius

Manual del professor

Nom i cognoms Escola Data

Itinerari 1

............................................................................................................................

..........................................................................................

Curs ..........................................

......................................................................................................................................................

Aprenguem de Nou Barris De Santa Eulàlia de Vilapicina al Parc Central. Un viatge per la història Programa d’itineraris educatius. Itinerari 1 Edició Ajuntament de Barcelona. Districte de Nou Barris Proposta didàctica i disseny de l'itinerari Gemma García López, Manel Martín Pascual, Ma Neus González Monfort, Marta Grau Serrat, Ricard Fernández Valentí Versió revisada el 2013 per: Raquel Bodego Escaja, Alicia Fernández Martínez, Marta Grau Serrat i Manel Martín Pascual Coordinació Serveis Personals, Arxiu Municipal i Comunicació i Qualitat del Districte de Nou Barris, Centre de Recursos Pedagògics de Nou Barris Disseny i maquetació Maper Disseny i Formació Fotografies Arxiu Municipal de Nou Barris, Grup d'Història de Nou Barris Can Basté, Arxiu Històric de Roquetes - Nou Barris, Centre d'Estudis d'Ignasi Iglésias i Marta Grau Serrat Revisió lingüística CNLB de Barcelona –delegació de Nou Barris–

© Ajuntament de Barcelona, 2001 (primera edició) © Ajuntament de Barcelona, 2014 (per a la present edició)

Llegenda m Activitat a l’aula

m Activitat a l’itinerari

‹Lloc:€ m Situació per fer les activitats a l’itinerari

Manual del professor

davant de l’hostal

Itinerari De Santa Eulàlia de Vilapicina al Parc Central

3

De Santa Eulàlia de Vilapicina al Parc Central 2000 anys d’història, de canvis i de continuïtats

De Santa Eulàlia de Vilapicina al Parc Central és un itinerari que us permetrà viatjar des de l’època romana fins al present, tot passant per l’edat mitjana del segle XV, pel segle XVIII i pel segle XIX. Aquests serien els cinc grans moments de la història d’aquesta part de Nou Barris, de Santa Eulàlia de Vilapicina al Parc Central.

Per poder treballar aquest itinerari hem pensat que una manera seria fer-ho en quatre fases diferents:

Abans de l’itinerari, us proposem treballar alguns plànols i reconèixer algunes fotografies dels llocs que visitareu.

Durant l’itinerari, voldríem que observéssiu i comparéssiu els llocs amb les fotografies i els plànols, per poder saber què es conserva igual i què és allò que ha canviat, i que intentéssiu captar les vostres pròpies sensacions en cadascun dels indrets.

Després de l’itinerari, a l’aula hauríeu de llegir i treballar en grups de tres o quatre els textos que us proposem i fer les activitats.

Al final de tot, us proposem que organitzeu un debat per poder discutir conjuntament sobre la importància de la conservació del patrimoni. Podeu presentar la vostra proposta d’intervenció a la Seu del Districte.

Activitat complementària: us suggerim que, un cop finalitzat l’itinerari, el grup d’alumnes presenteu una petició, un suggeriment o una queixa al voltant d’algun tema que us interessi a tots, adreçat al regidor del Districte. Ho podreu fer per escrit a través d’una instància que lliurareu en l’Oficina d’Atenció al Ciutadà.

Aquesta sol·licitud la podeu preparar prèviament a l’aula o bé fer-la al final del recorregut.

Manual del professor

Itinerari De Santa Eulàlia de Vilapicina al Parc Central

5

Plànol dels districtes de la ciutat de Barcelona

Plànol de la ciutat de Barcelona dividida per districtes

Deduïu quin dels deu districtes de Barcelona és Nou Barris. És el districte que reuneix aquestes quatre característiques: 1

a) b) c) d)

Limita Limita Limita Limita

amb amb amb amb

la serra de Collserola Horta, districte VII Sant Andreu, districte IX el riu Besòs

q q q q

2

q q q q

3

q q q q

4

q q q q

5

q q q q

6

q q q q

7

q q q q

8

q q q q

9

q q q q

Per tant, quins són els límits geogràfics de Nou Barris?

Nord: Riu Besòs

Est: Sant Andreu. Districte IX

Sud: Horta. Districte VII

Oest: Serra de Collserola

Pinteu el districte de Nou Barris al plànol de la ciutat de Barcelona.

6

Aprenguem de Nou Barris

Manual del professor

10

q q q q

Plànol del districte de Nou Barris Observeu el plànol del districte de Nou Barris i empleneu els següents mots encreuats a partir de les definicions de les vies que us proposem.

1. Carrer que uneix la plaça del Virrei Amat amb la Seu del Districte.

2. Passeig que ens permet anar des de l’avinguda Meridiana a la plaça Virrei Amat.

3. Parc situat al costat de la Meridiana que va des del passeig de Fabra i Puig al passeig Valldaura.

4. Plaça cèntrica del barri de Ciutat Meridiana.

5. Via que va des de la plaça de Llucmajor a la ronda de Dalt.

6. Parc que porta el nom d'un petit animal astut.

7. Ronda que travessa el passeig de Fabra i Puig i el passeig de Valldaura i s’uneix amb l’avinguda Meridiana, tot passant pel costat del cementiri de Sant Andreu. Té diversos noms segons el tram: Rio de Janeiro, Piferrer, Arnau d’Oms, Ramon Albó…

8. Passeig que va des del carrer del Doctor Pi i Molist a la plaça de Llucmajor.

9. Avinguda que delimita els districtes de Nou Barris i Sant Andreu.

10. Passeig que permet anar de l’avinguda Meridiana a la ronda de Dalt, passant per la plaça de Llucmajor.

4

R

3

6

2

C

G

F

A

U

A

N

I

7

B

D

N

10

R

R

R

E

V

A

A

5

U

A

I

G

V

E

L

T

L

A

D

O

J

N D

1

P

I

I

M O

I

L

A

U

A

D

I

J

E

G

8

V

E

R

D

L M I

U

S

A M

U R

L 9

M

E

R

I

D

I

A

N

A

A

G Manual del professor

Itinerari De Santa Eulàlia de Vilapicina al Parc Central

7

1 Seu del Districte de Nou Barris

1

8

PlĂ nol de Nou Barris

PlĂ nol de Nou Barris

9

Fotografies del recorregut Identifiqueu alguns dels indrets que anem a visitar al llarg d’aquest itinerari.

Col·loqueu el número de la fotografia que correspongui a cadascun d’aquests llocs.

1

Església de Santa Eulàlia

5 Pl. del Virrei Amat

2 Seu del Districte

6

C. del Doctor Pi i Molist

4

7

3

Hostal de Ca N’Artés

Can Basté

1

5

2

6

Pg. de Fabra i Puig

3

7

4

10

Aprenguem de Nou Barris

Manual del professor

Plànol del recorregut de l’itinerari Aquest és el plànol on haureu d’indicar cadascun dels llocs que visitarem durant el recorregut.

10

9

8

2 3 4

1

5

6

7

1.

2.

3.

4.

5.

Els Quatre Camins L’hostal d’en Pere d’Artés L’església de Santa Eulàlia Can Basté La plaça del Virrei Amat

Manual del professor

6.

7.

8.

9.

10.

El passeig de Fabra i Puig La casa 211 El carrer del Doctor Pi i Molist L’Institut Mental La Seu del Districte

Itinerari De Santa Eulàlia de Vilapicina al Parc Central

11

Cronologia del recorregut Aquest és l’eix cronològic de l’itinerari que haureu d’emplenar.

Època

Itinerari

Segle

XXI

Època contemporània

XX XIX XVIII XVII XVI

Època moderna

XV XIV

2000

5) Virrei Amat / 8) Pi i Molist / 10) Seu Districte 6) Fabra i Puig / 7) Casa 211 / 9) Institut Mental 3) Església de Santa Eulàlia / 4) Can Basté

1500

2) Hostal d’en Pere d’Artés

XIII XII XI X

Època medieval

IX VIII VII VI V IV Època romana

3) Església de Santa Eulàlia 1000

500

1) Els Quatre Camins

III II I

1.

Els Quatre Camins

6.

El passeig de Fabra i Puig

2.

L’hostal d’en Pere d’Artés

7.

La casa 211

3.

L’església de Santa Eulàlia

8.

El carrer del Doctor Pi i Molist

4.

Can Basté

9.

L’Institut Mental

5.

La plaça del Virrei Amat

10.

La Seu del Districte

12

Aprenguem de Nou Barris

Manual del professor

Parada 1:

‹Lloc:€

Els Quatre Camins

c. Sant Iscle - ptge. Pi i Molist

Marqueu sobre el plànol de la pàgina 11 aquesta cruïlla de camins.

Identifiqueu cadascuna d’aquestes fotografies.

Digueu quin lloc representen: Sant Cugat, Horta, Sant Andreu i Barcelona.

Laberint Laberintde... de...

Monestir Laberintde... de...

Horta

Sant Cugat

Camí de Sant Iscle

Camí de Vilapicina

Camí de Piferrer

Camí de Sant Iscle

Catedral Caedralde... de...

Església Esglésiade... de...

Barcelona

Sant Andreu

Quins municipis unien aquests dos camins romans i medievals? m El camí de Sant Iscle unia els municipis de Sant Cugat i Barcelona m El camí de Piferrer - camí de Vilapicina unia els municipis de Sant Joan d’Horta i

Sant Andreu de Palomar

Observeu el plànol i relacioneu amb fletxes els antics camins amb els carrers actuals.

Camí de Sant Iscle Camí de Piferrer Camí de Vilapicina

Manual del professor

Carrer Carrer Carrer Carrer

de de de de

Vilapicina Sant Iscle Pere d’Artés Piferrer Itinerari De Santa Eulàlia de Vilapicina al Parc Central

13

Parada 2:

‹Lloc:€

El conjunt històric de Santa Eulàlia de Vilapicina

centre del c. Pere d’Artés (mirant cap al mercat)

Observeu el dibuix i compareu-lo amb la realitat. Identifiqueu els quatre elements i anomeneu-los: pont, església de Santa Eulàlia, Can Basté, hostal d’en Pere d’Artés.

Hostal

Església de Santa Eulàlia

Can Basté

Pont

Conjunt històric de Santa Eulàlia de Vilapicina al segle XVIII segons Lola Anglada

Compareu el dibuix del conjunt històric del carrer de Santa Eulàlia de Vilapicina amb l’actualitat.

Marqueu amb una creu què ha canviat i què es manté igual.

Els blocs de pisos El campanar de l’església Els esgrafiats de Can Basté El pont, per passar d’un edifici a un altre L’hostal La terrassa de Can Basté El camí El carruatge com a mitjà de transport La plaça com a lloc de reunió La moda (vestits, barrets…)

14

Aprenguem de Nou Barris

Ha canviat

Es manté igual

q q q q q q q q q q

q q q q q q q q q q

Manual del professor

Parada 2:

‹Lloc:€

L’hostal de Ca n’Artés

davant de l’hostal

Marqueu sobre el plànol de la pàgina 11 l’hostal de Ca n’Artés.

Finestra de mig punt (romànica, segles XI-XII)

Finestra gòtica (segles XIII-XV)

2

Finestra renaixentista o neoclàssica (segles XVI i XVIII)

1

3

4

Hostal d’en Pere d’Artés

Observeu amb atenció l’hostal i contesteu aquestes qüestions: a) Quina funció tenien els hostals?

Hostatjar els viatgers i els animals que portaven b) Per què creieu que es va construir aquí?

Perquè estava a prop de la cruïlla de camins c) A partir de les finestres que teniu dibuixades, observeu i digueu a quina època es va construir l’hostal de Ca n’Artés.

Es va construir al llarg dels segles XIII-XV, època medieval d) Digueu quins dels quatre elements que estan marcats a la fotografia creieu que són de l’època de què estem parlant i expliqueu la vostra resposta.

1.

2.

3.

q q q

SÍ SÍ SÍ

q q q

NO

Perquè es correspon a l’època medieval

NO

Queden restes dels capitells de l’arc apuntat de la finestra

NO

Semblant a la finestra de mig punt dels segles IX-XII Porta típica del gòtic català

4.

q

SÍ

q

Manual del professor

NO

Totalment modificada. És una obertura actual

Itinerari De Santa Eulàlia de Vilapicina al Parc Central

15

Parada 2:

‹Lloc:€

L’església

davant de l’església

Marqueu sobre el plànol de la pàgina 11 l’església.

Absis actual

Capella del Santíssim

Absis medieval

Entrada

Plànol de l’església, on apareixen: Planta del segle X Planta del segle XVIII

Imatge de Santa Eulàlia de Vilapicina amb els seus dos símbols: la palma i la creu amb forma d’aspa

Observeu la façana

de l’església i realitzeu aquestes activitats: a) A quin personatge està dedicada aquesta església? Com ho heu sabut?

A Santa Eulàlia. Pels símbols que hi ha a la façana, la palma i l’aspa b) La data de construcció de la nova església apareix en una inscripció dins d’un text en llatí. Busqueu aquesta inscripció i escriviu de quina data es tracta.

1782 (la inscripció es troba just sobre la porta d’entrada) c) L’església actual va ser construïda a sobre d’una primitiva església medieval.

Identifiqueu les dues construccions sobre la planta. Pinteu la planta de la primera església d’un color i la segona església d’un altre. d) Visiteu l’interior de l’església i completeu: mEl material de la paret de l’església medieval és pedra (està sense cobrir) mEl material de la paret de l’església del segle XVIII és guix blanc (la part recoberta) e) Per què creieu que van ampliar l’església?

q q q 16

Perquè hi havia molt d’espai per construir Perquè s’havia fet petita i es necessitava una església més gran Perquè totes les esglésies havien de tenir les mateixes mides

Aprenguem de Nou Barris

Manual del professor

Parada 2:

‹Lloc:€

Can Basté (I)

davant de Can Basté

Marqueu sobre el plànol de la pàgina 11 l’edifici de Can Basté.

Can Basté. Façana de Fabra i Puig

Can Basté. Façana del carrer de Pere d’Artés

Fixeu-vos en l’edifici de Can Basté. a) Quina forma geomètrica us recorda? Un dau, un cub b) Per tant, quantes façanes té?

2

q

4

q

5

q

6

q

c) Observeu que té esgrafiats. Què creieu que poden representar?

q q

Columnes Totxanes

q q

Gerros Pilars

q q

Finestres Grans carreus

d) Coneixeu algun edifici que estigui fet realment amb aquests elements arquitectònics? Poseu-ne algun exemple: El Partenó d’Atenes, els temples grecs i romans en general e) Fixeu-vos en les fotografies i compareu-les amb la realitat. Digueu dos canvis que observeu que s’hagin produït a partir de la remodelació del 1995 a cadascuna de les façanes.

A la façana de Fabra i Puig:

Ja no hi ha la tanca de l’entrada Ja no és l’entrada principal

A la façana del carrer de Pere d’Artés: Hi ha una porta nova. Han desaparegut les construccions que hi havia adossades. Ha desaparegut la terrassa del primer pis f) Quina de les dues façanes ha sofert més canvis?

La del carrer de Pere d’Artés, perquè s’hi ha obert una porta i s’han enderrocat els habitatges que hi havia adjacents i, per tant, ha desaparegut la terrassa del primer pis

Manual del professor

Itinerari De Santa Eulàlia de Vilapicina al Parc Central

17

Parada 2:

‹Lloc:€

Can Basté (II)

interior de Can Basté

Entrada

Escales circulars inexistents

vestíbul

Escales actuals

passeig de Fabra i Puig

sala Cava

Entrada a la sala

Entrada actual carrer de Pere d’Artés Itinerari a seguir per arribar a la sala Cava que es troba al soterrani

Plànol de la primera planta de Can Basté abans de la remodelació

Entreu a Can Basté i aneu a la sala Cava. a) Marqueu amb una fletxa les escales que us hi portarien directament des del vestíbul, segons el plànol. Quina forma tenien?

Semicirculars, rodones, circulars, etc b) Amb quin problema us trobeu?

Que les escales han desaparegut i ara només hi ha una finestra que permet veure la sala, ja no es pot baixar per aquí Busqueu una alternativa per accedir-hi i marqueu-la.

18

Aprenguem de Nou Barris

Manual del professor

Can Basté (II) c) Observeu la sala. Quina funció devia tenir? Fixeu-vos en el nom que rep encara, en quina planta està…

Servia de celler per produir i conservar vins i licors. Al soterrani d) Imagineu-vos com devia ser al segle XVIII. Marqueu quina d’aquestes característiques havia de tenir.

q q

Molta llum natural Poca llum natural

q q

Frescor

q q

Bótes de vi

Calor

q q

Sequedat

q q

Assecadora

Humitat

e) Quins objectes devia haver-hi?

q q

Teler Rentadora

Filadora

Premsa de vi

Aneu al segon pis i trobeu la sala d’actes. Sortiu a l’exterior. a) Què hi ha entre Can Basté i l’església de Santa Eulàlia?

L’edifici construït sobre el pont del carrer de Pere d’Artés b) Si sabem que un pont és:

“Una construcció sobre un obstacle per a passar d’un costat a un altre” c) Quin seria l’obstacle? L’antic camí de Sant Andreu a Horta d) I quins serien els dos costats? L’església de Santa Eulàlia i Can Basté e) Qui devia fer servir al segle XVIII aquest pont? Els propietaris i els masovers de Can Basté

Imagineu-vos com devia ser viure a Can Basté. a) Qui podia ser propietari d’un casalot com el de Can Basté?

Una família amb recursos econòmics importants b) Gràcies a quina activitat tenien una casa com aquesta?

q q q

Eren grans propietaris tèxtils.

Eren grans productors de vins i aiguardents.

Eren propietaris de grans ramats d’ovelles.

c) Per què creieu que van cobrir la façana d’esgrafiats?

q q q

Perquè la façana s’estava fent malbé i els esgrafiats protegien les parets.

Perquè d’aquesta manera Can Basté semblava un casalot més luxós i de millor família.

Perquè va sortir una llei que obligava a cobrir totes les façanes d’esgrafiats.

Manual del professor

Itinerari De Santa Eulàlia de Vilapicina al Parc Central

19

Parada 3:

‹Lloc:€

La plaça del Virrei Amat (I)

cantonada pg. Fabra i Puig / c. Dr. Pi i Molist

Marqueu sobre el plànol de la pàgina 11 la plaça del Virrei Amat.

Masia de can Sitjar

C/ Dr. PI

IM OLI ST

Fotografia de la plaça del Virrei Amat abans de la remodelació actual

G EI SS PA

Superfície de la plaça del Virrei Amat abans de la remodelació de l’any 1998

DE A BR FA

DE

I

TA JO

IG PU

LA

Plànol de la plaça abans de la remodelació actual 20

Aprenguem de Nou Barris

Manual del professor

La plaça del Virrei Amat (I) Fins no fa gaire a la plaça del Virrei Amat encara existien masies. a) Marqueu la masia de can Sitjar a la fotografia de la pàgina anterior. b) Observeu què hi ha actualment en el seu lloc.

L’edifici de “la Caixa” amb el bloc de pisos i les oficines

Observeu la fotografia i el plànol de la plaça d’abans de la remodelació. a) Pinteu la superfície de la plaça al plànol de la pàgina anterior. b) Observeu el plànol de la pàgina anterior amb la plaça pintada i digueu per on cirulaven els vehicles.

q q

Per sobre de la plaça Pel mig de la plaça

q q

Al voltant de la rotonda central Per sota de la plaça

c) Per què creieu que la plaça tenia aquesta forma circular?

q q q

Perquè la policia es posés al centre i pogués controlar millor la circulació.

Per facilitar la circulació dels vehicles.

Perquè era una moda fer totes les places rodones.

Fixeu-vos en els transports públics que actualment envolten la plaça del Virrei Amat. a) Quins tres tipus de transport públic hi heu trobat?

Autobusos, metro i taxis b) Apunteu-vos la línia i la parada de metro que hi trobeu.

Línia: L5 (blava)

Parada: Virrei Amat

Apunteu i marqueu, sobre el plànol de la pàgina anterior, quins carrers desembocaven en la plaça Carrer Doctor Pi i Molist Passeig de Fabra i Puig Carrer de la Jota Carrer de Felip II Avinguda de Borbó Carrer Joan Alcover

Manual del professor

Itinerari De Santa Eulàlia de Vilapicina al Parc Central

21

Parada 3:

La plaça del Virrei Amat (II)

‹Lloc:€ c. Felip II / c. la Jota

Fotografia de la plaça del Virrei Amat actual

Superfície actual de la plaça del Virrei Amat

Plànol actual de la plaça del Virrei Amat

22

Aprenguem de Nou Barris

Manual del professor

La plaça del Virrei Amat (II) Observeu l’actual plaça del Virrei Amat i el plànol de la plaça. a) Pinteu la superfície total que ocupa la plaça al plànol de la pàgina anterior. b) Observeu el plànol de la pàgina anterior amb la plaça pintada i digueu per on circulen els vehicles.

q q

Per sobre de la plaça Pel mig de la plaça

q q

Pels carrers que envolten la plaça Per sota de la plaça

c) Observeu directament la plaça i digueu quines d’aquestes afirmacions és correcta: Ara, la plaça és més gran que abans Hi ha més espai de lleure i per jugar Ara, hi ha una font brollador La plaça és circular Hi ha escultures Hi ha molt d’espai per a les persones El mobiliari urbà és vell

qSí qSí qSí qSí qSí qSí qSí

qNo qNo qNo qNo qNo qNo qNo

d) Compareu els dos moments de la plaça. Marqueu amb una creu què és el que ha canviat i què es manté igual.

La forma de la plaça La superfície de la plaça La font d’aigua i llum La zona de lleure per a les persones La marquesina de fusta Les palmes i els diapasons Els bancs i els fanals

Ha canviat

Es manté igual

q q q q q q q

q q q q q q q

e) A quina conclusió arribeu?

Remodelació en profunditat: augment de superfície, canvi de forma, mobiliari urbà nou, elements decoratius i sobretot s’ha guanyat espai de lleure per a les persones f) Per què creieu que ara la plaça és molt més gran?

q q q

Perquè cal crear espais oberts i verds dedicats al lleure de les persones.

Perquè les normes urbanístiques obliguen a fer més grans totes les places.

Perquè calia millorar les sortides del metro.

Manual del professor

Itinerari De Santa Eulàlia de Vilapicina al Parc Central

23

Parada 4:

‹Lloc:€

El passeig de Fabra i Puig (bulevard)

pg. Fabra i Puig, núm. 211

Marqueu sobre el plànol de la pàgina 11 el passeig de Fabra i Puig.

Fabra i Puig quan era una rambla

Fabra i Puig quan era una via ràpida

Poseu una creu allà on correspongui.

Amb passeig central Amb voreres estretes als laterals Amb voreres amples als laterals Amb molts carrils per als vehicles Amb pocs carrils per als vehicles Amb molta circulació Amb poca circulació Amb carrils laterals per als vehicles Amb carrils centrals per als vehicles

Rambla

Via ràpida

Bulevard

q q q q q q q q q

q q q q q q q q q

q q q q q q q q q

a) Digueu un avantatge i un inconvenient de cada tipus de via.

Rambla

24

Via ràpida

Bulevard

Absorbeix molta circulació

Avantatge

El passeig central permet incentivar el lleure ciutadà i les activitats socioculturals

Les voreres amples faciliten el lleure ciutadà i incentiven l’activitat comercial

Inconvenient

El fet que hi hagi pocs carrils no permet absorbir les demandes del trànsit actual

Hi ha molt soroll produït per la gran quantitat de trànsit

Per la gran quantitat de cotxes que hi circulen, hi ha molta contaminació acústica

Aprenguem de Nou Barris

Manual del professor

Parada 4:

El pg. de Fabra i Puig - casa número 211

‹Lloc:€ pg. Fabra i Puig, núm. 211

Marqueu sobre el plànol de la pàgina 11 la casa número 211.

Casa número 211

Observeu la casa número 211 de final del segle XIX i l’edifici número 207-209 de final del segle XX. a) Empleneu aquest quadre a partir de la vostra observació.

Edifici núm. 207-209

Casa núm. 211

Quantes plantes té?

4

2

Quantes famílies hi poden viure?

4

1

cap, és molt funcional

motllures

Quin tipus de decoració té la façana?

b) Com devia ser la casa que hi havia abans de construir el bloc núm. 207-209?

q q

Segurament, hi hauria una casa com la del núm. 211.

Sempre hi ha hagut un bloc de pisos.

c) En què us heu basat per triar la vostra resposta?

Perquè és la construcció tipus de l’època. Les cases del costat són també de planta i pis d) Per què creieu que desapareixen les cases com la del 211 i es construeixen blocs de pisos?

Per l’augment de la població a les ciutats, els blocs poden acollir un nombre superior de persones Manual del professor

Itinerari De Santa Eulàlia de Vilapicina al Parc Central

25

Parada 5:

‹Lloc:€

El carrer del Doctor Pi i Molist

pla Madres de la Plaza de Mayo

Marqueu sobre el plànol de la pàgina 11 el carrer del Doctor Pi i Molist.

Pati interior públic

Pavellons actuals

Pg. d’Urrutia

C/ del Dr. Pi i Molist

Pg. de Verdum

Fotografia aèria de l’Institut Mental amb el carrer del Doctor Pi i Molist i els passeigs d’Urrutia i de Verdum

Carrer del Doctor Pi i Molist als anys trenta

26

Aprenguem de Nou Barris

Manual del professor

El carrer del Doctor Pi i Molist

Heu estat passejant pel carrer del Doctor Pi i Molist i l’heu observat. a) Identifiqueu el carrer sobre la foto aèria de la pàgina anterior i marqueu-lo. b) Observeu el plànol de la pàg. 11. On comença i on acaba el carrer del Doctor Pi i Molist?

La seu del Districte (antic Institut Mental) i la plaça del Virrei Amat

c) Quins elements urbans marquen el principi i el final?

Els diapasons i les palmes, juntament amb els dos estanys amb brolladors d’aigua Aneu a la parada d’autobús més propera i fixeu-vos en la informació que proporciona. a) Quantes línies d’autobús hi passen? Poseu-hi els números.

Hi passen nou línies: 11, 31, 32, 47, 50, 51, 82, N1 i N6 b) Quines són les línies de metro que hi ha més a prop? Indiqueu-ne les parades corresponents.

Línia 4 (groga): parada Llucmajor, i Línia 5 (blava): parada Virrei Amat

Identifiqueu el passeig de Verdum i el passeig d’Urrutia a la fotografia aèria, tot ajudant-vos del plànol de la pàgina 11.

Heu observat quatre grans eixos viaris de Nou Barris: Fabra i Puig, Doctor Pi i Molist, Verdum i Urrutia. a) Marqueu quines d’aquestes característiques compleixen cadascun d’ells.

Voreres amples als laterals Calçada al mig Arbres Mobiliari urbà singular Activitat comercial important Molta circulació de vehicles

Pg. Fabra i Puig

C. Dr. Pi i Molist

Pg. Verdum

Pg. Urrutia

q q q q q q

q q q q q q

q q q q q q

q q q q q q

b) Quines d’aquestes quatre vies són un bulevard?

El passeig de Fabra i Puig, el carrer del Doctor Pi i Molist i el passeig de Verdum c) Digueu quines característiques tenen els bulevards a Nou Barris.

Els bulevards a Nou Barris són vies amples, calçada al mig, voreres amples als laterals, arbres, mobiliari urbà singular, amb una important activitat comercial i molta circulació de vehicles i vianants

Manual del professor

Itinerari De Santa Eulàlia de Vilapicina al Parc Central

27

Parada 6:

‹Lloc:€

L’Institut Mental

28

plaça del Districte i pati interior

Menjador

Habitacions dels malalts

Cuina

Forn de pa

Horts

Taller de costura

Aprenguem de Nou Barris

Manual del professor

L’Institut Mental Marqueu sobre el plànol de la pàgina 11 l’Institut Mental, ara Seu del Districte.

Com descriuríeu un institut mental?

(Pregunta oberta)

Marqueu sobre la foto aèria de la pàgina 26 on us trobeu i pinteu els pavellons que encara queden dempeus. a) Quina forma tenen els pavellons?

q q

Quadrats Circulars

q q

Rectangulars Triangulars

Visiteu un dels patis. a) Identifiqueu en quin pati esteu i marqueu-lo sobre la fotografia aèria de la pàgina 26. b) Encercleu les funcions que creieu que tenien els patis interiors entre els pavellons.

q q

Proporcionar llum Crear ambients tranquils

q q

Crear espais controlats per passejar Permetre una millor ventilació

q q

Fer horts Fer fogueres

c) A partir de les fotografies, com us imagineu que vivien els malalts en aquest mental?

(Pregunta oberta)

d) Descriviu quines activitats podien fer un dia de cada dia els malalts.

Assistir als diferents tallers de manualitats que s’organitzaven, ajudar a la bugaderia, costura, etc., però sobretot podien treballar en els extensos horts que hi havia e) Ha canviat la vostra idea inicial de mental. Per què?

(Pregunta oberta)

Manual del professor

Itinerari De Santa Eulàlia de Vilapicina al Parc Central

29

Parada 6:

‹Lloc:€

La Seu del Districte

pati interior

Fotografia de la Seu del Districte de Nou Barris

Relacioneu amb fletxes cada institució amb el seu òrgan directiu i amb la persona responsable.

Institució

Òrgan responsable

Persona responsable

Districte

Consell escolar

President

Escola pública

Junta directiva

Regidor

Club esportiu

Consell del Districte

Director

En quins dels següents temes creieu que pot tenir competències un districte municipal i en quins no?

Autopistes Neteja de la ciutat Casernes militars Activitats culturals Equipaments esportius Control aeri Jardins i parcs

30

Aprenguem de Nou Barris

qSí qSí qSí qSí qSí qSí qSí

qNo qNo qNo qNo qNo qNo qNo

Manual del professor

La Seu del Districte A quin departament o servei del Districte creieu que li correspon cadascun d’aquests assumptes?

Anoteu els números a la casella corresponent.

Direcció de Serveis de Llicències i Espai Públic Gestiona les obres i el manteniment d’edificis municipals, la concessió de llicències i la realització d’inspeccions.

Direcció de Serveis a les Persones Li competen aquelles temàtiques relatives a les persones (serveis socials, promoció de la cultura i l’esport, educació, serveis per grups de població...).

3

1

Saber quines escoles hi ha al barri

2

Dissenyar un cartell per a una festa al carrer

3

Netejar una plaça bruta i plena de deixalles

4

Retirar un cotxe abandonat al carrer

5

Controlar les despeses i ingressos del Districte

6

Conèixer la història dels barris

7

Garantir que un conveni entre el Districte i una associació és legalment correcte

8

Anotar un canvi de domicili al Padró

9

Organitzar una cursa popular

10 12

1 9 11

Oficina d’Atenció al Ciutadà Proporcionen als ciutadans i ciutadanes interessats informació relativa a la ciutat i faciliten la tramitació de la major part de gestions municipals, com per exemple alta de domicili al Padró Municipal d’Habitants, certificat de pagament d’un impost municipal, etc. També registra qualsevol escrit adreçat a l’Ajuntament.

8

Arxiu Municipal Conserva i facilita la consulta de la documentació produïda i rebuda pel Districte i d’aquella que els ciutadans hagin dipositat a l’Arxiu. També recull tota la informació relativa a la història dels barris.

6

Direcció de Serveis Generals Gestiona els aspectes administratius del Districte, com ara els contractes, els pagaments, les subvencions, el personal...

5

Comunicació i Qualitat Té cura de la qualitat dels serveis que presta el Districte; s’encarrega de tot allò que tingui a veure amb la comunicació de les activitats i serveis (cartells, agendes d’actes, relació amb els mitjans de comunicació, campanyes), etc.

2

Departament de Serveis Jurídics – Secretaria S’ocupa de les qüestions legals relatives al funcionament del Districte.

7

10 Donar un permís per obrir una botiga

11 Orientar una família que s’ha quedat sense feina i no té recursos

Guàrdia Urbana Entre d’altres ofereix els següents serveis: millorar la fluïdesa del trànsit i la seguretat viària; assistir i informar en casos d’auxili; fer inspeccions i comprovacions del medi ambient, sorolls, obres, etc.

Manual del professor

4

12 Construir una plaça nova

13

13 Comprovar el nivell de soroll de les motos Itinerari De Santa Eulàlia de Vilapicina al Parc Central

31

Autoavaluació

‹Lloc:€ pati interior

Relacioneu amb fletxes cada fotografia amb el nom que li correspon.

q

C. Doctor Pi i Molist (anys trenta)

q

Església de Santa Eulàlia

q

Seu del Districte

L’hostal d’en Pere d’Artés té un element medieval que caldria conservar. Quin creieu que és? a) la porta

b) la finestra gòtica

c) la teulada

d) el nom

La reconstrucció de la capella de Santa Eulàlia durant el segle XVIII va suposar... a) ampliar-la

b) pintar les parets de blanc

c) dedicar-la a Santa Eulàlia

d) traslladar-la al pg. de Fabra i Puig

Can Basté va ser una casa senyorial important al segle XVIII com ho demostra l’existència de... a) dues entrades

b) tres plantes

c) esgrafiats a les façanes

d) un ampli vestíbul

L’actual plaça del Virrei Amat és sobretot... a) una plaça petita

b) una plaça gran per al lleure i el joc

c) una plaça circular

d) una plaça tranquil·la

L’actual pg. de Fabra i Puig és...

32

a) una rambla

b) un bulevard

c) un carrer de vianants

d) una via ràpida

Aprenguem de Nou Barris

Manual del professor

Autoavaluació La finalitat del carrer del Doctor Pi i Molist a principis del segle XX era... a) obrir un carrer per als autobusos

b) dedicar un carrer al doctor Pi i Molist

c) continuar el pg. de Fabra i Puig

d) unir l’Institut Mental amb la pl. Virrei Amat

L’Institut Mental era un edifici... a) com n’hi havia molts a Barcelona

b) com els antics manicomis

c) grandiós, singular i únic a Barcelona

d) mancat de tota mena de serveis

Un dels objectius dels districtes de la ciutat de Barcelona és... a) cobrar impostos

b) apropar l’Ajuntament a la ciutadania

c) organitzar festes de fi de curs

d) tractar malalties psiquiàtriques

10

De tota la visita, què heu trobat més interessant? Per què?

(Pregunta oberta)

11

De tots els edificis que heu vist, quin us ha agradat més i per què?

(Pregunta oberta)

12

Penseu que s’ha de conservar? Per què?

(Pregunta oberta)

Manual del professor

Itinerari De Santa Eulàlia de Vilapicina al Parc Central

33

Textos complementaris i activitats a l’aula

Informació

Textos sobre les diferents parades del recorregut

A continuació teniu deu textos amb una sèrie d’activitats graduades per dificultat per fer. Feu grups de tres-quatre i treballeu-los segons us indiqui el professor/a.

Al final d’aquesta unitat didàctica, us proposem que organitzeu un debat a l’aula sobre alguna de les qüestions següents: Els carrers: per als cotxes o per als vianants?

Equipaments públics: pocs o massa?

Els edificis antics: és important conservar-los?

El comerç: revitalització de la vida als barris?

Salut mental: tan important com la física?

O qualsevol altre tema que l’itinerari us hagi suggerit.

Manual del professor

Itinerari De Santa Eulàlia de Vilapicina al Parc Central

37

nformació:

Text 1: Els Quatre Camins

A

questes són les principals vies que unien la ciutat de Barcelona amb la resta dels pobles de la rodalia.

Nou Barris, com altres indrets de Barcelona, conserva restes d’un passat romà: es tracta dels Quatre Camins, que és una cruïlla de dos camins d’origen romà primer, i medieval després. Al voltant d’aquest encreuament es va anar creant el nucli de Santa Eulàlia de Vilapicina, tenint com a lloc de referència l’església amb el mateix nom.

Els camins eren coneguts amb el nom de: m Camí de Sant Iscle m Camí d’Horta, que rebia dos noms diferents (camí de Piferrer i camí de Vilapicina) Des d’aquí es podia anar a quatre llocs diferents: m Pel camí de Sant Iscle: a Sant Cugat i a la ciutat de Barcelona m Pel camí d’Horta: a Sant Andreu (camí de Piferrer) i a Horta –abans Sant Joan d’Horta– (camí de Vilapicina) Encara avui dia, queden restes d’aquests quatre camins, com per exemple en el nom d’alguns carrers, en el traçat viari o bé per les construccions que es van alinear a banda i banda d’aquestes vies.

38

Aprenguem de Nou Barris

Manual del professor

ctivitats:

Els Quatre Camins

1. Comprensió lectora 1.1 Què són els Quatre Camins?

L’encreuament de dos camins d’origen romà primer, i medieval després 1.2 Quins són?

El camí d’Horta i el camí de Sant Iscle 1.3 Imagineu que sou un comerciant d’època medieval, cap a quins dos llocs podríeu anar si prenguéssiu l’anomenat camí d’Horta?

D’una part, cap a Horta, i de l’altra, cap a Sant Andreu del Palomar 1.4 I si agaféssiu l’antic camí de Sant Iscle?

D’una part, cap a Barcelona (Barcinona en aquells moments), i de l’altra, cap a Sant Cugat 1.5 Com es deia el nucli medieval on es creuaven els Quatre Camins?

Santa Eulàlia de Vilapicina

2. Explicació 2.1 Per què aquesta barriada es deia Santa Eulàlia de Vilapicina?

Perquè el centre al voltant del qual s’organitzava la vida de la gent i totes les activitats era l’església de Santa Eulàlia de Vilapicina

3. Relació text–itinerari 3.1 Es conserven avui en dia testimonis del traçat d’aquests antics camins. Quins són aquests testimonis?

Hi ha carrers actuals que ens donen testimoni de l’antiga xarxa viària, bé pel seu traçat, bé pel seu nom: carrer de Vilapicina, carrer de Sant Iscle, carrer de Piferrer.

Existeixen també construccions que donen testimoni de l’alineació d’edificis a banda i banda d’aquests camins: església de Santa Eulàlia de Vilapicina, Can Basté, l’arc que uneix aquestes dues construccions

Manual del professor

Itinerari De Santa Eulàlia de Vilapicina al Parc Central

39

nformació:

Text 2: El carrer de Pere d’Artés

A

l carrer de Pere d’Artés trobeu el conjunt històric de Santa Eulàlia de Vilapicina. Aquest espai es va començar a configurar al llarg de l’edat mitjana.

Els edificis més destacats que el formen són tres: 1. Ca n’Artés, que era un hostal medieval del segle XV on s’allotjaven els viatgers, i on ara hi ha botigues i habitatges. Encara avui dia, conserva elements arquitectònics d’aquesta època: la porta i una finestra.

2. L’església, que es va construir al segle X i es va ampliar al segle XVIII. 3. Can Basté, masia del segle XVII, que es va reformar en un casalot senyorial al segle XVIII, i ara té la funció de centre cívic.

A més, també hi trobem un pont, que és una construcció del segle XVIII que uneix l’església amb Can Basté. Per sota, passava l’antic camí de Vilapicina que unia Sant Andreu amb Horta.

Aquest conjunt ha anat canviant al llarg del temps, però encara conserva l’ambient d’un passat llunyà, durant 1000 anys l’església ha estat el centre de la barriada de Santa Eulàlia i ara representa la seva història.

Per aquest motiu, al llarg de la seva història, aquest racó de Nou Barris ha estat sempre un lloc de reunió dels veïns i veïnes de la rodalia. Actualment també continua sentho i a més potenciat per tota l’activitat social i cultural que genera el Centre Cívic de Can Basté.

40

Aprenguem de Nou Barris

Manual del professor

ctivitats:

El carrer de Pere d’Artés

1. Comprensió lectora 1.1 Quines construccions podem trobar al carrer de Pere d’Artés?

Un hostal, una església, un casalot i un pont 1.2 Quin edifici és el més antic i quin el més modern?

L’església i Can Basté 1.3 Per on s’anava d’Horta a Sant Andreu?

Pel carrer de Vilapicina 1.4 A quina barriada de Nou Barris es troba el carrer de Pere d’Artés?

Santa Eulàlia de Vilapicina

2. Explicació 2.1 Es creu que el carrer de Pere d’Artés és dels més antics de Nou Barris, per què?

Perquè hi ha edificis del segle X 2.2 Per què creieu que durant tants anys aquest carrer ha estat un lloc de reunió?

Perquè hi ha una església

3. Relació text-itinerari 3.1 Ordeneu cronològicament la construcció i les remodelacions dels edificis del conjunt històric de Santa Eulàlia de Vilapicina, des de la seva creació a l’actualitat.

Església ..........................................................................segle X Hostal Ca n’Artés ......................................................segle XV Masia Can Basté ........................................................segle XVII Església (ampliació) Can Basté (casalot)....................................................segle XVIII Hostal (botigues i habitatges) Can Basté (centre cívic)............................................segle XX

Manual del professor

Itinerari De Santa Eulàlia de Vilapicina al Parc Central

41

nformació:

Text 3: L’hostal d’en Pere d’Artés

A

quest edifici era un hostal medieval. Habitualment, aquesta mena de construccions es trobaven situades al costat dels camins. La seva funció era allotjar els viatgers i els seus cavalls, mitjà de transport d’aquell temps. Recordeu que molt a prop d’aquí es creuaven dos camins que permetien anar a Sant Cugat, Horta, Sant Andreu i Barcelona.

Després de l’incendi que va patir i que va destruir part de la seva estructura original, encara avui dia podem trobar dos elements arquitectònics ben conservats: m la porta d’arc de mig punt m una finestra d’arc apuntat Actualment, hi ha dues botigues a la planta baixa i dos habitatges a la planta de dalt.

Ca n’Artés era propietat de Pere d’Artés, cortesà dels darrers reis catalans i mecenes d’algun artista als segles XIV i XV, que feia estades freqüents en aquesta zona.

42

Aprenguem de Nou Barris

Manual del professor

ctivitats:

L’hostal d’en Pere d’Artés

1. Comprensió lectora 1.1 Què és un hostal?

Un edifici que allotja viatgers i es troba en un lloc de comunicació 1.2 Qui era el propietari de l’hostal?

Pere d’Artés 1.3 A què es dedicava el propietari de l’hostal?

Era un cortesà i mecenes d’artistes 1.4 Quina va ser la causa de la destrucció d’una part de la seva estructura?

Un incendi

2. Explicació 2.1 Quins tipus d’arcs es van donar al llarg de l’edat mitjana?

Arc apuntat i arc de mig punt 2.2 Busqueu informació sobre què és un mecenes.

Persona de bona posició econòmica que es dedica a ajudar artistes i promocionar actes culturals en general

3. Relació text-itinerari 3.1 Expliqueu la raó per la qual existia un hostal en aquest lloc i no en un altre.

Era un lloc per on passava un camí important

Manual del professor

Itinerari De Santa Eulàlia de Vilapicina al Parc Central

43

nformació:

Text 4: L’església de Santa Eulàlia de Vilapicina

L’

església té més de 1000 anys d’història. Però la que podem observar avui en dia només en té uns 300, aproximadament. Per això, cal que pugueu identificar-les totes dues: m La primera correspon a la construcció medieval del segle X (encara podeu observar les restes que es conserven a la capella del Santíssim i al mur exterior de sota el pont) i que es correspon amb el perímetre marcat del dibuix de la planta (mireu el plànol que apareix a la pàgina 16). m La segona correspon a l’ampliació que es va fer al segle XVIII (més tard es van afegir dues obertures al campanar) i que observeu sense marcar.

L’anàlisi de la planta us permet arribar a dues conclusions: a) A la primera església s’entrava pel lateral i l’absis estava a l’actual capella del Santíssim. b) L’ampliació es va fer aprofitant la longitud de l’església medieval, perquè calia respectar el traçat de l’antic camí d’Horta.

Un dels principals motius per què s’amplià al segle XVIII l’església va ser la necessitat de tenir un edifici prou gran on poguessin estar tots els habitants de la parròquia, ja que a causa de la prosperitat agrícola del camp català en aquell moment, la població havia augmentat considerablement. Això va permetre, alhora, que els propietaris agrícoles poguessin invertir en l’ampliació de l’església.

44

Aprenguem de Nou Barris

Manual del professor

ctivitats:

L’església de Santa Eulàlia de Vilapicina

1. Comprensió lectora 1.1 Quan es va construir la primera església?

Al segle X 1.2 On es troben les restes que encara es conserven de la primera església?

A la capella del Santíssim i al mur que hi ha a sota el pont 1.3 Quan es va ampliar l’església?

Al segle XVIII 1.4 Per on s’entrava a l’església medieval?

Pel lateral

2. Explicació 2.1 Per què es va ampliar l’església?

Perquè calia una església més gran perquè hi cabés tothom, i perquè gràcies a la bonança econòmica els propietaris agrícoles van invertir en aquesta remodelació 2.2 Digueu dues diferències entre les dues esglésies.

La medieval era més petita que la del segle XVIII A la medieval s’entrava pel lateral i a la del segle XVIII s’entrava pels peus

3. Relació text-itinerari 3.1 Per què quan es va ampliar l’església no es va mantenir la situació de l’absis?

Perquè pel peus passava l’antic camí d’Horta i, per tant, era impossible seguir construint cap a aquesta direcció. Només hi havia la possibilitat de seguir construint tot seguint el marge del camí

Manual del professor

Itinerari De Santa Eulàlia de Vilapicina al Parc Central

45

nformació:

Text 5: Can Basté

A

quest casalot destaca per ser la construcció més vistosa dins el conjunt històric de Santa Eulàlia de Vilapicina. Com l’església de Santa Eulàlia i l’hostal de Ca n’Artés, Can Basté es trobava localitzat a prop de l’encreuament dels quatre camins. Actualment, aquesta antiga masia és una de les darreres que resten dempeus a Nou Barris. La història de Can Basté té més de tres-cents anys i ha passat per quatre etapes fins a convertir-se en l’actual centre cívic: 1. Al segle XVII, era una masia d’aspecte molt semblant a d’altres de la rodalia, com és el cas de Can Solà, amb una teulada central més elevada i dues laterals més baixes.

2. A final del segle XVIII, és objecte d’una profunda reforma per donar-li una presència senyorial i es converteix en un casalot quadrat amb una teulada de quatre aigües. Les quatre façanes es guarneixen amb esgrafiats d’inspiració clàssica grega com era costum a l’època. A més, en aquest mateix segle XVIII es construeix el pont que uneix Can Basté amb l’església, tot coincidint amb l’ampliació d’aquesta. Els esgrafiats, que s’estenen també al pont i a la façana de l’església, creen una mateixa unitat arquitectònica. Aquestes millores i ampliacions es van produir gràcies a la prosperitat agrícola de la masia, especialment pel conreu de la vinya i la producció de vi (la masia de Can Basté tenia dues premses de vi i un celler espectacular). Com era costum, el nom del casalot procedia dels masovers, els Basté, que en aquella època administraven la masia i les terres de conreu.

3. Al llarg del segle XIX i bona part del XX, Can Basté va passar per mans de diferents masovers, i va patir diverses remodelacions: com la construcció del mercat de la Mercè en terrenys de l’hort annex a la masia.

4. El 1980, l’Ajuntament de Barcelona va comprar-la, i el 1995, es va inaugurar com a centre cívic, funció que té actualment. Aquesta transformació ha suposat una profunda remodelació: m S’han restaurat les façanes i el pont, i s’han recuperat els esgrafiats. m S’han enderrocat els annexos que envoltaven la planta baixa i s’ha construït un mur pel carrer de Pere d’Artés. m L’entrada principal ha canviat, ja que abans estava al passeig de Fabra i Puig i ara es troba a la façana del carrer de Pere d’Artés. m A l’interior s’han modificat completament les plantes superiors i l’escala d’accés, tot i que la planta baixa i el celler encara ens permeten imaginar com era l’interior d’aquest casalot en segles passats.

46

Aprenguem de Nou Barris

Manual del professor

ctivitats:

Can Basté

1. Comprensió lectora 1.1 Dins de quin conjunt històric es troba Can Basté?

Dins el conjunt històric de Santa Eulàlia de Vilapicina format per l’església de Santa Eulàlia, l’hostal de Ca n’Artés, el pont i Can Basté 1.2 A quin segle té lloc la transformació de Can Basté en casa senyorial?

Al segle XVIII 1.3 Quin és l’origen del nom de Can Basté?

Com era costum a l’època, el nom del casalot procedia dels masovers, els Basté, que al segle XVIII administraven la masia i les terres de conreu 1.4 Quin any va començar a funcionar Can Basté com a centre cívic?

L’any 1995

2. Explicació 2.1 En quins dos moments Can Basté ha estat objecte de remodelacions profundes? Justifiqueu la resposta El primer moment va ser al segle XVIII amb l’ampliació i la decoració de les seves façanes amb esgrafiats. El segon moment ha estat la transformació en centre cívic, que ha suposat la modificació d’algunes zones del casalot i la restauració d’altres 2.2 Quins altres dos edificis, juntament amb Can Basté, formaven una unitat arquitectònica? Per quin motiu es pot afirmar que formaven una unitat arquitectònica?

Es tractava de l’església de Santa Eulàlia de Vilapicina i del pont d’unió entre aquest temple i Can Basté. Els tres edificis van ser decorats exteriorment amb esgrafiats d’inspiració clàssica que guardaven una clara semblança entre si 2.3 Quines causes ens ajuden a entendre els motius de la transformació de Can Basté en casa senyorial?

La prosperitat agrícola de la masia, especialment el conreu de la vinya i la producció de vi.

Aquesta producció va motivar la instal·lació a la masia de dues premses de vi i el condicionament d’un celler de grans dimensions, tal com encara es pot contemplar actualment. Gràcies a aquesta prosperitat, la masia es va transformar en casalot senyorial

3. Relació text-itinerari 3.1 Ordeneu en una llista els elements interiors i exteriors de Can Basté que han estat modificats i en una altra llista els que han estat restaurats amb la transformació de casalot a centre cívic.

– Elements modificats: enderrocament dels annexos de la primera planta, l’entrada principal, les dues plantes superiors i l’escala d’accés – Elements conservats i restaurats: les façanes, el pont i els esgrafiats, la planta baixa i el celler

Manual del professor

Itinerari De Santa Eulàlia de Vilapicina al Parc Central

47

nformació:

Text 6: La plaça del Virrei Amat

L’

encreuament del passeig de Fabra i Puig, el carrer del Doctor Pi i Molist i l’avinguda de Borbó va donar origen a un espai que, a partir dels anys trenta, l’Ajuntament de Barcelona va urbanitzar i convertir en una plaça.

La plaça primer (1947) tenia un aspecte circular amb una gran rotonda central perquè els tramvies poguessin girar.

La plaça era un nus de comunicacions molt important per dos motius: m Organitzava, distribuïa i articulava el trànsit de vehicles provinents de les vies de circulació que hi coincidien (passeig de Fabra i Puig, carrer del Doctor Pi i Molist, avinguda de Borbó i carrer de Felip II). m Es concentraven nombroses línies d’autobusos i tramvies, i fins i tot el metro que va arribar més tard.

La segona remodelació de la plaça (1998) va canviar totalment la seva fisonomia. Les principals transformacions van ser: m El trànsit de vehicles que vénen de les vies de circulació que hi coincideixen envolten la nova plaça, però ni l’ofeguen ni la converteixen en un nus de comunicacions sorollós. m L’obertura de la ronda del Mig (carrer d’Arnau d’Oms) és molt important en l’ordenació de la circulació dels vehicles. m Les línies d’autobús són nombroses, i juntament amb el metro, permeten anar directament a qualsevol barri del districte i a bona part de la resta de Barcelona. m La remodelació ha doblat la superfície anterior. m La nova decoració i el nou mobiliari, pel seu peculiar disseny, han donat a la plaça una identitat especial que la diferencia de les altres. Això és: el paviment, la font amb brolladors i llum, els fanals i els bancs, el gran para-sol, les escultures de fusta conegudes popularment com a “peinetes” que representen palmes i diapasons, i la zona de jocs infantils.

La tercera remodelació (2012) consisteix a millorar l’accessibilitat a l’estació subterrània del metro amb ascensors i escales mecàniques.

Tot plegat, ha creat un gran espai central per al passeig i el lleure ciutadà, funció que s’ha sumat a l’anterior de ser un important nus de comunicacions.

48

Aprenguem de Nou Barris

Manual del professor

ctivitats:

La plaça del Virrei Amat

1. Comprensió lectora 1.1 Quina forma tenia la plaça abans de la remodelació del 1998?

Abans de la remodelació, la plaça era circular per la gran rotonda central construïda perquè els tramvies poguessin girar 1.2 Quins carrers coincidien a la plaça, abans de la remodelació del 1998?

Els carrers que coincidien a la plaça abans de la remodelació eren: passeig de Fabra i Puig, carrer del Doctor Pi i Molist, avinguda de Borbó i carrer de Felip II 1.3 Quin carrer és important en l’ordenació de la circulació dels vehicles, una vegada remodelada la plaça l’any 1998?

El carrer més important en l’ordenació de la circulació dels vehicles de la plaça del Virrei Amat és el carrer d’Arnau d’Oms o ronda del Mig 1.4 Quina ha estat la remodelació del 2012?

S’ha creat una nova entrada per accedir a l’estació i han fet un vestíbul inferior més gran mantenint les que ja hi havien

2. Explicació 2.1 Digueu dos motius pels quals la plaça és important.

La plaça és important perquè és un nus de comunicacions viari i un espai dedicat al passeig i al lleure ciutadà 2.2 Per què és fàcil anar des de la plaça a molts altres indrets?

Des de la plaça és fàcil anar a d’altres indrets perquè hi ha una gran quantitat de línies d’autobús, hi ha una parada de metro i perquè a més hi coincideixen molts carrers importants per a la circulació 2.3 Per què actualment la plaça és un lloc de passeig i de lleure ciutadà?

Perquè l’extensió dedicada al passeig i al lleure ciutadà s’ha doblat i perquè el nou mobiliari urbà i la decoració ho fomenten

3. Relació text-itinerari 3.1 Dels carrers que abans arribaven a la plaça, quins s’han convertit per a vianants?

Un tram del carrer de Felip II i del carrer de la Jota

Manual del professor

Itinerari De Santa Eulàlia de Vilapicina al Parc Central

49

nformació:

Text 7: El passeig de Fabra i Puig

L’

actual passeig de Fabra i Puig ha tingut tres etapes diferents: rambla, passeig i bulevard. Anem a analitzar-ne l’evolució.

A final del segle XIX, era una rambla com la de Barcelona: dues voreres estretes als costats, una rambla central amb plataners i dos carrils per als vehicles. D’aquesta etapa podríem destacar que: m El 1875, l’Ajuntament de Sant Andreu de Palomar en va iniciar la urbanització. L’objectiu era connectar els nuclis de Santa Eulàlia de Vilapicina i Horta amb la vila de Sant Andreu. Anava des del carrer Gran de Sant Andreu fins al carrer Vilapicina. m A banda i banda, es van obrir nous carrers paral·lels i perpendiculars, semblants als de l’Eixample de Barcelona. Les cases que es van construir eren de planta baixa i un pis.

Dels edificis que existien, nosaltres ens fixarem només en tres: m La parròquia de Santa Eulàlia de Vilapicina, situada davant de la plaça del Virrei Amat. Es va començar a construir l’any 1885. Això va ser gràcies al fet que la família Solà va cedir part dels terrenys de la seva masia. Les obres es van allargar més d’un segle i no va ser fins al 1996 que es va acabar la façana principal, d’aquí el seu aspecte tan modern. m El Centre Moral Eulalienc, situat davant de la parròquia. Tenia com a objectiu promoure i difondre la religió catòlica mitjançant conferències, lectures i activitats de lleure. m La casa del número 211, que és encara una mostra de les cases de planta baixa i un pis d’aquella època.

A mitjan segle XX, es va convertir en un passeig: va desaparèixer la rambla central, es van ampliar les voreres laterals i es van construir sis carrils per al trànsit de vehicles. D’aquesta etapa destacaríem que: m Es va convertir en una via ràpida. m Les cases van anar desapareixent i van ser substituïdes per blocs de pisos a causa del fort augment de la població que va tenir el barri per la immigració. m Es va allargar fins al turó de la Peira.

Ara, el passeig s’ha convertit en un bulevard, és a dir, és un eix comercial, amb voreres amples, quatre carrils per al trànsit de vehicles i un mobiliari urbà exclusiu que es repeteix a la resta de bulevards del districte.

50

Aprenguem de Nou Barris

Manual del professor

ctivitats:

El passeig de Fabra i Puig

1. Comprensió lectora 1.1 Per quines tres etapes diferents ha passat el passeig de Fabra i Puig?

El passeig ha passat per tres etapes diferenciades: rambla, passeig i bulevard 1.2 Quin era l’objectiu de construir la rambla?

La rambla es va construir per connectar els nuclis de Santa Eulàlia de Vilapicina i Horta amb la vila de Sant Andreu de Palomar 1.3 Com eren les primeres cases que es van construir a la rambla?

Les primeres cases eren de planta baixa i un pis 1.4 Sabríeu dir què és un bulevard?

Un bulevard és un eix comercial de voreres amples

2. Explicació 2.1 Per què un església antiga com la de Santa Eulàlia té una façana tan moderna?

Perquè durant molts anys no es va poder construir la façana, i no va ser fins al 1996 que es va poder acabar 2.2 Quina etapa podia permetre una major quantitat de vehicles? Per què?

De les tres etapes, la que podia permetre una major quantitat de vehicles era la de passeig, ja que tenia sis carrils 2.3 Per què les cases de principi del segle XX han anat desapareixent?

Perquè el nombre d’habitants ha anat augmentant i s’han substituït aquestes cases per blocs d’edificis on poden viure més persones

3. Relació text-itinerari 3.1 Per què Fabra i Puig és un bulervard?

Perquè és un eix comercial, amb voreres amples, i amb força circulació viària. A més, el mobiliari urbà i la decoració comuna amb altres vies del districte l’identifiquen com a tal

Manual del professor

Itinerari De Santa Eulàlia de Vilapicina al Parc Central

51

nformació:

Text 8: El carrer del Doctor Pi i Molist

L’

any 1916, l’Ajuntament de Barcelona va construir un nou carrer no gaire comú al territori de l’actual districte de Nou barris. Ben aviat seria conegut pels veïns de la rodalia com a “passeig del Manicomi”. Es tractava d’un carrer molt ample i de traçat completament recte. Només la rambla de Santa Eulàlia el superava en amplitud i aspecte de carrer de gran ciutat. La resta de carrers eren estrets i no tenien ni voreres ni arbres.

El nou carrer havia estat construït per enllaçar la rambla de Santa Eulàlia i la plaça del Virrei Amat amb el Manicomi o Institut Mental de la Santa Creu i de Sant Pau. Per això finalitzava justament davant de l’entrada principal del Manicomi i n’oferia una espectacular perspectiva a mesura que els vianants s’hi apropaven.

Ara el carrer del Doctor Pi i Molist és una de les principals portes d’entrada a la meitat nord del districte de Nou Barris, ja que hi passen nombroses línies d’autobús i pel seu subsòl es va excavar als anys setanta el túnel del metro de la línia 4, entre les estacions de Maragall i Llucmajor.

A partir de 1999, el carrer es remodela amb nous fanals, bancs i voreres que l’identifiquen com un dels bulevards de Nou Barris, juntament amb el passeig de Fabra i Puig i el passeig de Verdum.

El nom del carrer procedeix del metge Emili Pi i Molist (1824-1892), que va ser el principal impulsor del projecte de construcció del Manicomi. Més tard, un cop construït el carrer, es va tenir l’encert de dedicar-li el nom.

52

Aprenguem de Nou Barris

Manual del professor

ctivitats:

El carrer del Doctor Pi i Molist

1. Comprensió lectora 1.1 Quin nom ha tingut entre els veïns de la rodalia el carrer del Doctor Pi i Molist?

Passeig del Manicomi 1.2 On començava i on finalitzava el carrer del Doctor Pi i Molist?

Començava a la plaça del Virrei Amat i finalitzava davant de la porta principal de l’Institut Mental de la Santa Creu i de Sant Pau 1.3 Quina línia de metro recorre subterràniament el carrer del Doctor Pi i Molist?

La línia 4 1.4 A quina edat va morir el doctor Emili Pi i Molist?

Va morir als 68 anys (1824-1892)

2. Explicació 2.1 Descriu com era la barriada de Santa Eulàlia de Vilapicina l’any 1916.

Els seus carrers eren estrets i no tenien ni voreres ni arbres. Només la rambla de Santa Eulàlia i el carrer del Doctor Pi i Molist eren rectes i prou amplis com per semblar carrers més moderns i ben urbanitzats 2.2 Per quin motiu es va construir el carrer del Doctor Pi i Molist?

Per enllaçar la rambla de Santa Eulàlia i la plaça del Virrei Amat amb el Manicomi. Per aquest motiu finalitzava justament davant de l’entrada principal de l’Institut Mental 2.3 Per què el carrer del Doctor Pi i Molist es considera una porta d’entrada cap al nord del districte?

La línia 4 del metro i nombroses línies d’autobús passen per aquest carrer i permeten unir la meitat nord del districte amb la meitat sud i amb la resta de la ciutat

3. Relació text-itinerari 3.1 Aquest carrer forma amb d’altres vies un eix urbanístic a Nou Barris. Quins són aquests altres carrers? Quina mena d’eix formen?

Són el passeig de Fabra i Puig i el passeig de Verdum. Formen part de l’eix comercial dels bulevards de Nou Barris

Manual del professor

Itinerari De Santa Eulàlia de Vilapicina al Parc Central

53

nformació:

Text 9: L’Institut Mental de la Santa Creu i de Sant Pau

A

final del segle XIX (1889) es va inaugurar l’Institut Mental de la Santa Creu amb l’objectiu de millorar l’assistència dels malalts mentals de Barcelona. Va ser fundat pel doctor Emili Pi i Molist (director del Manicomi de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau), tot prenent com a model els millors psiquiàtrics d’Europa.

Estava situat entre Horta i Sant Andreu, relativament allunyat dels nuclis urbans, i tenia una important extensió de terreny al seu voltant –prop de 50 camps de futbol- on hi havia jardins, horts, boscos i pastures. Era un lloc amb les condicions adequades per a un bon tractament als malalts.

Es tractava d’un edifici immens. Tenia dotze pavellons i podia acollir fins a 700 malalts.

Els pavellons eren llargs i estrets amb grans finestres que permetien una perfecta ventilació i il·luminació de totes les dependències. Entre els pavellons hi havia patis interiors amb jardins que creaven un ambient de tranquil·litat i de recolliment. A més de les dependències bàsiques, habitacions, menjador i cuina, també hi havia sales de reunió, de taller, biblioteca, infermeria, banys, etc. L’edifici es dividia en dues parts iguals: una acollia els homes i l’altra les dones, que alhora se separaven per malaltia i edat.

Aquest entorn, juntament amb el tractament que rebien els malalts i les activitats que s’hi feien (agrícoles, manuals, artístiques, etc.), van fer de l’Institut Mental un dels manicomis més moderns i avançats del seu moment.

A partir de 1960, es van anar enderrocant diversos pavellons per poder construir els edificis dels polígons de Barcinova i Calinova. El 1987 van marxar els darrers malalts i el 1988 es va convertir en la Seu del Districte de Nou Barris.

Al llarg d’aquests darrers anys, també s’hi han ubicat diversos serveis (Guàrdia Urbana, Biblioteca Nou Barris, Fòrum Nord...).

54

Aprenguem de Nou Barris

Manual del professor

ctivitats:

L’Institut Mental de la Santa Creu i de Sant Pau

1. Comprensió lectora 1.1 Qui va fundar l’Institut Mental?

El doctor Emili Pi i Molist, l’any 1889 (tot i que les obres no van acabar fins al 1915) 1.2 Quin era l’objectiu de la construcció de l’Institut Mental?

Donar acollida i millorar l’assistència als malalts mentals de la ciutat de Barcelona 1.3 Per què el Mental era un edifici immens?

Perquè tenia 12 pavellons on es podien acollir fins a 700 malalts 1.4 En què es va convertir el 1988?

En la Seu del Districte de Nou Barris

2. Explicació 2.1 Quins avantatges permet un edifici amb pavellons llargs i estrets com els de l’Institut Mental?

Unes òptimes condicions de ventilació i d’il·luminació

2.2 Amb la situació geogràfica de l’Institut Mental es pretenia afavorir la recuperació dels malalts.

Per què?

La disponibilitat d’espai permetia la construcció d’un edifici gran amb unes bones condicions higièniques (ventilació i il·luminació) i també la tranquil·litat i la calma que necessitaven molts interns per a la seva recuperació 2.3 Quines activitats es realitzaven dins l’Institut Mental per complementar el bon tractament als malalts?

Activitats agrícoles, manuals, artístiques...

3. Relació text-itinerari 3.1 Expliqueu els canvis que ha sofert l’antic Institut Mental i la seva rodalia.

En els anys seixanta, es van enderrocar diversos pavellons per poder construir els polígons de Barcinova i Calinova. Des de 1988, els pavellons que encara resten són la seu de diversos serveis públics com són la Seu del Districte, la Guàrdia Urbana...

Manual del professor

Itinerari De Santa Eulàlia de Vilapicina al Parc Central

55

nformació:

Text 10: La Seu del Districte de Nou Barris

B

arcelona està dividida en 10 districtes. Els districtes són competents per decidir en tot un conjunt de matèries. D’aquesta manera es poden donar respostes més adients a les necessitats de cada barri, millorant el benestar de la seva població i potenciant la participació ciutadana. Bàsicament tenen dos objectius: m Apropar l’Ajuntament a la ciutadania. m Descentralitzar els serveis municipals.

El districte de Nou Barris és l’encarregat de: m Elaborar estudis sobre les necessitats del districte (d’infraestructures, d’urbanisme, d’habitatge, de serveis socials, de promoció cultural, de transport, de neteja, etc.). m Proposar projectes d’equipaments i serveis per al districte (escoles, centres cívics, poliesportius, biblioteques, sales de lectura, teatres, cinemes, etc.). m Estudiar les peticions i les iniciatives dels ciutadans i ciutadanes del districte. m Gestionar la part del pressupost municipal que li correspon.

El Consell del Districte és un dels òrgans de govern i de representació col·lectiva més important dels districtes. Es reuneix periòdicament en una sessió anomenada Ple del Districte per tal de deliberar i exercir les competències que se li atribueixen.

Són membres d’aquest òrgan el president del Consell, el regidor del Districte i els consellers (actualment són 15). Aquests membres representen els diferents grups polítics segons els resultats obtinguts dins del districte en les eleccions municipals que tenen lloc cada quatre anys.

Actua com a secretari del Consell el secretari del Districte, el qual pren nota de tot allò que succeeix a la reunió.

També perticipen al Ple els regidors adscrits i el gerent del Districte.

Els plens són públics i, per tant, poden assitir-hi i intervenir-hi tots els ciutadans i ciutadanes que ho desitgin, d’acord amb les normes establertes.

Operativament els districtes es doten de diversos departaments, sota la direcció del gerent del Districte.

Aquets departaments són: Serveis Tècnics, Serveis Personals, Administració, Comunicació i Qualitat i la Secretaria Tècnica Jurídica. A la vegada, cadascun està estructurat en diversos serveis.

A més, a cada districte hi ha un servei de Guàrdia Urbana, que vetlla per la prevenció i la seguretat als barris del districte.

56

Aprenguem de Nou Barris

Manual del professor

ctivitats:

La Seu del Districte de Nou Barris

1. Comprensió lectora 1.1 Quins són els dos objectius dels districtes de la ciutat de Barcelona?

Apropar l’administració a la ciutadania i descentralitzar la gestió municipal 1.2 Què és el Consell del Districte?

Un dels òrgans de govern i de representació col·lectiva més important dels districtes, que decideix i delibera sobre els temes que afecten el seu territori 1.3 Citeu algun dels membres del Consell.

Regidor del Districte, president del Consell, consellers 1.4 Digueu dues funcions dels Districtes.

Els Districtes s’encarreguen de detectar les necessitats del districte, proposar solucions i projectes per a aquestes necessitats, gestionar el pressupost municipal que li correspon...

2. Explicació 2.1 Per què la ciutat de Barcelona està dividida en districtes?

Perquè així es poden conèixer millor les necessitats i interessos de cada barri. La gestió municipal és més eficaç, i millora el benestar de la població del districte i es potencia la participació ciutadana 2.2 Per què els Districtes són els encarregats de recollir i estudiar les peticions i les iniciatives de la ciutadania?

Perquè són la part de l’Ajuntament que està més a prop de la ciutadania i, per tant, són els que millor poden saber quines són les millors solucions, propostes, projectes, iniciatives, etc 2.3 Digueu tres equipaments o serveis municipals que conegueu.

La neteja dels carrers, la recollida de mobles, la festa major del districte, els centres cívics, els projectes urbanístics...

3. Relació text-itinerari 3.1 Quin és el servei del Districte que està més directament en contacte amb la ciutadania? Per què?

El servei del Districte que està més directament en contacte amb la ciutadania és l’Oficina d’Atenció al Ciutadà (OAC), ja que és el servei que atén els dubtes, orienta sobre a qui cal adreçar-se per trobar solucions als problemes que es plantegen i recull totes les sol·licituds, peticions, suggeriments, etc., que es presenten per escrit. És, per tant, el primer servei que ha de fer servir la ciutadania quan vol dirigir-se a l’Ajuntament

Manual del professor

Itinerari De Santa Eulàlia de Vilapicina al Parc Central

57

Materials complementaris

Presentació

El manual que teniu a les vostres mans pretén donar-vos algunes orientacions, fer-vos alguns suggeriments i facilitar-vos l’accés a la informació per poder desenvolupar més còmodament la proposta didàctica amb el vostre alumnat.

Les parts en què està estructurat aquest manual són les següents: A la primera part us heu trobat l’itinerari, que consta de dues parts: m Uns exercicis introductoris que es poden dur a terme prèviament a l’aula o bé a l’inici de la ruta, i el recorregut pròpiament dit amb les parades i les activitats corresponents. m Uns textos complementaris amb unes activitats per realitzar a l’aula.

Aquesta part correspon exactament al quadern de l’alumnat, però vosaltres, a més, teniu el solucionari de les preguntes.

En aquesta segona part teniu uns materials complementaris que us poden servir de suport: m Informació històrica que complementa les descripcions i explicacions de cadascuna de les parades de l’itinerari. Es tracta d’un extracte de l’article “Santa Eulàlia de Vilapicina: tradició i modernitat”, publicat a la revista Finestrelles, núm. 11 (2000). m Un mapa conceptual del recorregut que pretén agrupar i organitzar en l’espai i en el temps les diferents parades que configuren l’itinerari. m La relació d’objectius conceptuals, procedimentals i d’actitud que justifiquen la proposta didàctica. m Una breu descripció de l’estructura interna amb un conjunt d’orientacions metodològiques per desenvolupar l’activitat. Evidentment, la proposta pretén ser flexible i, per tant, podeu adaptar-la a les vostres necessitats. m Una bibliografia de consulta. m Algunes adreces d’interès.

Esperem que el material us sigui d’utilitat i pugui adaptar-se a les vostres necessitats i a les dels vostres grups d’alumnes.

Manual del professor

Itinerari De Santa Eulàlia de Vilapicina al Parc Central

61

Santa Eulàlia de Vilapicina: tradició i modernitat Extracte de l’article publicat a la revista Finestrelles, núm. 11 (2000), editada pel Centre d'Estudis Ignasi Iglésias.

1. EL CARRER DE PERE D'ARTÉS Santa Eulàlia de Vilapicina, com altres indrets de la ciutat de Barcelona, encara conserva restes d'un passat romà. En aquest carrer de Pere d'Artés trobareu encara vestigis d'aquest període. Molt a prop d'aquí es creuaven dos camins d'origen romà, coneguts com els Quatre Camins. Aquesta cruïlla es correspon amb l'actual carrer de Sant Iscle, a l'alçada dels números 10 i 12 del mateix carrer i les galeries Virrei. El camí us permetria anar cap a Sant Cugat i a Barcelona per una banda, i per l'altra a Sant Andreu de Palomar i a Horta. Així doncs, ens trobem davant d'una zona de pas des dels seus orígens que ha arribat fins a l'actualitat gràcies al pont que podeu veure al centre del carrer.

Aquest conjunt històric es va començar a configurar al llarg de l'edat mitjana i els edificis que més el caracteritzen són l'hostal de Ca n’Artés, d'època medieval, que era allotjament de viatgers i on encara podem gaudir d’elements arquitectònics de l'època com la porta i la finestra. L'església, que està dedicada a santa Eulàlia de Mèrida, va ser construïda al segle X encara que hi ha vestigis d'una època anterior i que al segle XVIII va ser modificada i ampliada. I finalment, el casalot de Can Basté, que té el seu origen en una torre medieval i que ha sigut modificada durant la seva història. L'aspecte que actualment veiem de Can Basté, ara convertit en centre cívic, és la del segle XVIII, i dins del conjunt del carrer Pere d'Artés, és l'edifici més gran.

Però l'element més original és el pont que uneix aquests dos últims edificis. Va ser construït conjuntament amb el casalot del segle XVIII amb dues funcions diferents: com a comunicació entre els dos edificis i per mantenir i conservar el camí de Vilapicina, pas d'origen romà.

Aquest carrer recull la història més antiga de Santa Eulàlia de Vilapicina. És un lloc que encara manté un encís especial per tot aquell que passeja pel seu voltant. Els edificis que el configuren són els protagonistes d'aquest esperit del passat que no trobem a cap altre lloc del districte de Nou Barris.

Al llarg de la seva història, aquest conjunt ha estat sempre un lloc de reunió de veïns i veïnes i l'església ha sigut el centre de Santa Eulàlia durant els últims mil anys i que, actualment, també representa la seva història.

2. L'HOSTAL DE PERE D'ARTÉS La casa de Ca n’Artés és coneguda ja a l'edat mitjana. El seu origen el trobem al segle XV i el propietari d'aleshores és qui dóna nom al carrer on us trobeu. Pere d'Artés va ser un noble que feia estades freqüents a la vall d'Horta i que tenia diverses propietats en aquesta zona. Va ser un personatge conegut pel seu interès per la cultura i les arts en general, era mecenes d'escriptors importants com Francesc d'Eiximenis. Pel que fa a la política, va formar part de les corts dels reis de Catalunya i Aragó, Joan I i Martí l'Humà.

L'edifici que podeu veure devia de ser molt més ampli que l'actual i va ser conegut en aquest període com a hostal, on es donava allotjament als viatgers que passaven per la zona. Recordem que per aquí passaven camins importants i era un lloc de pas per a moltes persones que descansaven per reprendre el viatge i per fer reposar els seus cavalls, mitjà de transport d'aquell temps. Penseu que en aquesta època les distàncies i els viatges eren llargs i durs i era necessari descansar cada cert temps, fet que convertia els hostals en un element important dins de la societat d'aquell moment.

Manual del professor

Itinerari De Santa Eulàlia de Vilapicina al Parc Central

63

Ca n’Artés tenia una portalada feta de mig punt que encara podem apreciar i dues finestres acabades en arc gòtic conopial. L'edifici ha passat per diferents etapes i transformacions, però un incendi que va patir va malmetre’n la façana, va destruir part de la teulada i va causar la pèrdua d'un dels arcs conopials.

Actualment, en el mateix edifici hi ha dos habitatges diferents amb un negoci en cadascun, però no és gaire complicat entendre aquesta divisió ja que, com explicarem ara, en el fons, la propietat de Ca n’Artés, fins no fa gaire, formava part de la mateixa família.

El forn Padró i l’habitatge de la primera planta, on viu també la mateixa família Padró, és propietat de Teresa Grau. L'altre habitatge va ser propietat fins als anys seixanta de Lluís Grau Martí, que cedí més tard la propietat a Antonio Mancebo, el seu fillastre, el qual va vendre l’habitatge a un tercer fa menys d'una dècada. A la planta baixa d'aquest segon habitatge es troba una botiga de cosmètics.

Segons aquestes dades, la família Grau va tenir diferents propietats en aquesta zona i prova d'això és el nom d'un dels passatges més antics del barri de Santa Eulàlia, que es troba molt a prop de Ca n’Artés.

3. L’ESGLÉSIA DE SANTA EULÀLIA DE VILAPICINA

L’església de Santa Eulàlia de Vilapicina té més de 1000 anys d’història. Segons mossèn Clapés, els primers documents estan datats el 991 i 999 i fan referència a la venda d’una peça de terra, el primer, i a la venda d’una quarta part d’una vinya, el segon. Tot i així, la reafirmació la trobeu en un testament sacramental de l’any 1017, que es va jurar sobre «l’altar de Santa Eulàlia verge i màrtir que tenia la seva baselica al lloc que en deien Villa Picinna».

Però la que esteu observant només en té uns tres-cents aproximadament, ja que al segle XVIII es va ampliar. Malgrat això, de la primitiva església preromànica encara podeu observar les restes que es conserven: a l’esquerra, la capella del Santíssim, i a l’exterior, el mur que dóna a sota el pont.

Pel que fa a l’actual església de Santa Eulàlia de Vilapicina, l’ampliació es va fer al llarg dels segles XVII i XVIII aprofitant la longitud de la capella medieval, ja que s’havia de respectar el traçat de l’antic camí de Vilapicina que unia Sant Andreu amb Horta. Aquesta ampliació es va produir arran del creixement econòmic que va viure el camp català al llarg del segle XVIII per l’augment del comerç de vins i aiguardents amb Amèrica, i que va afectar aquestes terres, on la vinya era un dels principals conreus. Aquesta esplendor econòmica va afavorir un creixement demogràfic que va crear la necessitat d’ampliar-la. Aquesta riquesa es va reflectir no només en l’ampliació de la capella, sinó també en els esgrafiats que van cobrir la façana, juntament amb el pont i la masia de Can Basté, que va donar una imatge d’unitat. Actualment, una xarxa cobreix la façana i, per tant, seria bo que també es portés a terme una rehabilitació que retornés l’antiga uniformitat.

Posteriorment, es van afegir les dues obertures laterals del campanar, ja que originàriament tan sols en tenia una, com ho demostren els gravats de Lola Anglada, que reflecteixen aspectes quotidians de la ciutat de Barcelona del segle XVIII. Encara avui dia, podreu observar com s’hi van afegir, ja que se n’aprecien les línies d’unió.

La darrera intervenció es va produir quan es va enfonsar la coberta de la capella del Santíssim i van quedar al descobert els paraments de la capella medieval. Va ser aleshores quan es van estudiar els

64

Aprenguem de Nou Barris

Manual del professor

elements arquitectònics de l’antiga construcció. La restauració es va fer seguint el criteri de deixar sense enguixar les parts primitives i enguixant les parts de l’estructura del segle XVIII.

4. LA MASIA DE CAN BASTÉ Aquest casalot constitueix la construcció més vistosa dins el conjunt històric del carrer Pere d’Artés i una de les darreres masies que encara resten dempeus a Nou Barris. Com l’església de Santa Eulàlia i l’hostal de Ca n’Artés, Can Basté es trobava localitzada a la vora de l’antic camí de Sant Andreu a Horta.

La història de Can Basté té més de tres-cents anys i ha passat per diverses etapes fins a esdevenir l’actual centre cívic.

Els seus orígens es remunten al segle XVII, quan es bastí una masia de teulada central més elevada i dues de laterals més baixes, partint d’una construcció anterior. Aquesta estructura era semblant a la que tenien altres masies dels voltants com Can Solà. Aleshores el casalot era propietat de la baronia de Creixell.

A final del segle XVIII, l’edifici va tenir una profunda transformació per dotar-lo d’un aire senyorial i es va convertir així en un casalot quadrat amb una teulada de quatre aigües. Es construí també, en aquest moment, el pont que l’uneix amb l’església, tot coincidint amb l’ampliació d’aquesta. Les façanes de Can Basté, del pont i de l’església es forniren amb esgrafiats de motius geomètrics d’inspiració clàssica habituals a l’època com frontons i columnes. Aquestes millores i ampliacions s’expliquen gràcies a la producció de vi i al conreu de la vinya com testimonien dues premses i un celler espectacular. Com era costum en aquell moment, tot i ser propietari Antoni Nadal –ric fabricant d'indianes–, el nom del casalot procedia dels masovers, els Basté, que administraven la masia i les terres de conreu que pertanyien a la propietat.

Durant el segle XIX i bona part del XX, Can Basté va passar per mans de diversos propietaris com Pere Pous i Bages, els Marés, la família Fargas... Va desenvolupar les funcions de rectoria i de magatzem de flors artificials i va patir altres remodelacions com va ser la construcció del mercat de la Mercè en els terrenys de l’hort annex a la masia.

Finalment, el 1980, l’Ajuntament de Barcelona va comprar l’edifici i el 1995 es va convertir en centre cívic, funció que manté actualment. Aquest fet va suposar una profunda remodelació de l’edifici: restauració de les façanes del casalot i el pont, tot recuperant els esgrafiats; enderroc dels annexos de la planta baixa, canvi d’ubicació de l’entrada principal: abans a Fabra i Puig, ara al carrer de Pere d’Artés, finalment, modificació de la distribució interior i de l’escala d’accés, tot mantenint elements com el vestíbul i el celler que encara ens permet imaginar com era l’interior en segles passats.

Actualment, a més d’organitzar i acollir les diverses activitats socials i culturals pròpies d’un centre cívic, s’està constituint com un espai de referència fotogràfica en el conjunt de la ciutat de Barcelona.

5. LA PLAÇA DEL VIRREI AMAT L’encreuament del passeig de Fabra i Puig, del carrer del Doctor Pi i Molist i de l’avinguda de Borbó va donar origen a un espai que, a partir dels anys trenta, l’Ajuntament va urbanitzar i va convertir en una

Manual del professor

Itinerari De Santa Eulàlia de Vilapicina al Parc Central

65

plaça. Ja en aquell temps, pels seus voltants, existien algunes edificacions, la majoria de les quals han desaparegut. A la banda del passeig de Fabra i Puig amb el carrer del Doctor Pi i Molist hi havia la nova església de Santa Eulàlia, el 1895. On ara hi ha el gratacels de “La Caixa” hi havia la masia de Can Sitjar. I gairebé tocant l’avinguda de Borbó, es podia apreciar la fàbrica anomenada “el Tint”, dels germans Santaló.

Inicialment, la plaça presentava un aspecte quadrat, gairebé sense pavimentar. Anys després, per tal de facilitar el gir dels tramvies que la circumdaven, es va construir una gran rotonda central. A partir d’aquell moment, l’indret va adquirir una funció de nus de comunicacions per la seva capacitat de distribuir i articular el trànsit de vehicles provinents de les vies de circulació que hi confluïen (passeig de Fabra i Puig, carrer del Doctor Pi i Molist, avinguda de Borbó i carrer de Felip II), i per la concentració de línies d’autobús i tramvia. El metro fou inaugurat el 1958 amb l’actual línia 5. L’arribada de nova població, va provocar que es comencessin a erigir nous habitatges pels voltants de la plaça, els quals, dels anys cinquanta fins a l’actualitat han anat substituint progressivament les antigues edificacions existents, llevat de l’església de Santa Eulàlia, la façana de la qual es va acabar el 1998.

L’actual plaça és el resultat d’una profunda remodelació a partir de 1998. La xarxa viària l’envolta però sense ofegar-la ni convertir-la en un nus de trànsit i soroll. L’obertura de la ronda del Mig (carrer d’Arnau d’Oms) ha estat decisiva per ordenar el trànsit.

Les línies d’autobús confluents són diverses i, juntament amb el metro, permeten desplaçar-se a qualsevol barri del districte i a bona part de la resta de Barcelona.

El resultat ha estat doblar-ne la superfície i introduir nova decoració i nou mobiliari que, pel seu peculiar disseny, ha donat a la plaça una identitat especial que la diferencia d’altres. S’ha configurat un gran espai central per al passeig i el lleure ciutadà, sumant a la seva funció de nus viari la de centre del sud del districte, una “plaça de Catalunya de Nou Barris”.

La tercera remodelació del 2012 ha estat la millora de l’accessibilitat a l’estació subterrània del metro amb ascensors i escales mecàniques.

6. EL PASSEIG DE FABRA I PUIG (ANTIGA RAMBLA DE SANTA EULÀLIA) El 1875, l’Ajuntament de Sant Andreu de Palomar va iniciar la urbanització d’una rambla per connectar els nuclis de Santa Eulàlia de Vilapicina i Horta amb Sant Andreu. Anava del carrer Gran de Sant Andreu al carrer de Vilapicina.

A banda i banda, es van obrir nous carrers paral·lels i perpendiculars que van formar illes quadrades.

La forma urbana era similar a l’Eixample de Barcelona, però els habitatges eren molt més petits, de planta baixa i un pis. Un exemple que ha sobreviscut fins a l’actualitat és el de la casa situada al número 211 del passeig.

El primer edifici important es va situar davant la plaça del Virrei Amat: la parròquia de Santa Eulàlia.

Es va començar a construir l’any 1885 gràcies al fet que la família Solà va cedir una part dels terrenys de la seva masia, que porta el mateix nom. Per manca de diners, les obres es van allargar més d’un segle, fins a l’any 1998, quan es va acabar la façana principal, d’aquí el seu aspecte modern.

66

Aprenguem de Nou Barris

Manual del professor

Un altre edifici, que data de 1890, era un local per acollir el Centre Moral Eulalienc. Aquesta institució tenia l’objectiu de promoure i difondre la religió catòlica, mitjançant conferències, lectures i activitats de lleure. Actualment ha desaparegut i al seu lloc s’ha construït un bloc de pisos, que correspon als números 215-217 i 219-221.

A mitjan d’aquest segle hi va haver un fort augment de la població per la immigració. Les casetes baixes van anar desapareixent i, progressivament, van ser substituïdes per blocs de pisos. Actualment, tan sols n’han sobreviscut algunes, com l’esmentada casa situada al número 211, i d’altres situades més avall del passeig.

A final dels anys seixanta, la rambla es va convertir en un passeig destinat a la circulació ràpida dels vehicles. Això va suposar la desaparició de la rambla central, l’ampliació de les voreres laterals i una calçada de sis carrils per al trànsit de vehicles. Alhora es va obrir fins al Turó de la Peira.

Actualment, el passeig s’ha convertit en un bulevard, és a dir, un eix comercial i de passeig amb amples voreres i nou mobiliari urbà, tot plegat d’un disseny com el de la resta de bulevards del districte.

7. EL PASSEIG DEL DOCTOR PI I MOLIST El 31 de desembre de 1916 l’Ajuntament de Barcelona inaugurava definitivament l’obertura d’una nova via no gens comuna al territori del Nou Barris de l’època. Aquest carrer ben aviat seria conegut pels veïns de la rodalia com a “passeig del Manicomi”. Es tractava d’un carrer molt ample i de traçat completament recte. Només la rambla de Santa Eulàlia el superava aleshores en amplitud i aspecte de carrer de gran ciutat. En aquestes contrades, els altres carrers eren força més estrets i mancats de les més mínimes infraestructures urbanístiques.

El nou passeig havia estat construït per enllaçar la rambla de Santa Eulàlia amb el Manicomi o Institut Mental de la Santa Creu i Sant Pau. El passeig de Pi i Molist finalitzava justament davant de l’entrada principal del Mental i n’oferia una espectacular perspectiva a mesura que els visitants s’hi apropaven.

Just en el punt d’inici de la finca que envoltava el Mental es van obrir dos carrers derivats del passeig: a la dreta, en direcció nord, el passeig de Verdum, i a l’esquerra, en direcció sud-oest, el passeig d’Urrutia. Aquests dos nous carrers s’afegien a les grans vies de la zona, però no van desdibuixar la imatge de l’origen del passeig de Pi i Molist com a embelliment i enllaç del Manicomi amb la Rambla i amb el centre de Barcelona a través del carrer del Mariscal Joffre, futura avinguda de Borbó.

El passeig ja havia estat projectat per l’Ajuntament de Sant Andreu de Palomar abans de l’agregació.

Les obres d’explanació i obertura apareixen com una de les reivindicacions que destacats andreuencs plantegen a l’alcalde J. M. Nadal i Vilardaga en la visita que aquest realitza a Sant Andreu al maig de 1897. L’Ajuntament de Barcelona torna a recuperar el projecte a partir de 1903. L’empenta definitiva serà obra de les gestions del doctor Cararach. Aquest regidor andreuenc impulsaria un ambiciós programa de modernització de les infraestructures del districte IX al llarg de les seves etapes com a membre del Consistori barceloní.

Fins a la construcció definitiva de la ronda de Dalt, de la ronda del Mig i els seus enllaços adjacents, el passeig de Pi i Molist era la porta d’entrada quasi exclusiva per a la zona centre i nord del districte.

Encara en l’actualitat nombroses línies d’autobús l’utilitzen i al seu subsòl es va excavar als anys setanManual del professor

Itinerari De Santa Eulàlia de Vilapicina al Parc Central

67

ta el túnel del metro de la línia IV, entre les estacions de Maragall i Llucmajor. Darrerament, el passeig de Pi i Molist ha passat a ser anomenat carrer de Pi i Molist. A partir de 1999, apareix guarnit amb els fanals, els bancs i les voreres que l’identifiquen com un dels bulevards de Nou Barris, juntament amb el passeig de Fabra i Puig i el passeig del Verdum.

El nom de carrer del Doctor Pi i Molist procedeix del metge Emili Pi i Molist (1824-1892), que va ser el principal impulsor del projecte de construcció del Manicomi de la Santa Creu. Un cop construït el passeig es va tenir l’encert de dedicar-li el nom del principal carrer d’accés al Mental.

8. L’INSTITUT MENTAL DE LA SANTA CREU I SANT PAU, ACTUAL SEU DEL DISTRICTE El 19 de novembre de 1889, tot i que les obres no finalitzaren fins al 1915, s’inaugurava l’Institut Mental de la Santa Creu i Sant Pau amb l’objectiu de millorar l’assistència als malalts mentals de la ciutat i formar nous psiquiatres. Els seus principals promotors van ser el doctor Emili Pi i Molist, aleshores director del manicomi de l’hospital de la Santa Creu i Sant Pau, i l’arquitecte Josep Oriol i Bernardet. Ambdós van treballar en el projecte entre 1855 i 1860, tot prenent com a model els millors psiquiàtrics de l’Europa occidental.

Estava situat l’Institut Mental entre Horta i Santa Andreu, en un lloc ben proveït d’aigua i relativament allunyat dels nuclis urbans. Aquesta ubicació li permetia disposar d’una important extensió de terreny al seu voltant amb més de 50 hectàrees formada per jardins, horts, boscos i pastures. Aquest era l’indret amb les condicions necessàries perquè aquests malalts es recuperessin: aïllats del medi, rebrien bones impressions de l’ambient que els durien a recuperar la raó.

Estem parlant d’un edifici immens. Amb més de 600 m de llarg per 250 d’ample, constava de dotze pavellons i podia acollir fins a 700 interns. Els pavellons eren llargs i estrets, amb grans finestrals que permetien una perfecta ventilació i il·luminació de totes les estances. A més de les dependències bàsiques com eren les habitacions, el menjador i la cuina, en disposava d’altres: sales de reunió, tallers de treball, biblioteca, infermeria, banys, teatre, etc. L’edifici es dividia en dues parts iguals: una acollia els homes i l’altra les dones, que alhora estaven separats segons la classe social, la malaltia que patien i l’edat. A més, entre els diferents cossos de l’edifici, hi havia patis interiors amb jardins que creaven un ambient de tranquil˙litat i recolliment sense donar sensació de reclusió.

La seva estructura, totalment funcional, i el tractament que rebien els malalts, amb teràpies basades en les activitats agrícoles, manuals i artístiques, van fer de l’Institut Mental un dels manicomis més moderns i avançats del seu moment.

Al llarg dels anys seixanta del segle XX, però, va iniciar la seva davallada. Es van enderrocar diversos pavellons per poder construir a inici dels setanta els polígons de Barcinova i Calinova fins que el 1987 van marxar els darrers malalts. Actualment, la Seu del Districte de Nou Barris ocupa dos dels tres pavellons que encara resten dempeus i la resta es destina a serveis de titularitat pública.

68

Aprenguem de Nou Barris

Manual del professor

Manual del professor

Itinerari De Santa EulĂ lia de Vilapicina al Parc Central

69

Objectius

Objectius de fets, conceptes i sistemes conceptuals m Localitzar el districte de Nou Barris dins la ciutat de Barcelona. m Conèixer les principals vies i places del districte de Nou Barris. m Identificar alguns dels edificis i indrets històrics més significatius de la meitat sud del districte. m Reconèixer els antics camins de Sant Iscle i de Sant Andreu a Horta com a vies de comunicació utilitzades en èpoques històriques al districte de Nou Barris. m Distingir els principals edificis i indrets que configuren el carrer de Pere d’Artés com el més antic del districte de Nou Barris. m Saber la funció, l’origen i les característiques formals de l’antic hostal de Pere d’Artés. m Conèixer l’estructura arquitectònica i alguns dels símbols iconogràfics principals i les fases de construcció de l’antiga església de Santa Eulàlia de Vilapicina. m Explicar la funció actual i històrica de Can Basté i identificar-ne l’estructura interior i els elements formals exteriors més destacats. m Descriure la forma, la funció i els equipaments urbans fonamentals de la plaça del Virrei Amat al llarg de la seva història. m Identificar les tres etapes d’utilització del passeig de Fabra i Puig: rambla, via ràpida i bulevard. m Comparar l’estructura i elements formals exteriors d’una casa de final del segle XIX i una d’actual, situades al passeig de Fabra i Puig. m Reconèixer els equipaments urbans que defineixen un vial com a bulevard o eix comercial al districte de Nou Barris. m Saber sintetitzar el traçat, la funció, la història i les característiques formals i funcionals del carrer del Doctor Pi i Molist. m Descriure i analitzar l’estructura i organització interna de l’antic Institut Mental de la Santa Creu i Sant Pau. m Conèixer les principals funcions del Districte Municipal de Nou Barris i la seva organització. m Preparar una petició, suggeriment o queixa, i presentar-la mitjançant una instància al Districte, tot seguint el procediment correcte davant l’Oficina d’Atenció al Ciutadà.

Manual del professor

Itinerari De Santa Eulàlia de Vilapicina al Parc Central

71

Objectius de procediments m Identificar els principals elements d’un espai històric mitjançant la comparació cartogràfica urbana referida a l’actualitat i a una època històrica determinada. m Entendre processos històrics de diacronia i sincronia. m Realitzar activitats d’aprofundiment amb referents informatius més amplis. m Llegir i interpretar imatges d’edificis i espais urbans històrics a través de fotografies i dibuixos esquemàtics. m Observació directa d’edificis i espais urbans històrics i actuals. Saber-ne explicar la funcionalitat, estructura bàsica i localització dins el marc general del districte i de l’itinerari. m Realitzar activitats d’anàlisi dels processos històrics i urbans; observar, sintetitzar les observacions fetes i saber-ne treure conclusions. m Saber identificar els elements històrics i els actuals en un edifici, indret o vial visitats, per tal de distingir els canvis i les continuïtats que configuren l’itinerari.

Objectius d’actituds, valors i normes m Fomentar la col˙laboració entre l’alumnat a través del treball en equip dins el marc de la classe i durant l’itinerari. m Impulsar la convivència entre el professorat i l’alumnat fora del marc del centre educatiu a través d’una activitat organitzada en la qual tothom és necessari i hi ha de participar. m Reforçar en l’alumnat la consciència del fet que realitzar una sortida relacionada amb la matèria d’una àrea pot ser una experiència positiva i enriquidora. m Desenvolupar l’hàbit de conèixer i utilitzar els serveis públics i els equipaments urbans i culturals amb respecte i consideració per a les persones que hi treballen i les instal·lacions. m Reconèixer i valorar la importància cultural i patrimonial dels edificis històrics a visitar i la necessitat de la seva conservació. m Entendre que per explicar el present hem de conèixer el passat. m Ajudar a desenvolupar en l’alumnat l’hàbit de realitzar el treball de forma ordenada i amb cura. m Organitzar i participar en un debat i saber argumentar les pròpies opinions i escoltar les dels altres.

72

Aprenguem de Nou Barris

Manual del professor

Metodologia i suggeriments

L’estructura de la proposta didàctica que us presentem pretén seguir les quatre etapes del procés d’aprenentatge: l’exploració, la introducció, l’estructuració i l’aplicació (vegeu quadre 1).

Considerem que aprendre és un procés de construcció, per tant, es pot dividir en diverses fases que facilitin l’adquisició del coneixement, tant conceptual com procedimental.

Les etapes segueixen el camí del més simple al més complex i del més concret al més abstracte, per retornar al més concret mitjançant una aplicació pràctica dels coneixements adquirits.

Quadre 1. Les etapes en el procés d’aprenentatge ETAPES EN EL PROCÉS D’APRENENTATGE ABSTRACTE ESTRUCTURACIÓ

Activitats de: •Sistematització •Estructuració lògica

INTRODUCCIÓ DEL CONCEPTE O PROCEDIMENT

Plantejar situacions progressivament més abstractes començant per les més intuïtives i manipulatives que faciliten la construcció del coneixement per part de l’alumne.

EXPLORACIÓ

Aplicació del concepte en exercicis per a: •Familiaritzar-se amb el contingut introduït.

•Reconèixer les posibilitats que ofereix.

•Memoritzar.

APLICACIÓ

Partir de situacions reals, concretes i simples, en les quals es presentin els conceptes o precediments que es volen ensenyar des de diferents punts de vista: •Perquè els alumnes sàpiguen quin serà l’objecte de l’aprenentatge i quina la seva utilitat.

•Per reconèixer quins són els coneixements previs dels alumnes sobre el tema.

Aplicació del concepte o procediment a situacions reals concretes, simples o complexes per a: •Interpretar la realitat.

•Saber usar el nou aprenentatge.

•Reconèixer la seva utilitat.

CONCRET SIMPLE

COMPLEX

JORBA, J.; CASELLAS, E. (ed., 1996): La regulació i l’autoregulació dels aprenentatges. Barcelona: UAB-ICE, col·l. Estratègies i tècniques per a la gestió social a l’aula, vol. 1, pàg. 131.

Manual del professor

Itinerari De Santa Eulàlia de Vilapicina al Parc Central

73

La finalitat de les activitats que proposem al dossier de l’alumnat l’hem descrita molt breument en el quadre 2, juntament amb el lloc de realització que suggerim, el temps de realització que calculem i el tipus d’avaluació a què es correspon.

Exploració

Fases

Quadre 2. Esquema didàctic de la proposta Descripció

• Detecció d’idees prèvies.

Lloc de realització i temps orientatiu

Tipus d’avaluació

Aula

Inicial

Pàgines 6-12 • Localització cartogràfica del districte de Nou Barris.

1 hora

Introducció

• Identificació de set fotografies.

• Localització de la zona concreta i dels aspectes geogràfics més rellevants de la proposta a partir de la interpretació de tres plànols d’escala ascendent.

Estructuració

• Confecció d’un eix cronològic de les etapes històriques que es treballaran al llarg de la proposta didàctica.

• Al llarg de les sis parades i mitjançant l’observació directa dels espais, la lectura cartogràfica de plànols, la descripció d’imatges fotogràfiques, la comparació i la realització de les activitats proposades, l’alumnat hauria de ser capaç de conceptualitzar els canvis i les continuïtats que s’han produït en l’entorn urbanístic i històric proposat.

Sortida

Formativa

Pàgines 13-33 3 hores

• Avaluació, activitat per copsar el grau d’assoliment dels continguts conceptuals més rellevants treballats al llarg del recorregut.

• Textos amb informació addicional de cada parada, acompanyats d’activitats amb diferents graus de dificultat.

Aula Pàgines 38-57 3 hores

• El grup d’alumnes adreça un escrit al regidor del Districte sobre alguna qüestió del seu interès.

Aula/Sortida

Sumativa

Aplicació

Pàgina 5 1 hora • Debat sobre algun tema que l’itinerari els hagi suggerit.

Aula Pàgina 37

74

Aprenguem de Nou Barris

Manual del professor

A la fase d’exploració i d’introducció, suggerim fer un tipus d’activitats individuals, en les quals l’alumnat pugui verbalitzar les seves idees prèvies sobre el districte de Nou Barris, i més concretament sobre l’espai que es treballarà al llarg de l’itinerari “De Santa Eulàlia de Vilapicina al Parc Central”. Així, es proposen alguns exercicis de situació espacial, d’ubicació temporal i d’identificació fotogràfica.

Aquestes activitats haurien de servir per conèixer què és el que sap l’alumnat, per introduir-los en allò que s’analitzarà a les classes posteriors i per motivar-los a conèixer la història del seu districte.

A la fase d’estructuració, proposem la realització de dos grans blocs. Per una banda estaria l’itinerari didàctic, i per l’altra estaria el seguit de textos i activitats que es vinculen amb les diferents parades en què s’ha dividit el recorregut. La realització del bloc dels textos i activitats es proposa que es faci després de la sortida, perquè és a l’aula on es pot aprofundir millor en l’anàlisi dels diversos elements observats. Però l’ordre es pot invertir segons el criteri del professorat i les necessitats del grup, ja que es poden treballar primer els textos, després realitzar la sortida per consolidar els aprenentatges i a continuació fer les activitats finals que requereixen la relació entre text i itinerari.

A la fase d’aplicació, també presentem dos tipus d’activitats. Primer proposem que, un cop finalitzat l’itinerari, el grup d’alumnes presenti un escrit amb una petició, suggeriment o queixa al voltant d’algun assumpte que els interessi o preocupi. Ho faran a través d’una instància adreçada al regidor del Districte i que presentaran a l’Oficina d’Atenció al Ciutadà. La podran preparar prèviament a l’aula o bé fer-la quan acabi el recorregut.

En segon lloc plantegem la realització d’un debat sobre algun tema que pugui haver suggerit l’itinerari. Nosaltres us en proposem alguns de possibles. Hem optat per formular obertament la pregunta i deixar llibertat absoluta per a la seva preparació (recerca de material de suport, informació complementària, etc.).

Evidentment, aquesta proposta és global i totalment flexible, ja que poden desenvolupar-se aquelles parts que es considerin més rellevants o convenients segons les necessitats del grup i els objectius marcats pel professorat. És per aquest motiu que al final d’aquest quadern hem afegit una bibliografia de consulta i un seguit d’adreces d’interès, en les quals trobareu informació complementària per portar a terme qualsevol de les activitats.

Manual del professor

Itinerari De Santa Eulàlia de Vilapicina al Parc Central

75

Bibliografia • ARXIU HISTÒRIC DE ROQUETES-NOU BARRIS: Identitats. Catàleg del patrimoni existent. Arxiu Històric de Roquetes-Nou Barris. Barcelona, 1993.

• BUSQUETA, J. J.: Una illa al territori de Barcelona. Sant Andreu de Palomar als segles XIII-XIV. Fundació Vives Casajuana. Barcelona, 1991.

• BUSQUETA, J. J.: “Comunitat rural i marc parroquial al Pla de Barcelona: aspectes de l’organització veïnal de Sant Andreu de Palomar a la Baixa Edat Mitjana”, dins del llibre Acta Mediaevalia.

Número 9. Barcelona, 1988.

• BUSQUETA, J. J.: “Sant Andreu de Palomar: manifestacions de la vida de la col·lectivitat (12001350)”, dins del llibre Actes del II Congrés d’Història del Pla de Barcelona. Ajuntament de Barcelona. Barcelona, 1989.

• BUSQUETA, J. J.: “Un nucli del territori de Barcelona: Sant Andreu de Palomar al segle XIII”, dins del llibre Jornades d’Estudis Històrics Locals: La vida quotidiana dins la perspectiva històrica. Palma de Mallorca, 1985.

• AJUNTAMENT DE BARCELONA: Barcelona. Guia de la ciutat. Ajuntament de Barcelona. Barcelona, 1999.

• CABESTANY I FORT, Joan F.: “Els camins antics del pla de Barcelona”, dins de la revista Finestrelles. Volum 3. Centre d’Estudis Ignasi Iglésias. Barcelona, 1991.

• CELMA, Nèlida; CHECA, Martí; SERRA, Jordi, SERRANO, Yolanda: “La urbanització Nadal i la consolidació del passeig de Santa Eulàlia (1870-1936)”, dins de la revista Finestrelles. Volum 7.

Centre d’Estudis Ignasi Iglésias. Barcelona, 1995.

• CELMA, Nèlida; SERRANO, Yolanda: “El carrer de Piferrer. Vestigi de l’antic camí de Sant Andreu a Horta”, dins de la revista Finestrelles. Volum 3. Centre d’Estudis Ignasi Iglésias. Barcelona, 1991.

• CLAPÉS, J.: Fulles històriques de Sant Andreu de Palomar. Llibreria Catalonia. Barcelona, 1931.

• CURET, F.: Visions barcelonines. Muralles enllà (1760-1860). Ed. Dalmau i Jover. Barcelona, 1956.

• D. a.: “La formación de Nou Barris. Dinámica y explosión de la construcción residencial en la periferia barcelonesa (1875-1935)”, dins del llibre Actes del III Congrés d’Història de Barcelona.

Ajuntament de Barcelona. Barcelona, 1993.

• D. a.: Treball de precatalogació del Districte de Nou Barris. Institut Municipal d’Urbanisme.

Barcelona, 1992.

• DÍEZ I QUIJANO, Desideri: Les masies d’Horta. Col·lecció Història d’Horta, número 3. El Tinter.

Barcelona, 1986.

• FERNANDEZ I VALENTÍ, Ricard: Destinació, Nou Barris. Un viatge per la història dels transports de Nou Barris. Ajuntament de Barcelona, 2010.

Manual del professor

Itinerari De Santa Eulàlia de Vilapicina al Parc Central

77

• FUSTER, J.: “L’Institut Mental de la Santa Creu”, a d. a.: L’Hospital de la Santa Creu i de Sant Pau. Gustavo Gili. Barcelona, 1989.

• FUSTER, J.: “Número extraordinario dedicado al Instituto Mental de la Santa Cruz”, dins del llibre Anales del Hospital de la Santa Cruz y de San Pablo. Número 2. Volum XX. Barcelona, 1960.

• GARCIA, C.: Itineraris. Ajuntament de Barcelona. Barcelona, 1998.

• GONZÁLEZ MONFORT, Neus; GRAU SERRAT, Marta; MARTÍN PASCUAL, Manel; MATEO VICENTE, Gemma: “Les masies de Nou Barris. Entre l’oblit i la memòria”, dins Masies de Barcelona.

Fundació Mas i Terra, Barcelona, Ajuntament de Barcelona i Angle Editorial, 2009.

• GRUP D’HISTÒRIA DE NOU BARRIS-CAN BASTÉ: Del despertar al trencament. Nou Barris 18971936. Centre Cívic Can Basté. Districte de Nou Barris. Ajuntament de Barcelona. Barcelona, 1998.

• GRUP D’HISTÒRIA DE NOU BARRIS-CAN BASTÉ: “L’actual districte de Nou Barris als anys trenta”, dins de la revista Finestrelles. Volum 9: Sant Andreu. De poble a ciutat (1875-1936). Centre d’Estudis Ignasi Iglésias. Barcelona, 1998.

• GRUP ERDOC: “Els capítols de la confraria dels homes de Santa Eulàlia de Vilapicina (S. XV). Presentació del text”, dins de la revista Finestrelles. Volum 4. Centre d’Estudis Ignasi Iglésias. Barcelona, 1992.

• HUERTAS, Josep Maria; FABRE, Jaume: “Nou Barris”, dins del llibre Els barris de Barcelona. Volum III. Ajuntament de Barcelona i Enciclopèdia Catalana. Barcelona, 1997.

• HUERTAS, Josep Maria; FABRE, Jaume: Nou Barris. La penúltima Barcelona. Ajuntament de Barcelona. Consell de Districte de Nou Barris. Barcelona, 1991.

• HUERTAS, Josep Maria; FABRE, Jaume: Tots els barris de Barcelona. Volums 2, 6 i 7. Edicions 62.

Barcelona, 1976.

• MANRESA, Kim: Nou Barris, 25 anys. Coordinadora d’Associacions de Veïns i Entitats de Nou Barris. Barcelona, 1997.

• MASOLIVER, Maria; SERRA, Jordi: “La història antiga de Sant Andreu a través de les restes materials”, dins de la revista Finestrelles. Volum 7. Centre d’Estudis Ignasi Iglésias. Barcelona, 1995.

• PARRÒQUIA DE SANTA EULÀLIA DE VILAPICINA: Exposició commemorativa 25è aniversari 19681993. Parròquia de Santa Eulàlia de Vilapicina. Barcelona, 1993.

• PI I MOLIST, Emilio: Discurso que en la inauguración del Manicomio de la Santa Cruz de Barcelona, sito en el término municipal de San Andrés de Palomar, celebrada el 19 de diciembre de 1889.

Imprenta Henrich y Cía. Barcelona, 1889.

• PUJOL MARTÍNEZ, Francesc. Relligant Nou Barris. Recull d’articles d’història publicats a la revista Rotllana (1988-2002). Arxiu Municipal de Barcelona. Ajuntament de Barcelona. Barcelona, 2003.

• TRAVESSET I QUERALTÓ, Magí: “Antecedents en l’estudi de les restes arquitectòniques de l’antiga església de Santa Eulàlia de Vilapicina”, dins de la revista Finestrelles. Volum 10. Centre d’Estudis Ignasi Iglésias. Barcelona, 1999.

• TRAVESSET I QUERALTÓ, Magí: “Estudi de la xarxa viària de tradició romana a l’àmbit geogràfic del pla de Barcelona”, dins de la revista Finestrelles. Volum 7. Centre d’Estudis Ignasi Iglésias. Barcelona, 1995.

78

Aprenguem de Nou Barris

Manual del professor

Adreces d’interès

• Arxiu Històric de Roquetes-Nou Barris Espai Via Favència. Via Favència, 288 A, 08042 Barcelona Telèfon: 93 276 68 99. A/e: arxiuhistoric@yahoo.es arxiuhistoric.blogspot.com.es/p/on-som.html •Arxiu Municipal del Districte de Nou Barris Pl. Major de Nou Barris, 1, 08042 Barcelona Telèfon 93 291 68 36 w110.bcn.cat/portal/site/ArxiuMunicipal •Arxiu Municipal del Districte de Sant Andreu C. Segadors, 2, 08030 Barcelona Telèfon 93 291 69 32 w110.bcn.cat/portal/site/ArxiuMunicipal •Biblioteca de Nou Barris Plaça Major de Nou Barris, 2, 08042 Barcelona Tel. 93 2914850 A/e: b.barcelona.nb@diba.cat w3.bcn.es/V51/Home/V51HomeLinkPl/0,3989,171935746_173107388_1,00.html •Biblioteca Vilapicina i Torre Llobeta Pl. de Carmen Laforet, 11, 08016 Barcelona Tel. 93 408 06 67. A/e: b.barcelona.vtl@diba.cat w110.bcn.cat/portal/site/BibliotecaVilapicina?lang=es_ES •Centre d’Estudis Ignasi Iglésias (Sant Andreu de Palomar) C. Ignasi Iglésias, 33-35, 08030 Barcelona Tel. 93 346 39 90 sant-andreu.com/entitats/ceii/ •Consell Municipal del Districte VIII Nou Barris Pl. Major de Nou Barris, 1, 08042 Barcelona Tel. 93 291 68 00 w110.bcn.cat/portal/site/NouBarris •Grup d’història de Nou Barris – Can Basté Centre Cívic Can Basté. Pg. Fabra i Puig, 274-276, 08031 Barcelona Tel 93 420 66 51 canbaste.com/ •Servei educatiu de Nou Barris C. Nil, 27, 08031 Barcelona Tel. 93 340 21 31 seznoubarris.com

Manual del professor

Itinerari De Santa Eulàlia de Vilapicina al Parc Central

79