a-les-dues-ribes-del-riu-groc

“A les dues ribes del riu groc, el Huang He xinès, el gran mercat anava farcit de gingebre i canyella, que creixia a les seves mateixes ribes. No només això, el mercat es prodigava per la gran quantitat d’ocells que s’hi venien, especialment faisans”.

El mític comerciant venecià, Marco Polo, passarà a la història per haver-sepassejat per tot l’Orient i servir durant dues dècades al’emperador de la Xina i Mongòlia, Kublai Khan. A més, aquest aventurer era, com no podia ser d’una altra manera, un gran curiós. Com a mercader que era –fet que el mogué de bon començament a viatjar- es fixava, especialment, en els mercats i en els productes que es comerciaven a cada terra.

El “Llibre de les meravelles”, un recull de les seves experiències per l’Orient, compilat a finals del segle XIII per Rustichello da Pisa, explica, per exemple, com a la ciutat de Cambaluc -l’actual Pequín- Marco Polo va quedar meravellat pels mercaders que acudien als seus negocis “gràcies al la generositat delGran Khan”, que havia fet de la ciutat un gran mercat. L’emperador, a més, aprofitava els anys de bones collites per omplir els graners de blat, civada, arròs i escaiolai, així, poder subministrar menjar als seus súbdits en cas de males collites.

A la província del Catai, en destacava el mercat d’AcbalucMangi, on “hi creix tal quantitat de gingebre que tota la província se’n veu abastida”. A part del gran ús que donaven a aquesta planta, Polo en destaca la importància del mercat “ric en blat, arròs i tota classe de cereals”. D’aquesta “ciutat blanca”, l’impressionen, també, la gran quantitat d’óssos, lleons i cérvols.

També explora els mercats dels regnes de Mien i Bengala, on el venecià s’enlluerna amb el gran mercat on, tres dies a la setmana, “els homes vénen de lluny per intercanviar-hi or i plata”. Polo afegeix que “ningú coneix les cases on custodien l’or, doncs el tenen amagat en torres fortificades de llocs tan amagats que no hi ha ésser humà capaç de penetrar-hi”.

Ja a la ciutat de Canton, més enllà del riu Fugiu, Marco Polo sembla que parli de la Xina actual ja que s’hi troben “ciutats, castells i granges molt reeixides, on hi ha una immensa quantitat de productes”. Un comarca especialment frondosa on hi abunda la caça, les aus i els ocells que cacen els vassalls del Gran Khan dedicats al comerç i la indústria. És en aquest port, justament, on hi aturen per proveir-s’hi les naus arribades de l’Índia, descarregant “tresors de pedres fines i de gran valor, així com perles molt gruixudes, les millors de l’Orient”. Del port de Canton, el viatger en destaca el moviment de pebre negra en direcció a Alexandria, per tal d’abastir la Mediterrània. La crònica ens fa saber, també, l’enorme tribut que l’emperador rep de cada nau que arriba de l’Índia, “un 10%, tant de les pedres precioses”, així com“el 30% per la seda i el 44% per la pebre”. També és força alt el tribut per la fusta d’àloe i pel sàndal, pel qual en paguen el 40%.

Un altre dels ports que va impressionar Marco Polo en la seva singladura durant el segle XIII fou la “molt noble ciutat de Cail, on hi amarraven tots els vaixells provinents de Ponent, és a dir, de Curmosa, de Yuisci i d’Adén, així com de tota l’Aràbia. Eren naus carregades amb molts cavalls i es considerava un bon mercat pels negocis ja que “els mercaders estan molt interessats en la compra de cavalls i altres mil coses”. És interessant l’apunt que el mercader venecià fa del rei, “molt ric, que vesteix amb molt de luxe, i que administra molt bé la justícia al seu regne així com protegeix als negociants que vénen de l’estranger, respectant els seus drets amb gran rectitud”. Segons Marco Polo, aquest fet fa que els comerciants prefereixin d’amarrar les seves naus al regne “d’aquest bon rei que els tracta amb tanta benevolència”, sense deixar d’apuntar que “és veritat que també en treuen honra i molt de profit”.

El valor del testimoni de Marco Polo és important en ser pionera l’hora derecórrer i admirar les contrades de les que parla. És per això que el seu punt de vista es veu enriquit per la impressió virginal per ser-ne els primers ulls europeus que copsen i narren aquests mercats.

Per

exemple,

quan

arriba

a

l’illa

de

Madagascar, el viatger es troba amb gran quantitat d’art i industria de paquiderms-“aquí hi neixen més elefants que en cap altra part”. O, també a l’oceà índic, a Zanzíbar, on hi troba el mercat més gran d’ullals d’elefant. Precisament, d’aquesta illa de l’oceà índic en destaca que “no es menja més que carn de camell, dels quals se’n mata

una quantitat tan gran que no hi ha manera de creure-ho si no es veu”. Polo afirma que en mengen a tothora i que volen fer-li creure que “és la més sana que es pot menjar”. També li crida l’atenció la quantitat d’arbres de sàndal vermell que “cremen com nosaltres cremem la llenya als nostres països”.

El valuós testimoni del venecià ens aporta una mirada fascinada i fascinant de la diversitat i riquesa que s’obria en els mercats de les contrades per allà on passava però, també, de la determinació que mostren cultures ben allunyades per moure’s i intercanviar els seus béns pels aquells d’altres terres.