Biografia de Víctor Mansanet

BIOGRAFÍA DE VÍCTOR MANSANET I BOÏGUES Víctor Mansanet i Boïgues va néixer a Simat de la Valldigna, la Safor, el 1955. Tres fills. Llicenciat en Ciències de la Informació per la Universitat Complutense de Madrid. Periodista, traductor i escriptor. Ha publicat tota la seva obra en valencià i ha exercit la professió periodística en diversos mitjans informatius de València, Catalunya, Madrid i el País Basc, tant en premsa com en ràdio i televisió.

Ha tocat tots els gèneres literaris (narrativa, novel·la, poesia, teatre, assaig i el guió televisiu) i és membre de l'Associació d' Escriptors en Llengua Catalana. El seu nom figura en el Qui és qui de les lletres catalanes (relació de literats i literates registrats per la Generalitat de Catalunya). Actualment, exerceix com a corresponsal esportiu del diari El Periódico de Catalunya i com a traductor, examinador i secretari de la Comissió de Mitjans de Comunicació de la Junta Qualificadora de Coneixemens del Valencià de la Generalitat Valenciana.

ACTIVITAT LITERÀRIA El 1972, amb només 16 anys, va dirigir i va adaptar el text d'un betlem escenificat, amb el qual obtingué el primer premi de Betlems escenificats que va atorgar la Delegació de la Joventut del Ministeri de Cultura. L'obra va ser interpretada per nens i nenes entre 8 i 12 anys. El 1974 va dirigir, va adaptar al català i va interpretar un paper en l'obra El secret ben guardat, d'Alejandro Casona.

Ha estat jurat en diferents premis literaris i artístics del País Valencià.

Entre 1979 i 1983 va compondre diversos poemes que van ser publicats en diferents revistes. El 1984, una mostra de la seva obra poètica va ser publicada en l'antologia L'espai del vers jove (Generalitat Valenciana, 1984).

El 1987 apareix la seva primera novel·la, In articulo mortis ( Edicions del Bullent , 1987 ), en què descriu l'hampa de la ciutat de València de l'època. El llibre ha tingut diverses edicions. Més tard, publica relats curts en revistes (Saó, Papers ... ) i participa en el llibre Inicials (La Màscara, 1991), junt amb Ferran Torrent i Andreu Martín. Dos anys abans ja havia col·laborat en una publicació de l'Ajuntament de Xàtiva amb una narració, Xàtiva en negre (Ajuntament de Xàtiva, 1988). El 1995 torna a figurar en una antologia de la novel·la negra valenciana, De nit tots els gats són negres (Camacuc, 1995), compartint signatura de bell nou amb el seu amic Ferran Torrent.

El 1993 es proclama finalista del premi de poesia Vicent Andrés Estellés amb el poemari Varium et mutabile, publicat tres anys després per l'editorial Germania, i del qual el poeta Pere Bessó va dir que "és una feliç síntesi dels versos clàssics de mètrica catalana, lírics o paròdics, i el més bell romanticisme".

Amb motiu de la celebració del 500 aniversari del naixement del clàssic català Ausiàs March, Mansanet torna a ser antologat com a poeta en el llibre Homenatge a la paraula, Homenatge a Ausiàs March (Centre d’Estudis i Investigació Cultural Alfons el Vell-Ajuntament de Gandia, 1997), al costat d'altres autors lírics com Enric Sòria, Teresa Pasqual i Josep Piera. El 2000 adaptà al valencià el llibre de poemes de José Albi, fundador de la revista Verbo a Alacant, L' antiquari dels deu espills, publicada per la Institució Alfons el Magnànim, de València.

A finals de 1995, Víctor Mansanet publica, en edició de tapa dura, acompanyada d'un cedé, la biografia Al Tall, vint anys (Editorial La Màscara). L'experiència es repetirà 15 anys després amb el llibre Al Tall, una música per a un poble (Bromera, 2010), en el qual l'autor retrata la trajectòria artística del grup de música tradicional més important del País Valencià i un dels més destacats de l'Europa mediterrània, i contextualitza aquesta trajectòria amb l'evolució cultural i política de la societat valenciana de 1975, any en què es funda el grup , fins al 2011, en què anuncien la seva retirada. Aquest llibre també es completa amb una antologia de temes d'Al Tall de totes les èpoques. Alhora, va escriure la biografia Sabina ( La Màscara, 1998), sobre el cantautor andalús establert a Madrid, Joaquín Sabina.

Precisament el text d'un altre llibre biogràfic de Víctor Mansanet sobre Al Tall, intitulat Al Tall, 35 anys de música mediterrània des del País Valencià, publicat per la Universitat d'Alacant en 2010, enceta la pàgina electrònica dedicada a la música tradicional de la Biblioteca Virtual del Instituto Cervantes.

Víctor Mansanet va començar la seva activitat com a escriptor de biografies amb l'adaptació al català del llibre Serrat, un camí compartit (La Màscara, 1992), del periodística i crític Carles Gámez. Però la seva obra mestra apareix el 1997, amb una completíssima biografia, Lluís Llach, alè de revolta (La Màscara, 1997), sobre la vida i l’obra del cantant i compositor de Verges, que l'escriptor Ignasi Riera no dubta a qualificar com una " biografia exemplar " en el seu llibre Lluís Llach. No és això, companys (La Rosa dels Vents, 2002). L'extensa i documentada obra de Mansanet sobre l'autor de L'estaca va rebre nombrosos elogis de la crítica i el públic lector, i se n’edità una edició en castellà. Actualment, el llibre està en procés de revisió i actualització per a la seva publicació en l'editorial barcelonina Tria Llibres .

El 1993, Víctor Mansanet va col·laborar en el llibre Fuster entre nosaltres (Generalitat Valenciana), amb el treball L'eros fusterià. Sexe i amor en la literatura, dedicat a l'escriptor i assagista valencià Joan Fuster.

En aquesta obra col·lectiva participen escriptors i investigadors de la talla de Miquel Batllori, Joan F. Mira, Antoni Ferrando, Toni Mollà, José Albi i Isabel Robles. En El 1997, Mansanet publica un rigorós estudi sobre el concepte de l'amor, Un amor particular, en el llibre Ausiàs March, editat per la revista Abalorio, de Sagunt. En aquest treball literari comparteix signatura amb els autors Jaume Pérez Montaner, Lluís Alpera, Josep Palomero i Albert Hauf, i els artistes plàstics Andreu Alfaro, Antoni Tàpies, Artur Heras i Joan Genovés, entre d'altres. Aquesta experiència es repeteix el 1999 amb el text Jaume Bru i Vidal i la València d' Alexandre Laborde, en un llibre d'homenatge a l'escriptor i cronista saguntí Jaume Bru i Vidal. Ja el 2008, Mansanet va aportar el treball Mira, periodista, al volum El món i l' obra de Joan Francesc Mira (Denes Editorial, 2008), un text que havia llegit en el simposi "El món i l'obra de Joan Francesc Mira", organitzat per la Facultat de Filologia de la Universitat de València.

Una de les obres literàries i de recerca més destacades de Víctor Mansanet és la tesi Els pseudònims literaris i periodístics als Països Catalans, llegida al Congrés Internacional de Toponímia i Onomàstica catalanes, un ampli resum de la qual va ser publicat per la Universitat de València el 2001. En aquesta obra, l'autor formula una teoria sobre la pseudonímia, un recurs utilitzat per escriptors i periodistas de tot arreu. En l'estudi mansanetià es recullen més de mil fitxes, encara que en la publicació l'autor en tria només un centenar, entre les quals figuren diverses del mateix Mansanet.

Víctor Mansanet va publicar, el 1999, Pols d' estels. La València contracultural (Edicions la Xara) , un assaig que repassa l'activitat cultural i artística de la ciutat de València que va desenvolupar l'anomenada gauche divine (esquerra divina), un moviment nascut a la calor del moviment hippy i contracultural dels anys seixanta del segle XX i que sobretot a Barcelona, però també a València, va tenir alguns seguidors (cineastes com Rafa Gassent, crítics com Rafael Esteve Casanova, escriptors com Lluís Fernández o Amadeu Fabregat, artistes plàstics, com l'Equip Crònica ) i els seus punts de trobada (els pubs Capsa 13, Christopher Bar Lee, Cafè La Seu i Cafè Lisboa), a més d’una publicació, la Cartelera Túria, i fins i tot una falla, la King Kong.

Per la seva qualitat com a escriptor, la seva afició al teatre i admiració per l'escriptor Max Aub, és cridat a adaptar la novel·la d'aquest, Narcís (Denes, 2003), publicada en col·laboració amb la Fundació Max Aub, estrenada al teatre Talia de València el 2004 i interpretada per actors i actrius l'Escola Municipal de Teatre de Picassent. L'obra està acompanyada d'un interessant pròleg de Mansanet sobre el teatre maxaubià i europeu.

El 2003, Víctor Mansanet participa en un congrés sobre l'obra i la figura del poeta Vicent Andrés Estellés.

Un any després, publica el llibre Vicent Andrés Estellés, periodista (Denes Editorial, 2004), junt amb el professor Emili Casanova, de la Universitat de València. El llibre està adreçat principalment a estudiants de Filologia i Periodisme.

La seva afició i admiració pel joc de la pilota valenciana el porten a publicar un llibre didàctic sobre aquest esport autòcton, Quinze net. Aproximació a la Pilota Valenciana (Grup 10 i Generalitat Valenciana, 2007), un exemplar del qual es conserva al Museu de la Pilota Valenciana, situat al municipi de Genovés (la Costera).

Cal destacar-hi , alhora , la insigne vocació literària de Mansanet i la seva dedicació a la promoció de la cultura del llibre al País Valencià. Des de l' any 1993 fins al 2006 va dirigir i va coordinar la publicació de llibres de relats per al Grup 10, un consorci que reunia algunes de les llibreries més prestigioses del País Valencià. En alguns dels títols d'aquests llibres també va intervenir Mansanet com a autor, però el seu principal mèrit va ser reunir en la col·lecció escriptors i escriptores, tant en llengua castellana com en català, de la categoría de José Luis Sampedro, Bernardo Atxaga, Isabel-Clara Simó, Joan José Millás,

Almudena Grandes, Manuel Vicent, Rosa Montero, Sussana Fortes, Espido Freire, Jon Sistiaga, Carmen Martín Gaite i fins i tot directors de cinema i dramaturgs com José Lui Cuerda, José Luis Borau i Manuel Molins. En aquesta mateixa col·lecció del Grup 10, Mansanet va publicar un interessant opuscle en el qual recollia, a títol orientatiu, més de cent obres de la literatura universal. Una altra de les característiques d'aquesta iniciativa de Mansanet va ser que totes les obres publicades pel Grup 10 sota la seva direcció eren gratuïtes i es distribuïen a les llibreries del consorci.

També cal ressenyar que Víctor Mansanet va publicar un destacat pròleg per al llibre La tapa negra (València, 2001), del dibuixant de vinyetes còmiques Harca (Juli Aguado) i un relat en el voluminós llibre Campanades de fi de segle , editat pel Centre d'Estudis i Investigació Cultural Alfons el Vell i la Mancomunitat de Municipis de la Valldigna, el 1999, així com un llibre commemoratiu del vintè aniversari de la fundació de la cadena de distribució Consum, el 1995 (Vint anys de Consum), junt amb Ferran Torrent.

El 2014 s’estrenà com a director i realitzador amb el documental Els camins de la memòria, sobre la república, la guerra i la repressió franquista a l’Estat espanyol i, de manera especial, al País Valencià i Catalunya.

ACTIVITAT PERIODÍSTICA Víctor Mansanet va estudiar Periodisme a la Complutense de Madrid i va començar a publicar, com a estudiant de pràctiques, en els rotatius Las Provincias i Levante, així com a la revista La Guia. El musical valencià, de la qual va ser redactor en cap. Va exercir la professió al Diari de Barcelona, El Periódico de Catalunya, Punt Diari, de Girona; els rotatius Diario 16, As i El Sol, de Madrid; i el diari Papers d'Educació, de la Generalitat Valenciana.

Va ser cap de redacció del diari El Punt del País Valencià (1996-1998); director i fundador de la revista local L' Alfàbega, de Bétera (1995); director de Ràdio Xúquer SL, de Sueca (1991); cap de redacció de les revistes d'educació Quaderns de Debat (1994-1996) i Participació Escolar (1996); cap de redacció de la revista especialitzada Locard (2003-2009), de l'Associació Valenciana de Criminologia-Facultat de Dret de la Universitat de València; cap de la secció de Cultura de la revista El Temps (1987-1988).

Ha estat col·laborador en informació esportiva dels diaris El Periódico de Aragón, La Voz de Astúrias, Levante-El Mercantil Valenciano i El Periódico de Extremadura. Ha estat alhora col·laborador del diari Pravda, de Moscou (edició en castellà impresa a Alacant, el 1991, i de l’Agència de Premsa Novosti, també de Moscou. Actualment, segueix exercint com a corresponsal esportiu d'El Periódico de Catalunya, on va formar part, junt amb Carles Geli (El País, edició de Catalunya), de l’última generació d’alumnes del prestigiós periodista barceloní Josep-Maria Huertas Claveria. Precisament en aquest mateix rotatiu, a El Punt i a la revista Papers va publicar nombrosos textos de crítica literària, molts dels quals els signava amb pseudònims (Jaume S. Just, Rafael Pallarés, Arnau Arinyó, etc ) .

Va col·laborar en l'emissora de ràdio Onda Cero València, al costat de Pablo Motos, en el programa "Los Kamikazes", així com a Canal 9 i com a guionista a La 2 de Televisió Espanyola, sota la dirección de Fernando Méndez-Leite. També ha signat col·laboracions a les revistes Presència, de Girona; Argia Egunkaria Kulturaren, de Donosti (Euskadi); Abalorio, de Sagunt; L’Illa, d’Alzira; i Periodistes, del CEU San Pablo-Universitat Politècnica de València, entre d’altres. Va impartir classes de Redacció Periodística en valencià a la Facultat de Ciències de la Informació del CEU San Pablo Universitat Politècnica de València. Ha impartit nombroses conferències a la Universitat de València, la Universitat d'Alacant i altres centres del País Valencià, Madrid i Catalunya. És membre de la Unió de Periodistes del País Valencià, de la Federació d'Associacions de Premsa d'Espanya (FAPE) i soci d’Òmnium Cultura i d'Amnistia Internacional. Ha promogut activitats literàries i culturals de diversa índole i figura com a director artístic i compositor en el disc Temps de l' Alkàzar (Difusió Mediterrània, 1991), en homenatge al teatre de varietés. En aquest disc van col·laborar Lluís Miquel (Patxinguer Z), la corista Rosita Amores, Rafael Conde El Titi, el pianista i catedràtic de piano del Conservatori Superior de Música de València, Josep Boscà i, com a autor del dibuix de la portada, l'artista Xavier Mariscal, a més del mateix Mansanet com a lletrista, intèrpret i autor del text de la doble carpeta.