1CGrup6_geo

ATLES DIGITAL Hugo G,Ariadna R, Paula E, Claudia L

Àsia

Península Aràbiga Aràbia ‘la península Aràbiga’, és una península del sud-oest d'Àsia, a la confluència amb Àfrica. És una regió majoritàriament de clima desèrtic. Sovint, és coneguda també com la península Aràbiga.

El litoral de la península està banyat a l'oest pel mar Roig i el golf d'Aqaba, al sud pel mar d'Aràbia i a l'est pel golf d'Oman i el golf Pèrsic. Al nord, limita amb Israel i Palestina, Jordània, l'Iraq i Kuwait. Políticament, la península Aràbiga està dividida en els següents estats (de major a menor extensió): ● ● ● ● ● ●

Aràbia Saudita Lemen Oman Emirats Àrabs Units (EAU) Qatar Bahrain

Península d’Indoxina És una extensa península al sud-Est d’Àsia. Té una extensió de més de 2.270.964 km2, repartits entre aquests estats: -Myanmar (conegut com a Birmània) -Tailàndia -Vietnam -Singapur -Malàisia -Laos -Cambodja

Península de Corea Está ubicada en Àsia Oriental, entre el mar Groc i el mar del Japó.

Políticament, está divida en Corea del Nord i Corea del Sud. Entre els dos sumen 220.847 km2 i una població aproximada de 77 milions d’habitants.

Península de Kamchatka És una península volcànica de 1250, a l’est de Russia. Amb 472.300, té una regió de 402.500 habitants.

Ceilan És un país al sur d’Àsia, ubicat a uns 31 km de la costa sur de l'Índia.

Quan va passar a formar part de la Mancomunitat, el seu nom va canviar a Sri Lanka.

Arxipèlag d’Indonèsia Es troba al sud-Est d’Àsia, entre els oceans Pacífic i Índic, i és el més gran del món. Conté 17.508 illes, entre elles Nova Guinea. Amb una població estimada en 237 milions d’habitants, es el quart país més poblat del món, i més poblat per la majoria musulmana. La capital es Jakarta.

Taiwan És una illa de 36.000 km i es troba al front de la China continental, que estan separats per l’Estret de Taiwan.

AL nord té el mar de la China Oriental i al sud el mar meridional. L’orient de l’illa està bañat pel Pacífic.

Arxipèlag de Filipines Està situat al Sud-est d’Àsia, a l’oceà pacífic.

Està format per 7641 illes, que es clasifiquen en tres grups: -

L’illa de Luzón El grup de les Bisayas L’illa de Mindanao

Arxipèlag de Japó És el conjunt d’illes que constitueixen el país de Japó.

Està contituit per més de tres mil illes, i les més gran i importants són: -

Hokkaido Honshu Kyushu Shikoku

Golf Pèrsic És un gran golf format per una part del mar de Pèrsia, entre Aràbia i l’Iran.

Ocupa una extensió de 233.000 km2 i té una llargada de 989 km.

Les aigües no son molt fondes (màxima d 102 m, amb una mitjana de 40).

Golf de Bengala És un mar al nord-est del mar Índic, i la seva forma és semblant a la d’un triangle. Té una superfície de 2.172.000 km2.

Limita a l’est amb la península Malaca i a l’oest al subcontinent indi.

Mar Roig És un golf o conca de l’oceà Índic entre Àfrica i Àsia Té una superfície de 2.200 km de llarg i la seva amplada és de 335 km. La profunditat màxima es de 2.130m.

Mar d’Aral Era un mar situat en l’Àsia central, entre Kazajistàn i Uzbekistàn.

Antigament, era un del quatre llags més grans del món, amb una superfície de 680.000 km2.

Actualment, s’ha reduït a menys del 10% del tamany original.

Llac Baikal Es un llac que es troba a Sibèria, Rússia, entre l'oblast de Irkutsk al nord-oest i Buriatia al sud-est.

Té una longitud de 5536 metres i és considerat el cinquè riu més llarg del món; i es la segona reserva d’aigua dolça més gran.

Riu Tigris És un riu de l’Àsia Occidental. Travessa les muntanyes de Turquia, travessant Irak, i desemobca al GOlf Pèrsic.

Té una longitud de 1850 kilòmetres.

Riu Èufrates És un gran riu de l’Àsia Occidental, i té un recorregut molt similar al Tigris: neix a Turquia, passa per Siria i Irak i desemboca al Golf Pèrsic.

Té una longitud de 2780 km.

Riu Indo És un dels més grans, més llargs i importants dels rius del continent. Té una longitud de 3.180 km, sent el riu més llarg de Pakistan.

Passa per la Regió Autònoma del Tibet, pels districtes de Ladakh, Jammu i Cachemira, creua tot Pakistan i desemboca al mar Aràbig.

riu mekong És un llarg riu del Sud-est Asiàtic que travessa sis països China Birmania, Laos, Vietnam, Tailandia i Camboya, i desemboca al mar de China.

Té un recorregut de 4880 km, i això el classifica com al vuitè riu més llarg del món.

riu huang he És un riu del centre de China, també conegut com el “Riu Groc”, que travessa les províncies de Gansu, Qinghai, Henan… entre d’altres, i passa per les regions autònomes de Mongòlia Interior i Ningxia, fins a desembocar al mar de Bohai.

Té una longitud de 5.464 km, i és el sisè riu més gran del món.

riu yangsté És el riu de China i del continent Asiàtic, que travessa vuit províncies, entre les quals Hunan, Jiangsu i Qinghai.

Té una longitud de 6300 km, situant-lo com el tercer riu més llarg del món.

monts zagros Constitueixen la cadena muntanyosa més llarga d’Irak i Iran, amb uns 1500 km d’extensió.

La major altura d’aquesta cadena la té el Mont Dena, amb 4.409 metres d’altura

monts tian shan És un gran sistema muntanyós del centre d’ Àsia. Kazajistan, Kirguizistan i la República Popular Xina son regions per on es troba aquest sistema. És el cinquè relleu del món, i la major altitud la té el Pic Jengish amb 7349 m.

himàlaia És una cordillera que està situada al continent Asiàtic i la seva extensió es troba per Butan, China, Nepal, India i Pakistan.

Conté cen cims que superen els 7000m i catorce que superen els 8000. Però la major altura se l’emporta l’Everest amb 8849m.

meseta del tibet És una extensa i elevada meseta de l’Àsia oriental que ocupa gran part (1000 km d’amplitud i 2500 de llarg de la Regió Autònoma del Tibet,

mont everest El mont Everest és el cim més alt del món amb 8849m.

Està localitzat al continent asiàtic a la cordillera de l’Himàlaia. i marca la frontera entre China i Nepal

ÀFRICA

MADAGASCAR Madagascar és l'illa més gran de l'Àfrica i la quarta més gran del món, i a causa del seu aïllament del continent, hi habiten moltes espècies animals úniques.

ILLES REUNIÓ I MAURICI La Reunió és una illa africana a l'oceà índic] És a uns 700 quilòmetres a l'est de Madagascar i a poc més de 200 quilòmetres al sud-oest de Maurici.

Maurici és una illa tropical situada al sud de l'oceà Índic, a uns 900 quilòmetres a l'est de Madagascar,

ILLES DE CAP VERD L'argipelàg de Cap Verd consisteix en 10 illes i nombrosos illots, dividits en dos grups: ● ●

Illes de Barlavento Illes de Sotavento

Les illes de Barlavento són Santo Antão, São Vicente, Santa Luzia, São Nicolau, Sal, i Boa Vista.

Les de Sotavento són Maio, Santiago, Fogo, i Brava. Totes menys Santa Luzia són habitades.

CAP VERD

És una república insular situada en un arxipèlag de l'Atlàntic nord, enllà de la costa occidental de l'Àfrica. La capital és Praia i la segona ciutat més poblada és Mindelo.

CAP DE BONA ESPERANÇA ´És un cap de la costa atlàntica de Sud-àfrica situat al sud-oest del país.

CAP GUARDAFUI És un cap de Somàlia, que marca l'extrem oriental del continent africà (tot i que el cap Hafun està lleugerament més a l'est) i forma el vèrtex del comunament anomenat Corn d'Àfrica.

DESERT DEL SÀHARA És un desert de tipus càlid situat al nord de l'Àfrica. Amb més de 9 milions de km², és el desert no polar més gran del món.

DESERT KALAHARI El Kalahari és un desert semiàrid i sorrenc de l'Àfrica austral, que té una extensió d'uns 500.000 km².

RIFT VALLEY És una gran fractura geològica situada a l'Est d'Àfrica, l'extensió total de la qual és de 4830 quilòmetres en direcció nord-sud.

MASSÍS ETIÒPIC És una regió muntanyosa accidentada que s'estén per Etiòpia , Eritrea i el nord de Somàlia, al nord-est d'Àfrica.

MONTS ATLES És un sistema de serralades del nord d'Àfrica d'uns 2.700 km de llargada.[1] El pic més alt és el Toubkal, de 4.167 m d'altitud

MESETA DE KATANGA És una regió de la República Democràtica del Congo que fou un estat independent del 1960 al 1963. La capital és Lubumbashi.

MONTS DRAKENSBERG Són les muntanyes més altes de Sud-àfrica , elevant-se a Thabana Ntlenyana fins als 3482 m d'alçada.

KILIMANJARO El Kilimanjaro és la muntanya més alta de l'Àfrica, i és d'origen volcànic. És situat a Tanzània, a la frontera amb Kenya, molt a prop de la línia de l'equador.

RIU NIL És el riu més gran d'Àfrica. Amb una longitud de 6.671 km des del seu naixement a Burundi fins a la seva desembocadura al mar Mediterrani, flueix a través d'Uganda, el Congo, el Sudan, el Sudan del Sud, Etiòpia i Egipte.

RIU CONGO És el riu més gros de ponent de l'Àfrica Central. Amb una llargada de 4.380 km és el segon riu més llarg del continent africà (rere el Nil).

RIU NIGER És un riu d'Àfrica occidental, el tercer del continent per la seva longitud després del Nil i del riu Congo.

RIU ORANGE És el segon riu més important del sud d'Àfrica després del Zambeze.

Neix a les muntanyes Drakensberg de Sud-àfrica i recorre la frontera entre aquest país i Lesotho, a uns 193 km de l'Oceà Índic

RIU ZAMBEZE És un riu de l'Àfrica Austral.

Neix a Zàmbia, a tocar de les fronteres d'Angola i de la República Democràtica del Congo; passa per la província angolesa de Moxico i torna a Zàmbia

LLAC TXAD És un llac poc profund situat a la frontera entre el Txad, el Níger, Nigèria i el Camerun, a l'Àfrica Central.

LLAC VICTÒRIA Forma part dels grans llacs africans. Està ubicat en una depressió flanquejada per les dues branques de la gran vall del Rift.

LLAC TANGANIKA És un dels Grans Llacs d'Àfrica localitzat a la zona centre-oriental del continent africà. És a 773 metres per sobre del nivell del mar,[1] i té una profunditat màxima de poc menys de 1.470 metres.

LLAC MALAWI És el més meridional dels llacs que pertanyen al sistema de la vall del Rift a l'Àfrica.

Nord america

Península de alaska La Península d'Alaska és una península que s'allarga uns 800 km al sud-oest d'Alaska, al nord-oest d'Amèrica. Les illes Aleutianes en constitueixen una prolongació orogràfica, i, juntament amb elles separen l'oceà Pacífic de la badia de Bristol, un braç del mar de Bering.

Península del Labrador La península del Labrador és una gran península de l'est del Canadà.

Està envoltada per la badia de Hudson a l'oest, l'estret de Hudson al nord, el mar de Labrador a l'est i el golf de Sant Llorenç al sud-est.

Florida Es troba a la ribera nord del dic La Florida, a la desembocadura del riu Gran, a 45 km de la capital provincial; la ciutat més propera és El Trapiche.

Té una superfície de 347 ha, a 850 msnm. El clima és temperat subhumit serrà, amb 23 °C de temperatura mitjana al gener i 8,5 °C al juliol. La mitjana anual de precipitacions és de 500-600 mm.

Yucatán Aquesta zona central de la península de Yucatán, a més de platges paradisíaques, està ocupada per una jungla verda plena de ruïnes maies, cenots cristal·lins i una fauna per descobrir.

Baixa Califòrnia Baixa Califòrnia. El 80% està constituïda per matolls, gran part es localitza a l'Àrea de Protecció de Flora i Fauna a la Vall dels Ciris i al vessant costaner de la península; 4% per boscos de coníferes i alzines, 9% de xaparrals a les parts altes de les serres de Juárez i San Pedro Mártir.

Illa Victòria Fora de les forestacions, la Illa Victòria està coberta gairebé enterament per bosc de coihues i xiprers serralades, purs o associats. És la vuitena illa més gran del món, i amb 217.291 km² de superfície, és la segona illa més gran de Canadà. Té gairebé el doble de la mida de Terranova (111.390 km²) i és una mica més gran que l'illa de Gran Bretanya

Illa de Baffin L'illa de Baffin (de vegades anomenada Terra de Baffin; en inuit, Qikiqtaaluk; en nòrdic antic Helluland, la «terra de pedres planes») és una gran illa situada a l'extrem nord-est de Amèrica del Nord, pertanyent a les illes de l'arxipèlag àrtic canadenc . És l'illa més gran de Canadà, la 2a del continent americà i la 5a del món, amb una superfície de 507 451 km². La serralada Àrtica travessa la costa oriental de l'illa de Baffin, dividint-se en nombroses serralades secundàries.

Groenlàndia Groenlàndia o bé Grenlàndia és un país constituent del Regne de Dinamarca, situat entre l'oceà Àrtic i l'oceà Atlàntic, a l'est de les illes àrtiques del Canadà. Groenlàndia pertany geogràficament a l'Amèrica del Nord, tot i que geopolíticament pertany a Europa.

Illes Aleutianes Les illes Aleutianes són un arxipèlag d'illes volcàniques situades al sud-oest d'Alaska que formen un arc que tanca la mar de Bering. Tenen una superfície total de 17.666 km² i 8.162 habitants segons el cens del 2002, menys de la meitat dels quals són esquimals o aleutians.

Terranova Terranova és una illa de l'oest de l'oceà Atlàntic, situada davant les costes del nord-est de l'Amèrica del Nord. L'estret de Belle Isle la separa de la península del Labrador. Té una superfície de 111.390 km². La majoria de la població es concentra a la península d'Avalon.

El cap Spear de Terranova és el punt més a l'est del Canadà i de tota l'Amèrica del Nord.

Cuba Cuba, és un Estat del mar Carib integrat per l'illa de Cuba. Cuba té un clima tropical, amb pluges en estiu, y un clima bastant humit.

Jamaica Jamaica és un estat insular de les Grans Antilles, de 240 km de llargada i un màxim de 80 km d'amplada. L'illa de Jamaica està situada al mar del Carib, a 150 km de Cuba i a 180 km de l'illa de la Hispaniola. Jamaica es un país amb un clima molt calorós, i amb gaire bé tots els dies de l'any amb un clima solejat.

Hispaniola La Hispaniola és una illa del grup de les Grans Antilles, al mar Carib, situada al sud-est de Cuba i a l'oest de Puerto Rico. És la segona illa més gran de les Antilles i del mar Carib, després de Cuba, amb una superfície de 76.480 km², una longitud de 650 km i una amplada màxima de 241 km.

Muntanyes Rocanyoses Les muntanyes Rocalloses o muntanyes Rocoses[1] (Rocky Mountains o Rockies en anglès) són una cadena muntanyosa de l'oest de l'Amèrica del Nord. Abracen més de 4.800 kilòmetres des de Nou Mèxic fins al nord de la Colúmbia Britànica, i travessen els Estats Units i Canadà. Estan englobades en el conjunt muntanyós que ressegueix tot l'oest del continent, des del sud dels Andes, a la Patagònia, fins a les muntanyes de la península d'Alaska.

Monts Apalaxes Els Apalatxes o les Muntanyes Apalatxes, són un sistema vast de serralades de plegament de la costa est de l'Amèrica del Nord.

S'estenen des de Terranova i Labrador, al Canadà fins a Alabama, als Estats Units

Altiplà Mexicà L'Altiplà Mexicà o la Mesa Central és una regió natural de Mèxic que s'estén des de la frontera amb els Estats Units fins a l'Eix Volcànic Transversal al sud. Limita a l'orient i a l'occident amb la Sierra Madre Oriental i la Sierra Madre Occidental, respectivament.

Golf de califòrnia El golf de Califòrnia és el braç d'aigua que separa la península de Baixa Califòrnia de la resta de Mèxic. Limita a l'oest amb els estats de Baixa Califòrnia i Baixa Califòrnia Sud, al nord amb Sonora i a l'est amb Sonora i Sinaloa

Golf d’Alaska El Golf d'Alaska és un braç corbat de l'oceà Pacífic a la costa sud d'Alaska. Es troba entre la península d'Alaska i l'illa Kodiak a l'oest, i l'arxipèlag d'Alexander a l'est, on es troba el Parc i Reserva Nacional Glacier Bay. A la riba del golf hi ha una barreja de boscos, muntanyes i glaceres.

Badia de Hudson La badia de Hudson és una gran cos d'aigua que es troba al nord-est del Canadà. Banya el nord de les províncies d'Ontàrio, Quebec i Manitoba i el sud-est de Nunavut.

La badia de Hudson forma part de l'oceà Atlàntic, amb el qual connecta per l'est a través de l'estret de Hudson.

Mar Carib La mar Cari, és una massa d'aigua adjacent a l'oceà Atlàntic, al sud-est del golf de Mèxic. Es tracta d'un mar continental que, al sud, banya les costes de Veneçuela, Colòmbia i Panamà; a l'oest, les de Costa Rica, Nicaragua, Hondures, Guatemala, Belize i la península del Yucatán, a Mèxic.

Mont Denali El Denali, és el cim més alt dels Estats Units i d'Amèrica del Nord, amb 6.194 metres d'altitud.

OCEANÍA

Australia Austràlia, oficialment la Mancomunitat d'Austràlia (en anglès: Commonwealth of Australia), és un estat de l'hemisferi sud que conforma un continent; i que inclou, a més, diverses illes petites dels oceans Pacífic i Índic.

Austràlia és, de fet, la part principal del continent oceànic; l'estat australià comprèn, a més, l'illa de Tasmània i diverses dependències, com les illes Christmas i Norfolk. Els països veïns en són Nova Zelanda, al sud-est; i, al nord, Indonèsia, el Timor Oriental i Papua Nova Guinea, del qual està separada per l'estret de Torres. Banyen Austràlia els mars de Timor i Arafura al nord, el mar del Corall i el mar de Tasmània a l'est, l'oceà Antàrtic al sud i l'oceà Índic a l'oest.

De nord a sud té uns 3.700 quilòmetres, mentre que d'est a oest en té uns 4.000. És el sisè estat més gran del planeta després de Rússia, el Canadà, la Xina, els Estats Units i el Brasil; però la seva població no arriba als 20 milions de persones. El sostre del país és el mont Kosciusko, amb 2.228 metres d'altitud. El riu principal n'és el Murray, amb 2.5

NOVA ZELANDA Nova Zelanda (Nova Terra del Mar, en referència a la província neerlandesa; Aotearoa en maori, llarg núvol blanc) se situa a uns 2.000 quilòmetres al sud-est d'Austràlia. Es tracta d'un conjunt d'illes que es troben al llarg del Pacífic Sud tenint una extensió una mica més gran que el Regne Unit. El país es compon de nou illes, sent l'illa del Nord i l'illa del Sud les que tenen més extensió i importància. Ambdues illes es troben tan sols a 32 quilòmetres de distància. En l'illa meridional es troben els Alps Neozelandesos, així com volcans, alguns dels quals encara són actius, glaceres, llacs creats per explosions volcàniques, termes, fiords, milers de quilòmetres quadrats de boscos, costes de coralls i els seus innombrables rius. Tot això fa de Nova Zelanda un país amb un atractiu natural incomparable, que ofereix zones n molt diverses.

MICRONÈSIA La Micronèsia és una regió d'Oceania que limita a l'oest amb les Filipines, al sud-oest amb Indonèsia, al sud amb Papua Nova Guinea i la Melanèsia, i al sud-est i a l'est amb la Polinèsia.

La regió consisteix en centenars de petites illes repartides sobre una àmplia extensió del Pacífic occidental. Políticament, estan dividides en set territoris: ● ● ● ● ● ● ●

Els Estats Federats de Micronèsia La república de les Illes Marshall La república de Palau La Commonwealth de les Illes Mariannes Septentrionals La república de Nauru La república de Kiribati El territori de Guam

POLINÈSIA La Polinèsia (mot derivat del grec polí = 'molts', i nesi = 'illa') és una gran agrupació de més de 1.000 illes al Pacífic central i meridional.

Geogràficament, la Polinèsia conforma un triangle amb els angles situats a les illes Hawaii, a Nova Zelanda i a l'illa de Pasqua. Samoa, Tonga, les Marqueses i la Polinèsia francesa són els altres arxipèlags principals que es localitzen dins el triangle polinèsic.

ILLES HAWAII Les illes Hawaii (en hawaià: Mokupuni o Hawai‘i, en anglès: Hawaiian Islands), abans conegudes com a illes Sandwich,[1] formen un arxipèlag de dinou illes i atols, més altres illots, esculls i bancs de sorra, en una alineació del nord-oest al sud-est al llarg de 2.400 km al Pacífic nord. L'arxipèlag pren el nom de l'illa més gran, Hawaii, que alhora n'és la més oriental.

Les illes de l'arxipèlag són els cims que sobresurten d'una gran serralada submarina formada per l'activitat volcànica. Situat a 3.000 km, aproximadament, del continent més pròxim, Amèrica, és l'arxipèlag més aïllat de la Terra.

PAPUA NOVAGUINEA Papua Nova Guinea (oficialment Estat Independent de Papua Nova Guinea) és un estat d'Oceania que ocupa la meitat oriental de l'illa de Nova Guinea (l'altra meitat correspon a la província indonèsia de Papua). Està situat al Pacífic sud-occidental, al nord d'Austràlia (de la qual està separat per l'estret de Torres) i a l'oest de Salomó. Està banyat pel mar de Bismarck al nord, el mar de Salomó a l'est i el mar del Corall al sud.

GUINEA Papua Nova Guinea (oficialment Estat Independent de Papua Nova Guinea) és un estat d'Oceania que ocupa la meitat oriental de l'illa de Nova Guinea (l'altra meitat correspon a la província indonèsia de Papua).

Està situat al Pacífic sud-occidental, al nord d'Austràlia (de la qual està separat per l'estret de Torres) i a l'oest de Salomó. Està banyat pel mar de Bismarck al nord, el mar de Salomó a l'est i el mar del Corall al sud.

DESERT DE SORRA El Petit Desert de Sorra, és una bioregió provisional australiana, és un desert localitzat al sud d'Austràlia Occidental del Gran Desert Arenós i de l'oest del Desert de Gibson.

La bioregió es troba a l'est de la Gran Carretera del Nord al sud de Newman i aproximadament 200 quilòmetres al nord de Wiluna. Al nord de la gran àrea identificable més propera es troba el Parc Nacional Karlamilyi.

DESERT DE VÌCTORIA El Gran Desert de Victòria és una regió àrida que es troba al sud d'Austràlia, Ernest Giles, l'any 1875, va ser el primer europeu a travessar-lo i li va donar el nom en honor de la reina Victòria d'Anglaterra l'explorador. Està entre els estats australians d'Austràlia del Sud i Austràlia Occidental i consta de petites dunes, praderies i llacs salats. S'estén sobre 700 km d'oest a est en una superfície de 424.400 km². És el més gran desert australià.[1] Donada l'aridesa del territori no hi ha quasi activitat agrícola i és una àrea protegida de l'oest d'Austràlia. És una se les 12 reserves de la biosfera australianes.

SERRALADA Una serralada (Geografia, Geologia, Geomorfologia estructural) és un sistema muntanyós de gran vastitud, format per un conjunt de serres que manté una determinada alineació estructural i morfològica, més llarg (centenars o milers de km) que ample; Conjunt de muntanyes d’una gran extensió que forma, generalment, un sistema i que té una formació comuna i característiques semblants, per exemple: l'Himàlaia, els Andes, els Alps, els Pirineus, la serralada Prelitoral o el Sistema Ibèric.

El conjunt presenta unes característiques bastant similars i dona al sistema una certa unitat. Cal distingir-ne una part principal, l’eix de la serralada, i una altra de secundària, formada per ramals sorgits del tronc principal. La seva part central (axial) s'anomena eix orogràfic. (en mountain system (range); es cordillera; fr cordillère).

SERRALADES AUSTRALIANES Les Serralades Australianes[1] o el Great Dividing Range[2] (nom anglès que significa 'Gran Serralada Divisòria'), també conegudes en anglès com a Eastern Range ('Serralada Oriental'), són la cadena muntanyosa, o sistema de cadenes muntanyoses,[3] més important d'Austràlia. Té una longitud de 3.500 km des de l'extrem nord de Queensland, i s'estén paral·lelament a la costa oriental creuant els estats de Nova Gal·les del Sud i Victòria. Una branca del sistema se submergeix dins l'estret de Bass i reapareix a Tasmània com les Serralades Centrals.[3] Les Serralades Australianes mostren una gran variació en la seva edat geològica i la seva topografia. El mont Kosciuszko, amb 2.228 m, n'és el punt més alt, i també és el més alt de tot el continent australià.

BARRERA DE CORAL La Gran Barrera de Corall (en anglès Great Barrier Reef) és el major escull de corall del món. Està compost per més de 2.900 esculls individuals[3] i 900 illes en una franja de més de 3.000 quilòmetres sobre una àrea d'aproximadament 348.000 quilòmetres quadrats. L'escull es localitza al mar del Corall, a la costa de Queensland al nord-est d'Austràlia.

ALPS DEL SUD Los Alpes del Sur (Southern Alps en inglés) o Alpes Neozelandeses es una cordillera que discurre a lo largo del lado occidental de la isla del Sur de Nueva Zelanda. Constituye una barrera natural a todo lo largo de dicha isla, lo que dificulta la comunicación entre la costa oeste de la isla (Westland) y las Región de Canterbury, al este.

LA GRAN BADIA AUSTRALIANA La Gran Badia Australiana (en anglès: Great Australian Bight) és una gran badia oberta (bight en anglès) situada entre l'oest i el sud del litoral australià.

RIU DARLING El riu Darling (en anglès Darling River) és el tercer riu més llarg d'Austràlia, amb 1.472 quilòmetres de llarg. El seu recorregut va des del nord de Nova Gal·les del Sud fins a la seva confluència amb el riu Murray a Wentworth. Si hi incloem els seus afluents podem parlar del sistema fluvial més llarg del continent, amb 2.844 km.[1] Fou descobert per Hamilton Hume i Charles Sturt en una expedició realitzada el 1828.

SUD AMÈRICA

TERRA DE FOC La Terra del Foc és un arxipèlag de l'extrem sud d'Amèrica, continent del qual està separada per l'estret de Magallanes. L'arxipèlag està compost per una illa principal, anomenada l'illa Gran; i un bon nombre d'illes menors. L'illa Gran, que ocupa 48.100 km² d'un total de 73.753 km² de tot l'arxipèlag, té l'extrem nord situat aproximadament al paral·lel 52º sud.

Part de: Argentina Continent: Amèrica del Sud Banyat per: Oceà Pacífic Format per: Illa Gran de Terra de Foc

Illes Malvines Les illes Malvines, o illes Falkland, són un arxipèlag britànic situat al sud de l'oceà Atlàntic, a una distància mínima de la Patagònia de 480 km, a uns 772 km del cap d'Hornos, com també 1.080 km a l'oest de Shag Rocks i 940 km al nord del Territori Britànic de l'Antàrtida, el qual inclou regions reclamades per Xile o l'Argentina a l'Antàrtida.

L'arxipèlag està format per dues grans illes: Soledad (en anglès East Falkland) i Gran Malvina (en anglès West Falkland), i 776 petites illes. La ciutat de Port Stanley, situada a l'Illa Soledad -també anomenada Malvina Oriental-, és la capital. El clima és subantàrtic.

Illa Trinitat Trinitat és una illa del mar Carib, la més gran de les que formen l'estat de Trinitat i Tobago i de les Petites Antilles. Té una extensió de 5.009 km² i una població d'1.030.000 habitants. Està situada aproximadament a una desena de quilòmetres de distància de la costa oriental de Veneçuela de la que està separada pel canal de Colom. La ciutat més gran de l'illa i capital del país és Port of Spain, situada al nord-oest. La segona ciutat més important, San Fernando, està situada al sud-oest. Ambdues ciutats es troben a la costa del golf de Paria. Una altra ciutat important és Arima al centre de l'illa.

Riu Paranà El riu Paraná és, després de l'Amazones, el segon riu d'Amèrica del Sud en termes de magnitud, i transcorre pels territoris del Brasil, Paraguai i l'Argentina, amb un curs de 2.570 quilòmetres.

Aquesta llargària podria ser considerada superior (3.998 km) si es contés la distància des de la capçalera del riu Paranaiba, al Brasil.[1] El nom Paraná prové de la llengua tupí, i significa "com el mar".

Riu Paraguai El riu Paraguai és un gran riu del centre-sud de Sud-amèrica, que cursa pel Brasil i el Paraguai, a voltes molt proper a la frontera entre el Brasil i Bolívia, i que també fa de frontera natural entre el Paraguai i l'Argentina. Té una llargària d'uns 2.550 kilòmetres, comptats des de les seves fonts -a l'estat brasiler de Mato Grosso- fins a la seva desembocadura en el riu Paranà, al nord de la província de Corrientes.

Riu Amazones L'Amazones és un riu d'Amèrica del Sud que neix als Andes i desemboca a l'oceà Atlàntic després de travessar el Perú i Brasil. Amb 175.000 m³/s[1] de cabal mitjà a la desembocadura, és el riu més important de la Terra. Una expedició de científics, segons informa la BBC (2007), posa en dubte el que fins aleshores es creia: que el riu Nil és més llarg del món. En cas de confirmar-se, l'Amazones seria el riu més llarg del món, amb uns 6.800 km.[2] Tot i així, si es consideren certs afluents de naixement interior andí, la llargada total és d'uns 7.200 km.

Riu Orinoco El riu Orinoco és un riu de Veneçuela, un dels més llargs d'Amèrica, amb 2.140 km. És el tercer riu més cabalós del món després de l'Amazones i del Congo, amb un cabal de mitjana d'uns 33.000 m³/s. El nom del riu és d'origen otomaco, que l'anomenaven Orinocu.

Segons Alejo Carpentier, "l'Orinoco és una materialització del temps en les tres categories agustinianes, temps passat, temps present i el temps futur".

Amazònia La selva amazònica, també coneguda com a Amazònia, és la regió d'Amèrica del Sud definida per la conca del riu Amazones i els seus afluents, la conca fluvial més gran del món, i coberta en gran part per la selva tropical. S'estén per nou estats i territoris: Bolívia, el Brasil, Colòmbia, l'Equador, la Guaiana Francesa, Guyana, el Perú, Surinam i Veneçuela. Més de la meitat de la seva extensió correspon al Brasil.

Llac Titicaca El llac Titicaca, situat a 3.812 m sobre el nivell del mar, és el llac navegable més alt del món. Té una superfície aproximada de 8.370 km², cosa que el converteix en el més gran de l'Amèrica del Sud, només superat pel llac Maracaibo, a Veneçuela, de 13.000 km², però que molts qualifiquen com a mar, ja que té connexió directa amb l'oceà.

Mont Aconcagua L'Aconcagua és una muntanya que es troba a la província de Mendoza (Argentina), a uns 15 quilòmetres de la frontera amb Xile i s'eleva fins als 6.962 metres d'altitud.[2][3] És la muntanya més alta de l'Argentina, de la gran serralada dels Andes, del continent americà, de l'hemisferi sud i occidental[4] i per tant la més alta del món fora de l'Àsia.[5][6] És un dels Set Cims.[7] Domina un vast parc provincial, el Parc Provincial de l'Aconcagua,[8] que protegeix les espècies animals típiques dels Andes, en especial el còndor andí i el guanac, així com una vegetació rara i fràgil. De fet, el clima és àrid i la capa de neu fina, tot i l'existència d'algunes petites glaceres.

Mont Ojos del Salado Ojos del Salado és un estratovolcà situat a la frontera més septentrional entre els països de Xile i l'Argentina, amb predominança del sector xilè. Amb els seus 6.900 m d'altitud, és el volcà més alt del món, a més a més de ser la muntanya més alta de Xile. Està situat a 550 km al nord de l'Aconcagua (6.962 m), el cim més alt de l'hemisferi occidental. Donada la seva ubicació, a tocar del desert d'Atacama, la muntanya presenta condicions climàtiques molt seques, amb neu només a l'hivern i als trams superiors.

Serralada dels Andes

La serralada dels Andes s'estén des de Veneçuela fins a la Patagònia i travessa tot Amèrica del Sud. En aquests dos darrers països es ramifica i arriba fins quasi el Carib. La seva part meridional serveix de frontera natural entre Xile i l'Argentina.

Messeta del Mato Grosso

L'Altiplà del Mato Grosso és un altiplà en el Brasil central ocupant la major part de l'estat de Mato Grosso. Es tracta d'un altiplà d'erosió antiga que s'estén des de la frontera de l'Estat de Goiás cap a l'oest fins a la Serra dos Parecis, que és prop de la frontera boliviana.

Chaco

Chaco és una província argentina localitzada al nord del país, prop de la frontera amb el Paraguai. La capital n'és Resistencia, localitzada a la vora del Riu Paranà, que divideix la província de Chaco amb la província de Corrientes.

Pampa La regió pampejana és una àrea geogràfica situada al centre d' Argentina , segons la divisió administrativa que ofereix l' INDEC . La componen les següents jurisdiccions: 1 les províncies de Santa Fe , Entre Ríos , La Pampa , Còrdova , Buenos Aires i Ciutat Autònoma de Buenos Aires (CABA) ; limita al Nord amb les províncies de Corrents , Chaco i Santiago de l'Estero ; cap a l'Oest amb les de Catamarca , La Rioja , San Luis iMendoza ; cap al Sud amb la província de Neuquén i Riu Negre ; i cap a l'Est amb l'oceà Atlàntic i l' Uruguai . La seva ubicació, considerada privilegiada i estratègica, converteix la regió en el nucli central del país, tant en l'àmbit polític com econòmic i demogràfic.

Rio de la PLata El Riu de la Plata 1 està format per la unió dels rius Paraná i Uruguai , al Con Sud d' Amèrica . Pot ser dividit en dos sectors: el sector interior , compost pels trams superior i mig, el qual és de poca profunditat i es troba desproveït d' intrusió salina , i el sector exterior , comprès entre Punta de l'Est a Uruguai i la badia de Samborombón a Argentina cap a l'est, tram de major profunditat, i amb una important influència marina en ser ja un estuari deloceà Atlàntic . [2 ] Té una forma que tendeix a la triangular de 325 km de llarg, servint de frontera en tot el seu recorregut entre Argentina i Uruguai . Posseeix un rumb general nord-oest-sud-est, bolcant a l'oceà Atlàntic l'escorriment de la seva conca hidrogràfica més la dels seus afluents, sumant al voltant de 3 250 000 km². Entre els geògrafs no hi ha consens absolut sobre si la definició àmplia del Riu de la Plata, a més d' estuari , 3 hagi d'incloure també els termes de riu , golf o mar marginal de l'oceà Atlàntic.

Altiplà Andí L' Altiplà andí, altiplà sud-americà, altiplà del Collao o altiplà del Titicaca, és una extensa plana d'alçada o altiplà d' Amèrica del Sud ubicada a una altitud mitjana de 3800 msnm que abasta part del nord-oest d’Argentina, el centre-oest i sud- oest de Bolívia, part del nord de Xile i part del sud del Perú. Té importància històrica per haver estat el lloc on van sorgir diverses civilitzacions, com la cultura Tiahuanaco, i es va realitzar la domesticacióde plantes com la papa i animals com la flama i l' alpaca. Per les seves característiques ambientals i ecològiques, és una regió natural única al continent i per la seva altitud pertany a l'anomenada regió de la Puna .

Massís Brasiler El massís cristal·lí de Brasília o escut de Brasília , és un basament antic format per roques cristal·lines que formen un mantell de basalt que es troba en el centre i est de Sud-amèrica, estenent-se per 4000 quilòmetres entre els seus extrems nordeste i sud-est. Té d'entre 20 i 139.5 m de gruix, trobant-se en aflorament o sepultat sota sediments de diferent gruix. Els principals rius de les conques de l' Amazones i del Plata discorren en general per falles que van afectar la seva estructura.

Els massissos són els romanents dels continents que formaven la superfície terrestre al Precambrià . La placa continental de Sud-amèrica se separa en tres seccions desiguals: 1 el massís de Brasília, el massís guayanés , i el massís Patagónico , estant els dos primers entre els més antics del planeta. La duresa de les roques cristal·lines que els conformen, els atorga gran estabilitat i és la raó que no es produeixin terratrèmols a les enormes regions que ocupen, així com els punts de contacte entre aquestes (les regions sedimentàries de l' Amazònia i la plana chacopampeana ).