G4UP_1_G30

ATLES DIGITAL OSCAR, XINRU, XAVI I MARTINA

ÀSIA

Península Aràbiga És una península del sud-oest d'Àsia, a la confluència amb Àfrica. És una regió majoritàriament de clima desèrtic. Sovint, és coneguda també com la península Aràbiga

Península d’Indoxina La Indoxina és una extensa península situada al sud-est d'Àsia, la més oriental de les tres penínsulas meridionals del continent. Té una extensió de més de 2.270.964 km², repartits entre els estats següents: Myanmar Tailàndia Cambodja Vietnam Laos Singapur Malàisia.

Península de corea Corea és una península de l'est d'Àsia. La frontera terrestre correspon gairebé totalment amb la República Popular de la Xina, excepte un petit tros al nord-est on voreja Rússia. La resta de la península està envoltada pel mar Groc i pel mar del Japó.

Península de Kamchatka La península de Kamtxatka és una península de 1.250 quilòmetres de llarg a Àsia, a l'extrem est de Rússia, amb una àrea de 472.300 km². Està banyada per l'oceà Pacífic a l'est i pel mar d'Okhotsk a l'oest.

Ceilan Sri Lanka és un estat asiàtic de tradició mil·lenària famós per ser un puntal de saviesa en l'antiguitat i per ser avui un dels països més densament poblats. Abans del 1972 era conegut amb el nom de Ceilan. És un país insular situat al sud-est de l'Índia i banyat per les aigües de l'oceà Índic.

Arxipèlag d’Indonèsia.

L'arxipèlag indonesi ha estat una regió de comerç important del segle vi ençà, quan el Regne de Srivijava mantenia contactes comercials amb la Xina i l'Índia.

Taiwan Taiwan és una illa davant la costa de la Xina, de la qual està separada per l'estret de Taiwan. Al nord, se situa el mar de la Xina oriental, i al sud el mar de la Xina meridional, mentre que la costa oriental de l'illa està banyada per l'oceà Pacífic. Té una extensió de 35.801 km²[1] i una població de vora 23 milions d'habitants. La ciutat principal n'és Taipei.

Arxipèlag de Filipines Arxipèlag de Filipines és un estat insular que consisteix en un arxipèlag situat en el Sud-est Asiàtic, a l'oceà Pacífic. La seva capital és Manila. Al nord, es troba separat de l'illa de Taiwan per l'estret de Luzón; a l'oest, es troba el mar de la Xina Meridional, també conegut com el mar de Filipines Occidental i el Vietnam; al sud-oest, l'illa de Borneo; al sud, el mar de Célebes la separa d'altres illes d'Indonèsia, i a l'est limita amb el mar de Filipines. La seva ubicació en el cinturó de foc del Pacífic i el seu clima tropical la converteixen en un lloc propens a terratrèmols i tifons. Està format per 7641 illes.

Arxipèlag de Japó L'arxipèlag japonès és el conjunt d'illes que constitueixen el país del Japó. S'estenen de nord a sud de manera paral·lela a la costa nord-est del continent asiàtic, sobre les aigües de l'oceà Pacífic.

L'arxipèlag està constituït per més de tres mil illes, de les quals els quatre més grans i més importants són: Hokkaido Honshu: l'illa més gran amb dos terços de tota la superfície de l'arxipèlag Shikoku Kyushu

Golf Pèrsic El golf Pèrsic és un gran golf format per una part del mar de Pèrsia, entre Aràbia i l'Iran. Ocupa una extensió de 233.000 km² i té una llargada de 989 km. L'estret d'Ormuz n'és la part més estreta i el separa del golf d'Oman.

Superfície: 251.000 km² Profunditat mitjana: 50 m País de la conca: Iran, Iraq, Kuwait, Bahrain, Qatar, Aràbia Saudita, Emirats Àrabs Units i Oman Part de: oceà Índic Illes: Abu Musa, Qeshm, Kays, Illa d'Ormuz, Kharg, Hengam Island.

Golf de Bengala El golf de Bengala és un mar que forma la part nord-occidental de l'oceà Índic. La seva forma és semblant a la d'un triangle, i limita a l'est amb la península de Malacca i a l'oest amb el subcontinent indi.

Superfície: 2.172.000 km² Profunditat mitjana: 2.600 m Part de: oceà Índic País de la conca: Bangla Desh Illes: St. Martin's Island, Sagar Island, Car Nicobar, Sandwip, Chowra

Mar Roig La mar Roja o mar Roig, és un golf o braç de mar de l'oceà Índic entre l'Àfrica i Àsia.

Els antics grecs l'anomenaven Ερυθρά Θάλασσα, 'mar d'Eritrea' Superfície: 438.000 km² Profunditat mitjana: 490 m Part de: oceà Índic Profunditat: 3.040 m Illes: Tiran, Jabal al-Tair Island, Perim, Rocky Island

Mar d’Aral La mar d'Aral és una mar interior endorreica de l'Àsia Central, també considerada un llac d'aigua salada. Té grans dimensions i es troba entre el Karakalpakstan al sud, i les regions de la Kizilòrdia i Aktubinsk del Kazakhstan al nord. El seu nom prové del túrquic aral.

Superfície: 68.000 km² Profunditat mitjana: 8,7 m Volum: 27 km³ Superfície de conca hidrogràfica: 690.000 km²

Llac Baikal El Baikal és un llac que es troba en el territori de Rússia, a la regió de la Sibèria oriental. L'etimologia popular fa derivar el seu nom de Bai kül.

Profunditat mitjana: 744 m Superfície: 31.722 km² Longitud: 636 km Altitud de la superfície: 456 m Amplada: 80 km

Riu Tigris El Tigris és, juntament amb l'Eufrates, un dels dos grans rius que defineixen la Mesopotàmia; és el més oriental de tots dos i travessa l'Iraq des de les muntanyes de l'Anatòlia. El nom Tigris ve de l'antic persa i significa ‘el ràpid’.

Longitud: 1.900 km Cabal: 1.014 m³/s Superfície de la conca: 375.000 km² Desembocadura: Xatt al-Arab Naixement: Hazar Lake Ciutats: Diyarbakır, Bagdad, Samarra, Mossul

Riu Èufrates L'Eufrates és un riu que en gran part discorre per l'Iraq. Juntament amb el Tigris, defineixen la regió coneguda com a Mesopotàmia.

Longitud: 2.800 km Cabal: 356 m³/s Desembocadura: Xatt al-Arab Naixements: Murad Su, Karasu Ciutats: Deir al-Zor, Raqqa, Nasiriyah, Birecik, Seugma, Hilla, MÉS Ponts: Köprü Lokantası, Nissibi Euphrates Bridge

Riu Indo L'Indus és el principal riu del Pakistan, encara que neix a la Xina i travessa una part de territori de l'Índia.

Longitud: 3.180 km Cabal: 6.600 m³/s Naixements: Altiplà del Tibet, Senge Zangbu, Gar River Desembocadures: Mar d'Aràbia, Rann de Kachchh, Llac Nal

Riu Mekong Mekong és un riu a l'Àsia Sud-oriental. Rep el nom de la contracció de les paraules tailandeses Mae Nam Khong.

Longitud: 4.350 km Cabal: 16.000 m³/s Naixement: Lasagongma Spring Desembocadura: Delta del Mekong Ciutats: Ho Chi Minh, Vientiane, Phnom Penh, Nong Khai, Kampong Cham Països: Vietnam, Tailàndia, Laos, Xina, Cambodja, Myanmar (Birmània) Ponts: Thai–Lao Friendship Bridge, MÉS

Riu Huang He El riu Groc o Huang He / Huang Ho és el segon riu més llarg de la Xina i el sisè més llarg del món, amb una longitud estimada de 5.464 quilòmetres.

Longitud: 5.464 km Cabal: 2.571 m³/s Província: Shandong Desembocadura: Bohai Sea Naixement: Bayan Har Mountains País: Xina Ciutats: Luoyang, Zhengzhou, Jinan, Kaifeng, Lanzhou, Yinchuan, Baotou, Wuhai

Riu Yangtsé El Iang-Tsé en català també escrit Iangtsé, Iang-tsé, Iang-Tse i Yangzi, és la denominació tradicional d'un riu de l'Àsia oriental que neix al Tibet i desemboca a Xangai. En xinès simplificat s'escriu 扬子江, transliterat en pinyin com a Yángzǐ Jiāng.

Actualment és conegut també com a Chang Jiang.

Longitud: 6.300 km Cabal: 30.170 m³/s Desembocadura: Mar de la Xina Oriental Província: Hubei Naixement: Qinghai

Monts Zagros La serralada del Zagros és una cadena muntanyosa de l'Iran que s'estén de nord a sud amb una lleugera inclinació a l'oest cap al final i que forma la part central de les muntanyes que van des del Caucas fins al sud de l'Iran, ocupant la major part dels actuals Kurdistan persa i Kurdistan iraquià.

Altitud: 4.409 m Àrea: 533.512 km² Punt més elevat: Hazaran País: Iran Part de: Cinturó Alpídic

Monts Tien Shan El Tian Shan, també conegut com a Tien Shan i Tangri Tagh en llengua uigur, és una serralada muntanyosa situada a l'Àsia Central. El nom Tian Shan, usat àmpliament en la majoria de llengües del món, és una traducció al xinès del nom original uigur.

Altitud: 7.439 m Punt més elevat: Jengish Chokusu Continent: Àsia Tipus: Serralada Collades: Torugart

Himàlaia L'Himàlaia és un massís muntanyós d'Àsia que es reparteix entre el Bhutan, l'Índia, el Nepal, el Pakistan, el Tibet i la Xina. Forma un arc amb una llargària de 2.600 km d'est a oest i una amplària de 350 km de nord a sud.

Altitud: 8.849 m Àrea: 595.000 km² Punt més elevat: Everest Cims destacats: Everest (8.848 m); K2 (8.611 m); Kanchenjunga (8.598 m) Països: Índia, Nepal, Xina, Bhutan Collades: Rohtang La, Nathula, Khardung La, Zoji La, Sela Pass, MÉS

Meseta del Tibet L'altiplà del Tibet o Txang Tang, també anomenat altiplà de Qinghai i el Tibet i altiplà de Qingzang és un vast i elevat altiplà de l'Àsia Central que ocupa la major part de la regió autònoma del Tibet i de la província de Qinghai, a la Xina. Àrea: 2.500.000 km² Tipus: Regió geogràfica i altiplà

Mont Everest L'Everest, dins la serralada de l'Himàlaia, és el cim més alt del món, amb 8848,86 m.

Està situat a la frontera entre el Nepal i el Tibet. En nepalès el cim s'anomena Sagarmatha, i en tibetà Chomolungma o Qomolangma, del qual deriva el xinès 珠穆 朗玛峰.

Altitud: 8.849 m Data de la primera ascensió: 29 de maig de 1953 Prominència: 8.848 m Serralada: Himàlaia

ÀFRICA

Madagascar Madagascar és un estat i una illa de l'oceà Índic davant la costa sud-oriental d'Àfrica a l'altura de Moçambic. Està separada del continent pel canal de Moçambic. La capital n'és Antananarivo. Cal destacar que antigament l'illa es trobava unida al continent africà, del qual es va separar.

Illes Reunió i Maurici La República de Maurici és un estat africà situat a l'oceà Índic sud-occidental, a uns 900 km a l'est de Madagascar. Aquest Estat té una superfície de 2.040 km², el 91% de la qual pertany a l'illa Maurici i la resta a illes més petites, que inclouen les illes de Saint Brandon, Rodrigues i Agalega.

Illes Cap Verd Cap Verd és una república insular situada en un arxipèlag de l'Atlàntic nord, enllà de la costa occidental de l'Àfrica. La capital és Praia i la segona ciutat més poblada és Mindelo.

Cap verd Cap verd és una república insular situada en un arxipèlag de l'Atlàntic nord, enllà de la costa occidental de l'Àfrica. La capital és Praia i la segona ciutat més poblada és Mindelo.

Cap de Bona Esperança El cap de Bona Esperança és un cap de la costa atlàntica de Sud-àfrica situat al sud-oest del país. Tot i que possiblement és el més conegut dels caps sud-africans, no és la punta més meridional del continent, ja que aquesta es troba a uns 150 km al sud-est, al cap Agulhas.

Cap Guardafui Guardafui és un cap de Somàlia, que marca l'extrem oriental del continent africà i forma el vèrtex del comunament anomenat Corn d'Àfrica. Més enllà es troba l'illa Socotora i illes menors.

Desert del Sàhara El Sàhara és un desert de tipus càlid situat al nord de l'Àfrica. Amb més de 9 milions de km², és el desert no polar més gran del món. Abasta la major part d'Àfrica del Nord, aproximadament el 27% del continent africà, cosa que el fa tan gran com Europa o els Estats Units. Àrea: 9.200.000 km²

Desert del Kalahari El desierto del Kalahari es una región del sur de África. Tiene 930 000 km² y se extiende por Botsuana, Namibia y Sudáfrica. Presenta una fauna variada compuesta por roedores, antílopes, jirafas y leones.

Superficie: 930.000 km² Elevación: 1.000 m

Rift Valley La Gran Vall del Rift o Rift Valley és una gran fractura geològica, amb una longitud total aproximada de 7.000 quilòmetres, que van des de la Vall de la Beqaa al Líban, que es troba a Àsia, fins a Moçambic, al sud-est d'Àfrica en direcció nord-sud.

Continent: Àfrica Tipus: Graben

Massís Etíop L'altiplà d'Etiòpia és una massa de muntanyes a Etiòpia, Eritrea i nord de Somàlia a l'est d'Àfrica. L'altiplà d'Etiòpia és la més gran àrea contínua d'aquesta altitud en tot el continent, amb poca superfície per sota dels 1.500 m d'altitud; els cims arriben a 4.550 metres. Sovint rep el nom del «sostre d'Àfrica».

Altitud: 4.550 m Punt més elevat: Ras Dashan País: Etiòpia Part de: Gran Vall del Rift

Monts Atles La serralada de l'Atles és un sistema de serralades del nord d'Àfrica d'uns 2.700 km de llargada. El pic més alt és el Toubkal, de 4.167 m d'altitud, el qual es troba al sud-oest del Marroc..Altitud: 4.167 m Àrea: 775.340 km² Punt més elevat: Toubkal Continent: Àfrica Països: Marroc, Algèria, Tunísia Collades: Tizi n'Tichka, Tizi n' Test, Tizi n' Ouanoums, Tizi n'Tazazert

Meseta de Katanga Katanga és una regió de la República Democràtica del Congo que fou un estat independent del 1960 al 1963. La capital és Lubumbashi. És habitada pels grups ètnics luba, hemba, tumbwe, lundes, bemba i lala.

A l'època colonial hi havia una important minoria europea a la capital.

Tota: 4.125.000 (1998) Superfície : 496.871 km²

Monts Drakensberg El Drakensberg és la cadena muntanyosa més alta de l'Àfrica Austral i és coneguda en zulu com a Ukhahlamba i en sesotho com a Maluti.

Altitud: 3.482 m Punt més elevat: Thabana Ntlenyana País: Lesotho

Kilimanjaro El Kilimanjaro és la muntanya més alta de l'Àfrica, i és d'origen volcànic. És situat a Tanzània, a la frontera amb Kenya, molt a prop de la línia de l'equador.

Altitud: 5.895 m Prominència: 5.885 m Data de la primera ascensió: octubre de 1889 Serralada: Eastern Rift mountains

Riu Nil El riu Nil és el riu més gran d'Àfrica. Amb una longitud de 6.671 km des del seu naixement a Burundi fins a la seva desembocadura al mar Mediterrani, flueix a través d'Uganda, el Congo, el Sudan, el Sudan del Sud, Etiòpia i Egipte. El Nil té dos afluents principals, el Nil Blanc i el Nil Blau.

Longitud: 6.693 km Cabal: 2.830 m³/s Desembocadura: Mar Mediterrània

Riu Congo El Congo és el riu més gros de ponent de l'Àfrica Central. Amb una llargada de 4.380 km és el segon riu més llarg del continent africà. Si hom en pren el riu Chambesi com a font, la seva llargada total creix fins als 4.700 km.

Longitud: 4.700 km Cabal: 39.610 m³/s Superfície de la conca: 3.680.000 km² Desembocadura: Oceà Atlàntic

Riu Níger El Níger és un riu d'Àfrica occidental, el tercer del continent per la seva longitud després del Nil i del riu Congo. Les seves fonts són a les muntanyes del sud-est de Guinea.

Longitud: 4.184 km Cabal: 5.589 m³/s Superfície de la conca: 2.118.000 km² Naixement: Guinea Highlands Desembocadures: Golf de Guinea, Oceà Atlàntic

Riu Orange L'Orange —Oranjerivier —és el segon riu més important del sud d'Àfrica després del Zambeze. Neix a les muntanyes Drakensberg de Sud-àfrica i recorre la frontera entre aquest país i Lesotho, a uns 193 km de l'Oceà Índic Longitud: 2.432 km Cabal: 365 m³/s Superfície de la conca: 973.000 km² Desembocadura: Oceà Atlàntic dge, Majaphuthi Bridge

Riu Zambeze El Zambezi és un riu de l'Àfrica Austral.

Neix a Zàmbia, a tocar de les fronteres d'Angola i de la República Democràtica del Congo; passa per la província angolesa de Moxico i torna a Zàmbia on, seguint la …

Longitud: 2.574 km Cabal: 3.400 m³/s Superfície de la conca: 1.390.000 km² Desembocadura: Oceà Índic Naixement: Mwinilunga Ponts: Victoria Falls Bridge, Samora Machel Bridge, Pont Armando Emilio Guebuza

Llac Txad El llac Txad és un llac poc profund situat a la frontera entre el Txad, el Níger, Nigèria i el Camerun, a l'Àfrica Central.

Superfície: 1.350 km² Conca: 2.382.000 km² Altitud de la superfície: 286 m Profunditat mitjana: 1,5 m Immissari: Chari Peixos: Perca del Nil, Synodontis schall, Bagrus bajad, Labeo senegalensis, Distichodus rostratus Illes: Isseirom, Ngelea, Kofia, Kindjera, Kika, Dabouroum, Kalom, Malal

Llac Victòria El llac Victòria o Victoria Nyanza,2019 forma part dels grans llacs africans. Està situat a l'est d'Àfrica, al cor d'una zona densament poblada que limita amb Kenya, Uganda, la República Democràtica del Congo i Tanzània. Està ubicat en una depressió flanquejada per les dues branques de la gran vall del Rift.

Superfície: 68.800 km² Longitud: 337 km Lloc de sortida: Nil Blanc

Llac Tanganika El llac Tanganyika és un dels Grans Llacs d'Àfrica localitzat a la zona centre-oriental del continent africà.

Superfície: 32.900 km² Longitud: 673 km Profunditat mitjana: 570 m Conca: 231.000 km²

Llac Malawi El llac Malawi, també conegut com a llac Nyasa, Nyassa o Niassa, nom que prové de la paraula "llac" en l'idioma chiyao, és el més meridional dels llacs que pertanyen al sistema de la vall del Rift a l'Àfrica. El llac fou conegut pels occidentals després de les exploracions del missioner escocès Dr. Superfície: 29.600 km² Longitud: 580 km Amplada: 75 km Conca: 126.500 km² Lloc de sortida: Riu Shire

AMÈRICA DEL NORD

Peninsula d’Alaska La part més meridional de la península d'Alaska té un relleu accidentat i muntanyós, creat per l'aixecament tectònic de la placa del Pacífic Nord enfonsant-se sota una secció occidental de la placa nord-americana; mentre que la costa septentrional de la península és generalment plana i amb maresmes, fruit de mil·lennis d'erosió i estabilitat sísmica.

Península del Labrador La península és un altiplà travessat per nombroses valls fluvials. Hi ha diverses serralades, entre les que destaquen les muntanyes Torngat, situades al nord de la península, que té en el Mont D'Iberville, de 1.652 metres, el punt més alt del Canadà continental a l'est d'Alberta.

Té una superfície d'1.400.000 km².

Florida La major part del territori de Florida es troba en una gran península entre el golf de Mèxic i l'oceà Atlàntic.

Capital: Tallahassee Gobernador: Ron DeSantis (Partido Republicano) Població: 21,48 millones (2019)

Yucatàn Yucatán és un dels 31 estats que conformen la federació mexicana.[1] És situat a l'est del país, al nord de la península de Yucatán. Antigament, els estats de Campeche i Quintana Roo, i algunes regions de Tabasco i el nord de Belize van formar part de l'estat de Yucatán, que abastava tota la península.

La capital és Mérida.

Baixa California L'estat limita al nord amb els Estats Units; a l'oest, amb l'oceà Pacífic; a l'est, amb Sonora i la mar de Cortés (també anomenat golf de Califòrnia); i al sud, amb Baja California Sur. L'estat té una població de 2,7 milions d'habitants, i prop del 75 % viu en les ciutats frontereres de Mexicali i Tijuana. L'estat està dividit en cinc municipis.

Illa Victória L'illa Victòria, amb 297.291 km², és la segona més gran del Canadà després de l'illa de Baffin i la novena més gran del món. Està situada enllà del cercle polar àrtic i es reparteix entre els territoris de Nunavut i del Nord-oest. Àrea: 217.291 km² Població: 1.875 (2006)

Illa de Baffin L'illa de Baffin, abans coneguda també com la Terra de Baffin, és una de les illes Àrtiques al nord del Canadà, dins el territori de Nunavut. És l'illa més gran del Canadà i la cinquena més gran del món, amb una superfície de 507.451 km². L'any 2004 tenia una població d'11.000 habitants. Viquipèdia Àrea: 507.451 km² Població: 11.000 (2007) Part de: Arxipèlag Àrtic Canadnc

Groenlàndia Groenlàndia o bé Grenlàndia és un país constituent del Regne de Dinamarca, situat entre l'oceà Àrtic i l'oceà Atlàntic, a l'est de les illes àrtiques del Canadà. Groenlàndia pertany geogràficament a l'Amèrica del Nord, tot i que geopolíticament pertany a Europa.

Capital: Nuuk Àrea: 2.166.000 km² Població: 56.367 (2020) Banc Mundial Moneda: Corona danesa Continent: Amèrica del Nord Idioma oficial: Groenlandès

Illes Aleutianes Les illes Aleutianes són un arxipèlag d'illes volcàniques situades al sud-oest d'Alaska que formen un arc que tanca la mar de Bering. Tenen una superfície total de 17.666 km² i 8.162 habitants segons el cens del 2002, menys de la meitat dels quals són esquimals o aleutians.

Població: 8.162 (2000) País: Estats Units d'Amèrica Banyat per: mar de Bering i oceà Pacífic

Terranova Terranova és una illa de l'oest de l'oceà Atlàntic, situada davant les costes del nord-est de l'Amèrica del Nord. L'estret de Belle Isle la separa de la península del Labrador. Té una superfície de 111.390 km². La majoria de la població es concentra a la península d'Avalon. Àrea: 108.860 km² Província: Terranova i Labrador

Cuba Cuba, oficialment la República de Cuba, és un Estat del mar Carib integrat per l'illa de Cuba —la més gran i la segona més poblada de les Antilles—, l'illa de la Juventud, i altres illes adjacents.

President: Miguel Mario Díaz-Canel Bermúdez Tendència Capital: L'Havana Moneda: Peso cubà Població: 11,33 milions (2020) Banc Mundial

Jamaica Jamaica és un estat insular de les Grans Antilles, de 240 km de llargada i un màxim de 80 km d'amplada. L'illa de Jamaica està situada al mar del Carib, a 150 km de Cuba i a 180 km de l'illa de la Hispaniola. És el tercer país de parla anglesa més poblat d'Amèrica, després dels Estats Units i el Canadà.

Capital: Kingston Població: 2,961 milions (2020) Banc Mundial

La Española La Hispaniola és una illa del grup de les Grans Antilles, al mar Carib, situada al sud-est de Cuba i a l'oest de Puerto Rico. És la segona illa més gran de les Antilles i del mar Carib, després de Cuba, amb una superfície de 76.480 km², una longitud de 650 km i una amplada màxima de 241 km.

Muntanyes Rocalloses Les muntanyes Rocalloses o muntanyes Rocoses són una cadena muntanyosa de l'oest de l'Amèrica del Nord. Abracen més de 4.800 kilòmetres des de Nou Mèxic fins al nord de la Colúmbia Britànica, i travessen els Estats Units i Canadà. Viquipèdia Altitud: 4.401 m Àrea: 991.691 km² Punt més elevat: Mont Elbert Serralada mare: Serralada nord-americana

Monts Apalaxes Els Apalatxes o les Muntanyes Apalatxes, són un sistema vast de serralades de plegament de la costa est de l'Amèrica del Nord. S'estenen des de Terranova i Labrador, al Canadà fins a Alabama, als Estats Units, tot i que la regió més septentrional del sistema es troba a Gaspe, Quebec.

Altitud: 2.037 m Àrea: 1.909.000 km² Punt més elevat: Mont Mitchell Collades: Cumberland Gap, Newfound Gap, Crawford Notch, MÉS

Altiplà Mexicà L'Altiplà Mexicà o la Mesa Central és una regió natural de Mèxic que s'estén des de la frontera amb els Estats Units fins a l'Eix Volcànic Transversal al sud. Limita a l'orient i a l'occident amb la Sierra Madre Oriental i la Sierra Madre Occidental, respectivament.

Altitud: 1.858 m Àrea: 601.882 km²

Serralada Centreamericana Serralada Centreamericana és la regió geogràfica dins el continent d'Amèrica compresa entre Amèrica del Nord i Amèrica del Sud. Està envoltada per l'oceà Pacífic i l'oceà Atlàntic. Políticament es divideix en set països independents: Guatemala, Belize, El Salvador, Hondures, Nicaragua, Costa Rica i Panamà. La població total d'Amèrica Central és 42.688.190 habitants (2012). té una superfície de 523,780 quilòmetres quadrats (202.230 milles quadrades),o gairebé 0,1% de la superfície de la Terra.

Golf de Mèxic El golf de Mèxic és la part de l'oceà Atlàntic compresa entre les penínsules de la Florida i el Yucatán, al sud-est de l'Amèrica del Nord. Viquipèdia Àrea: 1.600.000 km² Part de: mar Mediterrani americà País de la conca: Mèxic, Estats Units d'Amèrica i Cuba Tipus: Golf Profunditat: 4.384 m

Golf de Califòrnia El golf de Califòrnia és el braç d'aigua que separa la península de Baixa Califòrnia de la resta de Mèxic. Limita a l'oest amb els estats de Baixa Califòrnia i Baixa Califòrnia Sud, al nord amb Sonora i a l'est amb Sonora i Sinaloa. Aquesta regió és un ric i divers ecosistema.

Superfície: 160.000 km² Profunditat mitjana: 818 m Declarat com a Patrimoni de la Humanitat: 2005 Illes: Illa Tiburón, Isla del Espiritu Santo, illa Àngel de la Guarda, Isla Partida, Isla Coronados

Golf d’Alaska El Golf d'Alaska és un braç corbat de l'oceà Pacífic a la costa sud d'Alaska. Es troba entre la península d'Alaska i l'illa Kodiak a l'oest, i l'arxipèlag d'Alexander a l'est, on es troba el Parc i Reserva Nacional Glacier Bay. A la riba del golf hi ha una barreja de boscos, muntanyes i glaceres.

Superfície: 1.533.000 km² Part de: oceà Pacífic País de la conca: Estats Units d'Amèrica Tipus: Golf Illes: Kosciusko Island

Badia de Hudson La badia de Hudson és una gran cos d'aigua que es troba al nord-est del Canadà. Banya el nord de les províncies d'Ontàrio, Quebec i Manitoba i el sud-est de Nunavut. La badia de Hudson forma part de l'oceà Atlàntic, amb el qual connecta per l'est a través de l'estret de Hudson.

Superfície: 1.230.000 km² Profunditat mitjana: 100 m Superfície de conca hidrogràfica: 3.861.400 km² Localització: estret de Hudson Format per: badia de James Illes: Tukarak Island, Flaherty Island, J. Gordon Island,

Mar Carib La mar Carib, també dit mar de les Antilles, és una massa d'aigua adjacent a l'oceà Atlàntic, al sud-est del golf de Mèxic.

Superfície: 2.754.000 km² Profunditat mitjana: 2.200 m País de la conca: Estats Units d'Amèrica, República Dominicana, Panamà, Colòmbia, Jamaica, Haití i Regne Unit Localitzat a l'entitat geogràfica: Carib Illes: Illa de Sant Martí, Verge Grossa, Illa d'Antigua, Nevis, MÉS

Mont Denali El Denali, anomenat oficialment Mont McKinley del 1917 fins al 2015, és el cim més alt dels Estats Units i d'Amèrica del Nord, amb 6.194 metres d'altitud.

Viquipèdia Altitud: 6.190 m Prominència: 6.144 m Data de la primera ascensió: 7 de juny de 1913 Serralada: Serralada d'Alaska, Serralada americana, Serralada nord-american

AMÈRICA DEL SUD I OCEANIA

Terra del Foc Es un arxipielag situat al extrem sud de America del sud. El seu punt més alt medeix 2.469 metres. Banyat per el oceà Pacific, arriba fins l’estret de Magalla nes.

Riu Paranà El río Paraná es un gran río del centro-este de Sudamérica que fluye en direcciones sur, este, sudoeste a través de Brasil, Paraguay y Argentina. Tiene una longitud de 4880 km que lo sitúan como el segundo río más largo de América del Sur —tras el Amazonas—.

Longitud: 4.880 km Caudal: 14.180 m³/s Boca: Río de la Plata Nacimiento: Río Paranaíba, Río Grande Islas: Islas Apipé, Isla Yacyreta, Ilha dos Bandeirantes, Ilha do Bordado

Riu Paraguai El río Paraguay es un largo río del centro de América del Sur que fluye en dirección sur. Es el principal afluente del río Paraná y uno de los más importantes de la cuenca del Plata.

Longitud: 2.695 km Caudal: 2.700 m³/s Cuenca hidrográfica: 365.592 km² Nacimiento: Mato Grosso Boca: Río Paraná

Riu Amazonas El río Amazonas es un río de América del Sur que atraviesa Perú, Colombia y Brasil.

Es el río más largo y caudaloso del mundo, y contiene más agua que el Nilo, el Yangtsé y el Misisipi juntos, suponiendo cerca de una quinta parte del agua dulce en estado líquido del planeta.

Longitud: 7.062 km Caudal: 209.000 m³/s Cuenca hidrográfica: 7,05 millones km² Nacimiento: Río Mantaro Boca: Océano Atlántico

Riu Oricono El riu Orinoco és un dels rius més importants d'Amèrica del Sud que neix i discorre majoritàriament per Veneçuela i una part per Colòmbia.

Longitud: 2.250 km Caudal: 33.000 m³/s Cuenca hidrográfica: 920.000 km² Boca: Océano Atlántico Nacimiento: Sierra de Parima

Amazònia La selva amazònica, també coneguda com a Amazònia, és la regió d'Amèrica del Sud definida per la conca del riu Amazones i els seus afluents, la conca fluvial més gran del món, i coberta en gran part per la selva tropical. Àrea: 6.700.000 km² Part de: Amèrica del Sud Total: 34.000.000

Llac Titicaca Està format per dos cossos d'aigua separats pel estret de Tiquina; el més gran situat a nord és denominat llac Major o Chucuito i té una superfície de 6.450 km² i és on es troba la màxima profunditat del llac (281 m), prop de l'illa Soto .

Mont Aconcagua L'Aconcagua és una muntanya ubicada al departament Las Heras, a la província de Mendoza, a l'oest de la República Argentina. Integra la Serralada Principal, la qual és un component de la serralada dels Andes.

Elevación: 6.961 m Primera ascensión: 1897 Prominencia: 6.962 m Cordillera: Andes Primer escalador: Matthias Zurbriggen Provincia: Mendoza País: Argentina

Serralada dels Andes La serralada dels Andes s'estén des de Veneçuela fins a la Patagònia i travessa tot Amèrica del Sud (Argentina, Xile, Perú, Bolívia, Equador, Colòmbia i Veneçuela).

En aquests dos darrers països es ramifica i arriba fins quasi el Carib.

Elevación: 6.961 m Superficie: 3,371 millones km² Cumbre: Aconcagua

Meseta del Mato Grosso La Meseta del Mato Grosso es una meseta que se yergue a una elevación de unos 500 msnm en el sector central de Brasil, la misma ocupa casi todo el estado de Mato Grosso. La meseta abarca por el oeste desde la frontera del estado de Goiás hasta la Serra dos Parecis, en proximidades de la frontera con Bolivia.

Riu de la Plata El Riu de la Plata està format per la unió dels rius Paraná i Uruguai, al Con Sud d'Amèrica.

Superfície de conca hidrogràfica: 4.144.000 km² S'estén de nord-oest a sud-est, amb una amplària de 48 quilòmetres

Altiplà Andì L'Altiplà andí, altiplà sud-americà, altiplà del Collao o altiplà del Titicaca, és una extensa plana d'alçada o altiplà d'Amèrica del Sud ubicada a una altitud mitjana de 3800 msnm que abasta .

Australia L'Austràlia continental té una extensió de 7,69 milions de quilòmetres quadrats i és, alhora, l'illa[2] més gran del món, però el continent més petit.

Capital: Canberra Superficie: 7,692 millones km² Población: 25,69 millones (2020) Banco Mundial Moneda: Dólar australiano

Nova Zelanda Es tracta d'un conjunt d'illes que es troben al llarg del Pacífic Sud tenint una extensió una mica més gran que el Regne Unit Capital: Wellington Población: 5,084 millones (2020) Banco Mundial Primera ministra: Jacinda Ardern Moneda: Dólar neozelandés

Illa Tasmania Tasmània és una illa i un estat d'Austràlia. És situada a 240 quilòmetres al sud de la banda est del continent, del qual la separa l'estret de Bass.

Micronesia Micronèsia és una de les vint-i-dues subregions en què l'ONU divideix el món, una de les quatre pertanyents a Oceania.

Està composta per quatre països Palaus, els Estats Federats de Micronèsia, les Illes Marshall i Nauru. A més, inclou tres dependències dels Estats Units Guam, Illa Wake i Illes Mariannes del Nord.

Melànesia Melanèsia és una de les vint-i-dues subregions geogràfiques en què l'ONU divideix el món amb finalitats estadístiques, i una de les quatre pertanyents a Oceania.

Polinèsia La Polinèsia és una gran agrupació de més de 1.000 illes al Pacífic central i meridional.

Geogràficament, la Polinèsia conforma un triangle amb els angles situats a les illes Hawaii, a Nova Zelanda i a l'illa de Pasqua.

Altitud: 0 cm Part de: Oceania insular Localitzat a l'entitat geogràfica: oceà Pacífic Tipus: Regió geogràfica, arxipèlag, grup i regió cultural

Papua Nova Guinea Papua Nova Guinea és un estat d'Oceania que ocupa la meitat oriental de l'illa de Nova Guinea. Està situat al Pacífic sud-occidental, al nord d'Austràlia i a l'oest de Salomó. Està banyat pel mar de Bismarck al nord, el mar de Salomó a l'est i el mar del Corall al sud.

Capital: Port Moresby Moneda: Kina Població: 8,947 milions (2020) Banc Mundial Continent: Oceania

Gran Desert de Sorra El Gran Desert Arenós d'Austràlia conté grans formacions de sorra, molt sovint en forma de duna. Malgrat l'aspecte desèrtic que proporciona la sorra no es troba en el lloc més sec del pais. El cràter Wolfe Creek produït per un meteorit es troba al nord-est. Àrea: 284.993 km²

Desert Victòria El Gran Desert de Victòria és una regió àrida que es troba al sud d'Austràlia, Ernest Giles, l'any 1875, va ser el primer europeu a travessar-lo i li va donar el nom en honor de la reina Victòria d'Anglaterra l'explorador. Àrea: 422.466 km² Mitjana de precipitacions: 200 a 250 mm/any Continent: Oceania Altitud: 353 m Dimensions: 700 km E/O default ()

Gran Serralada Divisòria Les Serralades Australianes o el Great Dividing Range, també conegudes en anglès com a Eastern Range, són la cadena muntanyosa, o sistema de cadenes muntanyoses, més important d'Austràlia.

Altitud: 2.228 m Àrea: 2.457.000 km² Punt més elevat: Mont Kosciuszko País: Austràlia Collades: Cunninghams Gap, Dead Horse Gap, Spicers Gap, Nowlands Gap, Coxs Gap

Gran Barrera de Corall La Gran Barrera de Corall és el major escull de corall del món. Està compost per més de 2.900 esculls individuals i 900 illes en una franja de més de 3.000 quilòmetres sobre una àrea d'aproximadament 348.000 quilòmetres quadrats. Àrea: 348.700 km² Inscripció com a Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO: 1981 Banyat per: mar del Corall Entitat territorial administrativa: Cairns (Austràlia)

Gran Badia Australiana La Gran Badia Australiana és una gran badia oberta situada entre l'oest i el sud del litoral australià.

Superfície: 45.926 km² País de la conca: Austràlia Part de: oceà Índic Illes: Flinders Island, Greenly Island, Lewis Island