La Veu de Sant Martí. Número 62. Juliol 2019.

Número 21 Juliol 2019

Edita : A.VV. Sant Martí de Provençals

Una vegada mes en la plaça de la Gàbia hem celebrat la revetlla de Sant Joan. La participació de la gent ha anat augmentant i l'ambient va ser molt agradable Dins d'aquesta celebració i per tercer any consecutiu es va produir l'arribada de la Flama del Canigó des de la muntanya del Canigó passant per la plaça de Sant Jaume. S'ha de destacar col·laboració dels Guspires i els Diables que des de la plaça de la Gàbia fins a la foguera van muntar un gran correfocs

EDITORIAL Sant Martí de Provençals C/ Andrade, 176 A, Local 3 08020 BARCELONA (jardins d’Ana Figuera) Telèfon 93 314 17 04 Horari secretaria DM DJ de 18 a 20 h infoaavvsantmarti@gmail.com www.avsantmartiprovencals.cat/

REDACCIÓ Antoni Santos Renom Josep Maria de la Concepción

Sumari EDITORIAL

Pag. 2

VERN

Pag. 3

CONVIVÈNCIA

Pag. 5

A.VV. SANT MARTÍ DE PROVENÇALS

Pag. 7

HISTÒRIA

Pag . 9

COL·LABORADORS Josep Maria Monferrer M. Teresa Cornadó Ángel González Sarrate Eduard Milan Garcia Norberto Sinatra Miquel Figueras Sagalés Merce Yuba Flotats Ángel Campos López Jorge Herrero Domiciano Sandoval Enric H. March Roger Torrell Jordi Casas Adalberto Betancor

MAQUETACIÓ Josep Maria de la Concepción

BENESTAR SOCIAL I SALUT

CULTURA

Pag. 14

Pag. 17

UNA MICA DE CUINA

Pag. 18

DISTRICTE

Pag. 19

ACTIVITATS COMPARTIDES

Pag. 20

COMENTARI

RESPONSABILITAT

Pagina 1 de 21

EDITORIAL

Un barri, un llarg procés Quan als anys seixanta varen començar a arribar les onades massives de nous habitants del nostre barri, estava tot per fer. Ja abans, els blocs històrics de La Caixa i del Grupo Parera havien començat la conversió d'una zona agrícola en regressió, en el que després esdevindria el nostre actual barri. Milers de pisos, responen al model urbanístic dels polígons, que privilegiava la construcció accelerada dels nous habitatges per damunt d'altres consideracions. L'objectiu era que la gent tingués un lloc on viure sense importar gaire les condicions dels seus habitatges ni tan sols els serveis mínims imprescindibles per a poder-ho considerar barri, ja que només volien una ciutat-dormitori on allotjar la gent que no tenia pis.

De la previsió de nous equipaments només en varen sorgir l'actual Institut i el Mercat. Amb aquest panorama tan precari, els veïns varen començar a organitzar-se, a lluitar per aturar la construcció dels darrers blocs que haguessin hipotecat els pocs espais lliures disponibles, i a reclamar les condicions mínimes per transformar aquell desgavell en un barri normal.

Convertir una residència de dones falangistes en Escola Bressol i després en Centre Cívic va ser l'inici d'una lluita que avui ens omple d'orgull. La desaparició del barri de barraques de La Perona i la seva transformació en l'actual Parc de Sant Martí, l'obertura de la Rambla Guipúscoa amb la seva connexió directa amb el carrer Aragó, l'arribada de la línia 2 i la posterior transformació de l'antiga Guipúscoa a la Rambla actual, la remodelació de més de mil pisos dels anomenats del Tèxtil, la construcció del Poliesportiu de Bac de Roda o la de l'Auditori Municipal, així com el nou edifici del CUAP, han anat afegint elements que ens han portat a poder dir en veu ben alta que ens sentim orgullosos de com s'ha anat transformant el nostre barri.

VERN

Aquest procés continua viu i amb bones perspectives a curt i mitjà termini. L'interior del nostre polígon, zona de disseny privilegiat si se saben aprofitar els enormes espais públics que envolten els nostres grans blocs característics, està immers en un profund procés de transformació. Quan en el darrer mandat es reurbanitzà la zona del Carrer Selva de Mar i la Plaça Eduardo Torroja, es posà un llistó molt alt d'exigència sobre la qualitat de l'obra posterior. En aquest mandat hem recuperat la plaça de la Infància i s'està a punt d'iniciar les obres per millorar el Passatge Antoni Gassol. També hi ha el compromís de fer la intervenció necessària a la plaça dels Porxos per impermeabilitzar la coberta del pàrquing que fa molts anys té problemes de filtracions i un posterior redisseny de la totalitat de la mateixa plaça. També s'ha iniciat darrere el mercat la construcció de la zona de lleure per a gossos, malgrat les dificultats aparegudes en haver-se detectat terres contaminades en el seu subsòl.

Els dos grans equipaments quePagina transformaran 3 de 27 la nostra vida cultural ja estan en marxa. La Biblioteca del Districte de Sant Martí ja s'està construint a la confluència de Treball amb Concili de Trento. Serà un gran edifici que permetrà reemplaçar la petita biblioteca actual per un equipament de ciutat amb tots els potencials per esdevenir el gran motor cultural que els nostres barris necessiten.

L'altre, una mica més endarrerit estarà ubicat on fins ara hi havia l'Escola Bressol Pere Calafell, edifici que ja a l'inici del passat mandat va passar a ser propietat municipal.

Aquí s'hi ha d'ubicar la nova escola bressol i l'escola de música del Districte. Sobre aquest segon equipament hi ha el compromís municipal que les obres es realitzaran en el decurs del proper mandat.

Pagina 2 de 21

Aquell procés de transformació que varen iniciar aquells lluitadors veïnals dels anys 70 no s'atura. Quan tot el que hem donat per compromès sigui una realitat encara restaran molts temes pendents i que afecten la nostra qualitat de vida. En són un exemple la millora integral de l'actual Centre Cívic, la transformació de l'espai anteriorment ocupat per la General Òptica en una residència per a gent gran i la recuperació del Parc de Sant Martí quan les obres de la nova estació ho facin possible. Un altre gran tema pendent és l'impacte que tindrà sobre la mobilitat en els nostres barris la posada en funcionament de la nova estació així com l'adequació i millora de tot l'entorn del futur desenvolupament del Sector Prim, i la seva connexió tant amb Cantàbria com amb el carrer Santander, al qual se li està demanant una profunda transformació i la realització inexcusable del nou pont.

Noves generacions plantejaran nous reptes per anar assegurant la millora constant del nostre barri. Nosaltres, hereus dels vells lluitadors que ens han precedit, intentem mantenir viva la seva il·lusió en transformar aquell espai desetructurat a on varen arribar de joves en unaltre que sigui model de qualitat pels que vinguin darrere nostre. És el sentit de la història, un llarg procés on tots estem cridats a ser-ne una petita part.

Antoni Santos i Renom, President de l’Associació de Veïns de Sant Martí de Provençals

VERN

PrimaVERN 2019 Noves generacions plantejaran nous reptes per anar assegurant la millora constant del nostre barri. Nosaltres, hereus dels vells lluitadors que ens han precedit, intentem mantenir viva la seva il·lusió en transformar aquell espai desetructurat a on varen arribar de joves en unaltre que sigui model de qualitat pels que vinguin darrere nostre. És el sentit de la història, un llarg procés on tots estem cridats a ser-ne una petita part.

Junta de Vern Pagina 3 de 21

IV TROBADA de CONVIVÈNCIA INTERCULTURAL)

Toca hacer referencia muy brevemente a unas de las actividades que se ha transformado por meritos propios (por ende de todos los participantes) en referencia, al hablar de Convivencia en la Diversidad Cultural, en compartir y dar a conocer...”al otr@”, mezclarnos para generar sinergias, complicidad para construir…para conocernos y reconocernos…generar esos espacios tan necesarios para el dialogo y desarrollo de cosas nuevas, de tod@s y en Pro de Todos…hablamos del IV Encuentro de Convivencia Intercultural…vive la diversidad cultural de nuestro barrio… (IV TROBADA de CONVIVÈNCIA INTERCULTURAL) A pesar de la lluvia que no permitió desarrollar todo los contenidos y hacernos cobijar en el centro cívico, se ha completado una participación, sentido de compromiso, de cooperación, digno de mencionar, logrando los objetivos y estar a la altura de las anteriores ediciones.

Queremos hacer referencia y Felicitar muy especialmente a todos los artistas de todos los colectivos (se dieron cita más de 200), a todas las entidades y grupos participantes, como así también a todas las personas que colaboraron en su realización.

Da mucho placer observar VECINOS que juntan firmas para reivindicar mejoras para el barrio, otros que te bailan una sardana, stand donde degustar platos de Honduras, Colombia o Bolivia o informarse de los Proyectos, ver bailar una chacarera, al Sr. Besòs y la Sra. Maresme, danzas y música de todos lados, diferentes y variados talleres para niños y adultos, vecinos de movilidad reducida colaborando, otros sensibilizando sobre la No discriminación, el reconocimiento a la Diversidad, vecinos abocados a informar y reivindicar sobre temas sociales, salud, etc.

Ver la mesa grande familiar con variados platos compartidos en el Germano, gente comprometida, gente con ilusión, gente colaboradora, vecinos que se preocupan por nuestros perritos, los tambores diferentes pero juntos de nuestro barrio, nuestro Alisos, nuestra escuela de adultos, nuestras entidades juntas cada una con su objetivo particular y todas con el objetivo COMÚN, Convivir y vivir la diversidad en nuestro barrio sin complejos y en plan de Sumar.

Saludar y Felicitar a las más de 40 entidades y grupos que se dieron cita y a pesar de las inclemencias del tiempo lograron sacar la Actividad adelante.

Gracias Vecinos nacidos en Colombia, Perú, Bolivia, Uruguay, Guinea Bissau, Argentina, Venezuela, Catalunya, y otros lugares de España, Senegal, Honduras, Ecuador, Paraguay, Brasil, Chile, de cualquier otro origen… que formamos parte y Convivimos en el barrio.

Salud!!! Barrio de Botijas (Niños) del Mundo… Salut!!! Veïns que CONVIVIM a Sant Marti Adalberto Bentancor Berrutti Asociación Uruguayo Catalana “Los Botijas” Espai Convivència Intercultural CONVIVIM Sant Marti Pagina 4 de 21

CONVIVENCIA

BESTIUARI

El dissabte 6 d’abril de 2019 vam poder gaudir al barri del Bestiuari 2019.

https://www.bestiari.cat/esdeveniment/bestiuari-2019/ La concentració de bèsties de foc, i algunes de pacifiques, al Parc de Sant Martí ens van fer gaudir d’allò més del món de l’imaginari festiu d’arreu dels Països Catalans.

Fins Aviat Fantàstiques Bèsties de Foc!!!

Junta de VERN

Pagina 5 de 21

CALÇOTADA

Calçotada per xuclar-se els dits!!!

Diumenge 31 de març, últim dia del mes que semblava que volia acomiadar-se amb pluja.

Però no!! Per sort va sortir el sol, una mica enteranyinat i suau potser intentant apaivagar una mica la temperatura de la zona de les brases i fer més lleugera la feina dels voluntaris i voluntàries que hi participaven.

Calçots i més calçots es tallaven i s’enfilaven un rere l’altre. Més de 4.000!!!

Patates i més patates es tallaven, salpebraven i embolicaven en paper de plata.

La llenya, records del Caga Tió de Nadal, es prepara per convertir-se en brasa a poc a poc i regalar-nos ara un fantàstic àpat.

Una paradeta de tots els voluntaris i voluntàries per a agafar forces i continuar amb la feina. Ànims que ho aconseguirem!!!

Infraestructures: taules i cadires per a tothom!

Sí, per a tothom encara que alguns hagin hagut d’esperar una mica més. Amb el bon dia que fa la plaça s’omple de gom a gom.

Mmmm!!! Ja se sent l’oloreta de les patates, els calçots i les botifarres... mmmm... i si ets vegà, cap problema!!! Saborosos cigrons que juntament amb les salses complementen el plat. I de postres mandarines per a tothom!!

El veïnat comença a recollir el menjar i seure a taula. Els voluntaris no s’aturen ni un moment repartint el menjar i distribuint aigua i vi per a totes les taules. Els comensals han de compartir les begudes... brindem tots junts!!!

A les taules hi ha diversos grups que celebren aniversaris... Per molts Anys!!!

A la barra es poden prendre més begudes i cafè... amb paciència que hi ha molta demanda i els voluntaris només tenen dues mans Pagina 6 de 21

I després del dinar una mica de percussió i bons ritmes!!!

I després un sorteig Solidari!!! Per gentilesa de Sant Martí Eix Comercial.

Un dia fantàstic!!!

I ara toca recollir. Si us plau, recordeu que cada comensal només ha de tornar una cadira, si les han de recollir els voluntàris/es es converteixen en més de 300!!! Doneu un cop de mà retornant les cadires aquí i a totes les festes populars. Gràcies!!!

Gràcies a tothom per una fantàstica Calçotada!!!

Gràcies als voluntaris/es amb o sense els barrets verds, sense vosaltres això no hauria estat possible!!

A més a més, aquest any hem tingut la participació molt activa d’un grup de joves del Centre Residencial d’Acció Educativa Minerva (CRAE) gestionat per ISOM. Gràcies per la vostra col·laboració!!! Desitgem que vosaltres també us ho hagueu passat molt bé i que ens puguem tornar a veure en una altre esdeveniment amb tot el veïnat.

FINS LA PROPERA!!!!

Junta de VERN

A.VV. SANT MARTÍ DE PROVENÇALS

Noves activitats Vocalia de gossos La Vocalia de gossos ha estat creada per contribuir i promoure la millor convivència entre gossos i persones sent una preocupació especial el "civisme, les normes de convivència i la tinença responsable dels gossos", per a aquesta finalitat farem accions lúdiques, formatives i campanyes de conscienciació que ens ajudi en la construcció d'un barri amb una bona convivència, per fer una societat amb més consciència, empatia i respecte amb els animals.

Persona contacta : Rosemary Urquizo Zanabria 680317909

Pagina 7 de 21

Dum Dum Social Dum Dum Social es una organización apolítica, aconfesional, humanitaria e internacional, creada en Barcelona España 2016 , depué de un tiempo sin actividad ahora en el 2019 se retoma el proyecto.

Dum Dum Social se crea por la necesidad de trabajar con un colectivo que en nuestro país que con la crisis económica ha sido el más castigado ya que lo perdieron todo y que por su edad les será muy difícil encontrar un trabajo estable y que les permita tener una economía para poder seguir con la vida que toda persona debería de tener.

En España hay 1, 7 millones de parados de larga duración de estos el 44% son mayores de 45 y 59 años un colectivo especialmente vulnerables dispuesto a aceptar cualquier trabajado ya que son ellos los que sostiene la economía en el hogar.

Un colectivo cuya inserción en el mundo laboral es necesaria, no solo para ellos también para el crecimiento potencial de España.

De cada 100 parados mayores de 45 años, hay casi 30 inactivos que desean trabajar y están disponibles para hacerlo, pero no buscan empleo porque creen que no van a encontrar nada.

El paro de larga duración supone la posibilidad de la exclusión social para los grupos más vulnerables y un nivel de desempleo estructural constantemente elevado.

Este estado emocional de la persona lleva a no creer y apartarse de la sociedad que les ha dado la espalda cuando más lo necesitan.

Dum Dum Social queremos crear proyectos que generen trabajos para este colectivo mayores de 45 años de largara duración , un colectivo tan necesario para el mercado laboral como social, un colectivo que una sociedad le dio la espalda al no darlos trabajo donde puedan desarrollar sus conocimientos adquiridos a lo largo sus años de experiencia.

Fomentando el trabajo en equipo, la formación y la sinergia entre este colectivos podremos crear la ilusión de estas personas y poder salir del paro.

Estos proyectos irán dirigidos a este colectivo y puedan ser útiles a la sociedad en general y en especial a personas que no tengan recursos.

Creando ilusión, creamos esperanza, creando esperanza veremos la luz en el camino.

El proyecto más inmediato seria un restaurante solidario en Barcelona, en el cual se empleara a personas en paro de larga duración. En este restaurante podrán hacer uso de sus servicios las personas acreditadas por Dum Dum Social como que no tiene recursos, los socios de Dum Dum Social y cualquier persona,Pagina de esta8 forma de 21 el socio ve donde se emplea su dinero y tener

Dum Social y cualquier persona, de esta forma el socio ve donde se emplea su dinero y tener descuentos en el servicio, las personas sin recurso podrán desayunar, comer y cenar pagando un precio simbólico

Creamos solidaridad y no caridad.

Estaremos creando un espacio donde las personas podrán hacer uso de él sin distinción de su estado económico.

Dum Dum Social, a qué perfil de personas acredita para acceder a estos servicios?

Personas que acrediten su carencia o bajos recursos mediante la vida laboral y certificado de ingresos y se acojan a los talleres de formación.

Se tratara la situación individual por persona, teniendo en cuenta su estado anímico, formación y experiencia laboral para poder dar salida a su situación junto a otras personas en situación similar.

La economía para los proyectos se conseguirán del trabajo de la red de captadores de socios colaboradores que se creara y donde podrán acceder las personas sin recursos, y de aportaciones públicas y privadas.

Junta de Vocalia

HISTòRIA

La Sagrada Familia i el barri del Poblet de Martí de Provençals l

La Sagrada Família a principis del segle XX, en un entorn rural Foto del doctor Cèsar Comas Llaberia

Pagina 9 de 21

El 31 de desembre de 1881, Josep Maria Bocabella, llibreter i filantrop pietós, va adquirir uns terrenys que acabarien delimitats pels carrers de Mallorca, Marina, Provença i Sardenya per 172.000 pessetes, amb diners obtinguts d'almoines, per aixecar un temple dedicat a la Sagrada Família i construir-hi unes escoles, que va començar l'arquitecte murcià Francisco de Paula del Villar després que el bisbe Urquinaona hi posés la primera pedra el dia de Sant Josep de 1882. El projecte es va aturar per desavinences professionals, i el 1883 Gaudí passava a encarregar-se de les obres. El desembre de 1884 signava el projecte, però la va deixar inacabada el 10 de juny de 1926, data en què va morir després de ser atropellat per un tramvia, tres dies abans.

Des de la mort de Gaudí el temple expiatori de la Sagrada Família ha prosseguit la seva construcció finançat a través d’almoines (d’aquí el concepte de “temple expiatori”: expiar els pecats pagant) i allargant-se en el temps seguint la tradició de les catedrals medievals, fins a convertir-se en una de les icones arquitectòniques de Barcelona, com ho confirmen el nombre ingent de fotografies i turistes que envaeixen cada any els carrers que l’envolten.

La nòmina dels detractors de la continuació de les obres és extensa, i la proposta que la vegetació s’enfilés torres amunt fins convertir el temple en un jardí romàntic i decadent no hauria estat forassenyada.

L’arquitecte l’anava concebent dia a dia en el seu cap, cosa que va quedar definitivament demostrada quan –ironies del destí– el 10 de juny de 1986, el mateix dia i mes en què va morir Gaudí, Josep Maria Subirachs signava el contracte per fer-se càrrec dels ninots que adornen el pastís. El 20 de juliol de 1936, dos dies després de l'alçament militar feixista que va originar la Guerra Civil, el temple va ser incendiat i el foc va destruir el taller on l’arquitecte guardava esbossos, maquetes i models, que també van sucumbir a les flames.

És cert que el mateix Gaudí va preveure que quan ell no hi fos les generacions futures anirien completant la construcció del temple adaptant-la als gustos dels temps. Però la Sagrada Família és filla d'una follia com ho van ser, per posar un exemple radical, la construcció de les piràmides d'Egipte. Si ara se'ns plantegés el cas d'acabar la catedral de Barcelona com sí va decidir de fer-ho Manel Girona a finals del segle XIX, ho faríem? No crec que ningú s'hi atrevís. Per què amb la Sagrada Família sí? Perquè hi ha molts interessos darrere que res tenen a veure amb l'esperit de Gaudí.

Els afores del Clot Jo sóc fill del Clot i, com a tal, la Sagrada Família, on anàvem a patinar, era una de les curiositats dels afores del barri, que no superava per res el “castell” de la fàbrica de la Damm. Pel passatge d’Anglesola, travessant horts –amb moreres que alimentaven els nostres cucs de seda–, corrals –on els galls encara anunciaven la sortida del sol a mitjan anys 60– i petits tallers –que ens subministraven coixinets per fer les rodes dels carretons amb què corríem pel barri–, sortíem

Pagina 10 de 21

fora del nucli del Clot passant per la casa on vivia l’Home dels coloms. L’olor d’ordi alegrava els sentits i la planta embotelladora ens feia embadalir davant la vidriera, acompanyats del so monocord de les màquines, com una salmòdia.

Fàbriques i magatzems s’escampaven encara entre casetes baixes nascudes a les vores dels antics torrents de Milans, del Notari o d’en Mariné, convertits en passatges, i les noves edificacions dissimulaven el territori despoblat on es va decidir construir la Sagrada Família i que havia estat del municipi de Sant Martí de Provençals fins l’any 1897, en què es va produir l’annexió forçada a Barcelona.

El Poblet El temple, però, va ser construït prop d’un petit nucli habitat de Sant Martí anomenat el Poblet, l’any 1868, en un entorn rural d’agricultura bàsicament de secà (blat, ordi, oliveres i vinya) i ramaderia (la darrera granja amb cabres i venda de llet va estar fins els

anys 60 a la part baixa de l'avinguda de Gaudí), que amb el temps va esdevenir industrial, sobretot amb la instal·lació de la fàbrica de la Sedeta (1899) o la fàbrica de cervesa de La Bohemia (1905;

Damm a partir de 1910) i els límits del qual es consideren compresos entre les Saleses (ara passeig de Sant Joan amb València) i el temple de la Sagrada Família. El “carrer major” del Poblet era el tros del carrer València entre aquestes dues edificacions.

Del nucli en queden alguns passatges amb construccions baixes originalment per a obrers, que guarden la trama de l’Eixample: Bofill, Font Maiol, Gaiolà o Mariné. El lloc més antic, anterior a la construcció del barri, és el camí dels Enamorats, encara existent, que recorda una antiga masia en el camí que unia el Fort Pius amb el Clot. Prop del Poblet, per sobre de la Sagrada Família i fent frontera amb Gràcia hi ha el barri de Can Peus i el del Camp d’en Grassot, comprès entre els carrers Pare Maria Claret, Torrent d’en Mariné , Còrsega i passeig de Sant Joan, i que també es pot reconèixer avui sobre la trama de l’Eixample pels passatges que travessen les illes, com el que du el nom del barri. I a la frontera del camí dels Enamorats hi havia el barri de la Sínia.

El Poblet i el Camp d'en Grassot, en els límits entre Barcelona i Sant Martí, i el temple de la Sagrada Família en forma de creu Fragment del plànol Barcelona y sus alrededores (1890) Font: ICC RM 24466

Pagina 11 de 21

La catedral dels pobres Va ser Gaudí qui es va referir al temple expiatori de la Sagrada Família com “la catedral dels pobres” i aquest va ser el nom (potser suggerit per Torres i Bages) d’un oli sobre tela de Joaquim Mir (1873-1940), pintor de la Colla del safrà o Colla de Sant Martí amb Isidre Nonell, Ricard Canals, Ramon Pichot, Juli Vallmitjana i Adrià Gual, amb qui Mir pintava a l’aire lliure als afores de Sant Martí de Provençals donant als quadres el característic color ocre ensafranat que dóna nom a la colla.

La catedral dels pobres (1898), Joaquim Mir Col·lecció Carmen Thyssen-Bornemisza Museu Nacional d'Art de Catalunya

La catedral dels pobres (1898), fent honor al sobrenom del temple, mostra una família de pobres captaires davant d’una Sagrada Família encara en els seus inicis, enmig de les pedres que treballen els picapedrers. Si la fotografia del temple envoltat de cabres que encapçala aquest apunt captiva pel seu valor rural, la pintura de Mir ens mostra un alt valor iconogràfic que contrasta la magnitud del projecte amb la pobresa humana representada per una família que immediatament ens fa pensar en el relat evangèlic.

Enric H. March Pagina 12 de 21

Els regidors de Sant Martí de Provençals de mitjan segle XVIII L’Ajuntament de quedàSant format per tres regidors i Els regidors Martí de un batlle reial, al qual corresponia convocar les Provençals mitjan XVIII sevesde reunions, presidir-les,segle estar present en el passament de comptes entre els regidors sortints i els entrants i denunciar davant la Justícia els regidors que no complien amb les seves obligacions (Arts. 32, 33 i 34 del Decret de Nova Planta).

Fa cosa de sis mesos en aquestes pàgines feia referència a l’evolució del municipi català des de la baixa edat mitjana a la Nova Planta borbònica. Fou aquesta darrera precisament la que comportà que la parròquia de Sant Martí de Provençals es constituís en municipi, amb el seu corresponent Ajuntament.

Any 1739

1740

1741

1742

1743

1744

1745

Regidors Josep Vintró Joan Bantra Pere Soler Sever Arnó Jaume Cuadres Josep Pujades Magí Planes Joan Guàrdia Pau Tosses Miquel Ferrer Miquel Xercavins Pere Pujades Josep Torrents Celdoni Sapera Pere Arenes Francesc Pujades Pere Soler Pere Fàbregues Bartomeu Pujol Miquel Vintró Joan Arnó

Sabem qui van ser els regidors, i en alguns anys també el batlle, dels darrers anys del regnat de Felip V: 1739-1745. Les dades, que procedeixen del fons de registres de la Reial Audiència de Catalunya (Arxiu de la Corona d’Aragó), són parcials, però em sembla que paga la pena reproduir-les. Alguns hi trobaran reflectits cognoms de tota la vida de Sant Martí de Provençals (els noms i cognoms han estat catalanitzats).

Batlle

Ofici

Pagès Pagès Pagès Agustí Planes

Miquel Ferrer

Pagès Pagès Pagès Pagès Pagès Pagès

Pagina 13 de 21

Algunes consideracions sobre el quadre: a) Malgrat que les dades són parcials, hi ha pocs dubtes del caràcter pagès de tots els càrrecs, la qual cosa es corresponia amb la realitat econòmica del municipi. b) La presència continuada d’algunes famílies, quelcom molt freqüent a causa del sistema de cooptació, formalitzat per la Reial Audiència, que imperava, és evident: Pujades (Josep, Pere i Francesc), Arnó (Sever i Joan), Vintró (Josep i Miquel) i Planes (Magí i Agustí). I la repetició d’algun personatge: Pere Soler. c) El càrrec de regidor no sempre era cobejat, suposant que ho fos en la majoria dels cassos, com ho demostra el fet que el 28 de febrer de 1742 s’hagué de substituir, per dimissió, Pau Calvet per Josep Vintró, i el 19 d’abril aquest segon per Miquel Ferrer, també per dimissió. El mateix any Sever Hino substituïa Pere Pujades.

Una relació continuada dels càrrecs durant tot el segle XVIII ens permetria veure amb claredat quines foren les famílies que controlaren l’Ajuntament de Sant Martí de Provençals. Però, en tot cas, ho deixem per a una altra ocasió.

Jordi Casas. Historiador

BENESTAR SOCIAL I SALUT

QUE ÉS ECOEMBES? Tots veiem el seu logotip en els contenidors grocs de recollida selectiva d'envasos, però no és una contracta municipal de recollida d'escombraries, ni una unitat de l'administració ambiental.

La seva marca es veu en campanyes que parlen de compensar la contaminació i protegir el medi ambient, però no és una ONG naturalista ni una associació ecologista.

També es veu la seva marca en estudis sobre reciclatge de residus però no és una institució científica.

Que és Ecoembes?

Ah, i fa molts anuncis per a la televisió, donant una imatge de solidaritat i bones costums, dient que es una espècie d’ONG que es dedica a la cura del medi ambient .

Per tant val la pena fer-nos un seguit de preguntes que contestin aquests dubtes.

Primera pregunta: Llavors ...

Què és Ecoembes?

AireNet considera que Ecoembes és una empresa privada que està hipotecant el model de gestió de residus a Espanya. Però, gràcies a les seves potents campanyes de comunicació, aconsegueix focalitzar l'atenció sobre les dades i les estadístiques oficials de gestió de residus.

Pagina 14 de 21

Ecoembalajes España SA, és una empresa privada amb forma de societat anònima creada per corporacions, grups i associacions d'empreses relacionades amb els envasos d'un sol ús (com ara fabricants d'envasos, envasadors, distribuïdors de productes envasats i comerços). El seu objectiu es gestionar els diners que obligatòriament s'han de destinar a la gestió dels residus dels envasos que hi ha en circulació.

Segona Pregunta: per què creen una societat com Ecoembes les empreses de l'envàs d'un sol ús? És una de les dues opcions que els deixa la legislació ambiental per complir amb una de les obligacions més importants per a la prevenció de residus d'envasos.

La Unió Europea ha establert l'anomenat principi de responsabilitat ampliada del productor, que suposa l'obligació als fabricants d'acceptar i eliminar els productes retornats després d'haver estat utilitzats.

Per tant, això implica que quan algú posa al mercat productes que amb el seu ús es converteixen en residus ha de cobrir els costos de la gestió d'aquests residus.

L'objectiu de la normativa europea sobre gestió de residus és aconseguir que els propis fabricants, i tota la cadena de distribució de productes, s'impliquin per reduir la generació i, sobretot, prevenir l'abandonament de residus:

Si als fabricants d'envasos els exigim que es facin càrrec de la gestió dels residus d'envasos, podem aconseguir que s'impliquin en estratègies que redueixin l'impacte ambiental: ecodisseny, economia circular, conscienciació, prevenció, recollida selectiva ...

La legislació proposa cobrar una quantitat en la venda de productes envasats que es pot recuperar pels que lliurin de tornada els envasos. Per als responsables d'envasos que no vulguin acollir-se a aquest mecanisme hi ha l'opció del sistema integrat de gestió.

I Ecoembes és l'únic sistema integrat de gestió de residus d'envasos domèstics que funciona actualment a Espanya. Es complementa amb Ecovidrio, que s'encarrega d'envasos de vidre, Sigre, creat pel sector farmacèutic, i Sigfito, que es dedica als envasos agraris.

Tercera pregunta: funcionen?

Com

És un sistema financer en el qual les diferents empreses adherides al sistema integrat de gestió de residus d'envasos Ecoembes i deleguen una quantitat de diners que, al llarg de l'any, l'empresa Ecoembalajes España, SA utilitza per a gestionar el sistema de recollida selectiva d'envasos domèstics de plàstic, paper i cartró a través del contenidor groc i el contenidor blau.

Pagina 15 de 21

Aquests diners van des de pagar els contenidors de recollida selectiva o comprar els materials que recuperen els ajuntaments mitjançant aquests contenidors, a realitzar tot tipus de campanyes d'imatge corporativa, o estudis en què es valori positivament el model de gestió de residus d'envasos d'Ecoembes.

Tot estaria bé si els residus d'envasos es recollissin i es reciclessin, però amb prou feines som capaços de reciclar un 2% dels envasos de plàstic en nous envasos de plàstic. Segons Ecoembes, l’any 2017, van reciclar 1,4 milions de tonelades un 3,5% més que l’any anterior.

Per tant la solució passa per deixar de comprar aigua embotellada i beure aigua de l'aixeta i això no es el que transmet Ecoembes.

Quarta pregunta: Quin és el model de negoci de l'empresa Ecoembes?

Malgrat el nom, el negoci d'Ecoembes no és molt ecològic. Com ja hem dit, la principal font d'ingressos és la quota que paguen els envasadors pels productes envasats que posen al mercat.

Per tant, com més envasos d'un sol ús es posin en circulació, més ingressos té Ecoembes. És a dir, com més envasos d'un sol ús comprem més diners té a la seva disposició Ecoembalajes España, SA I tota la seva estratègia es basa en aquest model de negoci. Tant és així que Ecoembes admet entre les empreses adherides al seu sistema les que introdueixen al mercat envasos que no poden recuperar-se ni reciclarse en el model de gestió del contenidor groc.

Un exemple clar son els sobres individuals de salses, entre altres productes.

Com a conclusió, AireNet reclama que les administracions corresponents revisin els seus contractes amb aquesta empresa privada que està perjudicant greument el model de residus al nostre país. https://www.ecoembes.com/es?gclid=Cj0KCQ jw3PLnBRCpARIsAKaUbgu2MlGXcNP6Hw8e0_ iO_PNBbFGKUgvNcCtvlLx_qHdVpPywxzSqpEaAgVyEA Lw_wcB

Aire Net

Pagina 16 de 21

CULTURA

Presentació del nou projecte musical BD10 orquestral experience

Davant d’un teatre ple, un conjunt molt variat de propostes musicals varen ser desenvolupades amb entusiasme, rigor i molta, molta alegria. Va ser un plaer veure com aquest heterogeni conjunt, amb edats compreses entre la infantesa i la maduresa, ens feia gaudir ja sigui d’obres de Hyden o Mozart com del Senyor dels Anells. Menció especial mereix l’evocació a Fredy Mercury per part d’un jove artista que a ben segur té un llarg camí per córrer.

El proppassat 5 de Juliol es va presentar a l’Auditori de Sant Martí aquesta nova proposta pedagògica musical. Sota la direcció de Joan Martínez, artífex del projecte i del seu desenvolupament, un grup de prop de 30 participants varen mostrar-nos el treball realitzat al llarg de 2 mesos d’existència.

Aquest projecte, impulsat per la Coordinadora Vern amb suport especial per part de l’Avv. de Sant Martí, és un fi en sí mateix i alhora un recordatori de la importància que té pels nostres barris la construcció de la futura Escola Municipal de Música del Districte.

Esperem que, amb l’ajut de les institucions, aquest projecte es pugui consolidar i que aquesta llavor esdevingui un altre realitat consolidada als nostres barris.

Antoni Santos i Renom, President de l’Associació de Veïns de Sant Martí de Provençals Pagina 17 de 21

UNA MICA DE CUINA

Tiempos de cocción

Hoy no voy a colgar ninguna receta, hoy hablaremos de los tiempos de cocción.

El otro día me dijo una clienta que, por qué a su marido en un estofado la patata le quedaba en su punto y la carne le quedaba dura? Después de preguntar como lo hacía, ay madre de dios, que barbaridad!

Resulta que el señor ponía al fuego todos los productos a la vez. Un buen estofado ha de tener como mínimo un buen fondo, huesos, caldo de carne, patatas, carne y los aderezos al gusto. Sí la carne tarda en hacerse unos 75 minutos, aproximadamente, no me pongáis las patatas a la vez, ya que la patata en 25 minutos está cocida.

Creo que esta receta ya la publiqué, sí alguien está interesad@, que me lo diga y la vuelvo a poner.

Otro cliente me preguntó, por qué a su mujer le quedaba el pescado mas seco que el que yo cocino?

Hay que tener en cuenta que la densidad del pescado es menor que la de la carne, las fibras son diferentes y el tiempo de cocción con respecto a la carne es menor.

Hay a quien le gusta el pescado muy dorado cuando se fríe, craso error

El pescado cuando alcanza los 65º o 70º centígrados está hecho, pero el aceite ha de estar sobre los 180º centígrados, así que el pescado ha de estar muy poco tiempo en el fuego, irá en función del grosor del pescado. Si tenéis un termómetro de pincho es fácil saber el momento adecuado, pero si no es así, tened en cuenta el tipo de pescado. Sí es plano, tipo lenguado, gallo, etc. Con un minuto o minuto y 15 segundos le dais la vuelta y repetís la operación. Lo mismo con los calamares a la romana o a la andaluza, por ejemplo.

Otro mundo es el bacalao, yo el bacalao lo confito, o sea lo cocino a baja temperatura.

El aceite no puede pasar de los 80º o bien, cuando veáis que el aceite chisporrotea ponéis el fuego al mínimo le dais la vuelta al bacalao, lo tapáis y lo mantenéis un minuto si es la cola (es la parte mas delgada) si es el lomo, mas grueso, necesitará mas tiempo, en función del grosor. A partir de ahí, le añadís la sanfaina o lo que se os ocurra. El bacalao frito? Sólo si es lomo y bien gordo, ahora bien, para freírlo el aceite debe estar bien caliente. Cuidado con el tiempo no sea que os quede muy hecho y la carne fibrosa, se os quedará enganchado entre los dientes.

Ya sabéis cualquier consulta estoy a vuestra disposición Facebook : Bread & Breakfast Barcelona o bien jorge herrero siso Cada sábado final de mes hacemos un temático de cocinas del mundo o de cocina española, podéis llamarnos al 620864714 e informaros de cual será la próxima experiencia culinaria Jorge y Ángel Bread & Breakfast Barcelona C/Huelva, 44 Pagina 18 de 21

DISTRICTE

Pont de Santander Veure el projecta

https://drive.google.com/file/d/0B1rcd91JiPNvQ3NiMFdfVXZGLTZzZldiX1pHVjZyS3ZmdUxn/view?usp=sharing

Parada final

Parada Inicial

LLiurament Signatures Parada final

Finalment ja hem aconseguit les firmes necessàries per presentar la Iniciativa Ciutadana del Pont de Santander per que vagi al plenari del ajuntament de Barcelona De les 3.750 fimes mínimes, presentarem 5.111 par tant tenim que facilitar-nos per la feina feta entre tots Com sabeu l’objetiu d'aquesta iniciativa es

OBJECTIU DE LA INICIATIVA: • Aquesta iniciativa ciutadana té l’objectiu de presentar a l’Ajuntament de Barcelona les 3.750 signatures vàlides necessàries per presentar al Plenari del Consell Municipal de Barcelona una proposta per aprovar la construcció d’un pont al carrer Santander i la reforma del mateix carrer en el tram des del pont fins a la Rambla Prim al districte de Sant Martí.

EXPOSICIÓ DE MOTIUS QUE EN DEMANEN L’APROVACIÓ: • Aquest pont, que resol el pas de les vies del tren de la costa, ha estat una reivindicació veïnal des de fa molts anys. Una estructura inapropiada pel pas dels vehicles pesats que l’utilitzen i l’obligació pels vianants d’utilitzar una passera metàl•lica no adaptada i de difícil accés han provocat l’exigència veïnal d’una intervenció radical per convertir aquest pont en un de nou, accessible, segur i que puguin compartir persones, vehicles i bicicletes. Volem una solució definitiva, adaptada a les normatives actuals, que resolgui aquest problema històric i que permeti afavorir la comunicació entre els dos districtes, respectant alhora el trànsit pesant de mercaderies i el pas adaptat de vianants, tot això compatibilitzat amb la menor afectació possible sobre la qualitat de vida dels veïns del barri.

Demanem un compromís polític en aquest mandat que garanteixi la construcció d’aquest pont.

COMISSIÓ PROMOTORA: • • • • •

AVV La Palmera Centro, AVV La Pau, AVV Sant Martí de Provençals, AVV La Trajana AVV Verneda Alta Josep Maria de la Concepción Marti Vicepresident de l’Associació de Veïns de Sant Martí de Provençal Pagina 19 de 21

ACTIVITATS COMPARTIDES El local esta gestionat per • AVV. Sant Martí de Provençals LLoc: Carrer Andrade 176 Les persones o entitats que vulguin fer alguna activitat poden enviar un correu a:

infoavsantmarti@gmail.com

CONVIVIM Sant Martí

Atención para Información y Asesoramiento: Cultural, Inmigración, Extranjería.

Los Martes de 18 a 20 horas 93 314 17 04 facebook.com/lconvivimsanmarti convivimsantmarti@gmail.com STOP DESAHUCIOS MARTI

SANT

Ayudar a las persones problemas en la vivienda Martes 18 a 20 horas 647 75 74 39 (cita previa)

Asociación Botijas”

Uruguayo

Catalana

“Los

Atención para Información y Asesoramiento: Cultural, Inmigración, Extranjería. Los Martes de 18 a 20 horas 630 230 772 93.314.17.04 facebook.com/losbotijas asoc.losbotijas@gmail.com PLATAFORMA ESTATAL DE SERVICIOS DE ATENCION DOMICILIARIA

con

Su misión consiste mejorar la calidad de los trabajadores/ trabajadoras y de los usuarios dependiengtes Martes y jueves de 18 a 20 horas 606 659 228 (cita previa)

Coordinadora de Salut de de Sant Martí L’objectiu és treballar per una sanitat publica de qualitat i universal.

Vocalia de Sant Martí de persones amb diversitat funcional L’objectiu és treballar per fer escoltar la veu de les persones amb discapacitats i per donar a conèixer les nostres necessitats.

A.V.Sant Marti de Provençals 93.314.17.04

Dijous de 18 a 20 En la A.V.Sant Martí de Provençals 93.314.17.04 discapsm@gmail.com

Centre d'Estudis de SMP Té com a objectiu recollir la memòria històrica,difundre i defensar el patrimoni cultural..

Participeu! cesmp.bcn@gmail.com

SOM MEMORIA HISTORICA DE SANT MARTI Projecte de recuperació de material gràfic dels nostres barris SMP, Verneda i La Pau, La Palmera, Via Trajana, El Besòs i Maresme.

93.314.17.04

memoriadesantmarti@ gmail.com 93.314.17.04

Pagina 20 de 21

Vocalia de Gossos La Vocalia de gossos ha estat creada per contribuir i promoure la millor convivència entre gossos i persones sent una preocupació especial el "civisme, les normes de convivència i la tinença responsable dels gossos", per a aquesta finalitat farem accions lúdiques, formatives i campanyes de conscienciació que ens ajudi en la construcció d'un barri amb una bona convivència, per fer una societat amb més consciència, empatia i respecte amb els animals.

Participeu!

Rosemary Urquizo Zanabria 680317909

El Racó del Paraguai-Perú és un local gestionat per • AVV. Sant Martí de Provençals • AVV. Palmera Centre • AVV. Paraguai Perú LLoc: Paraguai 11 Les persones o entitats que vulguin fe alguna activitat poden enviar un correu a:

racoparaperu@gmail.com

En aquest moment les activitats que es fan són  Gegants del Besòs  Pescadores de la Mar Bella  Martinet Solidari  Flor de mi tierra (Chile)  Classes de Guitarra  Patchwork  Ceibo  Chalanes de Catalunya  Puntaires  Manualitats  Sardanes La Palmera  Expresio Corporal  Marea Pensionista  Grup Honduras Les persones o entitats que estiguin interessades poden envia un correu a:

racoparaperu@gmail.com

Pagina 21 de 21