La Veu, de Sant Martí de Provençals (núm. 16)

Número 16 Abril 2018

Edita : A.VV. Sant Martí de Provençals

Exposició Som Memória de Sant Martí en el nou Espai Pere Calafell Pagina 1 de 26

EDITORIAL Sant Martí de Provençals C/ Andrade, 176 A, Local 3 08020 BARCELONA Telèfon 93 314 17 04 Horari secretaria DM DJ de 18 a 20 h infoaavvsantmarti@gmail.com www.avsantmartiprovencals.cat/

Sumari EDITORIAL

Pag. 3

EL DISTRICTE

Pag. 4

CONVIVÈNCIA

Pag. 5

HISTÒRIA

Pag. 14

REDACCIÓ Antoni Santos Renom Josep Maria de la Concepción

COL·LABORADORS Josep Maria Monferrer M. Teresa Cornadó Ángel González Sarrate Eduard Milan Garcia Joan Vega Norberto Sinatra Miquel Figueras Sagalés Merce Yuba Flotats Ángel Campos López Fernando Novella Jorge Herrero Domiciano Sandoval Enric H. March

SALUT

Pag. 21

MÚSICA I TEATRE Pag. 24

UNA MICA DE CUINA Pag. 25

ACTIVITATS COMPARTIDES

Pag. 26

MAQUETACIÓ Josep Maria de la Concepción

COMENTARI

RESPONSABILITAT

Pagina 2 de 26

EDITORIAL

Els projectes es concreten

El proppassat Consell de Barri va servir per confirmar públicament els compromisos que l'equip de Govern ha anat prenent amb l'Avv. al llarg de molts mesos.

Per ordre cronològic, la primera intervenció important fou la compra de l'edifici de l'escola Pere Calafell. Aquesta adquisició va ser més una oportunitat que no pas fruit d'un projecte definit anteriorment. Afortunada circumstància, avui ja té un doble destí: un cop remodelat serà la nova ubicació de l'Escola Bressol Esquitx, i posteriorment s'hi ubicarà l'Escola Municipal de Música del Districte. Només cal concretar el calendari de la segona intervenció, ja que les obres de la primera està previst començar-les a l'inici del 2019.

La nova Biblioteca, ubicada a Concili de Trento amb Treball, començarà a construir-se aquest mes d'abril i té un termini d'execució de 2 anys.

Encara resta per definir quin model de gestió permetrà la gestió compartida de la planta semi soterrada. Nosaltres apostem per una gestió cívica separada del que serà la gestió pròpia de la biblioteca, on s'hi puguin desenvolupar activitats per a formació de joves en noves tecnologies.

Ja han començat les obres de la plaça de la Infància. Encara resten punts a concretar sobre els diferents mobiliaris previstos. Seguirà molt aviat l'inici de la reforma de la Plaça Victòria Kent, al carrer Bac de Roda. Atès que també es tracta d'un espai dedicat als infants, hem demanat al Districte una especialització diferenciada d'aquests dos espais. Han de ser complementaris i no redundants.

Posteriorment s'iniciaran les obres del Passatge Antoni Gassol, conjunt històric protegit d'habitatges de treballadors de la fàbrica que li dóna nom. Serà un passeig per vianants i porta d'entrada des del Clot de la Mel al nostre barri, per una futura via verda que ha d'unir-la amb Selva de Mar. Aquesta visió va en el sentit de recuperar els espais interiors del nostre polígon de Sant Martí i posarà en valor aquesta mostra d'habitatge social única al nostre barri.

Al Parc de Sant Martí s'iniciaran les obres de la nova zona de lleures per a gossos. És un projecte molt ambiciós que ha d'ajudar a resoldre els conflictes existents entre els propietaris d´animals de companyia d'aquells que no en tenen. També ha de ser el primer pas per recuperar la resta del nostre malmès Parc, que no oblidem que comença a Fluvià i acaba a Agricultura incloent la plaça de la Gàbia.

Respecte al nostre patrimoni històric hem començat a parlar amb el Districte sobre la possibilitat de crear rutes senyalitzades que permetin un millor coneixement del nostre passat.

Dins dels compromisos acceptats pel Districte hi ha el d'obrir un procés participatiu sobre el futur de la plaça dels Porxos. És conegut el problema de les filtracions d'aigua al pàrquing i això només es pot resoldre tornant a aixecar la coberta i fentla de nou. Aquest projecte constructiu, junt amb el procés participatiu abans esmentat, han d'estar redactats abans de la finalització d'aquest mandat.

Si es complissin tots aquestes actuacions que hem exposat, podríem afirmar que, en termes d'actuació urbanística, s'haurien complert tots els compromisos pactats, i sense cap mena de reserva dir que aquest hauria estat un bon període inversor pel nostre barri.

Antoni Santos i Renom, President de l’Associació de Veïns de Sant Martí de Provençals Pagina 3 de 26

Un nou espai al servei del barri Després de mesos de negociació entre l'AVV La Palmera, l'AVV Paraguai-Perú , l'AVV de Sant Martí de Provençals i el Districte, s'ha tancat l'acord de cessió del local de l'antic Casal de Gent Gran de Paraguai-Perú, per un període inicial de tres anys a les entitats abans esmentades.

Aquest projecte neix de constatar com, en els nostres barris, molts col·lectius o entitats sense local, tenen moltes dificultats per poder desenvolupar les seves activitats.

El projecte, compartit amb el Districte, ens portarà a anar millorant progressivament l'espai que ja avui està en servei. Obert a tothom que en tingui necessitat, amb l'única limitació de la coincidència amb altres activitats. Un element clau és el respecte als veïns i a la presa en consideració de la seva pertinença a un barri, en aquest cas ParaguaiPerú, amb el que es demana la màxima col·laboració.

Aquesta fórmula de caràcter gratuït ja ha començat a funcionar. En dos mesos un total de 9 activitats diferents s'hi han instal·lat al nou local.

Han assumit els principis d'autogestió i de funcionament autònom per part dels usuaris, amb accés lliure en horaris lògics I amb la sola limitació de no interferir en activitats d'altres grups i deixar el local en la mateixa condició d'ordre i neteja que l'han trobat.

Geganters del Besòs , Martinet Solidari, Sardanes de La Palmera, Grup Ceibo, Grup de Dansa de Xile, Grup de dones, Grup de Pesca de la Mar bella, Grup de Patchwork o de Puntaires són els primers usuaris d'aquest nou local.

Volem ser escola de convivència i de corresponsabilització, tenint com a clau de volta la solidaritat i el compromís actiu per part de les persones que en vinguin a fer ús.

Antoni Santos i Renom, President de l’Associació de Veïns de Sant Martí de Provençals

EL DISTRICTE

Plaça de la infància Finalment las obres de la plaça de la Infància han engegat Estem pendents de la resposta del districto sobre els temes que van quedar pendents en la ultima reunió del 8 de Febrer Si es vol veure el projecte accedir Projecte executiu

https://drive.google.com/file/d/0B1rcd91JiPNvY m11Tm9ESWlxc1U/view?usp=sharing

Projecte Plaça de la Infància https://drive.google.com/file/d/0BwvjQUDLq2H 7T2JDcWIzSFdWYzFjOUx2ZWllM1hCRUtSTDBJ/vi ew?usp=sharing Josep M. de la Concepción Vicepresident de l’Associació de Veïns de Sant Martí de Provençals

Pagina 4 de 26

CONVIVÈNCIA

En Clau de Dona CONVIVIM en “CLAU DE DONA” al Centre Cívic Sant Martí.

En el marc de la Commemoració del Dia Internacional de la Dona Treballadora, Convivim Sant Martí, Espai Associatiu de Convivència Ciutadana - Grupo de Dones, organitzo per segon any consecutiu l'Activitat "En Clau de Dona" ... una mirada compartida per a la visibilització de les dones ...

El dissabte 10 de març a la tarda, va tenir lloc la trobada molt especial, es va iniciar, amb una xerrada col·lectiva denominada Dones Referents de la Xarxa Associativa de Sant Martí.

Dins el cap de setmana de l'11 de Novembre es va fe una acampada a la Plaça de Sant Jaume per donar visibilitat a les personis que treballen en aquest sector i les problemàtiques que sofreixen a les persones

L’esdeveniment va resultar una veritable festa plena de gent de diverses nacionalitats i procedències, que van gaudir dels actes, de la mostra gastronòmica, de música, ball i d’actuacions en directe.

Amb la sala d’actes plena de gom a gom, es va presentar l’acte: “Conversatori en clau de dona”, i la taula rodona, que els organitzadors, van anomenar: “Dones Referents de la Xarxa Associativa“. Durant les ponències, van parlar Carmen Bermudez, presidenta de la Federación de Asociaciones de Colombia en Catalunya, Beatriz García: Secretaria de Asociación Uruguayo Catalana Los Botijas e integrante de Taller de Danzas El Ceibo, Jacoba Castillo, grup de Dones Convivim; Fina Salazar, de la Plataforma d’Atenció Domiciliaria i integrant de l’AA.VV Sant Martí de Provençals; Maritza Villanueva, de Dones i Diversitat, i Adama Seide , del grup de Dones de Guinea Bissau i va intervenir també, Vanesa Zambrano: Colla Gegantera Besos/Maresme.

Durant les ponències, es va projectar un power point amb les fotos de les dones referents de Convivim amb musica de fons, i després de la taula, es va oferir un suculent berenar amb mostra de cuina de diversos llocs mentre es projectava un vídeo amb imatges de Dones de Convivim. Després va pujar a l’escenari el grup de dones organitzadores, amb l’atractiva camiseta de Convivim cantant diverses cançons reivindicatives.

Pagina 5 de 26

També es va realitzar el lliurament de roses a totes les dones presents com a símbol de reconeixement a la seva tasca

De seguida es van iniciar les actuacions musicals i de balls, Emilio Tello, cantautor argentí, va obrir el primer concert. Després es va iniciar l’espectacle: “Dones Poesia”, amb Mónica Frescó, que va recita poesies de Meritxell Sala, acompanyada per Justo Carraro, a la guitarra. Aquests dos artistes formen el duo Carraro Frescó, de tango i cant popular rioplantense.

A continuació van actuar grups de danses tradicionals, els grups de dansa per la seva estètica, els seus balls i posada en escena, van posar tot el Flow a l'escenari. Grup Itzae d’Hondures, l’associació Flor de mi tierra, de Xile

i al final es va acabar ballant amb la percussió africana d’Àfrica Pastef, que al final va animar a un grup de dones i acompanyants a ballar al mateix escenari.

Una diada inoblidable que quedarà en la memòria de la gent que va poder assistir.

CONVIVIM Sant Martí - Espai Associatiu de Convivència ciutadana Comissió de Difusió y Comunicació

Pagina 6 de 26

El sistema público de Pensiones II

Abordaremos en esta segunda entrega un poco de la historia de nuestro Sistema Público de Pensiones, por tal de tratar de llegar realmente al fondo de ese problema que nos dicen que tiene dicho sistema, para en una posterior entrega poder explicar mejor los ingresos y gastos del sistema.

Empezaremos diciendo que nuestro SPP es de reparto, y es solidario entre generaciones, significa también el mayor redistribuidor de renta del país, por la cantidad de dinero que mueve, y actúa como un elemento esencial de cohesión social y en estos últimos años, es una opinión generalizada que ha contribuido de forma determinante a la estabilidad social, ayudando muchos pensionistas a sus hijos y nietos. Que es de reparto y solidario, quiere decir que con los ingresos de hoy, se pagan las pensiones de hoy y así sucesivamente, y se reparte en función de lo que cada ciudadano/a ha aportado al sistema a lo largo de su vida laboral.

Hasta que se firma el Pacto de Toledo en abril de 1995, en nuestro país teníamos varios sistemas de pensiones, como el agrario, el del hogar, clases pasivas, Sistema General de la Seguridad Social. En dicho pacto, se acordó reordenar todos esos sistemas en uno solo, todo y que a fecha de hoy, eso no se ha conseguido y es unos de los fallos del sistema, ya que la unificación ayudaría en el sostenimiento del Sistema General y en la supresión de diferencias.

El Pacto de Toledo también creo el llamado Fondo de Reserva, fondo en épocas de bonanza acumularía dinero para cuando la situación no fuera buena. Este fondo lo ha dilapidado el Gobierno del PP en tres años, saltándose la norma que no dejaba utilizar más de un 3% del mismo por año. Nuestro SPP podría aguantar situaciones de desempleo del 10 o el 12% siempre que los salarios y los contratos, fueran salarios y contratos dignos de tal nombre.

Pero en el Pacto de Toledo se asumieron y se firmaron dos cosas que han significado a posteriori el hundimiento del Sistema Público de Pensiones. La primera fue que se partió de cero en las cuentas de la Seguridad Social, no sé realizó ni una auditoria ni una mínima revisión de en qué se habían empleado los ingresos de la Seguridad Social hasta esa fecha, y de hecho hay economistas que consideran que una revisión en profundidad de esos gastos realizados sin control y para cosas que nada tenían que ver con la Seguridad Social, el saldo a favor hoy en día, arrojaría un superávit de medio billón de euros.

La segunda cosa que se asumió, fue la desvinculación del pago de las pensiones contributivas de los Presupuestos Generales del Estado. Esto como es evidente, ha permitido por una parte, que los partidos políticos han jugado con los pensionistas siempre que hemos tenido elecciones, y lo que es peor, ha permitido desarrollar unas políticas laborales que han conducido a la ruina del sistema.

Dichas políticas laborales, que empiezan en la época de los gobiernos socialistas, con la eliminación de la España industrializada que podía llegar a competir con Europa, así se destruye la poderosa industria naval, la siderurgia, la minería, las telecomunicaciones y la banca, donde estaba situado lo más fuerte de las cotizaciones al sistema .

Pagina 7 de 26

El último intento que hemos podido ver, ha sido el ataque sin contemplaciones a la estiva, algo que de momento se ha podido salvar por el poder de paralizar el país que tienen los estivadores. Todo esto ha tenido como consecuencia, el debilitamiento del SPP y la deriva del país hacia una economía pobre, concentrada en los servicios y el turismo, sectores donde están situados las peores contrataciones y los peores salarios.

Para terminar de redondear el problema del SPP y de sus ingresos, tanto el PSOE como el PP, que sucesivamente se han repartido la gobernanza del país, han ido aprobando sucesivas Reformas Laborales que han debilitado la contratación y los salarios de los trabajadores y su capacidad de negociación colectiva. La última Reforma Laboral del PP, nos conduce directamente al esclavismo del Siglo XXI. Todo esto pone de manifiesto, que hace años que se decidió debilitar todo lo posible el SPP de pensiones, con la finalidad de meter miedo a los ciudadanos/as para que acudieran a los

bancos a negociar su Plan de Pensiones Privado, algo normal ante los ataques de organismos como el Banco Mundial, el Fondo Monetario Internacional y la Banca, ayudados por Gobiernos de derechas o de centro derecha, que han dejado la política en manos de los economistas neo-liberales, pero sobre todo, ante la pasividad de la gente y de las organizaciones sindicales, que ni han sabido ver el futuro que se avecina, ni hacer frente al presente para evitar ese futuro.

En el próximo Nº analizaremos los ingresos y gastos del sistema para poder avanzar en el entendimiento de algo que sin duda nos afecta a toda la sociedad, y nos afectará aún más en los próximos años.

Domiciano Sandoval.

(Portavoz de la Marea Pensionista)

Reforma de pensions a apartir del 2019 ¡ENHORABUENA! HAN SIDO SELECCIONAD@S PARA VIVIR MAS AÑOS Para el cálculo de la pensión de jubilación, La ley 23/2013, reguladora del Factor de Sostenibilidad y del Índice de Revalorización del Sistema de Pensiones de la Seguridad Social, ya preveía desvincularse definitivamente del IPC y para el Año 2019, se empezará a aplicar lo contemplado en dicha ley, y para el cálculo se introduce una nueva variable llamada FACTOR de SOSTENIBILIDAD, es decir si usted va a vivir más años (al paso que vamos) su pensión se ha de repartir en esos años y recibir según esta circunstancia contemplada en la ley, reduciendo cuantiosamente, lo que percibiremos de base mensual. Los argumentos: la situación demográfica, elevación “prevista “de la esperanza de vida, bajas tasas de natalidad y un aumento del número de pensiones durante los años 2025-2060.

Curiosamente desde el año 2012 hasta el año 2017 y para irnos preparando, la llamada hucha de las pensiones, se ha ido quedando sin fondos progresivamente. ¿pero cómo saben cuántos años vamos a vivir? ¿Con un simple estudio demográfico? No hace falta ser Economista, para darse cuenta del salto cualitativo negativo en la cuenta corriente del pensionista, pasando de pensiones mínimas, a pensiones totalmente insuficientes, siendo contrario diversos principios a la Constitución Española, así como en el Tratado de la Unión Europea. Las pensiones no deben estar amenazadas, deben estar garantizadas, ajustándose a la voluntad proteccionista de los artículos 41 y 50 de la Constitución Española.

Pagina 8 de 26

Joan Vega

Calรงotada Solidaria

Pagina 9 de 26

La festa va ser un gran èxit tant de voluntaris ( més de 60) com de veïns ( més de 350 racions de calçots) Dintre de les accions és té que destacar el Bingo Solidari Els beneficis van ser com a col·laboració a la Fundació Pere Mitjans http://www.fpmitjans.org/fundacio.html La Fundació Pere Mitjans és una entitat sense ànim de lucre que ofereix serveis de suport a persones amb discapacitat física, inteŀlectual i sensorial. Pren el seu nom d'en Pere, fill de Miquel Mitjans i Roser Roca, família que formava part del grup inicial que, juntament amb alguns professionals de l'àmbit educatiu, van constituir a l'any 1977 l'Associació Pere Mitjans.

El passat dia 18 de Març organitzat per VERN és va efectuar la II Calçotada Solidària de Sant Martí.

Inicialment estava previst efectuar-la a la plaça de la Palmera, on en altres ocasions s'havia fet coincidint amb EL DIA DE LA DONA. La nostra sorpresa va ser quan el Districte de Sant Martí emparant-se en les regles de parcs i jardins no podia concedir el permís , ja que segons ens van dir les noves regles no permeten efectuar foc a menys de 30 metres de zones arborades i que solament les que per tradició ja s'havien efectuat anteriorment podrien seguir efectuantles però , com la que es feia en la plaça de la Palmera l'anterior any no es va poder efectuar ,s'havia perdut aquesta continuïtat.

L'objectiu és seguir efectuantla els altres anys ( siempre que la autoridad competente lo permita) Josep M. de la Concepción Vicepresident de l’Associació de Veïns de Sant Martí de Provençals

Podem entendre que s'exigissin unes majors normes de seguretat ( extintors , mesura de protecció , etc) però no el tema de la distància , d'aplicar-se aquestes mesures al final acabaran convertint en museus les places i no places d'utilització per part dels veïns.

En definitiva la festa és va tindrà que traslladar a la plaça de la Gàvia on s'havia fet l'any anterior.

Pagina 10 de 26

Reunió amb la Síndica de Greuges de Barcelona en La Vocalia de persones amb diversitat funcional Hi ha obres noves que no es fan bé, on la distribució i els elements interiors no es el correcte, no segueixen el criteris d'accessibilitat universal ni de disseny per a tothom, tampoc un cop acabada l'obra ningú va a comprovar-la.

A molts llocs no tenen cambra de bany accessible, altres que si la tenen però està mal dissenyada d'origen, també ens trobem que falten barres de suport o estan trencades, ja hem patit diverses caigudes, (no hi ha manteniment), molts tenen l'espai ple de trastos (són veritables magatzems).

Tampoc disposem de WC accessibles a la via pública.

El passat dia 22 de febrer vam tenir a la Vocalia de persones amb diversitat funcional de l'Associació de Veïns de Sant Martí una reunió amb la Síndica de Greuges de Barcelona.

La reunió va ser molt cordial i positiva, vam anant explicant una sèrie de temes de competència municipal que ens preocupen, coses que és fan malament i la tardança en resoldre'n d'altres, les principals queixes van ser d'accessibilitat i transport.

Les principals queixes que vam exposar van ser: La manca d'accessibilitat de diferents departaments de centres públics de salut, tant dels CAP com dels hospitals, on consultoris, mostradors, lavabos adaptats... tenim problemes. Manca de material, a molts llocs no tenen grues d'ajuda ni lliteres que permetin elevar i baixar el seu nivell per poder fer exploracions i visites.

Que en els nostres barris, on tenim l'entorn més proper, hi ha un nombre elevat d'establiments que no podem entrar, botigues, bars, restaurants, locals, però el pitjor és que molts dels nous o remodelats tampoc, no és compleix la normativa o preval l'any de la llicència o de la sol·licitud d'aprovació d'obres.

Tenim l'experiència que en els últims anys l'Ajuntament ha fet grans obres molt malament a la ciutat, com el nou Mercat dels Encants de la Plaça les Glòries on de 85 botigues a 73 no podem entrar per haver-les fet amb graó, t'ofereixen dos rails perquè serveixin de rampa que són totalment impracticables pel desnivell, bars sense taules baixes...

La nova Diagonal que té problemes amb el relleu excessiu de les rajoles que representen una fulla de plataner, fan que les persones ensopeguin i les que ens desplacem en cadira de rodes patim un fort sotragueig.

La reforma del passeig de Gràcia ha estat denunciada per persones amb discapacitat visual pel perill que representa per la seva integritat moure's pels laterals que han fet nous, ja que no distingeixen les zones de vianants de la de cotxes.

També en els museus fan exposicions sense accessibilitat, fires, mostres... malauradament prima el disseny abans que les persones.

En transport tenim problemes amb els busos, doncs els hi falla molt la rampa d'accés, no basculen o inclinen per minimitzar el pendent de la rampa i amb l'ocupació de l'espai preferent per a persones en cadira de rodes.

Pagina 11 de 26

S'han de millorar les parades, moltes tenen la vorera massa baixa o en mal estat, fet que fa que la rampa quedi amb una pendent molt perillosa, manquen plataformes, algunes no estan en condicions hi ha voreres amb obstacles i marquesines mal ubicades.

La "doble parada" és un problema per a les persones amb discapacitat física i visual. (Exemple parades de la Gran Via i de la Diagonal...)

També vam entrar per registre de l'Ajuntament un dossier de línies de bus alternatives a les previstes per la NOVA XARXA fet per un expert en transport i al que encara no ens han contestat.

En el metro encara queden estacions no accessibles, altres si que ho són però, la distància de l'andana al vagó en molts casos és massa i s'enfonsen les rodes petites de la cadira.

La implantació de la NOVA XARXA ha agreujat aquets problemes ja que les rampes dels busos fallen molt i al tenir que fer transbordament ens obliga a agafar-ne dos, tenint el doble probabilitat de que no funcionin i a més a més quan pugem al segon bus aquest ve més ple i tenim molts problemes per col·locar-nos al nostre espai preferent ja que està ocupat i no tothom el cedeix

Hi ha estacions amb portes de sortida no automàtiques que les tanquen amb clau i han de venir a obrir-te d'una altre estació.

Un exemple és la parada que tenim aquí més pròxima, la de Gran Via - Cantàbria, hi passaven 6 línies, la B-21, la 26, la 40, la 42, la 60 i la H-12, ara només hi passa la H-12, totes les persones que agafàvem alguna d'aquestes línies ara tenim que anar només amb la H-12.

També vam parlar sobre el servei de taxi adaptat de Barcelona que s'ha de sol·licitar a través de CETRAMSA i que actualment s'ha de fer en amb 48 hores d'antelació a partir de les 8h del matí però, al voltant de les 10h del matí ja ens deneguen el servei doncs diuen ja s'ha cobert la quota prevista.

Vam recollir 6000 signatures per la NO ELIMINACIÓ de les línies de bus que ens porten directament sense transbordaments a hospitals, platja accessible per a persones amb mobilitat reduïda, cementiri Poblenou...

Aquest ha estat un resum de les queixes que li vam transmetre a la Síndica de Greuges de Barcelona.

Alguns ascensors manquen de sistema braille i no tenen contrast en botoneres per persones amb baixa visió o sistema visual per persones amb discapacitat auditiva.

Miquel Figueras Vocalia de Persones amb diversitat funcional de l'AVV de Sant Martí

.

Pagina 12 de 26

Que és La Vocalia de persones amb diversitat funcional de l’AVV. de Sant Martí de Provençals ?

Actualment hi ha associacions, federacions, fundacions... que treballen pel món de la discapacitat, fan grans plans i projectes, però queden les coses de la vida quotidiana, del dia a dia, les del nostre entorn més proper, és a dir, on tenim les relacions personals i socials.

Les nostres reivindicacions han aconseguit l’eliminació de barreres arquitectòniques de diversos equipaments municipals, autonòmics i privats, escoles, biblioteques, l’adaptació d’establiments comercials, places urbanes, construcció de passos de vianants amb rampa, l’adaptació l’any 1997 de les platges de Barcelona...

Hem fet xerrades, debats, exposicions fotogràfiques, campanyes de sensibilització, en definitiva volem que tothom pugui compartir els mateixos espais.

Hem intervingut en programes de ràdio i TV, reportatges amb diaris, revistes... L’any 1996 vam ser guardonats amb el XXXIV Premi Sant Martí (modalitat col·lectiva) en reconeixement a la tasca d’interès públic desenvolupada.

El dia 15 de maig de 1991 un grup de gent de diferents barris del districte vam fundar la Vocalia de persones amb diversitat funcional de l'Associació de veïns i veïnes de Sant Martí de Provençals amb l'objectiu de treballar per fer escoltar la veu de les persones amb discapacitats i per donar a conèixer les nostres necessitats.

Cada persona de la Vocalia col·labora d'una manera totalment voluntària segons les seves possibilitats, tenint com objectiu principal per una banda la promoció social i cultural per al col·lectiu de les persones amb discapacitat i, per altra, aconseguir l’eliminació de les barreres arquitectòniques i millorar les condicions d’accessibilitat del nostre barri i ciutat.

Formem part i participem de la Comissió d'accessibilitat i Promoció de les Persones amb Discapacitat del districte de Sant Martí, del Consell de Salut del districte, de la Xarxa d'Accessibilitat i Vida Independent de l'Acord Ciutadà de l'Ajuntament de Barcelona, també participem del Grup de Treball d'Accessibilitat física al bus i al metro de TMB. Fomentem la “cultura de l’accessibilitat i del civisme” a la població en general i en especial als nens i nenes perquè ja des d'infants pensin en fer un món sense barreres on no es contempli el disseny per sobre de l’accessibilitat de les persones.

Miquel Figueras Vocalia de Persones amb diversitat funcional de l'AVV de Sant Martí Pagina 13 de 26

HISTÒRIA

Els barris de Sant Martí de Provençals

El Clot i els barris de Sant Martí Vell

El barri de Sant Martí de Provençals Quan Sant Martí de Provençals –l'ager provintialis medieval que li dóna nom, terme utilitzat pels romans per anomenar les terres de cultiu amb vil·les de producció agrària fora muralles– va ser annexionat a Barcelona l’any 1897 el seu terme municipal era el més gran de tots els municipis del Pla i també era el que tenia la població més dispersa entre diversos nuclis, molts d’ells amb la suficient entitat com per constituir-se en barris amb vida pròpia al marge del municipi. En aquest sentit, quan en el darrer terç del segle XIX es va construir la Casa de la Vila a l'actual plaça de Valentí Almirall el lloc que es va triar no va ser casual i té una peculiaritat que després veurem.

Els límits del municipi eren, amb Sant Andreu de Palomar, la Riera d'Horta; amb Horta, el carrer de la Carabassa (a l'altre costat de la Muntanya Pelada); i aproximadament, seguint recorreguts sinuosos, amb Gràcia, Sardenya-Nàpols; amb Barcelona, Marina; i a l'est, amb el mar.

A banda dels molins, les masies i els camps que omplien el terme i abastien la ciutat de Barcelona des d'època romana, probablement la Sagrera va ser el primer a tenir una agrupació d’habitatges, al voltant de l’església vella de Sant Martí, documentada en el segle XI, però segurament anterior, i en un territori de poblament antic com ho constata la imponent vil·la romana de la Sagrera.

El nom el rep, precisament, del nom que delimita una església i que és considerat com a sagrat. Situada en la cruïlla de la carretera de Ribes i del camí del Fondal de Sant Martí, l'edificació més emblemàtica és la Torre del Fang (s. XIII), envoltada a parts iguals de llegenda i d'història, però que neix com a masia i no pas com a residència comtal. Durant el Setge de Barcelona entre 1713 i 1714 les tropes borbòniques la va fer servir com un dels punts des dels quals es bombardejava Barcelona.

L’any 1870, prop del camí de Sant Andreu, nom que pren la carretera de Ribes aquí, s’hi van construir les Cases d’en Boada (segons Josep Freixa a Història de Sant Martí de Provençals), que aviat van tenir un mercat i és avui la plaça d’en Massadas. El barri, però, a causa precisament de la seva llunyania del Clot, ha acabat tenint més tirada a Sant Andreu, districte en el qual avui és integrat.

Pagina 14 de 26

La zona avui compresa entre Cantàbria, Ronda de Sant Martí, Gran Via i Sant Adrià (o la Riera d'Horta) és el barri de la Verneda, construït a partir de la dècada de 1950 i que per tant no existia quan Sant Martí era un municipi independent. L'església de Sant Martí i les masies del voltant queden en els camps compresos entre el Clot i la Verneda i no eren estrictament una barriada, però el barri que s'alça avui i el parc que s'hi ha construït reben el nom de Sant Martí de Provençals per influència de l'antic nucli.

De les nombroses masies que van poblar aquest nucli original al voltant de l'església de Sant Martí, encara subsisteixen, convertides en equipaments municipals i horts urbans, les de Can Cadena, Ca l'Arnó i Can Planas. Tot plegat li dóna al conjunt un aire rural que fa de bon passejar i que recorda encara els temps antics, quan hi havia un hostal, un forn i una carnisseria, i a la rectoria s'hi establia el primer ajuntament del municipi.

El barri del Clot estava delimitat per la plaça de les Glòries, Castillejos (torrent de Milans), Gran Via, Espronceda i Sant Antoni Maria Claret (Via Subteriora), que inclouria el Camp de l'Arpa, nascut més tard i que veurem després. Construït al voltant de la via romana convertida en carretera de Ribes, el barri rebia el nom de Clot de la Mel per la bona qualitat d’aquest producte produït gràcies als cultius de flors dels seus camps de verdures i hortalisses. La importància del barri, però, és deguda sobretot al Rec Comtal i als molins fariners i drapers. La relació del Clot amb el Camp de l’Arpa, malgrat la Meridiana, ha estat sempre fluïda gràcies al carrer del Bogatell (Rogent) i el mercat.

El nucli de cases entre el carrer de Sant Sever (continuació d’Enamorats), el torrent de la Guineu i el ferrocarril del Nord era conegut com la Riereta. Davant de les cases baixes del Clot, al carrer Major, hi havia el barri de les Candeles, uns habitatges humils i atrotinats. I al carrer de la Independència entre la Meridiana, Consell de Cent i el Rec Comtal hi va haver fins a principis del segle XX la petita barriada del Pont, associada a uns tallers del ferrocarril.

Mitjans segle XIX es forma el barri del Camp de l’Arpa, nom que alguns fan derivar del terme ad ipsa archa esmentat en un cartulari medieval de Sant Cugat, que faria referència a una fita de pedra que alguns especulen que podria haver estat un dolmen. Els límits se situen entre la carretera d’Horta (carrer Freser), el torrent del Bogatell (carrer Rogent), la Meridiana i l’actual carrer Trinxant. Els dos nuclis més importants eren la Muntanyeta, a la part alta (el Guinardó), i Can Robacols, avui una plaça, delimitat pels carrers Coll i Vehí, Pistó (l'únic que hi manté habitatges originals), Degà Bahí i Llagostera, que subsisteixen juntament amb els carrers Josepa Massanés i Historiador Mayans. En canvi, Mataplana, Lluís Rigalt, Ignasi Luzan i Infante van desaparèixer quan es va obrir l’actual plaça).

També dins d’aquest territori s’identificaven com a barriades les Onze Cases i les Cases d’en Boada, vora la carretera de Dalt o Travessera (avui Concepció Arenal, entre Trinxant i Navas de Tolosa); les Cases de n’Oliva, entre Trinxant i Meridiana, que han sobreviscut fins fa poc (ara és el parc del Camp de l'Arpa) i de les quals en queda una petita mostra; i la Vinyeta, al voltant del carrer Fontova, que conserva també alguna casa original.

Pagina 15 de 26

Entre els carrers Indústria, Sant Antoni Maria Claret i Cuenca sobreviu la masia de Can Mirelletes (1736), situada la Via Subteriora, Francesca o Francigena, variant de la Via Augusta romana per travessar el Pla sobre un camí d'origen preromà i que es correspon amb les travesseres actuals de Collblanc, les Corts i Gràcia. Si ens endinsem cap a l'Eixample en direcció a la Sagrada Família, anirem descobrint passatges amb restes de velles construccions a la vora de l'antic traçat de la carretera d'Horta, com les dels passatges León, Pau Hernández o Utset.

El lloc més antic, anterior a la construcció del barri, és el camí dels Enamorats, encara existent, que recorda una antiga masia en el camí que unia el Fort Pius amb el Clot. Prop del Poblet, per sobre de la Sagrada Família, hi havia el barri de Can Peus, i fent frontera amb Gràcia hi havia el barri del Camp d’en Grassot, comprès entre els carrers Pare Maria Claret, Torrent d’en Mariné, Còrsega i passeig de Sant Joan, i que també es pot reconèixer avui sobre la trama de l’Eixample per la seva urbanització amb passatges.

El Guinardó, lloc d’esbarjo de martinencs primer i després dels barcelonins, nascut al voltant del mas Guinardó, ocupava tota la zona alta i muntanyosa (d'aquí el nom de la Muntanyeta) des de la carretera d’Horta fins darrera de la Muntanya Pelada, on Sant Martí feia frontera amb Horta, Gràcia i Sant Andreu de Palomar. El barri conserva bona part d'aquell aire residencial, però no ens hi estendrem més perquè demana un detall que no és l'objectiu d'aquest apunt.

El Poblenou

El Fort Pius pren el nom del fort militar fet construir per Felip V l’any 1719, on avui hi ha el carrer Marina, entre Ausiàs March i Alí Bei. Més que un barri, abans de l’agregació era la frontera natural amb Barcelona i allà es creuaven la carretera d’Horta i el Rec Comtal, sota el pont de les Bigues (Sicília, entre Gran Via i Casp), molt a prop de la carretera de Ribes.

El Poblet va néixer l’any 1868 al voltant del lloc on es va construir la Sagrada Família. Els límits es consideraven compresos entre les Saleses (ara passeig de Sant Joan amb València) i el carrer de Castillejos (torrent de Milans). El “carrer major” del Poblet era el tros del carrer València entre aquestes dues referències. Del nucli en queden alguns passatges amb construccions baixes per a obrers, que guarden la trama de l’Eixample.

La Llacuna neix mitjan segle XIX, durant la industrialització, sobre la carretera de Mataró (Pere IV) i al voltant del camí de Sant Joan de Malta que uneix encara el Poblenou amb el Clot. Pren el nom dels estanys i les maresmes que fins a finals del segle XVIII ocupaven tot l’espai est de Sant Martí fins a mar. L’indret a tocar de la Via Marina, actual antic Camí de València, era conegut com a la Granota per l’existència de l’Hostal de la Granota, que després va ser fortí durant la guerra de Successió i tornà a ser hostal fins que va ser enderrocat l’any 1863.

Al voltant de les nombroses fàbriques que es van instal·lar a Sant Martí durant el segle XIX, sobretot al Poblenou, hi van créixer petits barris amb habitatges per als obrers. La França Xica era entre el final del carrer Taulat i les vies del tren de la costa, al costat de Can Girona. El barri de La Plata, encara existent en part, el formaven les cases construïdes prop de la fàbrica del Cànem, de la família Godó, convertida en presó després de la Guerra Civil (1929-1942). O Can Trullàs, entre Àvila i Badajoz, sota la carretera de Mataró, del qual se'n conserven cases en els passatges Trullàs i Iglésias.

Pagina 16 de 26

Darrere del Cementiri Vell i a la línia de platja hi van créixer, durant el segle XIX, els barris de barraques de Rere el Cementiri (finals s. XIX1990), Somorrostro (s. XIX-1966), entre l’Hospital del Mar i el Bogatell, i Pequín (18701970), fent frontera amb la desembocadura de la riera d’Horta, límit nord del municipi.

El barri del Tomàquet estava situat al final de la carretera de Mataró (Pere IV), entre els carrers Agricultura, Treball i Cristóbal de Moura, on també hi va haver les cotxeres dels tramvies. El nom de la barriada venia dels horts de tomàquets i del costum de posar-los a madurar en els balcons.

Hem deixat per al final el nucli central del Poblenou. Delimitat avui pels carrers Àvila, Pere IV, Diagonal, Bac de Roda i el front marítim, creix inicialment en tres eixos bàsics: el Taulat, la carretera de Mataró (Pere IV) i el carrer de Sant Pere (Marià Aguiló), que juntament amb la rambla del Poblenou són els carrers comercials del barri encara avui. El primers nuclis de cases apareixent prop del Cementiri Vell, en el lloc anomenat Canyet, que primer va ser l’indret on es cremaven els condemnats per la Inquisició, i després es va fer servir per tirar-hi les despulles dels animals.

Amb la industrialització, el primer nom que pren el barri és el de Taulat, denominació que probablement ve de les taules que es feien servir per dipositar les collites de verdures que s’havien de dur als mercats de Barcelona.

Quan Cerdà projecta l’Eixample el barri apareix amb el nom d’Icària per la influència dels socialistes utòpics cabetians, i no serà fins uns anys més tard que rebrà el nom definitiu de Poblenou.

Com que el nucli queda molt aïllat de la resta de llocs habitats de Sant Martí es decideix construir-hi, a partir de 1847, el carrer de Sant Joan de Malta, que l’unirà al Clot, la zona més propera i més important en aquells moments.

Malgrat això, el Poblenou no se sent còmode dins de Sant Martí. La població, eminentment obrera, ha crescut i els ànims autonomistes també fins que l’any 1870 l’Ajuntament de Sant Martí arriba a un acord per a la constitució del nou municipi del Poblenou.

Però el Governador i la Diputació van revocarlo.

Quan es va construir el nou edifici de la Casa de la Vila es va triar la plaça de la Constitució (Valentí Almirall), obra de Pere Falqués i acabat l’any 1888, davant de la Torre de Sant Joan, una edificació de l'Orde de Sant Joan de Malta, original del segle XII, que va ser habitatge, hospital i avui és l'Escola Casas. Es va triar el límit entre els dos barris, en territori pertanyent al Clot, però per a no ferir susceptibilitats la porta es va orientar cap el Poblenou. Les tensions –que sempre n’hi ha hagut entre els dos barris– havien de durar poc. Nou anys més tard l’enemic era Barcelona, que alliberada de les muralles i els canons que l’havien reprimit durant segles ara absorbia assedegada els municipis del Pla.

Enric H. March

Més informació en Bereshit: la reconstrucció de Barcelona i altres mons http://enarchenhologos.blogspot.com.es/

Recomanem visitar l'exposició "Passat, present i futur del Rec Comtal", a Sant Andreu de Palomar http://el-rec-comtal.blogspot.com.es/ Pagina 17 de 26

Son Memoria 2017

Esta exposición recoge material gráfico cedido por los vecinos y las vecinas de Sant Martí durante el 2017 (fotografías antiguas, folletos, recortes de prensa, documentos, etc.) Los temas escogidos de la investigación son: pasado rural e industrial, memoria de las obreras y los obreros, cooperativismo, el papel de las mujeres en la lucha vecinal, recuperación de espacios para equipamientos públicos, urbanismo, entre otros temas.

Este proyecto se lleva a cabo a través de la formación de personas voluntarias y gracias al aporte de los/las vecinos/as de Sant Martí de Provençals, La Verneda y La Pau, El Besòs y El Maresme.

El material que se ha recopilado servirá para incrementar un fondo gráfico de la historia de nuestros barrios. Todo esto es digitalizado y documentado y luego es devuelto a sus propietaros, quienes ceden el derecho de uso sobre los mismos.

La utilización de éstas fotografías y documentos servirán para futuras exposiciones, libros y revistas que enriquecerán de alguna manera el estudio de nuestro pasado.

Animamos a todas las personas que quieran aportar su granito de arena en este atractivo proyecto. Si está interesado en colaborar, puede enviar un correo electrónico a

memoriadesantmarti@gmail.com o llamar al 933 141 704 de 18 a 20h.

Norberto Sinatra

Pagina 18 de 26

Xerrada del Sindicat de LLogaters

El passat 4 d'Abril en l'AVV el sindicat de llogaters va fe una exposició sobre la situació actual dels lloguers a Catalunya i els objectius que s'han fixat per ajudar ,a les persones que es troben amb problemes en els seus pisos de lloguer.

#EnsQuedem!

Davant una situació evident de bombolla del preu del lloguer que està generant l'expulsió dels veïns i veïnes dels seus barris i municipis, a finals de 2016 neix el Sindicat de Llogaters i Llogateres per posar fre a aquesta situació injusta i revertir-la, generant organització, acció i moviment per protegir els drets dels habitants de la ciutat que volen, simplement, tenir-hi una vida digna, amb les seves condicions bàsiques d'existència material garantides. El Sindicat va aparèixer amb la ferma voluntat de crear un subjecte col·lectiu que no havia existit fins ara, la llogatera, i de créixer al màxim fins a esdevenir un moviment de masses que ens permeti lluitar pels nostres drets, a negociar com a col·lectiu amb la propietat i pressionar-la per a impedir que segueixi sotmetent-nos a abusos.

Les nostres forces són incalculables, ja que només a Barcelona som més de mig milió de persones vivint en llars de lloguer, cada cop més conscients del poder que tenim units i unides. Per això, ens estem organitzant per poder actuar seguint dues estratègies: 1. Atacant el marc normatiu que ens escanya i fent pressió a les administracions per obtenir polítiques públiques realment compromeses amb el dret a l'habitatge.

2. Exercint l'autotutela dels drets de les llogateres, protegint-les directament dels abusos de la propietat organitzada.

Pagina 19 de 26

Així, en paral·lel a una decidida pressió sobre les administracions destinada a transformar les lleis il·legítimes que ens desprotegeixen, el Sindicat està impulsant accions directes que tenen per objecte transformar la realitat quotidiana de les persones llogateres. Amb aquesta actuació estem aconseguint petites grans victòries, en forma de renovacions a preus assequibles, que aglutinen, proporcionen fortalesa moral i esperança, i generen un moviment de resistència i de lluita creixent. En aquest sentit, la nostra principal eina de lluita quotidiana és la campanya #EnsQuedem, la qual encarna en el seu propi nom la decidida voluntat de resistència que volem mostrar com a llogateres d'ara endavant. La campanya s'articula al voltant d'assemblees col·lectives quinzenals que es proposen no deixar sola a cap llogatera davant dels abusos de la propietat i combatre la impunitat amb què determinats agents practiquen la despossessió i els desnonaments invisibles, una forma de violència immobiliària que genera l'expulsió dels llogaters i llogateres de casa seva com a conseqüència dels usos de la propietat, que prioritza l'ús especulatiu de l'habitatge per sobre del seu ús propi, el residencial, mitjançant finalitzacions abruptes del contracte, no renovacions o pujades abusives de la renda en finalitzar el contracte, abocant-nos a haver de marxar de la nostra llar.

En cas que la negociació sigui infructuosa, el problema es farà públic per a visibilitzar-lo i denunciar-lo com a exemple concret d'una situació global de desprotecció i abús generalitzats i si, un cop esgotat el contracte, la llogatera es decideix a quedar-se en precari a la que és la seva legítima casa, el sindicat li donarà suport i podrà, si convé, plantejar-se d'iniciar una batalla legal, ja que, malgrat les dificultats que ofereix l'actual marc legislatiu, disposem d'un capital inesgotable en forma de consciència i organització col·lectiva. A més, també farem bustiades pels barris de la ciutat, localitzant edificis on visquin persones llogateres per a informar-les, oferir-les la cobertura del sindicat i animar-les a lluitar pels seus drets. Igualment, buscarem, acumularem i divulgarem informació sobre els grans propietaris, els fons voltors i les empreses immobiliàries que concentren cada cop més habitatges amb ànim especulatiu, despullant-los tal com ells fan amb nosaltres, exigint-nos tota la nostra informació privada per poder accedir a un pis.

Fins ara havíem naturalitzat aquest abús i havíem assumit com a inevitable – amb resignació i en silenci – la nostra marxa del pis, però ja no estem disposades a fer-ho ni un segon més i no permetrem que la cobdícia especulativa ens privi del dret humà bàsic a un habitatge digne. És per això que en el marc de la campanya #EnsQuedem, el Sindicat usarà la força del seu equip legal, estudiant cada cas per a assegurar-se que no s'està vulnerant cap dels drets de la llogatera i obrirà vies de negociació col·lectiva amb la propietat per a aconseguir una renovació de contracte a un preu just, acompanyant en tot el procés a la llogatera afectada.

Establint complicitats amb oficines d'habitatge, grups de barri, associacions de veïns i veïnes i altres actors, el Sindicat treballa actualment en els casos de prop d'una vintena de propietats verticals (edificis d'un sol propietari on viuen diferents llogateres) que estan patint processos d'especulació i desplaçament massiu dels veïns i veïnes.

Alhora, dins de la campanya #EnsQuedem no només treballem amb casos individuals, sinó que sempre intentem unir el màxim de veïnes afectades o potencialment afectades per a construir estratègies de lluita col·lectiva que creïn solidaritats i sumin forces per a enfrontar-se en millors condicions a les de la propietat.

La nostra funció consisteix a teixir llaços de solidaritat entre els diferents blocs afectats per tal que es mobilitzin; compartir estratègies de resistència per evitar que la propietat els faci fora i obstaculitzar els processos de compra-venda especulativa i expulsió de les llogateres.

Pagina 20 de 26

Mediatitzar els casos i portar-los al debat públic, realitzant manifestacions i accions de protesta; i estudiar la manera en què els ajuntaments de les localitats amb blocs afectats poden posar traves al canvi de mans de propietaris i l'adquisició dels edificis per part d'especuladors, com els fons voltor.

En aquest sentit, sabem que els blocs de propietat vertical resulten d'allò més atractius per als fons voltors, i, per tant, són una mostra especialment significativa de l'acció destructora dels especuladors immobiliaris a la ciutat. Per això, treballarem per a respondre als grans abusos que en ells es produeixen amb grans mostres de lluita i resistència, que ens proposem fer públiques per a instaurar una consciència col·lectiva de la problemàtica.

Ja hem començat a tenir victòries i moltes persones que s'han acostat al Sindicat han pres consciència d'un gravíssim problema col·lectiu, identificant-ne les causes reals i empoderant-se, aconseguint frenar la marxa fins ara silenciosa de moltes llogateres i posant fre a pujades abusives de la renda per renovar contractes a un preu just. Però, en endavant, a aquestes victòries n'han de seguir moltes d'altres. Es tracta de quedar-nos a casa, i de fer-ho pagant un lloguer just.

Defensem el dret a l'habitatge digne per sobre dels qui busquen l'enriquiment a costa dels nostres drets. No marxem en silenci, alcem la veu i...

#EnsQuedem!

SALUT

Xerradas en el Cap de Sant MartÍ

Cicle de XERRADES sobre SALUT A càrrec de professionals del CAP Sant Martí de Provençals

Pagina 21 de 26

El dilluns 19 de Febrer es va fer la Xerrada sobre

LA SALUT DES DEL NOSTRE ORDINADOR Lamevasalut.gencat.cat

La Meva Salut (LMS) és un espai digital personal, de consulta i de relació, que permet a la ciutadania disposar de la seva informació personal de salut i d'altres serveis en línia per fer tràmits, consultes i tenir cura de la seva salut.

Inclou la informació que s'ha generat per l'atenció sanitària prestada en algun dels centres assistencials públics, com ara el pla de medicació vigent, les vacunes administrades, els diagnòstics, els informes clínics i els resultats de les proves i les exploracions complementàries.

Aquesta informació ha de ser publicada pels centres per tal que els pacients la puguin visualitzar i consultar a traves de La Meva Salu Trobareu més informació i vídeos informatius sobre els serveis de La Meva Salut al web

http://catsalut.gencat.cat/ca/serveis-sanitaris/la-meva-salut/

º El dilluns 19 de Març es va fer la Xerrada sobre

ACTIVIDAD FÍSICA SIN SALIR DE CASA…

Pagina 22 de 26

Vols veure mes informació de com pots fer exercici físic ?

https://drive.google.com/file/d/1nw2pHAECnkzRh4mXuEKq95Tt4IXksni/view?usp=sharing http://www.bcn.cat/trobatb/ca/activat.html

Josep M. de la Concepción Vicepresident de l’Associació de Veïns de Sant Martí de Provençals

Comedores Compulsivos Anónimos (OA) Comedores Compulsivos Anónimos (OA) fue fundada por Rozanne y otras dos mujeres en E.E.U.U., en enero de 1.960 cuando se reunieron porque querían resolver el problema que les causaba comer compulsivamente. A partir de ahí fueron abriéndose grupos en diferentes partes del mundo para que sus miembros se prestaran ayuda mutuamente y en nuestro país ya funcionan y se han consolidado con éxito varios de ellos. En la provincia de Barcelona en la actualidad hay ocho grupos que sesionan con regularidad.

Comedores Compulsivos Anónimos (OA) es una hermandad de hombres y mujeres sin ánimo de lucro cuyo propósito primordial es dejar de comer compulsivamente y llevar este mensaje al comedor compulsivo que todavía sufre. Nuestro programa está basado en el de Alcohólicos Anónimos. Seguimos los doce pasos que se elaboraron a partir de los que tenían ellos.

Cambiamos “alcohol” y “alcoholismo” por “comida” y “compulsión por la comida”. Hacemos hincapié en la necesidad de un programa de recuperación físico, emocional y espiritual para enfrentarnos a nuestro problema.

Creemos que el comer compulsivamente es una adicción, que al igual que el alcoholismo o la drogadicción, puede ser detenida pero no curada.

OA no se implica en los aspectos médicos de la obesidad; nuestro enfoque complementa el cuidado profesional a la vez que atendemos a la naturaleza compulsiva de comer en exceso.

No somos ningún club de dietas. Nuestra recuperación viene de reunirnos para compartir nuestra fortaleza, experiencia y esperanza y así resolver nuestro problema común. Mucha gente ha conseguido perder el peso que necesitaba ( o aumentarlo en el caso de la anorexia), y mantenerlo siguiendo este programa de recuperación.

En Comedores Compulsivos Anónimos no pagamos cuotas ni honorarios. Nos mantenemos con nuestras contribuciones voluntarias y no aceptamos ayudas externas.

Aunque hay un aspecto espiritual en Comedores Compulsivos Anónimos, queremos remarcar que no es un programa religioso.

Pagina 23 de 26

Nuestra meta y objetivo es abstenernos de comer compulsivamente un día a la vez.

En Barcelona capital hay varios grupos en funcionamiento y desde el mes de noviembre de 2.016 también en el barrio de Sant Martí, concretamente en la

Para tener más detalles de nuestra Comunidad podéis dirigiros l teléfono 619 857 915 o a las páginas web

C/ Menorca número 40, donde sesionamos los miércoles de 19,00 a 21,00 h.

Si tenéis algún problema con la comida y os identificáis como Comedores Compulsivos, Sabed que tenéis un espacio entre nosotros y que seréis bienvenidos. Os invitamos a conocernos.

http://comedorescompulsivos.es http://www.oacatalunya.org

MUSICA I TEATRE

Cicle Resonare de música clàsica

El dia 3 de març es va realitzar el primer concert el cìcle anual del Resonare. La sala plena va evidenciar l’èxit d’aquesta proposta https://www.facebook.com/quatremes1/

Pagina 24 de 26

UNA MICA DE CUINA

Faves a la Catalana Soy Jorge Herrero copropietario de la granja Bread & Breakfast de la calle Huelva,44 de Barcelona. Soy cocinero como mi hermano y socio, Ángel. De ahora en adelante os escribiré anécdotas y recetas de cocina para que las podáis practicar en casa, espero que las disfrutéis.

Ingredientes para 4 personas  500 gr de habas ya desgranadas  200 gr de panceta  500 gr de butifarra negra  2 dientes de ajo  1 Cebolla  3 tomates pequeños  un ramillete de hierbas secas (laurel, tomillo, romero, etc)  Menta  Un poco de orujo o vino blanco  Caldo de carne  Sal  Pimienta

Elaboración: Rehogamos la panceta hasta que dore, añadimos el ajo y la cebolla hasta que pillen color, añadimos las hierbas secas junto con el tomate. El tomate se pasa por el chino. Lo dejamos cocer hasta que el tomate reduzca. Añadimos el vino blanco o el orujo junto con las habas y el caldo de carne.

Añadimos la butifarra y dejamos cocer a fuego lento hasta que las habas estén hechas. Retiramos el ramillete de las hierbas y le añadimos la menta al retirar del fuego el plato.

La Granja Bread & Breakfast en la calle Huelva, 44-46, y las probéis.

Jorge Herrero

Pagina 25 de 26

ACTIVITATS COMPARTIDES Coordinadora de Salut de de Sant Martí L’objectiu és treballar per una sanitat publica de qualitat i universal.

Vocalia de Sant Martí de persones amb diversitat funcional L’objectiu és treballar per fer escoltar la veu de les persones amb discapacitats i per donar a conèixer les nostres necessitats.

A.V.Sant Marti de Provençals 93.314.17.04

Dijous de 18 a 20 En la A.V.Sant Martí de Provençals 93.314.17.04 discapsm@gmail.com

CONVIVIM Sant Martí

Atención para Información y Asesoramiento: Cultural, Inmigración, Extranjería. Los Martes de 18 a 20 horas 93 314 17 04 facebook.com/lconvivimsanmarti convivimsantmarti@gmail.com

STOP DESAHUCIOS MARTI

SANT

Ayudar a las persones problemas en la vivienda Martes 18 a 20 horas 647 75 74 39 (cita previa)

con

Asociación Botijas”

Uruguayo

Catalana

“Los

Atención para Información y Asesoramiento: Cultural, Inmigración, Extranjería. Los Martes de 18 a 20 horas 630 230 772 93.314.17.04 facebook.com/losbotijas asoc.losbotijas@gmail.com

PLATAFORMA ESTATAL DE SERVICIOS DE ATENCION DOMICILIARIA

Su misión consiste mejorar la calidad de los trabajadores/ trabajadoras y de los usuarios dependiengtes Martes y jueves de 18 a 20 horas 606 659 228 (cita previa)

AREP

El programa Welcome ofereix un acompanyament integral al procés d’adaptació a la nova ciutat, cuidant sobretot la salut mental de les persones que passen per un moment d’inestabilitat emocional i estrès elevat.

Inclou: Acollida: acompanyament en el moment inicial d’adaptació a la nova cultura i ciutat Itineraris individualitzats: atenció psicològica, social, creació del itinerari socio-laboral i acompanyament al a xarxa social, comunitària i laboral de la ciutat de Barcelona.

Quan: Dimarts de 8 a 13 h.

Divendres de 10 a 13 h. És important demanar cita prèvia.

Contacte: Roser Busquets T 606.605.887 o acollida@arep.cat

Pagina 26 de 26