La Veu, de Sant Martí de Provençals (núm. 12, abril 2017)

Numero 12 Abril 2017

de Sant Martí de Provençals

A.V.Sant Martí de Provençals

Fotografía: Jesús Grasa Hernandez Pagina 1 de 15

EDITORIAL

Sumari EDITORIAL

Pag. 3

ELS POLÍTICS

Pag. 4

CONVIVÈNCIA

Pag. 5

HISTÒRIA

Pag. 8

MOVIBILITAT

Pag .11

REDACCIÓ

COL·LABORADORS

SALUT

Pag. 12

MUSICA

Pag. 12

LEGALITAT

Pag. 13

ESPORTS

Pag. 14

MAQUETACIÓ

ACTIVITATS COMPARTIDES

Pag. 15

COMENTARI

RESPONSABILITAT

Pagina 2 de 15

EDITORIAL

El futur del Centre Cívic

La més senzilla seria redistribuir aquest espais buits entre les entitats que legítimament volen crèixer ja que les seves activitats així ho requerèixen. Potser també es podria donar-hi cabuda a d’altres entitats que avui estan demanant espais i que no en tenen.

Sense entrar en polèmica sobre el punt anterior, nosaltres voldríem obrir un debat que ha de tenir varis motors diferents. En primer lloc el seu propietari, l’Ajuntament de Barcelona, i amb ell les entitats que històricament han fet possible l’ús i el reconeixement del gran treball realitzat en aquest edifici. Finalment, també hi han d’estar presents totes les entitats cíviques que gaudiran de l’influència positiva d’aquest aquest renovat equipament.

Una nova centralitat cultural s’està dibuixant als nostres barris. Al voltant de l’Auditori com a primer element, aviat vindrà la nova Biblioteca amb àmbits compartits com una sala de conferències, un espai polivalent i la seu de l’Arxiu Històric Associatiu. Amb poc temps de diferència, l’antiga escola Pere Calafell, acollirà l’escola bressol Esquitx i la nova Escola Municipal de Música del Districte.

Aquest nou marc ha de produir dos efectes immediats: l’aparició de dos edificis nous emblemàtics que mostrin l’ambició amb que es planteja la transformació dels nostres barris i la reubicació dels serveis que històricament s’estaven oferint des del Centre Cívic. A tot això hi hem d’afegir que els nous espais possibilitaran que un munt d’activitats que fins ara es desenvolupaven en espais precaris puguin tenir una ubicació digna dels temps que vivim.

Davant d’aquest buidat d’activitats de l’edifici del Centre Cívic actual, s’ens ofereixen diverses possibilitats d’actuació, cap d’elles exenta d’inconvenients, i que hem d’intentar entre tots minimitzar.

L’Ajuntament té una política municipal sobre el paper que han de jugar en el futur els Centres Cívics.

Aquesta visió ens hauria de mostrar quines funcions haurà de complir aquest servei, i quins són els models, tant de gestió com de les funcionalitats del propi edifici, que s’han d’adaptar a les noves exigències d’aquests equipaments.

D’aquí, i sempre des de l’òptica municipal, en sortiran diferents camins per arribar-hi. Penso en tres: deixar-ho com està, fer-lo nou o rehabilitar-lo amb més o menys profunditat .

Penso que pels nostres barris, hi han objectius innegociables, com són: volem un centre cívic del segle XXI, volem un Casal de Gent Gran amb instal.lacions equiparables als millors casals existents i amb plena autonomia, volem que l’Escola d’Adults pugui seguir desenvolupant les seves activitats en condicions óptimes, com totes i cadascuna de les entitats que hi conviuen, i que aquest edifici transformat, remodelat o de nova construcció representa la darrera oportunitat dels nostres barris per resoldre les seves mancances històriques.

Pagina 3 de 15

L’abast d’aquest Centre Cívic també s’hauria de definir. Avui contemplem la proliferació d’activitats similars en diferents Casals, ACR o d’altres equipaments mantinguts amb diner públic. Potser seria aquesta una bona oportunitat per intentar racionalitzar i globalitzar aquesta oferta, agrupant-la en termes d’especialització, i que el nou Centre Cívic fos alhora, el motor cultural dels nostres barris, i que les diferents activitats complementàries que es desenvolupen en altres centres tinguessin la mínima coordinació necessària per millorar l’oferta i optimitzar els recursos. .

Tenim temps, però no ens podem adormir. Aquest debat necessari l’ha d’encapçalar el propi Ajuntament i tots hi hem de tenir veu. Pensem que és el gran repte que hem de resoldre i que, com sempre des dels nostres barris, ens agradaria comptar un un ampli consens polític que garantís la seva realització.

Premi Emmanuel Mounier pel nostre company Josep Maria Montferrer

Aquest guardó reconeix el seu compromís en la defensa de la dignitat humana que ha estat la constant que ha motivat el seu treball al barri de La Mina a Sant Adrià del Besòs.

Com a pedagog, activista social i historiador, el seu compromís en la lluita contra la injustícia i la marginació del seu barri, han caracteritzat la seva vida. El millor regal que li podrien fer es veure realitzat el seu somni de transformació urbanístic i social al seu barri. Esperem que aquest premi ajudi a la seva consecució.

ELS POLÍTICS

Visites de Polítics als Nostres Barris Ens han visitat per separat els portantveus de ERC i del PSC a l’Ajuntament de Barcelona, Srs. Alfred Bosch i Jaume Collboni respectivament. Han estat dues passejades on els hem explicat les nostres prioritats urbanístiques como a integrants de la Plataforma Nor-Est de Sant Martí.

Així, el Pont del carrer Santander dins d’un projecte global de regeneració de la zona, l’adequació de l’entorn del Polígon Monsolís, la continuació de la línia L4 fins a Sagrera, el cobriment de la Rambla Prim al seu pas sobre la Gran Via, la regeneració del Parc de Sant Martí, una major presència de les Festes de Ciutat als nostres barris, i un impuls decidit a una jornada de Cultura Tradicional, són els principals elements que els hi vam manifestar. Esperem que aquestes propostes siguin recollides.

Hem participat en les diferents presentacions del nou Pla de Barris proposat per l’Ajuntament i que va adreçat als nostres barris de Verneda-La Pau i Maresme-Besòs. Es planteja un projecte ambiciós, ben dotat econòmicament i segons diuen, amb voluntat de compromís per part de l’equip de Govern.

Pag. 4 de 15

CONVIVÈNCIA

Reflexions sobre el meu barri de la Mina La sensació de la gent era que estaven abandonats.

De fet, Huertas Claveria, responent a això, va escriure un famós article titulat “La Mina, aún no acabada y ya abandonada” Nosaltres veiem el nostre barri com: 1-Un barri marginal de Sant Adrià. L’amaguen quan volen donar una bona imatge de la ciutat, però que “el mostren” quan volen treure diners.

2-L’habitació dels mals endreços de Barcelona. La tanquen bé, perquè no es vegi tot allò que és lleig i brut.

3-El producte de les nostres estructures socials, piramidals, classistes i injustes, que no paren de fabricar pobres.

Cal dir d’entrada, que ningú, La Mina tampoc, és aliena al que passa a la nostra societat, tot i que tot això es porta a terme amb trets i característiques pròpies de la seva pròpia identitat.

1- UNES PINZELLADES SOBRE ELS ORIGENS DE LA MINA La Mina és un barri creat per una ment especuladora, que volia eliminar el barraquisme horitzontal, que ocupava molt d’espai urbà de Barcelona, i que començava a veure’s possibilitats de negocis, convertir-lo en barraquisme vertical perifèric.

A mida que s’anava creant, s’anaven produint nous canvis, en funció dels interessos econòmics immediats.

Donades “les urgències polítiques del moment”, van començar a omplir el barri, sense estar acabat. En poc més de 2 anys, van portar unes 15.000 persones provinents de 36 barris de barraques diferents de Barcelona i de més de 150 pobles diferents de tota Espanya.

Quan jo vaig arribar al barri, només i havia una escola construïda. Els carrers no estaven asfaltats ni tenien enllumenat públic, molts pisos estaven mal acabats, les instal·lacions del gas no tenien els tubs adequats i van generar molts problemes

2- LA MINA DESPRÉS DEL PLA DE TRANSFORMACIÓ DEL CONSORCI. El barri de La Mina, després de vora 50 anys de vida i de 17 anys del Consorci de La Mina i del seu “Pla de Transformació Integral, Urbanístic i Social”, està ple de corrupteles i de malalties físiques, mentals i socials

2.1- El consorci ha prioritzat l’urbanisme a la lluita contra la pobresa, quan és la pobresa la que comporta una menor qualitat de vida i moltes malalties: 1-Una precarietat de recursos econòmics que comporten una mala alimentació.

2-Uns dèficits culturals a l’hora d’integrar paràmetres de salut..

3-Uns nivells de fracàs escolar i educatiu que frena el seu desenvolupament personal i social.

4-Un atur que es va cronificant en les etapes adultes, que s’han quedat excloses sense dret a ajuts socials. I per part dels joves, que no accedeixen al mercat de treball, perquè no disposen de suficients competències socials.

Pagina 5 de 15

5-Les drogues: A part del gran mercat de drogues existent, que provoca múltiples malalties i que enganxa a un considerable nombre de joves i adolescents, aquest mercat és el que, d’alguna manera el barri no exploti violentament per la fam.

Tot això i d’altres variables, comporten un aïllament social, frustració, fatalisme, pèrdua d’autoestima i incapacitat de planificar un futur. A mida que aquestes realitats es van cronificant, generen sempre diferents tipus de malalties físiques i mentals.

I si volem especificar més caldria parlar de les malalties pròpies dels nostres nens, o les dones, (heu pensat perquè no hi ha dones pobres feministes) o les minories ètniques.

La pobresa genera sempre vulnerabilitat i facilita relacions que podem qualificar de vampíriques. Per això parlem de La Mina com un barri “socialment vampiritzat”

3-LES RESPONSABILITATS SOCIALS I ELS DISCURSOS “POLÍTICAMENT CORRECTES. - Vivim, en general, en una societat poruga i conformista que s’esquerda

- Els problemes globals no es resolen i no paren de generar-ne de nous.

- Es senyalen com a culpables als qui, en realitat són les víctimes.

- L’extrema dreta s’arrela entre la gent de barris marginals.

- La societat es mou sobre eixos incapaços d’escoltar, de dialogar i de millorar.

- Es volen imposar les idees sense diàleg i sobre la destrucció del diferent.

- Es perverteix el llenguatge i s’utilitza l’insult i la mentida per destruir a l’altre.

- Allò del “més val mal conegut que bé per conèixer” és un mantra massa acceptat.

No és estrany que tots aquests problemes mal resolts generin noves fractures socials i que el repte més gran que tenim és la reducció de la pobresa; no el creixement de la renda per càpita.

Les profundes fractures socials creixents, els llargs anys de corrupteles polítiques, les brutals estafes comeses en aquest país per banquers i grans empreses, han seguit perpetuant la pobresa i augmentant les desigualtats socials.

Aquest són els grans vampirs: Els poders econòmics, els poders polítics i els poders judicials que els hi donen un permanent aixopluc.

QUIN FUTUR TENIM ELS BARRIS POBRES SITUATS EN UNS ESPAIS COBEJATS URBANÍSTICAMENT PER L’ESPECULACIÓ PURA I DURA? Josep Maria Monferrer

Pagina 6 de 15

Solidaritat amb els refugiats (volem acollir)

Va estar un èxit ja que, malgrat que el temps no va acompanyar, la plaça es va omplir de gent amb ganes de passar-s’ho bé i de col·laborar en una causa justa.

Per primer cop, la Coordinadora Vern va organitzar una Festa solidària amb l’objectiu de recollir fons per ajudar a la ONG Conductors Solidaris de Catalunya, que treballa per ajudar als refugiats. Es van programar diverses activitats durant tot el dia amb calçotada inclosa.

A destacar que la Festa es va poder fer gràcies al treball de més de 60 voluntaris que van aportar el seu esforç durant la jornada Dins d’aquests voldria destacar el nombrós grup d’integrants de l’espai Convivim, organització que només té una any de vida i que s’ha integrat plenament en la vida mb l’objectiu de recollir fons per del barri aportant-nos la riquesa de la seva multi culturalitat. ajudar a la ONG Conductors Solidaris de Catalunya, queAntoni Santos Renom treballa per ajudar als refugiats. Es van programar diverses activitats durant tot el dia amb calçotada inclosa.

L'Associació de Veïns en el Centre Cívic de Sant Marti va organitza, una Xerrada Col·loqui sobre la situació política dels refugiats. La presentació va estar a càrrec del Sr. Carles Macian i Villanueva, Adjunt al Secretari d’Igualtat, Migracions i Ciutadania de la Generalitat de Catalunya L'explicació ens va ajudar a entendre quina es la seva la situació real i quins son les perspectives tant de l'Estat Español com la Generalitat de Catalunya sobre aquest tema tan preocupant a nivell humà Un company de CONVIVIM, refugiat de Mali ens va explicar el seu cas. Això ens va permetre escoltar de primera mà el drama humà d’aquesta persona

Josep Maria de la Concepción Pagina 7 de 15

HISTÒRIA

Som Memòria Històrica de Sant Martì

A l'auditori de Sant Marti el districte conjuntament en el Centre d’estudis de Sant Martí de Provençals va presenta el treball sobre la recerca i documentació de fotos antigues inèdites del barri de Sant Martí de Provençals, Verneda, La Pau, Via Trajana, Besòs L'acte va tenir la presència de la immensa majoria de consellers del districte així com el President del districte Sr. Raimond Blasi i Navarro i del regidor Sr. Josep Maria Montaner Martorell Als parlaments es va destaca la importància de seguir recuperant la memòria històrica dels nostres barris

Josep Maria de la Concepción

Dones

Josep Maria de la Concepción

El passat mes de Març al nostre districte es va celebrar la festa del “Dia de la Dona”, encara les dones hem de reivindicar els nostres drets a dia d’avui. A banda de totes aquestes diades reivindicatives, caldria recordar aquelles dones que compaginen el moviment dels seus dits a la l’hora d’amassar el pa el tacte de les tecles de la maquina d’escriure o l’olor de la sopa quan vull amb l’olor del paper i la tinta, dones exemple de treball, saviesa, constància que estant a l’ombra d’una societat que encara a dia d’avui no reconeix el dret de les persones sense discriminació de sexes.Podem observar al nostre districte que de 91 carrers del barri Besòs-Maresme tan sols un 5% esta dedicat a les dones i en altres parts de Sant Marti es similar la proporció. Tenim un petit record a Zenòbia Camprubí escriptora i lingüista, Conxita Badia soprano i pianista, Angeleta Ferrer mestra i pedagoga, filla de la també pedagoga Rosa Sensat.

Encara ens queda molts reconeixements a tenir en compte per algunes dones que formen part de la nostra cultura, dedicades als àmbits de la ciència com la oceanògrafa Josefina Castellví, la literatura Maria Mercè Marçal, arts escèniques Nuria Espert, Rosa Novell, tantes i tantes dones que també en l’anonimat fan la seva feina per aconseguir que cada vegada la societat sigui una mica millor.

María Teresa Cornadó Pagina 8 de 15

Escola els Porxos

L’escola Els Porxos va néixer l’any 1962 en els baixos dels pisos que l’obra sindical (l’antic sindicat vertical de temps de Franco) va construir al barri de Sant Martí de Provençals als afores de Barcelona amb el nom de Joan Antoni Parera, es a dir un prohom d’aquells temps.

En aquella època, al barri les úniques construccions que existien eren els blocs de pisos de l’obra sindical, tres blocs de pisos que La Caixa havia fet pels seus empleats ( dotats de guarderia propis, tot un luxe a aquella època i escola),l’ambulatori de la seguretat social, l’escola de les monges , l’antiga església de Sant Martí de Provençals, i un seguit de masies i posades de camí ral al voltant de l’església.

La via del tren a Puigcerdà tancava el barri i el separava de la Sagrera i al seu voltant creixia una un enorme barri de barraques on vivien predominantment les persones d’ètnia gitana .Era el barri de la Perona ( dit així perquè va néixer quan els gitanos van ser expulsats de les barraques del camp de Morrot on va passar el tren de la Perona, es a dir Eva Duarte de Perón, vicepresidentad’Argentina) L’ únic carrer que podia rebre aquest nom eren el Carrer Guipúscoa ( continuació del carrer Aragó). La resta eren camps de conreu amb cols, figueres, patates i fàbriques deixades anar aquí i allà...

Els terrenys de Sant Martí van ser cobejats per empreses que construïen blocs de pisos per llogar als seus treballadors, de forma que aviat es van construir pisos de la FECSA, Can Culleretes, La Telefónica i, sobre tot, El Montepìo Tèxtil.

Aviat els baixos dels pisos van ser petits per encabir tanta població i es va construir l’edifici actual que va ser inaugurat al setembre de 1963, un any més tard que els instituts Infanta Isabel d’Aragó i Joan d’Àustria, i no comptà, com si van fer els instituts, amb la presència del Generalísimo Franco. Es veu que una escola no tenia prou categoria.

L’edifici era un prodigi de modernitat de l’època: Comptava amb un ala per les nenes, un ala pels nens, patis igualment separats , una biblioteca pel barri (depenent de la Diputació de Barcelona) i una escola d’aprenents als soterranis (depenent de l’Ajuntament de Barcelona) que impartia classes nocturnes.

Es feia classe de dilluns a divendres de 9 a 12 i de 3 a 5 hores, però si els alumnes pagaven les “permanències” de 50 pessetes, podien fer rebre classe de 5 a 6 de la tarda. Els dissabtes es feia classe de 9 a 12 hores (classe de religió)amb baixada de la bandera nacional amb el braç alçat i cant de l’himne amb lletra de Pemán, honor que requeia en els tres nens ( mai nenes) més aplicats de la setmana.

Pagina 9 de 15

Com que les 50 pessetes anaven a incrementar el ridícul sou dels mestres (tot i que una part es destinava a llibres pels nens i nenes que no podien pagar), les classe estaven plenes. (Fins a 64 alumnes a un grup classe).

L’ensenyament era molt diferenciat entre els nens i les nenes. Els nens rebien matemàtiques, llengua , geografia i història i les nenes dedicaven les tardes a aprendre de “labores”. Era una escola pionera ja que , enlloc de l’enciclopèdia (un únic llibre de text on hi figurava tot allò que s’havia de saber), feia servir un llibre per cada assignatura (tres) basat en les unitats didàctiques (programació d’objectius a assolir). Les llibretes que s’utilitzaven tenien el dibuix de l’escola a la portada i només es podien comprar a la llibreria Maracaibo ( tot un toc de distinció).

Amb els anys 70 es va iniciar l’EGB i es van obrir noves classes a tota l’escola: Les tutories es van convertir en classes de pàrvuls, el saló d’actes es va dividir en dues parts, la biblioteca es va transformar en classes. Hi havia nens in nenes per tot arreu (aquesta vegada junts en aquella revolució que va ser la “coeducació”). Els nens i nenes van passar a tenir un llibre de consulta i un de fitxes per cada assignatura.

Amb l’enorme quantitat de criatures que hi havia pel barri, es van construir diferents escoles públiques que, juntament amb les acadèmies privades, van completar l’oferta educativa de Sant Martí.

En aquest època es van construir els edificis del Santo Angel Custòdio per allotjar els policies que donaven servei a Barcelona i l’escola es va convertir en l’escola dels policies. En aquella època els jocs del pati estaven subjectes a un estricta estructura que depenia dels galons dels pares.

El barri va anar canviant i ja no calia fer un recorregut a peu de mitja hora per agafar el metro sinó que teníem una estació al barri. Anar a la plaça Catalunya ja no era “anar a Barcelona” sinó que en formaven part d’aquesta ciutat de ple dret.

Als anys vuitanta va desaparèixer l’escola de Formació professional i el soterrani va passar a ser part del centre. Es va començar a adequar els locals i es va fer un gran gimnàs... que s’enfonsava fins que van col·locaruna biga al mig.

Va arribar la davallada de la població i l’escola es va quedar amb una sola línia, amb la qual cosa va poder disposar d’uns espais increïbles: sala de psicomotricitat, dues aules d’anglès, aula de música separada de la resta, saló d’actes amb teatre,...

A l’any 2001 es va canviar el nom, desprès d’una votació popular entre els nens i nenes a l’escola i fa agafar el nom de l’Escola Els Porxos, recollint el nom del parc on juguen majoritàriament els alumnes de l’escola i que va ser aconseguit desprès d’una llarga lluita veïnal als anys vuitanta.

Actualment som una escola amb uns objectius molt clars: dotar els alumnes de tots els recursos per desenvolupar al màxim les seves capacitats, cercar el ple desenvolupament de la personalitat dels nostres alumnes, fer que l’alumne adquireixi hàbits de treball i responsabilitat que el permeti avançar cap a l’autonomia personal i una gran dosi d’il·lusió pel futur.

Rosa Maria Calvo Directora

Pagina 10 de 15

MOVIBILITAT

Problemàtica a la nova xarxa de transports

El passat dia 27 organitzat per la Vocalia de persones en Diversitat Funcional en l'associació es va exposar el treball fet per aquesta vocalia sobre les problemàtiques que es produiran en l'aplicació de la nova xarxa de autobusos no solament per a aquet col·lectiu sinó per totes les persones que utilitzen aquet servei per als desplaçaments als centres hospitalaris del districte Aquest estudi es va presentar al Districte perquè tingués present aquesta problemàtiques i apuntant algunes possibles solucions , Esperem que l'ajuntament sigui receptiu i tingui la sensibilitat social i humana que s'espera dels representants del ajuntament A part d'aquest col·lectiu en la resta de veïns dels barris també existeix una gran inquietud i expectative Donada la complexitat s'ha intentat resumir els temes bàsics en: V29 Fòrum-Roquetas: És la unificació de la línia 26 i la línia 32 la qual s'ajunteran en Virrey Amat, la problemàtica és que es deixarà de donar cobertura a la platja adaptada, cementiri de Poblenou, Av Icària,..

Havent de fer un transbord a la h16, La proposta és allargar el recorregut a través de lateral de la ronda fins al cementiri de Poble Nou.

V31 Mar Bella- Trinitat Vella: S'ajunten la línia 36 i la línia 40 part dels seus recorreguts ( a l'altura del pont del treball) la problemàtica és que llavors per anar a l'Hospital del Mar s'haurà de fer un transbord a la V27 des del final de la V31 amb els problemes d'accessibilitat en estar els autobusos bastants plens, el recorregut de la línia 40 cap al centre de Poble Nou i Barcelona deixés de realitzar-se perdent mobilitat al barri, La proposta és ampliar la línia 41 perquè realitzi el recorregut de la línia 40 fins a Onze de Setembre i a Ca Drago recorregut de la línia 36, per al recorregut fins a l'Hospital del Mar l'ampliació de la línia 59 fins al final de Rambla de Prim (Zona muntanya) realitzant el mateix recorregut actual de la línia 36.

60 Besos Verneda-Av. De Esplugas: Amb la creació de la h2 es retallés el recorregut de la línia a la Maquinista-Valle Hebron el que implica la supressió de la línia del districte, La proposta és que segueixi circulant per Poble nou donant cobertura al CAP de Lope de Vega fins a l'Hospital del Mar. 192 Poble Nou-Hospital de Sant Pau: Per la creació de la línia 191 se suprimeix (part de la 20 i 192) deixant de tenir una línia directa a l'Hospital de Sant PAU des de Poble Nou, la proposta és la creació d'una nova línia convencional que doni cobertura a l'Hospital del Mar, Hospital de Sant Pau, Hospital de l'Esperança, Cap de Lope de Vega,… ja que en l'actualitat existeix una llançadora que comunica l'Hospital del Mar i l'Hospital de l'Esperança amb un servei d'horaris-freqüències molt escassos seria la 192 Barceloneta-Pl.Lesseps

Jorge Damont Pagina 11 de 15

SALUT

Xerradas en el Cap de Sant MartÍ Seguint amb cicle de xerradas i col·loquis sobre la Salut a càrrec dels professionals del CUP es van tractar ALIMENTACIÓ EQUILIBRADA I EXERCICI FISIC

TABAC I ALCOHOL, HI HA ALGUN CONSUM SEGUR?

MUSICA

Cicle Resonare de música clàsica

Pagina 12 de 15

¿Me puedo divorciar?

LEGALITAT

infidelidad, alcoholismo, toxicomanía, etc.Todo eso cambió en julio del 2005 (es decir, hace muy poquito) y desde ese año, es suficiente con que hayan pasado tres meses desde la boda, para pedir el divorcio; ya no hace falta alegar ninguna causa. Lo único que se necesita es que hayan transcurrido esos tres meses.

Cuando contraemos matrimonio, normalmente pensamos que la relación durará toda la vida o por lo menos muchos años. No obstante, no siempre es así, la relación de pareja se acaba y tenemos que plantearnos qué debemos hacer.

La Ley nos da dos opciones; separarnos o divorciarnos. Si nos separamos, el vínculo matrimonial sigue vivo, de modo que si nos reconciliamos, seguiremos estando casados. Ahora bien, si decidimos divorciarnos, el matrimonio quedará disuelto, y por tanto, podremos casarnos de nuevo.

Ahora bien, ¿cuándo nos podemos divorciar? Hasta hace unos años, para poder pedir el divorcio necesitabas estar separado de hecho (cese efectivo de la convivencia) durante cinco años o bien haber pasado previamente por un proceso judicial de separación.

Existen dos vías para conseguir el divorcio. la amistosa, es decir, a través de un convenio firmado, o bien la contenciosa, cuando no hay acuerdo y nos sometemos a la decisión del Juez.

Pero además del divorcio, si hay hijos menores o dependientes económicamente, se deberán establecer una serie de medidas importantes, como quien se queda la custodia de los menores, cómo se les alimenta, qué régimen de visitas debe seguirse, quien se queda con el uso del domicilio y cómo se contribuye a los gastos y cargas familiares.

Es precisamente en estas cuestiones donde se suelen producir los conflictos, y por los que normalmente será necesario acudir a la mediación entre abogados o finalmente al criterio judicial.

Ángel González Sarrate

Tens una clàusula sòl ?

No saps com reclamar?

A la vista de les sentències sobre el tema de les clausula sòl ens va semblar interessant poder efectuar un col·loqui sobre aquet tema Per a això es varem posar en contacte amb ADICAE per rebre informació dels passos a seguir per poder recuperar aquests imports L'exposició que van fer va ser molt il·lustrativa

Josep Maria de la Concepción Pagina 13 de 15

ESPORTS

XIII Trobada d’Escoles de Rugby

Aquesta Trobada te lloc a les instal·lacions del Complex Educatiu. Després de jugar, jugar i tornar a jugar, els nostres jugadors poden gaudir de jocs, inflables i sobre tot d’un meravellós tercer temps.

El Rugby és un esport d’EQUIPS, en plural. Per això és fan les Trobades d’Escoles de Rugby. En aquestes Trobades hi participen varies Escoles de Rugby. El passat dia 25 de març va tindrà lloc l'esdeveniment de l'any del Rugbi Tarragona, la XIII Trobada d'Escoles de Rugby Ciutat de Tarragona. És una Trobada que organitza cada any el Tarragona on hi participen un gran número d’Escoles de Rugby de tot Catalunya, fins i tot algun equip de fora de Catalunya.

Això no era únicament una Trobada, era la GRAN FESTA DEL RUGBY. Moltes gracies Tarragona per organitzar-lo.

En aquesta nova edició, van participar les següents 12 escoles de rugby de tot Catalunya i Comunitat Valenciana: Rugby Club Sitges, Futbol Club Barcelona, Rugby Club La Vila (Alacant), Castelldefels Rugby Union Club, Badalona RC, INEF Lleida, Unió Esportiva Santboiana, Santa Coloma RC , Club Rugby València, Sant Cugat RC i Club Rugby Tarragona i representant al districte Sant Marti, Barcelona Enginyers Rugby.

Per nosaltres el dia va començar molt aviat, havíem de desplaçar-nos a Tarragona, així doncs, amb molta il·lusió per part nostra i una bona matinada. Un cop allà toca jugar, que no tenim prou nens per fer un equip?, cap problema. Si en necessites, jo te’ls deixo. l'important, és que els nens puguin jugar i fer esport. els resultat son el de menys. No juguem per guanyar, juguem per gaudir, per compartir. No obstant, val a dir que els nostres jugadors van deixar ben amunt els colors del nostre club (orgull de club).

Un cop acabada aquesta Trobada, cap a casa, això si molt cansats i contents de haver gaudit d’un dia fantàstic, on el Sol no s’ho va voler perdre i va ser un animador mes de la jornada.

I ara a esperar la propera Trobada que serà a Lleida. Com veieu, el Rugby no para. Sempre anem on hi ha Rugby.

Finalment, dir-vos que aviat tindrem el Campionat d’Espanya d’Escoles de Rugby, que és farà a finals del mes de maig a Pozuelo de Alarcón(Madrid) i com us podeu imaginar, no hi podem faltar i representar al Districte. Però això és una història que ja us explicarem.

Esther Masdeu Delegada del SUB 12 del BER

Pagina 14 de 15

ACTIVITATS COMPARTIDES Coordinadora de Salut de de Sant Martí L’objectiu és treballar per una sanitat publica de qualitat i universal.

Vocalia de Sant Martí de persones amb diversitat funcional L’objectiu és treballar per fer escoltar la veu de les persones amb discapacitats i per donar a conèixer les nostres necessitats.

A.V.Sant Marti de Provençals 93.314.17.04

Dijous de 18 a 20 En la A.V.Sant Martí de Provençals 93.314.17.04 discapsm@gmail.com

CONVIVIM Sant Martí

Atención para Información y Asesoramiento: Cultural, Inmigración, Extranjería. Los Martes de 18 a 20 horas 93 314 17 04 facebook.com/lconvivimsanmarti convivimsantmarti@gmail.com

Asociación Botijas”

Uruguayo

Catalana

“Los

Atención para Información y Asesoramiento: Cultural, Inmigración, Extranjería. Los Martes de 18 a 20 horas 630 230 772 93.314.17.04 facebook.com/losbotijas asoc.losbotijas@gmail.com

Pagina 15 de 15