Page 1

46

DIMECRES 29 DE MAIG DEL 2013

Connexió a internet: http://www.elperiodico.cat

Districtes

Les Corts A TEMPO

33 Aplaudiments a la soprano Isabel Rodríguez al Concurs Internacional de Música de les Corts a l’Auditori AXA.

Les Corts llança un pla per ampliar l’oferta cultural Una mesura de govern del districte preveu augmentar les activitats per al públic, com el disseny de recorreguts històrics i més exposicions a la planta baixa de la seu de la plaça de Comas luis benavides BARCELONA

Facilitar l’accés a la cultura, recuperar la GO NA L memòria col·lectiva p as i recolzar el treball e s ll Jo ade rr de les entitats són ala T guns dels objectius de la mesura de govern Identitat i diversitat cultural a les Corts: Una aposta de futur, aprovada el 2 de maig passat. «Fins al 2015 desenvoluparem diferents accions per impulsar la cultura com un dels eixos vertebradors de l’acció de govern del nostre districte», explica Àngels Ventura, consellera de Cultura i Esport de les Corts. La mesura de govern podria traduir-se durant els pròxims mesos en la creació d’una agenda cultural i esportiva que aglutinarà tota l’oferta associativa, aprofitarà les noves tecnologies i dissenyarà uns recorDIA

FRANCESC CASALS

reguts històrics pel districte per fomentar la consciència de barri. «Estem treballant en unes guies. A les Corts tenim un patrimoni arquitectònic molt important i un altre d’immaterial que ens identifica», afirma Ventura. 17 ENTITATS / La cultura no hauria de

patir en temps de recessió, opina Ventura, que sosté que «la cultura és la base». Per a això, continua la consellera, el treball de les organitzacions del barri és vital. «Encara que pugui semblar que n’hi ha poques, en realitat, hi ha bastantes entitats. Almenys, 17 de llistades a la pàgina web del districte. I això demostra que hi ha gent disposada a crear cultura amateur, i si no n’hi ha més potser és per falta d’espais», explica el coordinador de L’Espiga de les Corts, Èric del Arco, que assegura que existeix «una demanda familiar

d’espectacles» per a tota la família. «Les petites entitats de barri, que no han de competir amb els espais professionals, són espais de convivència, d’acollida, en un moment que molts ho estan passant malament. El resultat final converteix tota aquesta tristesa que ens envolta en obres de teatre, correfocs, tornejos d’escacs i concerts», apunta el coordinador. / Com a resposta a la falta d’espais per acostar la cultura a la ciutadania i promocionar la creació local, el districte de les Corts ha obert la sala central a la planta baixa de la seva seu, a la plaça de Comas, a tota mena d’exposicions. «En aquest espai estava situada l’antiga Oficina d’Atenció al Ciutadà (OAC), i creiem que amb aquesta nova sala podem ampliar l’oferta cultural», explica Ventura, que reCONCURS INTERNACIONAL

33 Exposició sobre el franquisme al districte de les Corts.


Districtes SARRIÀ-SANT GERVASI 3 El mercat de Sant

CIUTAT 3 Les biblioteques distribueixen

Gervasi exposa fotos antigues r P. 52

Jocs Florals AVUI, ENTREGA DE PREMIS J Aquesta tarda tindrà lloc

catalanes haurà de ser, segons la mesura de govern aprovada a les Corts per impulsar la cultura, «el moment de màxima esplendor de la creació literària emergent». J En el concurs, amb tres

modalitats clàssiques i una d’actual (fotografia poètica), hi pot participar qualsevol persona més gran de 16 anys, amb pseudònim, amb un màxim de dues obres per participant que es van haver d’entregar en espais públics com el Centre Cívic Can Deu i les biblioteques Les Corts-Miquel Llongueras i Can Rosés.

coneix que falten més llocs per a la cultura al barri, com ara un gran auditori. «Per a grans actes com la final del Concurs Internacional de Música de les Corts hem de llogar l’AXA, a l’avinguda de la Diagonal. Pensar a tenir un espai d’aquestes característiques propi ara mateix és inviable», matisa la consellera. PÚBLIC ENTÈS / Precisament, aquest

concurs musical, coorganitzat per l’escola de música A Tempo (Lluçà, 56) i el districte, celebra aquest mateix dissabte, 1 de juny, la seva gran final. És a més part de la programació musical d’un districte ric en propostes, com el cicle Veus del Monestir, Jazz a Can Deu i la Trobada de Corals. «Al districte de les Corts tenim una oferta molt cuidada i un públic entès que disfruta amb els concerts. L’any passat hi va haver 500 persones de públic a la final», recorda Ricard Estrada, director artístic del Concurs Internacional de Música, que aquest any celebra la novena edició. Les entrades són gratuïtes. H

ACTUACIÓ ARTÍSTICA ALS SOLARS

El carrer del Vallespir munta una mostra comercial dissabte

Esprais literaris Grafits de Rodoreda i Espriu embelleixen els murs d’espais degradats H Els artistes es van inspirar en l’obra dels escriptors

ANNA BRUGUÉS

L. B. BARCELONA

Del paper a la paret. L’obra de dos dels DIA GO NA escriptors més imL portants en llengua catalana, Mercè Rodoreda i Salvador Espriu, ha inspirat un grup d’artistes del grafit. Amb l’encàrrec previ del Districte de les Corts, aquest grup de joves aficionats als esprais de colors han transformat unes parets mitgeres d’un solar que enlletgien la part més alta del carrer de Numància en unes façanes singulars carregades de significat. El resultat es pot contemplar, a peu de carrer, de forma temporal, a la cruïlla de Numància amb Anglesola. «L’objectiu de la campanya Murals literaris és impulsar actuacions microurbanístiques per dignificar, mentre no hi hagi pressupost per realitzar una altra classe d’actuacions, amb motius artístics o literaris uns espais oblidats o degradats», explica Sergi Sancho, conseller de les Corts. Noéslaprimeravegadaquel’ajuntament aposta per la creativitat grafitera dels més joves creadors i cedeix alguna paret. És una bona opció per plasmar les creacions i renovar la via pública. Al Poble-sec, per exemple, hi ha tres murs de 6, 8 i 17 metres de longitud davant de les Tres Xemeneies, que està a disposició dels muralistes des de finals de l’any passat a través de la web municipal (www.murslliures.com).

COMERÇ 3 Els establiments de l’Eix Comercial Sants-les Corts han organitzat per dissabte, 1 de juny, una mostra de comerç al carrer del Vallespir, al tram entre Can Bruixa i Valladolid. La celebració inclou a més a més diverses actuacions musicals, atraccions i tallers perquè els disfruti la canalla. El trànsit en aquesta zona es tallarà des de les set del matí fins a les nou del vespre.

a

J La gran festa de les lletres

40.000 punts de llibre antiracistes r P. 53

Numànci

al saló de plens del districte de les Corts (plaça de Comas, 18) l’entrega de premis dels 37ns Jocs Florals de les Corts. Els noms dels guanyadors i les obres guardonades seran publicats a partir de demà. A més, el districte dipositarà una còpia impresa de les obres guanyadores a les biblioteques i a l’arxiu municipal. «Els presentadors de la gala seran membres de l’Associació de Companyies de Teatre de l’Auditori de les Corts (ACTAC), que ja han participat en altres edicions com a dinamitzadors», destaca Àngels Ventura, consellera de Cultura i Esport de les Corts.

47

DIMECRES 29 DE MAIG DEL 2013

Projectes de qualitat «Amb aquestes accions podem demostrar que es poden tenir espais i oferir projectes de qualitat. Nosaltres era la primera vegada que treballàvem per a l’ajuntament però ja hem realitzat treballs semblants, de street marketing o grafit decoratiu, per a marques comercials», puntualitza Cristian Arenas, conegut artísticament amb el nom de Nados i un dels creadors convidats per decorar aquestes dues parets mitgeres de les Corts. Darrere dels primers traços dels imponents murals, amb grans i realistes retrats, hi ha un important treball d’investigació encaminat a plasmar la personalitat dels personatges homenatjats. «No només ens limitem a pintar-ne les cares, sinó que fem una interpretació de cadascun segons els seus textos o com els entenem», puntualitza Arenas, que va estar amb els seus companys Inocuo i Kram documentantse unes tres setmanes «per conèixer

Activitats per commemorar la festa del Corpus TRADICIONS 3 El Centre Cívic de Can Deu (plaça de la Concòrdia, 13) i el monestir de Pedralbes (baixada del Monestir, 9) renoven demà la tradició de L’ou com balla, amb motiu de la celebració de la festa del Corpus. Diumenge es podrà veure la confecció d’alfombres de flors a la plaça de la Concòrdia, davant de la parròquia de Santa Maria del Remei.

Nit de compres al mes de juny a l’avinguda Diagonal

33 Art al carrer 8 Mural dedicat a Espriu, al carrer de Numància.

La iniciativa ‘Murals literaris’ pretén dignificar amb pressupost ajustat parets mitgeres de solars oblidats

l’escriptor, els seus textos i la seva forma de ser en l’època». El grafiter explica que l’autor de Cementiri de Sinera i La pell de brau, escollit perquè aquest any se’n celebra el centenari de l’aniversari, requeria colors intensos com ara el vermell. «El missatge d’Espriu ens demanava molt de color i impacte visual», afegeix Arenas, que va començar a pintar al col·legi i va muntar el seu estudi quan només tenia 23 anys. La iniciativa Murals literaris no ha fet més que començar, segons Sancho, ja que «en els pròxims mesos» podrien decorar altres parets del districte. «Que l’ajuntament s’involucri i sol·liciti aquesta classe de peces és un gran pas, ja que es millora la consideració que té el grafit a Barcelona», afegeix el jove davant de Tois Estudio Creatiuvo (www.toisestudio.com), que espera que els veïns sàpiguen apreciar la diferència que hi ha entre els molestos tags (firmes) i murals més treballats. H

INICIATIVES 3 La Diagonal, entre els carrers de Joan Güell i d’Entença, acollirà el 20 de juny l’Intenz Diagonal by The Shopping Night Barcelona. Aquesta iniciativa permetrà sortir de compres i visitar les botigues des de les vuit del vespre fins a les dues de la matinada. La campanya té com a objectiu potenciar la marca Barcelona en l’àmbit nacional i internacional.

Trobada coral amb més d’un centenar de participants MÚSICA 3 La parròquia de Santa Maria del Remei (plaça de la Concòrdia, 1, 18.00 hores) acollirà el diumenge 9 de juny la 6a edició de la Trobada de Corals de l’Espiga de les Corts. La trobada reunirà un total de 125 cantants pertanyents a quatre corals: L’Espiga d’Or de Deltebre, L’Espiga d’Or de Bellvís, L’Espiga de Cubelles i L’Espiga d’Or de les Corts.


48 Districtes

DIMECRES 29 DE MAIG DEL 2013

UNA història de LES CORTS... plaça de Ramon Maria Roca Sastre

El jurista que va esborrar un racó franquista

LA RECEPTA DANNY CAMINAL

Rosbif amb herbes Montse Salvador, propietària de la parada Carns Salvador del mercat de les Corts, explica una recepta especialment recomanable per a les persones amb pressa, ja que es pot deixar preparada amb antelació. INGREDIENTS (4 persones) 1 quilo de carn de vedella un manat d’herbes aromàtiques conyac pebre oli sal

Un tranquil jardí de la Diagonal substitueix el franquista Monument als Caiguts REBECCA BOSCH BASSAT BARCELONA

G CA RA RL N V ES IA III

La plaça de Ramon Maria Roca Sastre tot just té un any. És tan recent, que encara no figura a la web DIA GO de l’ajuntament ni NA L a Google Maps. Està davant del Palau Reial de Pedralbes, entre les facultats de Física i Química i Biologia de la Universitat de Barcelona (UB). L’homenatge al jurista català Ramon Maria Roca Sastre (18991979), especialitzat en dret civil català (successori i hipotecari), en aquest punt de la Diagonal adquireix especial significat si es té en compte que aquest lloc l’havia ocupat el Monument als Caiguts fins al 2005. El que va ser el monument més gran de la dictadura a la ciutat és

CARNS SALVADOR MERCAT DE LES CORTS

avui un racó de pau i tranquil·litat en una zona tan transitada i sorollosa com l’avinguda de la Diagonal. Per això, Nuria Muñoz, que estudia Física a la UB, reconeix que és molt còmode tenir aquest espai a pocs metres de la facultat. «És un punt de trobada per quedar amb amics abans o després d’anar a classe», explica aquesta alumna de 21 anys.

Espai asèptic

33 Passat franquista 8 La nova plaça enjardinada de la Diagonal.

Igual com la majoria d’estudiants que passen cada dia per la plaça de Ramon Maria Roca Sastre, la Nuria desconeix el significat polític que va tenir aquest lloc, del qual ja no queda ni una sola referència. «Ha passat de ser un símbol de la dictadura a ser un espai asèptic, que crea ignorància», critica Jordi Guixé, historiador a la UB i coordinador de l’Associació per la Cultura i la Memòria de

Catalunya (Acme). L’autor de L’Europa de Franco col·labora en La ruta de la memòria històrica de les Corts, una iniciativa que convida a conèixer el passat que s’amaga darrere de diverses edificacions del districte. El Monument als Caiguts va ser construït el 1951 i era un exemple de les obres que es van instal·lar en honor a les víctimes del bàndol nacional. Josep Clarà va ser l’escultor

del monument, una columnata en semicercle al centre del qual hi havia l’estàtua d’un home sostenint a un mort en la guerra. Amb la democràcia, el monument va patir actes de vandalisme i fins i tot un atemptat amb bomba. Se’n va ordenar la retirada el 2005. «Es va mantenir el monument fins llavors pel pacte de silenci de la transició», justifica Jordi Guixé. H

PREPARACIÓ Fregiu en una cassola dos grans d’all. Quan comencin a enfosquirse s’han de retirar. A continuació, introduïu-hi, prèviament salpebrat, el tros de vedella –crostó (tapa) o culata– i les herbes aromàtiques. Quan la carn estigui daurada, col·loqueu-la en una safata i poseula al forn, que prèviament haurem preescalfat a 200 graus. Deixeu-l’hi durant 20 minuts i al cap d’aquest temps tireu-hi un cullerot de conyac per flamejar-ho. Deixeu-ho reposar i, després, talleu la carn molt fina. Es pot servir tebi o fred. El plat es pot acompanyar amb cebes petites caramel·litzades. MERCAT DE LES CORTS: Travessera de les Corts, 215. Més dades a mercatdelescorts.com.

Han passat 49 anys NEVADA A L’AVINGUDA DE TARRADELLAS Les Corts q Una nevada cobria fa gairebé mig segle l’avinguda de Josep Tarradellas, en la imatge de l’esquerra, a la confluència amb el carrer de Gelabert. La farmàcia Girau ocupava el mateix espai fins fa tot just uns mesos, en què es va traslladar al carrer del darrere. La fotografia data del 1964 i va ser feta per Lluís Girau. A l’esquerra, aquesta mateixa zona, la setmana passada. ARXIU MUNICIPAL DEL DISTRICTE DE LES CORTS: Plaça de Comas, 18. Cita prèvia (de 9 a 14 hores) 93 291 64 82.

ARXIU MUNICIPAL DE LES CORTS

LALI PUIG


Districtes

49

DIMECRES 29 DE MAIG DEL 2013

GENT DE LES CORTS

Rut de Eguia R capitana de l’equip femení de bàsquet del joventut les corts

«L’esport femení no es valora»

Rut de Eguia és la capitana de l’equip femení de bàsquet del club Joventut Les Corts, que ha complert el somni de ser campió de Catalunya. Darrere hi ha anys d’esforç humà i econòmic. T. P. BARCELONA

Rut de Eguia (Barcelona, 1987) assaboreix aquests dies el resultat de l’esforç d’anys dedicats a l’esport. Ella és la capitana de l’equip femení de bàsquet del club Joventut Les Corts, que acaba d’aconseguir la Copa de Catalunya (51-38) al derrotar el Platges de Mataró. Són anys de matinar, de fer entrenaments nocturns i de sacrificar-se, al mateix temps que la família, els caps de setmana per anar a competir. I en un club de barri d’economia ajustada. –¿Quants anys feia que perseguia aquesta Copa?

–Feia més de cinc anys que hi anava al darrere. Ha estat la recompensa a la feina. Cada partit hem lluitat. I al final va ser un moment de felicitat veure la cara de les teves companyes i com estaven els pares d’entusiasmats, perquè ells s’enfaden i ens renyen si no juguem bé. –¿Quines renúncies hi ha al darrere d’aquest èxit? –Anys d’esport en un club de barri i moltíssima dedicació. Entrenem tres vegades a la setmana, de les 21.00 a les 23.30 hores. És dur: arribes tard a casa i l’endemà s’ha de matinar perquè les jugadores treballem o estudiem.

FRANCESC CASALS

33 Rut de Eguia 8La capitana, al pavelló esportiu L’Illa Diagonal. –Això en l’aspecte personal, ¿i en l’econòmic? –Hi ha l’esforç del club i el de les famílies, perquè cada cap de setmana hem d’organitzar els viatges amb els cotxes dels pares, ja que no hi ha diners per llogar un autobús. En l’esport femení no s’inverteixen diners. A Catalunya s’ha abandonat molt. Nosaltres, per ajudar el club, en comptes de cobrar li paguem una quota. –¿Per què a Catalunya no es valora l’esport femení? –Sempre ha estat marginat, i amb la crisi econòmica que hi ha ara, molt més. No es valora. No crec

que sigui per masclisme, simplement és que no interessa. ¡Si fins i tot l’equip femení de bàsquet del Barça va desaparèixer fa anys! Com que no hi ha prou diners es decideix tallar per la part més feble. –Precisament els problemes econòmics han impedit que vostès, malgrat poder-ho fer des de fa dos anys, no hagin pujat de categoria. –Sí, perquè fins i tot per a això fan falta diners. S’han de pagar els avals, els àrbitres, les jugadores... i també el transport, perquè al pujar de categoria els desplaçaments són per tot Espanya i no únicament per

Catalunya, com passa ara. –Ha de ser frustrant que encara que guanyis partits sempre estiguis a la mateixa categoria. –El fet de no poder escollir, doncs, la veritat, no t’agrada perquè penses que el club té un gran equip que guanya partits, però que no pot ascendir. I això limita les teves aspiracions. De tota manera, les jugadores sempre hem estat informades que, encara que guanyéssim, no podríem pujar, però no per això deixes de competir en una categoria considerada d’alt nivell. Volíem el premi per l’esforç. Al final el que compta és estar a gust i passar-s’ho bé. ¡Venir aquí és un luxe! –Quantifiqui l’ajuda que necessiten per complir el seu objectiu. –Tampoc són tants diners. És difícil dir una xifra, però és una quantitat que a algunes empreses a penes els suposaria esforç. El problema és que ni tan sols es plantegen la inversió en l’esport. Si ja els costa aportar diners per al futbol, això de l’esport femení ni ho consideren necessari. –Demani per si algú l’escolta. ¿Què necessita el club? –També més inversió. El pavelló fa anys que s’ha de reformar i no s’arriba a fer mai. I això limita que s’hi incorpori gent, perquè no hi ha espai. H


50 Districtes

DIMECRES 29 DE MAIG DEL 2013

una veïna ANOMENADA... Patrícia Gabancho, escriptora i periodista ANNA BRUGUÉS

‘La néta d’Adam’, premi Prudenci Bertrana 2012, és la història d’una dona que viatja a la seva ciutat, Buenos Aires, on la seva mare acaba de morir. L’autora i protagonista d’aquest viatge real és Patrícia Gabancho, que va fer el mateix trajecte el 1974 amb destí a les Corts.

«A les Corts la gent encara s’atura al carrer a parlar» CARME ESCALES BARCELONA

P

atrícia Gabancho va començar a viure a Barcelona abans d’aterrar per primera vegada a l’aeroport del Prat. Des del barri de Palermo, al seu Buenos Aires natal, aquesta periodista va començar a estudiar català amb un grup de persones que estimaven, com ella, la cultura catalana. «Era una escissió del Casal Català de Buenos Aires, amb el qual vaig contactar després de veure, per atzar, una pel·lícula de la guerra civil. Després de llegir un llibre sobre la història d’Espanya de Salvador de Madariaga que el meu pare em va indicar, vaig tenir ganes de saber-ne més d’aquest país sense estat amb una cultura tan potent», explica Gabancho. I allà, entre aquelles persones amb les quals dialogava en català, va conèixer un barceloní que feia la volta al món i que li va oferir allotjar-se a casa dels seus pares a Barcelona. El 27 de setembre de 1974, amb 22 anys, va pujar a un avió amb destí a Barcelona. «No vaig parar de plorar fins a Rio, on vam fer escala, perquè sentia que ja no tornaria al meu país. A partir d’allà, vaig deixar de plorar», recorda. Començava així el futur de la periodista a la ciutat que ella va triar per viure. La primera imatge global de la capital la va tenir des del Tibidabo un dia plujós. «La ciutat que vaig veure no em va agradar. A més a més, em va semblar molt petita, un barri», rememora 39 anys després. Des de la muntanya, Gabancho va fer una fotografia –que avui penja en una paret de casa seva– en què un raig de sol s’obre pas en un cel totalment cobert de núvols foscos, il· luminant el barri de les Corts.

Primera nit a la ciutat Al barri il·luminat per aquell raig, Patrícia Gabancho va passar-hi la primera nit. Va ser el 28 de setembre de l’any 1974, en un pis del número 227 de la travessera de les Corts. Des d’aleshores, excepte un brevíssim període de temps en què va viure a l’Hospitalet de Llobregat, i una altra experiència residencial a l’Eixample, la periodista ha canviat sis vegades de vivenda, però sempre al districte de les

Corts. Aquí s’ha fet el seu lloc, les seves relacions i les seves rutines i hàbits, com comprar la premsa cada matí a la llibreria Helios, «on també quedo per prendre cafè quan em ve de gust fer-lo fora de casa», afirma. En aquest espai, l’escriptora fa les úniques presentacions dels seus llibres, com La néta d’Adam (Editorial Columna), que el setembre passat

va conquistar el jurat del Prudenci Bertrana. En un ampli despatx, en una de les estances de casa seva, a pocs metres de l’estació de Sants, perfila els seus textos de llibres i articles. Cada setmana, l’escriptora puja al tren amb destí a una població on l’Assemblea Nacional Catalana programa les conferències sobre el procés cap a l’Estat propi. La pròxima que ofereix Patrícia Gabancho serà demà a la Biblioteca Vila de Gràcia (Torrent de l’Olla, 104. A les 19 hores).

Una nova vida La nit que va estrenar aquesta ciutat

GABANCHO VA DORMIR EN UN PIS DE LA TRAVESSERA DE LES CORTS, 227, LA PRIMERA NIT QUE VA PASSAR A BARCELONA. ERA EL 28 DE SETEMBRE DE 1974.

Llibreria Helios La primera visita del dia «AQUÍ –A NICARAGUA, 100– COMPRO CADA MATÍ LA PREMSA I AQUEST ÉS L’ÚNIC LLOC ON FAIG LES PRESENTACIONS DELS MEUS LLIBRES», DIU.

Barri i districte complets L’estació de tren, l’abundància de zones verdes, d’equipaments i l’afecte humà són els valors que aquesta veïna destaca del barri on viu i treballa. «Les Corts ha preservat el valor humà de barri», expressa Gabancho. «En aquest barri, es pot viure l’experiència humana de la ciutat, demostrant que no és cert que pel fet de viure en una ciutat ni coneixes el veí. A les Corts la gent encara s’atura al carrer a parlar», precisa la periodista, a qui aturen els seus veïns, mentre passeja la seva gossa Dina, que estira la corretja guiant el seu recorregut habitual i el de Patrícia Gabancho. «La trec quatre vegades al dia i, abans de dinar, sempre es dirigeix al bar Pepe –plaça de les Corts– perquè li donen un tros de fuet. És el seu aperitiu, abans de fer-se un petit bany al parc», detalla. «Amb ella faig itineraris de fins a sis quilòmetres per la ciutat. Allà on no arribo amb ella no hi vaig», manifesta. «M’agraden els barris que con serven la seva arquitectura popular del segle XIX, com Sants, Sant Andreu o Gràcia. Sóc molt sensible als traços arquitectònics de la memòria», declara la veïna de les Corts. «Per això em pregunto què volen construir més en aquest barri, quan destrueixen aquesta memòria històrica. Al districte ja hi ha prou equipaments. Em sorprèn que en les ­reunions del Consell de Barri la gent no interpel· li més sobre com crear llocs de treball per a joves a les Corts, un districte universitari, amb molt de talent», apunta. Gabancho recull els esqueixos de plantes que troba pel carrer per alimentar un petit jardí a l’entrada del seu portal comunitari. H

La compra La carnisseria de Lola, Marisol i Pili A LA GALERIA COMERCIAL NUMÀNCIA HI HA LES PARADES DE PEIX, PA I CARN ON LA PERIODISTA HI COMPRA HABITUALMENT.

Oci Dina, la gossa que es va fer gran al parc «ÉS LA PLAÇA DE LES CORTS, PERÒ SEMPRE EN DIEM ‘EL PARC’. AQUÍ EL MEU FILL HA JUGAT, HA TINGUT LA SEVA COLLA I TAMBÉ PASSEJA EL SEU BEAGLE».

La plaça mutilada Canvi innecessari «LA TEXTURA DE LA CIUTAT ANTIGA ÉS UN VALOR A PRESERVAR, I A AQUESTA PLAÇA –DEL CARME– LI HAN PRES DUES CANTONADES, ¿I PER A QUÈ?»


52 Districtes

DIMECRES 29 DE MAIG DEL 2013

MÉS ENLLÀ DE LES CORTS SARRIÀ-SANT GERVASI

SANT ANDREU

De l’àlbum al mural

Publicada una guia de barris de Sant Andreu

El mercat de Sant Gervasi reuneix fotos històriques de les seves instal·lacions i les exposa per celebrar el seu centenari H La mostra s’inaugurarà dissabte, dia de la Mostra del Comerç

F. BALLELL

ÓSCAR HERNÁNDEZ BARCELONA

Mantenir la memòria col·lectiva a través de les fotografies que repo· sen en els àlbums de fotos particu· lars. Recordar la imatge que tenia el mercat, eix vital del barri, molt abans que s’imposessin els super· mercats i que el temps transcorre· gués tan esbojarradament que fins i tot dificulta trobar el moment adequat per anar a comprar una cosa tan bàsica i necessària com el menjar. El mercat de Sant Gervasi acaba de culminar una iniciativa que va sorgir com a idea fa uns mesos per celebrar els seus primers cent anys de vida. Ha recollit desenes de fo· tos dels veïns de la zona a qui va fer una crida per recuperar les imat· ges històriques. El resultat s’expo· sarà a partir d’aquest dissabte 1 de juny (13.30 hores, amb actuació de gospel) al mercat. El mateix dia es realitzarà la Mostra del Comerç de Sant Gervasi al carrer de Munta· ner.

Promocionar les parades «Hem organitzat amb els comerciants aquesta i altres activitats al mercat de Sant Gervasi perquè es conegui més i que surti de la crisi en què es troba. És en un barri dens amb molta clientela potencial però se n’ha de fer més promoció ara que compleix 100 anys», expli· ca Gabriel Barbeta, tècnic de Sant Gervasi-Bonanova. Barbeta subrat· lla que en un consell de barri els ve· ïns van demanar recuperar la iden· titat del barri. El mercat de Sant Gervasi com· pleix 100 anys en el seu emplaça· ment actual, a la plaça de Joaquim Folguera, on va compartir espai

L’Ajuntament de Barcelona i Cos· setània Edicions acaben de publi· car la guia Sant Andreu, de la col· lecció Barcelona, barri a barri. El lli· bre, escrit pel periodista Antoni Capilla i amb fotos de Frederic Camallonga, fa un passeig pels llocs més macos i amb més his· tòria dels barris de Baró de Viver, Bon Pastor, Congrés i els Indians, Navas, Sagrera, Sant Andreu i Tri· nitat Vella.

GRÀCIA

Nou camí escolar segur a la Salut El districte de Gràcia disposa des d’aquesta setmana d’un nou ca· mí escolar segur per accedir al col·legi Jesuïtes Gràcia-Kostka (ri· era de Can Toda, 29-31), al barri de la Salut. El camí inclou la se· nyalització que avala la segure· tat del recorregut. La iniciativa compta amb l’ajuda de 38 boti· gues, el Club Natació Catalunya i el Tennis La Salut.

33 El mercat de Sant Gervasi, el 1912 8 L’actual carrer de Balmes, a la dreta, era una riera.

SANTS-MONTJUÏC

Els botiguers del mercat van animar els clients a buscar imatges històriques

CaixaForum aborda la salut de la gent gran

amb l’ajuntament de districte fins que aquest últim va ser enderrocat. El 1966 el mercat, que originalment tenia una estructura de ferro moder· nista, va afrontar la seva restaura· ció. Del total de fotos recollides al bar· ri, se n’exposaran unes 20 del mer· cat. Una de les persones que les ha aportat és Montserrat Capellas, que viu just al davant del recinte que va fotografiar des de la seva finestra el 1966. «Havia vist l’anunci al mercat demanant fotos històriques i vaig recordar que en un àlbum familiar en tenia alguna», explica Capellas, que

té 64 anys i que havia treballat en fo· tografia publicitària. En una de les seves imatges s’observa una parada de flors a l’exterior del mercat al cos· tat d’un Seat 600. L’exposició inclou una foto del mercat dies abans de la seva obertura. «Amb les fotos i altres accions, com un llibre de relats que vam preparar, retem homenatge a la gent gran, que pensava que es perdria la memòria del barri», explica Barbeta, que ha anat a les cases dels volunta· ris a recollir-hi les imatges, que tam· bé s’exposaran al costat de l’estació de Putxet. H

CaixaForum (Ferrer i Guàrdia, 6-8) acull fins al 7 de juny la 23a Quinzena de la Salut per a Gent Gran, que ofereix conferències, caminades, tallers i exposicions per aprendre a envellir i compar· tir experiències. Aquesta tarda (16.30) la fisioterapeuta Bàrbara Quintana explicarà com cuidar l’esquena.


Districtes

53

DIMECRES 29 DE MAIG DEL 2013

CIUTAT

NOU BARRIS

Punts de llibre de les biblioteques desmenteixen els rumors racistes

Comença la restauració de la Torre del Baró

La campanya per millorar la convivència confia arribar a 280.000 lectors JOAN CORTADELLAS

Ó. HERNÁNDEZ BARCELONA

H

i ha qui es mira amb desconfiança la botiga pakistanesa que no tanca mai. No entenen que aquests negocis pertanyin només a immigrants. I es pregunten per què. Però no hi ha res d’estrany. La llei permet obrir colmados de dia i de nit i en festius sempre que siguin de menys de 150 metres quadrats. L’explicació està inclosa al revers d’un punt de llibre que la Xarxa BCN Antirumors acaba de distribuir a les biblioteques públiques de la ciutat per desmentir falsos tòpics negatius sobre les persones foranes. / Amb el lema Barcelona, ciutat diversa, ciutat de convivència s’han imprès 40.000 punts de llibre amb què els responsables de la campanya pretenen fer arribar el seu missatge a 280.000 lectors de biblioteca, ja que la majoria de vegades el punt de llibre torna a la sala de lectura i es reutilitza per estampar la nova data de devolució. Se n’han editat quatre models diferents, en SILUETA URBANA

33 Una treballadora d’una biblioteca col·loca un punt de llibre antirumor. diferents colors i amb missatges diferents. Tots junts, a més, formen la silueta de la ciutat. «Barcelona va decidir al seu dia apostar pel model d’interculturalitat en què tots, amb les nostres diferències, treballem junts per la ciu-

tat. La diversitat és un valor. Amb la Xarxa Antirumors, en què colaborem més de 300 persones i entitats, pensem estratègies i accions de missatges sensibilitzadors», explica Rafa Besoli, tècnic del programa BCN Interculturalitat. Aquest orga-

nisme municipal treballa la prevenció del racisme des de tres àmbits: la formació d’agents antirumors, que desmenteixen les falses idees sobre immigrants; tallers antirumors per a determinats col·lectius o particulars, i material per distribuir els missatges, des de còmics fins als punts de llibre. «El Javed, la Laia, la Xueying, l’ALberto, l’Erika, en Youssef, l’Andrei, en Mamadou, la Cirginie... també han llegit aquest llibre», diu el missatge d’un dels quatre models de punt de llibre. Al revers s’afirma que «les biblioteques són un espai de trobada intercultural: a la vora del 25% dels carnets d’usuaris són de veïns i veïnes d’origen estranger». Un altre punt de llibre informa que elements molt catalans com per exemple la mona de Pasqua i la Rambla tenen un origen àrab. Per Marian Bassols, directora de la biblioteca Sofia Barat (Girona, 64), la iniciativa és «atractiva». «Es tracta d’una manera de cridar l’atenció a la gent que ve a la biblioteca i pot crear opinió. A més a més els punts es poden col·leccionar», explica. H

CIUTAT VELLA

Novament, la Tamborinada. I ja va per la 36a edició. Aquest any es dedica a l’aigua. Aquest és el tema en què centrarà la festa que se celebra diumenge, 2 de juny (d’onze del matí a set del vespre), al parc de la Ciutadella. La celebració és tota una referència al calendari de celebracions de la ciutat de Barcelona. L’oferta inclou 30 espectacles musicals i d’animació i 60 tallers i jocs perquè disfrutin les gairebé 90.000 persones que es preveu que vagin aquest any a la cita de la Ciutadella.

Un miler de voluntaris es bolcaran perquè la festa, organitzada per La Roda (fundació integrada per una vuitantena d’entitats culturals, infantils i juvenils de tot Catalunya), torni a ser un èxit. La festa pretén ser un gran aparador amb el qual «conscienciar les famílies sobre la importància de l’aigua en la vida dels éssers vius», segons els organitzadors. La trobada festiva també servirà per fomentar hàbits de consum amb conductes de responsabilitat per fer un bon ús de l’aigua evitant-ne el malbaratament innecessari. H

HORTA-GUINARDÓ

L’escola de música Pausa celebra 20 anys L’escola de música Pausa, d’Horta, compleix 20 anys i per celebrar-ho ofereix un musical en què participen uns 40 alumnes i professors del centre, que han realitzat tant la música com els balls. Saupa, el musical, en què també han col·laborat entitats del barri, es representarà dissabte, 1 de juny, a les cinc de la tarda i a les vuit del vespre, al Casal de la Font d’en Fargues (Pedrell,67-69). L’escola de música Pausa té uns 300 alumnes.

EL PERIÓDICO

La Tamborinada ocupa el parc de la Ciutadella EL PERIÓDICO BARCELONA

L’ajuntament ha començat els treballs de rehabilitació dels merlets de la Torre del Baró (carretera Alta de Roquetes, 309-311), edifici catalogat del qual es pretén frenar el procés de degradació amb la idea poder-lo utilitzar com a mirador. Els merlets, de 30 centímetres d’amplada i que rematen l’edifici, tenen una certa inestabilitat estructural, de manera que es reconstrueixen amb totxo massís. També s’hi posaran baranes.

EIXAMPLE

Tertúlia sobre llegendes a la biblioteca

33 Festa de la Tamborinada, l’any passat.

El Grup d’Interacció Multicultural de Sagrada Família ofereix demà (19 hores) l’activitat Fem un cafè, kafee, coffee? a la biblioteca Sagrada Família (Provença, 480). L’activitat consisteix en una tertúlia en què es pot compartir, aprendre i disfrutar intercanviant sabers i experiències. En aquesta edició els participants podran explicar misteris i llegendes, «fins i tot aquella que no et deixava dormir», diu el cartell.


54 Districtes

DIMECRES 29 DE MAIG DEL 2013

ruta per tota la ciutat

1 SARRIÀ-S. GERV. 3 COLLSEROLA

2 GRÀCIA 3 JAUME FUSTER

3 HORTA-G. 3 MERCÈ RODOREDA

4 NOU BARRIS 3 NOU BARRIS

«Una biblioteca completament barcelonina que gaudeix dels privilegis de la muntanya». D’aquesta manera resumeix la directora de la Biblioteca Collserola-Josep Miracle (Reis Catòlics, 16) , Núria Flò, la singularitat d’un edifici inaugurat el 2002. «Estem treballant de manera profunda en un fons bibliogràfic dedicat a la muntanya, ja que ens sembla el lloc més adequat per la nostra ubicació», afegeix la directora. H

Els més de 5.600 metres quadrats distribuïts en quatre plantes de la Biblioteca Jaume Fuster (plaça de Lesseps, 20-22), oberta a finals del 2005, reben una mitjana de 2.000 visites diàries, segons dades de Biblioteques de Barcelona. A la sala d’exposicions i l’auditori d’aquest equipament del districte de Gràcia, amb cabina de traducció i un aforament per a 250 persones, hi programen de manera regular tota mena de propostes artístiques i culturals. H

«Ara estem programant la 21a edició de De pensament, paraula i obra, un cicle pel qual han passat els poetes més reconeguts», afirma Maria Isabel Minguillón, directora de la Biblioteca Guinardó-Mercè Rodoreda (Camèlies, 76). L’espai té, des de la seva inauguració, el 1999, un fons especialitzat en poesia. De forma habitual, afegeix la directora, «una trentena de persones llegeixen i discuteix sobre una obra» al club de poesia. H

La Biblioteca Nou Barris (plaça Major, 2) ocupa una part de l’antic Hospital Mental de la Santa Creu. Destaca per la seva participació en el programa de capacitació i divulgació tecnològica denominat Antenes Cibernà­ rium. «Les activitats a l’espai multimèdia inclouen des dels coneixements bàsics per utilitzar l’ordinador fins a activitats més especialitzades», explica la directora, Emília Sánchez. H

Vistes privilegiades Més de 2.000 a la muntanya visitants diaris

La poesia en estat pur

Divulgació tecnològica

Molt més que llibres HORTAGUINARDÓ

SARRIÀSANT GERVASI

LES CORTS

5 LES CORTS 3 M. LLONGUERAS

Itineraris per la literatura

A les quatre plantes de la Biblioteca les CortsMiquel Llongueras (Riera Blanca, 1-3) els lectors hi tenen diferents itineraris amb diverses temàtiques, com les novel·les de terror i autors com Truman Capote. Però l’especialització d’aquest gran equipament cultural i audiovisual dedicat a l’exregidor de les Corts Miquel Llongueras, Medalla d’Honor de Barcelona, són els jocs, l’esport i l’entreteniment en general. H

SANTSMONTJUÏC

NOU BARRIS

SANT ANDREU

GRÀCIA EIXAMPLE

CIUTAT VELLA

SANT MARTÍ

Portes obertes. La xarxa de biblioteques de Barcelona és un conjunt d’espais dinàmics, territoris culturals, que té com a objectiu garantir l’accés a la informació, l’autoformació i l’oci. Tot això amb sensibilitat especial amb les noves tecnologies. text: luis benavides Fotos: JORDI CASAÑAS

6 SANT ANDREU 3 MARINA CLOTET

Per als amants dels trens

Per la seva situació, enganxada a la futura estació del TGV, la Biblioteca la Sagrera-Marina Clotet (Camp del Ferro, 1-3) disposa d’un petit fons especialitzat en transports ferroviaris que fa les delícies dels amants dels trens. El seu nom va ser escollit per votació popular: «La biblioteca porta el nom d’una veïna que va destacar per la seva implicació en la vida cultural i social del barri», recorda la seva directora, Laia Moñino. H

7 SANTS-MONTJUÏC 3 FRANC. BOIX

8 EIXAMPLE 3 JOAN MIRÓ

9 CIUTAT VELLA 3 ANDREU NIN

10 SANT MARTÍ 3 CATERINA ALBERT

L’edifici que des del 2001 ocupa la Biblioteca Poble-sec-Francesc Boix (Blai, 34) va ser construït, originalment, com a escola, el 1889, per la societat benèfica Juntes de Senyores de Sales d’Asils. El nom de la biblioteca rendeix homenatge al fotògraf que va lluitar en el bàndol republicà durant la guerra civil i va ser detingut per l’Exèrcit alemany. El fons bibliogràfic recull més de 700 títols relacionats amb els camps de concentració. H

La Biblioteca Joan Miró (Vilamarí, 61), situada al parc del mateix nom, consta de dos edificis que estan aïllats del xivarri infantil per un llac. «No tenim cap especialització, però sí que comptem amb un petit fons de documents sobre Joan Miró», indica la directora de la biblioteca, Núria Reynés, que destaca l’immens finestral obert al parc. «Els veïns poden veure què està passant a l’interior i, un dia o altre, ens visiten», afegeix Reynés. H

Les parets de l’antic Gran Hotel Halcón, amb un espai total de 1.050 metres quadrats, acullen la Biblioteca Gòtic-Andreu Nin (Rambla, 30-32) des del maig del 2010. Té un fons d’òpera amb més de 400 documents, que es va crear a partir de la donació que va realitzar un usuari, i aprofita la proximitat amb el Gran Teatre del Liceu. Entre els compositors amb més presència destaquen Bach, Donizetti, Verdi i Wagner. H

Inaugurada a finals del 2012 i ubicada a l’antiga fàbrica tèxtil Bonaventura Costa Font, que després va acollir la indústria de plàstics Alchemika, la Biblioteca Camp de l’Arpa-Caterina Albert (Indústria, 295) ocupa 2.500 metres quadrats. «És la primera biblioteca de la ciutat que ofereix un servei d’autopréstec, en què els usuaris gestionen el préstec i la devolució del material», destaca la bibliotecària Montse Serra. H

Camps de concentració

Lectures a la vora d’un llac

Fons d’òpera que va donar un usuari

Pioners en l’autopréstec

El Periódico (29/05/13)  

El Periódico (29/05/13)

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you