XXIV Jocs Florals Escolars www.cerdanyola.cat/educa
Abril de 2010
Els centres educatius de Cerdanyola han seleccionat un conjunt d’obres entre tots els nois i noies, participant d’aquesta manera en els XXIV Jocs Florals Escolars. Tot seguit us presentem els escrits que any rera any, van despertant l’interès de nous lectors i conreant la literatura i la llengua catalana.
SUMARI Ed Primària. Cicle superior
Poesia LA TRADICIÓ I LA LLEGENDA L’AMOR
Ed Primària. Cicle Superior Poesia
A TRENC D’ALBA ELS MESOS DE L’ANY POEMA
LA TRADICIÓ I LA LLEGENDA Sant Jordi el drac va matar, i a la princesa va salvar. Un llibre o una rosa has de regalar, perquè la tradició has de respectar. A les paradetes de Sant Jordi has de comprar els llibres i les roses amb que has d'obsequiar. A la Plaça Abat Oliva les banderes de Cerdanyola i la Senyera segur que trobaràs. Les escoles en el concurs de Sant Jordi han participat, i aviat sabrem qui ha guanyat De la sang del drac una rosa va florir, i per això a comprar-la has de sortir. Els llibres no són part de la llegenda, sinó una coincidència a l'agenda. Victor Guardia Horcajada
LA DIFERÈNCIA ENTRE PERSONES LA SIRENA EL MAR VIGILÀNCIA A TOTHORA LA BALENA CURCURS DIBUIXAR I PINTAR
Prosa LA LLEGENDA DEL VOLCÀ SOMNIS IMPOSSIBLES EL PALLASSO TRIST MONSTRES LES AVENTURES DEL SUPER PELUT
L’AMOR Quan em parles no em surten les paraules. Quan em mires em poso vermell.
I el que et vull dir a la cara és... que m’agrades i ... res més. Quim Tornamorell Sancho
Quan parles de mi amb les teves amigues m’amago, sincerament.
A TRENC D’ALBA Era fosc, i tenia por però, per sort, vaig veure una llum com l’or. Adéu a la foscor, saludem la claror. La llum és el que necessitem i nosaltres l’aprofitem. No tingueu por i ompliu el cor. Adéu a la foscor, saludem la claror.
Tot comença a aclarir, i les flors a florir. Canta el colibrí, i surto al jardí. Adéu a la foscor, saludem la claror. Es desperta la gent. Surt el sol lluent. El sol a trenc d’alba, i la lluna s’amaga. Adéu a la foscor, saludem la claror. Paula Ortiz Gómez
ELS MESOS DE L’ANY Al Gener no para de nevar i venen els reis a fer-nos regals. El mes de Febrer 28 dies té. El Març fa enamorar Perquè la primavera ha arribat I els ocells fent piu, piu, surten del niu. A l’Abril aigües mil. Arriba la Setmana Santa i m’encanta! Al Maig res important,
només escola i treballar.
i a l’escola hem de tornar.
Al Juny l’estiu ha arribat i l’escola s’ha acabat!
L’octubre ja és aquí, I la tardor ha començat; Les fulles s’han espatarrat I la castanyera ha tornat.
Al Juliol vacances d’estiu, Sense parar, i a la piscina et pots banyar. A l’Agost anem de viatge. A Lloret de mar? No!, a les Illes Balears. El Setembre ha arribat, les vacances s’han acabat
Al Novembre no hi ha res d’important, A l’escola sense parar! Al Desembre arriba el fred, vindrà el Pare Noël, i em donarà molts regals, perquè ja ha arribat el Nadal! Kyle Muñoz
Pàg. 2
Jocs Florals Escolars 2010
POEMA La gent em mira, La gent em llegeix I es diverteix. B, c, a, e, i, z, tinc més d’una lletra Reconec els que m’estimen i desconec els que m’ignoren. Ells s’ho perdran, perquè llegir és el millor que hi ha.
LA DIFERÈNCIA ENTRE PERSONES Hi ha persones que són afortunades, i també n’hi ha que no són ni recordades. Hi ha gent què té sort d’anar a l’escola, per a fer una excursió i trobar-se una caracola. En canvi, hi ha persones que treballen al camp, Treballen, en ple dia, amb el sol radiant. Per això sé, que no sé res, de la situació dels “demés”.
Quim Jané Ozcoz
Marta Teruel Morales
LA SIRENA En el fons més blau hi havia un palau, era d'una preciosa sirena que estava morta de pena. Volia anar al seu palau hi havia perdut la clau. Tots la volien ajudar
Jocs Florals Escolars 2010
així que van pensar: avisarem al dofí que ens porti al fons marí.
La sirena va ser feliç i els va convidar a pastís. Sara Creus
Van trobar la clau i van entrar al palau. El palau era de gel i tenia el color del cel.
Pàg. 3
EL MAR
VIGILÀNCIA A TOTHORA
En la immensa mar blava un dofí se m'apropava tenia molta por però el dofí era un bombó
M'agrada estar a l'aigua tot blau com aquell paraigua hi han peixos i onades i al fons hi ha orades
Quin soroll feia quan reia se li aixecava la cella m'agradava com nedava i també com bussejava
Mar extraordinari obert com el meu diari s'ha acabat el viatge i tornaré a la platja Marina González
El mar està relaxat com un conill en un prat els peixos contents estan perquè algú bo ha passat i per això una festa han preparat. Els taurons quasi ho han impedit però sense èxit han procedit, tots enfadats han retornat com si haguessin rebut un bon pecat. Al final del dia el Sol es pon per la badia i la Lluna d'una estructura molt bella sembla una anella. Els peixos cansats i els taurons enfadats tots s'han adormit en el seu propi llit, però el que no saben és que estan en perill, els vaixells surten i qui sap potser no tornen a menjar crill. Gerard Martínez Fernández
LA BALENA CURCURS Al fons marí “algo” nou va succeir. Quan la balena va intervenir. Ella pensava i pensava per dins dels seus pensaments, que estan plens de bons moments. En aquell instant estava plorant. Quan la balena s'acostava fins i tot el cranc marxava. No sabia el motiu. Com es que tots s'espanten, com es que tots fugiu?
Pàg. 4
Ella va sentir uns murmuris, que deien que marxessin de la balena Curcurs.
No sabia com fer-ho, s'ho havia de mirar. Fins que es va esforçar.
Encara no sabia el perquè. Fins que uns peixets li van dir el què.
Ara els peixos no s'esborronaven però sí que l'adoraven.
La balena es va assabentar que alguna cosa passava quan el cranc li ho va explicar.
Al menys una historieta van recordar que mai la gent s'ha d'equivocar.
La balena es va sorprendre quan l'alegria els va prendre. Ella espantava als animalons, pobres, eren molt bufons!
Anna Beltran
Va raonar i raonar, fins que va sorgir no espantar.
Jocs Florals Escolars 2010
DIBUIXAR I PINTAR Dibuixar i pintar s'assemblen bastant, però només quan ho dius parlant.
Per dibuixar i pintar, necessites una taula on el material poder posar i un cavallet per poder la mà fer anar.
Amb boli i llapis pots dibuixar, va millor el llapis, perquè així pots esborrar.
Aina Ibáñez Cibiriain
Amb moltes coses pots pintar, amb cretes i ceres, pastels i aquarel·les i altres coses que et pots imaginar.
Prosa LA LLEGENDA DEL VOLCÀ La nostra història comença en un petit poblet, de cases blanques amb el terrat blau. Situat en una illa Grega, sobre un volcà segellat sota el mar. Aquest lloc és Santorini. Vaja, ja me n'he anat del tema! Bé al que anava, aquesta història va d'una llegenda sobre aquest volcà submergit. Diuen que al peu d'aquest volcà, sota el mar més profund, es troba una antiga civilització, que per causes desconegudes, es va enfonsar, i ningú la va trobar ni ningú l'ha trobat encara, aquest lloc l'anomenem l'Atlàntida, la ciutat submergida. El volcà estava al centre d'aquesta ciutat.
Pàg. 5
Molt bé, ja us he donat una mica d'informació, ara anem a per la veritat. A l'Atlàntida hi vivien dos espècies, els humans i els dracs. Els dracs eren tots diferents, hi havia de bonics, de lletjos, de llestos, de simpàtics, d'esquifits i de gegants, de foc i d'aigua, de dolents i de bons... la qüestió és que tots eren amics. Però n'hi havia un, ferotge, de les ombres... de tot el pitjor del món, odiava a tothom, i ningú li feia cas, el seu nom era Oscúrio. També hi havia una nena, que no tenia amics ni família, un dia va trobar-se amb Oscúrio. És estrany però ell la va acollir i des d’aleshores van ser molt
amics. Però com que tothom els tenia por, mai no es relacionaven amb ningú. Van quedar farts i van llançar una maledicció: quan un dels dos morís, l’altre faria explotar el volcà, condemnant tothom d’aquesta ciutat. Un dia la nena va morir i el drac, trist i dolorit, va complir la seva promesa, però en comptes de destruir la ciutat, la va submergir. Així doncs, va transformar a tots els ciutadans en tritons i sirenes, els dracs d’aigua es van quedar a protegir la ciutat sota l’aigua, i els altres van trobar un lloc en una altra dimensió. Cristina Borràs Sarsa
Jocs Florals Escolars 2010
SOMNIS IMPOSSIBLES Història estranya la d’aquest llibre, potser teniu més ganes de llegir un còmic de Mortadelo i Filemón, però si us agrada la intriga i les històries de viatges inesperats heu de llegir aquesta… A Rússia (Moscou) el 13 de Desembre de 1893 una noia de bona família anomenada Elisabeth amb 21 anys va donar llum a una preciosa criatura d’ulls verds i rínxols pèl-rojos anomenada Natasha Prelenski, amb el do de l’art que li circulava per la sang. A causa de la joventut de la mare, la família va decidir abandonar-la en un orfenat on hi va passar 18 anys de la seva vida. Durant aquell temps ella va sobreviure per una cosa que li va donar esperances … la pintura. Dibuixava d’una manera excepcional i qualsevol persona que la conegués bé sabria que cada cop que es lligava una cinta al canell tenia una genial idea. A l’orfenat va fer un amic inseparable, un ratolinet blanc que va aparèixer del no res, la Natasha li deia Airun. Al 1917, ja era prou gran com per decidir el que volia fer amb la seva vida i per això va decidir anar-se’ n a Roma, la ciutat dels pintors. Així que un dia va decidir agafar un bitllet del tren cap a Suïssa. Durant el trajecte la Natasha estava preocupada perquè no descobrissin Airun, i va ser doncs quan el va deixar de notar a la butxaca
del seu abric i de sobte va veure un fil de color sortint d’un pastisset de crema de la senyora que tenia asseguda al seu costat i immediatament li va prendre el pastisset de les mans i... efectivament el fil de carn que sobresortia era la cua del ratolí blanc. La senyora Moonth, amablement va guardar el secret de l’Airun. La senyora va preguntar a la Natasha quin era el motiu del seu viatge a Suïssa i li va explicar el seu cas. La senyora Moonth li va recomanar que anés a París, ja que allà hi podria descobrir tots i cadascun dels secrets de l’art al taller de pintura de la seva germana Claris, i a més aconseguiria uns quants diners. La Natasha agraïda, li va regalar un dels seus quadres, i en aquells moments al tren es va aturar, i la senyora Moonth va acomiadarse de la Natasha. A l’estació va pensar en la proposta que li havia fet la senyora Moonth i va decidir emprendre el seu viatge a París. Durant el trajecte cap a París va comprendre que ja havia vist abans a la senyora Moonth, però no sabia on ni per què. Tenia un rostre tan familiar, com si fos la única persona que conegués de veritat, tenia els mateixos cabells, ulls, i fins i tot el nas xato. Quant la Natasha i l’Airun van arribar a París van buscar l’adreça que li va dir la Senyora Moonth. Al cap d’una estona arribaren al taller que
com havia dit la Senyora MOONTH es deia Claris. La Claris li va recomanar a la Natasha que es posés a treballar a la cafeteria del costat per guanyar diners per a les pintures i el material artístic que necessitava. A la cafeteria hi havia un noi de l’edat de la Natasha anomenat Rishard que n’estava enamorat profundament d’ella, però ella tan sols tenia ulls per a la pintura. Junts jugaven a escacs, a les dames i sovint anaven a l’estany del parc a donar de menjar als ànecs. Un dia va topar amb un rodamón que li va dir que ella tenia un gran talent. Qualsevol persona normal hagués continuat caminant, però a ella li va cridar l’atenció. Aquest senyor es deia Talboth, i era un gran pintor a l’atur. La Natasha li va prometre que cada dia li portaria un cistell ple de menjar i ell agraït li va fer un retrat de la torre de Pisa idèntica a la real feta a llapis. Al dia següent el senyor Talboth no hi era. Aquell mateix dia es va topar amb la Senyora Moonth pels carrers de París i van anar a la cafeteria juntes, aquesta li va dir que en realitat es deia Elisabeth Prelenski... Al cap d’un temps la Natasha i la seva mare van obrir una floristeria a París. No sé si era el seu somni, però ella era feliç i tot gràcies al senyor Talboth, un altre gran pintor. Cèlia Macías
Pàg. 6
Jocs Florals Escolars 2010
EL PALLASSO TRIST Hi havia una vegada un pallasso, que anava tot sol per tot el món amb el seu carruatge. Era fill d’artistes del circ.
cada vegada assistien menys persones a veure l’espectacle i es van acomiadar els dos amb un gran somriure.
En tots els pobles on s’aturava, hi feia el seu espectacle però cada vegada hi havia menys nens. I, en alguns pobles, no n’hi havia cap. Això li produïa al pallasso una gran tristesa. Avui, en el present, els nens tenen altres preferències: els videojocs, la televisió, l’ordinador... Això produïa que els nens no baixessin a la plaça del poble per veure el pallasso. Un diumenge, al migdia, va començar a preparar la funció, en un poble molt petit però amb gran encant i, aquest dia, es va emocionar molt, perquè hi havia un nen. Va ser un gran espectacle i el nen el va aplaudir. El pallasso li va preguntar on estaven els seus
amics i el nen amb una cara una mica trista li va dir que ells preferien estar a casa jugant als videojocs, però a ell li agradaven els pallassos i per això ell de gran volia ser pallasso. El pallasso, li va dir que no fos pallasso, perquè
Van passar els anys i el pallasso anava recorrent pobles i ciutats en busca de gent que vingués a veure el seu espectacle, cada vegada el pallasso era més vell. Un dia, va caure malalt, estava al llit quan van fer un soroll a la porta, el pallasso es va aixecar i la va obrir. Era un pallasso jove, li va fer riure tant, que va plorar, ell sabia que li quedava poc de vida però sabia que havia un pallasso que mantindria el seu lloc. El que el pallasso no sabia és que el pallasso jove era el nen que es va trobar un dia en un poble. El va mirar la cara i sí, era ell! Uns dies després el pallasso va morir, amb un somriure a la cara. Alba López Herrero
MONSTRES Hi havia una vegada un monstre que vivia al soterrani. Un dia, va sortir al carrer. Però tenia molta por i va tornar a entrar al soterrani. Era un monstre amb un nas verd, una cua d'un mil·límetre i portava uns pantalons amb un cinturó de pinxos. Un dia va sortir al carrer i va veure que tothom eren monstres. Llavors anava caminant pel carrer i va arribar al port. Allí va veure un vaixell amb un cartell que deia “Expedició a una illa desconeguda”. El monstre va pujar i quan va trepitjar el vaixell es va transformar en humà amb un vestit de mariner. I el capità li va dir: Quan acabis la missió tornaràs a ser monstre. Pàg. 7
Llavors, van pujar al vaixell i van començar el viatge. Van passar tres mesos i quan va sortir de la habitació, va veure una illa i va cridar: - Illa a la vista! Llavors el vaixell de cop es va començar a enfonsar, i el monstre que ara és humà, es va tirar a l'aigua i va nedar fins a la illa. Va arribar a la illa i es va dormir. Al matí es va despertar i tenia gana, llavors va caminar capa dintre de l'illa. I es va trobar un monstre molt gran i el monstre es va menjar l' humà. El monstre es va adonar que tot això havia sigut un somni. Es va dormir i va morir de vell. Marçal Canet De la Varga Jocs Florals Escolars 2010
LES AVENTURES DEL SUPER PELUT Un dia l'Albert: l'amo del Pelut. Va treure'l a passejar quan de sobte va passar un camió amb residus tòxics i es va abocar deixant al Pelut ple d'un líquid verd que brillava d'una manera sospitosa. En arribar a casa la Verònica li va preguntar que li havia passat al gos i l'Albert li va explicar tot. Al cap d'una estona van decidir banyar-lo encara que a l'Albert li agradava força el seu color. Encara brillava una mica però ja no tenia líquid. L'endemà l' Albert el va tornar a treure aquest cop no es va abocar cap camió però va passar una cosa molt estranya: el Pelut va veure un esquirol i ell el va cremar amb uns làsers que li van sortir dels ulls. l' l'Albert es va quedar al·lucinat, però això no va ser tot, si no que també empaitant uns ocells es va posar a volar i quan li va tirar la pilota en menys d'un segon ja era al seu costat. L'Albert no s'ho podia creure tenia un “super gos”! El que no sabien, era, que un científic ho havia vist tot i volia estudiar al Pelut i treure-li una mostra d' ADN per crear un exèrcit de gossos com ell i dominar tot el món. Algú ho havia de impedir i qui millor per aquest treball que el “Super Pelut”? Així que el científic va saber on vivia el Pelut es va posar en marxa. Va agafar una xarxa i va trucar a la porta. El va obrir un
adolescent que s'assemblava força l' Albert, segurament el seu germà el Víctor. Ell li va preguntar qui era i va dir que
era per una enquesta però el noi no se'l va creure pas i li va preguntar per què tenia una xarxa l'home no va poder respondre-li i va ser quan va sortir l' Albert amb el Pelut i el científic va treure la xarxa i va aconseguir atrapar-lo. El Víctor i l'Albert no ho van poder impedir, però sí que van poder trucar a la policia mentre el pelut trencava la xarxa amb la seva visió làser i s'escapava volant .Al cap de mitja hora va arribar la policia i van detenir al científic. El Pelut es va fer famós i va jurar fer servir els seus poders contra el crim. Vet a qui un gat vet a qui un super gos aquest conte ja sa fos Marc Pichel Padilla
El nostre agraïment als centres participants i especialment a els nens i les nenes que, amb la seva imprescidible participació, han fet possible la celebració d'aquesta diada tan especial. Cerdanyola Educa abril de 2010
Pàg. 8
Jocs Florals Escolars 2010
PĂ g. 9
Jocs Florals Escolars 2010
ENGUANY HAN PARTICIPAT: • Anunciata • Escola Carles Buïgas • Escola Municipal La Sínia • Escola Saltells • Escola Turó de Guiera