REP ORTATG E
8
el diari de Sant Feliu . març 2012
E
l pas a nivell i les vies del tren són una sagnant ferida oberta que limita la mobilitat de persones i vehicles i que esquartera la ciutat en dues meitats. A més d’aquests problemes, també hem de destacar un tema molt greu, el dels accidents. La darrera víctima mortal es va registrar el dia 30 de gener d’enguany, quan un veí de 68 anys va ser atropellat per un comboi. Davant d’aquest incident, la Junta de Portaveus de l’Ajuntament va elaborar una declaració conjunta per reivindicar la “urgència” de la licitació de les obres del soterrament, que és una demanda històrica de tota la ciutadania i de tots els equips de govern municipals des de 1979. Aquesta declaració, després d’haver passat pel ple de febrer, es traslladarà al Ministeri de Foment, al Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya, a la Delegació del Govern a Catalunya, a l’Autoritat del Transport Metropolità, a l’administrador d’infraestructures ferroviàries (ADIF), així com als grups parlamentaris del Parlament de Catalunya i del Congrés dels Diputats. El projecte del soterrament, que es va presentar el 26 de febrer de l’any 2009, durant el mandat de Juan Antonio Vázquez, es troba aturat en aquests moments, ja que encara no s’ha assignat una partida econòmica que possibiliti que es pugui iniciar.
Text: Xavi Martí Fotografies: Mireia Salgado
Ja fa més de 30 anys que la ciutadania i l’Ajuntament demanen que es faci realitat el soterrament, que evitaria problemes de mobilitat i accidents
Vides humanes Les dades oficials referents al nombre d’accidents registrats al pas a nivell i a l’estació de Sant Feliu durant el període 2000-2010 ens indiquen que s’han hagut de lamentar nou accidents mortals al pas a nivell, un accident mortal al pas de l’estació i dues persones ferides al pas a nivell. Ens trobem davant un problema que causa dolor a les famílies i a la població de Sant Feliu, ja que moltes persones han perdut la vida i cal que els fem un regal en forma de soterrament. La primera dècada del segle XXI ens ha deixat diversos accidents mortals en diverses dates: 17 de març de 2000, 26 de març de 2001, 19 de setembre de 2002, 15 d’octubre de 2006, 18 de gener de 2007 i 20 de març de 2007. Si passejem per les hemeroteques, però, trobem altres accidents registrats durant la passada dècada. El 23 de juny de l’any 2010, el mateix dia en què diverses persones també van morir atropellades a l’estació de Renfe de Castelldefels, un jove va morir atropellat al pas a nivell. El 24 d’agost de 2009, al pas de l’estació de la ciutat, una dona de 72 anys va voler creuar la via amb la seva cadira de rodes per canviar d’andana i pujar al tren que anava direcció Molins de Rei. Les rodes de la cadira van quedar travades als travessers de les vies i el comboi la va atropellar. La dona de 72 anys anava acompanyada de la seva filla de 50 anys, que no va poder evitar l’atropellament i que es va poder salvar. El 16 d’abril de l’any 2008, va morir atropellada una noia de catorze anys al fatídic pas
a nivell del carrer Constitució. La noia, que estudiava segon d’ESO a l’escola Verge de la Mercè, va creuar el pas a nivell quan aquest presentava les barreres abaixades. Ella caminava escoltant música amb els seus auriculars, i això va provocar que no s’adonés que el tren s’estava acostant. El 12 de març de 2008, un home de 50 anys va morir atropellat al pas a nivell del carrer Constitució. El 26 de maig de 2006, va morir un home de 97 anys en ser atropellat pel tren al pas a nivell del carrer Constitució. Finalment, el 8 de maig de 2005, es van registrar ferits al pas a nivell. Imprudència? Alguns accidents registrats al pas a nivell es deuen a la manca de prudència de les persones, que creuen les vies quan les barreres no estan aixecades. Tot i això, però, també cal assenyalar que no existeix un pas a nivell destinat a persones grans o amb mobi-
L’
litat reduïda. Al costat del pas a nivell del carrer Constitució es va construir un pont que presenta escales i que no poden utilitzar aquestes persones. L’altre camí que es pot utilitzar per creuar les vies és el pas subterrani que passa per sota de l’estació i que es troba situat a tocar de l’edifici de Renfe. En aquest cas, el pas subterrani també es converteix en inutilitzable per part de les persones amb mobilitat diferenciada, ja que presenta escales. A més, aquest pas subterrani s’ha convertit en una camí poc pràctic per a les persones que surten de l’estació i volen creuar les vies per anar al passeig Compte Vilardaga o a l’ambulatori de la Rambla, ja que el pas del costat de l’edifici ferroviari comunica amb el carrer Verge de Montserrat i el parc de la Torre del Roser (lluny del passeig Compte de Vilardaga i de l’ambulatori). Aquests són uns dels factors que fan que moltes persones optin per
creuar les vies pel pas a nivell del carrer Constitució i, per tant, augmentin les possibilitats de patir un accident. Problemes de mobilitat El Periódico, fa pocs dies, va publicar un reportatge on es va demostrar que, al llarg d’una hora, les barreres del pas a nivell només estan aixecades durant deu minuts. El rotatiu també va denunciar que la llei marca que entre les senyals acústiques que indiquen que baixen les barreres i el pas dels trens han de trancòrrer només 60 segons. A Sant Feliu, aquest temps s’allarga quatre minuts. Tot això fa que es limiti molt la mobilitat de les persones, que moltes vegades opten per creuar les vies per no haver d’esperar-se. A més, també cal assenyalar que l’existència del pas a nivell redueix la freqüència de pas dels trens de la línia R4, ja que les barreres no poden estar sempre abaixades.
Un conte que mai s’acaba
arribada de la crisi, segons la versió oficial, ha fet que no hi hagi diners per fer el soterrament, tot i que només resta licitar l’obra. La darrera actuació data d’aquest mes: l’alcalde, Jordi San José, es va reunir amb el conseller de Territori i Sostenibilitat, Lluís Recoder, per demanar la inclusió del soterrament en el marc del Pla de Rodalies 2011-2015 que el Ministeri de Foment ha de dur a terme per a la millora de la xarxa ferroviària metropolitana de la capital catalana. L’alcalde també va presentar al conseller una moció conjunta de tots els municipis per on passa la línia R4 de Rodalies, des de L’Hospitalet fins a Vilafranca, per reclamar la millora del servei ferroviari i aconseguir el finançament pel soterrament de les vies a Sant Feliu. Algunes actuacions La lluita per aconseguir el soterrament va començar l’any 1980, quan el ple va aprovar l’inici de l’estudi de supressió del pas a nivell. L’any 1994, el ple va demanar la inclusió del soterrament en els pressupostos de 1995 i següents. L’any 1995, l’Ajuntament va redactar un projecte de soterrament i, el 1998, el Ministeri de Foment va treure a concurs la redacció del projecte executiu del soterrament, amb un pressupost màxim de licitació de 120
milions de pessetes. L’any 2006, l’alcalde, la ministra de Foment i el conseller de Política Territorial van signar un acord que permetia soterrar les vies. Finalment, el 25 de desembre de 2009, el BOE va publicar l’aprovació de l’estudi d’impacte ambiental del soterrament i, un cop fet això, ja només restava l’aprovació definitiva del projecte i la licitació posterior de les obres.