ES P ORTS
12
el diari de Sant Feliu . desembre de 2011
«M’agradaria que Sant Feliu organitzés un torneig de tocs per a nens» Joan Sabaté
Maradona de les Rambles
El famós Maradona de les Rambles és el Joan Sabaté, veí de Sant Feliu i història viva del Santfeliuenc FC. Amb 52 anys, va batre el rècord Guinness de tocs després de fer-ne 16.000 ajagut a terra. Quan tenia 20 anys, va rebutjar una oferta del Barça perquè «el caliu futbolístic que es respirava a Sant Feliu era únic». Els temps han canviat...
resultats Futbol
Primera catalana, grup 2 06-11-11 Tàrrega 0 - Santfeliuenc 1 13-11-11 Santfeliuenc 0 - Rapitenca 0 20-11-11 Vista Alegre 0 - Santfeliuenc 1 27-11-11 Santfeliuenc 1 - Igualada 0
Els homes d’Andrés González reaccionen després de sumar 10 punts de 12 al novembre.
Tercera catalana, grup 8 06-11-11 PR Sant Feliu 1 - Incresa 0 13-11-11 Corbera (suspès) PR Sant Feliu 20-11-11 PR Sant Feliu 2 - Castellbisbal 2 27-11-11 Vinyets Molí-Vell 2 - PR Sant Feliu 1
Mes de novembre per oblidar. El primer equip de la Penya és ara a 9 punts del La Guàrdia, que és líder
Tercera catalana, grup 10 06-11-11 Montbau 5 - PR Sant Feliu B 2 13-11-11 PR Sant Feliu B 1 - Dinàmic Batlló 2 20-11-11 Hospitalense 1 - PR Sant Feliu B 0 27-11-11 PR Sant Feliu B 0 - Fontsanta-Fatjó 3
Novembre negre pel conjunt de Rubén Bella, que es troba a només 3 punts del descens.
Bàsquet
EBA (Lliga regular C)
06-11-11 Eninter Santfeliuenc 72 - Monte Ducay Olivar 63 13-11-11 Sabadell Sant Nicolau 64 - Eninter Santfeliuenc 69 20-11-11 Eninter Santfeliuenc 75 - Girona FCB 80 27-11-11 AEC Collblanc-Torrassa 74 - Eninter Santfeliuenc 91
Handbol
Segona Catalana Sènior Masculina, grup B 06-11-11 Manyanet B 30 - Sant Llorenç 28 13-11-11 Sant Cugat B 33 - Sant Llorenç 28 20-11-11 Sant Llorenç 35 - Sant Martí Adrianenc 39 27-11-11 Calella 25 - Sant Llorenç 32
Waterpolo
Segona Divisió Absoluta Masculina
06-11-11 CN Sant Feliu 13 - UPNA98-02 5 13-11-11 CN Tres Cantos 11 - CN Sant Feliu 10 20-11-11 CN Sant Feliu 7 - CN Caballa 5 27-11-11 CN Sant Andreu 5 - CN Sant Feliu 7
— Considera que té una doble personalitat? Home! El Joan Sabaté, no el coneix ningú. En canvi, el Maradona de les Rambles és conegut arreu del món, ho he pogut comprovar. Això a vegades em fa pensar que sense la pilota no sóc res. — Ha dit nombroses vegades que la pilota i la Rambla li van permetre sortir de l’infern. Per què? Quan va tancar la fàbrica on treballava, vaig caure a la mala vida. La meva dona va deixar-me anar un sermó. «Que no faré res de bo? Seré únic al món», li vaig dir jo. I així va ser com vaig decidir agafar la pilota i guanyar-me la vida fent d’exhibicionista. — És a dir, que tot és fruit de voler-li tapar la boca a la dona? Sí, és per això que vaig triar Maria com a nom per a la pilota. Però a Sant Feliu també havia de tapar altres boques que havien dit que «no faria res a la vida». — Fins a quin punt ha estat determinant la seva presència a la Rambla de Barcelona? La periodista Pilar Rahola va dirme en una entrevista a TV3 que no podia retirar-me, perquè sóc part de la Rambla. Va dir-me que era com l’estàtua de Cristòfol Colom o com Canaletes, però que jo sóc humà. Tot això em congratula, perquè sí que és veritat que vaig ser el primer exhibicionista que va animar els altres. — Se sent santfeliuenc? O més aviat barceloní? Jo he crescut a Sant Feliu, però considero que la Rambla de Barcelona és casa meva. — Va rebutjar una oferta del Barça. No se’n penedeix? No. Els temps han canviat molt. Als anys 60 era un luxe jugar al Sant Feliu. Es respirava un ambient únic al poble, tothom es bolcava en l’equip i el meu objectiu era arribar al primer equip de Sant Feliu. Encara tinc la carta de convocatòria del Barça. De fet, vaig anar a presentar-la fa poc, però em van dir que arribava 49 anys tard (riu).
— Qui va ser l’autor del sobrenom de Maradona de les Rambles? El Mundo Deportivo. Va ser cap a l’any 1992, quan va venir Maradona a Barcelona a jugar amb el Sevilla. — Quina relació té vostè amb Maradona? Cap. Conèixer-lo algun dia personalment és un dels meus somnis. — Li hauria agradat ser com ell? Parcialment. Com a futbolista és el millor que vaig veure en la seva època amb diferència, però en la vida personal ja no és tan exemplar. — Quina és la millor experiència que ha tingut el Maradona de les Rambles? El dia de la meva retirada. Sempre estaré agraït al tracte que he rebut per part de la gent del carrer. Mai no havia vist tanta gent i tantes càmeres al meu voltant. Em van muntar un quadrat perquè fes els meus últims 20 tocs davant la font de Canaletes. Pensava que la pilota em cauria. — I la pitjor? Quan van detenir-me els municipals. Van tractar-me com si fos d’ETA. Estava fent malabars amb la pilota davant dels turistes i van prendre’m la pilota perquè em resistia a marxar. Tot i això, aquest esdeveniment va donar-me molta fama. — Alguna anècdota remarcable? Sí. Vaig estar un parell de temporades jugant a l’Eivissa, de Tercera Divisió. En el primer entrena-
ment vaig posar-me a fer tocs i malabars amb la pilota, i tots van fer una rotllana al meu voltant. L’entrenador va dir-me: «si algun dia no saps com guanyar-te la vida, vés a la Rambla de Barcelona a fer això, segur que et fas famós». Situacions increïbles de la vida... — 16.000 tocs amb una pilota. Dues hores fent tocs. Té algun secret? Sí. D’una banda, cal ser molt pacient i, de l’altra, cal començar amb una pilota de goma. Jo vaig estar fent tocs amb la pilota de goma molt de temps, i quan vaig canviar a la de cuir era bufar i fer ampolles. — Va retirar-se als 65. Ja no fa tocs? Sí, cada matí vaig a fer-ne durant un parell d’hores a la Ciutat Esportiva Joan Gamper. — Canviaria alguna cosa del seu passat? Sí, la meva dedicació al futbol. He estat un cap verd. Els errors de la joventut es paguen a la vellesa. Quan tenia 20 anys no necessitava un entrenador, sinó un psicòleg. Al món del futbol, si vols triomfar, quan tens 20 anys has de pensar com un de 23 i, jo en canvi, amb 20, pensava com un de 17. Ser el Maradona de les Rambles ha estat la satisfacció que compensa no haver fet res de bo com a futbolista. Malgrat tot, per molt bo que hagués estat, no hauria assolit la mateixa fama que tinc ara. Aleix Mirabet Ruiz