240 A Fons Els primers estiuejants
Diari de Sant Cugat Divendres, 2 d’agost del 2013
Estiuejants benestants A Valldoreix es construeixen les primeres torres residencials
Valldoreix: del conreu a la urbanització Els grans camps de vinyes es converteixen en una zona residencial única gràcies als estiuejants Els inicis de l’estiueig a Valldoreix es remunten a principis del 1910. La fil·loxera ha matat les vinyes i ha deixat els camps erms. Els propietaris de Can Cadena decideixen vendre part de la finca i urbanitzar-la. L’Associació de Veïns i Propietaris es crea l’any 1918 i això dona una gran empenta a la urbanització. Hi ha documentació que certifica que alts directius d’empreses estrangeres es van instal·lar a Valldoreix per passar els estius. Els propietaris de la botiga Vinçon de Barcelona van construir Villa Regi, que es una de les més antigues de la zona. Un lloc emblemàtic va ser el Colmado Victor inaugurat sobre la meitat dels anys 30 i que era un punt de referència. Tothom a Valldoreix anava a comprar allà. De la importància de la colònia estiuenca en dóna fe la construcció als terrenys de la masia de Can Llunell de l’Alzina d’un Casino. Disposava de sala de joc amb ruleta, bar, terrassa, sala d’actes i dues pistes de tennis. Es va inaugurar a principis dels anys 30 i després de la Guerra Civil ja no va tornar a obrir. A finals dels 40 es va reconvertir en l’Hotel Rossinyol i curiosament va passar a ser el punt d’encontre del jovent fins ven entrats els seixanta. Els pares d’en Gustavo Roca van conèixer Valldoreix gràcies a la condició de metge del pare i perquè tenia uns pacients que hi estiuejaven. “Eren els anys 30 i es va enamorar del lloc i després de la guerra va decidir que es comprava una casa. Estic casat amb una estiuejant i la meva mare m’explicava que estant embarassada de mi es banyava a casa dels meus futurs sogres”. Valldoreix té una extensió important i les cases es van anar cons-
1
2
truint al voltant de diferents pols de referència. Can Cadena al voltant de l’estació, Mas Roig a prop de les piscines, la zona de l’Hotel Rossinyol, etc. “Els grups eren força diferenciats i inicialment amb poca comunicació entre ells, fins que a meitats dels 50 el Rossinyol es converteix en el punt de convergència de tothom inclòs els de Mira-sol –ens explica Laura Llorens, estiuejant des que tenia 5 anys– i és quan els grups comencen a relacionar-se entre ells”. La bicicleta era el mitjà de transport per excel·lència, però les noies no acostumaven a tenir-ne i és per això que molts nois aprofitaven per portar-les a la barra i poder iniciar petites relacions d’estiu. “A mi i a una amiga meva ens venien a buscar el Pepin des de l’estació –recorda la Laura– i en Joan, que venia des del Mas Roig. Ens muntaven a la barra i anàvem fins al passeig de Valldoreix a banyar-nos a casa del Pomares. Crec que s’aprimaven cada estiu”. El Rossinyol va propiciar moltes activitats. Hi havia un grup que hi feia teatre aficionat. Tots els dies es posava música per ballar. La piscina estava sempre plena i alguns dissabtes es feia música en directe. Joan Priante recorda com van constituir el seu grup. “Per un aniversari vaig demanar que em regalessin una guitarra i amb un amic van començar. Ens vam anomenar ‘Mangas Verdes. Tocàvem al Rossinyol, on per cert van començar a ser coneguts Los Sirex. Encara hores d’ara ens seguim trobant i tocant”.//
1. Piscina de l’Hotel Rossinyol Postal publicitària de l’Hotel Rossinyol, anys 50 #CEDIDA 2. Can Llunell de l’Alzina Masia que va donar nom al Casino de Valldoreix als anys 30 #CEDIDA
3
3. D’excursió Grup d’amics d’excursió a Can Montmany als anys 50 #GUSTAVO ROCA