Recul afons 2013

4 A Fons

Diari de Sant Cugat Divendres, 18 de gener del 2013

Comsum El lloguer i el retrocés del comerç local Ca rr er M a

C. J

in

ose

r re

fin

Ca

CAP SANT CUGAT

rM

ina

C. Pla na de

Plaça Rafael Casanova

erich

Com

dell

C. los Castillejos

ra n a

lm Cla Av. An se

ís

Va lld or ei x re r

Car

Ram

bla à Vi l l re r Car

ra

Llu

Av in gu d a ESTACIÓ FGC

Mo

ys pan

d os

a red

Rod o Ca rr er

C . E n d a va l l a d a

la

Rib

lad

a

POLICIA LOCAL

gu

da

1.700 € Bar 80 m2

ia

à

b am

l ata

in Av

àc

er

n

CORREUS, ARXIU MUNICIPAL I JUTJAT DE PAU

R uim

Ca

Gr

lG

es

Ram

bla

de

de

ge

lm

Plaça Can Quitèria

Can Mora

os

aig

a

rillo

eM

ud

Mu

d os

r

ing

to r

D

Ca

D re r

Av

Àn

r rre

at

Do c

Sàb

Carrer Safareigs

Ca

di Jor

C.

re r

JUTJAT DE PAU

Sa n t

Car

me

rer Pou s

Plaça Lluís Millet

An

Ba

Jau

ant

rer

BUS

3.600 € ZONA ESPORTI VA Restaurant MUNICIP 100 m2 AL

as

C

er S arr

DE Plaça SÍNDIC GREUGES Barcelona

i to n

l

bla

rag

Carnisseria 250 m2

ant

u ra

Mo

elló 7.000 oss € rR e r ar

C. S

nt ave Bon

Car

Car

r

ic

r

Ram

de

sc

rr Xe

C

rre

ll re

ón

nce r Fr a

5.000 € Local en traspàs 100 m2 C.

Ca

M

to ar

Pl. € 3.000 Magí Botiga Bartralotde bijuteria 60 m2

e

t

o

7.000 € Restaurant 400 m2

arm

an

ri

ol

. Ra m

S C.

Plaça Doctor Galtés

a aM

S

iag

iñ

C rer

re

C. Pl. Quatre Cantons a

t an

C a r re

Competència Les franquícies i grans empreses guanyen pes entre els establiments de Sant Cugat perquè són els únics que es poden permetre pagar els elevats preus que hi ha, sobretot al principal eix comercial de la ciutat

C. T ea t

s Ru

r

C. S t

Plaça de la Unió

Majo

C a r re r MERCAT PERE SAN

Car

HISENDA

ulet

MUSEU DE SANT CUGAT

rre

s i Ta vé

Riu

CASA DE C

Ca

Me r cè

da

llví

C

gu

ste

ça Pla avià Oct

t

s

Avinguda Catalunya

in

800 € Fruiteria 2 spital 40C.mHo

Plaça Sant Pere

ric G

le

Pa s s e ig

au iT

n ec

C. E n

us

a te

mè

C. S a b a

Magí Sant

Ri

Do

rre

ça Pla usta g Au

da

Av

nM

nt

Ca

a rC

l

C. Aym

Plaça Pep Ventura

i ta

gu

Ca

Sa

os p

in C.

C.

TAXI

l’H

Av

El preu dels lloguers frena el comerç local

A Fons 5

Diari de Sant Cugat Divendres, 18 de gener del 2013

Joan Ramon Armadàs

Artur Ribera

redaccio@diaridesantcugat.cat @jrarmadas

redaccio@diaridesantcugat.cat @arctur

na

Jardins del Monestir

Av in gu da Ce rd an

e

er d Carr

Montserrat

atl’Ab -li Joan a t de Hor del Pag rre ins Jard la To

OTG

Plaça del Rei

1.300 € Bar 100 m2

Carrer

Carrer

Vallès

B la nc a

M ac ià

POLICIA NACIONAL

T

yo la To rr e

eu Carrer de la Cr

reballem per pagar el lloguer i poca cosa més.

Aquesta és la sensació de molts comerciants que veuen que amb la caiguda del consum i uns contractes d’arrendament signats abans que la crisi arribés, ara no els surten els números. Durant els darrers dos anys Vallès s’han renegociat molts contractes a petició dels botiguers i també han tancat molts establiments que no han resistit la pressió del moment.

Alguns propietaris han cedit a les exigències del moment però d’altres mantenen el preu amb la idea que, tard o d’hora, algú acabarà posants’hi.

C e ll e r

Pa ss ei g

MONESTIR

Carrer

c Fr a n c e s

A CULTURA

Ca rre rS an ed ir

del

rre r sa r Ma rtin

MERCAT TORREBL ANCA

ell

aig

Pla

in Av

Pla

d

V el

iny

gu

da

Plaça del Mil·lenari

de l

BIBLIOTECA MUNICIPAL

Vin ye t

Plaça Centre Cultural

CENTRE CULTURAL TEATRE - AUDITORI

et

La zona més cara de la ciutat entre 40 i 50 €/m2 Zona mitja de preus entre 20 i 30 €/m2 Carrers comercials més assequibles entre 10 i 20 €/m2

#REDACCIÓ

eM

e B la nc a

Cè

AJUNTAMENT

La zona més cara

Av in gu da To rr

900 € Bar 50 m2

Jardins Ramon Barnils

Ca

Plaça de la Vila

Carrer Elies Rogent

er

Carrer Ferran Romeu

ll Ce

bla

Els llocs més cars per tenir un local són la plaça d’Octavià, el carrer de Santa Maria i de Santiago Rusiñol.

Passejant un cap de setmana per Sant Cugat és molt fàcil veure perquè aquests dos llocs són la joia de la corona. L’eix estació-Monestir és el més concorregut i el que més persones atrau.

La diferència de preus entre aquests dos carrers i els seus veïns pot arribar a ser de gairebé el triple. Així, la Floristeria Moshi de 80 ESADE metres quadrats al carrer Major paga 1.600 euros al mes, mentre que la botiga de roba Jacadi amb les mateixes dimensions a Santiago Rusiñol paga 4.700 euros estant a menys de 100 metres de distància.

Un altre exemple és el nou Bar Restaurant La Plaça que ha de pagar un lloguer de 7.000 euros al mes a la plaça d’Octavià mentre que el Restaurant La porta de l’Àngel (tot i ser força més petit) té un lloguer que no arriba als 2.000 euros al carrer Major.

Aquests preus han fet que alguns comerços hagin de tancar o han provocat la mobilitat interna. Locals com la botiga de fotos Zoom o la perfumeria Elisabeth han canviat el carrer de Santa Maria i el carrer de Valldoreix per altres zones de la ciutat amb un preu més assequible.

CASAL DE JOVES TORREBLANCA

tM

Ram

Carrer Borrell

s

eig

a reñ

Plaça del Coll

Carrer Borrell

sca

Pa s s

Ma

í

Esforç constant “Has de vendre molt per treure benefici d’un local que té un lloguer de 4.000 euros al mes”, assegura la presidenta de Sant Cugat Comerç, Mayte Pérez. Segons ella, en un moment en què la demanada ha baixat però l’oferta es manté hauria de baixar el preu dels lloguers per tal que els negocis poguessin seguir subsistint. Un dels principals problemes és que a l’eix comercial hi ha unes poques famílies que tenen fins a 5 locals a la zona més cara de la ciutat. Aquests grans propietaris no tenen pressa per col·locar l’establiment i prefereixen esperar (i seguir cobrant els altres lloguers) abans de fer rebaixes en el preu.

Segons el tinent d’alcalde de Territori i Comerç, Josep Romero, quan els propietaris dels locals fan un contracte de lloguer no pensen en el valor de la zona que pot tenir el fet que vingui un operador o un altre i miren molt més al curt termini. Malgrat això, destaca el fet que últimament s’han creat noves zones comercials com la de la cantonada de la rambla del Celler i el carrer de Francesc Moragas. Romero admet que el centre és poc flexible quant a preus però pensa que s’ha d’aprofitar que hi ha altres zones on els lloguers s’adapten més a la necessitat dels comerciants.

D’eix a zona comercial Un dels reptes de la ciutat en matèria de comerç és que la ciutadania vegi que no només hi ha dos carrers on anar a comprar. Tant els botiguers com l’Ajuntament veurien amb molt bons ulls que l’eix comercial anés més enllà del Monestir o que s’ampliés als carrers adjacents a les grans artèries comercials. D’aquesta manera, el valor del metre quadrat no seria diferent segons el carrer i el que ara és un eix comercial esdevindria una autèntica zona comercial comparable a altres municipis de la comarca. //

6 A Fons

Diari de Sant Cugat Divendres, 18 de gener del 2013

Comsum El lloguer i el retrocés del comerç local DECLARACIONS El perquè dels preus a Sant Cugat

Cal Sallent ha estat substituït per una cadena de roba interior #JR Armadàs

Les marques guanyen terreny al comerç tradicional 50%

La poca flexibilitat d’alguns propietaris fa dels establiements que només els grans del carrer de Santiago Rusiñol i de grups comercials puguin Santa Maria estan ocupats per grups empresarials o franquícies pagar els preus d’ara Els preus dels lloguer a Sant Cugat s’han tornat un mur infranquejable per moltes persones amb iniciativa comercial. Cada vegada és més habitual veure com una botiga d’aquelles que diem “de tota la vida” ha d’abaixar la persiana i el seu lloc l’ocupa una franquícia o un gran grup.

Un centre més impersonal Aquesta tendència no és un fet aïllat.

Moltes ciutats catalanes estan veient com els seus eixos comercials són poc a poc envaïts per marques fent que s’homogeneïtzin els carrers amb botigues de molts municipis. A Sant Cugat els carrers on més terreny han guanyat els grans grups han estat els més cèntrics i transitats. Així, llocs com el carrer de Santa Maria, el de Francesc Moragas i el de Santiago Rusiñol presenten un 50% de comerços “genuïns” mentre que l’altre meitat corresponen a empreses que tenen altres establiments a altres emplaça-

ments. Un dels casos més extrems és el del carrer de Rius i Taulet on, en gran part degut a la instal·lació d’entitats financeres, el comerç local representa un 40% dels locals oberts.

Per altra banda, també hi ha carrers comercials on les botigues resisteixen. La rambla del Celler, el carrer de Valldoreix i l’avinguda de Cerdanyola en són alguns dels exemples més evidents. En aquestes tres artèries santcugatenques els botiguers locals representen el 60% o més dels locals oberts. També ha estat poca la penetració de les marques a les principals places de la ciutat. Ni la plaça d’Octavià, ni la de Barcelona, ni la d’en Coll, per posar tres exemples diferents, destaquen per haver acollit restauració o comerç de grans companyies. La tendència, però, no és favorable al comerç local i cada cop són més els agents externs que veuen Sant Cugat com una oportunitat. // JR Armadàs

Mayte Pérez Presidenta de Sant Cugat Comerç

Josep Romero Tinent d’alcalde de Territori i Comerç

“Alguns botiguers han canviat de lloc dins la ciutat perquè no podien pagar el lloguer de la zona més cèntrica”

“A l’eix estació-Monestir, els preus han baixat entre un 20 i un 30% respecte al 2007” “Sant Cugat ha aguantat millor la crisi que altres municipis”

“Molts comerciants de fora venen atrets per la marca Sant Cugat però no han fet “El més important és que les un bon estudi de mercat i han persianes estiguin aixecades i d’acabar tancant” no hi hagi locals buits” “Els propietaris dels locals “Molts comerciants són molt saben que els llogaran tard o conservadors i no volen d’hora i els costa baixar preus” ampliar els seus negocis” L’opinió dels comerciants Àlex Anton Responsable de la botiga Racó de paper al carrer de Villà

“Canviant de local tinc menys facturació però, com que pago un lloguer més baix, tinc més beneficis. A més, l’espai és més gran i puc vendre més coses” Marc Martí Responsable del barrestaurant Noops a la rambla del Celler

“He fet un estudi de mercat i he vist que pago gairebé el doble del que s’està pagant.

Vivim per pagar el lloguer i no podem estalviar”

Fèlix Corella Propietari de la Carnisseria Corella al carrer de Valldoreix

“La nostra filosofia és estar a la vista i ens estimem més pagar un preu més car. Fa set setmanes que hem obert i de moment la resposta és bona” Roger López Responsable de l’Ecobotiga al carrer Major

“He arribat fa poc a Sant Cugat i he vist que el preu és més car que altres llocs i crec que és perquè aquí la gent té més poder adquisitiu”

A Fons 7

Diari de Sant Cugat Divendres, 18 de gener del 2013

ENTREVISTA Ferran Villòria i Daniel Ruiz, socis d’Àrea Retail

XIFRES

“Els carrers comercials de Catalunya cada dia són més semblants”

Radiografia dels locals comercials de la ciutat

que ha fet que molta gent s’hagi quedat a comprar a Sant Cugat i no hagi anat al centre comercial o altres ciutats.

Cada cop veig menys comerç local?

FV: És una tendència que no és única de Sant Cugat, està passant a tot arreu. Els està costant més aguantar la crisi i és cert que les marques resisteixen millor. Els carrers comercials de Catalunya cada dia són més semblants. Entre els comerç tradicional, només aguanta el millor. A més, els propietaris dels locals volen seguretat i les marques els donen aquesta seguretat.

Cal ampliar l’eix comercial?

FV: Seria ideal. Depèn de l’Ajuntament, de les marques i del mateix comprador. S’ha d’entendre que augmentar la zona comercial beneficia tothom.

DR: Hem d’aprofitar la zona on hi ha hagut la vianantització ja que és per on es desplaça la gent.

Què pot fer l’Ajuntament?

FV: Facilitat al màxim l’establiment de nous comerços intentar que hi hagi locals més grans ja que ara mateix la mitjana d’espais és massa petita. Sant Cugat necessita motors i sense locals amb mides grans no hi ha motors.

Comerciant La immobiliària especialitzada en comerç Àrea Retail porta molts anys buscant nous operadors perquè instal·lin els seus negocis a les zones comercials de Sant Cugat.

La crisi ha fet baixar molt els preus dels locals comercials a Sant Cugat?

Ferran Villòria (FV): A la zona més cara des de l’any 2007 fins ara el preu ha caigut una mitjana d’un 20 o 25%.

Daniel Ruiz (DR): Quant a preus, seguim sent una ciutat de referència. És més cara que altres ciutats?

FV: El centre està en consonància amb l’eix comercial de Granollers, la rambla de Sabadell i el millor carrer de Terrassa. Malgrat això, a la zona no tan premium ha baixat més el preu en comparació.

Això no anima el comerç?

FV: Sí, però el problema és que moltes

grans marques no estan en un moment d’expansió i esperen.

Qui entra al mercat, doncs?

FV: Les marques que tenien uns 10 o 15 locals que en el moment més car no podien entrar i ara sí que poden. També han entrat empreses que venen a preus més baixos.

DR: Proliferen més les empreses que tenen com a target gent que gasta menys.

Això fa mal al comerç tradicional?

DR: És totalment complementari i, fins i tot, en surt beneficiat perquè atrau més gent. Un exemple a Sant Cugat aquest Nadal ha estat la botiga de joguines Drim

Preveieu que el preu baixi encara més?

FV: Estem ja a la part baixa. Hem tocat fons però el fons esta una mica inclinat. Encara ens queda una petita baixada. Estem notant que moltes empreses que es volen instal·lar a Sant Cugat ho fan perquè surt al mapa.

DR: Tenim la gran sort que la gent segueix volent venir aquí. La localització i el nivell adquisitiu són dos fets molt atractius i és un valor que hem d’aprofitar.

Hi ha molta rotació de comerços. Què ha de fer un botiguer per no fracassar a Sant Cugat?

FV: La rotació és la mateixa que abans de la crisi. El que sí és cert és que hi ha més canvis de llocs dins la mateixa ciutat perquè a Sant Cugat no hi ha terme mig. O funciona o no funciona i, si va bé, és fàcil que una botiga es passi d’un lloc petit a un de millor.

A qui no li funciona se n’adonarà ràpid. La gent no perdona.

Sí que som durs a l’hora de jutjar...

FV: Tenim el millor i el pitjor d’una ciutat petita. Les coses se saben de seguida tant per la part bona com per la part dolenta. La veu corre tant per explicar que un negoci està molt bé com per dir que no t’agrada. // JR Armadàs

13% locals buits són els que hi ha a Sant Cugat segons el darrer estudi oficial sobre aquest tema

10 euros per metre quadrat és el preu màxim d’un local de lloguer al Mira-sol Centre, gestionat per Promusa

60% de comerços locals són els que hi ha a l’av. de Cerdanyola, la rbla. del Celler o el carrer de Lluís Companys

30% de disminució del preu és el màxim que han baixat els locals comercials a Sant Cugat des del 2007

10 A Fons Seguretat

Diari de Sant Cugat Divendres, 18 de gener del 2013

Fets delictius Els reptes de la seguretat en l’àmbit local

Bones dades Sant Cugat té bones dades respecte als delictes que es cometen a la ciutat, amb una mitjana per sota de Catalunya pel que fa a nombre de delictes que es comenten . # Artur Ribera

Sant Cugat és una ciutat segura?

Delictes El furt és el delicte estrella,seguit del robatori dins d’habitatge i a vehicles.

Prevenció actuacions tant senzilles com donar dues voltes a la clau de casa poden evitar un robatori

L

es estadístiques l’avalen, i sí, Sant Cugat és una de les ciutats més segures de Catalunya, ja que està per sota la mitjana del país pel que fa a delictes que es cometen a la ciutat. Així ho afirma el cap de la Policia Local de la ciutat, Josep Maria Escarré. “Estem situats per sota de la mitjana de Catalunya, però no es pot abaixar la guàrdia”.

De la seva banda, l’inspector en cap

de la Comissaria dels Mossos d’Esquadra de Sant Cugat , Jordi Hosta, explica que “la seguretat està molt ben feta i molt cuidada, tot i que diu que aquesta ha de començar per un mateix”. Tot i això, Sant Cugat no és un oasi i també hi ha ciutadans que tenen percepció d’inseguretat i les dades també diuen que, tot i que en menys mesura que en altres ciutats, a la nostra també es cometen delictes.

El fur és el delicte estrella Els delictes contra el patrimoni són els que més succeeixen al municipi i, entre aquests, el furt és el problema que encapçala la llista a Sant Cugat; aquest poden ser faltes o delictes, segons el grau de valor de l’objecte que s’hagi robat. Seguidament, hi ha els robatoris a dins d’habitatges i els robatoris a l’interior de vehicles.

A l’any, a la Comissaria dels Mossos

d’Esquadra de Sant Cugat es tramiten, aproximadament, una mitjana de 5.000 denúncies entre faltes i delictes, però això no vol dir que totes les denúncies dels fets estiguin relacionades amb la ciutat, ja que totes les comissaries poden rebre denúncies de qualsevol lloc de Catalunya. S’ha de tenir en consideració que només es quantifiquen els delictes que es denuncien a la policia.

Jordi Hosta explica que Sant Cugat

A Fons 11

Diari de Sant Cugat Divendres, 18 de gener del 2013

Àgata Guinó

Artur Ribera

redaccio@diaridesantcugat.cat @AgataGuinoSoler

redaccio@diaridesantcugat.cat @arctur

en context

DADES SOBRE DELINQÜÈNCIA Sant Cugat està per sota de la mitjana de Catalunya pel que fa al nombre de delictes que es cometen

delictes en quÈ va intervenir la policia local el 2011 patrimoni

Delictes contra el patrimoni: robatoris i furts

trànsit

Conducció sota efectes alcohol, negar-se a fer proves...

ordre públic

Contra l’ordre públic: atemptat, resistència i desobediència autoritat o desordres públics

Salut pública

En un delicte contra la salut pública va actuar la Policia Local l’any 2011

266 121 19 1

El perfil de detingut de Sant Cugat és home de nacionalitat espanyola d’entre 26-35 anys

Delictes més freqüents a Sant Cugat Furt És el que més hi ha a Sant Cugat. Aquest pot arribar a ser delicte o falta segons el valor de l’objecte que es robi. Un furt és apoderar-se d’una cosa aliena sense utilitzar força ni violència.

Robatori amb força habitatge És quan s’accedeix a una casa aliena forçant portes o finestres o un altra tipus de força per accedir-hi .

dades dels mossos d’esQuadra el 2012 penals

Infraccions penals per cada mil habitants es van registrar l’any 2012, aproximadament

resolts

1 de cada 3 delictes del total que es cometen a la ciutat es resolen

58 33%

és un lloc on el nivell patrimonial és mig-alt i que això provoca que el lladre trobi més “producte” a dins les cases santcugatenques. En aquest sentit, l’inspector en cap assegura que un dels seus objectius és lluitar contra el robatori amb força a l’interior d’habitatges.

També assegura que s’ha reduït i que els robatoris que hi havia a dins dels trasters ara no succeeixen.

El perfil del detingut a Sant Cugat és local, és a dir, és de la zona propera al municipi, és un delinqüent habitual, home de nacionalitat espanyola i amb una edat compresa entre els 26 i el 35 anys. Segons Hosta, en aquests moments no hi ha un lladre professional, no hi ha bandes especialitzades a cometre robatoris com podrien ser les bandes de l’est, però això no vol dir que la tendència canviï en poc temps, ja que el tipus de delinqüència varia.

Tot i això, sí que hi ha casos que surten a la llum de bandes organitzades que han actuat a Sant Cugat. Aquest és el cas de l’anomenada Banda del Dandi, que el 2 de juny del 2009 va cometre un robatori al carrer de Sant Martí. Aques-

Robatori a vehicles Se solen produir forçant les portes o finestres dels vehicles per saquejar els interiors.

Robatori amb violència i/o intimidació És quan es comet violència sobre la persona que es vol robar.

LES FRASES

Jordi Hosta Inspector en cap Mossos

Josep M. Escarré Cap Policia Local

“Sant Cugat és una ciutat tranquil·la i segura sense cap mena de dubte”

“La seguretat no només depèn de l’Administració, comença amb un mateix”

“Hi ha mesos en què no hi ha delictes a la ciutat” “Es lluita contra el robatori a l’interior d’habitatges i, de fet, s’han disminuït”

“No es pot abaixar mai la guàrdia malgrat les bones dades” “La videovigilància és fonamental i els robatoris han baixat pràcticament a zero a l’eix de vianants ”

ta banda de georgians són coneguts pels “lladres agafats per les orelles” perquè es van poder detenir gràcies als seus otogrames, o el que és el mateix, les empremtes de les orelles que van deixar als escenaris del robatori.

Segons dades del Mossos d’Esquadra, la resolució de conflictes a Sant Cugat oscil·la entre el 80% i el 90% pel que fa als delictes greus i violents. No obstant, l’inspector en cap dels Mossos assegura que a la ciutat no es produeixen molts fets d’aquestes característiques. Quan es parla del balanç global dels fets delictius de la ciutat, en aquest cas, un de cada tres es resol.

Prevenció Els Mossos d’Esquadra fan diverses actuacions de prevenció de delictes a la zona. Una d’aquestes és muntar dispositius especials de seguretat per mantenir l’ordre públic. Alguns d’aquests actes es produeixen de matinada. Per exemple, la nit del 15 al 16 de setembre es va col·locar un dispositiu amb agents antidisturbis per fer controls a l’estació de Mira-sol. Aquestes

12 A Fons Seguretat

Diari de Sant Cugat Divendres, 18 de gener del 2013

Fets delictius Els reptes de la seguretat en l’àmbit local accions es porten a terme per prevenció, motivats, en aquest cas, perquè hi havia hagut diferents aldarulls a dins el tren als caps de setmana anteriors. Hosta explica que quan es porten a terme aquests controls de seguretat ciutadana i d’ordre públic hi ha una causa-efecte, és a dir, que passen dies sense que es tornin a repetir aldarulls. A vegades, a partir d’aquestes actes es produeixen detencions i en aquesta es va detenir una persona per un delicte contra la salut pública.

A part d’aquestes actuacions, la policia porta a terme diferents sessions informatives a les associacions de veïns per evitar riscos. Coses tan senzilles com tancar la porta amb dues voltes de la clau, o vigilar que l’entrada dels garatges, o del blocs de pisos quedin tancades, pot evitar que un delinqüent entri en un edifici

L’incivisme és una de les principals preocupacions dels veïns i dels comerciants del centre del municipi per robar. També es demana a la ciutadania que vigili especialment allò que publica a les xarxes socials per no donar informació als lladres. Pel que fa a la gent gran, es recomana que no vagin al banc el dia que cobren la pensió a retirar-la, ja que moltes vegades els delinqüents estan esperant que es facin aquestes accions per actuar. Una altra de les mesures que pren la policia per lluitar contra les infraccions és fer un perfil del lladre que actua a Sant Cugat.

Escarré també recomana la instal· lació d’alarmes com a mesura dissuasiva. A més, quan s’està de vacances cal no deixar correspondència a la bústia i, fins i tot, és recomanable que els aparells de ràdio i les televisió es deixin en funcionament, així com també algun llum.

Els comerciants del centre Els comerciants del centre de Sant Cugat tenen la percepció, en general, que la ciutat és segura. Així s’afirma des de l’Associació Sant Cugat Comerç. En aquest sentit, diuen que el principal problema que pateixen és l’incivisme, per exemple, contra els seus aparadors o contra algunes plaques que hi ha penjades a la paret.

També expliquen que els robatoris són casos aïllats.

En paral·lel, Josep Maria Escarré

subratlla que “pràcticament els robatoris a l’eix comercial s’han reduït a zero des que hi ha les càmeres de videovigilància instal·lades a tot el centre de la ciutat”.

Malgrat això, el dimarts vuit de gener, la parafarmàcia del carrer de Valldoreix va patir un robatori amb intimidació, presumptament, dues persones van amenaçar les dependentes a punta de navalla per emportar-s el contingut de la caixa registradora. Les càmeres de videovigilància van captar els individus quan cometien l’atrac i quan es dirigien cap a l’estació dels Ferrocarrils de la Generalitat per fugir.

Els veïns Els veïns consultats per aquest diari coincideixen a dir que Sant Cugat és segur, però hi ha petites coses que els preocupen, una de les principals és l’incivisme. El president de l’associació del barri de Coll Favà, Antonio Lucas, explica que “aquí hi ha més seguretat que a altres llocs, però que recorden entre els veïns consells per evitar robatoris. També , els veïns agafen les seves pròpies mesures per evitar riscos”. Una de les coses que preocupa als veïns, diu Lucas, és que els fanals tenen poca llum.

En paral·lel, el president de l’associació de veïns del barri del Monestir, Andrés Ares, explica que cada tres mesos tenen reunions amb els cossos de seguretat de la policia; també diu que el que els preocupa més són els robatoris al mercat setmanal, els robatoris amb violència i intimidació a les persones grans, ja que, afirma, que pels volts de Nadal hi va haver alguns cassos, a més, quan s’acosta el bon temps, els veïns estan preocupats pels grups de gent que es concentren al “Campito”, al voltant dels jardins de l’avinguda de Cerdanyola.

Des de l’associació de Volpelleres es va alertar a l’estiu de diferents robatoris que passaven al barri, tot i això, el seu president, Alberto Valcarce, afirma al Diari de Sant Cugat que els cossos de seguretat han intensificat les patrulles al barri des d’aleshores i que el problema es va solucionar. Des de l’entitat, també s’explicava que apareixen unes marques a les cases que sospitaven que eren senyals que deixaven els lladres per donar informació.

Tant Hosta com Escarré asseguren que aquest tipus de marques no són de lladres. “Si les deixessin sabríem on volen actuar i els podríem enxampar” explica Escarré. //

#lucie perrin

Els lladres agafats per les orelles actuen a Sant Cugat La Banda del Dandi va cometre un robatori a la ciutat el 2 de juny del 2009 al carrer de Sant Martí La Banda del Dandi, o el que és el mateix, el grup de lladres identificats pel seu otograma, les empremtes de les orelles, van actuar a 23 poblacions catalanes, entre les quals, Sant Cugat. Els lladres deixaven les empremtes quan escoltaven, amb l’orella enganxada a la paret si hi havia algú dins dels domcilis.

En concret, el 2 de juny del 2009, entre les nou del matí i dos quarts de dues de la tarda, aquest grup de lladres georgians van entrar a un domicili del carrer de Sant Martí i es van endur diversos objectes informàtics, de fotografia i diverses joies.

Per aquest robatori han estat condemnats Giorgio Mumladze i Giorgi Kakiashvili, a més d’un altre individu que es troba en cerca i crida.

L’audiència de Girona va dictar sentència contra la Banda del Dandi el passat desembre. La pena que ha sentenciat l’audiència oscil·la entre els 3 i els 4 anys de presó. Ini-

cialment, el fiscal demanava 11 anys de presó per a dos dels membres de la banda però la pena ha estat substituïda per l’expulsió d’aquests dos components per 10 anys de l’Estat.

La peculiaritat de les orelles Per realitzar els informes lofoscòpics d’identificació dels otogrames, la policia científica aplica el que anomena un “reactiu mecànic negre” per fer manifestar l’empremta auricular que ha quedat a la superfície tocada per l’orella, que deixa anar una substància a través de les glàndules sudoríferes. Un cop s’han obtingut els punts característics de la marca dubtada trobada a l’escena d’un robatori es fa la comparativa amb la marca indubtada obtinguda de l’orella d’un sospitós –que s’obté aplicant un vidre transparent sobre l’orella, fent-hi una certa pressió, aplicant-hi un reactiu mecànic, en aquest cas blanc, i després traspassant la imatge a un full plàstic.

En aquest cas, els Mossos van obtenir la coincidència de l’orella esquerra de Giorgi Mumladze, amb el rastre de l’orella deixat en sis escenaris de robatoris, tot i que la marca no es va trobar a l’escenari de la nostra ciutat, el condemnat sí que hi va actuar. //

A Fons 13

Diari de Sant Cugat Divendres, 18 de gener del 2013

ENTREVISTA Jordi Simó, expert en seguretat

“Cadascú ha d’adaptar la seguretat a les seves necessitats i riscos”

La instal·lació d’alarmes va lligada al poder adquisitiu de la ciutat?

Depèn de la intranquil·litat que pot tenir la ciutadania, però evidentment si algú té coses de valor posa sistemes de seguretat. Les empreses d’assegurances també obliguen a posar seguretat als habitatges per tal de cobrir-ho amb una assegurança.

Qualsevol habitatge pot ser robat?

Tenen les mateixes possibilitats un pis d’un barri obrer que una torre a Sant Cugat?

Qualsevol habitatge és susceptible de ser robat. Però, el delinqüent, “salta tanques”, com li dic jo, no s’atreveix a anar a una casa amb seguretat. Aquí hi van els delinqüents que observen, tenen informació, o infiltrats. Pot ser que hi hagi infiltrats que no sàpiguen que estan donant informació als lladres. Puc estar en una carnisseria comprant i dir que me’n vaig de vacances amb alguna persona i sense saber-ho puc haver donat informació a algú.

Hem d’anar amb peus de plom!

Sí. Per exemple, les xarxes socials ens estan generant molta inquietud. Hem de ser conscients de les coses que es poden dir per Facebook: no publiquem els nostres horaris, ni quan abandonem la casa. També s’ha de vigilar amb les trucades que un rep.

Jordi Simó en un moment de l’entrevista #amanda bernal

Una vida segura.El Jorid Simó fa trenta anys que es dedica a vendre seguretat. Ara exerceix de tècnic comercial a l’empresa Domotics situada a la palça de la Unió a l’Avinguda Lluís Companys Què és la seguretat?

Sempre començo parlant del risc. La seguretat és la contrapartida a la situació d’un risc. Si parlem d’intrusió, posem una sèrie de mesures per tal que aquesta sigui com més difícil millor o evitable.

A través dels sistemes d’alarma podem denunciar-ho, ja sigui via efecte dissuasiu, trencant els esquemes de l’intrús perquè marxi o avisant els agents de l’ordre públic perquè puguin actuar.

Sant Cugat és una ciutat amb moltes alarmes als seus habitatges?

Sant Cugat és una ciutat amb molts sistemes de seguretat instal·lats, però, per mi, encara no arriba a uns nivells

òptims. Encara hi ha molta situació de risc.

El ciutadà si vol seguretat l’ha de comprar de la seva butxaca?

Nosaltres estem en un país que té unes forces d’ordre públic molt eficaç. Sant Cugat és una ciutat molt ben dotada policialment. Aquí, però, entraríem en el dilema de si estem prou protegits policialment, o necessitem més protecció. Per mi, cadascú ha d’adaptar la seguretat a les seves necessitats.

Són les autoritats les que han de vetllar per la nostra seguretat, però cadascú ha d’adaptar la seva seguretat al seu propi risc.

Hi ha delinqüents que truquen a les cases per obtenir informació?

Oi, i tant! També existeixen les marques a les cases, qui passa per una casa deixa una marca per donar informació a qui ve darrera.

Així, vostè creu que existeixen aquestes marques o són llegenda urbana?

No ho crec. Ho afirmo.

La policia diu que no existeixen...

Doncs no els portaré la contrària, ells saben més que jo.

Entren molt sovint lladres a les cases de Sant Cugat?

Cada setmana hi ha algun cas, si féssim la mitjana ens sortiria això.

Tothom ho denuncia?

No tothom, si només els han entrat a casa i no els han robat, no. Posar una denúncia és un tràmit burocràtic massa complicat. //

Els dos cossos patrullen junts #ARXIU

Sinergies entre el cos de Mossos i el de Policia Local Les relacions entre els dos cossos de policia de la ciutat no podrien ser millors. D’aquesta manera ho expliquen els cap de la policia local, Josep Maria Escarré, i l’inspector en cap dels Mossos d’Esquadra. Aquest últim, afirma que cada dia, o gairebé cada dia parla per telèfon amb el seu homòleg de la policia local.

La prova que aquestes sinergies existeixen està en què sovint els dos cossos de seguretat munten dispositius conjunts, per exemple l’operació Grèvol. Aquesta actuació s’organitza per Nadal per tal de vetllar per la seguretat als eixos comercials i patrullen per la ciutat tàndems formats per un agent de cada cos policial.

Quants policies hi ha?

La plantilla de la policia local de Sant Cugat està formada actualment per 103 persones, 87 de les quals corresponen a agents de policia i la resta es dediquen a altres tasques com poden ser les administratives. Pel que fa els Mossos d’Esquadra la comissaria de Sant Cugat té 60 agents. To i que aquesta dada és aproximada ja que en moltes ocasions presten servei a la ciutat més nombre d’agents, ja sigui per desplegar controls d’alcoholèmia o bé perquè també treballen ala zona la dotació de la unitat d’investigació dels Mossos.

Policialment, Catalunya es divideix en regions policials. La Comissaria del Mossos d’Esquadra de Sant Cugat pertany ala regió metropolitana Nord, dins d’aquesta existeixen diferents Àrees Bàsiques policials (ABP) i Sant Cugat depèn de l’ABP de Rubí, la qual té 3 unitats una a Sant Cugat, una a Rubí i la unitat d’investigació situada també a Rubí. //

14 A Fons Seguretat

Diari de Sant Cugat Divendres, 18 de gener del 2013

Fets delictius Els reptes de la seguretat en l’àmbit local

Més d’un any de videovigilància a la ciutat A la zona de l’estació de la Floresta se situarà una altra càmera de videovigilància per evitar delictes

L’empresari assassinat #Cedida

Des de fa més d’un any, Sant Cugat té instal·lades a l’eix de vianants diverses càmeres de seguretat per evitar els delictes en aquesta zona, per concretar, les càmeres estan situades al centre de la ciutat des del febrer del 2011. En total hi ha col· locades 13 càmeres de seguretat al centre de la ciutat. A la plaça de Lluís n’hi ha dues, una al centre de la plaça i l’altra al carrer de Valldoreix.

Seguint l’eix de vianants, al carrer de Valldoreix n’hi ha tres més, a la cantonada amb el carrer de Dr. Murillo, Sant Antoni i Rosselló. La següent la trobem a la plaça del Doctor Galtés, al carrer de Santa Maria amb Xerric n’hi ha una altra, fins arribar als Quatre Cantons, on aquí n’hi a dues: una enfocant al carrer de Santa Maria i l’altra al carrer de Santiago Rusiñol. En aquesta darrera via n’hi ha una altra a la cantonada amb el carrer del Carme. Les tres restants estan situades a la plaça d’Octavià, a la plaça de l’Om i a la plaça Sant Pere. A més, 11 càmeres més estan situades a l’ajuntament i estan integrades dins el sistema de videovigilància.

Actualment existeixen dos centres de control de les imatges que enregistren les càmeres, una situada a la policia local, i l’altra a la planta baixa de l’ajuntament. En aquest últim control encara no se sap qui s’hi situarà a visionar les imatges, ja que sembla ser que s’està a l’espera de si finalment la policia local es trasllada a la seu actual del Club Muntanyenc, i d’aquesta manera el cos d’agents municipals podria utilitzar la sala . De moment, el sistema de control que està en funcionament és el situat a la comissaria de l’avinguda de Gràcia. Aquí, el cap de la Policia Local, Josep Maria Escarré

pot veure les imatges, ja que és l’únic autoritzat per fer-ho, a banda dels seus superiors, que en aquest cas són el tinent d’alcalde de Seguretat, Jordi Puigneró, i l’alcaldessa de la ciutat, Mercè Conesa. Escarré va explicar que només el jutjat pot requerir les imatges per ser utilitzades i que cap ciutadà ha demanat que s’esborrin captures de la seva persona “tot i la polèmica que hi va haver l’inici amb el tema”. També ha afegit que els robatoris a la zona “s’han reduït pràcticament a zero” i que al videovigilància és “fonamental”.

L’1 de gener del 1997 va aparèixer mort l’empresari santcugatenca Joan Alsina amb signes de violència al seu domicili situat al número 35 del carrer de Pahissa de Sant Cugat, una comunitat de vuit cases molt propera al golf. Alsina, de 51 anys, va ser trobat mort per una de les seves filles enmig d’un basal de sang i amb un tall al coll. En aquell moment, els Mossos d’Esquadra no van trobar cap mòbil aparent i no es va descartar cap hipòtesi.

Els jutjats de Rubí van decretar el secret de sumari sobre el cas. Actualment aquest cas encara està per resoldre.

Joan Alsina dirigia juntament amb els seus germans Jaume i Josep,l’empresa Encofradors J. Alsina, una multinacional catalana del sector de la construcció amb seu a Montcada i Reixac.

Al març del 2005, al carrer de Victor Català número 10-12, va ser l’escenari d’un parricidi. Fèlix B. Robot de 53 anys i d’origen guineà, però amb residència a Sant Cugat des de feia més de 15 anys, va morir a causa de les punyalades que li va causar el seu fill. Aquest va ser detingut dies després al carrer Mare del Remei de Barcelona, on s’allotjava a casa d’un amic

Més videovigilància

Homicidi?

La plaça de Josep Playà, situada a dalt de l’estació de la Floresta, tindrà una càmera de videovigilància, ja que és un punt on “s’ha produït algun fet delictiu, han entrat als bars de la zona”. Aquest nou dispositiu s’instal·larà per tal de combatre “el problema d’incivisme i d’alteració de l’ordre public, ja que hi ha molta gent que es concentra allà”, explica Escarré. //

A l’octubre del 2011 es va produir un atropellament mortal d’una noia de 17 anys a la carretera de Rubí, en concret, a la sortida de Las Carpas Latinas. El cas encara s’està investigant per aclarir si va ser un accident, homicidi voluntari o involuntari.

En aquell moment es van efectuar dues detencions per l’atropellament, en el qual un altre menor també va quedar ferit greu. //

5 anys de l’últim assassinat a Sant Cugat

La sala de control situada al consistori amb 16 monitors. #artur ribera

XIFRES Vigilància per seguretat

13 càmeres Estan situades a l’eix de vianants de Sant Cugat, les quals enregistren imatges que només pot visionar el cap de la policia local i els seus superiors

1 càmera Es col·locarà a la Floresta en un focus considerat conflictiu

18 A Fons El pàdel a Sant Cugat

Diari de Sant Cugat Divendres, 25 de gener del 2013

El pàdel a Sant Cugat Un fenomen esportiu i social

Les modes passen, el pàdel es queda

Això és un peu de fotografia el qual es descriu el contingut . #Crèdit Tres clubs sumen 24 pistesFOTO El Junior FC, en la imatge, és un dels tres clubs de Sant Cugat amb més número de pistes de pàdel (8), amb el CTN Sant Cugat i el CE Valldoreix # ARXIU

A Fons 19

Diari de Sant Cugat Divendres, 25 de gener del 2013

41 pistes

Són les que hi ha a Sant Cugat, entre clubs esportius (30), instal·lacions municipals (7), escoles (2) i empreses (2)

Any 2004

Es constitueix la Federació Catalana de Pàdel.

El fundador i primer president, el santcugatenc Ivan Corretja

Àlex López Puig

Artur Ribera

redaccio@diaridesantcugat.cat @alexlopezpuig

redaccio@diaridesantcugat.cat @arctur

4 torneigs

El Torneig “Ajudem els Altres”, el de la Fundació Petit Món, el Play&Help i el d’Oncolliga, els campionats solidaris

4 pistes

Són les que posarà en funcionament al mes de febrer el Complex Esportiu EMD de Valldoreix

Creixement A la nostra ciutat, el pàdel ha arrancat amb força en els últims anys. Instal·lacions Hi ha cinc clubs esportius que sumen 30 pistes de pàdel

E

l pàdel a Sant Cugat és més que un esport. És un fenomen social en constant creixement. Sant Cugat és una ciutat multiesportiva i el pàdel s’ha guanyat el seu respecte i hi té el seu propi espai. Se l’ha guanyat. És la febre del pàdel. Hi ha cinc clubs esportius on es pot jugar, on costa trobar un horari lliure per poder compartir una bona estona amb els amics. Són el Junior FC (amb 8 pistes), el Club Esportiu Valldoreix (8), el Club Tennis Natació Sant Cugat (8), el Set Ball Tennis (2) i el DiR Sant Cugat (4), tots afiliats a la Federació Catalana de Pàdel. També es pot jugar en d’altres instal·lacions, com a la Zona Esportiva Municipal Jaume Tubau (2 pistes), a l’escola Àgora (2) i també al Complex Esportiu EMD (1 pista).

També hi ha dues pistes de pàdel més, al Polígon de Can Sant Joan, però són d’ús privat per als treballadors d’algunes de les empreses del sector.

A Sant Cugat, el pàdel ha pres força i consistència, sobretot, en els últims anys, quan ha explotat. A l’hora de construir noves pistes de pàdel, els quatre clubs esportius privats de Sant Cugat (Junior FC, CE Valldoreix, CTN Sant Cugat i Set Ball Tennis), no han eliminat, majoritàriament, pistes de tennis per poder encabir-les.

A Catalunya hi ha 9.800 llicències federatives i en aquesta xifra cal sumar-hi tota aquella gent que juga a pàdel sense està federat, que és molta. Són 150 clubs els que estan afiliats a la Federació Catalana de Pàdel, la qual va néixer el 2004 i té unes 700 pistes censades i organitza

cada any més d’un centenar de proves del Circuit Català de Pàdel. S’ha estès a totes les franges de la població. És un esport que enganxa tothom qui ho prova, és divertit i té un marcat caràcter social.

La ciutat, protagonista El fundador i primer president de la Federació Catalana de Pàdel va ser el santcugatenc Ivan Corretja, germà d’Àlex Corretja, també santcugatenc i extennista professional i actual capità de l’equip espanyol de tennis de Copa Davis. Corret-

En una ciutat multiesportiva com és Sant Cugat, el pàdel ha trobat de seguida el seu espai gràcies, sobretot, al seu vessant més social ja ha assegurat que la constitució oficial d’aquest estament federatiu l’any 2004 va ser “un salt molt gran i important” pel pàdel català.

D’aquest esport, Corretja en destaca el seu vessant social, més que el competitiu. En aquesta mateixa línia assegura: “No crec que el pàdel acabi sent un esport com el tennis”.

Segons alguns estudis, el pàdel podria ser, després del futbol, el segon esport amateur que més es practica a l’Estat espanyol. Aquesta dada ja denota la importància del pàdel entre els esports més consolidats a Catalunya i Espanya

4 pistes més al febrer El Complex Esportiu EMD de Valldoreix inaugurarà al febrer quatre pistes de pàdel, ubicades davant

d’aquest equipament esportiu municipal on abans hi havia una pista esportiva. Estaran obertes a tots els públics. Fins ara, aquest Complex Esportiu EMD ja disposava d’una pista de pàdel, a la part alta de l’edifici.

El Set Ball Tennis també té previst durant aquest 2013 la construcció de dues pistes més de pàdel (ara en té dues), amb l’objectiu d’acomplir la demanda d’aquesta disciplina esportiva entre els seus socis.

Corner 4, situat al campus d’Esade-Creàpolis, té previst construir sis pistes de pàdel durant el 2013.

2n Open Ciutat de Sant Cugat Per segon any consecutiu, l’empresa VisaVis Padel Cup organitzarà l’Open Ciutat de Sant Cugat. Aquest torneig es jugarà al CTN Sant Cugat, al Junior FC, al DiR Sant Cugat i al CE Valldoreix, en unes dates encara per confirmar. L’èxit de la primera edició ha significat que aquesta iniciativa tingui continuïtat i que enguany es presenti alguna novetat.

Solidaritat El pàdel santcugatenc també ha demostrat la seva solidaritat amb els més desafavorits a través de torneigs. El 2012, el Junior FC ha acollit la quarta edició del Torneig de Pàdel “Ajudem els Altres”, organitzat pel Bocca Sant Cugat, i el segon Torneig Benèfic de Pàdel Fundació Petit Món. També n’ha organitzat dos més el Club Tennis Natació Sant Cugat. Són una prova del Torneig Play&Help i el primer Torneig Solidari Interclubs. Està previst que aquests quatre campionats es repeteixin el 2013. //

20 A Fons El pàdel a Sant Cugat

Diari de Sant Cugat Divendres, 25 de gener del 2013

El pàdel a Sant Cugat Un fenomen esportiu i social

El PÀdel, un joc amb un origen incert Els orígens del pàdel no estan gaire definits. Amb tot, l’origen apunta a la ciutat mexicana d’Acapulco, l’any 1969.

Les dues primeres pistes de pàdel que es van construir a l’Estat espanyol es van fer a Marbella. El Consejo Superior de Deportes (CSD) va reconèixer el pàdel l’any 1993.

Si bota al terra i a continuació toca la paret, és bona

COM ES JUGA Reglament. El pàdel és un esport de pilota en què s’enfronten dues parelles de jugadors i que es desenvolupa en una pista rectangular.

L’objectiu del joc és colpejar la pilota amb una pala per fer-la passar per damunt de la xarxa, de manera que l’adversari no la pugui tornar.

LA PISTA Superfície. Podrà ser de formigó porós, ciment, fusta, materials sintètics, gespa artificial o qualsevol altre que permeti el bot regular de la pilota i eviti l’entollament

0,88 m

Si bota al terra i a continuació toca aquesta paret, no és bona

6,95 m

història Als anys 70, el príncep Alfonso de Hohenlohe (esquerra) va viatjar a Mèxic i a casa d’Enrique Corcuera (dreta) va provar el que havia inventat, una pista de tennis que no complia les mesures reglamentàries

6m

20 m

10 m

1

#REDACCIÓ

Tipus de pales 1 - Diamant: predomina la potència sobre el control 2 - Llàgrima: ofereix una relació control/potència més equilibrada que la resta 2 - Rodona: té un balanç mitjà, fet que afavoreix el control

PROTAGONISTES Per què creu que el pàdel ha arrelat tant a Sant Cugat?

Tony Navarro Responsable de la secció de pàdel i tennis del Junior FC El pàdel ha facilitat les relacions entre jugadors i, sobretot, entre jugadores.

Hi poden jugar tots els sectors de la població, sigui quina sigui l’edat i la condició física. L’èxit del pàdel ha coincidit en un moment de debilitat del tennis.

Siscu Violeta Responsable de la secció de pàdel del CE Valldoreix El pàdel ja no és una moda. És un esport molt social i divertit. Abans, molts dels clubs privats eren de tennis, i ara això ha canviat. A Sant Cugat fa sis o set anys que es juga a pàdel. Els socis nous dels clubs volen jugar a pàdel, més que a tennis.

Juan Alday Responsable de la secció de pàdel del CTN Sant Cugat A Sant Cugat, el pàdel és un èxit segur perquè és un esport social, un punt de trobada i de relacions socials.

En els últims tres anys ha agafat una embranzida molt forta i cada vegada va a més. Tothom pot jugar a pàdel. És un esport que seguirà creixent, segur.

Toño Soler Responsable de la secció de pàdel del Set Ball Tennis El pàdel és un esport molt social, sobretot a Sant Cugat, on hi ha una vida social molt intensa, més que en d’altres llocs com, per exemple, Barcelona. És una disciplina esportiva que es juga a l’aire lliure i que es consolida amb el dia a dia.

A Fons 21

Diari de Sant Cugat Divendres, 25 de gener del 2013

ENTREVISTA Marta Marrero, jugadora de pàdel i exjugadora de tennis professional el responsable de la secció de pàdel del club. A més, el CTN Sant Cugat ja el coneixia de la meva època de tennista. És un club molt agradable i té un entorn idíl·lic. M’han ajudat molt deixant que entreni aquí i els estic molt agraïda. Estic al costat de casa.

Quin moment viu ara mateix el pàdel?

A Espanya continua creixent i la gent aposta pel pàdel ja com a negoci. És un boom.

La gent s’enganxa de seguida. A Espanya encara està en període de creixement. El pàdel té molta sortida, però falta apostar més per aquest esport.

EQUIPAMENT La pala. Està composta per dues parts: el puny i el cap.

La pilota. La pilota haurà de ser una esfera de goma amb una superfície exterior uniforme de color blanc o groc.

2 3

“El pàdel té sortida, però falta apostar més per aquest esport” És la seva segona temporada com a professional. Quins objectius es fixa?

El balanç del meu primer any va ser positiu.

Poc a poc em trobo millor a la pista i aquest any 2013 l’afronto amb més confiança.

Estic entrenant de manera molt dura i estic molt il·lusionada per començar a entrenar amb la meva nova parella d’aquest any, Nela Brito. Crec que farem bons resultats...

Es fixa algun objectiu en concret?

Sóc molt caparruda i molt exigent amb mi mateixa. Encara estic en una fase d’aprenentatge i el meu principal objectiu és anar millorant dia a dia i agafar confiança amb el meu joc. A llarg termini vull intentar arri-

bar el més lluny possible. Si d’aquí a un any o un any i mig puc estar entre les millors, seria ideal.

Es dedica exclusivament al pàdel?

Estic estudiant tercer de Turisme i ho compagino amb les classes de pàdel que imparteixo a l’Ipadel Sabadell. A banda de tot això, entreno diàriament i també tinc, des de fa un any, una empresa d’organització d’esdeveniments esportius (principalment de pàdel), MM Eventos.

Perquè escull el CTN Sant Cugat per entrenar?

El Juan Alday és el meu entrenador i ell és

I a Sant Cugat?

Hi ha molta afició, com al CTN Sant Cugat o al Junior FC. El pàdel és una moda o acabarà consolidant-se com un esport important? És un esport que pot practicar tothom, fins i tot aquells que no han fet mai esport. És un esport molt accessible. No crec que passi de moda.

Vostè que ha jugat a tennis i ara ho fa a pàdel, què tenen en comú aquests dos esports?

El pàdel és un joc de tenir més paciència i treballar cada punt. El tennis, sobretot en els últims anys, s’ha convertit en un esport molt agressiu i físic en què la potència prima i la condició física és molt important.

Als que comencen, quin consell els donaria?

Que ho facin poc a poc i que ho facin amb una bona base, amb classes. És molt important. El que té el pàdel és que el segon dia que entres en una pista ja et creus que en saps molt. La gent s’ho passa bé de seguida i l’evolució, si ets constant i practiques, es nota. A la llarga, un s’ho passa millor perquè nota que evoluciona més ràpidament. //

El calendari de proves de pàdel del 2013 Ivan Corretja Fundador i primer president de la Federació Catalana de Pàdel El pàdel és un esport ‘amateur’. El pàdel i l’èxit del pàdel està en el pàdel ‘amateur’. No crec que mai veiem un Roland Garros de pàdel. És l’esport que practico amb els meus amics.

Passem una bona estona i ens serveix per competir a la nostra manera.

Set Ball Tennis. Torneig Interclubs Vallès i Torneig Open, a l’estiu.

Junior FC. Circuit Català de Menors (Gran Slam), del 16 al 18 de març; Circuit Català de Pàdel (Or), del 18 al 24 de març; Prova del Circuit Padelcat; 3r Torneig Benèfic de Pàdel Fundació Petit Món i Open Ciutat de Sant Cugat, Torneig de Pàdel Ajudem Els Altres.

ZEM Jaume Tubau. Torneig Open de Primavera, Tardor, Hivern i de Festa Major.

Club Esportiu Valldoreix. Circuit Català (Gran Slam), del 21 al 28 d’abril; Open Ciutat de Sant Cugat (maig o juny), i prova del Circuit Padelcat (setembre o octubre).

CTN Sant Cugat. Circuit Català (Bronze), del 8 al 14 d’octubre; Open Ciutat de Sant Cugat, prova del Circuit Padelcat; Torneig La Carpa Sant Cugat; Torneig Play&Help, i segon Torneig Solidari Interclubs Oncolliga.

24 A Fons Urbanisme

Diari de Sant Cugat Divendres, 1 de febrer del 2013

Medi ambient La batalla entre l’Ajuntament i els propietaris de la falda de Collserola

Protegir Torre Negra: la història d’un litigi Litigis Des de fa 15 anys, l’Ajuntament i Núñez i Navarro mantenen diverses pugnes judicials sobre l’existència de drets d’edificació en una zona inclosa ja al Parc Natural de Collserola.

Diàleg Les converses entre propietaris i consistori estan congelades, però ambdues parts estan disposades a acordar solucions

La zona a presevar

SC Trade Center

La voluntat de la ciutadania i dels polítics local ha estat la de no edificar en uns terrenys que ara formen part del Parc Natural de Collserola #FOnt: redacció

Hípica Can Caldés

Ajuntament Pi d’en Xandri Esade Creàpolis Escola Avenç

Club Natació Sant Cugat

Hípica Severino

Urbanitzacions ja existents

Masia de la Torre Negra

Parc Natural de Collserola

A Fons 25

Diari de Sant Cugat Divendres, 1 de febrer del 2013

L

a protecció de Torre Negra ha fet córrer rius de tinta.

Una dècada i mitja més tard que comencés la pugna entre propietaris i l’Ajuntament, la resolució del cas no està ni molt menys clara. Explicar punt per punt cada episodi d’aquest trencaclosques judicial, urbanístic i ecològic donaria per fer un llibre així que, atesa la complexitat del cas, és necessari fer unes pinzellades històriques per veure d’on venim, què ha passat pel camí i quines conseqüències pot tenir la resolució d’aquest conflicte per a les diferents parts implicades.

Edificar en zona protegida Com tants problemes urbanístics de Sant Cugat, l’arrel del conflicte neix amb el Pla general metropolità del 1976. Aquell document que dibuixava com havia de créixer la ciutat marcava les 170 hectàrees de Torre Negra com una zona urbanitzable no programada. És a dir, en el moment en què se’n programés la urbanització, es podria començar a edificar. Amb aquesta expectativa, l’empresa immo-

biliària Núñez i Navarro va comprar l’any 1985 el 56% dels terrenys.

Una dècada més tard, quan encara no s’havia programat l’urbanisme, un moviment ciutadà que va ser acollit per la unanimitat dels grups polítics va fer que s’accelerés l’inici dels tràmits per preservar la zona. L’atac al Pi d’en Xandri, símbol ecològic d’aquest espai, va revolucionar la defensa de la preservació fins al punt de provocar la manifestació més multitudinària que es recorda a Sant Cugat.

Paral·lelament, Núñez i Navarro i els altres propietaris de l’indret van instar l’Ajuntament (amb un pla sota el braç) que donés llum verda a la construcció de 2.800 habitatges. Aquest projecte significava l’edificació de gairebé el 17% de Torre Negra, just al costat de la llavors recent ampliació urbanística de la zona de Torre Blanca.

Batalla legal Construir o preservar? La pugna estava servida i els departament jurídics de l’Ajuntament i Núñez i Navarro han treballat moltes hores durant molts anys per presentar recursos,

La proposta dels propietaris L’Ajuntament ha rebut històricament dues propostes per urbanitzar la zona. La primera (gràfic) plantejava preservar el 71% dels terrenys. #FONT: Núñez i Navarro

Joan Ramon Armadàs

Artur Ribera

redaccio@diaridesantcugat.cat @jrarmadas

redaccio@diaridesantcugat.cat @arctur

XIFRES

170 hectàrees són les que formen l’espai de Torre Negra dins el Parc Natural de Collserola

56% dels terrenys pertanyen a l’empresa constructora Núñez i Navarro des de 1985

apel·lacions i impugnacions fins a un punt en què la guerra té tants fronts actius que es fa difícil de seguir.

Enmig d’aquesta tempesta de litigis també hi ha els anomenats petits propietaris que tenen pastilles de terreny menors a la porció de Núñez i Navarro. Aquests han estat històricament els més interessats d’arribar a un acord que frenés aquest tsunami de plets i que deixés Ajuntament i propietaris contents. De fet, fa uns 6 anys es va estar a punt d’arribar a un pacte traslladant l’edificabilitat a l’àrea on hi ha la fàbrica de la farmacèutica Boehringer però, finalment, les esperances es van truncar.

Un d’aquests propietaris és l’historiador Domènec Miquel, que té clar que la tossuderia política ha estat el que ha impedit que aquest tema quedés aparcat fa anys. “Totes les sentències ens estan donant la raó, cosa que demostra que en el moment en què es podia edificar no se’ns va deixar”. Tant ell com el principal propietari mantenen la porta oberta a negociar amb l’Ajuntament. De fet, l’alcaldessa de Sant Cugat, Mercè Conesa, assegura

Zones residencials projectades (17%) Habitatges i equipaments ja existents (7%) Carreteres i vials (4%) Límit de Torre Negra

26 A Fons Urbanisme

que se’ls va oferir traslladar d’edificabilitat a altres llocs amb una proporció d’1 metre quadrat de sostre en altres punts de la ciutat per cada 30 metres quadrats de sòl. Aquesta proporció s’ha fet servir en altres conflictes i ha estat acceptada per alguns propietaris, fins i tot, a Torre Negra.

De fet Conesa recorda que protegir Torre Negra no és gratuït per la ciutat i ha calculat que (litigis a part) la preservació de l’espai ha costat l’equivalent a 5 milions d’euros. Malgrat tot, l’equip de govern continua amb la seva aposta ferma de no edificar res a Torre Negra i més encara ara que està inclòs dins el Parc Natural de Collserola. “La ciutat va establir el creixement cap a les autopistes i no cap al bosc”, manté Conesa, que com a regidora d’Urbanisme va ser qui va viure aquest conflicte molt de prop.

regut el canvi de planejament en virtut del qual Sant Cugat declara la zona com a no urbanitzable. I per altra banda, s’ha impugnat la decisió d’incloure Torre Negra dins el Parc Natural de Collserola. És a dir, ara per ara ningú pot assegurar cap a quin costat es decantarà la balança ni quants anys més pot allargar-se aquest conflicte.

L’advocat de Núñez i Navarro, Rafael Jiménez, corrobora que la cosa va per llarg i té confiança que tard o d’hora es reconeixen els drets dels propietaris. “Portem des del 98 amb litigis i esgotarem totes les vies per demostrar que tenim raó”.

Responsabilitats personals

Per molts anys que duri aquest serial, no estem a tocar del final. Ara mateix hi ha pendent de resolució el recurs interposat al Tribunal Suprem sobre el primer Programa d’Actuació Urbanística (PAU) i al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya sobre un segon PAU. A part d’això, també està recor-

Des de l’associació de petits propietaris de Torre Negra, el seu portaveu, Pere Feliu, afirma que al llarg del 2013 el conflicte pujarà un grau i passarà del terreny administratiu al personal. “Seguirem fins al final i demandarem responsabilitats. És el moment de mirar si hi ha hagut prevaricació en algunes actuacions”. Si hem de fer cas a aquest advertiment, no seria estrany que durant el 2013 veiéssim alguna querella contra els alcaldes Joan Aymerich, Lluís Recoder o Mercè Conesa. //

XIFRES

LA FRASE

2.800 habitatges

“Si Lluís Recoder hagués tingut més mà esquerra, el problema de Torre Negra estaria ja solucionat”

Els litigis que vindran

és el que van plantejar de construir a la zona de Torre Negra els propietaris dels terrenys

Domènec Miquel Propietari de part dels terrenys

Diari de Sant Cugat Divendres, 1 de febrer del 2013

CARA A CARA

Què fer amb Torre Negra?

“La ciutadania té el dret a “No som especuladors, escollir davant els som propietaris que tenen unes expectatives” interessos econòmics”

E

l PGM del 1976 dibuixa Torre Negra com a zona edificable. El municipi va endarrerir els projectes que els propietaris van presentar en una carrera contrarellotge per intentar preservar la zona, sense tenir en compte els drets dels propietaris. La realitat és que els tribunals ens donen la raó: avui segueix sent zona edificable no programada. És cert que ningú pot dir al municipi quin desenvolupament urbanístic ha de tenir, però ha de respectar els drets i si pretenia deixar la zona fora del planejament, s’havia de traslladar la seva edificabilitat a altres parts de la ciutat. S’han pres moltes decisions no ajustades a dret i, fins i tot, s’aprecia mala fe per part de l’Administració. No som especuladors, som propietaris que tenen unes expectatives i que per una mala planificació municipal s’ha pretès ignorar. Hem buscat solucions que fossin bones per a totes les parts: edificació d’un petit percentatge (16%), permutes amb terreny municipal, canvis per finques d’altres municipis. Però no se’ns escolta.

Arriba ja el moment de demanar responsabilitats individuals. //

Cronologia dels fets més rellevants del cas Torre Negra Sòl urbanitzable no programat

Núñez i Navarro compra gran part dels terrenys

Juliol 1976. S’aprova el Pla general metropolità (PGM) de Barcelona. L’àmbit de Torre Negra queda definit com a sòl urbanitzable no programat. Això vol dir que és un zona susceptible de ser edificada sempre que es continuïn els tràmits urbanístics que defineixin com 1985. A través de l’empresa s’ha de desenvolupar. En altres paraules, Mont S. A., el grup immobiliari Núñez i que es programi.

Navarro compra 165 hectàrees de Torre Negra, un 56% del total.

Lluís Llerena Plataforma en Defensa de Torre Negra

Pere Feliu Propietari de part dels terrenys de Torre Negra

Atac al Pi d’en Xandri i manifestació ciutadana 2 de febrer 1997. De matinada algú (la identitat del qual mai s’ha sabut) va intentar tallar l’emblemàtic pi amb una motoserra. La reacció de la ciutadania va ser immediata i es va organitzar la manifestació més massiva que es recorda a Sant Cugat per denunciar els fets i reclamar la protecció integral de la zona. Unes 4.000 persones van recórrer els carrers de la ciutat per mostrar la seva indignació.

L

a Torre Negra és l’últim gran espai agrícola i forestal no urbanitzat a Sant Cugat. Segons l’Estudi de Mesures Addicionals de Protecció de la Serra de Collserola, fet per la Generalitat, i que va servir de base per a la declaració del Parc Natural, “les àrees agrícoles tenen un elevat interès pel parc, ja que es troben en minoria a la serra i són un recurs tròfic essencial per als ocells granívors i altres espècies. La seva conservació esdevé de gran importància per tal de mantenir i potenciar la biodiversitat del parc.” L’estudi proposa la recuperació de l’activitat agrícola i del conjunt d’espais oberts de Collserola. Per altra banda, la Torre Negra és un espai amb un ús social intens que reporta qualitat de vida, un espai molt estimat i reivindicat des de fa temps. La ciutadania té el dret a escollir, davant els interessos econòmics, com vol que sigui el seu municipi. I la ciutadania s’ha pronunciat de manera democràtica, clara i continuada: l’objectiu de la conservació està als programes de tots els partits polítics, als documents de l’Agenda 21, als manifestos firmats per milers de ciutadans, al projecte de Parc Natural. //

A Fons 27

Diari de Sant Cugat Divendres, 1 de febrer del 2013

en imatges La fauna autòctona de la falda de Collserola

Espais residencials i equipaments ja construïts dins el Parc Rural de la Torre Negra

1 1

2

2 3

3

1 El toixó, un dels animals més emblemàtics de la zona és la mascota oficial de Torre Negra. 2 Els eriçons es troben en abundància a Torre Negra i altres punts de la ciutat. 3 El mussol banyut, un dels animals més curiosos d’aquest indret.

4

5

6

1 L’Escola Avenç és un centre docent amb més de 500 alumnes. 2 L’Hípica de Can Caldés té 7 pistes en 15 hectàrees de terreny, una clínica veterinària i un aparcament amb una capacitat per a 240 vehicles. 3 El carrer de la Font del Rei és un dels espais ja urbanitzats dins l’àmbit de la Torre Negra. 4 La rambla de Can Bel és també una de les zones

7

habitades. 5 L’Hípica Severino té 45 estables i sis pàdocs que s’ampliaran fins a 10. 6 El Club Natació Sant Cugat té 2.600 socis que gaudeixen de piscina i pistes de tennis i pàdel.

7 La masia de la Torre Negra, amb orígens que es remunten al segle xii, és la construcció que dóna nom a tot aquest indret. #ARTUR RIBERA I CEDIDES

L’Ajuntament decideix protegir Torre Negra

Comença la batalla judicial L’Ajuntament és veu amb els propietaris obligat a rectificar

28 d’abril 1998. El Ple, amb l’acord de tots els partits i 10.000 signatures de ciutadans al darrere, inicia els tràmits per preservar la zona de Torre Negra a través d’una modificació del Pla general metropolità. El mateix dia, la filial de Núñez i Navarro Mont S. A. presenta un escrit anunciant el propòsit ferm de presentar un Pograma d’actuació urbanística (PAU) per edificar a la zona.

Octubre 1998. Amb la denegació del Programa d’actuació urbanística (PAU) presentat per Núñez i Navarro per urbanitzar la zona es va donar el tret de sortida a una cadena de litigis que continua i que no està previst que acabi aviat. La constructora també porta a la justícia les diverses modificacions del PGM per declarar la zona com a no urbanitzable.

2002 - 2008. Tant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya com el Tribunal Suprem forcen l’Ajuntament en diferents sentències a argumentar la negativa a tramitar els PAU dels propietaris i a modificar de nou el PGM per dibuixar la ronda Sud. També especifiquen que Torre Negra pot ser declarat zona agrícola però no d’especial protecció.

28 A Fons Urbanisme

Diari de Sant Cugat Divendres, 1 de febrer del 2013

ENTREVISTA Rafael Jiménez, advocat de Núñez i Navarro

ENTREVISTA Mercè Conesa, alcaldessa de Sant Cugat

“Els tribunals diuen que l’Ajuntament ha actuat amb mala fe i temeritat”

“No podem descartar negociar, però mai per construir a la zona de Torre Negra”

A què aspira ara Núñez i Navarro?

Que se’ns reconeguin els nostres drets.

Per què políticament es decideix no urbanitzar Torre Negra?

Hi havia una important demanda social al voltant de la protecció de la zona. L’any 1998, amb un acord polític de totes les forces, es decideix al ple la no programació d’aquest sòl. Quan s’arriba a aquest acord, la propietat no havia fet cap pas per fer efectius els seus drets. Primer va ser l’Ajuntament qui va declarar la voluntat de no urbanitzar-ho.

Vol dir edificar a Torre Negra?

Són els drets que ens dóna el PGM. Una vegada els tinguem reconeguts, ja veurem què farem.

Estarien satisfets si se’ls deixés edificar en altres zones de la ciutat? És un escenari que es pot contemplar.

Nosaltres ens dediquem a construir i a crear riquesa i feina. Si l’Ajuntament hagués volgut, ja tindria Torre Negra. Només calia reconèixer els drets com s’ha fet amb propietaris d’altres zones. Senzillament, transferir els aprofitaments a altres àmbits de la ciutat.

Per què creuen que l’Ajuntament no cedeix?

No ho sabem, però sí constatem que mentre s’ha protegit Torre Negra, s’han construït 14.000 habitatges. Sempre han dit que és un indret absolutament diferent a la resta, que hi havia ocellets i no sé quantes coses... Això, els tribunals han dit que no és veritat.

En què els ha donat la raó la justícia?

En el fet que s’han de tramitar els programes d’actuació urbanística (PAU) i que la modificació del PGM per declarar que Torre Negra és una zona d’especial protecció és nul·la. Els tribunals també han imposat

les costes judicials a l’Ajuntament i diu que ha actuat amb temeritat i mala fe.

Que Collserola sigui ara un Parc Natural no canvia res?

Quan et donen la raó en un procediment, els tribunals sempre diuen que ens hem de posar al moment inicial. O sigui, no seria aplicable.

Qui va intentar tallar el Pi d’en Xandri?

No en tinc ni idea. El que sí que et puc garantir és que el grup Núñez i Navarro no va ser. És un delicte i també és un delicte no denunciar-ho si es té coneixement.

Quan acabarà tot això?

Portem des del 98 amb litigis i esgotarem totes les vies per demostrar que tenim raó.

Queden encara moltes sentències.

Vostès impugnen tot el que fa l’Ajuntament urbanísticament?

Impugnem aquelles actuacions urbanístiques que creiem que no s’ajusten a la legalitat. I s’ha de dir que en la majoria de casos ens han de donar la raó. //

Però sí que volien edificar...

La primera intenció eren 3.000 habitatges.

Per què, segons vostès, no s’ha de compensar els propietaris?

Perquè primer vam fer l’acord municipal i després la propietat tramita el Programa d’actuació urbanística (PAU). El dret d’edificar no va existir mai.

Per què Coll Favà, sí, i Torre Negra, no?

El municipi ha de donar motius objectivables que en aquest cas són la preservació d’una riera i la flora i la fauna de l’entorn de la falda de Collserola.

Què no ha fet bé l’Ajuntament?

El primer és no haver arribat a un acord que hagués estat el millor per la ciutat.

Després no es van denegar expressament els PAU, de manera que se’ns va obligar a tramitar-los. Vam haver de motivar la denegació de dos PAU molt més tard amb

molts contenciosos encreuats.

Què canvia que Collserola sigui Parc Natural amb Torre Negra dins?

Que qualifica l’espai com a zona d’especial protecció..

Qui va intentar tallar el Pi d’en Xandri?

Jo no ho sé. No en tinc ni idea. El que sé és que en aquell moment jo em vaig manifestar per la preservació de la zona.

Es pot arribar a un acord encara? És molt difícil perquè ara gairebé no queda espai a la ciutat. Malgrat això, no ho podem descartar. Això sí, mai es negociaria construir a Torre Negra.

Hi ha un pla B per si es perden els judicis?

Seria molt sorprenent que es reconeguessin uns drets edificatoris que no hi han estat mai. Seria el primer cas. Tot eren expectatives de dret. Ara bé, Sant Cugat té encara reserves de sòl i hi ha sectors no programats que, atès el cas, es podrien programar . //

Cronologia dels fets més rellevants del cas Torre Negra Collserola Parc Natural amb Torre Negra inclòs

El dibuix de la ronda Sud trenca el consens polític

La Generalitat avala la protecció de la zona

19 octubre de 2010. Aquest dia es fa públic l’acord de la Generalitat que declara que Collserola és un Parc Natural.

La zona de Torre Negra queda inclosa dins la delimitació del nou espai. Aquesta figura legal reforça la protecció contra la urbanització i eleva a categoria de delicte qualsevol conducta il·lícita o infracció administrativa que vagi en contra del parc.

Maig 2012. La modificació puntual del PGM per declarar la zona sòl no urbanitzable implicava haver de dibuixar un traçat per l’anomenada ronda Sud. A l’oposició del govern municipal de CiU no els va agradar que aquest dibuix passés per sobre del torrent de Llaceres, fet que en va provocar l’abstenció. Malgrat això, el punt es va aprovar.

Juliol 2012. La Comissió d’Urbanisme de l’àmbit metropolità de Barcelona va aprovar la modificació del Pla general metropolità a l’àmbit de Torre Negra.

Aquesta modificació canvia definitivament la classificació del sector de la condició de sòl urbanitzable no programat que passa a ser sòl no urbanitzable.

Diari de Sant Cugat Divendres, 1 de febrer del 2013

20 anys reivindicant la protecció de Torre Negra

A Fons 29

Història Des de principis dels 90, gran part de la societat civil santcugatenca es va mobilitzar per demanar que no s’urbanitzés aquest entorn natural

Manifest contra la urbanització de Torre Negra

Marc Moliner, membre del Grup de Natura del CMSC, presentant l’abril del 1994 el primer manifest en defensa del sector #Josep M. VALLÈS

Mural contra l’atemptat al Pi d’en Xandri

Al vespre del 4 de febrer del 1997 va tenir lloc a la plaça de Barcelona una protesta ciutadana i un homenatge artístic #ARXIU/DSC

4.000 sanctugatencs units per la preservació de Torre Negra i rodalia

El 16 de març del 1997 passarà a la història com la mobilització més nombrosa des de la instauració de la democràcia. 81 entitats, tots els diferents partits polítics i milers de santcugatencs van escoltar la convocatòria de la Plataforma Cívica en defensa de Torre Negra i rodalia.

La marxa es va iniciar al centre de la ciutat i va acabar davant del Pi d’en Xandri #X. LARROSA

Ecologistes versus propietat a l’Ajuntament

La trobada de gener del 1999 va ser, molt probablement, l’única entre Kristian Herbolzheimer i Josep Lluís Nuñez #X. LARROSA

32 A Fons Nova programació

Diari de Sant Cugat Divendres, 8 de febrer del 2013

S’aixeca el teló... Els artistes presenten la temporada

Els espectacles al descobert Entrevistes amb nou dels protagonistes de les obres que es podran veure a l’escenari de la sala santcugatenca des d’aquest divendres i fins a finals de maig.

Propostes Tota la programació perquè no et perdis res de teatre, dansa, música...

Teatre-Auditori A Fons 33

Diari de Sant Cugat Divendres, 8 de febrer del 2013

’El nom’ És la proposta teatral que tancarà la temporada sota la direcció de Joel Joan #CEDIDA

E

l Teatre-Auditori de Sant Cugat puja de nou el teló aquest divendres, 8 de febrer. Ho farà a les 21 hores, amb Cyrano de Bergerac, la primera proposta teatral d’aquesta nova temporada, que presenta un total de 27 espectacles, amb 31 funcions, des d’ara i fins al 24 de maig, quan El nom clourà la temporada.

Hi ha espectacles per a tots els gustos: 9 obres de teatre, 5 espectacles familiars, 3 concerts de música clàssica i 3 òperes, 4 concerts, 2 espectacles de dansa i 1 de teatre d’humor.

Teatre Com destacàvem, la temporada comença amb teatre. Sota la direcció d’Oriol Broggi, Pere Arquillué es convertirà aquest 8 de febrer en

Cinta Caballé

Artur Ribera

redaccio@diaridesantcugat.cat @CintaCC

redaccio@diaridesantcugat.cat @arctur

Cyrano de Bergerac. El dissabte 16 de febrer, i amb dos funcions, arriba el torn de No et vesteixis per sopar, a les 19 i a les 22 hores. Tancarà el febrer teatral Poder absoluto, de Roger Peña, el 22 de febrer a les 21 hores. Dubte és la primera proposta del mes de març, el dia 1 a les 21 hores, amb Ramon Madaula, i set dies després, el dia 8 a la mateixa hora, una comèdia sobre els límits (o falta de límits) de l’ésser humà amb la companyia T de Teatre i Aventura! El 27 de març, una proposta diferent, Big Berberecho, amb Jordi Oriol i Oriol Vila transformats en autors, directors i actors d’un espectacle “fet per jugar a imaginar”, com confessava Oriol Vila durant la presentació amb artistes que es va celebrar el 28 de gener al Teatre-Auditori.

Ja al mes d’abril, Ramon Madaula repetirà a l’escenari santcugatenc, aquest cop per presentar Oleanna, de David Mamet. I el dia 13, l’esperada La dona vinguda del futur. Un experiment de Marc Rossich i Guille Milkyway protagonitzat per Beth Rodergas. El teatre també tancarà la temporada, el 24 de maig, amb El nom i Joel Joan i Lluís Villanueva a l’escenari, entre altres artistes de l’escena catalana.

Uaal·la!

No hi falten les propostes per gaudir en família. El primer, El petit Dalí el 17 de febrer a les 12 hores. El 24 de febrer, amb tres funcions a les 10.30, 12 i 16.30 hores, un espectacle nou, el Concerts per a nadons, i el 17 de març, una sessió de circ amb l’Ateneu Popular 9 Barris i l’espectacle Maravillas. Una altra aposta familiar i carregada de màgia és La asombrosa historia de Mr. Snow, que convidarà a conèixer un dels grans mags de la història amb Antonio Díaz el 28 d’abril a les 12.30 hores. El darrer espectacle familiar de la temporada és una producció del Petit Liceu, La Ventafocs, els dies 11 i 12 de maig a les 12 hores, i que es representarà també entre setmana al Teatre-Auditori per a les escoles.

Per als més joves, el Teatre-Audi-

tori proposa l’espectacle d’humor de David Guapo, #quenonosfrunjanlafiesta, el 4 de maig a les 21 hores.

Música Amb música podem distingir dos grans grups, els concerts i la música clàssica. Pel que fa a aquesta darrera, el 15 de febrer arriben Les quatre estacions de Vivaldi, amb l’ONCA acompanyada per tres solistes santcugatencs. El 20 d’abril, un concert molt especial de piano amb Cristina Casale i The Classical & Jazz Concert, i la darrera proposta, el Concert de Sant Jordi, amb l’Orquestra Simfònica Sant Cugat, el 21 d’abril a les 19 hores. Tampoc hi faltarà l’òpera, amb Nabucco el 15 de març; L’Òpera des del Cor, amb el Cor del Gran Teatre del Liceu, el 19 d’abril, i La Traviata, el divendres 3 de maig.

Per continuar amb la música, s’han previst quatre concerts d’alt nivell adaptats a tots els gustos. El primer, aquest dissabte, 9 de febrer, amb Andrea Motis – Joan Chamorro Group & Quartet Ressonància. Ja al mes de març, el dia 9, serà el torn de Sílvia Pérez Cruz, que torna després d’actuar a Sant Cugat pel quinzè aniversari del Teatre-Auditori. I el següent, David Bustamante, el 23 de març. Tanca el cicle de concerts, Ana Belén, presentant l’espectacle A los hombres que amé el 23 de maig.

Dansa La Compañía Nacional de Danza torna a Sant Cugat el 18 i 19 de maig, amb dues funcions per estrenar a Catalunya Romeu i Julieta. Abans, però, passarà per la sala CobosMika presentant Tango 4cames, 2cossos, 1cor. Un espectacle innovador que es podrà gaudir el 26 d’abril a les 21 hores.

Que parlin els artistes...

En les pàgines que segueixen trobareu un recull d’entrevistes als protagonistes de la nova temporada del Teatre-Auditori. Directors, actors i autors us expliquen, en primera persona, que és el que podrem veure durant aquests mesos a la sala santcugatenca. //

34 A Fons Nova programació

Diari de Sant Cugat Divendres, 8 de febrer del 2013

ENTREVISTA Cristina Casale, pianista

“És un concert rodó que trenca amb els estereotips clàssics”

ENTREVISTA tre, es relacionin entre ells i gaudeixin d’un espai diferent sense sortir de l’espai. Crec que oferirem un concert, al meu parer, rodó.

Què li permet aquest format?

Aquesta proximitat amb el públic ve inspirada en la idea de tornar al segle xix quan es feien els concerts a salons, i aleshores, el públic no només escolta, sinó que també gaudeix de la perspectiva de l’intèrpret. En aquest concert el que vull és que realment hi hagi contacte amb el públic, comunicació amb l’intèrpret, i aquest tast general també per a qui vulgui animar-se a conèixer el programa pianístic més habitual, sobretot a la primera part, i gaudir-lo.

Ha estat apartada una temporada dels escenaris, i ara arriba el retorn.

Com ho encara?

M’he dedicat uns anys a la maternitat. Visc a Sant Cugat, que és una ciutat ben familiar i, com a tal, jo també compleixo amb la mitjana. Tinc tres fills, i m’he dedicat a ells prop de 7 anys, i ara començo a equilibrar la balança afegint-hi una mica d’activitat professional. La tornada als escenaris puc resumir-la amb felicitat, aquesta és la veritat. M’hi sento molt còmoda, m’hi sento molt a gust, i també, després d’aquests set anys d’experiència amb la família i tot el que engloba el fet de tenir fills m’ha portat a una maduresa que puc aplicar a les interpretacions i a les actuacions. Tinc ganes també de compartir-ho amb el meu públic.

La proximitat com a premissa. La gran pianista resident a Sant Cugat Cristina Casale torna als escenaris després d’uns anys dedicada a la vida familiar. Ho fa amb un concert diferent, escurçant les distàncies amb el públic.

Arriba a l’escenari santcugatenc amb un concert ben especial...

El concert que oferiré el 20 d’abril al Teatre-Auditori s’anomena The classical & jazz concert, i és un concert diferent quant a proximitat perquè el public estarà a dins de l’escenari, el qual té un espai acústic fantàstic ja que és molt gran i permet un aforament d’unes 200 persones. Això fa possible que el públic estigui al voltant del piano.

El nom del concert ja ens el presenta. Què hi descobrirem? És diu The classical & jazz concert perquè té dues parts diferenciades. A la pri-

mera interpretaré les peces més importants del repertori clàssic, tot i que me’n deixaré moltes altres... però la intenció és fer-ne un tast. Després farem una pausa una mica més llarga de les que es fan habitualment, ja que la segona part té un estil que contrasta molt amb la primera. És la part del jazz concert, en la qual interpreto autors amb influències jazzístiques i també d’altres ritmes contemporanis. Aquesta segona part és la més nova per a mi també, encara que m’agrada molt anar investigant en diferents àmbits. A més, aprofitant la pausa, s’oferirà un càtering perquè la gent faci una bona pausa entre un estil i l’al-

Havia actuat abans a Sant Cugat?

No he actuat mai al Teatre-Auditori, però fa un parell d’anys vaig fer un enregistrament amb un director de cinema, Ricard Roselló, i vam utilitzar per la imatge i per l’acústica l’auditori de Sant Cugat per elaborar aquests vídeos que estan a YouTube i a la meva pàgina web. D’aquesta manera actualitzava aquest currículum que va quedar una mica paralitzat per qüestions familiars.

Què diria a la gent perquè no es perdi aquest concert?

Si vol gaudir d’un concert diferent, si vol tastar com trenquem una mica el format de concert clàssic i gaudim tots – públic i intèrpret– d’una bona vetllada musical, els animo que vinguin, que s’ho passaran molt bé. // C. Caballé

Gerard Claret ‘Les quatre estacions de Vivaldi’

“Les famoses ‘Quatre estacions’ no s’han fet mai al Teatre-Auditori” Com a santcugatenc, què vol dir tocar al Teatre-Auditori?

Per l’orquestra Nacional Clàssica d’Andorra, l’Auditori de Sant Cugat és la nostra segona casa darrere de l’Auditori Nacional d’Andorra. Per nosaltres és un goig poder venir aquí perquè ens sentim com a casa i l’Auditori sempre ens fa propostes molt interessants i de gèneres molt diversos.

Què veurem damunt de l’escenari? És un programa clàssic en què a la primera part farem les famoses Quatres estacions de Vivaldi però que a l’Auditori no s’han fet mai, per tant, ja era hora que les poguéssim tocar. A més, és una peça que a la gent li agrada encara que l’hagi escoltat moltes vegades. A la segona part tenim l’orgull de poder comptar amb joves solistes de Sant Cugat. És un viatge musical de 150 anys on recorrerem des de la música de finals del segle xvii amb el barroc de Vivaldi, passarem pel classicisme de Mozart i acabarem amb l’inici del romanticisme amb obres de Schubert.

Com descriu el públic santcugatenc?

A Sant Cugat comptem amb un públic que té una actitud molt positiva i des de l’escenari és possible captar aquest feedback amb els espectadors, la majoria dels quals són persones conegudes.

D’altra banda, tocar a casa també és una responsabilitat més gran que tocar a llocs on ningú et coneix, per tant, tot un repte que haurem de superar. // A. Mira

Diari de Sant Cugat Divendres, 8 de febrer del 2013

Teatre-Auditori A Fons 35

36 A Fons Nova programació

ENTREVISTA Mamen Duch, actriu de la cia. T de Teatre

Diari de Sant Cugat Divendres, 8 de febrer del 2013

ENTREVISTA António Díaz, mag Què el fa atractiu a tots els públics?

Dura poc més d’una hora i s’adreça a tota la família, perquè la màgia que fem té un estil força pop, la música que s’escolta és molt indie, i l’ambient que es crea és molt proper i s’allunya de l’estereotip del mag seriós amb frac. És un espectacle molt distès i molt jove.

Repartiment de luxe T de Teatre torna a Sant Cugat després de ‘Delicades’

“Està molt bé riure: el món no s’acaba!”

Què ens proposa T de Teatre amb ‘Aventura!’?

Veureu comèdia. Una comèdia irònica, amarga i molt actual, perquè està situada al moment de la crisi. El que passa és que ens plantegem la crisi des d’un punt de vista per riure’ns de nosaltres mateixos, de les pors que ens fan entrar perquè sembla que el món s’acabi, i no n’hi ha per tant.

Es presenta una història que podem veure al carrer, doncs...

Sí. Et trobes gent als bars i als carrers que es plantegen anar al camp, perquè les coses són més barates i allà es poden fer el seu hortet... doncs a l’obra hi ha un personatge que fa això. O pensen que se n’anirien a l’estranger, que aquí ja no hi ha ofertes de feina, els joves... i això està passant, i passa a l’obra. El buscar-se, el reinventar-se cap a una altra història, perquè sembla que s’acaba. La gent ho fa al carrer, i nosaltres a l’escenari. És un reflex d’aquesta època que estem vivint...

I quin és el missatge que voleu transmetre al públic?

El missatge és bastant dur, perquè el que s’explica una miqueta és fins on és capaç d’arribar l’ésser humà per aconseguir el que vol. No només per sortir d’un mal moment! Perquè, realment, no estan passant un mal moment: són sis socis que no estan passant un mal

moment, l’únic és que l’empresa els va una mica pitjor que abans, i abans que vagi molt malament, la por i l’angoixa els fa mobilitzar i els fa fer coses que realment, èticament i moralment, no són gaire bones.

Una obra ja estrenada. Quina reacció està tenint el públic?

La vam estrenar a Girona, al Festival Temporada Alta, després vam estar al Teatre Lliure, i ara estem de gira. La veritat és que la reacció és boníssima. Ha anat molt bé, la gent ha rigut molt, és molt sorprenent... perquè té un parell de girs l’obra (que no explicaré, evidentment, perquè és sorpresa), i també sorprèn d’alguna manera amb el que és T de Teatre, perquè nosaltres sempre fem obres més d’esquetxos, com vam fer amb Delicades, i aquesta és una obra amb un argument i un desenllaç, i això també és sorprenent. Som els mateixos personatges durant tota l’estona, que també és estrany per nosaltres.

Com animaria la gent a venir a veure l’obra?

Penso que han de venir, en primer lloc, perquè està molt bé riure, i perquè els farà pensar també. Els farà pensar que no cal estar tan angoixats i amb tantes pors, i que, realment, hi ha moltes més sortides. Tots podem trobar altres sortides. // C. Caballé

“És un espectacle de màgia i un homenatge” Què veurem a Sant Cugat?

Amb La asombrosa historia de Mr. Snow, veurem un espectacle bàsicament divertit. És un espectacle de màgia i tot un homenatge a qui ha estat per a mi el mag més gran de tots els temps, Mr. Snow. És un espectacle molt original.

Jove, fresc, però per a tots els públics.

Quins són els punts forts? És il·lusionisme, però també hi ha una història que crec que és un dels reclams de l’espectacle. A més, es veuen coses que el protagonista, Mr. Snow, va fer, com per exemple un rècord Guiness: el major nombre de trucs de màgia en menys temps (fem 100 trucs de màgia mentre dura una cançó). També es pot veure com un peix (un peix de veritat, eh?) llegeix la ment d’un espectador... És molt xulo! És lleig que jo ho digui, però és molt xulo!

Com animaria la gent a venir?

Els diria que s’ho passaran pipa! No els puc convidar, perquè han d’adquirir la seva entrada, però veuran un espectacle molt divertit. // C. Caballé

ENTREVISTA Lluís Villanueva, actor d’‘El nom’ ens toca molt, perquè parla de la família, parla dels amics, de les persones que formen part de la nostra vida... de qui som i qui volem ser. I tot això a partir d’una anècdota que és “quin nom li posaràs a la teva criatura quan neixi?”. Això és l’anècdota que dóna punt de partida a tota l’obra. Però també és veritat que al darrere d’aquesta anècdota hi ha un acte de sinceritat, és a dir, tu qui ets, què ensenyes a la vida, i què veiem els altres de tu. I a partir d’aquí, riurem molt.

“És una comèdia per riure, que ens fa molta falta” Què veurem a l’escenari santcugatenc?

Veurem el que jo penso que és una comèdia fantàstica per trama, per situacions, per escriptura i per estructura.

Que fa molt riure, vaja. I, a més a més, té tocs també que fan pensar i que fan rumiar, perquè és una comèdia que

Del repartiment, què en destaques?

Ha estat una feina molt fàcil. Està ben escrita, i això ja és molt. Molts dels que formem la companyia som amics, i això també facilita molt la feina. Ens ho passem molt bé, i això es nota. Com el Barça, fem pinya!

Una teràpia per riure, per què cal veure-la?

Sobretot per passar una bona estona, i també per riure molt que, a més, ens fa molta falta. La gent riu des del primer moment. // C. Caballé

Diari de Sant Cugat Divendres, 8 de febrer del 2013

Teatre-Auditori A Fons 37

ENTREVISTA José Luis Basso i Toni Pallès, ‘L’òpera des del Cor’, Cor del Gran Teatre del Liceu

“Apropar l’òpera amb el Cor i des del Cor del Gran Teatre del Liceu”

El Cor del Liceu torna a Sant Cugat després del l’èxit de ‘Grans Cors d’Òpera’ el passat mes de gener amb ple absolut Què veniu a mostrar a Sant Cugat?

T. P.: Aquesta nova proposta vol ampliar i completar la col·laboració que ja fa el Gran Teatre del Liceu amb el TeatreAuditori de Sant Cugat de manera habitual. És una relació que fa temps que dura i l’anem ampliant. Hi ha tres línies d’actuació: les que arriben amb el Petit Liceu, com Petruixka, que va tancar la passada temporada, el Concert d’Orquestra i Cor i L’òpera des del Cor, que és la propera, el 19 d’abril.

Què ofereix Sant Cugat al Liceu?

T. P.: Treballem plegats en la línia de fer arribar el Liceu a tothom. A més, Sant Cugat té unes infraestructures espectaculars que et permeten portar qualsevol representació, i el que és encara més important, la meravellosa acollida tant per part de les institucions com per part

del públic. Per això, per nosaltres, Sant Cugat és un lloc de primer ordre.

Què té d’especial el concert de ‘L’òpera des del Cor’?

J. L. B.: És una manera d’apropar l’òpera a la gent des del cor, amb el doble sentit d’aquesta paraula, és a dir, amb el cor de l’òpera (les veus que el configuren) i que arribi al cor de les persones.

Com s’arriba al cor des del cor?

J. L. B.: Farem un recorregut per tot el repertori operístic. En una primera part escoltarem des de simfonies de Mozart, obres del verisme italià, o el Bello Cante italià, tot amb molta participació de veus solistes del propi Cor del Liceu. La segona part ens proposa un repertori més lleuger. Hi podrem escoltar sarsuela i també una mica de repertori català. És un programa molt divertit i interessant per oferir al públic el cor d’un espectacle d’òpera. En teatre, el cor és el personatge que representa el col·lectiu popular i amb el qual el públic se sent identificat. // A. Mira

ENTREVISTA Peter Mika, director de la cia. CobosMika

“És la interpretació del tango, amb música en directe i dansa”

Dia Internacional de la Dansa. L’espectacles forma part dels actes per commemorar la diada Què és ‘Tango 4cames, 2cossos, 1cor’?

L’espectacle que presentarem és el tango. Una mescla de dansa contemporània amb la música en viu, amb el Quartet Gerió.

Què veurem a sobre l’escenari?

La música que s’utilitza en aquest espectacle és d’Astor Piazzolla, un músic molt conegut d’Argentina. És un representador de tango de nova generació, o de noves tendències, i com que és un compositor que ha portat el tango una mica més enllà del tango tradicional utilitzant els principis de la música de jazz i música simfònica clàssica, ens semblava una bona opció barrejar-ho amb dansa contemporània, que també és diferent. D’aquesta barreja d’aquests dos conceptes innovadors va sorgir aquest espectacle.

Un espectacle que ja ha girat...

L’espectacle fa quasi tres anys que l’estem girant, i ha tingut molt bona acollida per part del públic. Crec que és un espectacle que el públic el pot gaudir, sobretot perquè la música és preciosa. Són unes partitures inèdites, que la senyora de Piazzola va regalar als músics. Llavors hi ha alguna cosa nova que no es pot comprar en un disc, i la nostra aportació com a companyia de dansa va sorgir d’aquest desafiament de provar alguna cosa amb música en viu, perquè mai ho havíem fet abans, i veure si ho podíem portar a un nivell perquè el públic ho pugui gaudir.

Amb assaig obert inclòs...

Treballar amb música en viu requereix un tipus d’assaig específics, perquè cada vegada que ells toquen nosaltres ballem, i cada cop es fa d’una manera diferent. Els assajos ens serveixen per sincronitzar-nos amb l’emocionalitat del dia, que és un dels atractius de l’espectacle. Al públic li agrada gaudir d’aquest espectacle diferent, que trenca el prototip de dansa clàssica. // C. Caballé

38 A Fons Nova programació

Diari de Sant Cugat Divendres, 8 de febrer del 2013

ENTREVISTA Ramon Madaula, actor de teatre

“El teatre ha de donar plaer, i no ser una pallissa intel·lectual”

perquè s’ho pensi molt, crec que avui en dia és molt bo, perquè automàticament sempre ens posem de la banda d’algú, perquè ho necessitem.

I ‘Oleanna’?

Amb Oleanna passa una mica el mateix, hi ha un suposat cas d’assetjament sexual, i és aquesta línia vermella de si tancar la porta del despatx per parlar amb l’alumna és assetjament sexual o no. Potser la vol ajudar, però als Estats Units està prohibit tancar la porta, i es pot pensar alguna cosa més... En tot cas, et torna a posar davant la situació d’haver de pensar. Crec que és una vacuna contra els prejudicis, de dir “no ho sé jo”, les coses són més complexes del que semblen.

Dues obres molt semblants...

Són dos textos que, per pura casualitat, els he fet junts, un darrere l’altre, però que parlen del mateix: del poc que dubtem últimament, i que potser de vegades ens hem de permetre, davant d’un fet, dir un “no ho sé”.

Reafirmar el valor de la qualitat. “No és moment de caure en el victimisme, sinó de reinventar-se: cal apostar fort”, aquesta és la idea que Madaula defensa per evitar que la crisi acabi destruint el món de la cultura.

Aquesta temporada, dos espectacles. Què ens presenta?

Primer presentem Dubte, i després Olenna. Dubte és un espectacle que es va estrenar al Festival Grec de Barcelona l’any passat i va tenir molt èxit. És una obra americana (les dues són americanes), que planteja un suposat cas de pederàstia, i per a mi és brillantíssima.

Les dues, perquè són obres que no són conclusives, és a dir, que et plantegen un conflicte, però obliga l’espectador a pensar... Més que a pensar, a no posicionar-se. Et posen un cas en el qual l’espectador ha de fer una mica de jutge i ha de dir, “bé, ha sigut o no ha sigut? És culpable o és innocent?”. I aquest forçar l’espectador abans de posicionar-se

S’ha posicionat clarament en contra de l’atac a la cultura, i a favor de l’aposta santcugatenca per mantenir-la. Què en pensa de tot plegat?

Penso que l’atac l’està rebent tothom, i el victimisme del món del teatre tampoc m’agrada. Tothom està patint molt, i el teatre com tothom: no som ni més ni menys. Sí que l’IVA ens ha colpit especialment, perquè estava a un 8 i ara està a un 21, i això vol dir un 13% més a les entrades. Vaja, que si vens una entrada a 20 euros, un 35% d’aquest preu, no el veus, perquè hi a un 10% que s’emporta l’SGAE, el 21% d’IVA, i un 4% que s’emporten les caixes per la venda d’entrades per Internet. Això ha obligat a pujar

ATLANTE GOLD Vol diners a l’instant?

preus, i ha baixat molt l’afluència de públic, perquè la gent s’ho pensa molt, i jo ho entenc. Abans, un espectacle que triomfava a Barcelona feia, mínim, 35 ciutats catalanes. Ara, si en fas 20, ets un afortunat. I tot municipi de Catalunya té un teatre en el qual programaven, però molts han llançat la tovallola.

I, és veritat que no tenen diners, però la cultura, si la fas ben feta, si crees afició i si omples el teatre, no és tan cara.

A què es deu aquesta rendició?

En molts casos, és un problema de mandra, perquè els responsables de cultura pensen que no cal gastar amb això. Però després hi ha ajuntaments com el de Sant Cugat que aposten fort i que amb pressupostos molt ajustats fan programacions molt importants, perquè omplen el teatre, i perquè es mouen perquè entrin recursos privats, amb patrocinadors... Sant Cugat és el paradigma del que s’hauria de fer en temps de crisi: apostar fort. Fan falta responsables de cultura que s’hi deixin la pell perquè tot funcioni. Ara és el moment de reinventar-se.

Què diria al públic perquè no renunciï al teatre?

Jo entenc que el públic està molt escarmentat amb el teatre. La gent té ganes de passar-s’ho bé, està molt cansada i no té ganes d’anar a escoltar una pallissa de dues hores. Per tant, els primers responsables som nosaltres, i estem obligats a oferir-los espectacles de qualitat per gaudir. I no és necessari que siguin comèdies, un drama també et pot fer gaudir. El teatre no ha de ser cap pallissa intel·lectual, ni cap colla de frikis fent coses rares. Ha de ser una cosa que ha de donar plaer. // C. Caballé

C/ de la Mina, 9 (davant Creu Roja)

93 587 86 80

· Vengui el seu or i plata amb la millor taxació · Servei de taxació a domicili · Atenció directa i personalitzada

COMPREM TOT TIPUS D’OR (CADENES, MONEDES, RELLOTGES…) I PLATA ( COBERTERIES, JOCS DE CAFÈ, SAFATES, MARCS DE FOTOS…)

ENTREVISTA Jordi Oriol, autor, director i actor

Transversal Eduard Jener Crític

E

Un espectacle diferent. ’Big Berberecho’, amb Jordi Oriol i Oriol Vila, ens presenta una història singular per jugar a imaginar de nou...

“L’obra convida a aprofitar oportunitats” Què és ‘Big Berberecho’? És un espectacle que mescla moltes coses. Hi ha moltes disciplines. D’entrada, és espectacle de gest, tot i que en molts moments pot semblar un teatre de text convencional, tot i que no té text... Té un llenguatge diferent, estrany, que fa que la gent també pugui despendre’s de la idea, del concepte racional del canal de comunicació “llenguatge verbal” i que estigui més atent al llenguatge visual, i també al llenguatge musical, perquè hi ha música en directe... Vaja, que hi ha una barreja de disciplines artístiques a sobre l’escena.

Una proposta innovadora...

Tot es basa en un artefacte escènic que és una barca, que a més a més es mou amb unes molles, i de fet, l’escenografia és molt barroca, amb unes onades antigues en dues dimensions, un cel... Una barca que també té un funcionament molt mecànic, molt feta com d’abans, com l’escenografia que es feia al segle xix. Ens hem volgut apuntar a aquesta manera de fer, perquè l’obra apunta també a les coses ancestrals, a les idees d’abans, molt allunyat de la modernitat d’avui en dia. Recórrer a l’imaginari d’algú a la recerca d’un tresor que, en el fons, no deixa de ser la recerca d’un camí, de la vida d’un mateix, de les aventures per poder seguir vivint.

D’aquestes ganes de viure i seguir vivint. Volem que el públic es conver-

teixi en nen per una estona, i torni a ser capaç de jugar amb la imaginació. És el primer projecte de Jordi Oriol i Oriol Vila. Com ha estat l’experiència? És la primera vegada que junts ens hem posat a escriure, dirigir i interpretar un espectacle. Ha estat tota una experiència. Perquè tots dos hem treballat en teatre, però de sobte, trobar-te en la situació de dirigir junts, d’escriure i d’estar a sobre l’escena, ha estat una esquizofrènia important. Però ha estat molt bonic, perquè ho hem treballat amb molt de temps, i ha estat una experiència enriquidora. Ens ha permès experimentar, descobrir coses noves, anar reinventant poc a poc a mesura que treballàvem, i també la manera d’entendre nosaltres el personatge.

Com animaria la gent a no perdre’s l’espectacle?

Doncs els animaria a venir perquè veuran un espectacle que és visualment molt potent, i que a més a més dóna ganes de viure, o d’imaginar, o de viure aquesta vida pensant en totes les possibilitats que té i se’ns escapen. Realment podran riure, podran gaudir d’un espectacle en el qual el text no és l’important, sinó totes les peripècies que passen a l’espectacle més enllà del llenguatge verbal. // C. Caballé

l diccionari de la Llengua Catalana diu, en la seva segona accepció, que transversal és la recta que travessa o talla un sistema de rectes. Quan em proposava comentar la nova temporada del TeatreAuditori, presentat el dilluns 28 de gener, i recordava les explicacions del director del teatre, Pep Tugues, i les intervencions d’alguns dels futurs protagonistes dels espectacles programats, la paraula em va venir al cap per deixar de banda l’adjectiu eclèctic que ja he esgotat després d’anys de fer un article similar. La programació travessa gairebé totes les arts escèniques, les rectes, amb una quasi perfecta del 8 de febrer fins el 24 de maig que comença i acaba amb teatre: un clàssic Cyrano de Bergerac de Rostand, prova de foc per actors, aquí Jordi Arquillué, i per directors, aquí Oriol Broggi, i acaba amb una obra contemporània d’èxit merescut en el teatre i en el cine, El nom, que conjuga amb intel·ligència profunditat i divertimento.

Tenim 27 espectacles, on el teatre guanya en quantitat, però també òpera (imprescindible Traviata), música clàssica, música amplificada que contempla jazz i cançó absolutament transversal, amb Sílvia Pérez Cruz, David Bustamante i Ana Belén!!, dansa (amb la nova visita de la cia.

Nacional de Danza), circ i màgia, sense oblidar 5 espectacles en el segment En família que, perfectament poden enquibir-se per tots els públics amb l’excepció, ben trobada, del Concert per a nadons. Tot això sense oblidar les activitats complementàries, xerrades prèvies a determinats espectacles, assaigs oberts o classes magistrals, que donen una esplèndida projecció a les activitats del teatre.

I, és clar, les anomenades Una hora de música o Una hora de màgia que, atenció a la dada, són gratuïtes.

En qualsevol cas, de tota aquesta transversalitat jo em quedo amb el clima generat entre la gent del Teatre-Auditori, tot el seu equip i les clares manifestacions dels esmentats protagonistes a l’hora de deixar clar que en el TA s’hi troben com a casa. Espero que tots els lectors també.

Crítica temporada ta

Teatre-Auditori A Fons 39

Diari de Sant Cugat Divendres, 8 de febrer del 2013

42 A Fons Urbanisme

Diari de Sant Cugat Divendres, 15 de febrer del 2013

Transport El nou Pla de mobilitat

Objectiu: buidar el centre de vehicles Acord El nou Pla de mobilitat s’aprova aquest dilluns 18 amb el suport de tots els partits polítics menys el PP, que n’ha criticat l’elevat cost. Vianantitzant El projecte dóna prioritat als vianants i eliminarà la circulació de vehicles a artèries com el carrer de Francesc Moragas i les avingudes de Rius i Taulet i de Cerdanyola

S

ant Cugat ha dibuixat el futur de la seva mobilitat fins a l’any 2024. El nou Pla de mobilitat que s’aprovarà inicialment al ple del mes de febrer planteja la vianantització pràcticament total del centre de la ciutat i la consegüent desaparició del vehicle privat de motor en aquesta zona. Aquest document base ha estat consensuat per l’equip de govern amb el PSC, ICV i la CUP i pretén ser el full de ruta a través del qual es decidirà com s’han de moure els santcugatencs amb cotxe, bici, transport públic i a peu.

El vianant: la prioritat El tinent d’alcalde de Seguretat i Mobilitat, Jordi Puigneró, ha deixat clar que aquest projecte està redactat perquè el protagonista de la mobilitat sigui el vianant. “L’objectiu és que hi hagi menys vehicles, menys pol·lució, i que cada cop ens acostumem més a fer servir el cotxe per desplaçar-nos entre ciutats, mentre que per anar al centre es facin servir altres mitjans”. Això vol dir que, després dels vianants, el transport públic i la bicicleta seran els mitjans que es volen potenciar per sobre el vehicle privat que ara predomina.

Entre les principals novetats hi ha l’ampliació de la vianantització a la plaça dels Quatre Cantons, el carrer de Francesc Moragas, i les avingudes de Rius i Taulet i de Cerdanyola, la rambla de Can Mora i part la rambla del Celler (des de Francesc Moragas fins a la rotonda que enllaça amb Cèsar Martinell). Això impli-

1

ca la desaparició del vehicle excepte els veïns, la càrrega i descàrrega i el transport públic.

Els dos anells per circular El trànsit, doncs, es traslladarà a dos anells concèntrics, el primer dels quals vorejarà la zona vianantitzada. Aquest primer anell tindrà un carrer que el tallarà per la meitat: el passeig de Francesc Macià, que anirà de la rotonda de dalt de tot de Coll Favà (al costat de l’estació de Rodalies) fins a l’avinguda del Pla del Vinyet. Per fer-ho caldrà construir un allargament d’aquest passeig de Francesc Macià i crear una nova rotonda a la zona on es toquin amb Pla del Vinyet (davant de la

Biblioteca Gabriel Ferreter).

Els costos del projecte El Pla de mobilitat s’executarà en dues fases amb un cost total de 27 milions d’euros des del 2013 fins al 2024. Això no inclou la redacció i diagnosi del projecte que ha costat 240.000 euros i que ha estat pagada al 50% entre la Diputació i l’Àrea Metropolitana de Barcelona. La primera fase (2013-2019) serà la que alliberarà el centre de gran part dels cotxes de la ciutat. L’Ajuntament utilitza el mot “semivianantitzar” ja que es parteix de la base que el vianant serà la prioritat però conviurà amb la bicicleta i el transport públic.

Justament per potenciar el trans-

port públic, es milloraran les línies d’autobús per tal que arribin en més casos i amb més freqüència als centres docents i equipaments sanitaris. També es construiran més marquesines a les parades de més afluència ciutadana i es lluitarà políticament perquè el Ministeri de Foment tiri endavant la connexió entre rodalies i els Ferrocarrils de la Generalitat a Volpelleres/Coll Favà. En aquella zona es construirà el que serà la nova estació d’autobusos de Sant Cugat des d’on es podran agafar diferents autobusos que connectin amb qualsevol punt de la ciutat.

Cal recordar que en aquesta zona hi ha prevista la construcció d’un

A Fons 43

Diari de Sant Cugat Divendres, 15 de febrer del 2013

27 milions

és el cost total del Pla de mobilitat, el qual s’executarà en dues fases des d’ara fins al 2019 i des del 2020 fins a l’any 2024

50 km

són els nous trams de carril bici que estan previstos construir perquè aquest mitjà de transport guanyi pes a la ciutat

Joan Ramon Armadàs

Artur Ribera

redaccio@diaridesantcugat.cat @jrarmadas

redaccio@diaridesantcugat.cat @arctur

12 anys

és el període d’execució d’aquest pla que està destinat a canviar la mentalitat quant a desplaçament a Sant Cugat

DECLARACIONS Les opinions dels partits polítics sobre el nou Pla de mobilitat (2013/2024) Jordi Puigneró Tinent d’alcalde de Seguretat i Mobilitat

“No posem pegues al cotxe, però volem desplaçar el trànsit als afores de la ciutat” Bruno de Salvador Regidor del PP 1.

Carrer de Rius i Taulet El nou gran eix de vianants tindrà l’epicentre a la plaça dels Quatre Cantons i els seus carrers adjacents

2

3

pont per sobre la via del tren que portarà directament al l’AP-7/B-30 i que està cridada a convertir-se en una de les gran entrades de la ciutat ja que enllaçarà directament amb el passeig de Francesc Macià que tallarà la ciutat de nord a sud i que serà el principal eix comunicatiu per travessar Sant Cugat.

Consens polític quasi unànime La presentació del Pla de mobilitat ha estat un acte conjunt de l’equip de govern de CiU i les tres forces d’esquerra de la ciutat que han felicitat els nacionalistes per avenir-se a pactar aquest tema de ciutat amb l’oposició tot i la majoria absoluta de què gaudeixen. El regidor del

2.

Av. de Cerdanyola L’eix comercial s’allargarà més enllà del Monestir fins gairebé els afores de la ciutat 3.

Rambla del Celler Davant l’Ajuntament i el gimnàs no podran passar els vehicles privats

PSC, Pere Soler, s’ha alegrat especialment de l’aposta pel transport públic i pel fet que el document contempli l’eliminació del pas dels autobusos per la plaça de l’estació. També ha afirmat que faran més propostes per quan aquest acord de bases s’hagi de desenvolupar. “Volem estudiar la viabilitat econòmica de taxis compartits o llançadora als districtes i posar l’accent en la mobilitat de les Planes”, ha declarat Soler.

Des d’ICV s’ha celebrat especialment que no s’inclogui la ronda Sud en el dibuix dels nous eixos comunicatius de la ciutat i que es prioritzi el vianant i el transport públic per sobre del vehicle privat. “Per a nosaltres, la ronda Sud era una línia ver-

en context El PP es desmarca de l’acord polític Dissonant. El regidor del PP, Bruno de Salvador, ha explicat que malgrat que estan d’acord amb diversos punt de l’acord, l’elevat cost i la vianantització del carrer de Francesc Moragas són els principals esculls que han impedit el seu sí a la totalitat del projecte. Lamenten que es projecti un pla que costarà 30 milions d’euros en un Ajuntament endeutat al 70% . “El cost és el primer que ens ha preocupat perquè intuïm que aquest pla s’haurà de finançar amb un augment d’impostos”, ha manifestat Bruno de Salvador. Per altra banda, ha criticat la “vianantització agressiva del centre pot acabar creant un centre buit perquè la gent no hi podrà accedir amb cotxe”. mella i esperem que d’aquí 12 anys s’hagi demostrat que no és una via necessària i es desprogrami del tot”, ha manifestat Joan Calderon, portaveu dels ecosocialistes.

Per últim, la CUP ha destacat la construcció de més de 50 quilòmetres nous de carril bici i la millora de les comunicacions amb escoles i centres sanitaris. “Prioritzar transport públic i bicicleta per sobre del vehicle privat és un bon punt de partida”, ha assegurat Guim Pros, portaveu del grup municipal.

Cal tenir present que tots aquests canvis s’aniran aplicant progressivament i que la concreció de totes les mesures encara està sobre la taula per desenvolupar-les poc a poc. //

“Una ciutat que paga 3 milions d’interessos de deute cada any no es pot permetre un pla de 30 milions d’euros” Pere Soler Regidors del PSC

“Estem satisfets que d’aquí uns anys els autobusos urbans no passaran per la plaça de l’estació” Joan Calderon Portaveu del grup municipal d’ICV

“Estem contents que la prioritat del pla sigui el vianant i el transport públic per sobre del cotxe” ” Guim Pros Portaveu del grup municipal de la CUP

“És molt positiu com s’ha dibuixat el nou sistema de transport públic cap a escoles i centres sanitaris”

44 A Fons Urbanisme

Diari de Sant Cugat Divendres, 15 de febrer del 2013

Els canvis en la mobilitat local L’objectiu del pla és que els vianants siguin els protagonistes al centre de la ciutat i que els desplaçaments amb vehicle privat es redueixin i es desplacin lluny del nucli, als anells de circumval·lació Carrers que es vianantitzaran amb el nou Pla de mobilitat

Av .R ius i

Ta ule t

Carrers que a dia d’avui formen part el centre vianantitzat Les noves rotondes que es construiran a la ciutat Rotondes ja existents a la xarxa viària actual

a tur n e V Pep . l P

Futur primer anell de circumval·lació de la ciutat Futur segon anell per on se circularà per no entrar al centre

C/ Ll uís C omp anys

Nous carrers que s’hauran de construir per tancar la ciutat

A AP-7 / B-30 a Cerdanyola

C/

ia ar M a nt Sa

Anell exterior C/ Valldoreix

a Rubí

Av. R ius i Taul et

Anell interior

Estació FGC Rbla. Can Mora A Barcelona (Arrabassada)

Cronologia dels principals canvis del Pla de mobilitat La rambla de Ribatallada Eliminació progressiva de serà de dos sentits el 2014 l’aparcament al centre

L’avinguda de Cerdanyola, sense cotxes l’any 2016

Flexibilitat. La vianantització dels carrers de Rius i Taulet i de Francesc Moragas (entre d’altres) provocarà que s’elimini l’aparcament de vehicles en aquestes zones. L’escenari serà paral·lel el que va viure l’any passat la renovada plaça de Barcelona, on es va eliminar la presència de cotxes malgrat que a la nova zona podran circular-hi autobusos i veïns.

La creació d’un nou eix comercial.

Un dels projectes estrella del nou Pla de mobilitat és la vianantització de l’avinguda de Cerdanyola. Amb la supressió de la circulació de vehicles, la ciutat guanyarà un nou carrer comercial que se sumarà al gran eix ja existent que va des de l’estació de Sant Cugat fins al Monestir. El resultat: gairebé 2 quilòmetres de passeig sense vehicles.

Flexibilitat. La creació de dos anells de circulació provocarà canvis de sentit i convertirà algunes vies en zones on els vehicles circularan en dos sentits.

A Fons 45

Diari de Sant Cugat Divendres, 15 de febrer del 2013

COMENTARI Ole Thorson Consultor de mobilitat

acià sc M rance Pg. F

Monestir

Aparcament de nova creació

A

Av. Cerdanyola

Rbla. del Celler

Parc de la Pollancreda

ler Cel l e a. d Rbl

Ajuntament

a llad a t ba . Ri a l Rb

t nye i V el ad l P v. /A

Teatre-Auditori

Una menor aposta per l’ús del vehicle privat

Alternativa a la construcció de la ronda Sud

L’any 2020 hi haurà 50 km nous de carrils bici

La nova ronda que tanqui la ciutat passant pel golf

D’oci a mitjà de transport. Un dels objectius estratègics del projecte és que la bicicleta deixi de ser un element de lleure i passi a ser cada cop més concebuda com una eina de transport.

Segons el calendari d’actuació, durant el 2013 s’han de crear 10 quilòmetres nous que hauran d’acompanyar-se en anys posteriors de més places d’aparcament segur

Un nou eix al sud de la ciutat.

Per evitar l’entrada al centre de la ciutat es construirà en una última fase després del 2020 una ronda que connectarà l’entrada de l’Arrabassada amb el passeig d’Olabarria passant pels límits de l’eixample sud. Aquesta és l’obra més important de tot el pla ja que travessarà part del golf, les vies del tren i farà cruïlla amb un total de 5 carrers.

mb el Pla de mobilitat es disposa d’un full de ruta per als 12 propers anys, en dues fases de 6 anys. L’elaboració del pla i les negociacions que comporta han tardat anys, però s’ha assolit un acord de canvi en les tendències: amb una menor aposta per a l’ús del vehicle privat, menys emissions, més seguretat viària, amb un major ús de l’espai per al vianant i una millora de la seva accessibilitat a parades i estacions, i amb l’ampliació del servei del transport públic, que connectarà millor amb els barris i amb les ciutats veïnes. En aquest moment de debilitat econòmica és complicat un canvi estructural del servei. Un pla de mobilitat que proposa més espais per al vianant requereix de la participació de tots. L’ús de l’espai viari es decanta més per l’atenció al vianant i menys per l’aparcament. Aparcar al carrer cal considerar-ho més com a servei a l’economia de la ciutat que com a garatge. Quatre Cantons ha de deixar de ser la meta dels conductors, que hauran de planificar millor el seu itinerari per arribar als llocs d’estacionament.

L’avinguda Cerdanyola serà per als vianants, hi haurà menys trànsit en la part central de Francesc Moragas i la rambla del Celler tindrà un ambient més calmat. Els ciclistes es podran moure millor, sota un ambient de trànsit més calmat. En la segona fase, més carrers del centre passaran a ser de prioritat de vianants. El pla també preveu millores en les connexions i itineraris per als vianants. Actuacions de baix cost que faran més agradable caminar i arribar a les parades: uns quants senyals d’orientació per caminar ajuden molt. Les propostes inclouen també millores en el servei del transport públic als districtes i a Valldoreix, amb bus cada 30 minuts a l’estació més propera de FGC i als centres educatius i sanitaris, i cada hora al centre de la vila. El Pla de mobilitat és un equilibri entre mobilitat, seguretat viària i sostenibilitat. Pot funcionar amb la bona predisposició de tots. //

46 A Fons Urbanisme

Diari de Sant Cugat Divendres, 15 de febrer del 2013

L’aparcament gratuït al centre anirà a la baixa i es crearà zona verda Una de les principals novetats del Pla de mobilitat és l’arribada de l’àrea verda a prop del centre de la ciutat. Segons explica l’Ajuntament “s’aposta per desplegar l’àrea verda als barris on el veïnat pateix problemes d’aparcament, especialment a Torre Blanca i a l’Eixample Sud”.

Aquesta mesura s’aplicarà dins la primera fase d’aplicació del projecte. És a dir, l’àrea verda serà una realitat completa l’any 2018.

L’acord polític entre CiU, PSC, ICV i CUP també pretén ampliar les zones on hi ha zona blava. Concretament, es continuarà desplegant a les zones cèntriques properes als equipaments públics, àrees de força concurrència comercial i en els indrets on sigui necessària una rotació alta de vehicles. Amb tot, el gran perjudicat és l’aparcament gratuït al centre de la ciutat que pràcticament desapareixerà desplaçant-lo als afores.

Aparcaments nous Segons va explicar el tinent d’alcalde de Seguretat i Mobilitat, Jordi Puigneró, el projecte contempla la construcció de tres nous aparcaments en els punts que s’ha detectat que poden tenir més necessitats. El final de l’avinguda de Cerdanyola, el nou CAP de Can Mates i el lloc on ara hi ha la benzinera Gríful del centre seran els llocs on hi haurà noves places. A dia d’avui encara no se sap com seran aquests nous espais però tot indica que no es crearan grans zones per aparcar de manera gratuïta.

Quant a prioritats, primer es farà l’aparcament de l’avinguda de Cerdanyola i el de la benzinera i en una segona fase s’abordarà la construcció del reivindicat pàrquing del CAP de Can Mates.

JR Armadàs

Parc de vehicles de Sant Cugat Tipus de vehicle

2011

2016 2022

35.712 39.159 40.970 8.422 9.586 10.590 5.432 6.691 7.081 524 588 625 97 109 116 909 1.020 1.084 Total 51.096 57.153 60.466

places d’aparcament a sant cugat

49.700 pàrquings privats

24.900 lliures en calçada

874 pàrquings públics

682 en zona blava

Torre Negra no es tocarà #A. Ribera

La ronda Sud queda fora del projecte viari Un dels punts que més consens polític ha acaparat dins el Pla de mobilitat és el de no incloure l’allargament del carrer de Sant Crist de Llaceres o, en altres paraules, la ronda Sud. Fins i tot el PP (que no s’ha sumat al consens del pla) considera que la no construcció d’aquest vial de tancament de la ciutat és una bona notícia. A canvi de no fer-lo, però, es planteja crear un carrer nou que enllaci l’avinguda de Torre Blanca amb la rotonda del Rotary passant per darrere l’escola Europa i pel costat d’Esade-Creàpolis.

L’acord permet que la ronda Sud no es construeixi durant els propers 12 anys, però la via segueix estant dibuixada al planejament urbanístic El tinent d’alcalde de Mobilitat, Jordi Puigneró, ja ha explicat que aquest canvi comportarà negociacions que no seran fàcils amb la propietat d’aquests terrenys ja que per poder traçar un carrer en aquesta zona caldrà expropiar tant als jesuïtes propietaris del Centre Borja com a l’escola Europa.

Aquest vial ha estat històricament un motiu de polèmica a la ciutat. Una sentència va obligar l’Ajuntament a dibuixar urbanísticament aquest tram que no va contemplar quan es va intentar protegir Torre Negra. El traçat que va fer el govern no va agradar a l’oposició tot i que l’alcaldessa de Sant Cugat, Mercè Conesa, ha manifestat diverses vegades que mentre ella governi la ciutat, aquest vial no es construirà. La paraula quedarà complerta ja que fins al 2024 l’espai quedarà intacte. // JR Armadàs

50 A Fons Cultura popular

Diari de Sant Cugat Divendres, 22 de febrer del 2013

5 de gener

17 de gener

Febrer - març

3 de març

Març - abril

Cavalcada de Reis

Cavalcada de Sant Antoni

Carnaval

Sant Medir

Pasqua

El pols del poble

Les entitats de cultura popular i tradicional mantenen el llegat del poble santcugatenc, portant-lo fins als nostres dies amb respecte i ambició

L

a cultura popular i tradicional catalana batega amb més força que mai a Sant Cugat. Més de 2.000 persones agrupades en una vintena d’entitats treballen incansablement per mantenir vives les expressions d’arrel tradicional a la ciutat, alhora que creen espais de cohesió social i integració, gestionats des de l’amateurisme i el compromís “és cultura que surt del poble i treballa activament pel poble”, sentencia Joan López, membre de la junta de la Societat Coral La Lira.

Des dels diables a les corals, pas-

sant per les danses, les cavalcades, els gegants, la música, els castells, els pessebres, els caparrots,... totes les expressions passen per un moment excepcional, amb més capacitat de mobilització, més presència, més suport institucional... i, sobretot, amb una constant voluntat de millora i innovació, que permet augurar un bon futur a aquests col·lectius.

Desgranar l’apoteosi El bon estat de forma de la cultura popular i tradicional catalana a Sant Cugat té diferents matisos

a cada entitat, però han coincidit un grapat d’elements en l’espai i en el temps que permeten identificar algunes causes comunes. A dia d’avui lluïm un gruix d’entitats madures, que acumulen 20, 30 i 40 anys de trajectòria, amb capacitat de generar relleu i tenir al capdavant la segona i la tercera generació dels seus fundadors. Equips de gestió que mesclen il·lusió i compromís, la capacitat de modernització d’uns amb l’experiència dels altres.

“Les entitats han fet un salt en gestió, cada vegada trobem equips més professionals amb capacitat de fer

projectes, campanyes de difusió o activitats de més nivell”, explica Roger Ricart, portaveu de la Coordinadora d’Entremesos. Una maduresa que floreix en un context econòmic convuls: mentre les grans institucions i estructures es posen en dubte, l’amateurisme, participació i xarxa social que fomenten aquestes entitats representa un model amb el qual és més fàcil sentir-s’hi a gust.

Alhora que s’apunta un reforçament del sentiment nacional català, ciutadans que, cada vegada més, s’enorgulleixen d’allò que senten com a propi. A tot això cal sumar-hi el nai-

A Fons 51

Diari de Sant Cugat Divendres, 22 de febrer del 2013

2a quinzena d’abril

1r cap de setmana de maig

Cercavila de les escoles dels Geganters

Diada dels Diables

Això és un peu de fotografia el qual es descriu el contingut . #Crèdit FOTO Els entremesos imiten el seguici Diables, Geganters, Caparrots, Esbart, Bastoners, Grup Mediterrània i Castellers posen davant la muralla imitant el seguici de Festa Major #ARTUR RIBERA

xement de la Coordinadora d’Entremesos de Cultura Popular i Tradicional l’any 2010, un ens que aglutina totes les entitats que surten al seguici de Festa Major amb voluntat de coordinar-se per donar resposta a necessitats comunes, així com millorar en presència. “La creació de la coordinadora ha estat un bon revulsiu, permetent que les entitats es coneguin més entre elles i vagin més a una com, per exemple, a la Festa Major i a la Festa de Tardor”, explica Esther Madrona, membre dels Bastoners de Sant Cugat.

El regidor de cultura, Xavier Escura, considera que: “Destacaria que és en aquestes entitats on es concentra la militància més activa de joves amb compromís social. La globalització i la brutal crisi econòmica que arrosseguem fa anys, carregada d’incerteses, fa que la gent cerqui la il·lusió, la motivació i les certeses en les pròpies arrels culturals, cosa que també reforça el sentiment de pertinença, la solidaritat i la cohesió de grup”.

Un model exemplar

Més info Pots veure tota la sessió fotogràfica al web del TOT Sant Cugat

És meritori mencionar que, malgrat la crisi i la gestió voluntària, les entitats de cultura popular i tradicional poden demostrar solvència econòmica. L’Ajuntament els dóna suport amb la gestió de permisos, la cessió d’espais i les subvencions per activitat ordinària o projectes extraordinaris, un suport imprescindible però que totes les entitats completen amb altres vies de finançament per garantir la solvència econòmica de tota l’activitat. Mentre algunes entitats locals com La Unió, el Club Muntanyenc o L’Ateneu han hagut de ser rescatades, la cultura popular i tradicional pot mantenir el pols a la crisi. Santi Casanova, president dels Caste-

Aina Serra

Artur Ribera

redaccio@diaridesantcugat.cat @ainaserrajulia

redaccio@diaridesantcugat.cat @arctur

llers de Sant Cugat, ho explica: “El suport de l’Ajuntament és imprescindible: sense un espai on assajar fix i en condicions, per exemple, no seríem on som. Però la subvenció directa representa un 20% del pressupost, la resta l’aconseguim per altres vies: socis, actuacions, loteria, activitats...”. I és que la capacitat d’autofinançament més enllà del suport públic pot ser la clau de volta de la subsistència a llarg termini d’aquests col·lectius.

El director d’àmbit de gestió de Serveis a les Persones, Xavier Fornells, assegura que “en la situació actual cal destinar molts recursos a polítiques socials i per això la premissa municipal és garantir que les entitats almenys tinguin els mínims per superar la crisi, així, quan tot això hagi passat, seguirem tenint un teixit actiu per seguir construint”.

Cal tenir en compte també el paper que juguen aquests col·lectius en situació de crisi, malgrat no sigui el vessant social la seva raó de ser, el fet de reunir-se assíduament per desenvolupar una activitat cultural participativa i quasi gratuïta genera una xarxa social de suport entorn els seus membres, alhora que propicia la participació directa i activa en la festa, més enllà del paper de mers espectadors o consumidors.

En aquest sentit, en el ple del passat 21 de gener, l’Ajuntament es va adherir per unanimitat al document d’Els valors socials del fet casteller, un document promogut des de la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya per donar èmfasi en aquest paper social de l’activitat castellera, que es podria estendre a la resta de manifestacions de cultura popular i tradicional catalanes.

20 entitats de cultura popular i tradicional catalana a la ciutat

2.000 persones implicades activament en la cultura popular i tradicional

3 anys de la fundació de la Coordinadora d’Entremesos

131 anys té La Lira, l’entitat de cultura popular i tradicional viva més antiga de Sant Cugat

Entitats de cultura popular i tradicional Diables de Sant Cugat, Gegants de Sant Cugat, Caparrots de Sant Cugat, Esbart Sant Cugat, Bastoners de Sant Cugat, Grup Mediterrània, Castellers de Sant Cugat, Ball de Gitanes, Comissió ‘Paga-li, Joan’, Entitat Sardanista, Amics dels Veterans i la Regalèssia, Comissió de Festes de Sant Antoni Abat, Organització del carnaval, Societat Coral la Lira, Coral La Unió Santcugatenca, ‘Pedra i sang’, Pessebre Vivent, Pastorets, Escola de Música Tradicional de Sant Cugat, Promotora de Festes Locals (Profeslo).

Unes bases sòlides Per tal de promoure la cultura popu-

LES CARES DE LA CULTURA POPULAR i tradicional Com veus el futur de la cultura popular a Sant Cugat?

Jaume Benet Diables de Sant Cugat “És tradició, festa, companyerisme i sentiment català”

Eduard Soler Geganters de Sant Cugat “És la manera de viure el poble, segons les costums que ja tenien els nostres pares, avis,... que a dia d’avui plasmem en diferents facetes”

Júlia Pascual Esbart Sant Cugat “És identitat”

Roger Cusidó Esbart Sant Cugat “És conèixer molta gent diferent, però tots ells amb la mateixa inquietud: els elements tradicionals que ens arrelen”

52 A Fons Cultura popular

Diari de Sant Cugat Divendres, 22 de febrer del 2013

11 de maig

Maig - juny

24 de juny

29 de juny

Sant Ponç

Corpus

Sant Joan

Sant Pere Festa Major

lar i tradicional local, l’Ajuntament va acordar per unanimitat al ple del 20 d’abril del 2009 la creació de l’Oficina de Cultura Popular i Tradicional Catalana de Sant Cugat. Aquesta oficina, a grans trets, havia de vetllar per la recuperació coherent, la promoció i el suport a les entitats que fan possible la cultura popular i tradicional local. Una moció que, malauradament, ha quedat tan sols en la figura d’un tècnic de referència a l’Ajuntament. Totes les entitats coincideixen que “és un bon suport en l’àmbit de gestió, perquè simplifica els tràmits burocràtics”, com afirma la cap d’estudis de l’Escola de Música Tradicional, Júlia Solé, no obstant, no s’ha dotat a aquesta oficina ni de la capacitat de decisió, ni del projecte necessari per assentar d’una manera coordinada amb totes les entitats una base sòlida del que ha estat, és i ha de ser la cultura popular i tradicional local. Xavier Escura considera que “ara hi ha dos objectius estratègics de ciutat absolutament prioritaris: polítiques socials i promoció econòmica per crear llocs de treball i això, com no pot ser d’una altra manera, va en detriment d’altres fronts”.

En la línia d’assentar unes bones bases i consensuar un projecte, l’Ajuntament ha promogut els darrers dos anys la creació d’una taula de participació sobre la matèria, que reuneixi representants de les entitats i el consistori. No obstant, malgrat altres taules de participació sobre aspectes culturals estan funcionant, la referent a cultura popular i tradicional no ha tingut quòrum: “Vam anar a la primera, però no ens ha mogut aquest tema, fem la nostra feina i ja està, potser és cosa de l’edat”, explica Antoni Gómez, membre de la Comissió de Festes de Sant Antoni. “Potser en algu-

La coral La Lira al Claustre La cantada de caramelles per Pasqua és una de les principals activitats d’una coral centenària que l’any 2012 va actuar al Palau de la Música #amanda bernal

Aportació municipal La inversió de l’Ajuntament en les entitats de cultura popular i tradicional és un compendi entre les subvencions i altres aportacions en forma d’immobles, material, seguretat, suport en recursos humans... que no estan computades de manera aïllada

213.000 euros (2012) és la subvenció de l’Ajuntament en les entitats de cultura popular i tradicional

na ocasió hem tingut la sensació que els debats no es tradueixen en accions concretes, i sumar aquests espais de participació al dia a dia de les nostres entitats acaba essent un volum important de feina”, apunta Èric Ricart, membre dels Diables.

“Seria interessant que, a banda de les entitats, hi hagués experts que ens poguessin aportar referents per escriure un bon full de ruta, nosaltres som biòlegs, arquitectes, mestres...”, explica Roger Ricart, portaveu de la coordinadora.

Des del 2010 ha estat la Coordinadora d’Entremesos que ha fomentat aquest debat de projecte comú, treballant amb projectes a les escoles, creant l’Espai d’Arrel de la Festa Major i unificant la interlocució amb l’Ajuntament amb aspectes comuns per tenir més força. No obstant, al

cap i a la fi, és un ens que agrupa els set entremesos, però no les altres tretze entitats de cultura popular i tradicional que també haurien de tenir un paper en el debat.

El rovell de l’ou A dia d’avui, la ciutat té vint entitats vinculades a la cultura popular i tradicional i, malauradament, algunes com els Trabucaires, els Bastoners de l’Esbart o l’Escola de Música Tradicional El Tudell, s’han dissolt pel camí. Cal destacar la Societat Coral La Lira, per ser l’entitat viva més antiga de Sant Cugat, un cor masculí creat el 1882 per Josep Anselm Clavé amb la intenció de “treure els homes de les tavernes”, com explica un dels membres de la junta, Joan López. La Lira aglutina prop de 50 cantaires i pot lluir d’una recent incorporació

LES CARES DE LA CULTURA POPULAR i tradicional Com veus el futur de la Cultura popular a Sant Cugat?

Nela Vallhonrat Caparrots de Sant Cugat “És la nostra arrel, l’expressió de la nostra manera de fer, de la nostra festa”

Naxo Ferrer Castellers de Sant Cugat “És festa, és poble, és terra, és maig, juny i juliol, és sol i nit...”

Anna Mayol Bastoners de Sant Cugat, Grup Mediterrània i Castellers de Sant Cugat “De petita era una activitat extraescolar més, però amb el temps s’ha convertit en una manera d’entendre la vida”

Mercè Andrés Grup Mediterrània “Una manera de mantenir vives les tradicions, amb gent de diferents edats, sexes, ideologies, professions, ...”

A Fons 53

Diari de Sant Cugat Divendres, 22 de febrer del 2013

27 de juliol

4t diumenge de setembre

12 d’octubre

3r cap de setmana d’octubre

Sant Cugat

Aplec de la Sardana

Aplec de la Salut

Patrimoni Viu

de nois joves que mantenen l’esperit de les caramelles, valsos populars i sardanes que els fundadors cantaven per anunciar la Pasqua entre les masies de Sant Cugat. En paral· lel, l’any 1900 naixia un segon cor claverià a La Unió Santcugatenca, posant de manifest les desavinences polítiques entre dretes i esquerres d’ambdós col·lectius. També és centenària la celebració de la Cavalcada dels Tres Tombs, amb la Comissió de Festes de Sant Antoni Abat: “Ara els carros ja són tots de fora, excepte el d’en Joan Torné, i cal rejovenir la comissió, que nosaltres ja ens fem grans”, diu Antoni Gómez, membre de l’organització. Entre els col·lectius històrics és rellevant el paper de l’Agrupació dels Futbolistes Veterans de Sant Cugat i de La Penya Regalèssia (des del 2001, Amics dels Veterans i La Regalèssia) dos grups d’amics actius amb ganes de mantenir viu l’esperit festiu del poble. Des del final de la Guerra Civil han treballat pel manteniment de l’ermita de Sant Medir, l’organització de la Cavalcada de Reis i el Concurs d’Arrossos de la Festa Major, a banda de vetllar pel manteniment del ball del Paga-li, Joan en els moments més complicats o crear una colla de bastoners i una colla de falconers durant els anys 40.

Finalment, l’any 1951 naixia l’Entitat Sardanista de Sant Cugat, a dia d’avui amb més de 125 socis actius que, segons Josep Miró, el seu president, “cal una reformulació perquè hi ha un desconeixement total de la sardana, calen més ganes d’aprendre-la amb assaig i dedicació”.

El ‘boom’ postfranquista Així, a banda d’aquestes cinc entitats històriques, la radiografia de la cultura popular i tradicional santcugatenca actual es completa amb

Eva Tataret Geganters de Sant Cugat “El que ens arrela a una ciutat, perquè t’acosta a les tradicions, t’integra i et permet conèixer i fer-te teu el lloc on vius”

les entitats del boom postfranquista, nascudes entre els anys 70, 80 i 90, quan va tenir lloc la creació de tots els entremesos que a dia d’avui formen el seguici de la Festa Major: l’Esbart Sant Cugat, els Geganters de Sant Cugat, els Diables de Sant Cugat, els Bastoners de Sant Cugat, el Grup Mediterrània, els Caparrots de Sant Cugat i els Castellers de Sant Cugat. En aquests moments es tracta de les entitats que tenen més capacitat de mobilització, ja que tenen una activitat assídua amb assaigs i actuacions quasi setmanals, amb presència a les festes locals, però també fora de Sant Cugat. El president dels geganters, Ramon Bruguera, en posa un exemple: “Fem més activitats que mai per captar gent i obrir-nos al poble”. En el mateix període es va recuperar el Pessebre Vivent, amb els joves de La Parròquia, i Els Pastorets a la Floresta i Mira-sol.

Ja des de l’any 2000, destaca la consolidació de la Comissió Pagali, Joan amb membres de l’Esbart i el Grup Mediterrània; l’inici de les representacions de Pedra i sang, que escenifica l’assassinat de l’abat Biure durant la Missa del Gall del 1350; el naixement de la Promotora de Festes Locals, que ha vetllat per protocol·litzar el Seguici de Festa Major, iniciar una col·lecció de contes infantils, enregistrar les músiques del Paga-li, Joan o redissenyar la celebració del Carnaval... en el marc d’aquesta festa ha sorgit amb força la Comissió Ball de Gitanes, que recupera el ball popular vallesà amb gran èxit de participació.

Finalment, fa tres cursos que funciona l’Escola de Música Tradicional que ensenya instruments tradicionals i ja té grups d’infants i presència a la Jove Orquestra Catalana d’Instruments Tradicionals. //

Clara Hosta Balladora del Ball de Gitanes “És la germanor alegre del poble amb un objectiu bo i compartit que ens fa créixer com a persones i com a col·lectiu”

CARA A CARA

Què entens per cultura tradicional catalana?

Antonio Rodríguez president del Centro Popular Andaluz

“Cal mantenir les tradicions des del coneixement i el sentiment”

H

Quim Pla membre de la Promotora de Festes Locals (Profeslo)

“Són els símbols, valors, normes, costums o pràctiques que han prevalgut en el temps”

S

i ha dos punts que considero claus per desgranar les moltes facetes que componen els conceptes de cultura i tradició, en aquest cas, focalitzant-ho en la cultura tradicional catalana. En primer lloc, valoro molt l’aptitud, és a dir, el coneixement que es té a l’hora de voler interpretar qualsevol aspecte de l’acte cultural i tradicional. Crec que és imprescindible tenir-ne coneixement per poder integrar-la i sentir-la.

Això em porta al segon punt, que considero bàsic: l’actitud. Aquí entra el que s’entén com a sentiment, i aquí és on no tothom pot fer-ho igual, doncs s’hi ha de posar el cor, amb motivació i fervor patriota, i això qui ho està veient ho capta i ho sent. Com a amant de la cultura i de la tradició, considero que els catalans s’han de sentir orgullosos de la cultura tradicional que els identifica.

Crec que és bonic a tot arreu, veure com es mantenen les tradicions, però sobretot des del coneixement i el sentiment. //

i entenem com a cultura el conjunt dels símbols, valors, normes, models d’organització, coneixements, objectes... que constitueixen la tradició, el patrimoni, la forma de vida, d’una societat (DIEC) i, per tradició aquell costum o pràctica que ha prevalgut de generació en generació només li hem d’afegir l’adjectiu catalana i n’obtindrem la resposta. Cultura tradicional catalana és aquell conjunt de símbols, valors, normes, costums o pràctiques del territori català, de tot, que han prevalgut en el temps. Crec que en aquest cas la paraula clau és tradicional, ja que és la que segurament ens defineix com a comunitat específicament. Quan parlem de cultura catalana és tot allò que es fa i passa als Països Catalans i només la cultura tradicional catalana serà aquella que ens durà a les arrels. Ja veieu, un d’aquells conceptes en què seria difícil posarnos d’acord, tret també molt culturalment tradicional català. I si a sobre li afegim el mot “popular”, llavors si que agafa’t fort que caurem. //

Marc Serra Castellers de Sant Cugat “El sentiment de cohesió d’un poble”

Berta Amador Esbart Sant Cugat “És la representació festiva i emotiva de la identitat d’un poble en totes les seves dimensions”

54 A Fons Cultura popular

Diari de Sant Cugat Divendres, 22 de febrer del 2013

Novembre

2n diumenge de novembre

28 de desembre

Durant el Nadal

Festa de Tardor

Diada dels Castellers

Cercavila infantil de l’Esbart

Pessebre vivent ‘Pedra i sang’

COMENTARI Rogeli Pedró Escriptor

Valors propis

L

es tradicions de cada indret difícilment es poden extrapolar a d’altres pobles. La seva unitat etnològica fa que s’hi pugui endevinar l’emotivitat o l’element performatiu que representen els valors propis de cada comunitat, d’una identitat. Una identitat que construïm i estructurem les persones i que és canviant. Els elements que formen les nostres tradicions no es poden entendre amb tota amplitud i profunditat més enllà del nostre territori, perquè representen uns valors determinats de la nostra comunitat, no tant com a espectacles, sinó com a rituals participatius en els quals aflora l’emoció i s’hi endevinen determinats valors considerats com a propis. Les nostres tradicions transmeten dosis importants de vincle identitari i també de màgia que ens commouen.

Els balls de gitanes del Vallès, els castellers, els geganters, els esbarts, els bastoners, i també la Patum de Berga, la Festa de Moros i Cristians d’Alcoi, el Corpus de Sitges o les Falles d’Isil, formen part de la diversitat cultural, serveixen per estimular la consciència de les diferències culturals i són, justament les dissimilituds, les que ens uneixen més amb el altres pobles. Els santcugatencs, aquests darrers anys, hem estat capaços d’integrar, de crear i de recuperar diversos símbols identitaris que ens han ajudat a redefinir i actualitzar les nostres festes, les nostres tradicions. Ha estat un fenomen interessant, que forma part de les mobilitats i alteracions socials contemporànies, però encara queda molta feina per fer. //

Transhumància de locals El cost del sòl i l’aposta per la construcció d’habitatges, genera una important dependència de les entitats santcugatenques amb l’Ajuntament Un dels elements que trobarem en comú a l’imaginari de les entitats de cultura popular i tradicional de Sant Cugat és el desig de tenir un local estable, que, a poder ser, agrupi totes les entitats. Un punt d’informació, trobada i exposició, amb sales d’assaig, reunió, magatzem, taller... per cobrir les necessitats de les entitats a llarg termini.

Cap a una estabilitat L’elevat preu del metre quadrat a Sant Cugat i la falta d’espais municipals grans i cèntrics destinats a aquests fins ha representat una incomptable quantitat de trasllats a moltes de les entitats de la ciutat, fet que impossibilita la creació d’un lloc de referència clar, que apropi la cultura popular i tradicional als qui encara no la coneixen, i que serveixi d’espai de trobada i coordinació entre els qui ja en formen part. La presidenta de l’Esbart, Sandra Casat, considera que “en aquest punt és imprescindible el suport de l’Ajuntament si es creu els nostres projectes, perquè nosaltres som bons promovent la dansa catalana, però la gestió immobiliària se’ns

L’espai que acollia l’Esbart al carrer Migdia fa anys que està abandonat #arxiu escapa, i entra dins el raonable que se’ns escapi”. I és que l’Esbart de Sant Cugat, malauradament, representa un dels paradigmes de falta de local per les entitats de la ciutat. El local que ocupaven des del 1981 és ara un terreny abandonat, ja que l’empresa promotora Grup XXI va fer fallida quan s’havia compromès a vendre’ls un espai a la planta baixa dels edificis que havia de construir en aquell terreny, i actualment paguen el lloguer d’un local del qual no poden acabar les obres perquè els bancs no els donen finançament, malgrat l’aval de l’Ajuntament. És un dels casos més evidents de peregrinació que, com a la majoria d’entitats de cultura popular i tradicional catalana, els ha portat a tenir la seva activitat repartida entre diversos locals cedits per l’Ajuntament (Casa

de Cultura, baixos de Correus, Museu de Sant Cugat, Casal de Joves Torreblanca, Sala Canigó...) tot i que, cap d’elles s’estalvia haver de fer algunes reunions en bars, tenir magatzems en cases particulars o assaigs puntuals al carrer. Així doncs, malgrat que els mínims per al desenvolupament de l’activitat estan garantits, els representats de les entitats coincideixen a assegurar que fer un pas endavant per construir projectes de cultura popular i tradicional més sòlids passa per assentar-se a llarg termini a un espai adequat, (individual o col·lectiu) i destinar els esforços i coneixements a allò que saben fer millor. Sembla que les darreres cessions d’espais municipals podrien anar en aquesta direcció. // A. Serra

en imatges El model del Ball de Gitanes pren força entre el públic santcugatenc 208 persones omplen la plaça amb el Ball de Gitanes d’enguany.

L’èxit del Ball de Gitanes creix any rere any i ja en van cinc, i és que el model clarament popular d’un ball tradicional però de caràcter ‘amateur’ sembla que ha atret tots aquells que no s’atreveixen amb el compromís que suposen les entitats que tradicionalment han promogut la dansa tradicional a la ciutat. #amanda bernal

58 A Fons Copatró de Sant Cugat

Diari de Sant Cugat Divendres, 1 de març del 2013

La festivitat de la fava Arriba l’Aplec 2013 en molt bon estat de forma

La tradició torna amb Sant Medir

E

l 3 de març Sant Cugat celebrarà el tradicional Aplec de Sant Medir. Per a la festivitat d’aquest any està previst que l’ermita rebi la visita d’uns 4.000 peregrins, per la coincidència que Sant Medir recaigui en diumenge. Com cada any des de l’entorn del 1800, centenars de santcugatencs, a més d’alguns veïns provinents dels barris barcelonins de Gràcia, Sarrià i Sant Gervasi peregrinaran fins a la capella per venerar el sant i celebrar la tradicional romeria amb sardanes, exhibicions de cultura tradicional i popular, una missa i un dinar. Tot i

això, aquest podria ser el darrer any en el qual participessin les colles de Barcelona arran de la prohibició del districte de Gràcia pel que fa a la utilització de camions a la rua que organitzen les agrupacions del barri.

Per segon any, els abanderats recauran sobre una entitat. Aquest 2013, els Bastoners de Sant Cugat abanderaran l’Aplec de Sant Medir, per aquest motiu l’entitat ballarà a la plaça d’Octavià, abans que la comitiva marxi cap a l’ermita. La plaça d’Octavià serà l’escenari de la ballada a les nou del matí. La dansa dels bastons es repetirà al Camp del Miracle, al cos-

Homenatjats Aquest 2013, els Bastoners de Sant Cugat abanderaran l’Aplec de Sant Medir, per això faran diverses ballades tat de l’ermita, a tres quarts de dues i minuts abans de l’actuació Castellera. L’Ajuntament i la Penya Regalèssia organitzen l’aplec, en el qual també col·laboren els Castellers, els Geganters, l’Entitat Sardanista de Sant Cugat, els Bastoners i la Parròquia de Sant Pere d’Octavià.

Una desena d’intervencions El nom de Sant Medir va intrínsecament lligat al de la Penya Regalèssia i a l’APAC, que des que va començar, cap a la dècada dels anys setanta, ha treballat per la preservació i el manteniment de l’ermita i no ha parat de ferhi intervencions per tenir la construcció tal com la coneixem avui en dia.

La Penya Regalèssia ha promogut desenes d’obres al llarg d’aquests quaranta anys com la reparació de la teulada, per la qual va destinar quatre anys de feina. El col·lectiu també va impulsar la recuperació de les campanes;

A Fons 59

Diari de Sant Cugat Divendres, 1 de març del 2013

Mariona Sagalés

Artur Ribera

redaccio@diaridesantcugat.cat @marionasagales

redaccio@diaridesantcugat.cat @arctur

Participació L’organització espera rebre la visita d’uns 4.000 peregrins, per la coincidència que la festivitat recaigui en diumenge. Recuperació Durant l’aplec es lluirà una rèplica del penó de Sant Medir, ja que la insígnia real està exposada al Museu per assegurar la seva preservació. #LLuís llebot

APLEC DE SANT MEDIR 2013 PLAÇA D’OCTAVIÀ 8.30 h Sortida a peu dels Gegants de Sant Cugat cap a l’ermita de Sant Medir 9.00 h Arribada dels banderers a cavall 9.15 h Xocolatada 9.30 h Cercavila dels banderers de Sant Medir 10.00 h “La llegenda de Sant Medir”: visita comentada fins a l’ermita de Sant Medir PLAÇA DE BARCELONA 9.45 h Recepció de l’alcaldessa, Mercè Conesa, als banderers 9.55 h Els banderers segueixen a cavall cap a l’ermita de Sant Medir ERMITA DE SANT MEDIR 12.00 h Ballada de Sardanes amb la Cobla Contemporània 12.30 h Toc de campanes inici de la cercavila 12.30 h Arribada dels Geganters 12.45 h Arribada dels banderers i lliurament de la bandera a l’alcaldessa 13.00 h Ofici 13.30 h Parlaments 13.45 h Actuació dels Bastoners de Sant Cugat 14.00 h Actuació dels Geganters i dels Castellers de Sant Cugat 14.25 h Sardanes amb la Cobla Contemporània

va buscar finançament per arranjar el marge de l’ermita, ja que la manca de fonaments feina que la construcció es desplacés i ensorrés; va eliminar l’arrebossat blanc que cobria les façanes exteriors i interiors de l’ermita, perquè aquesta pogués lluir la pedra. A més, la Penya Regalèssia va fer diverses obres i arranjaments a l’entorn de Sant Medir com la instal· lació d’un llarg banc al Camp del Miracle, la construcció d’un entarimat de pedra fix per a l’actuació dels músics i la instal·lació d’una font d’aigua. També és obra de la Penya Regalèssia el canvi del terra de l’altar, el del cor i el

de davant l’entrada de l’ermita, on hi havia el cementiri i on la Penya Regalèssia va trobar diverses restes humanes òssies, ja que fins a set masies depenien de la rectoria de Sant Medir i, per tant, eren enterrats davant l’ermita.

Penó replicat Durant l’Aplec de Sant Medir, la Penya Regalèssia lluirà una rèplica del penó de Sant Medir, ja que el real va quedar en custòdia al Museu de Sant Cugat per preservar-lo, després de la restauració a què es va sotmetre la insígnia centenària. Aquesta bandera, realitzada l’any 1946 a partir d’un estendard

Preservació La Penya Regalèssia ha promogut desenes d’obres al llarg d’aquests 40 anys com la reparació de la teulada anterior, mostra un medalló amb una pintura que reprodueix la figura del sant plantant faves davant la capella.

Tot i que es desconeix la data exacta, el medalló podria correspondre a la bandera estrenada el 1912 pels romeus santcugatencs. Després d’estar amagada durant la Guerra Civil, el 1946

es va refer col·locant el medalló sobre una nova tela. Les cintes commemoratives de la part superior testimonien els aplecs on ha estat present.

Mercat de Sant Medir A més, i per primera vegada, Sant Cugat tindrà un mercat de Sant Medir. De l’1 al 3 de març, la rambla del Celler acollirà, des de les 10.00 fins a les 20.00 hores, un mercat tradicional coincidint amb l’aplec. En aquest punt es vendran productes artesans gastronòmics, de bijuteria, vitralls, joguines, sabons naturals i jocs i activitats per a tota la família.//

60 A Fons Copatró de Sant Cugat

en imatges Els trets més característics de l’ermita de Sant Medir

1

2

3

1 Detall del campanar doble del santuari 2 Imatge del penó de l’Aplec de Sant Medir: aquest any s’exhibirà una rèplica. 3 L’interior de l’ermita amb l’altar al fons #artur ribera

Diari de Sant Cugat Divendres, 1 de març del 2013

Vestigis medievals en una ermita romànica Localitzada al mig de Collserola, l’ermita de Sant Medir, que dóna nom a la vall en la qual està situada, data del segle x i té un origen medieval incert. La primera referència documentada data del 962 com a propietat del Monestir i com una de les cinc parròquies del terme. La construcció està erigida en una planta rectangular i s’orienta, amb la porta d’entrada, cap a ponent. Entre els elements més destacats de l’edificació hi figura el relleu gòtic, el portal dovellat i les obertures. L’interior de l’ermita atresora una pica baptismal, de quan el santuari era una parròquia. L’ermita consta de dos cossos, un dels quals ocupa la nau, amb una llotgeta alçada, i l’altre l’ocupa la rectoria.

El campanar és l’element més distintiu de l’ermita i és caracteritza per ser de doble espadanya. Sota el campanar, a la façana principal, hi ha l’entrada a l’ermita, feta amb un portal de punt rodó amb un relleu gòtic al damunt, que representa la Santíssima Trinitat, amb una inscripció amb lletres gòtiques en les qual es pot llegir: “Anno Domini 1447”. //

L’ermita de Sant Medir també es pot visitar cada dissabte de les 11.00 a les 13.00 hores, excepte l’agost i el Nadal # artur ribera

Cronologia

La romeria a principis de segle. Els santcugatencs anaven en peregrinació a l’ermita de Sant Medir a peu, carro i cavall #ANÒMIN

Panoràmica de l’ermita i de l’entorn el 1930. En aquella època, la capella estava rodejada de vinyes #ROISiN, CEDIDA PER LA FAMÍLIA MESTRE-SOTO

A Fons 61

Diari de Sant Cugat Divendres, 1 de març del 2013

Penya Regalèssia: 40 anys al servei del patrimoni local

Investir un ‘regalessiu‘ Actualment, la Penya Regalèssia la formen un conjunt de 16 santcuga-

Xavier Escura Regidor de Cultura La Penya Regalèssia i Sant Medir

Parlar de les ermites de Sant Medir, Sant Crist de Llaceres i Sant Domènec és parlar d’aquesta entitat proteccionista La Penya Regalèssia o, el que és el mateix, l’APAC (Associació per la preservació del Patrimoni Cultural de Sant Cugat), fa quatre dècades que treballen per fer visible i mantenir part del patrimoni local, sobretot les ermites, de les quals se n’ocupen any rere any, arranjant-les, millorant-les i netejant-les. La de Sant Medir no és l’única ermita que està en el punt de mira de la Penya Regalèssia, ja que l’entitat s’ocupa també de la de Sant Crist de Llaceres i de la de Sant Domènec, les que obren els matins de cada segon diumenge de mes i cada primer diumenge de mes respectivament.

COMENTARI

L La Penya Regalèssia amb el regidor de Cultura l’any 2008 al claustre #localpres tencs, dels quals sumant les edats arriben a 1.264 anys, ja que la mitjana d’edat es fixa entorn els 80 anys.

Cada vegada que un nou membre entra a formar part d’aquesta entitat és investit pels més veterans. El nou membre se’l cobreix amb una capa i se li posa un casc d’obra , se li reposa a cada espatlla i al cap un mànec de

L’Aplec de Sant Medir era i és una de les tradicions més arrelades de les que se celebren a Sant Cugat # ROISiN, CEDIDA PER LA FAMÍLIA MESTRE-SOTO

pic, com si es tractés d’una coronació, el que denota l’actitud de perseverança i esforç envers el patrimoni. A més, i durant el 2014, la Penya Regalèssia celebrarà el seu 75è aniversari des de la seva fundació i més de quatre dècades vetllant per la continuïtat del patrimoni local. // M.S.M.

a Penya Regalèssia-APAC ha cedit la bandera restaurada de Sant Medir al Museu per a la seva exposició permanent, i als aplecs s’emprarà una rèplica fidel. Les ermites de Sant Medir i Sant Domènec els deuen la seva restauració i preservació. La Penya Regalèssia va néixer just acabada la Guerra Civil. Eren un grapat de joves que només volien passar-s’ho bé, jugar a futbol i fer bromes que encara avui es recorden. Amb els anys anaren assumint responsabilitats envers el patrimoni de Sant Cugat fins a esdevenir, ells mateixos, un destacat referent històric de la ciutat, com també ho és La Lira. Quan algun d’ells ens deixa, com aquest estiu en Roc Gòmez, ens queda el consol d’una continuïtat garantida via fills, néts i amics: els Amics dels Veterans i la Regalèssia, que han heretat el mateix entusiasme i amor pel poble i fan una tasca impagable en importants efemèrides de ciutat (Reis, Festa Major...). A tots ells, grans i joves, els devem reconeixement i gratitud.

L’aplec als anys quaranta. De la mateixa manera com passa ara, després de venerar el sant, els peregrins dinaven a l’entorn del Camp del Miracle #CEDIDA PER ROC GÓMEZ

62 A Fons Copatró de Sant Cugat

COMENTARI Domènec Miquel Historiador MEDIR UN SANT QUE NO VA EXISTIR

L

a llegenda de Sant Medir està vinculada a la de Sant Sever, bisbe de Barcelona. Ja en el segle xvii, la Société des Bollandistes encarregada de revisar la vida dels sants, va demostrar que ambdós personatges no havien existit mai. Sever és una duplicació d’un altre Sever, bisbe de Ravena, el culte del qual fou introduït a Barcelona per Gala Placídia. Segles després, els barcelonins se l’apropiaren i construïren una llegenda amb paisatge propi: durant una persecució dels cristians, Sever fuig a través del Collserola i es troba amb Medir, un pagès que plantava faves. Quan els perseguidors hi arriben, les faves han crescut i florit, així que s’emporten Medir, atrapen Sever i els maten al Castrum Octavianum. El miracle de les faves cristianitzà un antic culte pagà a la fertilitat, en un indret on una veta d’aigua feia créixer més ràpidament les plantes que en els camps de l’entorn.

Diari de Sant Cugat Divendres, 1 de març del 2013

El dia que les faves van florir de cop i va néixer una llegenda Es va construir l’ermita al costat del Camp del Miracle, on els santcugatencs antics demanaven protecció Diu la llegenda que el bisbe Sever fugia de Barcelona cap el Castell d’Octavià, el que més tard es convertiria en Sant Cugat, fugint de la persecució a la qual els romans sotmetien els cristians. De camí cap al castell, Sever es va trobar amb Medir que plantava faves al costat de la seva masia i li va preguntar si anava en bona direcció, perquè l’estaven perseguint els romans. Sever va dir-li a Medir que si preguntaven per ell respongués la veritat. Al cap d’una estona aparegueren els soldats i quan van preguntar a Medir si havia vist passar el bisbe, aquest va respondre que havia passat mentre plantava faves. En aquell moment es va obrar el miracle i les faves van començar a florir. Sentint-se enganyats, els romans van empresonar Medir i el van martiritzar junta-

Portada de la traducció al català feta l’any 1733 per Pere Rares #CEDIDA ment amb el bisbe Sever, al qual també van capturar.

Més que una tradició Amb aquest fet, meitat història, meitat llegenda, com a rerefons es construí l’ermita, al costat del Camp del

Miracle, lloc on les faves van créixer de cop i on els santcugatencs antics demanaven protecció a Sant Medir i s’enduien terra dels camps de conreu per fer més fructífers els seus sembrats. // M. Sagalés

Cronologia

La Policia Local i els membres de Protecció Civil tampoc faltava a la cita amb Sant Medir cada 3 de març. La imatge pertany el 1988 #jORDI FONOLLEDA

Milers de santcugatencs i veïns d’altres barris barcelonins feien foc al terra per fer carn a la brasa, aquesta és una imatge del 1995 #MANÉ ESPINOSA

A Fons 63

Diari de Sant Cugat Divendres, 1 de març del 2013

en imatges Recull de les reproduccions de Sant Medir

Joaquim Mir, 1897, col·lecció privada

Villaronga, 10 anys compilant la iconografia del sant, l’ermita i l’aplec Encara que l’ermita de Sant Medir no destaca per ser un dels emblemes dins del circuit d’artistes i pintors com a lloc de culte a plasmar a través de l’art, com ho són altres edificis d’estil religiós al municipi, l’aplec ha estat il· lustrat, serigrafiat, pintat i dibuixat en desenes d’ocasions i en diferents estils. La mostra d’aquesta iconografia pròpia de Sant Medir la recull el santcugatenc Joaquim Villaronga, que fa una dècada que es dedica a recuperar imatges d’aquesta ermita, emblema del patrimoni local. El santcugatenc, que ha format part de la Penya Regalèssia els darrers 16 anys, ha indicat que aquest esperit recopilatori li ve donat perquè: “Vaig veure que no es coneixia la iconografia de Sant Medir”.

El col·leccionista assegura que per trobar les 20 reproduccions que té actualment va haver d’afinar la cerca en museus, biblioteques i cases particulars. En aquest sentit i alhora de trobar la pintura més antiga de Sant Medir, de l’artista Joan Gallart i que està tancada al públic a l’església de Sant Sever, a Barcelona, “vaig comptar amb la col·laboració d’un rector de Barcelona, mossèn Subirà, que em va dir que existia aquest quadre”.

1

2

3

El plaer de seguir cercant Villaronga assegura que existeixen 15 obres més sobre l’ermita, les quals continuarà cercant. “Vaig a totes les subhastes d’art des de fa 30 anys a Barcelona”. El jubilat apunta que una vegada tingui totes les reproduccions la idea és crear una carpeta i organitzar una exposició perquè la ciutat conegui l’art que ha generat l’ermita i l’Aplec de Sant Medir. //

4

1 Joan Gallart (1670-1714). Església de Sant Sever (Barcelona). Aquesta és la pintura més antiga coneguda de Sant Medir, i en la qual es pot veure, a primer terme, les faves florides.

2 Anònim, xil·lografia sobre fusta del 1926 publicada a la revista cultural d’àmbit català D’ací, d’allà. 3 Quadre del pintor

5

santcugatenc Joan Tortosa, realitzat a l’any 1990 i que pertany a una col·lecció privada 4 Obra de l’artista santcugatenc Manel Farrés, fet als anys quaranta i que forma part d’una col·lecció particular de la família Buscallà 5 Ricard Opisso i Sala (Tarragona 1880-1966). Col·lecció particular.

66 A Fons Observatori sociològic

Diari de Sant Cugat Divendres, 8 de març del 2013

La ciutat en dades

“M’agrada viure a Sant Cugat”

L’

Ajuntament ha presentat aquesta setmana les dades de l’observatori sociològic, un estudi que realitza periòdicament el consistori per saber dades rellevants sobre la ciutat.

Amb aquesta informació, l’equip de govern es fa una idea de quin tipus de ciutadans viuen a Sant Cugat, quin grau de satisfacció tenen del seu municipi, què els agrada i què no funciona. També serveix per conèixer el grau de coneixement dels serveis municipals i l’opinió sobre decisions estratègiques de ciutat.

Com a curiositat, s’inclou una àmplia radiografia sobre la ideologia política dels santcugatencs i els seu posiscionament en l’eix dreta-esquerra, així com una enquesta sobre l’opinió del govern, l’alcaldessa i l’oposició. La definició religiosa dels ciutadans i el nivell d’ús i coneixement del català són altres aspectes tractats.

L’estudi s’ha fet amb una mostra de 1.000 persones, fet que segons Ikerfel, autors de l’enquesta, dóna un marge d’error del 3%. L’observatori sociològic costa cada any a l’Ajuntament 50.000 euros.

El regidor de Participació Ciutadana, Francesc Carol, ha destacat durant la presentació que aquest és un preu que significa pagar 20.000 euros menys que l’anterior empresa que els feia els sondejos.

A més, destaca que, tot i disminuir la despesa, Ikerfel ha ampliat la mostra de 800 a 1.000 enquestats i garanteix més onades d’opinió que les que es feien abans.

Satisfets de la ciutat Sant Cugat és una ciutat on la gent se sent arrelada i viu bé. Aquesta és la primera gran conclusió que es pot extreure de la publicació de l’observatori sociològic que ha fet públic l’Ajuntament aquesta setmana.

Estudi fiable La mostra, realitzada per Ikerfel per encàrrec de l’Ajuntament, s’ha fet en base a 1.000 santcugatencs enquestats, donant un marge d’error del 3% Respecte a la primera qüestió, les dades diuen que un 81% dels santcugatencs mostren un fort sentiment de pertinença a la ciutat. Concretament, un 39% afirmen estar totalment identificats amb al seu municipi, mentre que un 42% declaren estar-hi bastant arrelats. Només un 3% manifesten un sentiment de poc o nul sentiment de pertinença mentre que un 15% responen “una mica” quan se’ls pregunta per l’arrelament a Sant Cugat.

Analitzant les dades per barris,

la mitjana (de l’1 al 10) quant a pertinença és de 8. Només es desmarquen els districtes de la Floresta i les Planes, amb una nota de 6,4, la més baixa de tots els barris de la ciutat. Valldoreix, amb un 8,4, és la zona on la nota és més alta.

L’estudi també revela que un 90% de la població està satisfeta de viure a Sant Cugat. Només un 2,2% dels ciutadans enquestats han posat un nota que va del 0 al 4 sobre 10 quan parlen del seu grau de satisfacció de viure en aquesta ciutat.

Anant a mirar els resultats per barris, novament les Planes i la Floresta són els llocs on es posa la nota més baixa amb un 7,1.

La millor nota quant a satisfacció la posen els mira-solencs (8,5).

Seguidament, els més contents de Sant Cugat són els valldoreixencs i els veïns de Coll Favà, el Parc Central i la zona de Torreblanca, que posen una nota de 8,4 al municipi. //

A Fons 67

Diari de Sant Cugat Divendres, 8 de març del 2013

Joan Ramon Armadàs

Artur Ribera

redaccio@diaridesantcugat.cat @jrarmadas

redaccio@diaridesantcugat.cat @arctur

Identitat Un ampli estudi sociològic encarregat per l’Ajuntament ofereix una radiografia de com és la ciutadania de Sant Cugat i el grau d’arrelament de la seva gent

90% de la població

està bastant (49%) o totalment (41%) satisfeta de viure a Sant Cugat

DECLARACIONS Què és el millor i el pitjor de Sant Cugat?

Daniela Maecha 16 anys

“El que més m’agrada és anar a l’hípica i el que menys és com ha quedat la plaça de l’ajuntament” Mari Carme González 36 anys

“És una ciutat molt neta i amb moltes zones verdes i no hi ha res que em desagradi especialment”

Elia de Pol 21 anys

“De Sant Cugat valoro la gran quantitat de zones verdes, però crec que hi ha poca oferta de locals per a joves” Àngel Ràfols 54 anys

“Com que hi ha diners, tot està molt net, però la ciutat es queda deserta quan el sol es pon”

Oriol Sánchez 27 anys

“El que més m’agrada és el Casal Popular La Guitza i el que menys, la manca d’oci per a joves” Domi Coca 58 anys

“El que més m’agrada de Sant Cugat és que encara és un poble i el que menys és el trànsit ”

Cèsar Minuesa 36 anys

“Vivim en una ciutat molt còmoda per als nens però amb el preu dels pisos no sé si s’hi podran quedar a viure” Lluís Tomàs 60 anys

“El millor de Sant Cugat és la urbanització de la ciutat i el pitjor, les senyalitzacions incorrectes”

68 A Fons Observatori sociològic

Diari de Sant Cugat Divendres, 8 de març del 2013

Tendència a l’esquerra i a la independència

L

a majoria dels ciutadans de Sant Cugat es declaren d’esquerres i, si demà es convoqués un referèndum sobre la independència de Catalunya, votarien “sí”. Com sempre, en estadística cal matisar, però es significatiu el fet que un 53% dels santcugatencs es declarin d’esquerres en més o menys mesura i un 53,6% siguin favorables a la secessió de Catalunya d’Espanya. Així doncs, segons l’observatori sociològic de la ciutat, més de la meitat dels santcugatencs serien independentistes i, ideològicament, d’esquerra.

El sentiment independentista ha crescut des de l’última enquesta del mes de juliol, però també ho ha fet en menor grau els partidaris de no separar-se d’Espanya. Al l’estiu del 2012, un 48,8 % dels santcugatencs afirmaven que votarien “sí” a la independència, mentre que un 21,1 votarien “no”. La mateixa pregunta feta al desembre del 2012 revela que els independentistes són ara un 53,6% (un 4,8% més) i els unionistes un 24,6 (un 3,5% més). Això s’explica per la significativa davallada dels indecisos. Si al juliol eren un 22%, al desembre van disminuir fins l’11%.

53,6%

En altres paraules, la independència cada cop genera menys indiferència.

Les dades no difereixen gaire de les del darrer Baròmetre del Centre d’Estudis d’Opinió de la Generalitat presentat durant el febrer. Aquest estudi mostrava un suport a la independència del 54,7% i un suport a l’unionisme del 20,7%.

Més esquerra que dreta Com dèiem abans, l’esquerra guanya la partida a la dreta a Sant Cugat i ho fa amb un avantatge considerable. Només un 3,7% dels

53% esquerra

santcugatencs respon que és de dretes i un 12,7 es defineixen de centre dreta. En total sumen un 16,4%, una mica més dels ciutadans que es defineixen de centre.

A l’altre costat de la balança, quasi un 30% dels enquestats responen que són d’esquerres. L’extrema esquerra significa un 3,5%, mentre que en centre esquerra, poc menys del 20%.

En total, el 53% que mencionàvem al principi. //

16,4% dreta

dels santcugatencs votaria “sí” a la independència

L’aparcament i el trànsit: el pitjor de Sant Cugat

Bona oferta d’oci i comerç a la ciutat

L’estat dels carrers rep un aprovat just

Sant Cugat, una ciutat neta i polida

4,1 Suspès

7 Notable

5,6 Aprovat

7 Notable

Quan es pregunta a la ciutadania quina nota posen al nombre d’espais que hi ha per aparcar a Sant Cugat, aquests suspenen la ciutat en aquest aspecte. Les queixes en mobilitat no acaben aquí. La segona pitjor nota és pel trànsit, amb una mitjana d’un 5,4.

Als santcugatencs els agrada quedar-se a la seva ciutat per comprar i passar-ho bé. Així es desprèn de la qualificació de notable que els enquestats atorguen a l’oferta comercial i d’oci. Les instal·lacions esportives reben una nota mitjana de 6,5.

Els veïns de Sant Cugat no estan del tot satisfets de com estan els seus carrers. La pavimentació i l’estat de les voreres és un dels aspectes més mal valorats juntament amb la mobilitat.

La nota mitjana dels enquestats és de poc més que aprovat.

L’estat dels carrers no convenç, però sí ho fa la sensació de viure en un ciutat que està neta i on la brossa no és un problema. La nota mitjana a la recollida de residus és de 7,1, mentre que la neteja i la higiene dels carrers rep un 7. Notable a la pulcritud!

A Fons 69

Diari de Sant Cugat Divendres, 8 de març del 2013

El govern rep una nota mitjana de 6,3

L

a gestió que el partit de govern (CiU) fa de la ciutat rep una nota mitjana d’un 6,3 segons les dades de l’observatori sociològic.

De les 1.000 persones que van respondre aquesta enquesta, un 40% van posar 7 o un 8 de nota al govern, mentre que un 30% el valoraven amb un 5 o un 6. Poc menys d’un 10% dels enquestats suspenen la feina de l’equip que lidera Mercè Conesa i, a l’altre extrem, un 5% li posa un 9 o un 10 al govern municipal. Un 16% dels participants a l’enquesta no saben què contestar o directament no donen cap resposta davant d’aquesta pregunta.

6,3

un 6. Amb tot, la mitjana és millor que la del conjunt del govern. Mentre tot l’equip rep una qualificació de 6,3, Mercè Conesa s’endú un 6,8 de la ciutadania.

5,3

L’oposició no treu bona nota

Les xifres milloren si en lloc de govern parlem de l’alcaldessa. Un 10% pensa que és excel·lent i li posa una nota de 9 o 10, mentre que un 50% li atorga un notable amb una nota de 7 o 8. Un 8% suspèn la dirigent política de Sant Cugat i un 25% li dóna un aprovat just amb un 5 o

Els 4 partits que representen l’oposició a l’Ajuntament tenen una mitjana que no arriba a l’aprovat. La ciutadania els atorga un 4,5 de mitjana, però diferencia entre les quatre formacions. Els més ben valorats són els dos regidors de la CUP amb un 5,3 seguits a poca distància dels dos regidors d’ICV, amb un 5,1. Els que surten més malparats són els quatre representants del PP, amb un 3,2, seguits pels socialistes, amb un 4,2.

Cal dir, però, que gairebé la meitat dels enquestats opten pel “no sap/ no contesta” quan se’ls pregunta per la tasca de l’oposició. //

Consells de participació, els grans desconeguts

Bona nota pels serveis d’informació ciutadana

El servei d’ocupació té deures per fer

Poc coneixement de la Sala de concerts

10% coneix la seva existència

7,8 Notable

6,7 Bé alt

24% coneix la seva existència

El consells de barri no són gaire populars entre la ciutadania. Poca gent els coneix i els que ho fan atorguen a aquests òrgans de participació una nota mitjana de 5,7.

L’Ajuntament assegura que cal més temps perquè es consolidin.

El telèfon d’informació municipal (el 010) i l’Oficina d’Atenció Ciutadana reben una bona nota dels ciutadans.

Del primer, el coneixen un 70% de la població mentre que el segon és conegut per poc més de la meitat de la població.

En un moment en què la crisi és especialment dura pels aturats, sobta que el Servei d’Ocupació Municipal sigui desconegut per més del 60% dels santcugatencs. Entre els que saben que hi és, la nota que li posen és de 6,7. Hi ha marge per millorar.

L’Ajuntament ha volgut incloure a l’enquesta el grau de popularitat que té entre els ciutadans el que anomena la “nova sala de concerts”.

Segons l’enquesta, la discoteca Hoboken és utilitzada per un 6,5% de la ciutadania.

Una alcaldessa ben valorada

Valoració dels ciutadans

3,2

5,1

4,2

70 A Fons Observatori sociològic

Diari de Sant Cugat Divendres, 8 de març del 2013

Una ciutat molt connectada a la xarxa 43%

57% utilitza Internet per fer gestions de banca electrònica

I

nternet ja forma part de les nostres vides però no en forma part de la mateixa manera si ets un jove de 20 anys o una utilitza Internet per comprar productes àvia de 65. D’entrada cal en línia dir que a Sant Cugat, el 90% de les llars tenen connexió a Internet i gairebé la meitat dels ciutadans tenen utilitza Internet per un telèfon que compartir vídeos, fotos s’hi pot conneco continguts tar. Dit això, l’enquesta encarregada per l’Ajuntament revela que el quasi el 90% del joves d’entre 17 i 14 anys són usuaris de les xarxes socials i el 84% comparteix fotos o vídeos a través de la xarxa. L’ús que en fa la població de 25 a 34 anys canvia i tot i que les xarxes socials segueixen sent el que més es fa ser-

54%

50% utilitza Internet per descarregar pel·lícules, sèries o música

49% utilitza Internet per participar en xarxes socials

Els jocs en línia populars entre els joves

L’ADSL guanya la partida a la fibra òptica

18% 51% d’usuaris juga a Internet usen aquesta connexió La xifra pot semblar petita però si analitzem les dades per edats comprovem que un 40% de les persones entre 17 i 24 anys fa servir Internet per jugar. La xifra disminueix fins al 30% en joves de 25 a 30 anys i baixa fins al 14% en la franja d’edat dels 35 a 49 any.

L’ADSL és la tecnologia més feta servir pels santcugatencs per connectar-se a Internet. Més de la meitat dels usuaris accedeixen a la xarxa amb aquest mètode mentre que la fibra òptica representa gairebé un 20%. Un 6% utilitzen la línia telefònica convencional.

No tothom té un ‘smartphone’

vir, les gestions de banca electrònica amb un 72% o la compra de producte en línia amb un 55% guanyen pes. També és destacable el fet que gairebé un 50% dels ciutadans de 24 a 50 anys fan servir Internet per fer tràmits amb l’Administració pública. Pel que fa a l’oci només els més joves són actius en jocs en línia. A partir dels 35 anys les persones que juguen per Internet és inferior al 15%.

Connectats des del mòbil Un 52% de la població santcugatenca no té smartphone. Dit així pot semblar poc, però aquesta és la mitjana feta entre tots els ciutadans amb telèfon. Analitzant-ho per franges d’edat, descobrim que el 69% dels joves entre 17 i 34 anys tenen un mòbil amb connexió a Internet mentre que només un 13% dels santcugatencs de més de 64 anys té un smartphone. El decreixement de l’ús comença en la franja de 35 a 50 anys (51%) i continua descendint entre la població de 50 a 64 anys (31%).

La marca més popular és Apple, ja que un 28% dels santcugatencs amb mòbil en tenen un, mentre que un 37% en tenen un telèfon amb sistema operatiu Android. //

Encara hi ha famílies “desconnectades”

46% 10% té un telèfon amb Internet de llars no té Internet La implantació dels telèfon intel· ligents avança però encara són majoria les persones que no disposen d’un telèfon d’aquestes característiques. Entre els que sí que en tenen, un 28% té un iPhone i un 38% un mòbil Android. Un 10% tenen Blackberry.

Pot semblar que Internet forma part de les nostres vides, però no totes les llars de Sant Cugat disposen de connexió. Ara bé, dins d’aquest grup, els que més desconnectats estan són la gent gran. Un 40% dels majors de 64 anys no tenen Internet.

74 A Fons Premis Ciutat 2012

Diari de Sant Cugat Divendres, 15 de març del 2013

Reconeixement La ciutat premia els valors dels seus ciutadans

Els premis més santcugatencs Compromís La ciutat reconeix cada any aquelles persones o entitats que treballen per Sant Cugat amb l’objectiu de defensar-ne els valors. Guardonats Coneixem els premiats de la vuitena edició

L

a vuitena edició dels Premis Ciutat de Sant Cugat ha reconegut un any més la tasca de persones i entitats que durant l’any, en aquest cas el 2012, han tingut un paper rellevant envers la ciutat per impulsar projectes que fomenten els valors socials des de diferents àmbits. En aquesta edició, eren quinze els finalistes.

Cinc han estat els guardonats. I tots ho mereixien.

La gala de lliurament dels guardons es va celebrar el dilluns 11 de març al Teatre-Auditori, en la que és una de les festes més populars

del municipi. Amb la sala plena de gom a gom, i la rebuda per part dels músics de l’escola Tradicional de Música, l’Escola Municipal de Música i el Conservatori, a les 19 hores començava una gala emotiva i entranyable.

La gala El director d’aquest mitjà, Josep M. Vallès, i la periodista santcugatenca Marta Cailà van ser els encarregats de conduir l’acte, que va començar, després d’una breu presentació, amb l’actuació de Joan Pera, amb tres monòlegs de l’espectacle Joan Pera

L’actor Joan Pera va posar el toc d’humor a la gala amb l’espectacle ‘Joan Pera Capri’, amb diferents monòlegs i crítica social Capri. Després d’una àmplia ovació per part del públic, es va poder veure la projecció de les imatges de les quinze candidatures. Aquest any, els finalistes han estat SC Trade Center, Los peces no se mojan, Geganters de Sant Cugat, Club de Voleibol Sant Cugat, Sant Cugat per la

Independència, Associació Voluntaris Protecció Civil de Sant Cugat, STQlímpics, Ferrer Internacional, Rogeli Pedró, Mercè Alejo, Pim Pam Pum, Companyia +Sarsuela, Érika Villaécija, CAR Sant Cugat i el Diari de Sant Cugat.

Els guardonats Els primers a recollir el premi van ser l’Associació Voluntaris Protecció Civil per 25 anys treballant en benefici de la ciutadania. El segon guardó va ser per als Geganters de Sant Cugat per la celebració dels seus 25 anys com a colla. Rogeli

A Fons 75

Diari de Sant Cugat Divendres, 15 de març del 2013

Els guardonats Felicitat i agraïment envers la ciutat era el sentiments compartit pels premiats d’aquest any. #artur ribera

Cinta Caballé

Artur Ribera

redaccio@diaridesantcugat.cat @CintaCC

redaccio@diaridesantcugat.cat @arctur

ENTREVISTA Vicent Navarro, Ass. Vol. Protecció Civil

XIFRES La gala dels Premis Ciutat

15 finalistes Optaven a recollir el Premi Ciutat de Sant Cugat en la seva vuitena edició

5 guanyadors Han estat reconeguts per la seva tasca i vinculació amb la ciutat

piulades @gegantsstcugat Geganters de Sant Cugat

Volem dedicar el premi a totes les persones que han format part de la colla durant aquests 25 anys @jofrellombart Periodista i escriptor

Orgullós del meu poble. Vinc dels @premisstc i tenim passat, present i futur. Felicitats al meu @DiariSantCugat Pedró va rebre el tercer premi en reconeixement a la seva tasca com a recuperador de les tradicions santcugatenques. El van seguir els organitzadors dels STQlímpics, per l’organització dels primers jocs esportius per a persones amb discapacitat.

Finalment, el Diari de Sant Cugat va recollir el Premi Ciutat per 20 anys d’informació local.

El premi a Tota una trajectòria, atorgat directament per l’alcaldessa, Mercè Conesa, va reconèixer Joan Villadelprat, mecànic de Fórmula 1, en paraules de Conesa, “per portar el nom de Sant Cugat, i

ser un model per als joves, ja que, es pot marxar a fora, però això no significa no tornar”.

Abans de cloure la gala amb la interpretació de l’himne A Sant Cugat, Mercè Conesa va voler destacar els valors que fomenten els premiats, tot dient que “si entre tots cuidem aquests valors, la ciutat seguirà tenint aquesta identitat pròpia”.

Una “ciutat integradora, que fomenta la cultura” i posa de manifest la voluntat de fer coses i seguir avançant. I és que “Sant Cugat té una base social forta, i és aquesta la que farà un país fort”.//

Treballar en benefici dels sancugatencs. El cap operatiu de l’Associació va agrair el reconeixement que els fa la ciutadania. #ARTUR RIBERA

“Som un grup que vetllem per la seguretat” Quina valoració feu des de Protecció Civil del premi Ciutat de Sant Cugat que heu rebut?

Estem molt satisfets perquè és un reconeixements a anys i anys de feina.

Això ens dóna ànims i moltes ganes de seguir treballant.

que cada vegada més estan més regulades, perquè les coses no es poden fer de qualsevol manera. A més, moltes vegades ens confonen amb la Policia Local.

Nosaltres no som la policia, som un grup de gent que vetllem per la seguretat ciutadana.

Creu que els premis han estat ben repartits entre els finalistes?

Els altres s’ho mereixien tant o igual que nosaltres. De fet tots tenien molt mèrit i tots, tant premiats com finalistes, mereixien un reconeixement.

Quins són els pròxims projectes que té previstos l’entitat?

Tenim molts projectes. Això és un tema que porta el president Francesc Fernández i dins de la línia que portem enllestida.

Aquest guardó és un clar reconeixement al quart de segle que treballeu per la ciutat, de dia de nit, els caps de setmana...

Sí, i n’estem molt contents, és un premi a tots els voluntaris, als que ja no hi són, als que hi ha ara i als que vindran.

Actualment som 25 voluntaris i tots han rebut aquest premi amb una gran satisfacció. De fet tenim previst reunir-nos i fer-nos fotos amb el premi i d’alguna manera o altra celebrar-ho.

Quines són les activitats on podem trobar el suport de Protecció Civil?

A qualsevol que reuneixi gent sigui un acte esportiu, social, escolar... A Sant Cugat no hi ha un cap de setmana que no hi hagi una feina específica perquè la faci Protecció Civil.

Creieu que la ciutadania valora suficientment la vostra feina?

La gent és desconeixedora de la tasca que fem i de qui som. Algunes persones no entenen el que fem, perquè es pensen que nosaltres posem les normes i a alguns no els agrada, però és que nosaltres estem supeditats a unes normes,

Fa alguna crida a la ciutadania?

Sí, que s’apropi a nosaltres, fa poc vam posar en marxa una web nova, que explica molt bé com funciona Protecció Civil i on qui vulgui fer de voluntari s’hi pot apuntar i pot saber com pot col· laborar amb nosaltres.

On guardareu l’estatueta del campanar del Monestir?

A la seu de l’entitat, és a dir, al carrer de Francesc Moragas, 34. // M. Sagalés

76 A Fons Premis Ciutat 2012

Diari de Sant Cugat Divendres, 15 de març del 2013

ENTREVISTA Ramon Bruguera, Geganters de Sant Cugat ENTREVISTA Rogeli Pedró, Escriptor

Un premi per a tots els geganters. El president va dedicar el guardó a tots aquells que han passat, durant aquests anys, per la colla. #artur ribera

Vocació de servir la ciutat. L’escriptor santcugatenca fa anys que recupera les tradicions de la ciutat per poder transmetre-les. #artur ribera

“És un final rodó a la “El valor humà de la gent celebració dels 25 anys” és el que fa gran la ciutat” Què suposa pels Geganters haver rebut el Premi Ciutat?

Molt d’orgull. Ens ha fet molta il·lusió que ens donessin el premi, i més tenint en compte tots els finalistes que hi havia, que eren tots de gran nivell. I per a nosaltres, a més a més, és com un final rodó de totes aquestes celebracions que van començar al març de l’any passat, dels 25 anys de la colla. Diguem que és una cloenda fantàstica per a nosaltres.

Una cloenda a la celebràció del 25è aniversari. Com ha evolucionat la colla amb un quart de segle?

Durant aquests 25 anys, hi ha hagut moments per a tot. Moments més bons i d’altres de més dolents. Però ara estem en un bon moment de la colla, i esperem poder ser més gent de la que som ara! Actualment, entre nens i adults, som uns 90 membres a la colla. L’objectiu, el que volem, és que encara més gent entri a Geganters. I és per això que sempre estem intentant fer més coses per arribar a tot el poble. El més important per a nosaltres són els projectes que tenim amb les escoles, que d’alguna manera són el nostre camp. Principalment perquè els nens són els que se senten més atrets pels gegants. I estaria bé poder atreure joves d’entre 20 i 30 anys, més o menys, que és on estem més justos de gent, perquè se senten atrets per altres entitats...

Són una figura consolidada els gegants de Sant Cugat?

Jo crec que sí, que el Joan i la Marieta són un dels símbols de la ciutat. Tan sols cal passar per davant del claustró i sempre hi ha nens que volen entrar a veure els gegants. Formen part de lo que som; de la tradició popular de Sant Cugat.

I ara, quins són els projectes de futur?

Després de l’any passat, que va estar molt carregat d’activitats, podia semblar que aquest any estaríem més aturats però la veritat és que hi ha molta activitat. La central, aquest any, és la Cercavila d’escoles, que se celebrarà el 27 d’abril, i que la fem cada dos anys.

A més, per primer cop, tot el que són escoles públiques, tots tindran o algun gegantó o algun capgròs per poder portar a la cercavila, i pot ser espectacular.

Sempre ha estat molt important aquesta cercavila, però el fet que totes les escoles tinguin figures, és important. I a més, també tenim totes les activitats habituals de la colla, per Festa Major, ja hem fet Sant Medir...

Com valoreu la resta de premiats?

Jo crec que tant els que han guanyat com els finalistes, encara que pugui semblar un tòpic, tots ho mereixien. És una realitat. Tots havien aportat a la ciutat per ser guanyadors. // C. Caballé

Com valora haver rebut el Premi Ciutat?

Per a mi ha estat una sorpresa, perquè no m’ho esperava. És una satisfacció, i el més important de tot, és que em sento molt estimat per molta gent, i això em fa sentir molt bé. És el que més valoro, sentir-me estimat, sentir-me partícip d’una comunitat, d’un poble, al qual pots aportar alguna cosa.

Li han reconegut la seva tasca com a recuperador de la tradició santcugatenca. D’on sorgeix aquest interès?

Jo sempre he tingut molt clara la frase aquella que “qui perd els orígens, perd la identitat”. En un moment determinat, fa uns 30 anys, a Sant Cugat se li va qüestionar la seva identitat, dient que podríem ser absorbits per Barcelona, per la gran ciutat, i crec que era necessari posar-se en marxa. És el que va fer l’Administració, i jo vaig pensar que podia posar el meu granet de sorra. Vaig pensar que seria bo escorcollar, remenar, buscar els nostres orígens, les nostres tradicions, preguntar la gent gran què en sabia... per tal de veure que hi havia un bagatge cultural molt important que calia fer-lo conèixer sobretot perquè Sant Cugat recuperés allò que havia perdut, que era la seva pròpia identitat. Ho van fer moltes entitats, recuperant tradicions que havien existit.

Actualment, quins són els projectes en els que està treballant?

Vaig començar amb tradicions, contes, llegendes... i actualment estic immers en una història diferent. Estic a l’Ateneu Barcelonès estudiant novel·la, ja veurem com acabarà... estic aprenent. Per a mi cada dia és una oportunitat per aprendre, i jo, fins que pugui, faré això, aprendre. I de fer coses per la gent? Per Sant Cugat la gent no para de demanar-me coses, i per a mi no existeix el no. Col·laboro amb entitats, amb mitjans de comunicació... Sempre he tingut aquesta vocació de servei a la meva comunitat, al meu poble, i a la gent que m’estimo.

Com valora la resta de guardonats?

La valoració és molt bona. Tant guanyadors com finalistes, són gent que han fet una aportació impressionant a la ciutat, des de l’àmbit industrial, passant per l’esportiu, fins a arribar al cultural.

Esclar, l’aportació de qualsevol d’ells em semblava absolutament vàlida. Tothom n’era mereixedor, perquè tothom fa una tasca, des del seu àmbit, increïble.

Jo crec que la riquesa de Sant Cugat és aquesta, que tenim un teixit associatiu increïble. Hi ha una gent a dins maquíssima, amb un tarannà humà i una capacitat de donar sense interessos molt gran. Aquest valor humà és el que realment fa la ciutat gran. // C. Caballé

A Fons 77

Diari de Sant Cugat Divendres, 15 de març del 2013

ENTREVISTA Ferran Quinto, StQlímpics

ENTREVISTA Ramon Grau, Diari de Sant Cugat

Un projecte amb una gran acollida. ASDI, ATAM, Jeroni de Moragas i la residència Sant Medir treballen conjuntament. #artur ribera

Aposta pel sentiment de pertinença. L’editor del Diari veu imprescindible uns mitjans forts per superar els temps que s’estan vivint. #artur ribera

“No esperàvem l’èxit del “Els mitjans tenen una que estàvem muntant” funció integradora” Com valoreu que se us hagi guardonat?

Ho valorem de forma molt positiva, perquè per a nosaltres ha estat una gran sorpresa. Veient el nivell dels altres candidats, i la poca experiència que portàvem nosaltres, ens hem quedat bastant parats. Molt il·lusionats, però molt sorpresos.

Com valoreu el suport de la ciutat a la iniciativa?

Ho valorem amb un deu, per posar una nota. Perquè, realment, l’Ajuntament, des de la Taula de persones amb discapacitat, des del primer moment ens va donar un suport que superava les nostres expectatives, tant l’àmbit de serveis socials, com l’àmbit d’esports. Això va fer que realment els jocs fossin un èxit.

La veritat és que no ens esperàvem la magnitud del que estàvem muntant.

Una idea que es va fer molt gran...

La cosa va començar amb les quatre entitats que treballem de forma transversal a partir de la Taula de persones amb discapacitat, amb una proposta de, aprofitant que era un any olímpic a Londres, doncs fer uns jocs olímpics locals per a persones amb discapacitat. Després ens vam anar engrescant amb les proves, intentant vincular-nos a altres entitats del poble, com la UESC o el Muntanyenc, i donada la seva resposta, ho vam anar fent créixer. Ens vam

adonar que estàvem muntant uns campionats. I la resposta per part dels usuaris de les nostres entitats, i després la resposta del poble... va ser realment magnífic.

Amb la bona acollida, quins són els projectes de futur?

Encara ho estem parlant, perquè la veritat és que encara estem aterrant, per l’èxit de tot plegat. El llistó es va posar molt alt. Ara ens estem reunint les quatre entitats per veure com ho vehiculem. En principi ja tenim converses amb el Club Muntanyenc, perquè el que sí que farem fins la propera olimpíada és anar fent esdeveniments esportius, i aquest any el més possible és que es dediqui a l’atletisme, i el Club Muntanyenc està molt engrescat. L’objectiu és que els nois vagin coneixent esports, els vagin treballant, i que tinguin un resultat bastant bo quan competeixin.

Com valoreu la resta de premiats?

La veritat és que, i no és falsa modèstia, al costat de la resta de premiats ens vam quedar molt estranyats. Al costat d’entitats que celebraven 25 anys, la nostra, que com a entitat no existeix, es veu molt petita. Per a nosaltres ja era un premi estar allà. Fins i tot al costat de gent que no va ser premiada! El nivell era molt alt. // C. Caballé

Què suposa rebre el Premi Ciutat?

Després de celebrar els 20 anys, amb tot el que hem fet, el canvi de producte, les novetats tecnològiques... que la ciutat et reconegui amb un premi com aquest, que és un premi molt popular, en el qual intervé a banda d’un jurat, una comissió de propostes que ens va escollir, els ciutadans hi donen suport, i l’entrega és una festa ciutadana, amb un Teatre-Auditori ple de gom a gom, doncs això no deixa de ser una alegria.

Ens omple d’orgull poder participar de la voluntat de Sant Cugat que el Diari segueixi endavant, fent la funció que fa.

Una funció integradora... És una funció integradora, que ajuda a arrelar la gent, a crear aquesta identitat i aquest senyal de pertinença. Sant Cugat és potser una de les ciutats que ha crescut més en els darrers anys, i per tant, necessita elements com aquest. I aquesta funció l’hem de seguir fent com sigui, amb el paper i amb les noves tecnologies, i en el futur, no se sap massa bé com, però ho seguirem fent. Perquè tenim un bon equip de gent al darrere, de professionals, de periodistes, que tenen les idees molt clares, que treballen amb molt rigor, i penso que això seguirà sempre sent un bon valor.

S’han reconegut 20 anys de feina.

Quins són els reptes de futur?

El Diari de Sant Cugat va començar sent

un setmanari modest, com tots els començaments, que es deia Els 4 Cantons. Després vam canviar la capçalera d’Els 4 Cantons amb el subtítol El Diari de Sant Cugat, per acabar sent El Diari de Sant Cugat que és el que volíem, i hem canviat la fesomia diverses vegades. S’ha anat modernitzat amb el temps, s’ha anat adaptant als nous hàbits... penso que ens hem anat adaptant al que ens demanava el lector. I en aquests moments és un referent a Sant Cugat, i penso que aquest valor que té, ara ho necessitem, i ho necessitem com a ciutat. Necessitem el diari fort, necessitem Cugat.cat, Ràdio Sant Cugat, el TOT Sant Cugat... necessitem uns mitjans locals molt potents i molt forts per superar els moments que estem vivint tots plegats, però també per enfortir la nostra base com a ciutat.

Com valora la resta de guardonats?

Els 15 nominats que hi havia aquest any tots ho mereixien perquè tots tenen prou arguments sòlids per recollir un premi, com molts altres que no van arribar a la final. I el premi a Tota una trajectòria ha estat merescudíssim, perquè Joan Villadelprat és una persona que s’ha fet a si mateix, treballant des de molt jove. Sempre ha portat el nom de Sant Cugat arreu, i no deixa de ser un mirall per a molta gent jove de la nostra ciutat. // C. Caballé

78 A Fons Premis Ciutat 2012

Diari de Sant Cugat Divendres, 15 de març del 2013

Imatges de la gala dels Premis Ciutat 2012

Més info Pots veure tota el video de la gala al web del TOT Sant Cugat

1

2

3

1. Els 15 finalistes Just abans de la gala dels Premis Ciutat, l’alcaldessa es va fotografiar amb els 15 finalistes #ARTUR RIBERA 2. Els presentadors Els periodistes Marta Cailà i Josep Maria Vallès van conduir la gala per segon any consecutiu #ARTUR RIBERA

3. L’humor El veterà actor Joan Pera va interpretar diferents monolegs del desaparegut Joan Capri #A. RIBERA 4. La música i el cant Alumnes i professorts de l’Escola de Música Victòria dels Àngels van intervenir a l’inici i al final de la gala dels Premis Ciutat #A. RIBERA 4

82 A Fons Collserola

Diari de Sant Cugat Divendres, 15 de març del 2013

L’estat de Collserola Radiografia dels boscos del Parc Natural

Collserola, un entorn que cal preservar Diversitat El Parc Natural, envoltat de més de dos milions de persones, compta amb gran varietat d’ambients i espècies Incendis El foc és un perill real en uns boscos amb excés de vegetació

S

egons una enquesta publicada recentment, el 89,5% de la població de Sant Cugat es manifesta bastant o totalment satisfeta de viure a la ciutat. De ben segur que un dels elements que tenen en compte els ciutadans és la natura, i és que Sant Cugat té al seu costat més de 8.000 hectàrees de verd amb el Parc Natural de Collserola. Una serralada on predominen els espais forestals i que abraça fins a nou municipis catalans més. El responsable de Medi Natural del Parc de Collserola, Lluís Cabañeros, destaca que “Collserola és un valor important, sobretot per la seva ubicació, al cos-

tat de grans ciutats”. Pel doctor en Ciències Biològiques i investigador al Centre de Recerca Ecològia i Aplicacions Forestals Josep Maria Espelta, “Collserola no és simplement un parc metropolità, sinó que té altres valors naturals que cal preservar”. Però, què en sabem realment de Collserola, dels seus boscos, de la seva diversitat i dels seus habitants?

Diversitat A la serra de Collserola hi ha catalogades una trentena de comunitats vegetals i cadascuna agrupa un conjunt característic de plantes, ocells, amfibis... I és que un gran valor de la

XIFRES

8.000 hectàrees És la superfície del Parc Natural de Collserola

20% de creixement És el què ha crescut la massa forestal de Collserola les últimes dècades

serra és l’enorme varietat d’ambients entre els quals trobem boscos, màquies, matollars, prats, zones aquàtiques i conreus. “La diversitat de flora i fauna a Collserola és important i, fins i tot, trobem alguns exemplars rars”, destaca Josep Maria Espelta, doctor en Ciències Biològiques i investigador al Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals. Per la seva banda, Lluís Cabañeros apunta que “la gràcia de Collserola és precisament aquesta gran diversitat paisatgística que hi ha actualment”.

Excés de vegetació Tot i aquesta diversitat de paisatges,

A Fons 83

Diari de Sant Cugat Divendres, 15 de març del 2013

Bernat Bella

Artur Ribera

bernat.bella@gmail.com @bernatbella

redaccio@diaridesantcugat.cat @arctur

en context

en imatges

Collserola, Parc Natural des del 2010

La flora i la fauna de Collserola en imatges

El Govern de la Generalitat va aprovar l’any 2010 la declaració de Collserola com a Parc Natural, després d’anys de reclamacions. Però, què implica?

Va significar la convicció que Collserola és un espai natural d’importància amb elements naturals que cal preservar. Un espai de reserva és un territori amb un nivell de protecció legal davant l’acció de l’home. L’objectiu és trobar l’equilibri entre les activitats humanes i la protecció del medi. El fet de tenir l’status de Parc Natural també va permetre delimitar exactament els límits de Collserola, dintre dels quals s’aplicaria la protecció dels Parcs Naturals, enfocada principalment a evitar un excés d’urbanització. Altres aspectes que comporta la declaració de Parc Natural són la protecció penal davant de conductes il·lícites i d’infraccions. Més control per garantir una millor conservació de l’entorn natural.

1

en context Espècies de flora i fauna destacades Arbres.

Alzines, roure, pi pinyer, pi blanc Plantes.

Arç blanc, lianes, falgueres Mamífers.

Senglars, geneta, mostela, toixó, guilla, esquirol, musaranya, ratolí de bosc Ocells.

Gamarús, xot, astor, merla, picot verd, gaig

les darreres dècades, Collserola ha viscut un augment molt important de la massa forestal tant pel que fa la densitat de vegetació com els espais ocupats. Els boscos han anat guanyant terreny i avui dia són majoria, ocupant-ne prop de dues tercers parts. Zones per on abans es podia passar sense problemes, ara són impossibles d’accedir-hi pel gran creixement de la vegetació. “Entre l’any 56 i l’actualitat, la superfície forestal ha augmentat un 20%”, explica Espelta, que n’apunta els motius: “Quan es van abandonar les zones de conreu durant el segle xx, el pi blanc va ser de les espècies millor preparades

per créixer i ara la visió de Collserola ens deixa dos estrats diferents: a les parts altes veiem pins enormes i per les parts baixes predominen les alzines i els roures”. El resultat són boscos joves i amb un fort creixement, però que encara no han assolit una estructura de maduresa amb arbres més separats i menys densitat. “El problema és que han assolit una mida que són sensibles a caure per nevades, ventades…”, apunta el doctor en Ciències Biològiques. Un dels principals inconvenients d’aquesta estructura de bosc, amb excés de vegetació i, per tant, de combustible, és la seva especial sensibilitat als incendis.//

2

3

4

1 Les alzines són un dels arbres amb més presència a la serralada de Collserola 2 El mussol banyut és un dels ocell típics de l’entorn, tot i que difícil de veure però senzill d’escoltar 3 L’àguila comuna se la veu planejar sovint pels cels de Collserola 4 El toixó és un dels mamífers més comuns. #ARTUR RIBERA/ CEDIDA

84 A Fons Collserola

Diari de Sant Cugat Divendres, 15 de març del 2013

Els incendis, un risc real a Collserola Tot i que des del 1994 no es produeix cap gran incendi a Collserola, les condicions i l’estat del parc obliga a no girar l’esquena a aquestes situacions XIFRES

XIFRES

Evolució dels incendis i hectàrees cremades a Collserola entre el 1990 i el 2011

50 incendis anuals

254

És la mitjana d’incendis a Collserola 1990-2010

125 100

“Els incendis són un problema real que només coneixen els que l’han viscut”

75 50 25

Moisés Galán, sotsinspector Bombers 2011

2010

2009

2008

2007

2006

2005

2004

2003

2002

2001

1999

Incendis

2000

1998

1997

1996

1995

1994

1993

1992

1991

0 1990

L’11 d’agost de 1994 Collserola va patir un dels incendis més grans que s’han viscut mai a la zona amb més de 135 hectàrees cremades. La tragèdia també va tenir conseqüències per a les persones i és que la Floresta i les Planes van ser les zones més afectades amb diversos habitatges socarrimats pel foc. El paisatge després del pas de les flames era desolador, amb bona part de l’entorn natural de Sant Cugat cremat i traient fum. Des de llavors no s’ha repetit cap episodi d’aquesta magnitud. Moisés Galán, sotsinspector del Cos de Bombers i responsable d’Unitat Territorial (Regió d’Emergències Metropolitana Nord, que inclou Collserola); explica que el fet de no viure situacions d’incendis com aquestes provoca una baixada de la percepció del risc: “Els incendis són un problema real i que només coneixen els que l’han viscut”. De fet, anualment a Collserola es produeixen una mitjana de cinquanta incendis des del 1990 i que cremen de mitjana 0,45 hectàrees.

Hectàrees cremades

Estar preparat Però, quin és el nivell de risc d’incendis de Collserola? Està preparada per actuar davant dels incendi? En els últims anys, el bosc i la vegetació han crescut molt a tot Collserola i, per tant, l’acumulació de combustible ha anat augmentat any rere any. “Una acumulació de vegetació molt important vol dir un règim d’incendi d’alta intensitat en el cas que es donin les condicions meteorològiques per un incendi”, explica el sotsinspector de Bombers, que recorda que aquestes són altes temperatures, baixa humitat i vent sec. És per això que apunta que cal fer una gestió forestal que contempli aquest risc: “L’incendi forestal és una pertorbació principal de la nos-

les flames, en lloc de ser de 40 o 50 metres potser serien de 2 o 3, i els podríem fer front”, explica. “S’haurien pogut fer més coses per minimitzar el risc d’incendis”, sentencia, alhora que lamenta que “hi ha un problema de consciència del risc: podem estar molt preparats per lluitar contra els incendis, però també hi ha mesures preventives que no s’estan aplicant”.

Causes

Les Planes va ser una de les zones afectades per l’incendi del 1994 Mané espinosa

tra zona i no podem viure d’esquenes a aquest problema”. En aquest sentit, Josep Maria Espelta considera que “un dels grans riscos de Collserola són els incendis i aquestes estructures de bosc amb tanta continuïtat horitzontal són més sensibles al foc”.

“Hem d’estar preparats per quan arribi el foc, la història ens ha

demostrat que pot passar. I la manera de preparar els boscos és tenir una reducció de combustible en algunes zones concretes del parc”, destaca Moisés Galán, que creu que des de Collserola s’han aplicat una polítiques de gestió fins ara que no contemplaven la possibilitat d’un incendi. “Una reducció de combustible no evita que es cremi la zona, però

Moisés Galán creu que la mirada de la societat en la qüestió dels incendis se centra en les causes d’un foc i que s’exerceix una gran pressió sobre els ciutadans perquè no siguin els detonants d’un foc. Segons ells, aquesta visió no és l’única: “El veritable problema és la manca de gestió forestal, que provoca molta més vegetació i, per tant, una propagació de l’incendi molt més ràpida. Aquí és on hem d’invertir, a la causa de la propagació”. Pel que fa als incendis, des del parc asseguren que més del 90% dels focs són iniciats per un factor humà, mentre que la resta es deurien a llamps o d’altres fenòmens. //

A Fons 85

Diari de Sant Cugat Divendres, 15 de març del 2013

La gestió dels boscos, per fer

Hi ha moltes zones de Collserola amb un excés de vegetació. #artur ribera

Una bona gestió forestal redueix el risc d’incendis i garanteix la pervivència de la natura En les darreres dècades, la massa forestal a Collserola ha augmentat un 20%. Com ens comentava el sotsinpector dels Bombers, aquesta situació converteix el territori en més sensible als incendis. És per això que la gestió forestal és una eina bàsica per “assegurar la pervivència de la massa forestal i treure’n un profit tant econòmic com mediambiental”, tal com ens explica Josep Maria Espelta, doctor en Ciències Biològiques. I quina ha estat la gestió del Parc de Collserola? “Fins ara, l’única gestió del parc eren les pertorbacions i quan la natura intervé és molt bèstia. Millor fer actuacions programades per tirar els arbres que sobrin”, explica el responsable de Medi Natural de Collserola, Lluís Cabañeros: “Si s’han de tirar arbres perquè en sobrevisquin d’altres, es fa”. Així doncs, fins al moment la gestió forestal de Collserola ha estat escassa, fet que ha propiciat aquest augment de la massa forestal i la vegetació.

Un dels motius que ha impossibilitat aquesta gestió és el fet que els boscos de titularitat pública (que signifiquen el 45% del total) estaven sota control de diferents administracions públiques que formen el

consorci del Parc de Collserola (entitat que gestiona el parc). Cabañeros destaca que ja estan fent l’inventari de tots aquests terrenys arbrats públics, que passaran a ser gestionats íntegrament pel consorci els propers mesos i d’aquesta manera es podrà fer una gestió global. Tot i això, el responsable de Medi Natural també lamenta que l’estat de les zones privades tampoc és bo: “Els propietaris no estan obligats a res, ni a fer manteniment”. Per Espelta, “ la gestió ha de ser ordenada i conscient ja que no totes les zones necessiten el mateix”. “No cal arribar a l’extrem de pelar-ho tot, però s’ha de ser conscients del risc dels incendis”, apunta.

Activitats econòmiques L’aprofitament econòmic dels boscos de Collserola també és una assignatura en què es pot millorar. Per Cabañeros, “és important que la gestió del parc no costi diners públics, i per aconseguir-ho es poden potenciar activitats econòmiques”, com seria l’extracció de biomassa. Espelta també destaca que l’extracció de biomassa és un aspecte que està mobilitzant el sector forestal i es mostra optimista amb el futur de Collserola: “L’estat és prometedor, hi ha unes bones masses forestals.

Però cal ordenar-les i gestionar-les perquè serà la manera com millor es conservaran i donaran més rendiment econòmic”. //

ENTREVISTA Carles Bassas, impulsor de la campanya “Salvem Collserola del foc”

“Mai havia vist el bosc tan malament” El 24 de gener del 2009 van caure més de 60.000 arbres a Sant Cugat i Collserola arran de la gran ventada i l’any següent en van més per la nevada.

Les imatges de boscos completament arrasats, cases amb les teulades perforades pels pins caiguts, arbres per tot arreu i zones de vegetació impracticables es van mantenir vives i actuals durant molts mesos. Per aquest motiu, un grup de veïns de Collserola, en concret de la Rieradada, van engegar la campanya “Salvem Collserola del foc” amb l’objectiu de recollir signatures per promoure una neteja dels arbres caiguts. Quatre anys i vint mil signatures després, la seva lluita continua viva i és que encara avui queden molts arbres per terra i molts d’altres a l’espera d’una gran ventada per acabar de caure. En parlem amb el seu impulsor, Carles Bassas, que ens acompanya per algunes zones de la serralada que encara no han estat netejades.

D’on sorgeix la iniciativa de “Salvem Collserola del foc”?

Mig any després de la ventada del gener del 2009, vaig veure un senyor que demanava auxili enmig del bosc i vam tardar quatre hores per arribar a socorre’l perquè el bosc estava impracticable, no es podia passar.

Llavors vaig veure que havíem de fer alguna cosa perquè no podia estar el bosc d’aquesta manera.

En quina situació estava?

Hi havia centenars d’arbres caiguts que tapaven molts dels petits camins del bosc. No es podia passar per pràcticament enlloc. A més, també hi va haver molts arbres que van quedar molt danyats. Alguns d’aquets van caure amb la nevada de l’any següent però encara avui se’n veuen molts que són a punt de caure.

Carles Bassas

#ARTUR RIBERA

Què s’ha fet des de llavors?

S’han fet algunes actuacions i s’han netejat bàsicament les pistes grans.

Però encara hi ha molts camins secundaris i trossos de bosc pels quals és impossible passar-hi ni a peu.

Quins perills creu que comporta l’estat d’algunes zones?

Si tenim un estiu molt sec i sense pluges, amb una humitat baixa, amb vent i amb temperatures superant els 30 graus, això pot ser un polvorí i seria molt difícil d’aturar un incendi.

Vostè fa 30 anys que viu a Collserola. En quina situació està?

Mai havia vist el bosc tan malament com està ara. Al principi de viure aquí encara es feien actuacions i es tallaven arbres per treure llenya, però en els últims anys la política dels tècnics de Medi Ambient ha estat no tallar cap arbre i el bosc ha crescut desmesuradament. Els boscos s’han d’aclarir perquè, si no, es fan malbé. La política de deixar créixer un bosc descontroladament és equivocada.

Què creu que s’hauria de fer?

S’ha de fer alguna cosa amb aquests boscos abandonats que abans es feien servir per llenya i que ara ja no es poden fer servir per res. Jo crec que s’hauria de netejar finca per finca, carrer per carrer. S’hauria d’aprofitar tota la llenya per fer biomassa i es podria potenciar la ramaderia, que permetria mantenir en millor estat els sotabosc. //

86 A Fons Collserola

COMENTARI Manel Soler Assoaciació Veïns Sol i Aire Viure a Collserola

E

ls veïns de Sol i Aire hem d’estar mentalitzats d’on vivim. La gent que ve no es pot esperar tenir els privilegis de la ciutat. Quan vénen a preguntar sobre la vida aquí, em diuen ‘Què teniu?’; i jo els responc: ‘Botiga, no; transport públic, no… Aquí tenim la riquesa de viure a la natura, respirar un aire immillorable i no tenir l’angoixa de ser enmig d’una ciutat’.

S’ha d’estar preparat per si qualsevol fenomen meteorològic ens deixa sense llum i per això el 70% de les cases tenen un generador. També recomanem tenir

Estem orgullosos d’on vivim, sabem on estem; tothom que vingui ha de seguir unes pautes per estimar la natura un congelador amb queviures per si ens quedem incomunicats durant uns dies.

A més, també marquem unes pautes que han de seguir tots els veïns. Per exemple, de març a setembre, ni una barbacoa; i durant la resta d’any ha de ser controlada i amb avís previ; a banda de la prohibició sagrada dels petards.

També hem d’estar pendents de la gent que passa passejant i insistim en què no es fumi i no es deixin deixalles.

Estem orgullosos d’on vivim, sabem on estem i el que volem és que tothom que vingui aquí no vagi per lliure i segueixi unes pautes per estimar la natura. No ens immuta veure deu senglars a la nit, conills… estem dins d’aquesta natura. //

Diari de Sant Cugat Divendres, 15 de març del 2013

Collserola: la muntanya habitada Uns dos milions de persones visiten anualment el Parc Natural de Collserola Una de les peculiaritats de Collserola és el fet de conviure amb centenars de veïns en el seu interior i que en un radi de 20 quilòmetres hi ha uns 2,5 milions de persones. “És un espai molt fràgil degut a la sobrepoblació”, explica el responsable de Medi Natural del Parc, Lluís Cabañeros, que afegeix que “sense una regulació d’usos posaríem en perill l’entorn natural: hem de limitar els usos del p arc per mantenir la natura”.

En aquest sentit, Cabañeros explica que no volen que Colllserola sigui “un espai de lleure més, sinó un espai natural que cal preservar”. “Cal més conscienciació, la gent vol utilitzar el parc d’una manera individual i costa molt de fer entendre el que és Collserola”, afegeix. L’excés de persones i de població va en detriment de la flora i fauna de la zona. Posa l’exemple de La Marxa: “3.000 persones per Collserola és una barbaritat que va en detriment de l’entorn”.

A banda dels visitants del parc, també hi ha molta gent que viu en el seu interior (com el cas de Sol i Aire) o als límits (com els veïns de la Floresta o les Planes). Passejant per Collserola les urbanitzacions i cases van apa-

Les cases enmig de bosc, una peculiaritat de Collserola #artur ribera

reixent com a bolets entre arbres: “Collserola és un espai preservat sobretot per la seva holografia irregular. Tot el que no tenia desnivell està urbanitzat i hi ha coses difícils d’entendre”, apunta Lluís Cabañeros.

Pel tinent d’alcalde de Media Ambient, Joan Puigdomènech, els veïns que viuen per Collserola fan una tas-

ca important i és que explica com molts d’aquests cuiden el bosc que tenen al seu voltant com si fos un jardí. Segons Puigdomènech, aquestes persones fan unes tasques importants quan fan unes franges de protecció per incendis així com de mantenir un bosc més net.

El sotsinspector del Bombers, Moisès Galàn, explica què han de fer aquests veïns en cas d’incendi: “Les evacuacions s’ha demostrat que si no es fan a temps no són segures. Es recomana confinar-se a casa i tancar-ho tot, amb tovalloles mullades sotes les portes. S’haurà d’aguantar uns 10 minuts, que passin les flames per la casa”. //

A més, els veïns van anar fent cada dos anys formació. “La nostra missió és doble: vetllar per prevenir el foc i sempre estem alerta en aquest sentit; i ajudar i socórrer qualsevol veí, especialment els grans, en cas d’emergència”. El grup té un protocol per casos en què es detecta un incendi: tres veïns van a comprovar la ubicació del foc i Manel Soler és l’encarregat d’avisar immediatament la Policia,

els Bombers o l’ADF. “Nosaltres tenim molt clar que no som els Bombers, ens posem a les seves ordres. Només els acompanyem perquè tenim molt coneixement sobre el terreny i ens el coneixem a la perfecció”, ressalta.

En un espai aïllat, aquest Grup d’Autoprotecció que vetlla pels veïns i la natura esdevé imprescindible i ja ha salvat el bosc de més d’un ensurt relacionat amb el foc. //

“Cal més conscienciació, la gent vol utilitzar el Parc d’una manera individual” Lluís Cabañeros Medi Natural Collserola

en context El Grup d’Autoprotecció de Sol i Aire L’agost del 1994, Collserola va viure un dels incendis més grans amb 135 hectàrees de bosc cremades . Els veïns de Sol i Aire, quan van veure que el foc s’acostava cada vegada més a zones habitades, van voler ajudar els Bombers: “Ens vam arriscar molt perquè no sabíem què fèiem, però volíem ser útils”, recorda Manel Soler, responsable del Grup d’Autoprotecció.

Veïns de la urbanització van passar

aquella nit d’estiu del 94 fent tasques d’avituallament dels bombers donant aigua, entrepans… “Després vam reflexionar i vam veure que no estàvem preparats i havíem estat uns inconscients”, explica. A partir d’aquell moment es van posar en contacte amb l’Ajuntament, que els va proporcionar material de tot tipus: mànegues, motobombes i estris suficients per poder tenir més garanties i seguretat.

A Fons 87

Diari de Sant Cugat Divendres, 15 de març del 2013

AGUAITS NOCTURNS Una tècnica més segura i més selectiva

Fins a cinc batudes s’han dut a terme a principis d’any al terme municipal de Sant Cugat #artur ribera

La superpoblació de senglars, problema de difícil solució

Què són? Els aguaits nocturns són quinze punts de captura ubicats a diferents parts del terme municipal de Sant Cugat en la zona que es coneix com a zona de seguretat. Els punts estan marcats amb GPS i estan supervisats per la Policia Municipal.

Procediment. La tècnica consisteix a deixar menjar en aquest punt i esperar que s’apropin els senglars per capturar-los i matar-los.

On es troben? Principalment a Can Trabal, Can Flo, Can Casas, Can Borrull, Can Busquets i Can Llobet. La majoria es troben a prop de masies i camps de conreu.

Tipus de senglar. Generalment, acostumen a ser porcs senglars mascles. És una caça més selectiva.

Seguretat. A diferència de les batudes, aquí no cal perseguir l’animal, sinó que se l’espera en un punt. Des del punt de vista de la seguretat, és més adient que fer una batuda.

Resultat. Calen moltes més hores i es capturen molts menys. En dos mesos, a Sant Cugat s’han caçat 19 senglars.

BATUDES

El porc senglar creix a Collserola de manera desmesurada i la seva caça controlada no és prou efectiva En els últims anys hem assistit a un creixement desproporcionat del porc senglar a la Serra de Collserola. Es calcula que cada any neixen, aproximadament, uns 300 senglars al Parc –n’hi ha aproximadament 900–, sense que hi hagi cap depredador que reguli i controli aquest creixement.

L’augment de la població del senglar ha provocat que alguns s’hagin desplaçat a prop de zones urbanitzades, causant destrosses en camps, horts, jardins i piscines i provocant accidents de trànsit. A això s’afegeix que l’animal troba amb facilitat aliment a les zones urbanitzades, o bé perquè hi troba brossa, o perquè algú els dóna menjar.

Davant aquesta problemàtica, tant el Departament de Medi Natural de la Generalitat de Catalunya com l’Ajun-

XIFRES

300 senglars a l’any La població de senglars augmenta sense que cap depredador controli la població

69 senglars morts a Sant Cugat D’aquests, 19 han estat capturats mitjançant els aguaits nocturns tament de Sant Cugat han impulsat mesures per controlar-ne el seu creixement. Des de l’octubre fins al passat mes de febrer, al parc s’han fet cinc batudes en zones controlades de caça autoritzades per la Generalitat. Així mateix, durant els mesos de gener i febrer, de dilluns a dijous, s’han dut a terme accions de caça selectiva mitjançant aguaits nocturns, una tècnica, segons el regidor de Medi Ambient i Polítiques Ambientals, Joan Puigdomènech, “més

segura pel ciutadà, menys violenta, més eficaç i més raonable pel que fa al seu cost”.

Resultats Segons Jesús Lluís Escarrà, membre de la Societat de Caçadors La Codorniz, que ha estat qui ha dut a terme les batudes i els aguaits a Sant Cugat, s’han matat 69 senglars. D’aquests, 40 han estat capturats mitjançant les batudes i 19 mitjançant els aguaits.

La xifra triplica el nombre de porcs senglars morts l’any passat, però és una xifra baixa si es considera que per controlar-ne la població se n’han de matar 300. Cal tenir en compte, però, que aquests 69 són porcs caçats a Sant Cugat, no són el total d’exemplars caçats a Collserola. “La xifra d’exemplars caçats amb els aguaits és baixa”, reconeix Puigdomènech.

“Haurem de veure si el mètode és el correcte”. Segons Escarrà “les batudes són molt més eficaces, però l’Ajuntament no vol fer-ne”. L’Ajuntament estaria estudiant ampliar el temps de cacera, malgrat que ja hem entrat en època de cria. // Pere Fernández

Entre la controvèrsia i l’eficàcia Què són? És el mètode més habitual de caçar porcs senglars. En aquest cas, els caçadors surten amb gossos ensinistrats, que persegueixen els porcs. Normalment es fan de dia.

Procediment. Existeixen unes línies de parada on es col·loquen els caçadors.

Per sota d’aquestes línies només poden passar els gossos. Els caçadors han de portar una armilla de color llampant perquè se’ls pugui distingir des de lluny.

On es caça? En zones delimitades com a zona controlada de caça. A Sant Cugat s’han fet principalment a Can Bell, Can Gordi, Font de l’Ermetà i Can Borrell.

Tipus de senglar. N’hi ha de tots tipus, no es fa distinció.

Seguretat. És més insegura, tant per la gent que camina per la muntanya – han arribat a sortir de la zona delimitada– com pels caçadors i els gossos.

Resultats. Són molt més positius. A Sant Cugat, en cinc dies de batudes, s’han matat 40 senglars.

90 A Fons Pasqua

Diari de Sant Cugat Dijous, 28 de marรง del 2013

La Setmana Santa a Sant Cugat

2

1

3

4

5

6

A Fons 91

Diari de Sant Cugat Dijous, 28 de març del 2013

Daniel Romaní

Artur Ribera

redaccio@diaridesantcugat.cat

redaccio@diaridesantcugat.cat @arctur

1. Ous personalitzats La pastisseria Dolç innova oferint ous amb dibuixos o noms #ARTUR RIBERA

3. Xocolata Els ous de xocolata són la clau de les mones del Dolç #artur ribera

5. Una mona històrica L’estació dels FGC de les Planes feta de xocolata l’any 1986 #arXIU

2. Serrajordia L’aparador s’omple de mones per a tots els gustos #artur ribera

4. Sàbat (Santiago Rusiñol) Mona gegant d’Angry Birds, amb xocolates de colors #artur ribera

6. La Lionesa Cases, castells i tota mena de figures de xocolata #artur ribera

Pasqua, festes i tradicions Descans i reflexió La Setmana Santa proporciona la possibilitat de descansar, de reflexionar, de viatjar i de viure algunes tradicions

J

a tenim aquí la Setmana Santa! Després d’un llarg trimestre, arriben uns dies de merescut descans i per fer realitat alguns dels propòsits que hem anat ajornant. De fet, ja fa dies que les mones dels aparadors de les pastisseries ens deien que ens apropàvem a Setmana Santa... i ja hi som!

Si fem un recorregut per la principal artèria de l’eix de vianants trobem tres aparadors atapeïts de mones. Tan sols queda fora d’aquesta ruta la pastisseria Dolç (al carrer Josep Puig i Cadafalch; Parc de la Pollancreda); el seu impulsor, Yann Duytsche, que té una àmplia experiència en el món de la xocolata, no para d’innovar; aquest any presenta la proposta d’ous de Pasqua personalitzats, en els quals posa amb petits forats el nom o el dibuix que es vulgui.

Als tres carrers que formen la principal artèria de l’eix de vianants de Sant Cugat trobem tres pastisseries de renom: la Lionesa, al carrer Valldoreix, la pastisseria Roura, al carrer Santa Maria –on no deixen de treballar la xocolata al llarg de l’any: els encenalls de xocolata són una de les seves especialitats més apreciades i aquests dies van de bòlit fent ous de xocolata de mides diverses, pilotes de futbol, de bàsquet, castells, cotxes, casetes...– i la pastisseria Sàbat, al carrer Santiago Rusiñol, a tocar del Monestir.

La pastisseria Sàbat sorprèn cada any amb una gran mona. Aquest any ha fet una mona de l’Scrat –l’esqui-

rol de la pel·lícula L’edat de gel– i una de l’Angry Birds. “S’està perdent la tradició de fer escultures grans de xocolata”, diu Jaume Sàbat, a qui també li agrada innovar. De fet, el seu pare, Jaume Sàbat Aumasqué, format en prestigioses pastisseries com Baixas i Escribà, ja va innovar en un munt d’aspectes: “Al pare se li va acudir pintar la xocolata amb una pistola; així s’elimina qualsevol ratlla. Jo ho continuo fent. Ara pintem amb colors i tot!”, diu Sàbat.

Aquestes festes s’han convertit en unes minivacances de primavera, destinades a escapar del nostre ambient quotidià La mona, i altres tradicions que es mantenen per aquestes dates –com les caramelles, que al segle XVI ja se celebraven al món rural; les més antigues són els goigs de caràcter religiós dedicats a la Mare de Déu del Roser–, i la possibilitat de viatjar, en alguns ambients han arraconat l’autèntic missatge de Setmana Santa. De fet, diumenge passat va omplir-se de gom a gom la plaça d’Octavià per a la benedicció dels Rams –i alguns van estrenar vestit i sabates noves, com és tradició–, però uns quants dels assistents no van participar als actes religiosos.

“Crec que la diferència fonamental entre la Setmana Santa i Pasqua d’abans i d’ara radica en la diferent

concepció social que es té. A causa en bona part de la pressió en què vivim, aquestes festes s’han convertit en unes minivacances de primavera, destinades a escapar del nostre ambient quotidià”, diu Lluís Victori, rector de la Parròquia Mare de Déu de Montserrat (la Floresta). “A Sant Cugat (i a molts altres llocs), la diferència fonamental per Pasqua és que els santcugatencs en bona part no hi són; i aquell ambient festiu dels carrers amb els cors cantant i els nens portant la mona ha quedat molt atenuat, perquè pels carrers hi trobes molt poques persones a qui poder saludar i dir-li: Bona Pasqua!”, diu Victori.

“Estic content que cada vegada una gentada més gran ompli els voltants del Monestir quan el capellà llegeix l’Evangeli i beneeix els rams i palmons i palmes”, diu Lluís Victori, malgrat que molta d’aquesta gent no entri a l’església. I ho argumenta d’aquesta manera: “La seva presència a la plaça està parlant dels seus orígens cristians, i mentre hi siguin, faciliten que un dia, com a persones i com a poble, potser ens adonarem que sense Déu la nostra societat no acaba d’anar bé; n’hi ha prou de llegir els diaris!”. I conclou: “A mi em fa pensar que potser un dia sentirem l’enyorament d’aquest Déu, que un dia vàrem expulsar de la nostra societat, però que encara en portem els signes a les mans. I segurament li demanarem que torni i ens faci una mica més honrats. I no ho dubteu: Ell no es farà pregar”. //

DECLARACIONS Mantens les tradicions del Dia de Rams i la Pasqua?

Alexis Patout

“No som creients i a casa no celebrem ni el Dia de Rams ni la Pasqua. La meva dona aprofita la setmana per descansar i jo treballo, no fem res d’especial” Marta Pagès

“Les tradicions no s’han de perdre, han de durar tota la vida. He tingut palma des de petita i fins que vaig fer la comunió però la mona no ha faltat mai a casa” Josep Rovira

“I tant que les mantenim!

La Pasqua, com la resta de tradicions s’han de celebrar perquè sempre ha estat així.

El Dia de Rams, la mona el dia de Pasqua, ho mantenim tot”

92 A Fons Pasqua

Diari de Sant Cugat Dijous, 28 de març del 2013

Les caramelles, la banda sonora tradicional de la Pasqua

Una tradició centenària Francesc Campmany, cantaire de La Lira, porta la tradicional cistella de les caramelles del dia de Pasqua #artur ribera

Caramelles de la Societat Coral La Unió Santcugatenca, abril 1998 #arxiu

La música de les caramelles de La Lira i de La Unió ompla de nou el nucli antic del municipi Sant Cugat és un dels municipis del país on es canten caramelles per Pasqua. Se suma, així, a d’altres on hi ha una tradició de caramelles molt arrelada com Súria (Bages), Sant Julià de Vilatorta (Osona), Abrera (Baix Llobregat) i la Seu d’Urgell (Alt Urgell). En canten les societats corals La Lira i La Unió, dues agrupacions corals més que centenàries que fa molts anys eren un sol cor (l’any 1899 vint-i-set cantaires de la coral La Lira deixen aquesta agrupació, i s’uneixen per formar una coral nova, la Societat Coral La Unió Santcugatenca, amb un bon nombre d’antics cantaires procedents del Cor El Progrés).

La Societat Coral La Lira –formada per veus d’home que és avui dia un cor de referència de la Federació de Cors de Clavé– cantarà caramelles diumenge dia 31 i l’1 d’abril. El dia 31 farà un recorregut que començarà a la plaça de Sant Pere a les 10.15 hores i acabarà a les 14.00 hores a la plaça Barcelona; dilluns dia 1 farà actuacions tant al matí com a la tarda. A les 19.20 hores finalitzarà la seva actu-

ació al monument a la Lira. Dirigida pel prestigiós músic santcugatenc Eloi Jover, molt vinculat al Gran Teatre del Liceu, la Societat Coral La Lira ha assolit un important nivell musical. La Lira ha actuat en nombrosos escenaris, entre els quals el Palau de la Música Catalana (l’any 2012). El repertori que interpretarà aquests dies inclou peces de Josep Anselm Clavé, fundador dels Cors de Clavé, i de Xavier Azqueta, entre d’altres.

Pel que fa a la Societat Coral La Unió Santcugatenca, també cantarà caramelles diumenge 31 de març i l’1 d’abril; el dia 31 a les 9.45 hores a la porta de La Unió, amb parada a diferents indrets del nucli antic, inclòs Cugat Ràdio, al carrer Plana Hospital i el Monestir. La cantada acabarà a les 14.00 hores a la plaça de la Vila (davant l’Ajuntament).

Dilluns 1 d’abril farà un altre recorregut, que s’iniciarà a les 9.45 hores al carrer Sant Tomàs, amb parada al TOT Sant Cugat (a les 12.15 hores) i a la plaça Lluís Millet (13.30 hores).

Cantarà a totes les pastisseries de Sant Cugat. Dirigida pel mestre Walter Petersen, la Societat Coral La Unió Santcugatenca està formada per cantaires de veus mixtes – fins l’any 1976 aquesta coral estava formada exclusivament per veus masculines. //

Més info Veure els horaris de la cantada de Caramelles de Pasqua

1882 any de fundació de La Lira És l’entitat en actiu més antiga de Sant Cugat

A Fons 93

Diari de Sant Cugat Dijous, 28 de març del 2013

La processó recupera protagonisme

ENTREVISTA Ton Casalins Pastisser de La Lionesa

Un dels mestres de les mones. Ton Casalins, el pastisser de La Lionesa fa més de 50 anys que fa de pastisser a Sant Cugat #ARTUR RIBERA

Processó del Via Crucis el Divendres Sant

La processó té lloc Divendres Sant a les 9 del matí. El nombre d’assistents ha crescut els darrers anys En altres contrades, com el sud d’Espanya, les processons són un dels principals protagonistes de la Setmana Santa. Es preparen amb il· lusió i antelació, i congreguen una gernació. A Catalunya som discrets en uns quants aspectes, també en les celebracions religioses. De tota manera, a Sant Cugat, la processó de Divendres Sant ha guanyat protagonisme. Els últims deu anys el nombre d’assistents ha experimentat una crescuda important: s’acosta força al nombre dels anys 60, quan la religió catòlica era un element central de la vida de Sant Cugat (les famílies la vivien intensament, tant a les celebracions que es feien al Monestir i a casa, fent pregàries i resant el rosari) i no hi havia pràcticament activitats d’oci. Els qui recorden el Via Crucis de Divendres Sant dels anys 60 diuen que reunia unes 300 persones, les mateixes que ara (però aleshores, en proporció al nombre d’habitants, era força gent).

Ara bé, per a molts santcugatencs

#pere fernández

avui la processó passa desapercebuda –entre altres motius perquè es fa a les 9 del matí, i a les 9 del matí d’un dia festiu molts encara són sota els llençols. El recorregut que es fa ara és diferent del que se seguia abans; temps enrere es travessava la carretera de Rubí per anar a la plaça de Barcelona, on abans hi havia la seu de l’Ajuntament; ja fa gairebé vint anys que passa pel carrer Major i pel casc antic de la ciutat; d’aquesta manera han disminuït els problemes amb el trànsit.

El recorregut de la processó de Divendres Sant comença al Monestir, puja pel carrer Major, passa per la Plaça de Sant Pere –abans Pere San–, pel carrer Sabadell, per la Plaça Pep Ventura, pel carrer Plana Hospital, fins a la plaça Octavià, on torna a entrar al Monestir. Tot plegat dura aproximadament una hora. Al final es fa el Besa Crist.

“Es necessiten vuit o deu persones per portar el crist, que es troba entrant al Monestir a l’esquerra”, diu Pere Pahisa, un dels organitzadors de la processó. “Pesa 46 quilos i sis-cents grams. La principal dificultat per portar-lo no és tant el pes com que cal que estigui dret, i quan es porta arriba als tres o quatre metres d’altura. Si fa vent és com una vela de vaixell”, afirma Pere Pahisa.//

“Sempre que faig una peça d’encàrrec, en faig dues o tres per si es trenca” Ton Casalins és mestre pastisser de La Lionesa, una de les pastisseries més antigues de Sant Cugat –va obrir l’any 1953–; situada al carrer Valldoreix, a tocar de la plaça Lluís Millet Quan va començar a fer de pastisser?

Quan tenia 11 anys, amb el meu pare.

Ha de seguir l’actualitat per saber les preferències dels infants...

Sí. Abans, quan hi havia una sola cadena de televisió, ja sabies de què havies de fer les mones; si feien els Picapedra, vinga a fer mones dels Picapedra... ara amb tants canals, i tants estímuls per als nens, és difícil saber quines tindran més èxit.

N’ha fet alguna amb motiu santcugatenc?

Un any vaig fer l’ermita de Sant Medir.

Fa gaires peces d’encàrrec?

Sí, força. Una vegada vaig fer un piano –un teclat, no pas tot el piano sencer–.

Sempre que faig una peça d’encàrrec, miro de fer-ne dues o tres per si de cas es trenca. Les altres les poso a l’aparador. M’agrada molt fer mones, és

una activitat creativa; de fet és el que m’agrada més de la feina de pastisser.

I el que menys?

Els panellets; és pesat... t’ho confessaran molts altres pastissers; un any vaig calcular que havia fet 15.000 panellets!

Després de Setmana Santa les mones ja ningú les vol... com els torrons al gener, oi?

No es pensi. Sempre hi ha algú que ve al cap de quinze dies, persones que han marxat de vacances aquests dies... i el fillol que recorda al padrí: “Ei!, que no m’has fet mona aquest any!”

Què es fa amb les que no es venen?

Es desfan i la xocolata es reutilitza.

Té algun ajudant?

N’he tingut, però... ara no; la gent no vol treballar els diumenges.

Alguna característica de les mones que vostè fa aquest any?

Faig moltes peces petites; la gent no vol gastar gaire!

D. Romaní

96 A Fons Pobresa La pobresa a Sant Cugat Radiografia dels mĂŠs febles

El Sant Cugat dels pobres

Diari de Sant Cugat Divendres, 5 d’abril del 2013

A Fons 97

Diari de Sant Cugat Divendres, 5 d’abril del 2013

Daniel Romaní

Artur Ribera

romanidaniel@gmail.com

redaccio@diaridesantcugat.cat @arctur

A l’eix de vianants Un dels pocs llocs on la pobresa es manifesta és a l’eix de vianants (a la foto, el carrer de Valldoreix). #a.r

Una realitat força invisible Sant Cugat del Vallès no és una excepció: unes quantes persones hi viuen amb recursos insuficients. La pobresa és una realitat força invisible, però d’allò més real, i colpidora.

E

l cubà Recaredo Ávalo Bosch va abandonar el seu país per viatjar a Espanya fa deu anys. “Uns familiars em van dir que aquí es vivia millor que a Cuba”, diu. Ara té 76 anys. No té feina, ni pensió, ni diners. “Vaig fer la sol·licitud de tenir una pensió però me la van denegar”, explica. Càritas l’ajuda proporcionant-li menjar: hi va a buscar arròs, oli, llenties… Viu a casa dels sogres de la seva neboda, als quals ajuda a les feines de la casa.

No té telèfon mòbil. Forma part del col·lectiu de pobres que hi ha actualment a Sant Cugat, que pateixen sense fer soroll.

Sí, hi ha pobresa a Sant Cugat. És una realitat força invisible, però són unes quantes les persones –tant autòctones com immigrants– que viuen amb recursos insuficients, que no es poden permetre, per exemple, comprar carn i peix setmanalment, que han de fer un gran esforç per adquirir determinats medicaments, o bé roba d’abric, que es veuen obligats a retardar el pagament del lloguer, de la hipoteca de l’habitatge o de l’escola dels fills, els rebuts de l’aigua, del gas i de la llum, que no poden anar al cinema ni de vacances...

Són pocs els municipis de Catalunya on no hi ha pobresa. Sant Cugat no n’és una excepció. Afecta de manera especial col·lectius com la gent gran –sobretot les dones, que tenen una esperança de vida més alta que

els homes–, les famílies monoparentals i els drogodependents.

En molts indrets, també en aquest municipi, la pobresa no és causada només per la falta de recursos econòmics. L’exclusió social també és determinant (els exclosos van perdent progressivament la capacitat de relacionar-se amb l’entorn, de trobar feina...). És important, doncs, donar suport econòmic a les persones que tenen dificultats, però cal fer moltes altres accions. En aquesta línia,

que també juguen un paper important a favor dels més febles. Cal destacar, també important, la tasca que fan nombroses entitats socials per millorar la cohesió i evitar l’exclusió de col·lectius vulnerables, com els que pateixen malalties neurològiques, malalties mentals, oncològiques i les entitats d’atenció al discapacitat i a la gent gran. L’Oficina del Voluntariat i el Banc del Temps són dos serveis municipals que també tenen un paper notable a favor de la cohesió social.

Sant Cugat és una ciutat amb alts nivells de renda, superiors a les ciutats de l’entorn. Però hi ha grans diferències de renda

La pobresa relativa dels santcugatencs

el paper de Càritas de Sant Cugat és essencial; és una entitat útil, que no només “dóna peix, sinó que també ensenya a pescar”. A més de Càritas, hi ha moltes altres entitats que estan contribuint eficaçment a la cohesió social a la ciutat (de manera més discreta, però no pas menys efectiva),com ara la Creu Roja i les esglésies evangèliques. A més, hi ha un munt d’iniciatives solidàries en àmbits molt diversos (empresarial, cultural, educatiu...), com ara el Mercadet Solidari del Trade Center, concerts solidaris, curses solidàries, recollida de joguines, menjar i roba...

Sant Cugat és una ciutat amb alts nivells de renda, superiors a les ciutats de l’entorn. Té una població jove, amb un nivell d’estudis més elevat que la ciutadania de Catalunya, una major proporció d’autònoms, empresaris i professionals que treballen pel seu compte. Però al mateix temps, també hi ha grans diferències de renda, i són molts els qui no poden seguir el tren de vida que s’hi ha instaurat.

Així, a més de la pobresa real, existeix una pobresa relativa. Es defineix com a pobresa relativa aquella situació en la qual malgrat tenir les necessitats bàsiques cobertes, el nivell d’ingressos és substancialment menor al de la major part de la població. I això afecta un percentatge significatiu de santcugatencs, sobretot els joves i la gent gran, però també empresaris

98 A Fons Pobresa

Diari de Sant Cugat Divendres, 5 d’abril del 2013

COMENTARI Carmela Fortuny Directora general de l’Institut Català d’Assistència i Serveis Socials

La lluita contra la pobresa, una prioritat

L

que esperen cobraments de proveïdors i no els arriben, aturats, famílies nombroses que s’embranquen a un ritme de consum frenètic, amb crèdit per al cotxe, casa adossada, i s’endeuten fins al coll –amb la qual cosa tot els acaba sortint més car–, parelles que se separen i estaven acostumats a pagar-ho tot conjuntament...

Sant Cugat és benestant, per a molts una ciutat excel·lent per viure-hi; també hauria de ser excel·lent a l’hora de compartir. Tots podem fer alguna cosa, per petita que sigui, per evitar que la societat individualista, de competitivitat ferotge –en la qual les relacions de xarxa, de veï-

Exclusió social La pobresa no és causada només per l’economia.

L’exclusió social també és determinant; els exclosos van perdent progressivament la capacitat de relacionar-se amb l’entorn

natge o familiars no sempre funcionen– continuï generant bosses de pobresa. La major part de santcugatencs tenim gairebé tot allò que volem, o poc ens falta. Tenim una casa amb aigua calenta, nevera, televisor, un o dos cotxes, marxem força caps de setmana, assistim a espectacles, fem viatges... Tot això està molt bé i ens ho hem guanyat amb molt d’esforç. Però, i si deixem de fer una de les coses que ens havíem proposat –tan sols una–? Un sopar en un restaurant?, un dia d’esquí?, i destinem aquells diners a algú que els necessiti ja que, pels motius que sigui, no li han anat les coses bé? //

a lluita contra la pobresa és una prioritat pel Govern i pel Departament de Benestar Social i Família. Conscients de la situació actual, estem prioritzant els nostres esforços cap als col·lectius que es troben en situació de risc, especialment les famílies i els infants. El nostre objectiu és garantir la cohesió social a Catalunya.

Cal actuar sobre les causes i les condicions que generen la pobresa, buscant l’equilibri entre la resposta a la urgència social i la resposta a llarg termini, mitjançant polítiques transformadores i transversals. Per això vam posar en marxa un grup de treball que ha elaborat un document de mesures assistencials i preventives per combatre la pobresa, que servirà de base per a un pacte que se subscriurà pròximament, implicant tots els actors i estaments socials en la implementació d’accions per lluitar contra la pobresa. A més, estem treballant amb els ens locals per millorar l’atenció a les persones en risc amb mesures concretes com ara el finançament dels ajuts d’urgència social o la reformulació dels Plans Locals d’Inclusió Social. Finalment, s’ha impulsat una Taula per a la Gestió d’Excedents Alimentaris i s’està preparant el model de distribució d’aliments que orientarà la prestació d’aquest tipus de serveis i s’inclourà a la cartera de serveis socials.

en context La pobresa a Sant Cugat als anys 30: prohibida la mendicitat Als anys 30, a Sant Cugat hi havia molta gent sense feina. Unes quantes famílies tenien força dificultats per poder menjar cada dia. “L’any 1932, un grup de veïns sol·licita a l’Ajuntament ajuda per a les famílies necessitades: roba d’abric per passar l’hivern, que es prohibeixin fer desnonaments i que s’obri una subscripció voluntària demanant diners per als desocupats”, explica Montserrat Rumbau al llibre Sant Cugat, abans d’ara.

Molts obrers que havien treballat en la construcció del ferrocarril –la majoria no catalans–, un cop construït (recordem que el tren va arribar a Sant Cugat l’any 1917) van quedar-se a viure en aquesta ciutat, aleshores poble. I no tenien feina. En aquella època, per les fires de maig i setembre, i també per Nadal, l’Ajuntament repartia uns bons; es repartia pa, arròs, gallines i torrons. Algunes associacions del poble contribuïen a aquestes

donacions. Per la seva banda, el govern de la República intentava pal·liar l’atur fent inversions en obres públiques, política que també duia a terme l’Ajuntament de Sant Cugat contractant els desocupats per torns en les obres del nou consistori. A causa de l’elevat nombre de desocupats, era habitual veure gent demanant caritat. El 1933 es col·locaren rètols als carrers de Sant Cugat prohibint la mendicitat.

A Fons 99

Diari de Sant Cugat Divendres, 5 d’abril del 2013

Les accions que fa l’Ajuntament

La Casa Mònaco, seu dels Serveis Socials de l’Ajuntament #CRÈDIT FOTO “Quan l’any 1999 vaig començar a treballar com a regidora a l’Ajuntament, en l’àmbit de les polítiques socials, ja deia que a Sant Cugat hi havia pobres”, va comentar l’alcaldessa, Mercè Conesa, el passat mes de febrer a l’acte de constitució de la Taula de l’Habitatge de Sant Cugat. Aleshores el mot pobresa quasi ningú no el pronunciava a Sant Cugat. Avui sí.

Donar suport als col·lectius més febles és una prioritat de l’actual Ajuntament, presidit per Mercè Conesa. De les diverses mesures que ha pres el consistori, cal destacar les bonificacions de l’IBI per a pensionistes amb rendes baixes, l’acord amb l’empresa Sorea per bonificar un percentatge del rebut de l’aigua als beneficiaris del PIRMI i la mora-

tòria en el cobrament de la plusvàlua en els casos de desnonaments, entre d’altres.

El 9,5% de la població de Sant Cugat va requerir atenció dels serveis socials de l’Ajuntament l’any 2012, segons dades que facilita el consistori. No és un percentatge menor. D’altra banda, a Sant Cugat hi ha 340 persones que reben serveis d’atenció domiciliària (són serveis destinats a les persones que es troben en una situació de manca d’autonomia o d’incapacitat per poder fer les tasques habituals de la vida quotidiana; inclouen atencions bàsiques a la persona –higiene personal, control d’alimentació...–, acompanyament, suport i companyia, ajuda a la llar –neteja, compres i organització de la llar...– etc.; el perfil de la persona usuària és d’una dona gran que viu al centre.

“Actualment, l’Ajuntament està elaborant un pla contra la pobresa i l’exclusió social amb l’objectiu de minimitzar els efectes de la crisi i fer propostes en eixos concrets: cobertura de les necessitats bàsiques, salut, habitatge, ocupació....”, explica Susanna Pellicer, tinenta d’alcalde de Serveis a la Ciutadania. “Crec que hem de dedicar els mateixos esforços a aquestes polítiques assistencials que els que dediquem a polítiques de promoció econòmica, perquè en definitiva, seran aquestes les que promouran l’autonomia de les persones”, diu Susanna Pellicer. I afegeix: “Al capdavall, la gent vol feina, no ajuts”. //

En context Ajut als immigrants: el Fons Social Valldoreix-Sant Cugat L’any 1988 una equatoriana va acudir a la santcugatenca Maria Antònia Gili, que aleshores treballava a Càritas, per demanar-li uns diners que necessitava amb urgència. Ella li va prestar. Així va néixer el Fons Social Valldoreix-Sant Cugat, que té la seu a la Casa de Cultura. Des d’aleshores, aquest fons, que forma part d’Acció Solidària Contra l’Atur, ha concedit a immigrants un munt de préstecs sense interessos, el beneficiari dels quals es

compromet a retornar-lo d’acord amb les seves possibilitats en un període de temps establert. El Fons Social Valldoreix-Sant Cugat disposa d’un fons econòmic que s’ha anat creant a poc a poc gràcies a les aportacions de santcugatencs, barcelonins i diverses fundacions. Les persones que reben aquests ajuts els esmercen, per exemple, a arreglar l’habitatge, comprar eines o vehicles per a la feina i pagar els bitllets d’avió per al reagrupament familiar.

ENTREVISTA Amèlia de Juan, coordinadora de Càritas

La coordinadora de Càritas de Sant Cugat, Amèlia de Juan, afirma que ha augmentat el nombre de persones autòctones que acudeixen a Càritas #a.r.

“La situació de moltes famílies empitjora” Quan va fundar-se Càritas de Sant Cugat?

El 1965.

Ha crescut el nombre d’usuaris de Càritas els darrers anys?

Sí que ha augmentat. Cada vegada hi ha més persones que cal atendre, però el més preocupant no és la quantitat sinó que cada vegada les situacions de dificultat de les famílies són més complexes i difícils. Les persones que es troben en situació de pobresa tenen més dificultats per sortir-ne. D’altra banda, d’entre els usuaris de Càritas ha augmentat el nombre de persones autòctones, persones del poble “de tota la vida”. La situació de moltes famílies empitjora. Hauríem de retrocedir vint anys enrere per trobar una situació semblant.

El novembre del 2011 va obrir les portes el menjador social El Recer. Com està funcionant?

Rep el màxim d’usuaris que pot acollir: 16 persones, amb altes i baixes. No té llista d’espera però funciona a ple rendiment.

Però El Recer no és només el menjador social...

Quins serveis més inclou?

També hi tenim el servei d’ajut alimentari, que atén gairebé 800 famílies. Ara fa un any vam traslladar l’ajut alimentari a El Recer perquè a la Casa Abacial no hi cabia, i així podem oferir una millor atenció.

Quins ajuts rep Càritas de Sant Cugat

perquè pugui realitzar la seva tasca?

Rebem ajuts de socis, de donacions –tant d’espècies com econòmiques–, de l’Ajuntament de Sant Cugat –amb el qual tenim un conveni–, de Càritas Diocesana de Barcelona. També comptem amb la col· laboració de La Caixa.

I de la Generalitat?

No, de la Generalitat no.

Quants voluntaris té Càritas actualment?

Tenim gairebé 150 voluntaris.

Quina mitjana de temps està una persona rebent l’ajut de Càritas?

Aquesta és una dada que per a nosaltres no és rellevant. Càritas té la funció d’atendre les persones que es troben en una situació d’emergència. No ens fixem en el temps que reben el nostre ajut. L’objectiu és que se’n surtin, que siguin autònoms i autosuficients. Per això volem fer una atenció el més complerta possible, que no només consisteixi en ajut alimentari. Així, per exemple, hem començat a fer alfabetització.

Parli’ns de la campanya solidària de Càritas de trobar l’ajut de 800 famílies, que compta amb la col·laboració del TOT Sant Cugat.

Ens hem proposat trobar 800 famílies, o persones a títol individual, que facin una aportació de 10 euros al mes, per ajudar 800 famílies. Els diners es destinaran íntegrament a mantenir el servei d’El Recer. //

102 A Fons L’estat de la població

Diari de Sant Cugat Divendres, 12 d’abril del 2013

Ser nens a Sant Cugat La gestió de la infantesa, un repte de futur

Hi havia una vegada una ciutat que no creixia mai Xifra Només durant el 2012, el padró va registrar fins a 961 altes per naixement Oferta Gestionar els 20.779 menors de 18 anys i joves i oferir activitats que els motivin és un dels grans reptes que té Sant Cugat com a ciutat

D

issabte tarda, una marea d’adolescents recorren els carrers principals de Sant Cugat amunt i avall, rient, menjant xiclets, pipes i dolços de tot tipus, parlotejant entre ells o enganxats al telèfon. A la mateixa hora, una munió de cotxets envaeix el centre. Les places s’omplen de nens jugant a la pilota, anant amb bicicleta, corrent, saltant, dialogant amb els seus pares. Aquesta és una de les estampes típiques de la ciutat durant els caps de setmana. No en va el municipi és, des de fa anys, una de les poblacions amb l’índex de natalitat superior al de la mitjana catalana i constitueix la ciutat de més de 45.000 habitants més jove de Catalunya. Només durant el 2012, el padró va registrar fins a 961 altes per naixement, dels quals 488 van ser nens i 473 nenes. Dels 85.303 habitants que té Sant Cugat, segons les últimes dades facilitades per l’Ajuntament,

20.779 són bebès, nens i joves, entre els 0 i els 17 anys. Però, què fan tots aquets nens i joves en aquest vast territori que és Sant Cugat i que està format per 48,2 km2 de trama urbana, urbanitzacions i Parc Natural? Encara que és difícil de quantificar en una xifra exacta, la majoria d’ells cursen estudis obligatoris i fan extraescolars, ja siguin esportius, classes de música, de repàs, d’idiomes, la implicació amb les entitats de cultura tradicional i popular formen una altra de les potes importants una vegada els nens finalitzen les seves hores lectives. A això se li ha de sumar el temps que li dediquen a l’oci, a la família o a relacionar-se amb altres nens i joves.

Un repte de ciutat Gestionar aquest volum de nens i joves i oferir activitats que els motivin i els mobilitzin és un dels grans reptes que té Sant

Cugat com a ciutat. Diverses entitats ofereixen activitats i actes per als menors i encara que des de l’Ajuntament s’avança en aquesta direcció, no n’hi ha prou, com manifesta el regidor de Serveis Socials, Habitatge i Joventut, Raül Grangé. I és que en aquest sentit, i de moment a Sant Cugat, no existeix un Consell de Joves, l’organisme que permet aportar propostes i idees al desenvolupament de la ciutat, perquè siguin preses en consideració en l’agenda política.

Grangé ha assegurat que ara s’està en ple procés d’elaboració del Pla local de joventut, que entre altres preveu la constitució d’aquest consell juvenil. Tot i això, aquest canal sí que està actiu, per segon any consecutiu, per als menors d’11 anys a través del Consell d’Infants, que està format per una representació de nens i nenes de sisè de pri-

Anys Nens Nenes Anys Nens Nenes

Anys Nens Nenes Total Anys Nens Nenes Total 0 1 2 3

486 596 577 641

473 959 523 1.119 562 1.139 564 1.195

4 5

657 607 1.264 596 618 1.214

Un perfil comú La plaça d’Octavià s’ha convertit en un dels epicentres dels jocs dels infants al municipi

6 7

Total

674 614 1.288 645 627 1.272

8 9

Total

614 619 1.233 619 614 1.233

A Fons 103

Diari de Sant Cugat Divendres, 12 d’abril del 2013

Mariona Sagalés

Artur Ribera

redaccio@diaridesantcugat.cat @marionasagales

redaccio@diaridesantcugat.cat @arctur

mària amb la voluntat que puguin expressar les seves inquietuds de ciutat, que una vegada formulades es traslladen a l’equip de govern per millorar Sant Cugat des del punt de vista infantil.

Propostes infantils i juvenils “És una oportunitat que els joves, que són el futur del país, emprenguin activitats de profit per la ciutat”, defensa Grangé. Per això i perquè els nens i joves tinguin activitats per fer i llocs on anar, el consistori programa al llarg de l’any i en combinació amb altres entitats, un seguit d’actes culturals i esportius amb la voluntat de cohesionar i integrar els infants. Entre ells hi figuren les propostes d’oci i cultura, que sota el paraigua “Uaal·la”, es representen al Teatre-Auditori, les biblioteques o el Festival de Música Petits Camaleons. El Programa d’esport escolar de l’OMET, que acull uns 2.500 alumnes cada any, amb la voluntat de promoure l’esport. A més, l’Institut de la Infància organitza diverses accions perquè els pares interactuïn amb els seus fills amb propostes entorn la literatura i la sostenibilitat.

Paral·lelament, Sant Cugat ha rebut recentment el segell que l’acredita com a Ciutat Amiga de la Infància. Atorgat per Unicef, aquest nomenament pretén impulsar i promoure l’aplicació de la convenció sobre els drets de l’infant en els governs locals. // Anys Nens Nenes Anys Nens Nenes Anys Nens Nenes 10 11

Total

661 562 1.233 616 598 1.214

Anys Nens Nenes 12 13

Total

599 556 1.155 585 542 1.127

14 15

Total

588 521 1.109 536 513 1.049

16 17

Total

555 468 1.023 520 443 963

104 A Fons L’estat de la població

Diari de Sant Cugat Divendres, 12 d’abril del 2013

Extraescolars, una solució per gestionar el temps lliure Horari Dormir i l’escola s’enduen la major part del temps d’entre setmana dels menors de 18 anys Kid’s Clúster La ciutat ha entrat a format part d’aquesta iniciativa que té com a objectiu potencial els infants i les famílies

La dificultat de conciliar vida laboral i professional ha fet que molts pares optin, fins que els nens no arriben a una certa autonomia, a contractar extraescolars, depenent de la necessitats de cada fill. Tot i que dormir i l’escola s’enduen la major part del temps d’entre setmana dels menors de 18 anys, els extraescolars o, en altres casos, la suma d’ells, s’enduen cada vegada un pes important en la vida de nens i joves, ja que el practiquen un mínim de dos cops per setmana i en els casos dels esports i de les entitats culturals també es fan durant els caps de setmana.

Negoci infantil Ser la ciutat més jove de Catalunya també he generat el desenvolupament de negocis i serveis adreçats a nens i joves. Desenes de botigues de roba, de productes per a nens, de serveis, centres d’idiomes, de reforç, ludoteques, escoles bressol i centres pediàtrics han nascut durant els darrers anys i a l’empara del creixement de la població infantil i juvenil.

A més d’això, la de Sant Cugat ha estat la primera administració pública que entra a formar part de la iniciativa Kid’s Clúster. Aquest clúster econòmic reuneix les principals empreses que tenen com a objectiu potencial els infants i les famílies i del qual ja en formen part organitzacions de la talla del Club Súper 3, la revista Cavall Fort, Caprabo, els dolços Haribo i els parcs infantils Kompan, entre d’altres. // M. Sagalés

33%

41% és el temps que els infants dediquen a dormir, una mitjana diària de 10 hores

de les hores entre setmana es dediquen a anar a l’escola i l’institut, una mitjana de 8 hores al dia

16% del temps el destinen a fer deures i jugar

10%

de les hores fan extraescolars esportius, culturals, d’idiomes...

els nens tipus

56% és el temps d’oci que joves i infants tenen durant el cap de setmana

Balanç. Analitzem quin és el temps que els infants santcugatencs destinen a la seva jornada docent, d’oci

A Fons 105

Diari de Sant Cugat Divendres, 12 d’abril del 2013

COMENTARI

3

37

anys i dona és el perfil del santcugatenc mitjà

persones integren la família tipus de Sant Cugat

22% dels santcugatencs tenen estudis universitaris, 5 punts per sobre la mitjana de Catalunya

família tipus Concepte. Sant Cugat es caracteritza per la quantitat de famílies que hi viuen, de les que la majoria estan ubicades al nucli.

Dra. M. Teresa Fuertes vicedegana de la Facultat d’Educació de la UIC Activitats extraescolars?

Pensem-hi

L

es activitats extraescolars que impulsen escoles, institucions o iniciatives particulars poden tenir un caire lúdic o representar un reforç escolar. La realització personal fora de l’escola mitjançant activitats físiques o artístiques pot convertir-se en estímul per a l’alumnat en general i, en especial, per als alumnes que presenten dificultats a l’aula. Les activitats de reforç escolar suposen més hores d’estudi i/o de pràctica d’aquelles tasques que es fan diàriament a l’escola. La seva generalització té un component social.

Sovint les persones actuem davant la societat seguint una llei de “tendència”: aquests tipus d’activitats estan molt presents en les agendes, malgrat la pressió que en alguns casos suposen.

Vull pensar que aquesta solució no es

En cap cas, les extraescolars es poden convertir en una via per substituir el valor de l’esforç, són els propis alumnes qui l’hauran de posar en pràctica produeix per una qüestió de manca de confiança en el sistema educatiu. No ens podem deixar portar per l’espiral ni per la pressió del context. El primer que cal pensar és quina necessitat cal cobrir, i després analitzar com i qui pot cobrirla. En aquest sentit, l’escola i la família haurien de treballar conjuntament.

En cap cas, les extraescolars es poden convertir en una via per substituir el valor de l’esforç perquè finalment són els propis alumnes qui l’hauran de posar en pràctica. Davant l’oferta aclaparadora, cal ser exigents amb la qualitat pedagògica de la proposta. El criteri és molt important a l’hora de decidir-se i, si decidim apuntar als nostres fills o filles a activitats de reforç que van més enllà de la jornada escolar, cal preguntar-se “per què” (objectius) i conseqüentment “per a què” (finalitat). I si no tenim respostes coherents a aquestes preguntes, pensem-hi. //

106 A Fons L’estat de la població

Diari de Sant Cugat Divendres, 12 d’abril del 2013

CARA A CARA

Sant Cugat està preparada per donar servei als joves?

Juank Busquets

Raül Grangé

Gestor cultural

Els nens i els joves són el denominador comú dels carrers de Sant Cugat

La ciutat més jove de Catalunya El 22,40% dels habitants de la ciutat són infants dels 0 als 15 anys, fet que assegura el relleu generacional Sant Cugat forma part del selecte grup de poblacions amb la taxa de natalitat per sobre de la mitjana catalana i que, per tant, tenen assegurant el relleu generacional.

Segons les dades de l’Idescat i que fan referència al 2011 i en poblacions de més de 45.000 habitants, a Sant Cugat només la superen Terrassa, Viladecans, Mataró, Girona i Mollet. Després de Sant Cugat se situa Rubí, Badalona, Lleida i Castelldefels. Tot i això, i

segons el mateix organisme estadístic, els nens i nenes dels 0 als 15 anys suposen a Sant Cugat el 22,40% del total de la població. Aquest fet converteix la població en la més jove de tot Catalunya.

Les xifres ho confirmen A Terrassa aquesta xifra baixa fins al 18,75%; a Viladecans se situa en el 19,00%; a Mataró, 17,49%; a Girona és del 19,10% i a Mollet del 19,70%, mentre que en el conjunt del Vallès està fixada en el 18,80% i del 16,79% a Catalunya. Pel que fa a Rubí, Badalona, Lleida i Castelldefels, aquestes tenen una taxa del 18,62%, 17,25%, 17,38% i del 19,44% respectivament. Pel que fa a la resta de capitals de província a Barcelona del total de la població és del 17,25% i a Tarragona del 17,74%. // M. Sagalés

Regidor de Joventut

“Un jove mai serà prioritari, encara que els polítics s’esforcin”

“Les polítiques actuen com a cohesionador i catalitzador dels joves”

I

L

nfants i joves, serveis i participació, són paràmetres difícils d’unificar. Cal reconèixer l’insistent intent dels responsables de polítiques infantils i d’educació per ampliar i millorar una àmplia oferta de serveis als infants que, exceptuant la tènue però benintencionada creació i implementació del Consell Infantil de caràcter participatiu, es queden en això, serveis, que solen ser accions més encaminades a completar una oferta familiar, que no infantil. Tenint en compte que els pares i especialment la creació d’una opinió positiva vers les polítiques municipals d’aquests, solen ser les intencions més enllà del contingut real. Amb els joves no passa el mateix. Descartar-los dins les polítiques de serveis familiars que tan bona opinió generen entre pares és una pràctica històrica aquí i a moltes ciutats. Un/a jove mai serà prioritari, encara que molts polítics locals s’esforcin a canviar les dinàmiques. Un veí aclaparat pel mínim soroll sempre tindrà prioritat davant qualsevol acció juvenil.

Els joves no desperten el mateix somriure que els nens, però cal recordar-ho: els infants eren joves, possiblement decepcionats. //

es polítiques de joventut, a Sant Cugat, caminen en dos sentits: per una banda, a donar tots els serveis necessaris que puguin menester els ciutadans que tenen entre 14 i 29 anys. Amb l’epicentre al Casal de TorreBlanca i focalitzats en el Servei d’iInformació Juvenil, hi ha assessories sobre trobar feina, emprenedoria, habitatge, viatges, intercanvis i camps internacionals. També a proveir aules d’estudi com a reforç del servei de biblioteques. Per l’altra, a actuar com a cohesionador i catalitzador de les iniciatives del joves, com es fa des de Taulacció, on es dóna suport logístic i econòmic a les propostes dels propis joves. El programa Èxit, la col· laboració del Front Freak, les jam sessions i els bucs d’assaig són una de les parts més actives del casal, especialment per als adolescents. Exposicions de l’Escola d’Art, activitats de dansa, el projecte ‘1,2,3 Graff’, propostes dels espais joves dels districtes i la dinamització dels dos skate-park i del nou bici-park cformen una oferta àmplia i diversa en què cada jove santcugatenc hi pot trobar el seu espai i utilitat. //

PROTAGONISTES Què opinen els membres de l’antic i l’actual Consell dels Infants?

Carlota Olmos Exmembre del consell.

Estudia 1r d’ESO al Pla Farreras. Fa hip hop, piano i anglès Sant Cugat és una ciutat petita, ideal per als infants. S’hi fan moltes activitats adreçades a nosaltres. Com a tot arreu, la nostra opinió no es té gaire en compte, tot i que la ciutat ens pertany a tots per igual. Participant en el consell hem donat la nostra opinió, si els adults poden opinar nosaltres també!

Albert Azcárate Exmembre del consell.

Cursa 1r d’ESO a La Farga i fa karate al Club Karate Sant Cugat És fàcil ser infant a Sant Cugat, però de vegades per alguns carrers fa por passarhi, perquè no estan il·luminats o no hi ha vigilància de la policia. Amb el consell millorem la ciutat entre tots els infants i l’Ajuntament ens escolta. Participarhi m’ha ajudat a aprendre a mirar les ciutats des de molts punts de vista.

Laura Helices Membre del consell. Fa 6è a l’escola Catalunya, anglès i piano Tenim molts parcs i zones verdes per on podem passejar. És una ciutat molt maca, però li falta activitats gratuïtes com poder practicar esport, així tothom ho podria fer. Als nens ens agrada opinar i que ens escoltin.

Participar en el consell, preparar la Festa Major, conèixer l’alcaldessa i veure com funciona un ajuntament és fascinant.

Pau Hugas Membre del consell. Va a l’escola La Floresta i fa bàsquet El Consell dels Infants és molt bona iniciativa perquè els adults no siguin els que només decideixin sobre temes del poble, sinó també els nens.

El millor de la Sant Cugat és el pavelló, la pista d’skates i els boscos que hi ha al voltant, i el pitjor, les voreres estretes i trencades d’alguns llocs, sobretot a la zona de la Floresta i les Planes.

A Fons 107

Diari de Sant Cugat Divendres, 12 d’abril del 2013

en context Els menors completen el seu temps amb esports, cultura i entitats de cultura popular i tradicional Nens esportistes. La majoria dels nens i les nenes santcugatenques destinen bona part de les hores no lectives a la pràctica d’esports en alguna de les més de 35 entitats i clubs esportius de la ciutat. Per donar algunes exemples, el Junior FC té inscrits 900 menors; el Club Muntanyenc compta amb 720 infants associats; el Sant Cugat Esport FC, 400; el Club Voleibol Sant Cugat, 163; 170 el Club de Rugby Sant Cugat; 157 el Club Handbol Sant Cugat i l’Oficina Municipal d’Esport per a Tothom (OMET), que ofereix anualment 2.285 places entre esport escolar i estades esportives. “Cultura, germanor, aprendre a treballar en equip”. Aquests són només alguns dels valors que aporta l’esport segons el president del Club Rugby Sant Cugat, Joan Prades, que afegeix que “l’esport és una escola de vida”.

La música com a ensenyança. La cultura i, en especial, la música forma una pota important dins de la formació dels infants. Per Martí Marin, president de les Joventuts Musicals, aquests estudis aporten “moltes coses, però sobretot concentració i una gran atenció”. A Sant Cugat, les escoles de música tenen un gran volum de menors que toquen algun instrument o que canten i encara que com assenyala Marin “hi ha bona implicació pel que fa a la música comparat amb l’entorn”, encara ens “queda molt per recórrer” . L’Escola Municipal Victòria dels Àngels, per citar-ne alguna, té 680 alumnes; l’Escola de Música de Valldoreix, 220.

Mentre que les Joventuts Musicals aglutinen 350 estudiants i l’escola Fusió, 350 nens i nenes.

Les entitats com a cohesionadores. Les entitats de cultura tradicional són un altre lloc on els més petits hi destinen grans esforços.

Extrapolat a xifres, hi ha quasi un centenar de nens i nenes implicats en els Bastoners; 206 a l’Esbart; 22 al Grup Mediterrània; 50 als Castellers i 20 als Diables. Aïna Serra, membre de la junta dels Castellers de Sant Cugat, assegura que participar de petit en aquestes iniciatives: “Fa que tinguis un vincle amb el poble, et fa tenir ganes de fer créixer la teva ciutat i que et sentis part implicada”. La castellera, que forma part de l’entitat des que era nena, afegeix “la mescla intergeneracional de les entitats et fa créixer més d’hora i tenir una altra visió i et fa néixer un compromís amb la resta del grup, perquè treballes en una cosa real”.

Implicats en el Casal de Joves TorreBlanca. Tot i que no existeix dades sobre els joves d’entre 14 i 29 anys que utilitzen aquest servei, l’equipament té una oferta molt variada, que inclou des de la Unitat d’Escolarització Compartida, per a joves amb risc d’exclusió social i fracàs escolar, al matí; fins a bucs d’assaig, aules d’estudi i espais per a les 16 entitats juvenils. El regidor de Serveis Socials, Habitatge i Joventut, Raül Grangé, apunta que l’objectiu és “oferir activitats de lleure i recollir propostes a través de la Taulació”. I és que segons Grangé, el Casal serveix doblement per “donar un servei de qualitat als joves i perquè entrin en contacte amb altres joves amb els quals comparteixen els mateixos gustos“.

110 A Fons Sant Jordi 2013

Diari de Sant Cugat Divendres, 19 d’abril del 2013

La diada de Sant Jordi

23 d’abril: el dia del llibre i la rosa

Això és un peu de fotografia el qual es descriu el contingut . #Crèdit FOTO Dia del llibre La plaça d’Octavià serà el centre de l’activitat literària durant la celebració de la diada de Sant Jordi a la ciutat. # lluís llebot

A Fons 111

Diari de Sant Cugat Divendres, 19 d’abril del 2013

48

Són les novetats editorials que han presentat des del darrer Sant Jordi diferents escriptors i escriptores santcugatencs

12

Parades de venda de llibres, sis de llibreries i sis d’altres entitats són les que estaran presents el 23 d’abril als carrers de Sant Cugat

Cinta Caballé

Artur Ribera

redaccio@diaridesantcugat.cat @CintaCC

redaccio@diaridesantcugat.cat @arctur

94

Parades de venda de roses són les que han estat autoritzades i que estaran ubicades a diferents punts de la ciutat

53

Són les sol·licituds de parades de venda de roses que no s’han autoritzat per ser instal·lades al carrer durant la diada

Llibres Sant Jordi coincideix amb la celebració del Dia Internacional del Llibre i aquest any s’han publicat una cinquantena de llibres amb autoria santcugatenca. Roses Els carrers s’ompliran de nou de parades amb roses

E

xplica la llegenda que Sant Jordi era un valent cavaller que va salvar la princesa d’una mort segura en mans d’un drac. També conta la llegenda que, d’on va caure la sang del drac en va néixer la rosa més bella, i que el cavaller li va regalar a la dama com a mostra del seu amor.

Com tota llegenda, tindrà la seva part de veritat. El que sí que és cert és que el 23 d’abril és un dels dies més significatius del calendari català. Un dia que coincideix amb la celebració del Dia Internacional del Llibre. És per això que, en aquesta data, carrers i places s’omplen de llibres i roses que, com marca la tradició, seran regalats a aquelles persones a les que estimes....

Sant Cugat, un any més, ho celebra amb una pila d’activitats adreçades a tothom. Perquè Sant Jordi és motiu de celebració.

Abans i després Per escalfar motors, el Diari de Sant Cugat i el TOT Sant Cugat organitzen la taula d’escriptors locals, aquest dissabte 20 d’abril, d’11 a 14.30 hores, a la plaça dels Quatre Cantons. Una vintena d’escriptors i escriptores santcugatencs signaran els seus llibres durant el matí.

Els més petits tenen un paper especial en la celebració de Sant Jordi. És per això que en el marc de la programació de la XCCP, el Casal les Planes acollirà el dissabte dia 20 la festa de Sant Jordi, a partir de les 17 hores.

Un altre espai que els dedica unes jornades especials són les biblioteques municipals amb diferents sessions de l’Hora del Conte ‘Especial Sant Jordi’, amb Montse Dulcet. I

Can Ninot celebra aquesta diada amb l’estrena de La llegenda de Sant Jordi. Un espectacle que es podrà veure els dissabtes 20 i 27 d’abril a les 18 hores i els diumenges 21 i 28 d’abril a les 12 hores.

I abans no arribi el dia 23, la música ja ens transportarà a la tradició més catalana. El Teatre-Auditori serà l’escenari del tradicional Concert de Sant Jordi de l’Orquestra Simfònica Sant Cugat. Serà aquest diumenge, 21 d’abril, a les 19 hores.

El dia de Sant Jordi Durant tot el dia, de 10 hores a 21 hores, els carrers i les places de ciutat s’ompliran de parades de llibres (amb la participació d’Alexandria, Pati de Llibres, Celler de Llibres, Paideia i Abacus) i de roses.

Però no hi faltaran les activitats, organitzades per diferents entitats. El primer acte de la tarda, a les 17 hores a la plaça de l’Om, serà el lliurament del primer premi Art i Comerç per a estudiants de primària.

Un concurs artístic organitzat per Sant Cugat Comerç en coordinació

Tot i no ser dia festiu, el dia de Sant Jordi se celebra arreu de Catalunya amb roses i llibres que omplen places i carrers, i activitats per a tothom amb el servei d’educació de l’Ajuntament. A la mateixa hora, i fins a les 21 hores, arrencarà la Marató de Lectures: “Espriu de cor i de memòria”, a càrrec de ciutadans i gent del món cultural, social i polític de la ciutat, al carrer de la Creu, i organitzat per

Canals Galeria d’Art. Un acte que està inclòs dins els actes oficials de l’Any Espriu.

Ja a les 18 hores, i a la plaça Augusta, se citaran música i poesia amb l’A tota veu, organitzat per Òmnium Cultural, l’Ajuntament, el Consorci per a la Normalització Lingüística i el Voluntariat per la Llengua.

Al mateix indret, una hora més tard, hi haurà ballada de sardanes a càrrec de la cobla La Principal del Llobregat, organitzada per l’Entitat Sardanista de Sant Cugat.

També a les 19 hores, a L’Ateneu hi haurà diferents lectures, entre les quals, una a càrrec de les alumnes del curs d’escriptura creativa. El dia finalitzarà amb música, i en un indret tan significatiu com el Monestir de Sant Cugat. Serà a partir de les 21 hores, amb entrada gratuïta, quan la Coral Sant Cugat del CMSC oferirà el Concert de Sant Jordi acompanyada per la Coral Opus 39 d’Arbois (França).

A més...

A banda, escoles i entitats preparen activitats especials per a la diada. Un exemple, l’IES Leonardo da Vinci, que durant tot el dia celebrarà una jornada cultura organitzada conjuntament entre alumnes i professors, en la qual hi haurà dues taules rodones: una sobre el futur professional i una altra sobre la independència de Catalunya, entre d’altres activitats. Les entitats també aprofiten la jornada per treure al carrer els seus projectes, com és el cas de Pim Pam Pum, que vendrà roses i galetes en benefici d’AVAN Sant Cugat, a més d’amenitzar la jornada amb personatges disfressats i activitats per als més petits. //

112 A Fons Sant Jordi 2013

Diari de Sant Cugat Divendres, 19 d’abril del 2013

Les novetats literàries santcugatenques ‘Els anys robats’ Tània Juste Columna Edicions 19,99 €

Barcelona, juny del 1938. Josep Savall, un jove mecànic de l’aviació de la República, coneix la Rosa a la revetlla de Sant Joan. La seva relació es veurà interrompuda per una guerra amarga...

‘Breve historia de la ética’ Victòria Camps RBA Libros 20 €

Què és l’ètica? La paraula l’usa tothom però no és fàcil dir a què ens referim quan l’utilitzem. L’autora ressegueix el pensament filosòfic occidental per explicar l’ètica.

‘La flor de la prunera’ J.R. Armadàs Autoeditat 15 €

És la història d’un jove advocat de Barcelona que decideix marxar un any a la Xina, on aprofitarà per conèixer els orígens de la seva germana adoptada.

Allà viurà un seguit d’experiències.

‘La muerte del espía con bragas’ José F. Mota i Javier Tébar Ed. Flor del viento 23 €

A partir de la investigació d’un crim, els autors descriuen un retrat de la Barcelona de postguerra en el qual desfilen agents nazis, espies, militars, policies...

‘Conte contat a Sant Cugat’ Rogeli Pedró Cossetània 12 €

“Està bé explicar els contes de sempre.

Però també està bé tenir nous contes amb personatges més propers al que som avui”. Així explica el llibre en el seu pròleg l’escriptora Empar Moliner.

‘CNT. La força obrera de Catalunya’ Ferran Aisa Editorial Base 20 €

La tardor del 1910 es va fundar la Confederació Nacional del Treball, que es va convertir molt aviat en la gran organització sindical del proletariat ibèric, però sobretot dels obrers catalans.

‘Josep Farrés Baqués. De soldat de la República a presoner de Franco’ Josep M.Figueres Cossetània 18,70 € L’obra és l’aplec, ordenat pels fills, dels quaderns que va escriure Farrés a les diverses presons i camps de concentració, simplement per ideologia i per lluitar defensant un govern legal.

‘Valores seguros’ Francesc Fajula Plataforma 19 €

Durant les pàgines del llibre, 12+1 mestres i amics conversen amb Francesc Fajula d’innovació, emprenedoria, educació... Però, sobretot, parlen de la vida i d’allò que de debò importa.

‘La història indignada dels catalans’ Xavier Escura Ed. Rafael Dalmau 17 €

El llibre analitza i respon els tòpics i prejudicis de la relació entre Catalunya i Espanya; se’n busquen les causes on s’entortolliguen les raons i els sentiments dels diferents pobles hispànics.

‘Bona lletra i bona vida’ Marta Cailà i Joaquim Valls Ed. Pòrtic 18,99 €

La lletra que fem reflecteix la nostra manera de ser. Quan la vida d’una persona evoluciona, quan supera obstacles i aprèn lliçons que la fan créixer, la lletra ho reflecteix...

‘ERC, una història política’ Joan B. Culla La Campana 25 €

L’historiador que tants catalans identifiquen amb rigor i independència, explica amb aquella claredat a la qual ens té acostumats la història d’un dels partits més importants de Catalunya.

‘El compromís de Casp’ Ernest Belenguer Ed.Rafael Dalmau 8€

Mort Martí l’Humà el maig del 1410, la dinastia catalana de la Corona d’Aragó quedà sense hereu. S’arribà a la conclusió d’escollir el rei amb la votació de nou compromissaris a Casp.

‘Els colors dels dies’ Albert Mestres Ed. Angle 17 €

El paradís perdut de la innocència.

L’aprenentatge sentimental i sexual d’un nen que viu el pas de la infància a l’adolescència amb una intensitat prodigiosa i una imaginació desbordant.

‘La felicidad no es el objetivo’ Pep Marí Ed. Plataforma 15 €

Els éssers humans ens passem la vida perseguint objectius i plantejant-nos reptes. Entre tots, n’hi ha alguns que no podem deixar de perseguir perquè formen part del nostre ADN psíquic.

‘Catalans de les lletres i les arts del segle XX’ Robert Ramos i Ferran Cendra Arola Editors 20 €

És un recull de retrats i paraules dels grans clàssics de la cultura catalana de la segona meitat del segle xx. És un llibre que recull l’essència i l’esperit d’uns anys, sense la voluntat de ser antològic.

‘Educar en el asombro’ Catherine L’Ecuyer Plataforma 17 €

Com aconseguir que un nen, després adolescent, sigui capaç d’estar quiet observant el que l’envolta, capaç d’entendre i de pensar, amb motivació per aprendre sense por a l’esforç?

A Fons 113

Diari de Sant Cugat Divendres, 19 d’abril del 2013

‘L’aigua o la vida’ Gemma Mengual Ediciones B 16 €

L’autora ens ensenya que la felicitat en l’esport no està en les medalles, sinó en el camí recorregut. És el testimoni més esperat de Gemma Mengual: l’esport entès com una forma de vida.

‘El temps vist des del cel’ Francesc Mauri Ed. Lunwerg 19,95 €

‘Desmuntant la caverna’ Jofre Llombart Ed. Angle 14 €

Un llibre contra les mentides que arriben d’Espanya. Els arguments de la caverna mediàtica i política contra la independència de Catalunya, desmuntats pel periodista i escriptor.

‘El libro de Euroclub’ Xavi Martínez Ed. Timun Mas 14,95 €

‘El ocaso de Daphne’ Estefania Álvarez Ed. Seleer 22 €

Novel·la atemporal que ens parla de la pèrdua i del passat; de l’amor en totes les seves formes. I el més important de tots: l’amor que ho pot tot i trenca qualsevol barrera, fins i tot la del temps.

‘Un cámara en el Dakar’ Ashley Pla Ed. Círculo Rojo 22 €

en context Més llibres escrits per santcugatencs ·· Jordi A. Jauset ‘Cerebro y música, una pareja saludable’ ·· Ferran Aisa ‘Utopia, del somni igualitari al pensament únic’ ·· Héctor d’Alessandro ‘Coaching para escribir con PNL’ ·· Jordi Casas ‘Barris dels nous catalans’ ·· Jaume Ferer ‘Falenes’ ·· Núria Fornt ‘La vida acaba on l’art comença’ ·· M. Rosa Gómez ‘31 días’

Un llibre de lectura planera i divertida per conèixer els secrets de la meteorologia, tot comentant els fenòmens meteorològics amb comentaris i anècdotes d’un pilot.

‘Cartes a destemps’ Mariona Masferrer Haka Books (eBook) 6,99 €

Després de la mort de la seva dona Leonor, l’Andreu, una persona gran jubilada que pel seu mal geni es queda sol, es refugia en una correspondència ‘sui generis’ per repassar la seva vida.

‘Manual de un joven parado’ Lluís Feliu Ed. Novum Publishing 18,90 €

El llibre explica les accions i vivències d’un jove preparat que s’ha quedat sense treball. Com assumeix la pèrdua de feina, com busca treball, prepara entrevistes i cerca les seves pròpies solucions.

Descobreix les històries i anècdotes més divertides d’Euroclub, el programa amb molt èxit de la ràdio musical, explicada en primera persona pel seu presentador, Xavi Martínez.

‘Arte y reputación’ Vicenç Furió Universitat de Barcelona 35 €

Relat en primera persona en forma de diari de viatge escrit per Ashley Pla, càmera de TVE, durant el Rally Dakar del 2012 que va transcórrer per terres d’Argentina, Xile i Perú.

‘El equívoco’ Magda Negre Autoeditat 15 €

·· David Izquierdo ‘Tots els noms de Barcelona’ ·· Eduardo Leonelli ‘La corbata púrpura’ ·· Josep M. Figueres ‘Periodismo catalán. Prensa e identidad. Un siglo de historia (1879-1984)’ ·· Lluís Marco ‘Cartas de Eli’ ·· Antonio Priante ‘Del suicidio considerado como una de las más bellas artes’

Amb un enfocament sociològic i a partir d’exemples, el llibre analitza els agents i processos mitjançant els quals es construeixen tant la reputació de l’art com la dels artistes.

‘La mirada de un turista: Barcelona’ Josep M. Casas Autoeditat 19,90 €

Una guia turística amb sis personatges que recorren Barcelona durant sis dies i que amb les anècdotes descobreixen la història de Barcelona i les tradicions catalanes.

Novel·la que comença a principis del segle xx, en la qual un jove decideix emigrar a Amèrica buscant fortuna per ajudar la seva família, i durant el trajecte coneixerà algú que marcarà la seva vida.

‘La llum daurada’ Josep C. Vergés Sd Edicions 22 €

·· Ígor Quevedo ‘El bosque y la luna’ ·· Daniel Ruiz-Trillo ‘40 plaers’ ·· Nani Szeibert ‘Victoria y los rumores’ ·· Joaquín Torras ‘Aspectes sanitaris i socials, Sant Cugat del Vallès 1516-1870’ ·· Lluís Ubalde ‘Las cavernas de San Pedro’

Una història d’amor en vers lliure sobre la dona suïssa, Règula, de Josep C. Vergés, des que la coneix mentre estudia exiliat a Cambridge, expulsat pel rector falangista de Barcelona.

·· Carles Viladevall i Mercè Passola ‘El cuerpo es nuestro vehículo personal’ ·· Clàudia Viladrich ‘Conta’m un cant’

114 A Fons Sant Jordi 2013

Diari de Sant Cugat Divendres, 19 d’abril del 2013

La diada de Sant Jordi ENTREVISTA Vicenç Furió, professor de la UB, escriptor i investigador

“El valor artístic és un procés explicable però poc estudiat fins ara”

Professor d’Història i Sociologia de l’Art. Vicenç Furió es dedica a la investigació i ha publicat el llibre Arte y reputación. Estudios sobre el reconocimiento artístico, en la col·leció Memoria Artium, coeditat per UAB, UB, UdL, UPC, URV i MNAC, (2012) #artur ribera

Un llibre sobre la reputació de l’art i els artistes, què vol ser el llibre?

No és un manual per als estudiants, i tampoc és un llibre per al públic en general. És un llibre per un públic que s’interessa per l’art i el món de l’art i, sobretot, que li interessa el tema de la valoració de l’art i dels artistes, que això sí que crec que és un dels punts forts del llibre és el tema. Tot i que el llibre és un conjunt d’articles d’investigació, i que, per tant, no és un llibre de divulgació senzill, a tots els que ens movem en el món de l’art, el tema de per què unes obres i uns artistes en un determinat moment es consideren molt bons, i en un altre no tant, i com aquests nivells de qualitat pugen i baixen, o, sobretot, qui formula aquests judicis... són temes en els quals hem pensat. I d’estudis sobre aquest tema pràcticament no n’hi ha, almenys a Espanya. No s’havia escrit gran cosa sobre això. Jo diria que l’interès que pot despertar, d’entrada, és el tema.

Per què no s’ha escrit abans sobre aquest fet?

Se n’ha parlat, però no s’ha estudiat acadèmicament. És un tema relliscós del qual tothom en parla, però poques persones s’han entretingut a buscar proves i a muntar teories de com funciona això.

El que he intentat és mostrar com s’atribueixen aquests valors a determinats artistes. No són valors que siguin gratuïts i aleatoris, sinó que es construeixen d’una determinada manera. I el meu interès ha estat veure com això és construeix, i explicar-ho. Tampoc no són ciències exactes.

Què l’ha portat a escriure aquest llibre, i per què ara?

Aquest tema m’ha interessat des que vaig acabar la carrera. Ja llavors em va

semblar que el tema del valor artístic, l’havia d’estudiar i m’havia de formar uns criteris; havia de saber com funcionava, perquè si tu no tens una idea formada sobre per què un artista es diu que és bo, o no tan bo... em va semblar que, de la mateixa manera que què és art i què no és art, són preguntes que un estudiós del món de l’art s’ha d’intentar respondre. Ho he intentat fer plantejant-me la pregunta des de diferents punts de vista.

De fet, sobre aquest tema, en els últims 10 o 12 anys havia publicat 6 o 7 estudis, en diferents publicacions, però em va semblar una bona idea reunir-los tots en un llibre amb una introducció que els lligués, de manera que tingués unitat, perquè hi ha pocs llibres sobre això.

Quin punt el fa atractiu des del seu punt de vista?

Un dels punts que em sembla interessant del llibre és no només veure com aquesta reputació dels artistes fluctua històricament, sinó la part sociològica del llibre, que és un punt de vista més nou. És aquest mostrar que en contra del que es predica sovint, els valors que s’atribueixen a l’art i als artistes no són unànimes. Perquè els nivells de reconeixement depenen des d’on s’emeten aquests valors, i una cosa és tenir un reconeixement internacional, d’altres nacionals, i d’altres locals. El que passa és que des de cada àmbit es tendeix a respectar els propis valors. El meu llibre intenta explicar aquestes coses des d’un punt de vista sociològic.

Com recomanaria aquest llibre?

Crec que és un llibre d’investigació que tracta una temàtica que interessa a tota la gent que es mou, per l’interès que sigui, a l’entorn del mon de l’art i dels artistes. // C. Caballé

en imatges Les roses més venudes per Sant Jordi 1 Es calcula que aquest any es vendran a tot Catalunya uns 6 milions de roses, el que suposa més d’un 15% menys que l’any anterior. Com sempre, la que més èxit té és la tradicional rosa vermella, la varietat Freedom, per la seva bellesa i resistència. 2 Amb tot, creix la demanda de roses d’altres colors, i després de la vermella, les més sol·licitades són la blava i la blanca. 3 Tampoc hi falten les roses més originals, com la de la senyera i la del Barça.

1

2

3

#Cedida

A Fons 115

Diari de Sant Cugat Divendres, 19 d’abril del 2013

Un dia que comporta setmanes de feina i oxigen per les llibreries Les llibreries es freguen les mans amb Sant Jordi, però la jornada va més enllà de posar una parada i vendre llibres El Sant Jordi passat hi havia 6 llibreries a Sant Cugat. Aquest any n’hi ha una menys i les que queden resisteixen en un ambient general de caiguda del negoci. Res nou. Passa a tots els sectors amb més o menys mesura. Segurament per això les llibreries locals, com les de la resta de Catalunya, avoquen un munt d’esforços i feina per Sant Jordi. Durant la diada només veiem la punta de l’iceberg d’una llarga tasca de preparació.

La parada a la plaça del Monestir és la traca final d’un procés de comença després de la campanya de Nadal (normalment al febrer) i que consisteix a fer comandes, rebre caixes, organitzar la llibreria i la parada i mobilitzar personal extra per logística i venda.

Activitats paral·leles Com dèiem, Sant Jordi no és només un dia. Les llibreries de Sant Cugat també duen a terme activitats paral· leles més enllà de la simple parada a la plaça. La iniciativa Tupperbook, organitzada per l’Ajuntament, pretén informar des de les mateixes llibreries sobre les principals nove-

en context

Roses: un valor refugi en temps de crisi

La plaça del Monestir és l’epicentre de la venda de llibre el dia 23 #artur ribera

XIFRES Els números de la diada

10% de la facturació anual És el que recapten les llibreries durant el dia del llibre i la rosa

3.000 llibres en un dia Són els que venen les llibreries de Sant Cugat de mitjana per Sant Jordi

tats literàries. El Celler de Llibres i el Pati de Llibres ja hi han participat amb un notable èxit de convocatòria.

La llibreria Alexandria col·labora amb el Diari de Sant Cugat i el TOT Sant Cugat en l’organització de la primera Taula Literària d’Escriptors locals que reunirà aquest dissabte 20 al matí més de 20 noms de les lletres santcugatenques La Paideia, per la seva banda, treballa amb escoles per diversificar el negoci i col·labora amb l’EMD de Valldoreix amb una trobada d’escriptors santcugatencs aquest diumenge 21 al Casal de Cultura. // JR Armadàs

Demanda. Com cada any, la Policia Local ha rebut una allau de demandes de persones, empreses i entitats per posar una parada de roses per Sant Jordi.

L’organització és més difícil del que sembla ja que moltes sol·licituds són múltiples, és a dir, per posar-se a més d’un lloc, i la gran majoria estan concentrades en l’eix estació-Monestir.

Organització. Les autoritats locals han buscat mecanismes per pacificar aquest problema com, per exemple, l’obligatorietat de presentar una assegurança de responsabilitat civil a tothom qui demana el permís per ocupar la via pública durant aquest dia. La demanda ha estat similar a la d’anys anteriors i aquest 2013 s’han denegat 53 sol·licituds per diversos motius.

Deferència. Un dels aspectes que es tenen en compte a l’hora de donar els permisos és que cap entitat que ho demani es quedi sense parada. Aquest any la majoria estaran situades a la plaça del Monestir i com a novetat s’ha limitat el nombre de taules al centre. Cada entitat tindrà una sola parada .

PROTAGONISTES Tema del què opinen els diferents protagonistes David Oliva Llibreria Alexandria

“Des del febrer que ja comencem a fer comandes que ens arriben al març. La gent abans de la crisi comprava el llibres fins a dues setmanes abans o després.

Ara els compren el mateix dia de Sant Jordi i miren molt més abans d’escollir.

Malgrat això, la crisi a Sant Cugat no s’ha notat tant com a altres llocs”.

Adela Noguera Llibreria Paideia

“La llibreria treu un 20% del volum de negoci entre Nadal i Sant Jordi. Des que ha arribat la crisi, però, en aquestes dues dates la gent procura conservar la tradició. El que més es ven normalment és el premi Sant Jordi, novel·les en català i llibre infantil. El que menys, els llibres d’assaig” .

Sònia Gómez Pati de Llibres

“Nosaltres vam obrir ja en crisi i aquest abril complim 5 anys. El dia de Sant Jordi facturem l’equivalent a un mes sencer, però la feina va més enllà que un sol dia. Normalment som dues persones treballant i aquell dia mobilitzem 15 empleats. És un dia molt alegre: tothom està content”.

Pilar Gijón Celler de Llibres

“El que més es ven encara és la novel·la tot i que també és el gènere que més ha caigut perquè els llibres són més cars.

El que més ha augmentat són els llibres de butxaca mentre que l’assaig s’ha mantingut al llarg dels anys. Els autors locals també tenen tirada. Molta gent pregunta pels llibres de gent del poble”.

118 A Fons Running

Diari de Sant Cugat Divendres, 26 d’abril del 2013

El ‘running’ a Sant Cugat Un fenomen social

El ‘running’, una filosofia de vida

E

l running és un dels esports que més es practiquen a Sant Cugat. Potser perquè només cal enfundar-se roba esportiva i unes vambes i posar-se a trotar. A més, Sant Cugat és un indret perfecte per a la pràctica d’aquest esport, amb diferents circuits per córrer. Segons diverses fonts, un 10% de la població santcugatenca (uns 9.000) practica el running, un fenomen social que, a més, va en augment. El perfil d’aquest esportista a la ciutat és un santcugatenc d’entre 25 i 55 anys. El running és un estil de vida, una filosofia. És una actitud, un posicionament.

Sempre s’està predisposat a gaudir d’aquesta afició i, cada cop més sovint, es practica en grup. També s’ha convertit en un fenomen social. És el que ja s’anomena comunitat runner. Els que el practiquen, gent

de tot tipus, tenen també la necessitat de compartir-ho amb més gent.

S’està convertint ja en un esport social. Tenen la necessitat de compartir les seves experiències, de sentir-se part d’un grup, d’un equip. És un esport que els fa sentir bé, que els satisfà. Quan un ho prova, s’hi enganxa. Per a molts és una vàlvula d’escapament, i ara més, en el context econòmic en què ens trobem.

La crisi també ha provocat que hi hagi més corredors pels carrers. Córrer és també superar-se un mateix. És la recerca de noves motivacions, de reptes personals. Et fa sentir sa, actiu i molt satisfet amb tu mateix.

Compartir l’esforç Són cada cop més els corredors que volen compartir aquest esport amb altres persones del seu entorn. És per això que hi ha clubs com el Juni-

La inversió d’un ‘runner’ per començar a córrer és d’entre 125 i 150 euros (el més car són les vambes). El ‘running’ el practica tot tipus de gent

10% de practicants a Sant Cugat És un dels esports més practicats a la ciutat i un fenomen social que va en augment or FC, el Running Vallès, el Club Tennis Natació Sant Cugat, el DiR Sant Cugat, el Club Muntanyenc Sant Cugat o l’Oficina Municipal d’Esport per a Tothom (OMET) que organitzen entrenaments intersetmanals.

Al Junior FC ja són 115 els que formen part de la secció de running.

Jordi Ballbé, promotor d’aquesta secció que va néixer el 2009, ha explicat que “cada vegada ve més gent a córrer. És un esport que no té edats”.

Es tracta d’una comunitat runner que participa en diferents proves atlètiques, algunes tant prestigioses com la Marató de Nova York.

La Secció d’Atletisme del Club Muntanyenc Sant Cugat té un grup d’atletes especialistes en pista i una quinzena més en un grup de fons.

D’altra banda, el DiR Sant Cugat també té un grup d’entre 10 i 15 runners que tres cops per setmana es troben per compartir aquesta afició.

L’Oficina Municipal d’Esport per a Tothom (OMET) també ofereix en els últims anys una activitat de running. És un grup de 18 persones que surten a córrer un cop per setmana i que combinen l’asfalt i ara, que ve el bon temps, la muntanya.

A Fons 119

Diari de Sant Cugat Divendres, 26 d’abril del 2013

Àlex López Puig

Artur Ribera

redaccio@diaridesantcugat.cat @alexlopezpuig

redaccio@diaridesantcugat.cat @arctur

Un hobby, una passió Runners de Sant Cugat, en el seu pas per l’escalèxtric, un punt molt habitual per on corren els atletes locals # ARTUR RIBERA

Estil de vida Ésuna actitud. Per què corren? Per tot el que aporta a la persona (físicament i psicològicament); és una vàlvula d’escapament, l’entorn que dóna la ciutat (diferents circuits i Collserola); el temps que un li dedica; és un esport barat i fàcil de practicar. Perfil Qui el practica té entre 25 i 55 anys. Novetat La comunitat ‘runner’ ja és una realitat.

“És un grup molt motivat i solidari”, explica.

“La gent corre més en grup perquè cada cop hi Acord Rungames-Eurofitness ha més gent que corre i Pròximament, l’empresa santcumés afició al ‘running’” gatenca Rungames i l’Eurofitness Sant Cugat posaran en marxa una nova iniciativa. És l’Eurofitness Run Team Sant Cugat, que permetrà als socis d’aquest centre esportiu fer running per la ciutat sense cap tipus de cost afegit. A més, Rungames, responsable de la gestió d’aquesta activitat, oferirà diferents avantatges pels que s’inscriguin. Aquests lluiran una mateixa equipació.

L’experiència dels atletes El Francesc Aguilà va prendre contacte amb l’atletisme per primera vegada a l’escola, gràcies a un professor, l’Oswaldo Romero. És atleta del Club Muntanyenc Sant Cugat i

Amadeu Miquel Running Vallès

als 13 o 14 anys va començar a fer running. Per a Aguilà, que a banda d’entrenar amb el seu club surt a córrer entre 2 i 3 cops per setmana, “és un esport que cada vegada va a més, sobretot a les curses populars, on cada vegada va més gent”.

La Cristina Serra practica el running des de fa dos anys amb un grup de 12 sòcies del Club Tennis Natació Sant Cugat dos cops per setmana.

“El running em dóna alegria i molta energia positiva i em va bé físicament i psicològicament. Em diverteixo molt”, ha assenyalat.

En Jordi Gamós fa sis o set anys que fa running i surt a córrer entre tres i quatre cops per setmana. Assegura que “és un esport que enganxa. Primer corres sol i després vas en grup. Aquest és un esport que anirà en augment. Fícicament va molt bé i psicològicament encara va millor”.

L’Anna Sabino explica quan va començar a fer running, fa quatre anys: “Vaig començar a córrer després de deixar de fumar. És una activitat que reuneix moltes coses positives. Tu decideixes quan surts a córrer, Sant Cugat és un lloc perfecte per fer-ho i és un esport econòmic”.

Un esport barat Per Amadeu Miquel, propietari de la botiga Running Vallès i també responsable del grup d’atletes (uns 40) del Running Vallès, per començar a córrer només cal una petita

inversió d’entre 125 i 150 euros. És el cost d’unes vambes, uns mitjons, uns pantalons i una samarreta. “La gent corre per evadir-se dels seus problemes del dia a dia i perquè és un esport relativament fàcil de fer”, constata. A més, també afegeix que “la gent corre més en grup perquè cada cop hi ha més gent que practica aquest esport i més afició al running”.

El Running Vallès fa una sortida anual molt especial on s’ajunten un bon grapat d’atletes populars. És, ni més ni menys, que el dia de Sant Esteve, el 26 de desembre, i ja és un clàssic a Sant Cugat.

També està naixent un nou fenomen a les escoles de Sant Cugat: grups de pares i mares queden per sortir a córrer entre setmana.

Aquest és el cas del Joan Maragall i el Pins del Vallès, entre d’altres. //

120 A Fons Running

Diari de Sant Cugat Divendres, 26 d’abril del 2013

El ‘running’ a Sant Cugat Un fenomen social COMENTARI

RUNNING...

En aquest gràfic es poden trobar els elements més identificatius dels ‘runners’. A mesura que un s’enganxa en aquesta forma de vida va augmentant les diferents possibilitats tècniques que ofereix aquest esport.

App Nike +. Té GPS i marca les calories

App My Tracks 2.0.

Creada per Google

Montse Bellver Metgessa de l’Esport CAR Sant Cugat-Consorci Sanitari de Terrassa Tu també corres?

Samarreta tèrmica Característiques. De màniga curta o llarga, molt enganxada a la pell amb l’objectiu que transpiri i doni escalfor al cos.

Que tregui la suor cap enfora i deixi el cos sec

iPod/Smartphone Complement. Molts runners escolten música. Cal vigilar de no distreure’s. També inclou GPS i apps

App Adidas miCoach.

Entrenador personal

Pulsòmetre Control. Mesura la freqüència cardíaca de la persona pOlsera Emergència. Amb el telèfon mòbil s’escaneja el codi QR accedint a les dades personals

Calçat De qualitat. És la part més important de tot el material esportiu que utilitza el runner

pantaló Diversos. Han de ser còmodes i poden ser curts o llargs. Els llargs poden ser tèrmics

pOLAINA COMPREsSIVA Complement. És un material compressiu que evita lesions als bessons. Cada cop és més visible entre els corredors

tipus de trepitjada

Pronació / Neutral / Supinació

tipus de sola Dues classes. Hi ha dos tipus d’impactes (asfalt i sorra) i, per tant, cal triar la més adequada

H

e sortit al carrer i he vist la veïna del primer sortir a córrer, fa uns mesos que corro al migdia amb companys de feina... són tants els runners!

Els veiem per tot arreu, prop de casa, per la muntanya... a tota hora del dia... de totes les edats.

El fet de córrer ens aporta beneficis fisiològics, tants que és difícil citar-los tots: millora el to muscular, els reflexos i la coordinació, ens dóna un millor control de la tensió arterial, augmenta la capacitat pulmonar, regula l’hàbit intestinal, la mobilitat articular, la força muscular, la mineralització òssia, ajuda en el control dels lípids (colesterol), de pes… ens ajuda a prevenir i tractar malalties com la diabetis, l’hipertensió, l’osteoporosi… I beneficis psicològics importants com disminuir la depressió, l’angoixa, control del son… Sense oblidar els beneficis socials, de relació amb amics, grups de runners… Millora la nostra qualitat de vida i ens sentim bé, la secreció d’endorfines que proporciona el fet decórrer ens aporta una sensació de benestar important. Ens fa mandra sortir a córrer, però que bé que ens trobem a la tornada!

En els darrers 20 anys ha augmentat el nombre de persones majors de 40 anys, que corren mitges maratons, maratons, triatlons. La competició de per si comporta un desgast físic important al qual s’ha d’afegir el desgast dels entrenaments i sovint s’ha de compatibilitzar amb la feina habitual. El resultat és una sobrecàrrega física i psicològica important que cal regular amb una supervisió mèdica adequada.

Córrer és beneficiós però cal practicarho d’una manera controlada, prevenint els possibles riscos, realitzant una revisió mèdicoesportiva, com a mínim amb un electrocardiograma que garanteixi un bon estat de salut.

Córrer és el més senzill dels esports però requereix un mínim de material com és un calçat adequat amb poc pes i bona amortiment, cal planificar l’entrenament, realitzar un bon escalfament, disposar d’un bon pla d’alimentació ric en carbohidrats i d’hidratació.

“Fent les coses amb seny, es pot córrer tota la vida. Les marques aniran empitjorant any rere any, però els altres al·licients t’ompliran tant o més”, citant Arcadi Alibés, Córrer per ser feliç. //

A Fons 121

Diari de Sant Cugat Divendres, 26 d’abril del 2013

ENTREVISTA Oriol Gràcia, director de projectes de Rungames

en context

“El ‘running’ no és una moda, és un estil i una manera de viure”

Curses atlètiques que se celebren a Sant Cugat

Què és aquesta activitat de l’Afterwork Run? És una activitat setmanal que fem a Sant Cugat. És un entrenament grupal. Quedem els dijous, a les 19.30 hores al Monestir de Sant Cugat, per anar a córrer. Ara que ve el bon temps, estem estudiant si avançar o retardar l’horari depenent de l’intensitat del sol. Vam començar l’activitat al novembre i hem tingut molt d’èxit. És un grup d’entre 10 i 15 persones i el dirigeix, normalment, un entrenador. Els entrenaments són diferents cada setmana per dinamitzar l’activitat. És una activitat per a tothom. Si hi ha diferències de nivell entre els corredors, els dividim en dos grups.

També anem junts a córrer a les curses.

Tenim una equipació pròpia.

El ‘running’ és un dels esports més practicats a Sant Cugat?

Diria que sí. Si encara no ho és, ho serà.

Està molt a prop de ser-ho. Va en augment. En els últims dos anys, el running ha crescut molt. Té un públic molt ampli, que és una de les seves avantatges. Hi ha corredors joves, grans, amb més o menys nivell, homes, dones. Tots practiquen el running a la seva manera.

A més, Sant Cugat té un entorn perfecte per córrer. Hi ha molts llocs per anar a córrer. I també és un esport econòmic.

Al principi, només necessites unes vambes i roba d’esport.

El Monestir, punt de trobada L’activitat Afterwork run es fa els dijous, a les 19.30 h # aRTUR RIBERA

Empresa jove i activa. Rungames és una empresa de Sant Cugat que organitza actes esportius i estan especialitzats en l’organització de curses. És una empresa jove i amb moltes ganes de posar en marxa nous projectes Què és Rungames?

Som una empresa que organitzem esdeveniments esportius de tot tipus, però estem especialitzats en curses de running.

Organitzem curses per a atletes populars, on pugui córrer tothom. Oferim tots els serveis relacionats amb aquests esdeveniments, com la creació d’una nova imatge, la creació d’una pàgina web per gestionar tot l’esdeveniment esportiu (com les inscripcions), la recerca de patrocinadors i col· laboradors, la difusió mediàtica i la difusió audiovisual (fem espots audiovisuals per promocionar l’esdeveniment). El dia de la cursa fem un vídeo i fotos dels atletes perquè puguin tenir la seva foto de la cursa.

en grup, en equip, que també es dinamitza més. Sempre és més agradable córrer en grup.

Quina és la filosofia de l’empresa?

La manera que tenim de treballar a Rungames és que el que preval per sobre de tot són els corredors, per sobre del benefici econòmic. El que més ens interessa és que el corredor que participi en la cursa acabi content. Aquest és el nostre objectiu.

Tenen una ‘comunitat’ de corredors.

Són els rungamers. Disposen de diferents avantatges com entrenaments setmanals gratuïts, descomptes en material esportiu, provar nou material esportiu, descomptes en nutrició i fisioteràpia. I tot això perquè puguin gaudir del seu hobby i de l’esport

El ‘running’ és una moda o un esport consolidat?

No és una moda, és un estil de vida. És un esport consolidat. És una manera de viure i relacionar-se amb la resta de gent, també de motivar-se. És un hobby que t’ajuda en moltes coses i et fa sentir bé. Si és una moda, està durant molt... És un estil de vida que tothom adapta a les seves necessitats. El running et fa sentir bé i no només és un esport: el tracte amb els altres et fa ser més sociable, t’ajuda a cuidar-te...

A Valldoreix, Rungames ha organitzat durant aquest 2013 les 5 Milles Femenines de Valldoreix i també la primera Cursa Popular de la Festa Major de Valldoreix.

A Valldoreix, sí, però estem organitzant i treballant en nous projectes interessants.

Tenim moltes ganes de fer coses i creiem que en farem més a Sant Cugat. Estem treballant perquè així sigui. // Àlex López Puig

Cursa Popular de la Festa Major de Mira-sol. La tercera edició de les Milles de Mira-sol es faran al juliol.

5a Cursa Sant Cugat-DiR. Segons el club, la prova, de 5 i de 10 quilòmetres, es farà al juliol, però encara no té data. En l’última edició van córrer 2.500 atletes.

Cursa Nocturna del CAR. El Centre d’Alt Rendiment (CAR) de Sant Cugat l’organitzarà per primera vegada el dimarts 23 de juliol com un dels actes del 25è aniversari.

Cursa Popular de la Floresta. La ja 30a edició se celebrarà el diumenge 28 de juliol, en el marc de la Festa Major de la Floresta. La prova, de 5 quilòmetres, l’organitza el Club Excursionista Independent (CEI) de Catalunya.

Cursa Popular de les Planes. Aquesta prova, que s’inclou dins del programa d’actes de la Festa Major de les Planes, es podria convocar el diumenge 8 de setembre.

Cursa Popular de Valldoreix. La segona edició d’aquesta cursa, que forma part de la festa major de Valldoreix, es podria celebrar el 14 o 15 de setembre.

Mitja Marató de Sant Cugat. La 30a edició, que podria ser també Campionat de Catalunya, es podria celebrar el 29 de setembre o el 6 d’octubre. En l’última edició van córrer 1.462 atletes.

Cros Ciutat de Sant Cugat. Enguany se celebrarà aquest quinzè cros escolar, que al 2012 va reunir 3.600 atletes. La data està per confirmar, però es podria fer el diumenge 10 de novembre.

Sant Silvestre de Sant Cugat. La quarta edició d’aquesta prova de 10 quilòmetres tindrà lloc el dimarts 31 de desembre. El 2012 hi van participar 2.576 atletes.

5 Milles Femenines de Valldoreix. La desena edició, que es va fer el passat 10 de març i que organitza l’EMD, va finalitzar amb un rècord de participació, amb unes 900 atletes participants.

Cursa Medijocs. La vuitena edició de la Cursa Medijocs, que organitza el Col·legi Oficial de Metges de Barcelona, es va fer el dissabte 13 d’abril, amb uns 300 participants.

122 A Fons Running

Diari de Sant Cugat Divendres, 26 d’abril del 2013

El ‘running’ a Sant Cugat Un fenomen social ASFALT I muntanya Pablo Bosch: “Córrer és una manera de viure, gairebé una necessitat. És un fenomen digne d’estudi” La muntanya, un entorn privilegiat. El Pablo surt a córrer entre tres i quatre vegades per setmana i combina el running d’asfalt amb el de muntanya. “Són complementaris i la seva combinació és molt interessant, però si hagués de triar una o altra, escolliria la muntanya. La muntanya és més dura que l’asfalt, però l’entorn privilegiat que ofereix la muntanya t’ajuda moltíssim”. Corre per Collserola, entre corriols i constants pujades i baixades.

Quan va deixar la pràctica activa del tennis, els 15 o 16 anys, va començar a córrer “per casualitat”.

“No em pensava que m’agradaria el running. M’ha sobtat”, assegura.

Per al Pablo Bosch García, córrer “és una manera de viure, de sentir-se bé. És gairebé una necessitat. És un fenomen digne d’estudi”. El running també és per a aquest jove de 19 anys i estudiant de 1r de Periodisme,

“una via d’escapament”. També és un fenomen social: “Corrent coneixes a molta gent i conèixer gent et dóna oportunitats a la vida”.

El Pablo també constata que la disponibilitat del temps i el factor econòmic (és un esport barat) són dos punts que juguen a favor. “La crisi també ha ajudat”, concreta.

Corre per hobby i les seves proves preferides són les de 10 quilòmetres i la Mitja Marató.

El Pablo és un cul inquiet i, a banda de practicar el running, el pàdel, el triatló, el tennis i l’esquí, posarà en marxa pròximament un nou servei a la ciutat: el Dog Running. Amb aquesta iniciativa pretén sortir a córrer tot passejant els gossos i treure’n així també un benefici econòmic.

Aquests dies el podeu veure fent de jutge de línia al Barcelona Open Banc Sabadell 61è Trofeu Compte de Godó de tennis.

#ARTUR RIBERA

ASFALT I muntanya Alex Ogier: ”Sortia a caminar per Collserola i un bon dia em va venir de gust córrer. Ja no he parat” Córrer per casualitat. Només fa dos anys que l’Alex corre: “Tot va sorgir d’una manera espontània i natural. Jo sortia a caminar per Collserola i un bon dia em va venir de gust córrer. Des de llavors ja no he parat. Si no surto a córrer em sento malament”, afirma. Per a aquesta santcugatenca de 38 anys, el running “és una manera de buidar la ment. M’ha ajudat a centrar-me i a trobar-me a mi mateixa”. El seu objectiu continua sent el mateix que quan va començar: trobar-se i sentir-se bé. “El running és com un medicament”, afirma. Surt a córrer quatre cops per setmana.

Segons Alex Ogier Parés, biòloga en atur, “ara és estrany el que no corre.

Cada cop ho fa més gent. Crec que el running és una moda. Ara tothom diu que és tan bo i que va tan bé... És contagiós”.

L’Alex també combina l’asfalt amb la #ARTUR RIBERA

muntanya. Quan ho fa sobre l’asfalt, fa el circuit fins el Sincrotró,a Cerdanyola, i per la muntanya, a Sant Medir. Ho fa a Collserola “perquè m’agrada la muntanya i el contacte amb la naturalesa”.

Tot i que no s’ho havia plantejat, està d’acord que la complexa situació econòmica en la qual vivim pot haver provocat que ara hi hagi més gent que surti a córrer pels carrers de Sant Cugat. “Córrer és una bona via d’escapament i de saber administrar l’ansietat dels problemes diaris”.

Tot i que no és el seu objectiu prioritari, en els dos últims mesos ha participat en diferents proves atlètiques, com la Mitja Marató de Barcelona, la Cursa dels Bombers, les 5 Milles Femenines de Valldoreix i la Race Montserrat.

També és sòcia d’un gimnàs santcugatenc i fa natació, spinning i ioga.

A Fons 123

Diari de Sant Cugat Divendres, 26 d’abril del 2013

Rutes santcugatenques

Sincrotró (Cerdanyola)

Can Borrell (Collserola)

Un dels circuits més utilitzats

El plaer de córrer en un entorn privilegiat

Distància: 8 km (anada i tornada) Superfície: asfalt i terra Categoria: córrer

Distància: 4,6 km (anada i tornada) Superfície: terra Categoria: córrer

Aquest i el camí a Can Borrell són els circuits més utilitzats pels santcugatencs. Hi ha diferents punts de sortida per anar al Sincrotró de Cerdanyola. Els més habituals són des de la plaça del Rotary i des de l’avinguda de Cerdanyola de Sant Cugat.

És un traçat molt agraït i, per això, és un dels circuits que més agrada als que practiquen aquest esport. El punt obligat de pas és la plaça del Rotary. Per als més atrevits, hi ha el traçat a Sant Medir, de 9,7 quilòmetres, també d’anada i tornada.

Mira-sol

Turó de Can Mates

Un circuit pla i urbà

Amb bones vistes

Distància: 7 km (anada i tornada) Superfície: asfalt i terra Categoria: córrer

Distància: 4 km Superfície: asfalt Categoria: córrer

El traçat entre l’estació dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya de Sant Cugat i l’Hospital General de Catalunya és un dels traçats més plans i urbans que té Sant Cugat. És per això que sempre hi trobem gent practicant el running.

El turó de Can Mates, amb un circuit de 4 quilòmetres, és un espai molt atractiu amb, fins i tot, vistes a Montserrat i al Tibidabo. El Parc Central també és un lloc concorregut, amb un perímetre d’1,6 quilòmetres. Un altre espai és el circuit de cros de Volpelleres, amb 1,5 km.

DECLARACIONS Què és per a vostè el ‘running’ Francesc Aguilà Practicant de ‘running’

“És un esport que cada vegada va a més, sobretot a les curses populars, en les quals cada cop participa més gent”

Cristina Serra Practicant de ‘running’

“El running em dóna energia i positivisme i em va bé físicament i psicològicament.

Em diverteixo molt”

Jordi Camós Practicant de ‘running’

“Sant Cugat té un entorn privilegiat per poder córrer, tant sobre asfalt com a la muntanya”

Anna Sabino Practicant de ‘running’

“Vaig començar a córrer després de deixar de fumar. És una activitat que reuneix moltes coses positives”

126 A Fons Emprenedoria

Diari de Sant Cugat Divendres, 3 de maig del 2013

Novetats Les empreses que neixen i es fan grans a Sant Cugat

De la idea de negoci a consolidar l’empresa

C

atalunya sempre ha destacat i ha presumit de ser una terra emprenedora. Els catalans teníem la fama de ser capaços de vendre una bossa de gel a un esquimal i aquesta fama se suposa que malgrat la crisi continua tenint la seva justificació.

Quan (semblava que) tot anava bé, poca gent parava atenció a això que ara esta tant de moda. L’emprenedoria és ara juntament amb la internacionalització i la innovació les paraules que més sentim dir a experts i polítics com a receptes que ens han de treure de la crisi.

Començar de zero Quan parlem del perfil emprenedor es tendeix a pensar en una persona jove, amb molta il·lusió i pocs recursos i una idea relacionada d’alguna manera amb Internet i les noves tecnologies. Aquest estereotip té base científica però és només una petita part del que ens trobem al món real. A Sant Cugat, tot i que l’atur es comporta comparat amb altres llocs, hem llegit molts casos de persones que 5 anys enrere tenien una vida tranquil·la i sous més que dignes i s’han hagut de buscar la vida.

Les grans empreses han acomiadat directius i les pimes han hagut de prescindir de treballadors per seguir existint. Això ha deixat un exèrcit de persones formades amb talent i experiència amb les mans lliures per començar el seu propi negoci. I, per altra banda, els joves que veuen que amb un atur a la seva edat del 50% ho tenen difícil per començar en alguna empresa amb condicions dignes. La solució: crear-te per a tu, i amb sort, per a altre, una feina. Aquest fenomen anomenat emprenedoria va a l’alça i Sant Cugat s’ha proposat serne un dels protagonistes.

LA FRASE

“L’objectiu és crear a Sant Cugat un hub per emprendre de referència a tot Catalunya” Carles Brugarolas Regidor d’Economia

A Fons 127

Diari de Sant Cugat Divendres, 3 de maig del 2013

Joan Ramon Armadàs

Artur Ribera

redaccio@diaridesantcugat.cat @jrarmadas

redaccio@diaridesantcugat.cat @arctur

són perquè organismes com la Cambra de Comerç i Sant Cugat Empresarial acompanyin una persona quan té una idea de negoci, l’assessorin i l’aconsellin sobre la millor manera de portar la idea a la pràctica..

XIFRES L’emprenedoria a Sant Cugat en dades

L’experiència Yuzz Una altra de les potes de l’emprenedoria a Sant Cugat és el programa Yuzz, organitzat per la Fundació Banesto i que compta amb el suport de l’Ajuntament amb uns 18.000 euros. Aquest programa dedicat a l’emprenedoria tecnològica dirigit a joves d’entre 18 a 30 anys ha comptat amb 35 participants en la segona edició, la qual s’ha celebrat a Sant Cugat i alguns dels participants ja han creat i consolidat un projecte empresarial.

Molts d’aquests joves, agraeixen que algú que sap com fer-ho els doni un cop de mà amb el pla de negoci i el llançament de la iniciativa al mer-

100.000 euros És el pressupost del 2013 destinat a emprenedoria a Sant Cugat

Tendència Moltes empreses acabades de néixer comencen amb una estructura lleugera en costos i molts col·laboradors externs Empreses

67

Inici Sant Cugat ha esdevingut des de fa uns anys un pol d’atracció d’empreses de nova creació. Joves i no tan joves fan servir les infraestructures i equipaments locals per tirar endavant els seus projectes que poc a poc van consolidant el municipi com un lloc de referència en aquest àmbit

Tots amb l’emprenedoria L’Ajuntament de Sant Cugat no vol deixar passar aquesta “moda emprenedora”. Des de fa uns anys ha signat convenis amb els diferents actors empresarials de l’entorn per potenciar-la amb un objectiu clar: la creació d’ocupació. Segons el tinent d’alcalde d’Economia, Carles Brugarolas, “tenim les condicions per ser un hub d’emprenedoria i hem d’explotar-ho al màxim”, declara el polític.

Els acords amb Esade-Creàpolis i el SC Trade Center tenen com a objectiu facilitar la instal·lació d’empre-

ses noves en aquests equipaments.

Així, entre tots dos centres hi ha 45 places disponibles amb l’avantatge que l’Ajuntament finança part del cost que suposa l’ocupació d’un espai. Així, els nous empresaris que s’hi instal·len poden arribar a pagar 165 euros al mes per un despatx o una zona compartida en aquests vivers d’empresa.

Fer possible aquesta estada als emprenedor costa a l’Ajuntament 65.000 euros l’any. És la part més gran del pressupost total destinat a emprenedoria que és de 100.000 euros durant aquest 2013. Part de la resta

cat. I sobretot aquest perfil d’empresa neix ja amb unes condicions i un entorn ben diferent al de fa 10 anys.

Són les que s’han creat gràcies al programa sobre la matèria del consistori

Ordinador i col·laboradors Les empreses que neixen no ho fan amb la mateixa estructura que abans de la crisi. La manca de finançament fa que moltes comencin amb un capital social mínim i uns ordinadors portàtils com a únics béns materials. Aquesta estructura de mínims fa que aquestes iniciatives empresarials facin servir una xarxa extensa de col·laboradors que no formen part de l’empresa com a tal i que confiïn molt en Internet a l’hora de donar a conèixer el seu producte o servei.

De fet, molts ni tan sols lloguen un despatx i gran part dels llançats a començar un negoci propi ho compaginen amb una feina ja existent perquè sovint els beneficis que dóna la companyia al principi són més aviat moderats.

L’objectiu, però, és que a mig termini el negoci es consolidi i l’empresa no només alimenti els socis fundadors sinó alguns dels gairebé 1 milió d’aturats que hi ha a Catalunya. L’emprenedoria és una de les solucions. //

45 Places per a emprenedors Són les que ha concertat l’Ajuntament amb Creàpolis i el SC Trade Center

35 participants al Yuzz han pres part aquest any en aquest programa de foment de l’emprenedoria

128 A Fons Emprenedoria

Diari de Sant Cugat Divendres, 3 de maig del 2013

Novetats Les empreses que neixen i es fan grans a Sant Cugat ENTREVISTA Lluís Godayol i Jordi Pla, fundadors d’Inpulsa

L’Ajuntament impulsa la iniciativa #A.R.

Neix el grup de treball Emprèn a Sant Cugat

“Emprenedoria no és autoocupació: els nous negocis han de donar feina a altres persones”

quan l’empresa ja és adulta i “torna” als seus fundadors és quan acaba la nostra feina.

L’emprenedoria està de moda?

L. G.: D’emprenedors n’hi ha hagut sempre. Molta gent ho porta a l’ADN. Però s’ha de diferencia l’emprenedoria de l’autoocupació. Les noves empreses han de donar feina a més persones i no només a un mateix. És una diferència important. Crear una empresa vol dir crear riquesa i ocupació durant un període de tems més o menys llarg.

Vaja, que no és el mateix emprendre que subsistir.

J. P.: Emprenedoria vol dir crear un sistema de gestió. Cal una preparació i un coneixement que normalment la gent no té. Gran part dels projectes que fracassen és perquè estan més plantejats en la línia de l’autoocupació que en la d’una empresa.

Sant Cugat no vol deixar passar l’oportunitat de ser considerat un municipi referent en l’àmbit de creació empresarial. És per això que, impulsat per l’Ajuntament, ha nascut un projecte anomenat Emprèn a Sant Cugat. De moment la iniciativa consisteix en la creació d’un grup de treball on absolutament tots els actors que poden tenir alguna cosa a dir es troben amb uns objectius comuns que es podrien resumir en més creació empresarial i, en conseqüència, més llocs de treball.

Ningú neix amb això après...

J. P.: No! S’ha de tenir clar que molts emprenedors no són (encara) empresaris. Cal saber gestionar i una certa experiència que s’ha d’anar assolint.

Qui és qui en aquest projecte?

El primer actor implicat i impulsor de la idea és l’Ajuntament de Sant Cugat. Del consistori hi prendran part el tinent d’alcalde d’Economia Carles Brugarolas; la regidora de Comunicació, Joana Barbany; el director de la Fundació Sant Cugat Actiu, Lluís Fernández i membres de l’equip tècnic del Departament d’Economia i l’Oficina d’Atenció a l’Empresa.

Pel que fa a les institucions que hi participen hi ha les habituals quan es parla d’aqueta matèria: Esade-Creàpolis, Sant Cugat Empresarial, la Cambra de Terrassa i el SC Trade Center. Ara bé, també hi participen l’associació de Nous Empresaris i Emprenedors de Catalunya (NEEC), la Federació de Cooperatives de Catalunya, l’empresa Inpulsa, el Banc Sabadell i la Casa Banana, entre d’altres.

De moment, el grup només té uns objectius bàsics que es concretaran en accions concretes aviat. Entre aquests destaca el foment de l’esperit emprenedor i dels comerços i negocis de proximitat, l’impuls de l’emprenedoria cooperativa i el reforç del serveis previs i posteriors a l’arrencada d’una empresa. // JR Armadàs

www.inpulsa.eu

Amistat profitosa Lluís Godayol i Jordi Pla van estudiar junts i anys més tard es van trobar per casualitat i van decidir crear una empresa que ajudés els emprenedors a començar un negoci i a no sentir-se sols al principi #ARTUR RIBERA Després d’anys de dedicar-se un al sector del tèxtil i l’altre a la comunicació i la publicitat, van unir forces per ajudar persones amb idees de negoci a fer realitat els seus projectes des de Creàpolis.

Com van decidir crear Inpulsa?

Lluís Godayol (L. G.): L’empresa neix pensant en el fet que l’emprenedoria és una realitat molt important avui en dia i que nosaltres dos sempre hem estat emprenedors multireincidents. Vam pensar que amb Inpulsa podíem tornar a la societat tot el que l’emprenedoria ens havia donat.

Interessant punt de partida...

Jordi Pla (J. P.): Tant en Lluís Godayol com jo ens vam trobar que quan vam haver de crear empreses cadascun en el seu àmbit sempre ens vam trobar molt sols. Volíem acompanyar noves empreses.

Què volen dir amb això d’acompanyar empreses?

L. G.: D’entrada, senzillament no enfrontar-se a tot el procés sols, però més endavant aquest acompanyament es tradueix a estar al costat del projecte perquè aquest trobi algun inversor que el pugui fer possible. Més tard

Quin tipus d’emprenedors els truquen a la porta?

L. G.: Normalment arriben amb un idea molt elaborada però amb pocs diners i moltes vegades amb desconeixement del món dels negocis i del que vol la població. També vénen exhausts d’haver treballat molt i a vegades d’haver invertit ells mateixos diners en l’elaboració de la idea.

Com guanyen diners vostès amb Inpulsa?

J. P.: Als emprenedors no els cobrem per escoltar el seu projecte. Els beneficis ens surten de comissions als inversors que decideixen apostar per algun dels projectes que tutelem. El que sí que facturem és l’assessorament si els emprenedors vénen només amb una idea però sense un pla de negoci.

Què aporta estar a Creàpolis?

L. G.: Estem a prop del lloc on es fabriquen projectes i al costat d’un centre on es genera coneixement com és Esade. Als que comencen una empresa els suposa estar en un entorn amb molts elements tecnològics que els ajuda a accelerar el procés i aporta un nom que la gent segur que escolta.

JR Armadàs

A Fons 129

Diari de Sant Cugat Divendres, 3 de maig del 2013

Espais de sobres per començar un negoci Malgrat que els partits d’esquerra ho han demanat, no hi ha un viver públic d’empreses Quan abordem la matèria de l’emprenedoria, l’equip de govern de CiU sempre ha optat per la fórmula que anomenen col·laboració publicoprivada. Això vol dir que l’Ajuntament s’involucra en el foment de les noves empreses mitjançant convenis amb el centres que ja hi ha a la

Optievents

ciutat i que acullen noves empreses i d’altres de ja consolidades. Actualment els centres amb el quals hi ha conveni són el SC Trade Center, situat a la zona empresarial de Can Solà, i Creàpolis, que amb Esade al costat s’ha convertit en pol d’atracció d’idees i start-ups.

Els nous espais El tinent d’alcalde d’Economia, Carles Brugrolas, ja va anunciar al mes de febrer que l’oferta s’estava quedant curta i que per aquest motiu s’està negociant amb l’@ Sant Cugat

www.optievents.com

Complex d’Esade-Creàpolis #a.r.

Viarany

Business Park per ampliar les places per acollir empreses acabades de néixer. Així doncs, aviat seran tres els llocs on Administració i sector privat fan pinya per fer possible l’emprenedoria. A aquests centres cal sumar-los els milers de metres quadrats que hi ha disponibles a la ciutat, tant en oficines com espais comercials. Segons va explicar en una entrevista a aquest diari el director de la Fundació Sant Cugat Actiu, Lluís Fernández, “tenim uns 200.000 metres quadrats d’oficines buides i això s’ha de solucionar”. //

www.viarany.cat

L’empresa Optievents té la seu a Creàpolis #ARTUR RIBERA

Roger Ricart, Bernat Picornell i Toni Ramon, socis de l’empresa

Cristina Fargas, guanyadora del programa Yuzz, consolida la seva primera empresa a Creàpolis

L’experiència en la gestió cultural i el coneixement del món associatiu català com a actius empresarials

Serveis Crisitina Fargas portava 10 anys treballant en el sector del màrqueting i la comunicació quan va decidir presentar la seva idea al Programa Yuzz d’emprenedoria.

El punt de partida va ser veure que moltes empreses, quan organitzen un esdeveniment, presentació o festa preparaven ells mateixos l’acte. Amb aquesta idea va crear un eina 2.0 per facilitar aquesta feina i evitar que s’hagi de subcontractar.

Fargas és conscient del moment econòmic en què ha nascut la seva empresa però no per això té menys empenta. “La situació és difícil però no s’han de perdre les ganes.

S’anirà més ràpid o més lent però el més important és que la idea tiri endavant”.

El negoci Optievents fa més àgil la recerca de proveïdors segons les necessitats concretes d’una empresa a l’hora d’organitzar un esdeveniment. “Facilitem informació per solucionar aspectes concrets com càtering, fotografia, sales de reunions o allotjament. La companyia té 3.000 proveïdors a la llista, 60 dels quals són premium i paguen quotes anuals per aparèixer al web. Els usuaris no paguen pel servei.

Treballadors Ha començat l’any amb 7 treballadors i espera créixer abans del 2014.

Col·laboradors Fora de l’equip, 5 persones ajuden a tirar endavant el projecte.

Cultura L’empresa Viarany sorgeix d’una barreja entre coneixements sobre un sector i l’experiència. Els tres fundadors de la companyia sabien molt bé què és i què comporta organitzar un acte cultural per la seva vinculació amb entitats de cultura popular i entitats diverses. També tenien una bona llista de contactes i van decidir posar aquest patrimoni immaterial al servei d’una idea de negoci.

El negoci Viarany neix amb l’objectiu d’oferir a les empreses activitats relacionades amb la cultura i el patrimoni català. “La singularitat és que a les activitats de celebració o de team building hi introduirem elements culturals que serveixin per descobrir millor l’entorn”, explica Bernat Picornell. L’objectiu: fugir de la tradicional celebració de cava i canapè. L’empresa també té la intenció de tocar el sector del turisme empresarial i treballar amb l’Administració en l’organització de festes sempre amb el teixit associatiu i cultural més proper al lloc on han sol·licitat l’activitat.

Treballadors Els fundadors de l’empresa són, ara per ara, els únics treballadors.

Col·laboradors Viarany compta amb un extensa xarxa d’entitats de cultura popular i tradicional a la seva agenda.

#ARTUR RIBERA

130 A Fons Emprenedoria

Diari de Sant Cugat Divendres, 3 de maig del 2013

Novetats Les empreses que neixen i es fan grans a Sant Cugat

L’oposició planteja models alternatius L’oposició no està al 100% d’acord amb el model que l’Ajuntament adoptat en matèria de creació empresarial. El partit més important de l’oposició, el PP, pensa que s’ha de fomentar la creació sobretot de petites i mitjanes empreses. En aquest sentit demana “que es prenguin totes les mesures que siguin possibles per agilitar i abreujar al màxim els tràmits administratius necessaris”. També apunta que es pot suprimir temporalment, les càrregues fiscals municipals fins on sigui possible.

Worldcoo

El PSC aposta pel sector industrial i recepta la posada en valor del sòl industrial pendent amb l’objectiu de buscar inversions. També demanen potenciar el Servei d’Ocupació Municipal i no es mostra crític amb els convenis amb operadors privats per concertar places per a emprenedors locals.

ICV opina que “el model privat està molt allunyat de les necessitats de les persones aturades i dels sectors productius de l’economia social i verda amb major capacitat per oferir una sortida a la crisi sobre la

www.worldcoo.com

Regidors de l’oposició al ple #A. Ribera

Ecobotiga

base d’un nou model”. Els ecosocialistes prefereixen un model com el de Barcelona Activa i una aposta més decidida per les polítiques d’ocupació.

Per la seva banda, la CUP aposta per un model més just que segons ells “ha de venir amb el foment del cooperativisme i una veritable economia social arrelada al territori”.

La candidatura fa propostes concretes com el foment de l’agricultura de proximitat, del cooperativisme i el petit comerç front les grans superfícies. //

www.ecobotiga.cat

Sergi Figueres amb un ordinador: l’eina principal de l’empresa #Artur ribera

Els responsables de la botiga que va obrir fa uns mesos #Artur Ribera

Internet utilitzat com a vehicle per recaptar fons destinats a cooperació i solidaritat

L’emprenedoria aplicada al comerç d’aliments i a la moda dels productes 100% ecològics

Alimentació Sergi Figueres va partir d’una iniciativa solidària per crear Worldcoo.

Fa anys va fundar amb companys seus de l’escola l’Associació Catalana d’Enginyers pel Desenvolupament i l’experiència li va servir per conèixer el sector i acostumar-se a treballar en un entorn de recursos escassos. L’experiència ha sortit bé i anima tothom a fer realitat les idees de negoci. Això sí, avisa que cal “no parar i fer-se pesat” El negoci La companyia que ha creat Figueres es dedica a captar fons per a cooperació mitjançant una plataforma en línia. En altres paraules, busquen les ONG més adients per a clients (empreses) que volen d’alguna manera participar en iniciatives solidàries. Des d’Esade-Creàpolis treballen en projectes relacionats amb energies renovables, estalvi d’aigua o desenvolupament sostenible. L’empresa no es queda comissió de les donacions sinó que aconsegueix els seus ingressos a través de la selecció de projectes. “Seleccionem projectes amb rigor perquè l’empresa no s’hagi de preocupar per buscar quin és el més adiant segons el seu perfil”, descriu Figueres .

Treballadors Worldcoo té actualment dues persones en nòmina.

Col·laboradors La xarxa que desplega l’empresa és de fins a 10 persones.

Alimentació Sant Celoni ja té una Ecobotiga i veient que la cosa anava bé van decidir obrir mires cap a l’altre Vallès. Obrir un establiment és una de les maneres més tradicionals de muntar un negoci, però no per això és una tasca fàcil. En Roger López, un dels responsables de la botiga juntament amb Mireia Carulla, explica que a l’hora de buscar un lloc per expandir-se un amic els va parlar de Sant Cugat. “Ens van dir que aquí hi ha molta gent conscienciejada i hi ha molt d’interès pel producte ecològic”. Dit i fet. Ja porten uns mesos i la iniciativa funciona. El boca orella és la seva millor arma.

El negoci La idea no és pas nova: vendre fruita i verdura, però el que fa de l’Ecobotiga un lloc especial és la procedència dels seus productes. Tenen horts als Montseny i el que no produeixen ho compren a altres agricultors sempre amb la filosofia de la proximitat. Segons els responsables del local, la clientela que tenen a Sant Cugat comparada amb la de Sant Celoni és més “urbanita” i no s’ho pensa tant a l’hora de pagar una mica més per un tipus d’aliment considerat de més nivell.

Treballadors Els dos responsables de la botiga són també els seus treballadors.

Col·laboradors L’Ecobotiga rep l’ajut de tres persones més.

A Fons 131

Diari de Sant Cugat Divendres, 3 de maig del 2013

La Jornada d’Emprenedoria es consolida A finals d’octubre del 2012 el Teatre-Auditori va acollir la 4a Jornada d’Emprenedoria organitzada per la Cambra de Comerç de Terrassa.

Aquesta edició va ser la segona que la institució va muntar a Sant Cugat i, com l’anterior, va ser tot un èxit.

Fruit de les bones vibracions que ha deixat l’acte durant aquests dos anys, tot indica que la Cambra no abandonarà la ciutat mentre es continuï duent a terme aquesta iniciativa.

El poder de convocatòria de l’esdeveniment té diverses raons. Un és el convidat que fa la xerrada inici-

al. L’any 2011 el guru de l’optimisme Emili Duró va donar una visió positiva dins el negre panorama econòmic i l’any passat l’emprenedor i aventurer Albert Bosch va parlar de l’esforç i l’empenta que cal per fer néixer un negoci.

L’altra raó per la qual és interessant la jornada és per les taules rodones que es fan orientades a la internacionalització i a solucionar un dels problemes més grans que tenen els emprenedors: aconseguir el finançament necessari per tirar endavant la seva idea. //

El Teatre-Auditori acull aquesta jornada #ARTUR RIBERA

Smart Partnership

Dinamiks

www.dinamiks.cat

Xavier Blanch al carrer de César Martinell o ‘smart street’ #Amanda BErnal

Carlos Felipe i Xavier Fermoso al seu despatx del SC Trade Center #A. Bernal

Com treure profit econòmic de les necessitats dels municipis en l’àmbit de les ciutats intel·ligents

L’experiència en el camp del lleure infantil aplicada a una de les ciutats amb més infants de Catalunya

Tecnologia Xavier Blanch té 49 anys i va preferir quedar-se a casa a muntar el seu propi negoci que no pas marxar a l’estranger com a directiu de Siemens. Després d’anys treballant en aquesta multinacional, va carregar la maleta de coneixements, experiència i contactes en matèria de telecomunicacions, energia i noves tecnologies.

Amb aquest bagatge ha creat una empresa centrada en les ciutats intel·ligents.

El negoci La companyia de Blanch pretén agrupar ciutats amb projectes comuns per formar consorcis publicoprivats amb la intenció d’aconseguir fons de la Unió Europea per finançar millores relacionades amb l’estalvi energètic i el desenvolupament de ciutat. “Una ciutat sola té poc a fer, però si es crea un ecosistema de ciutats, centres de recerca i empreses es poden aconseguir tirar endavant molts projectes”, assegura. A dia d’avui ja ha tancat un projecte on alguns dels implicats són la ciutat de Sabadell i Telefónica, entre d’altres. El pressupost és de 4,2 milions.

Treballadors Els dos socis fundadors d’Smart Partnership són de moment els únics treballadors de l’empresa.

Col·laboradors La companyia té el suport extern de 4 col·laboradors.

Entretenint Xavier Fermoso i Carlos Felipe havien treballat de monitors de lleure i coneixien què era muntar activitats amb nens per la seva vinculació amb l’entitat solidària local Pim Pam Pum. Amb aquesta experiència sota el braç i amb la idea de monetitzar aquest bagatge van començar Dinamiks compaginant l’empresa amb altres feines. Ara tots dos estan dedicats al 100% a la iniciativa. Tot i que ja funcionen com a empresa, estan apuntats en l’edició d’enguany del programa Yuzz.

El negoci Dinamiks té diverses línies de negoci que van des de les festes infantils tradicionals per aniversaris o celebracions fins a l’organització de colònies d’estiu.

També organitzen casals i estan començant a desenvolupar la línia dels tallers socials per treballar, per exemple ,amb persones amb autisme o amb síndrome de Down.

Carlos Felipe explica quin és el seu objectiu: “Volem ser l’empresa de referència del sector social i portar la nostra activitat també a les escoles i equipaments esportius”.

Treballadors Els dos socis fundadors de Dinamiks són de moment els únics treballadors de l’empresa.

Col·laboradors Entre monitors i dissenyadors l’empresa té 7 col·laboradors.

134 A Fons Comerç tradicional

Diari de Sant Cugat Divendres, 3 de maig del 2013

Establiments històrics Negocis fundats fa un munt d’anys que continuen oberts

Els comerços “de tota la vida” De tots els àmbits A Sant Cugat hi ha unes quantes carnisseries, pastisseries, botigues de roba, de queviures, de joguines... que fa una pila d’anys que van fundar-se. La major part ofereixen productes de qualitat i un tracte personalitzat. Aquests són alguns dels principals “secrets” que expliquen el fet que continuïn funcionant

A Fons 135

Diari de Sant Cugat Divendres, 3 de maig del 2013

Daniel Romaní

Artur Ribera

redaccio@diaridesantcugat.cat

redaccio@diaridesantcugat.cat @arctur

S

i passegem per Sant Cugat i ens fixem en els comerços no trobarem gaires elements que diferenciïn aquesta ciutat de, posem per cas, Barcelona, Bilbao, París... Hi queden pocs establiments comercials autòctons.

Per això, val la pena conèixer-los, entrar-hi i consumir-hi, no fos cas que els pocs que queden desapareguessin i perdéssim del tot els nostres orígens. Ja se sap que qui perd els orígens perd la identitat.

D’entre els comerços actius que fa anys van obrir en aquest municipi cal destacar dues carnisseries: Tubau i Sagarra. La més antiga de les dues és la carnisseria Tubau. Els seus orígens es remunten l’any 1944, quan Josep Tubau i Rafela Grau van obrir una carnisseria a Valldoreix; deu anys després van muntar una parada al mercat Pere San i el 1955 una nova carnisseria al carrer de la Torre, al costat del Monestir, al mateix lloc on actualment continua activa. Els primers anys de funcionament de la carnisseria Tubau de

La propietat d’uns quants comerços històrics de Sant Cugat queda repartida en unes poques sagues del municipi

L’estanc de Cal Sagalés Aquest estanc-impremta de la plaça de Barcelona ha conservat la seva fesomia original #Artur Ribera

Sant Cugat van coincidir amb la urbanització del barri de Sant Francesc, fet que va contribuir decisivament a la puixança del negoci. Rafela Grau va fer de venedora un munt d’anys a la carnisseria del carrer de la Torre.

“Era com un capellà; moltes dones em confessaven les seves penes, si s’havien barallat amb el marit... A comprar venien les dones; pràcticament els únics homes que venien eren els que s’havien quedat vidus”, recorda Rafela Grau al llibre Parlen les dones.

Sant Cugat del Vallès, 1912-1936. Mentre la Rafeleta venia carn de be, el seu marit escorxava i també venia carn de be a Valldoreix. “I la sogra em cuidava les criatures”, explica.

Pel que fa a la carnisseria Sagarra, va ser fundada al carrer Major per Núria Casulleres i Jaume Sagarra l’any 1956, tres mesos abans que es casessin. Tots dos van començar el negoci amb un “colmado” dedicat a l’elaboració i producció de porc, i el 1960 van canviar l’activitat –que va passar a ser de carnisseria i polleria– i van traslladar el negoci al carrer de l’Endavallada, 22, on es troba actualment. El 1987, Sagarra va obrir una segona botiga al carrer de Francesc

Moragas número 13. Sagarra ha practicat des dels inicis el quilòmetre zero en quasi tots els seus productes: tot i que ara les vedelles de Sagarra neixen a Santander, es crien en una granja de Castellterçol; a més, són alimentades amb pinsos naturals fets per la mateixa carnisseria.

Pastisseries i botigues de roba Hi ha a Sant Cugat tres pastisseries històriques: la pastisseria Sàbat, Roura i La Lionesa, totes tres situades a l’eix de vianants, força distanciades.

La primera, a tocar del Monestir, la segona, al carrer de Santa Maria, i la tercera, al costat de l’estació de FGC, ben a prop d’un altre establiment carregat d’història: el Bar Catalunya. Sàbat i La Lionesa han incorporat una zona per prendre-hi cafè i pastes. Aquest nou servei fa el local més acollidor, cosa que contribueix a fidelitzar els clients.

D’entre la variada oferta comercial que hi ha en aquest municipi, la relacionada amb la roba és majoritària. No hi ha mes de l’any que no obri –i tanqui- una botiga de roba a Sant Cugat. En aquest panorama, també n’hi ha unes quantes d’històriques, com ara Uniformes Prat, ara al carrer de Santiago Rusiñol – des del 1930–; La Fabriqueta, situada al carrer de Santa Maria, i Campmany, que Rosa Maria Campmany regenta al carrer de Valldoreix des de l’any 1978 (abans, durant trenta anys, del 1948 al 1978, la botiga era al carrer de Martorell). “La meva mare va començar el negoci venent productes de perfumeria i espardenyes, després també hi venia retalls de roba i roba a metres, objectes de perfumeria i de confecció”, explica Rosa Maria Campmany.

En l’àmbit de les llibreries, cal destacar la Paideia, que precisament aquest any es renova completament: es trasllada al carrer de Santa Maria, al mateix eix de vianants on ha estat durant dècades.

Nissagues de comerciants La propietat d’uns quants comerços històrics de Sant Cugat queda repartida en unes poques sagues del municipi. I és que hi ha famílies emprenedores que han transmès, de pares a fills, i també entre germans, l’empenta –i la voluntat de sacrifici– que suposa tenir negoci propi. Una d’aquestes sagues són els Pros. Dels comerços de Sant Cugat vinculats als Pros, el primer que es va fundar l’any 1971, va ser La Fauna, dedicat

136 A Fons Comerç tradicional

Diari de Sant Cugat Divendres, 3 de maig del 2013

Establiments històrics Negocis fundats fa un munt d’anys que continuen oberts ALGUNS DELS COMERÇOS HISTÒRICS QUE SEGUEIXEN ACTIUS

3

1

2 4

5 7 6

8

9

10

11

12

13

15

14

16

1 Bar Catalunya 2 Bicicletes Cardona 3 Cal Segarra 4 Bates Prat 5 Pastisseria Sàbat 6 Cal Bolet 7 Xarcuteria Grau 8 Maria Gríful 9 Cal Tubau Cabanas 11 La Fabriqueta 12 Campmany 13 Celler Santa Maria 14 Mobles Casajuana 15 Cal Caballu Petit 16 La Merceria 17 Pastisseria Roura #artur ribera i cedides

17

10 Cal

A Fons 137

Diari de Sant Cugat Divendres, 3 de maig del 2013

als animals de companyia. El dirigia Jaume Pros; va tancar les portes fa uns anys. Joan Pros –que deu ser una de les poques persones del país que estan contents quan ve la calor– era l’encarregat d’una pastisseria i va decidir provar sort en el món dels gelats. En un lloc tan cèntric com el carrer de Santa Maria va instal·lar-hi el 1983 una gelateria. El negoci familiar ha crescut –avui en Joan Pros té diverses gelateries–; les cues que es produeixen a l’estiu a la seva primera gelateria, la del carrer de Santa Maria, per endur-se un gelat artesà, i pels volts de Nadal, uns torrons, ho diuen tot. Finalment, cal destacar que alguns dels Pros que ja havien treballat en una ferreteria del carrer de Santa Maria, que va desaparèixer, van decidir, ells també, muntar el propi negoci: Miquel i “Pepe” Pros van esdevenir socis de la ferreteria El Pont, fundada el 1984 en un local que dóna al carrer Girona i al carrer de Francesc Moragas. És, sens dubte, un dels primers establiments on els nous santcugatencs han d’acudir per posar una tanca al jardí o arreglar la persiana que ha quedat encallada.

D’altra part, la família Cabanas, dinàmica i emprenedora, ha estat pionera d’un bon nombre d’activitats a Sant Cugat. Dels Cabanas va sorgir el primer fotògraf de la vila – en Joan; la seva càmera va ser testimoni dels esdeveniments més rellevants de la ciutat dels anys 20, 30 i 40–, i la primera botiga de fotografia, la primera botiga i taller de bicicletes –aleshores la bici era un mitjà molt popular: eren nombrosos els qui anaven a treballar amb bicicleta, s’organitzaven curses...–, i la primera drogueria, que avui continua oberta, al carrer de Santiago Rusiñol, on aquest carrer neix a la plaça d’Octavià, i que té a un costat la històrica botiga de joguines Els Tres Reis i, a l’altre, la no menys històrica botiga de belles arts.

Cal dir que la major part dels comerços esmentats –i molts altres d’històrics– s’han renovat a fons.

Tenen pàgina web, han modernitzat el local, han canviat la decoració…

N’hi ha un, però, en què el temps sembla que s’hagi aturat: la Cistelleria Auladell, situada al carrer de Santa Maria cantonada amb la plaça del Doctor Galtés. Si hi entreu, l’olor de vímet i la manca de presses dels qui despatxen us transportarà a l’instant a un temps que ja no tornarà. //

ENTREVISTA Joan Castañé, gerent de Cal Caballu

@xxxx

“Teníem unes grans quadres: els qui venien a les fires ens hi deixaven els cavalls ”

1929, l’any que es va celebrar l’Exposició Internacional a Barcelona. Era una premsa que anava amb electricitat; no la feia servir només la meva família.

Tot i que ja existia, des de l’any 1921, el Celler Cooperatiu, uns quants pagesos, que no eren membres de la cooperativa, venien a Cal Caballu a premsar el raïm per fer vi; les restes que en quedaven les portaven al poble de Molins de Rei i allà en feien esperit de vi.

Per què el nom de Cal Caballu?

El local tenia unes grans quadres, per això els qui acudien a la fira de maig l’anomenada Fira de les Forques, i la de setembre, la Fira de les Portadores, molt concorregudes, que es feien a la plaça d’Octavià, hi deixaven els seus cavalls. I vam passar a ser coneguts com a Cal Caballu.

Vostè va veure i viure aquestes fires del Sant Cugat rural?

Sí, els darrers anys. En totes dues fires, al carrer Major hi havia eines del camp, i a la plaça el bestiar (al mig de la plaça, sobretot a la fira de setembre, hi havia aviram). En un mur de la plaça d’Octavià, la que envolta el Monestir, es lligaven els cavalls; encara s’hi poden veure avui algunes de les anelles que s’empraven.

Els de Cal Caballu veníeu productes en aquestes dues fires?

Sí. Hi veníem cistells, taps, i, específicament a la del setembre, coves i portadores.

Al carrer de la Plana de l’Hospital, 3-5 hi ha un celler amb vins, licors i caves, a granel i embotellats. Abans era una botiga de grans per a les bèsties (els cavalls, les gallines...): alfals, garrofes, blat, blat de moro, farina... El local tenia unes grans quadres, per això els qui acudien a les fires de maig i de setembre que es feien a la plaça d’Octavià hi deixaven els cavalls. La casa, de la família Castañé, va passar a ser coneguda així com Cal Caballu #CRÈDIT FOTO

Sempre ha estat celler Cal Caballu?

No, abans era una botiga de grans per a les bèsties: per als cavalls, per a les gallines.... S’hi venia alfals, garrofes, blat, blat de moro... entre d’altres productes per als animals. També hi havia alguns productes d’alimentació, sobretot lle-

gums (mongetes, cigrons...).

I quan va passar a ser celler?

El 1968, però des de feia molts anys ja fèiem vi. Nosaltres teníem vinyes.

El meu pare, Ton Castañé, havia comprat una premsa de raïm contínua el

El bar El Caballu Petit, situat a l’avinguda de Rius i Taulet, també pertany a la seva família, a la saga dels Castañé?

Sí, va muntar-lo el meu germà Gabriel.

Quan va obrir?

El Caballu Petit va obrir les portes l’any 1954 com a bodega; més endavant va passar a ser una cerveseria. Aquest va ser el primer establiment de Sant Cugat que va introduir la cervesa de barril. Quan va obrir no hi havia la gasolinera que hi ha ara, que diuen que ha d’enderrocar-se.

Era un lloc molt tranquil. Per la carretera de Rubí passaven els carros que anaven cap als camps. Hi havia un xicot que feia de carreter i li agradava molt el vi... El cavall, quan passava per davant del bar, s’aturava per pròpia iniciativa! Quan hi havia ball a La Unió, a la sortida, la gent anava a prendre un refresc, una copa o un got de vi a El Caballu Petit. //

138 A Fons Comerç tradicional

Diari de Sant Cugat Divendres, 3 de maig del 2013

Establiments històrics Negocis fundats fa un munt d’anys que continuen oberts COMENTARI Jaume Angerri Economista El mèrit d’anticipar-se per adaptar-se als canvis

V

ivim temps de canvis. Amb les decisions de cadascú de nosaltres estem construint la nova societat, diferent de la d’avui, que ens ajudarà a superar la crisi econòmica en què estem immersos des de l’any 2008.

En el sector comercial, a Catalunya, els canvis ja són palpables. La reducció de la renda disponible de les famílies està significant canvis en la despesa, i en l’estalvi. El consum està deprimit i no s’anima malgrat les reduccions de preus, els cupons de descomptes i altres ofertes i promocions. Els establiments de descomptes permanents, de baixos costos (low cost) i de liquidació continuada (outlets) han arribat per quedar-se. Les marques de distribuïdor (“les marques blanques”) han assolit una quota de mercat al voltant del 40% en la compra quotidiana, molt superior al 30% de la mitjana europea.

A Sant Cugat són molts els comerços familiars que s’han anticipat als canvis i que continuen adaptant-se per oferir-nos el seu millor servei En aquesta situació, costa molt competir. Molts establiments comercials, després de provar diverses solucions, pleguen. Les dades del directori central d’empreses (DIRCE, de l’INE) assenyalen que han tancat a Catalunya, entre l’any 2009 i l’any 2011, 1.871 comerços al detall: 10 ocupaven més de 250 treballadors en els seus establiments; 13, eren establiments en què treballaven entre 50 i 199 persones; 425 establiments del grup entre 10 i 40 treballadors i 949 establiments en què treballaven entre 1 i 9 persones. Per això, té molt mèrit que establiments que, sovint, encara reben el qualificatiu de comerç tradicional tinguin bona salut. A Sant Cugat són molts els comerços familiars que tenen el mèrit d’haver-se anticipat als canvis i que, cada dia, continuen adaptant-se per prestar-nos el seu millor servei. Moltes gràcies, i per molts anys. //

La resistència d’algunes botigues de queviures Autoservei Rubio i Queviures Víctor són dues de les botigues de queviures històriques que continuen obertes Mercadona, Caprabo, Eroski, Condis… Una pila de grans supermercats que pertanyen a grans cadenes s’han anat instal·lant a Sant Cugat durant les darreres dècades, alguns al centre del municipi, d’altres als afores. I els petits establiments d’alimentació “de tota la vida” han anat patint, és clar, progressivament, una baixada de clients. N’hi ha alguns, però, que resisteixen i continuen obrint cada dia. El seu “petit secret” és oferir aliments de qualitat i un tracte personalitzat, el qual pot incloure des d’explicar com es fa una recepta fins a buscar expressament un determinat producte que el client no troba en un súper “impersonal”, dur la comanda al seu domicili, preocupar-se per la seva salut i la de la família... “Mantenim alguns dels clients que ja teníem els primers anys d’obrir la botiga”, diu Ramon Rubio, el qual, l’any 1974, va obrir, amb la seva dona, Autoservei Rubio, al carrer de Doctor Murillo, 28, al mateix lloc on ara tenen el magatzem. Tots dos treballaven al supermercat Vilaró de la plaça d’Octavià – que fa anys va tancar les portes– i van decidir emprendre amb un “colmado” al barri de l’estació. “Les primeres comandes les lliuràvem amb una Citroën 2 cavalls”, explica el Ramon.

També recorda com si fos ahir com van viure a Autoservei Rubio el cop d’estat fallit del 23-F del 1981: “Molta gent va venir a buscar provisions, pel que pogués passar; la botiga va quedar buida, es va vendre quasi tot...”, explica.

“Anys enrere, molts dels envasos de begudes (aigua, llet, refrescos…) eren recuperables; nosaltres ja teníem sensibilitat per reciclar... Abans que es posés de moda la paraula sostenibilitat; potser ara hi tornarem...”, diu Ramon Rubio. I recorda que “a

A dalt, Ramon i Fina de l’Autoservei Rubio als anys 70; a baix, Queviures Víctor, a Valldoreix l’antiga botiga sempre teníem a mà la caixa de les espelmes perquè els talls d’electricitat abans eren molt freqüents” i que “els primers anys, als mesos d’estiu, hi havia molta feina; veníem molt”. És clar: a Sant Cugat estiuejaven moltes famílies de Barcelona. “Ara, al mes d’agost passa tot el contrari, ja que la major part de santcugatencs marxen fora de vacances”

Queviures Víctor, a Valldoreix A la Gran Via Jardí, avui carrer Alcalde Ramon Escayola, es va inaugurar el 1928 la primera botiga de Valldoreix. Fundada per Joan Borràs, volia donar servei a tots els veïns de la zona que ell mateix havia urbanitzat. Amb el pas dels anys aquella àrea es va convertir en un autèntica zona comerci-

al. Es fundaren un munt de botigues.

Només ha perdurat al llarg dels anys el Colmado Víctor, avui Queviures Víctor, ubicat al mateix lloc que la botiga del senyor Borràs. El seu fundador va ser Víctor Clemente Mellado, qui va impulsar nombroses iniciatives a Valldoreix i, entre les quals, la Brigada de Voluntaris de Creu Roja Valldoreix. Aquella botiga es recorda pels magnífics aparadors, d’una elegància extrema. En destacaven els que es feien per les revetlles de Sant Joan i Sant Pere, amb serpentines, petards i taules amb coques. El “colmado” Víctor ha estat durant molts anys –i ho continua sent– molt més que una botiga de queviures: és també un espai de trobada de molts veïns de Valldoreix. //

A Fons 139

Diari de Sant Cugat Divendres, 3 de maig del 2013

Comerços històrics que han tancat les portes els darrers anys Uns quants establiments han tancat a causa de la competència ferotge o perquè cap familiar volia continuar el negoci Els qui fa temps que viuen a Sant Cugat recorden amb nostàlgia uns quants establiments als quals acudien a comprar habitualment i han tancat, en alguns casos perquè la nova generació no volia seguir el negoci i no han trobat ningú que se’n fes càrrec, en altres, a causa de la competència ferotge d’altres comerços… A l’eix de vianants, per exemple, han tancat els darrers anys la xarcuteria Auladell, la cansaladeria Codonyés, la papereria Jordi, Cal Tatet, Cal Rodó, Flors i Plantes Cal Riera... i molts altres, entre els quals cal destacar força negocis familiars de roba com els de la familia Gutiérrez.

La pastisseria Alegret Mereix una atenció especial la pastisseria Alegret, que va tancar les portes fa pocs anys. Aquest establiment –que estava situat al carrer de Santiago Rusiñol–, no només era la pastisseria més antiga del municipi sinó també va ser durant molts anys el comerç més antic de Sant Cugat que continuava obert: va obrir les portes l’any 1895. El seu darrer propietari, Joan Alegret, cansat de llevar-se a les cinc o a les sis del matí cada dia – inclosos els dies de festa–, va decidir abaixar la persiana d’aquesta pastisseria que havia fundat el seu avi, procedent del poble de La Llacuna (comarca de l’Anoia), el qual havia vingut a Sant Cugat a ajudar a portar un ramat (aleshores, a finals del segle xix, quasi no hi havia comerços a Sant Cugat). La seva dona va obrir un petit establiment de comestibles; així van començar el negoci; l’únic fill va anar a aprendre l’ofici de pastisser a la pastisseria La Confiança de Sabadell –avui ja no existeix–, cosa que va permetre l’especialització del negoci en l’àmbit de la pastisseria. //

1

3

1 Cansaladeria Codonyés

2 Marina de Cal Tetet

2

4

3 Maria de Cal Grau

4 Pastisseria Alegret

5

5 Carles Cabanas

#ARXIU

142 A Fons Oci

Diari de Sant Cugat Divendres, 17 de maig del 2013

Oci nocturn Com es viu la nit a la ciutat?

... els santcugatencs volen sortir Oferta Els locals d’oci de la ciutat es divideixen en diferents zones, la majoria apartades del centre Consens El Pacte per la Nit ha intentat que veïns i restauradors puguin conviure i s’han marcat uns horaris comuns per a tots els locals. A més, el pacte vol unificar terrasses i repartir informació entre els clients perquè sàpiguen els horaris que cal complir

A Fons 143

Diari de Sant Cugat Divendres, 17 de maig del 2013

Àgata Guinó

Anna Mira

redaccio@diaridesantcugat.cat @AgataGuinoSoler

redaccio@diaridesantcugat.cat @annamiraperich

XIFRES Què val el “botellón” a Sant Cugat?

375 euros per fer “botellón” Qui és trobat in fraganti bevent alcohol al carrer se’l sanciona

152 identificacions Per “botellón” al març i 9 denúncies a persones reincidents

1.700 euros valen els aparells En total els dos instruments que té la Policia Local per detectar alcohol

DECLARACIONS “El “botellón” està en nivells acceptables, eradicar-lo és molt difícil” Jordi Puigneró Tinent d’alcalde de Seguretat

“ El “botellón” perjudica els bars, perquè la gent, en lloc d’anar-hi beu al carrer” Jordi Grau Propietari del Moon

L’

oferta d’oci nocturn a Sant Cugat no posa d’acord tota la població de la ciutat. Mentre l’Administració defensa que hi ha prou oferta per sortir de nit, el jovent sovint creu que no tots els perfils de joves de la ciutat tenen una oferta d’oci adequada als seus gustos o necessitats. En especial al centre antic de Sant Cugat, on l’oci nocturn es concentra en un parell de locals al voltant de la plaça de Sant Pere.

La ciutat va posar en marxa el Pacte per la Nit el passat estiu per tal de regular l’oferta d’oci nocturn i establir els horaris dels locals en consonància amb els veïns, i perquè els joves no hagin de sortir de la ciutat a buscar diversió, com passava

fins aleshores. D’aquesta manera, les terrasses poden tancar els dies laborables a les 12 hores de la nit i els caps de setmana, a la una de la matinada. A l’interior dels bars l’horari s’allarga mitja hora més.

El regidor de Joventut, Raül Grangé, creu que el pacte ha estat important per regular l’oferta i perquè els santcugatencs no hagin de sortir de la ciutat a buscar oci, a més de facilitar l’activitat econòmica dels bars de Sant Cugat. Passejant pels carrers de Sant Cugat els divendres o dissabtes a la nit es pot observar com els més adolescents porten a la mà o amb motxilles el beure per fer “botellón” abans d’anar a algun local, mentre les terrasses dels bars de la zona estan plenes de joves que piquen alguna cosa de menjar per

sopar abans també de prendre alguna copa. Els ciutadans de més edat, sovint opten per sopar en restaurants algun plat més elaborat.

Tot i les queixes d’alguns veïns pels horaris dels bars, es pot observar que els santcugatencs volen sortir de casa a buscar oci d’una manera o d’una altra per passar una bona estona i establir relacions socials.

El fenomen del ‘botellón’ Des de fa un temps, a la zona de Can Solà es reuneixen grups de joves per beure alcohol les nits dels caps de setmana per després entrar a les discoteques de la zona i acabar la gresca a l’interior dels locals. Aquesta pràctica perjudica els locals de la zona, que veuen com els clients no consumeixen dins. “

Amanda Bernal redaccio@premsalocal.com @adinnee

No podem abaixar més els preus, ja no cobrem entrada perquè la gent pugui venir, però posar copes més econòmiques no ens surt a compte. A més, el “botellón” s’està carregant la cultura de fer les copes als bars. Nosaltres, si detectem algú que ha begut al carrer, no el deixem entrar. L’Ajuntament ens va demanar complicitat per combatre el “botellón”, explica el propietari de la discoteca Moon, Jordi Grau. Els divendres, però sobretot els dissabtes, són els dies que més “botellón” hi ha a la zona. El carrer de Joan Buscallà s’omple de cotxes amb joves que porten ampolles d’alcohol, gots de plàstic i bosses. Amb els maleters oberts, que adopten la funció de barres improvisades, la música sonant i l’asfalt de les voreres actuant com a pista de ball, un grup de noies estan fent “botellón”abans d’entrar a les discoteques. Expliquen que no són de Sant Cugat, sinó de Sabadell i Sant Quirze. “Venim de tant en tant, ens agrada sortir per aquí, entrarem després en algun dels locals, però no sabem quin. Fem “botellón” perquè és més barat, però també perquè és un acte social, coneixes gent i pots parlar millor que a dins amb la música alta. Després, segurament, també farem alguna copa a dins.”Més enllà del carrer, hi ha uns nois jugant a pàdel i fent unes copes, “som de Sant Cugat, hem vingut a fer una volta, i a fer uns cubates, també segurament entrarem,però no consumirem”.

Des del març del 2012, l’Ajuntament ha posat en marxa l’operació “0,0” que vol reduir el “botellón”, cada tres setmanes, segons explica el tinent d’alcalde de Seguretat, Jordi Puigneró, es fan controls per minimitzar aquesta pràctica a la zona de Can Solà i també a altres punts de la ciutat, com al parc de la Pollancreda, el Parc Central o el parc de Ramon Barnils. L’ordenança de civisme prohibeix consumir alcohol al carrer i els que ho fan són multats amb una multa de 375 euros. En aquest sentit a l’últim control “antibotellón”es va fer el passat març, es van fer 152 identificacions i es van tramitar 9 denúncies. “La primera vegada que algú és identificat fent “botellón”se l’avisa, a la següent vegada se’l sanciona”, diu Puigneró. A més, la Policia Local ha incorporat dos aparells que detecten si dins els gots hi ha alcohol, els quals han costat 1.700 euros. //

144 A Fons Oci

Diari de Sant Cugat Divendres, 17 de maig del 2013

Oci nocturn Com es viu la nit a la ciutat? les nits a sant cugat

22.00 h

00.00 h

Nit de “botellón” Grup de joves d’entre 19 i 22 anys Els joves mengen alguna cosa al centre i van a Can Solà a fer “botellón” al costat mateix de les discoteques. Es gasten uns 18 o 20 euros cada un.

Cerveses abans de sopar

Sopar

Sopar

Ambient a La Unió

Bon àpat

De beure, vi

Queden abans de sopar per fer unes cerveses i posar-se al dia

Un lloc habitual per anar a sopar és El Punt, on es demanen un plat cada un i alguna tapa per picar

Nit de poble Grup de nois i noies d’entre 25 i 27 anys El centre de la ciutat és on se sol moure aquesta colla d’amics.

En total cadascú es gasta, aproximadament, uns 25 euros per sopar i fer alguna copa més tard.

El bar de La Unió és un local habitual per compartir el sopar i el beure

Aquesta entitat és un lloc de reunió de gent del poble i d’entitats

Nit de copes Tres noies d’entre 30 i 33 anys La intenció és anar a sopar i prendre una copa. Finalment acaben allargant la nit. Es gasten més de 80 euros cadascuna.

A sopar van a la Burgueseria, on demanen entrants per compartir i un plat per cap

El sopar, acompanyat de vi, i després un primera copa per pair i fer temps

A Fons 145

Diari de Sant Cugat Divendres, 17 de maig del 2013

02.00 h

04.00 h

06.00 h

“Botellón”

Sociabilització

L’últim cubalibre

Concert de la diada dels Gausacs

A La Bohemia, parada obligada

Acabar la nit al Moon

Decideixen allargar la nit

Fumar a la terrassa

De tornada

Se’n van a Can Solà, treuen les ampolles de les bosses i beuen al carrer abans d’entrar als locals

Van al concert de la plaça del Rei perquè els agrada que hi hagi activitats de les entitats

Al Boca fan uns còctels i uns gintònics i gaudeixen d’una festa dels anys 80

Normalment compren una ampolla d’alcohol per a 3 o 4 amics i aprofiten per conèixer gent

El tradicional bar santcugatenc és un punt de trobada per fer una copa

De tant en tant van a la terrassa del local a parlar i a fer una cigarreta

Es demanen l’última copa al local on han anat de festa i s’hi queden fins que tanca

El grup va caminant a la discoteca de Can Solà, on acaba la seva nit de festa

Com cada nit, quan surten el cotxe el deixen aparcat i agafen un taxi que les deixa a casa

146 A Fons Oci

Diari de Sant Cugat Divendres, 17 de maig del 2013

Oci nocturn Com es viu la nit a la ciutat?

ENTREVISTA Mercedes Muñoz, encarregada de La Bohemia

“A Sant Cugat hi ha locals fantàstics, però és molt difícil resistir”

Com definiu La Bohemia?

El mes d’octubre farà 23 anys que vam obrir i hi ve gent de tot el poble. Fem una labor social enorme per oferir als santcugatencs un espai on puguin venir quan vulguin.

A quina hora tanca el local?

Tenim la llicència de cafè-concert, la qual ens permet obrir fins a les 4.30 hores entre setmana i els divendres i dissabtes a la nit tanquem a les 05 hores, però les queixes dels veïns han fet que haguem de tancar dues hores abans, a les 03 hores. Des que es va posar en funcionament el Pacte per la Nit, les terrasses poden tancar a les 01 hores i nosaltres, que ho tenim tot insonoritzat i amb les

llicències en regla, només podem tancar un parell d’hores més tard.

Queixes per soroll?

Els veïns es queixen de la gent que surt a fora a fumar o que es queda al carrer quan tanquem. El problema tampoc és dels veïns, sinó que l’Ajuntament pretén que el poble estigui adormit i sigui un dormitori. Han venut Sant Cugat com una zona tranquil·la però s’ha de ser conscient que la gent ha de tenir l’opció de poder-se quedar pel centre fins tard i no haver de desplaçar-se.

Hi ha alguna solució?

Després de tants anys és molt complicat, però segurament cal més tolerància. A

Sant Cugat hi ha locals fantàstics però és molt difícil resistir. Nosaltres hem intentat negociar amb els veïns, amb l’Ajuntament i, fins i tot, amb el Síndic de Greuges, però no hem trobat facilitats ni empatia per part de ningú.

Quina resposta dóna l’Ajuntament?

Segons l’Ajuntament hi ha dues zones conflictives, la zona del carrer d’Elies Rogent i el centre, on estem nosaltres. El problema és que si els veïns truquen tres o quatre vegades durant una nit, la Policia Local ve i quan veuen que ho tenim tot correcte marxen. En canvi, quan tanquem el local i la gent es queda al carrer xerrant ens toca fer de policies perquè no ens envien cap cotxe patrulla. //

DECLARACIONS Els propietaris de les diferents zones d’oci nocturn expressen les seves opinions

Josep Alà i Àngel Gutiérrez Café Belgrado

Alberto Fernández Terra de Nit

Francesc Palanques El Tastet

Roger Rueda Sant Sam i Dr. Lagarto

“Que hi hagi molt locals complementa l’oferta d’oci a la ciutat, no és competència, sinó que dóna vida. Hem tingut molt bona acollida des que hem obert a Sant Cugat”

“Tinc tres locals i dono feina a més de 30 persones. No em deixen ampliar l’horari després de fer una gran inversió. No tinc veïns i no entenc per què no em donen llicència de cafè-concert”

“L’ Ajuntament només fa cas als veïns i als que treballem allà ens envien la policia si veuen que el local està obert més tard de les onze. Ja hem rebut tres multes per un import de 1.000 euros”

“Els bars musicals ens trobem entre l’espasa i la paret perquè després de fer fortes inversions per condicionar els locals, hi ha bars que poden tancar gairebé a la mateixa hora”

Nino Muñoz La Masia i Bocca

Pol Moragas Hoboken

Jordi Grau Moon

Jordi Cererols La Carpa

“A Sant Cugat no li falta oferta nocturna, crec que ens repartim prou bé la gent entre els locals que hi ha.

Nosaltres treballem molt per oferir un bon servei i mantenir una clientela fidel”

“Gairebé tots els locals de la zona oferim música comercial i això afavoreix la rotació de la gent entre locals. Els preus competitius i les promocions al carrer, als opis verds i a les xarxes socials han estat clau”

“La gent ens diu que som al discoteca del poble i ens agrada molt. L’ Ajuntament és exigent per fer complir la normativa i ens sembla bé.

Aquí, a Can Solà, s’ha acabat amb el vandalisme”

“Hem apostat per fer festes temàtiques pel públic més jove i amb preus més competitius perquè vinguin abans. Com que la majoria de locals oferim la mateixa música, van canviant”

Diari de Sant Cugat Divendres, 17 de maig del 2013

Publicitat 147

148 A Fons Oci

Diari de Sant Cugat Divendres, 17 de maig del 2013

Oci nocturn Com es viu la nit a la ciutat?

Els punts de referència a la vida nocturna de Sant Cugat Bars de copes

Discoteques

Ctra. de Rubí

Locals del centre

SC Trade Center Monestir

Bars musicals Estació FGC

Teatre-Auditori

L’oci nocturn de Sant Cugat queda definit en quatre zones, cada una amb les seves característiques i limitacions per l’entorn on es troba i si es tracta d’una zona residencial o no. Per evitar el soroll al carrer, l’Ajuntament té previst posar en marxa una campanya de conscienciació dels ciutadans perquè siguin responsables i no hagin de ser els propietaris qui donin la cara.

“S’està estudiant la possibilitat de posar sobre les taules de les terrasses dels bars un cub informatiu amb els horaris de tancament dels locals”, assegura Raül Grangé. Una unificació d’horaris que segons el mateix regidor, poc a poc també s’anirà fent visible a les terrasses ja que es vol unificar el mobiliari de taules i cadires per “crear un ambient bonic a la ciutat”.

El centre Al rovell de l’ou, Sant Cugat disposa d’alguns locals que tenen permís per tancar a les 03 de la matinada. La

majoria són restaurants, pocs amb terrasses, que com a molt tard baixen les persianes a la una de la matinada. Una escassa activitat nocturna que l’Administració considera que és el model que cal seguir. El regidor de Medi Ambient, Joan Puigdomènech, creu que “ és possible trobar una línia en què al centre no hi hagi bars que tanquin tard perquè hi ha molts habitatges”. Per la seva banda, són molts els ciutadans que els agradaria no haver-se de desplaçar a altres llocs per sortir fins a les cinc de la matinada.

Zona del mercat de Torre Blanca Un altre dels “punts calents” de la ciutat, com ho anomena Puigdomènech, és el carrer d’Elies Rogent, on la majoria dels baixos dels edificis de Promusa són locals de restauració. Segons el regidor, aquell és un carrer “molt reflector del soroll” i són moltes les queixes que rep dels

veïns. Segons expliquen alguns dels propietaris de la zona “sempre són els mateixos veïns que es queixen” però el regidor assegura que “amb qualsevol avís, la Policia Local sempre s’hi ha de desplaçar”.Una disputa que per Puigdomènech només se solucionarà amb la mediació o amb la inversió de condicionament acústic dels seus locals. A la zona també hi ha nombrosos bars musicals com el Dr. Lagarto, on el seu propietari, Roger Rueda, manifesta estar “entre l’espasa i la paret perquè el Pacte per la Nit ha permès a molts locals tancar més tard i no ha tingut en compte les inversions que vam fer per acabar tancant gairebé a la mateixa hora”.

A més, s’han vist obligats a buscar algun tret diferencial “per ser més competitius”.

Zona de l’antic Chic Una zona on gairebé no hi ha veïns, els locals de la zona demanen a l’Ad-

ministració que analitzi les queixes que reben dels veïns perquè diuen que sempre són els mateixos. Segons Puigdomènech, mentre hi ha activitat als bars “han de ser els propietaris els que demanin als clients que moderin la veu”, sinó no els donen la llicència que demanen.

Can Solà Aquesta és la zona de festa per excel· lència de Sant Cugat. De dia, Can Solà acull oficines i restaurants com el mític Xarlot i a les nits, bars i discoteques obren fins a altes hores de la matinada. Els responsables dels diferents locals asseguren que han optat per la música comercial perquè és el que demana el públic de Sant Cugat, una característica que fa que durant la nit la gent vagi voltant d’un local a un altre. No obstant això, tots coincideixen que no poden oferir preus més competitius i si la policia no actua, seguirà havent-hi “botellón”. //

152 A Fons Horts de Sant Cugat

Diari de Sant Cugat Divendres, 24 de maig del 2013

La cultura de l’hort L’emergència de nous espais a la ciutat

Això és un peu de fotografia el qual es descriu el contingut . #Crèdit FOTO Horticultura i agroecologia Kevin Fisher treballa a la finca de Can Montmany, on L’Ortiga desenvolupa un negoci de cultiu de productes ecològics de proximitat # artur ribera

La recuperació de l’horta i l’esclat de la nova pagesia Ecològic El passat agrícola de la ciutat revifa amb una nova manera de treballar la terra a partir dels principis bàsics d’agricultura ecològica i l’agroecologia Consciència Els tipus de producció més bàsics poden ser una alternativa a la crisi, i la crisi un context per impulsar noves iniciatives

A Fons 153

Diari de Sant Cugat Divendres, 24 de maig del 2013

D

es de fa un grapat d’anys, a Sant Cugat, com en altres ciutats catalanes, ha sorgit un creixent interès pels horts urbans. Aquest interès ha donat lloc a l’emergència d’espais destinats a l’horticultura –generalment, horticultura ecològica– de tot tipus. Des d’horts particulars fins a horts públics, horts col·lectius i horts de gran extensió que, encara que són en el seu conjunt una proporció molt petita del territori, han recuperat una part del caràcter agrícola de Sant Cugat, d’aquell Sant Cugat que aleshores era un poble d’uns pocs milers d’habitants.

L’origen d’aquests nous espais d’horta s’explica des de molts vessants. Un d’aquests, com apunta el regidor de Medi Ambient de l’Ajuntament de Sant Cugat, Joan Puigdomènech, és un moviment internacional que parteix de la base que l’hort forma part del verd urbà: “Aquest moviment considera que l’utilització productiva de l’espai verd urbà és una manera de dignificar-lo”.

Un altre motiu que justifica l’emergència dels horts urbans és la pròpia

crisi econòmica. Disposar d’un hort a casa, per petit que sigui, permet a famílies amb dificultats econòmiques produir una part de la seva pròpia alimentació.

També ha coincidit amb la popularitat dels productes ecològics, popularitat que en el cas de Sant Cugat encara és més accentuada. “Els que sí que tenen una economia estable”, comenta el regidor, “cada vegada amb més freqüència busquen productes de proximitat”.

D’altra banda, la crisi també ha provocat que molts terrenys amb processos de construcció pendents s’hagin quedat aturats indefinidament, donant lloc a terrenys buits en decadència enmig de les ciutats, als quals s’ha donat un ús alternatiu. Un d’aquests usos són els horts. L’exemple més proper el tenim a l’Hort del Migdia.

L’agroecologia com a principi Una de les particularitats d’aquesta nova horticultura és que, en contraposició a l’agricultura tradicional, ha optat per seguir els principis bàsics de l’agricultura ecològica basada en els-

Pere Fernández

Artur Ribera

redaccio@diaridesantcugat.cat @PereFPoveda

redaccio@diaridesantcugat.cat @arctur

XIFRES

55 varietats Es conreen als camps de Sant Cugat.

D’aquestes, 46 són hortalisses.

113 hectàrees És l’àrea de territori agrícola que hi ha al terme municipal. Suposa un 2,3% del total

40 horts escolars N’hi ha a escoles públiques, concertades i privades, i a escoles bressol.

23 parcel·les públiques De moment és l’oferta pública d’horts que té l’Ajuntament per a la gent gran.

nous models d’agricultura sostenible, on sobretot, i el més important, està prohibit l’ús de productes químics de síntesi. L’agroecologia, com a concepte, també té un component d’arrelament al territori, és a dir, té cura d’utilitzar llavors autòctones i de cultivar productes propis de la terra. Un exemple d’aquest sistema de producció el tenim a Can Montmany, on el projecte L’Ortiga segueix els principis bàsics de l’agroecologia: “Quan fem agroecologia no només fem agricultura ecològica”, assenyala Kevin Fisher, pagès de Can Montmany. “També s’inclouen altres variables que tenen més a veure amb l’entorn social amb què s’integren. Què s’ha fet a Sant Cugat? Vinya, cereal i horta. Doncs anem a recuperar coneixements tradicionals i els modernitzem”.

L’agroecologia també ha estat els últims anys un dels principis bàsics de l’educació ambiental a les escoles santcugatenques (vegeu pàg. 8).

Al terme municipal de Sant Cugat hi ha, segons un estudi fet pel grup de treball Educació per la Sostenibilitat al Llarg de la Vida, quaranta horts escolars.

154 A Fons Horts de Sant Cugat

Diari de Sant Cugat Divendres, 24 de maig del 2013

La cultura de l’hort L’emergència de nous espais a la ciutat

Més oferta d’horts urbans, tant públics com privats L’Ajuntament presentarà en imatges pròximament els nous Les diferents tipologies d’horts que hi ha a Sant Cugat espais públics que habilitarà per a la creació de nous horts urbans Després d’uns quants anys d’experiència amb els horts escolars, l’Ajuntament va impulsar el 2007 un primer projecte d’horts públics per a la gent gran ubicats al turó de Can Mates, al costat de la masia de Can Rabella. Les persones adjudicatàries havien d’estar jubilades i cenyirse a unes bases establertes d’ús del sòl, reciclatge de recursos i pràctiques ecològiques. Amb els anys, aquests horts han esdevingut no només un espai per treballar la terra i perquè cadascun dels usuaris conreés les seves hortalisses, sinó també un espai comú que exerceix una funció social i de comunitat molt enriquidora.

L’èxit dels horts per a la gent gran ha fet plantejar a l’Ajuntament la creació de nous espais per a horts, que segons el regidor de Medi Ambient es presentaran molt aviat. “En aquests nous espais donarem preferència a les necessitats de tipus econòmic i terapèutic”. L’Ajuntament farà un concurs de projectes que podran presentar les entitats per poder disposar d’un d’aquests nous horts que veurem ben aviat.

3

1

2

4

5

1 Horts públics del turó de Can Mates, al costat de la masia de Can Rabella 2 La finca de Can Montmany, a Valldoreix, disposa d’una hectàrea destinada a horta 3 Moltes escoles disposen d’horts escolars per treballar aspectes de diferents matèries 4 Una forma molt comuna de cultivar a casa són les taules d’’hort.

5 La moda de l’hort també és accessible en espais reduïts. És força comú que la gent planti al balcó de casa 6 L’Hort del Migdia està ubicat en un espai buit de titularitat municipal, darrere el Monestir.

Altres iniciatives Hi ha altres opcions a part de l’oferta pública. Una, si es disposa de l’espai suficient, és crear un petit hortet al jardí de casa, o en el cas de no tenir l’espai, comprar un test de cultiu i plantar-hi alguna hortalissa.

També existeixen algunes iniciatives privades que lloguen espais urbans a la ciutat per una quantitat fixa al mes . I encara existeix una altra opció: ocupar un espai públic, amb el permís corresponent, i conrear de manera comunitària, com fan a l’Hort del Migdia. //

6

#artur ribera

A Fons 155

Diari de Sant Cugat Divendres, 24 de maig del 2013

‘Reductes’ agrícoles de Sant Cugat

#pere fermández

l’Hort del migdia

www.lortiga.cat

#Artur ribera

L’ORTIGA

Un hort social i ecològic que dóna vida a un solar municipal buit darrere el Monestir

Protagonista Kevin Fisher té 29 anys, és educador ambiental i pagès ecològic.

Treballa a la finca de Can Montmany (Valldoreix), on L’Ortiga ha desenvolupat un negoci basat en la producció de productes de la terra i de proximitat. Un altre vessant del projecte és la formació, tant d’adults com de nens.

Perfil de l’hort És un exemple d’hort privat, de gran extensió. L’Ortiga disposa d’1 hectàrea d’horta ecològica, 1 hectàrea d’oliveres i una petita vinya. Hi ha entre 15 i 20 cultius diferents, la majoria productes frescos i de temporada. Cultiven els principals productes autòctons de la zona.

Protagonista Maria Solé té 29 anys i és ambientòloga. És una de les usuàries de l’Hort del Migdia, que recentment s’ha inaugurat a un espai públic buit, darrere del Monestir. La Maria tenia un hort a casa quan era petita i ara l’ha seduït la idea de treballar en un hort comunitari i autogestionat.

Perfil de l’hort És un hort ecològic organitzat de manera horitzontal i assembleària, on tothom aporta el seu gra de sorra i tot el que es cultiva es reparteix. Ningú té una parcel·la per a ell sol. S’han plantat tot tipus d’hortalisses, algunes herbes aromàtiques i algun arbre fruiter. També es considera un projecte de lluita política.

Horts del turó de can mates

hort d’un particular

#artur ribera

#pere fernández

Un projecte productiu, ecològic i de proximitat a la finca de Can Montmany

Els dinou horts públics que posa l’Ajuntament de Sant Cugat a disposició de la gent gran

L’hort de casa, una opció cada vegada més estesa per a l’autoconsum

Protagonistes El Francesc Serra (74 anys) i el Ferran Toni Fuertes (66 anys) són dos santcugatencs jubilats usuaris d’una parcel·la als horts públics del turó de Can Mates. Cap dels dos tenen un passat agrícola. Es dos han treballat en els camps de l’enginyeria tècnica i la informàtica.

Perfil de l’hort En aquest espai públic gestionat per l’Ajuntament hi ha 23 parcel·les i 32 titulars. Moltes de les parcel·les tenen dos usuaris. També n’hi ha que pertanyen a entitats, com L’Ateneu i Asadegam. Hi ha molta diversitat de productes.

Tots són de temporada i es conreen de manera ecològica.

Protagonista Jaume Pahissa té 90 anys i és fill d’una de les famílies històriques de la ciutat, els Pahissa de Cal Quitèria. Els Pahissa van tenir un hort davant la casa (on avui hi ha la plaça) i camps de cultiu i de vinya a Can Magí i a Can Volpelleres. Pagès, actualment té un petit hortet a casa seva.

Perfil de l’hort Una petita extensió de terreny davant la casa de la seva dona i el seu fill està destinada a l’horta. Hi cultiva cebes, mongetes. tomàquets, tomacons, enciams... Té una mica de tot. Es tracta d’un hort ecològic per a l’autoncosum, de manera que no li cal anar a comprar hortalisses i verdures a la fruiteria.

156 A Fons Horts de Sant Cugat

Diari de Sant Cugat Divendres, 24 de maig del 2013

La cultura de l’hort L’emergència de nous espais a la ciutat ENTREVISTA Germán Llerena, educador ambiental

“L’agroecologia orienta l’organització social i la justícia”

Educació Germán Llerena és tècnic d’educació ambiental de l’Ajuntament i està especialitzat en agroecologia escolar. Al terme municipal de Sant Cugat hi ha fins a 40 horts que pertanyen a centres educatius #artur ribera D’on parteix el projecte educatiu ambiental de l’Ajuntament?

L’Ajuntament de Sant Cugat, des de més o menys l’any 2000, té el programa educatiu Agenda 21 Escolar. El que es va fer, a partir d’aquest programa educatiu, és un conveni amb la Universitat Autònoma, amb el Departament de Didàctica de les Matemàtiques i les Ciències Experimentals. Des del 2007

treballem junts i tot això va anar configurant coses. Una d’elles va ser la creació d’un grup de treball, amb les escoles, que es diu Educació per la Sostenibilitat al Llarg de la Vida. El grup de treball està format per professors dels centres escolars, estudiants de la universitat (investigadors) i els educadors ambientals. Quin tema tractem? Els horts i l’agroecologia escolar.

Quina és la manera de funcionar?

No hi ha un únic mètode de funcionar. Es tendeixen a fer comitès, comissions, en diuen d’hort, de natura, el que sigui. A primària, la figura de l’educadora ambiental és molt important perquè a través d’aquesta s’estructura molt la feina. També el que hem fet i que ha tingut molt èxit és el tema de l’aprenentatge servei, que és una metodologia que hem fet servir a la nostra manera i que consisteix en què els alumnes de secundària fan de professors temporals d’alumnes de primària per explicar-los alguna cosa de l’hort. Per exemple, com es guarden les llavors o com es fa el compostatge. Preparen els seus propis tallers o fan la seva obra de teatre... La motivació és molt alta. A més a més, en tot procés educatiu pots tractar aspectes de fons, de com es construeix, quin és el seu procés...

Quin objectiu global persegueix l’educació ambiental?

Nosaltres el que hem tractat molt és el tema de la vinculació amb la comunitat. És el leitmotiv de tota la nostra feina: Sant Cugat és insostenible, hem de fer el món més sostenible, i hi ha una via, que és la més bàsica, que és la del menjar. I a partir d’aquí ens plantegem com podem canviar el territori. Aquest és, en definitiva, el plantejament de l’agroecologia. I com ho fem? Potenciem molt el vincle social, que els fenòmens físics que treballes vinguin acompanyats de fenòmens socials, de persones concretes. I funcionem així. Cada escola té les seves pròpies dinàmiques però alhora es fan projectes col·lectius, en xarxa.

Posa’m un exemple.

El projecte llavors. Consisteix a comprometre’s amb unes llavors, autòctones, que recuperem, i que després s’in-

tercanvien entre escoles. Això ja ha començat a passar. Aquestes llavors tenen una història, vénen d’alguna persona. El repte és que aquest vincle social no es perdi, que no es perdi la poca pagesia local que hi ha.

Quins beneficis aporta el coneixement de l’agroecologia?

L’agroecologia és important socialment perquè la gent ens hem adonat que les tecnologies no ens ho resoldran tot i les tecnologies ambientals tampoc. Sant Cugat, per exemple, sempre s’ha distingit per posar plaques solars. Tot això està bé, però quan falla tot, què queda? L’aliment, el més bàsic. És un tema que està emergint molt i nosaltres el que fem és caminar al costat dels que estan fabricant aquest tema. Nosaltres ho fem a l’escola, i altres persones ho fabriquen a cooperatives de consum, a moviments socials, etc. L’agroecologia orienta molt l’aspecte social, de reorganització social, i la justícia. És un tema crític que va més enllà de l’aspecte ambiental. És socioambiental.

I particularment amb els nens?

El què és interessant és que amb aquest tema poden treballar petits i grans. És un tema en comú que els serveix a tots.

Per exemple, hi ha un alumne de batxillerat que ha fet un treball de recerca on fins i tot arriba a proposar a l’Ajuntament declarar Sant Cugat lliure de transgènics. I el regidor sembla que ha recollit aquesta proposta i que ho farà.

El més petit, quan veu que les pastanagues no surten de la nevera i es comença a preguntar coses, prepara moltíssim el terreny pel que vindrà després. Es nota molt quan els més petits arriben al següent nivell amb una experiència d’hort i quan no. // Pere Fernández

Els productes autòctons de la zona

Tomàquet de Collserola És una varietat de tomàquet autòcton catalogada al Parc Natural de la Serra de Collserola. Les llavors d’aquest tomàquet les va lliurar el propietari d’una finca de Vallvidrera

Enciam del sucre Enciam que es conrea a Sant Cugat encara que té el seu origen a la població veïna d’el Papiol (Baix Llobregat). És molt resistent al fred i se sembra a la tardor i a l’hivern.

Mongeta del ganxet Mongeta amb denominació d’origen al Vallès Occidental i Oriental, al Maresme i a la Conca del Baix Tordera. La mongeta del ganxet va passar de ser una mongeta consumida exclusivament pel pagès, amb botifarra o col, a ser un dels ingredients més preuats en el receptari de la gastronomia catalana.

Es poden menjar soles (bullides o amanides) o com a acompanyament de molts plats tradicionals.

A Fons 157

Diari de Sant Cugat Divendres, 24 de maig del 2013

La vinya, el cereal i l’horta: arrels del passat agrícola de Sant Cugat L’horta va ser l’activitat agrícola més escassa de les tres. Hi havia molta més agricultura de secà que de regadiu Fins l’arribada de la indústria i el boom de la construcció, Sant Cugat va ser essencialment agrícola. El vi i el cereal, especialment el blat i l’ordi, van ser els dos productes que més es van conrear. El ressorgiment agrícola actual s’ha centrat, en canvi, en l’horta. L’horta, en aquell Sant Cugat d’abans, només la treballaven algunes famílies. Jaume Grau, pagès de l’època, explica que aleshores hi havia poc regadiu: “Érem més de secà, però els pocs que feien regadiu ho aprofitaven molt bé”.

La pagesia santcugatenca va ser una pagesia petita. Entre els anys 50 i 60, que va ser l’època d’esplendor del vi, es dedicaven a l’activitat agrícola al voltant d’unes 200 famílies del municipi. La gran majoria venia aleshores els seus productes a Barcelona. “Tot era molt artesanal, hi havia poca maquinària. Era una pagesia a petita escala”, explica Jaume Grau.

L’horta santcugatenca A mitjan segle xix, tal com s’expli-

Angelina Grau, Jacinto Colomé i Àngela Mascaró collint mongetes a l’hort del torrent d’en Xandri #fons jacinto colomé grau

“La pagesia d’abans érem més de secà, però els que feien regadiu ho aprofitaven molt bé” Jaume Grau Pagès ca al llibre L’Abans de Sant Cugat.

Recull Gràfic. 1880-1995, la vinya representava el 73% de la terra cultivada. La resta eren cereals.

Fins la davallada de la vinya, que va arribar als anys seixanta, l’hor-

ta es trobava a les cases rurals del poble. De fet, no eren hortes de grans dimensions. si no més aviat proliferava l’horta familiar, que juntament amb el bestiar permetia a les famílies ser pràcticament autosuficients. Els horts es trobaven normalment darrere de les cases de pagès, Les grans masies, la majoria allunyades del nucli de la vila, acostumaven a tenir vinya, camps de cereal i bosc, i amb freqüència també tenien horta i arbres frui-

ters. De les masies que encara segueixen dempeus, només Can Domènec segueix tenint activitat rural. Les mestresses de les cases eren les que acostumaven a vendre els productes de l’horta a Barcelona. Els homes venien el vi.

De productes de l’horta se’n van produir i molts i diversos a Sant Cugat; en unes cases es plantaven uns i en altres, uns altres. Els principals van ser la patata, les mongetes, les cebes, els enciams, el bròquil, la col i els cigrons.//

Els productes més cultivats a l’horta d’abans

Patata La patata va ser un dels fruits de l’horta més comuns als camps de les cases de pagès i les masies. És, per definició, un dels ingredients bàsics de la cuina catalana tradicional.

Mongeta verda A Sant Cugat es van cultivar diverses varietats de mongetes, que es collien en grans quantitats, com es pot apreciar a la imatge superior d’aquesta pàgina.

Cigró El cigró també ha estat un dels llegums més comuns collits a Sant Cugat. La collita del cigró depenia molt de la climatologia i, en especial, de la humitat. En els anys que hi havia molta humitat hi havia pocs cigrons. Jaume Grau fa servir una dita per explicar aquest fenomen: “El cigró només vol aigua per néixer i aigua per coure’s”. El cigró és un llegum abundant als països mediterranis.

Ca rr er M in

160 A Fons Comerç

a

Diari de Sant Cugat Divendres, 31 de maig del 2013

Ca

r re

Aparador Arriba la 12a Mostra Sant Cugat Actiu

in

Av

Magí

Plaça Cada cosa al seu lloc Rafael Aquesta edició del Sant Cugat Actiu Casanova s’ha organitzat en diversos espais que concentren un determinat tipus d’activitat de manera que la ciutat sencera esdevé un gran aparador comercial i empresarial #redacció

rM

in

da

Sant

gu

Ri

Fira de BrocantersC. S

us

Pa s s e ig

au iT le

a L’espai Mercantic nt D om ène acull una primera c edició de mercat ‘vintage’C. Ca nM a te s

red

a

t

La Mostra Sant Cugat Actiu d’enguany presenta moltes noves propostes respecte a la dels altres anys.

Una de les més destacades és la divisió de la fira en diferents espais, tal com es pot veure en el mapa a l’encapçalament de la pàgina. El nucli

s i Ta

Rod o

Av. An se

ys pan Com

lm Cla

vé

Riu

C. T

Llu

ís

Plaça Doctor Galtés

r rre

Ma

r to

ll re

Va lld or ei x

oss er R r r a

elló

C. S

Car

ant

S rer

Car

à

Vi l l

re r

300

re r

més important d’empreses i comerços estarà davant del Monestir repartit entre la plaça d’Octavià, el carrer C r reTorre, de ala r Po la plaça del Rei i el carBUS rer Major.usAquest espai acollirà la majoria de comerços que per ser-hi presents han pagat una quantitat Car de mínima de 350 euros per un espai re r 9Plaça metres quadrats i més quantitatDsiocto rM Lluísun aparador més gran. uri volen Millet En total s’espera que uns 300 TAXI comerços entre aquesta zona i les altres que hi haurà a la ciutat prenC. guin part en aquest Sant Cugat empreses Àn ge de la FundaActiu. Segons el director lG Entre marques, botigues, restaurants uim Fernánció Sant Cugat Actiu, Lluís i artesans participaran en la fira amb rà 50.000 dez, “esperem la visita ede estands i carpes de diferents mides persones, la majoria de fora de Sant Carrer Safareigs

La xifra

Car

Una tradició que evoluciona

C

ESTACIÓ FGC

C

da

Plaça de la Unió

Av in gu d a

Mostra El Sant Cugat Actiu torna amb més activitats malgrat la reducció pressupostària Novetats La Ruta de les Tapes, un dia dedicat a l’emprenedoria i la Fira de Brocanters són algunes de les noves propostes d’aquesta 12a edició pa es va traslladar al parc de l’Arboretum. Fa 4 anys, però, es va optar per no tancar l’oferta en un mateix espai i la ciutat sencera va esdevenir l’escenari d’aquesta iniciativa. Ara sembla que aquesta opció es consolida i malgrat la crisi es mantenen les ganes i el desplegament d’anteriors edicions.

gu

Me r cè HISENDA

Ca

ada dos anys des del 1990 els comerços de Sant Cugat surten al carrer tots alhora per mostrar els seus productes, serveis i ofertes. La iniciativa es va batejar llavors com a Sant Cugat Actiu i des de llavors l’objectiu és el mateix: mostrar el potencial de les botigues de la ciutat tot captant nous clients de Sant Cugat i, si pot ser, de més enllà. Durant les primeres edicions es va apostar per una gran carpa que reunia a dins tots els estands dels comerços locals participants. Al principi es va instal·lar a l’antic camp de futbol, ara convertit en el nou Ajuntament i gimnàs municipal, i anys més tard la car-

Avinguda Catal

in

Ca rr er

Sant Cugat exhibeix el seu comerç de portes enfora

Av

A Fons 161

C. J ose

Diari de Sant Cugat Divendres, 31 de maig del 2013

fin aM

CAP SANT CUGAT

are

Pa s s

a sc

Pla

Joan Ramon Armadàs

Artur Ribera

redaccio@diaridesantcugat.cat @jrarmadas

redaccio@diaridesantcugat.cat @arctur

eig

C.

ñas

na

na

Plaça del Coll

de os p

tM ed ir

C. Aym

dell C. S a b a

C. los Castillejos

C . E n d a va l l a d a

d os ra n a ric G C. E n

ra

Mo

ell

128.000 euros

d Pla

Av

ing

ud

bla

rtin

ig

Pl a

A

g vin

ud

el

V

g vin

ud

e tLes novetats iny

a

a

A total de la Mostra Sant És el pressupost Cugat Actiu, dels quals 40.000 els aporta directament l’Ajuntament

de

di Jor

Gr

350 euros

MERCAT TORREB LANCA

àc

És la quantitat que paguen els comerciants per tenir durant 3 dies una carpa de 9 metres quadrats

a

Plaça del Mil·lenari

ia

El Sant Cugat Actiu 2013 planteja propostes noves i canvis d’ubicació d’antigues iniciatives. Cal destacar l’èmfasi que es dóna a l’emprenedoria amb una jornada dedicada exclusivament el divendres 31 de maig a l’Hotel de Sant Cugat (veure notícia relacionada a la pàgina següent).

També mereix una menció especial la iniciativa Sant Cugat 10 que portarà 400 persones a la ciutat per passar una nit en un dels 5 hotels que hi ha pagant només 10 euros per persona. La idea és posar Sant Cugat al mapa del turisme català d’excursions d’un dia, fita que llocs com Sit-

de l

BIBLIOTECA MUNICIPAL

Vi nyet

Plaça Centre Cultural

CENTRE CULTURAL TEATRE - AUDITORI

ges, Montserrat o Vic tenen més consolidada.

Nova és també la primera Fira de Brocanters que se celebrarà a l’espai Mercantic. Més de 150 parades vendran objectes vintage com mobles, llibres, discs, curiositats, antiguitats i articles de segona mà.

Una de les propostes que canvia de lloc és la Mostra Gastronòmica. Després de l’èxit que va tenir la primera edició fa 2 anys s’ha decidit traslladar les parades a la plaça de Barcelona i sumar-hi l’enologia. Així, a banda de tastos del millors plats dels restaurants de la ciutat hi haurà un ampli desplegament de cellers que acompanyaran el menjar.

e B la n c a

Ma

Els emprenedors se citen a l’hotel i els cotxes envairan la rambla del Celler

Av in g u d a To rr

sa r

rr

Ma

Carrer Elies Rogent

Carrer Ferran Romeu

Cè

Ca

o er D

e sd

XIFRES

POLICIA LOCAL

Automoció i emprenedoria r

at

Sa n t

Ram

del

Jardins Ramon Barnils

rre

Plaça de la Vila

Ca

Sàb

rer

da El pressupost de la fira és del a128.000 l a aporta euros, dels quals 40.000 a tels i bsignifica R el consistori. La xifra una la b retallada de a85.000 euros respecte a m la bossa de Rl’any 2011, però malgrat això els organitzadors són del parer que aquesta serà la millor mostra que ha organitzat la ciutat.

bla

es

me

Davant l’antic ajuntament, la zona per tastar el millor menjar de la ciutat aig eM

ARXIU MUNICIPAL

I JUTJAT DE PAU Els diners

Ram

lm

Jau

Gastronomia i vins

sd Do r e rr Ca ens que organitza Cugat”. Aquest l’esdeveniment assegura Plaçaque la situaCan grans escació econòmica no permet Quitèria rafalls però que s’ha de fer més amb an an Mor“Això com es fa? CBuscant Cmenys. a la patrocinadorsRi a amb m b vies alternatives de col·laboració”, manté LluCORREUS, ís Fernández.

B la n c a

an Ba

l

ZONA ESPOR TIVA MUNIC IPAL

as

Car

illo

JUTJAT DE PAU

Carrer

Va El carrer de la creu es converteix en un monogràfic d’il·lustració gràfica

r

bla

rag

nt

Mo

tA

oni

To rr e

rS

r

de

lle

c

ic

Sa n

DE Plaça SÍNDIC GREUGES Barcelona

Montserrat

rre

rre e

rr Xe

Ram

ra

Carrer del Còmicllès

arm

Ce

ón

C.

tB

ntu

nyol a

A la plaça del Rei el protagonisme és per als productes fet a mà

AJUNTAMENT

ve ona

Carrer

M ac ià

Ca

Ca C rer

Bartr El lloc alot per comprar de manera diferent és a la plaça dels Quatre Cantons . Ra m

t

Plaça del Rei

Artesania

o

nces r Fr a

r s

an

ri

ol

Pl. Comerç Just Magí

Pl. Quatre Cantons a C a r re

S C.

a aM

iñ us

Car

re

an

OTG

POLICIA NACIONAL

R

S C.

e la er d Carr

Ja

Av in gu da C er da

u Carrer de la Cre

atl’Ab Joan t de Paga-li r o H del e s rdin Torr

ça Pla avià Oct

C a r re r MERCAT PERE SAN

ajor

C. S t

Tea t

t

M

g tia

Carrer

ça Pla usta g Au

aule

Comerç, empresa i MONESTIR serveis

MUSEU DE SANT CUGAT

Les empreses i comerços de la ciutat posaran els estands davant el Monestir

Els productes de la terra tenen el seu espai a la plaça de Sant Pere C. Hos pital

Plaça Sant Pere

lunya

Jardins del Monestir

CASA DE CULTURA

l

Mercat de Pagès

í

Pa ss e ig

i ta

C

ellv

c Fr a n c e s

erich

l’H

Plaça Pep Ventura

er arr

st Ca

162 A Fons Comerç

Diari de Sant Cugat Divendres, 31 de maig del 2013

Aparador Arriba la 12a Mostra Sant Cugat Actiu De tapes per la ciutat El Sant Cugat Actiu també servirà de punt de partida per una nova iniciativa gastronòmica anomenada La Ruta de les Tapes. L’activitat s’allargarà del 30 de maig al 9 de juny i està patrocinada per l’empresa cervesera Damm. El reclam és el fet que els 30 establiments participants oferiran una tapa i un quinto pel preu de 2,50 euros. A més, s’organitzarà un concurs a través de Facebook on es votarà la millor tapa de la ciutat. La butlleta per participar-hi es dipositarà a cada establiment i també es podrà votar a través d’aquesta xarxa social.

Més info Tots els detalls al web de la Mostra Sant Cugat Actiu

“Seran tapes de qualitat i elaborades. Algunes són especialitats de cada establiment i d’altres s’han fet especialment per a l’ocasió”, ha explicat Cristina Zabala, que gestiona La Ruta de les Tapes. Zabala ha indicat que la ruta s’emmiralla en la que se celebra a altres ciutats com Barcelona i Terrassa. Els participants que facin la ruta i que votin la millor tapa entraran en el sorteig d’un sopar en un restaurant amb Estrella Michelin.

Cada dos anys o cada any?

L’any 2011 tothom va coincidir que el Sant Cugat Actiu va ser un èxit.

Molta gent va sortir al carrer i la primera experiència amb la gastronomia local en format de petits tasts va agradar molt als santcugatencs i als organitzadors. L’eufòria del moment va provocar que tant Ajuntament

com Sant Cugat Comerç anunciessin la intenció de convocar cada any aquesta fira, però el temps (i la virulència de la crisi) han fet tornar les coses a lloc. De fet, els anys 2012 i 2013 el pressupost municipal s’ha reduït al voltant d’un 5% cada any, cosa que ha provocat que no només no es programés un Sant Cugat Actiu que no estava al guió, sinó que ha obligat a reduir un 30% els diners que s’hi destinen.

Amb la crisi encara a sobre serà difícil que la proposta prosperi, però la Fundació Sant Cugat Actiu no tanca la porta del tot. El seu director Lluís Fernández reflexiona sobre el que

Fa dos anys l’èxit va fer pensar que es podria fer de manera anual, però la crisi ha fet baixar els fums i la Mostra segueix sent bianual pot acabar passant. “El futur de la Mostra passa per ser pràcticament autofinançada, però també cal valorar si una mostra anual pot acabar saturant. És un debat que volem fer extensiu a tothom: empreses, comerços, Ajuntament... Si la resposta és afirmativa, faríem l’esforç de fer-la anual”.

Moment per lluir-se Amb tot, com el nom mostra indica, l’objectiu és lluir-se. La majoria de comerciants i empreses que hi participen asseguren que més que un cap de setmana per fer negoci és una oportunitat per donar-se a conèixer pels que no saben que existeixen o una eina més de promoció perquè ningú oblidi que hi són. Com diu el lema el Sant Cugat Actiu és un punt de trobada entre ciutadania i comerç. //

L’emprenedoria irromp a la Mostra

L’hotel Sant Cugat serà l’epicentre de la jornada #artur ribera Una de les principals novetats d’aquesta 12a edició del Sant Cugat Actiu és dedicar el primer dia a l’emprenedoria. Segons explica l’Ajuntament, el divendres 31 de maig s’ha dissenyat una jornada de debat i reflexió sobre l’emprenedoria “amb l’objectiu de donar protagonisme a aquest tipus d’iniciatives i contribuir a continuar posicionant Sant Cugat com a ciutat emprenedora”.

L’epicentre d’aquest nou apartat de la fira serà l’hotel Sant Cugat entre les 9.15 i les 14.00 hores i el plat fort serà una conferència del consultor Genís Roca, CEO de l’empresa local Roca Salvatella.

Una altra de les activitats destacades serà el que han anomenat elevators pitch: ecosistema emprenedor i que consisteix a posar en contacte els diferents actors que intervenen en el procés de creació empresarial, des de la persona que té la idea

fins als que l’han de finançar passant pels ens o administracions que poden acompanyar el procés. Més endavant s’analitzarà en una taula rodona sobre l’entorn de l’emprenedoria i el tinent d’alcalde d’Economia i Empresa, Carles Brugarolas, clourà l’acte oferint les conclusions de la jornada i la visió de l’Ajuntament en aquesta matèria.

Sí al cooperativisme El consistori ha aprofitat l’avinentesa per organitzar una sessió informativa el mateix dia 31 per explicar el projecte municipal d’emprenedoria social a través de la creació de cooperatives. La sessió, que anirà a càrrec de tècnics municipals i de la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya, tindrà lloc de 17.00 a 19.30 hores a la carpa d’empresa i ocupació situada a la plaça de la Vila. //

Les activitats més destacades de la Mostra Sant Cugat Actiu La plaça de Barcelona: 400 persones dormiran a Productes de la terra a la l’espai per menjar i beure la ciutat per 10 euros plaça de Sant Pere Tots els dies de la Mostra Davant el mercat vell i al carrer Major s’instal·la la zona dedicada als productes de proximitat de les zones properes a Barcelona. Alt Penedès, Garraf, Lluçanès, Osona, Moianès, Berguedà, Vallès Occidental i Vallès Oriental hi participaran sota el denominador comú de “Productes de la Terra & Barcelona és molt més”.

Tots els dies de la Mostra Restauradors de la ciutat i diversos cellers d’arreu de Catalunya ompliran la plaça de l’ajuntament vell de gastronomia i cultura del vi. Es podran comprar tiquets de 5 euros, amb els quals es podran fer els tasts als diferents 31 de maig i 1 de juny expositors. Els productes com a mínim Gràcies a aquesta iniciativa del costaran un tiquet i tres com a màxim. consistori i els hotelers locals, la ciutat s’assegura uns quants turistes per la fira.

A Fons 163

Diari de Sant Cugat Divendres, 31 de maig del 2013

DECLARACIONS

COMENTARI

L’opinió de botiguers i galeristes sobre la Mostra

Mayte Pérez Presidenta de Sant Cugat Comerç

Cristina Bley Cockiecake

“Creiem que és important participar-hi perquè s’ha d’estar present en les activitats del poble per donar-se a conèixer. Nosaltres portarem galetes, cupcakes i pastissos” Jordi Andreu Tecno Vallès

“Hi anirem per promocionar el nostre negoci perquè fa falta, però opino que l’organització podria millorar.

Sempre es desperten tard”

Lluís Saomell El rebost d’en Xaxo

“Ara mateix no sé ben bé què és el Sant Cugat Actiu. La veritat és que ningú ens ha avisat que es feia i no ens hem plantejat participar-hi en cap ocasió”

Chesco Casanovas Sant Cugat Esports

“El motiu per ser-hi és promocionar-se i que se sàpiga que hi som. A més, oferirem descomptes del 25% per comprar a les nostre botigues el dilluns 3 de juny” Roberta Ferreira D-Terra

“Sempre hem participat en la Nit de l’Art amb l’objectiu de mostrar què fem a la nostra galeria i taller i compartir-ho amb la ciutadania”

Dolors Lladós Paperia Arpali

“Vam participar altres anys però aquest cop no hi anirem.

Pel nostre tipus de producte, estar a l’exterior no ens va gaire bé i tampoc volem treballar el cap de setmana”

Olivia Pérez David Sierra Fisoterapeuta

“Oferirem una mostra dels nostres tractaments fisioterapèutics d’estètica i esport i també alguns productes de gamma esportiva” Ignasi Cabanas Sala Rusiñol

“Des de la galeria volem portar la cultura a Sant Cugat, i en una jornada com aquesta molta gent surt al carrer i pot descobrir-nos”

Josep Alonso Letto moble jove

“Vam estar a punt d’apuntarnos, però altres botiguers ens van advertir que cada cop la fira està més enfocada a les grans empreses i no pas al petit comerç”

“La ciutat es convertirà en un gran aparador”

A

quest any torna la Mostra Sant Cugat Actiu, una activitat en què el comerç, les empreses en general i la ciutat en particular, surten beneficiades. Durant tres dies , la ciutat gaudirà de moltes activitats i un gran nombre d’estands per visitar, tant de les empreses com dels comerços de la nostra ciutat. També podrem gaudir de moltes activitats com una fira gastronòmica, un concurs de tapes, una exposició i un ral·li de cotxes antics, el

“Podrem gaudir de moltes activitats com una fira gastronòmica, un concurs de tapes i un ral·li de cotxes antics” Carrer del Còmic i un escenari a la plaça d’Octavià on els expositors del sector del comerç podran mostrar la feina que fan als seus establiments. La ciutat es convertirà en un gran aparador per projectar cap a l’exterior l’atractiu comercial de Sant Cugat. Per al comerç de la ciutat és una excel·lent oportunitat, no només pels establiments que exposen a la fira, sinó per tot el teixit comercial, ja que les ubicacions de la Mostra en diferents espais i places provocarà la circulació de visitants per tot l’eix comercial. Animo tothom perquè passi un gran cap de setmana a Sant Cugat i que aprofiti que aquell diumenge que trobarà les botigues obertes exclusivament a la ciutat. // @MayteSantCugat

Taller per afrontar i gestionar els canvis

Fira de Brocanters a l’espai Mercantic

Es recupera el Ral·li de Cotxes Antics dels anys 20

1 de juny, de 10.30 h a 13.30 h Una mosta de l’èmfasi que aquesta edició ha posat en l’emprenedoria és el taller que porta per nom ‘T’atreveixes a somiar?’ que l’Ajuntament organitza a la casa de la vila. El Servei d’Ocupació Municipal explicarà a la carpa d’Empresa i Ocupació diferents trucs i maneres sobre com afrontar i gestionar millor els canvis a la vida.

2 de juny, de 9.00 h a 15.00 h L’espai Mercantic serà la seu de la Fira de Brocanters, on es podran trobar més de 150 parades amb mobles, llibres, discs, curiositats, antiguitats i articles de segona mà i moltes altres coses. També se celebrarà el primer Vintage Fest amb concerts en directe i un petit ral·li de cotxes antics patrocinat per la cervesa Moritz.

2 de juny, a les 11.00 El mític Ral·li de Sitges tindrà una petita rèplica a Sant Cugat amb aquesta primera iniciativa, on es podran veure a Sant Cugat cotxes construïts abans del 1926. D’aquesta manera es recupera l’antic Ral·li Sant Cugat-Tibidabo amb un recorregut que començarà al parc de Ramon Barnils i tornarà a Sant Cugat després d’arribar al Tibidabo.

164 A Fons Comerç

Diari de Sant Cugat Divendres, 31 de maig del 2013

Aparador Arriba la 12a Mostra Sant Cugat Actiu

La Nit de l’Art s’integra a la Mostra l’1 de juny amb personalitat pròpia Malgrat la decisió d’unirla amb el comerç, sembla que els galeristes estan satisfets i esperen gran afluència de públic Aquest any, la Nit de l’Art santcugatenca se celebra coincidint amb el Sant Cugat Actiu. Després d’un debat obert entre galeristes i comerciants, finalment la Taula d’Arts Plàstiques i Visuals del Consell de Cultura va acordar amb els organitzadors del Sant Cugat Actiu aprofitar el cap de setmana per celebrar alhora aquests dos esdeveniments.

El gruix de les activitats de la Nit de l’Art es concentra el dissabte 1 de juny a la nit, i hi ha activitats programades durant tot el cap de setmana. Malgrat això, el principal reclam és que tant galeries com museus estaran oberts fins a les 12 de la nit.

D’estrena Entre d’altres activitats, s’inauguraran diferents exposicions coincidint amb la Nit de l’Art, com “4momentsdart” a Esfera d’Art, o “Salvador Espriu/Sergi Barnils. Ocnos i el parat esglai”, al Monestir. No hi faltaran les visites guiades, com a Canals-Galeria d’Art amb Esteve Polls per conèixer la seva obra, o la visita guiada “Cadira viva instal·

Una de les actuacions musicals al carrer durant l’última edició de la Nit de l’Art #DAVID FERNANDEZ lació artística”, al Claustre, organitzada per Firart. Altres exposicions destacades són la de Pilarín Bayés a la Sala Rusiñol o “La natura que ens envolta”, d’Albert Bach al Casal de Joves TorreBlanca. També hi haurà música al carrer per alegrar també el sentit de l’oïda als jardins del Monestir, la plaça de l’Om, el carrer de Santiago Rusiñol i la plaça de Magí Bartralot, entre d’altres espais de la ciutat.

Els organitzadors esperen que el reclam del Sant Cugat Actiu també porti més gent a visitar les galeries locals.

XIFRES

24 participants Són els que tindrà la Nit de l’Art a Sant Cugat entre galeries i museus

Les activitats més destacades de la nit de l’art L’Escola d’Art i Disseny Creació d’un tapís exposa els seus projectes col·lectiu a Pou d’Art

El carrer de la Creu esdevé el Carrer del Còmic

1 de juny, a les 19.00 h Aprofitant el ressò que tindrà la Nit de l’Art i el Sant Cugat Actiu, l’Escola d’Art i de Disseny de Sant Cugat exposarà al Casal de Joves TorreBlanca els projectes finals del cicle superior de Gràfica Publicitària, Il·ustració i Animació. Una molt bona oportunitat per descobrir el talent dels futurs professionals d’aquestes disciplines.

Tots els dies de la Mostra Amb l’objectiu de fomentar la cultura gràfica i el món del còmic, el carrer de la Creu concentrarà un monogràfic sobre aquesta expressió artística.

Els professionals relacionats amb la cultura gràfica i el còmic exposaran les seves obres i participaran en activitats relacionades amb aquesta disciplina artística.

1 de juny, de 18.00 h a 20.00 h Per celebrar els 15 anys d’aquesta galeria es farà una obra conjunta oberta a la participació de tothom

Tots hi seran Organitzada per l’Ajuntament de Sant Cugat, se sumen a la celebració l’Espai Lluís Ribas, Pou d’Art, Dterra, La Galeria, la Sala Rusiñol, Canals-Galeria d’Art, ADA (Associació Dones de l’Art), Blowawish, Ferran Martí, Adolf Taller d’Art, Eugènia, dibuixos i pintures, Esfera d’Art, ArtAlabast, El Taller de Sant Cugat, La Cultural, Metaphora Vitralls, Firart, l’Escola d’Art i Disseny de Sant Cugat, Entretallers, Taller Triangle, la Casa de Cultura i els Museus de Sant Cugat. //

A Fons 165

Diari de Sant Cugat Divendres, 31 de maig del 2013

Postals històriques d’una iniciativa comercial

El muntatge a l’antic camp de futbol

Les primeres edicions del Sant Cugat Actiu es van celebrar al bell mig de la ciutat en una carpa gegant que estava instal·lada al camp de futbol municipal, on ara hi ha l’ajuntament nou i el gimnàs #J. A. MULA/ARXIU DIARI DE SANT CUGAT

Una bona manera d’inflar la Mostra

Antigament, durant les primeres edicions, un dels principals reclams de la mostra era un globus aerostàtic que es podia veure des de tots els racons de la ciutat #MANÉ ESPIONOSA/ARXIU TOT SANT CUGAT

Una tradició comercial

El TOT Sant Cugat i el Diari de Sant Cugat han participat sempre en aquesta iniciativa dels comerços #ARXIU

L’aparador més important de la ciutat

La gran majoria de comerços i botigues de Sant Cugat saben que són dies per donar-se a conèixer #ARXIU

La Tubi i l’alcalde Joan Aymerich

Les carnisseries Tubau van dur la “Tubi” a la fira de 1999, una vaca gegant que a la vegada era un tobogan. Els nens i l’alcalde s’ho van passar d’allò més bé amb aquesta atracció. #ARXIU TOT SANT CUGAT

Una ciutat bolcada en aquesta iniciativa

Des de la primera edició, comerç i ciutadans han sortit al carrer per celebrar la Mostra Sant Cugat Actiu. La diversitat empresarial i comercial sempre han estat els protagonistes #MANÉ ESPINOSA/ARXIU TOT SANT CUGAT

168 A Fons Passat i present

Diari de Sant Cugat Divendres, 7 de juny del 2013

Tradicions, estat de la qüestió Festes que se’n van... i d’altres que es recuperen Això és un peu de fotografia el qual es descriu el contingut . Barcelona Corpus a la plaça de #Crèdit FOTO Parada de la processó davant d’un altar, amb nombrosa presència dels seminaristes i dels capellans del Centre Borja.

Anys 50 # CABANAS/FONS Família BRUIX OLIvé. Fotografies extretes del llibre “L’abans”

La supervivència de les tradicions

Diari de Sant Cugat Divendres, 7 de juny del 2013

A Fons 169 Daniel Romaní redaccio@diaridesantcugat.cat

Religió Les festes de caire religiós han quedat recloses en l’àmbit de l’Església Passat rural També han perdut pes les festes tradicionals vinculades al món rural Propostes que es recuperen El Ball de Gitanes i el ‘Paga-li, Joan’ són els dos principals exemples de tradicions que s’han recuperat

170 A Fons Passat i present

Diari de Sant Cugat Divendres, 7 de juny del 2013

Tradicions, estat de la qüestió Festes que se’n van... i d’altres que es recuperen

Q

uan va deixar de passar la processó de Corpus pel carrer Major, durant uns quants anys, cada any aquest carrer es continuava encatifant de flors. Era una tradició tan arrelada! Però va anar minvant... Avui la festa del Corpus la celebra l’Església de portes endins, amb alguna excepció, com per exemple, l’ou com balla –una closca d’ou que s’aguanta enlaire impulsada pel raig d’aigua d’un brollador–, que s’ha pogut veure fa uns dies a la llotgeta del Monestir.

Els orígens de la festa del Corpus es remunten a l’any 1264, quan el Papa Urbà IV va establir oficialment la festa del Corpus Christi. De seguida aquesta festa i la seva processó van adquirir una gran popularitat a Catalunya.

Amb el pas del temps s’hi van anar afegint elements diferencials. Ja a la segona meitat del segle xv, a la Catedral de Barcelona, va aparèixer el costum de l’ou com balla. Molt aviat la processó a les grans poblacions, com Barcelona, es convertí en una manifestació de tots els estaments ciutadans, que comptava amb la participació de la major part d’associacions i de les autoritats.

1

El Corpus a Sant Cugat “A Sant Cugat del Vallès la festa del Corpus era una de les celebracions més solemnes de l’any. L’element religiós es barrejava amb el folklòric i la participació activa de tot el poble en la confecció de catifes li donava un caire popular, lúdic i de germanor que sap greu que s’hagi perdut”, diu Rogeli Pedró, a Tradicions santcugatenques. “Per anar a la processó tothom es mudava d’allò més. Els homes portaven un ciri encès durant tot el trajecte. Al davant de tot, obria la comitiva una creu portada per un escolanet; altres duien un gonfanó cadascú. Els diferents col·legis del poble s’agrupaven per anar a la processó i els seguien els infants que aquell any havien fet la primera comunió”, explica Rogeli Pedró, i afegeix que “els nostres avis encara recorden que s’havien llogat parelles de gegants i capgrossos per animar més la festa”.

“Per Corpus, els nens i nenes que havien fet la primer comunió aquell any, vestits de blanc i amb flors a les mans, donaven un senyal de puresa que semblava compensar els pensaments més retorçats que s’abrigaven i s’abriguen sovint en els cors d’alguns adults”, explica Lluís Victori, vicari de la parròquia del Monestir. I afegeix: “Una

4

Temps enrere, a Sant Cugat, la processó de Corpus era una celebració molt solemne. Es llogaven gegants i capgrossos per animar la festa.

Actualment la processó de Corpus fa la volta al recinte del Monestir; a l’altar que hi ha a la part dels absis es dóna la benedicció a tot el poble. mostra d’aquest encegament, que a vegades s’amaga dins l’esperit humà, el tenim en la bomba que va llançar un desgraciat, des d’un terrat, contra la processó del Corpus de Barcelona, en un carrer molt estret, prop de la Catedral del Mar, el 7 de juny del 1896. Va causar 12 morts entre les per-

sones que seguien plàcidament el pas de la processó”.

A Sant Cugat, la processó de Corpus reunia una generació. En els moments de màxima esplendor, el recorregut de la processó, amb petites variants d’alguns anys, era el següent: sortia de la Parròquia, travessava la plaça d’Octavià i pel carrer Major arribava a la plaça del mercat –ara anomenada plaça de Sant Pere–; allà hi havia un altar i es feia la benedicció del casc antic. Després la processó seguia per l’Endavallada, els Quatre Cantons, el carrer de Santa Maria, carrer de Xerric i plaça de Barcelona. Allà hi havia un altre altar, des d’on es beneïa tot el poble, simbolitzat en l’edifici de l’ajuntament. La processó seguia pel carrer de Sant Antoni, carrer de Valldoreix, plaça del Doctor Galtés, carrer d’Anselm Clavé, carretera de Rubí, els Quatre Cantons, carrer de Santiago Rusiñol i, per la plaça d’Oc-

tavià, tornava al Monestir. Estaven engalanats amb catifes florals els carrers Major, d’Endavallada, de Santa Maria, de Xerric, de Sant Antoni i de Valldoreix. Destacava també la gran catifa que cobria tot el centre de la plaça de Barcelona. El carrer de Santiago Rusiñol no estava encatifat, però quan passava la custòdia, els veïns tiraven ginesta i feia molt bonic. A la processó hi havia dos cors: el parroquial, dirigit pel Mestre Xavier Azqueta, i el del Centre Borja.

Cap a mitjan anys 70, per tal de no tallar el trànsit de la carretera de Rubí, el recorregut es va reduir dràsticament: plaça d’Octavià, carrer Major, plaça de Sant Pere, carrer de Sabadell, plaça de Pep Ventura, Plana de l’Hospital, plaça d’Octavià i Monestir.

“Tinc un record força trist d’aquesta època: més que la reducció del traçat, el problema més greu era la desvinculació creixent entre la processó i la

A Fons 171

Diari de Sant Cugat Divendres, 7 de juny del 2013

1. Sant Cristòfol, patró dels conductors Mn. Juli beneint un Seat 600 amb un cotxet de nens al damunt, anys seixanta #FONS J. BORDAS 2 . Ball de Gitanes Més de 200 santcugatencs van ballar la tradicional dansa al Carnaval 2013 #AMANDA BERNAL

3. Corpus Processó religiosa del cap de setmana passat a l’exterior del Monestir #GASPAR SANJOSé 4. Sant Isidre, patró de la pagesia Sortint amb la bandera de Sant Isidre del Celler Cooperatiu, anys seixanta #FONS FAmília BUSCAllÀ CATALÀ

5. Festa d’homenatge a la vellesa Seguici dels avis acompanyats de les seves padrines, iniciativa de la Caixa de Pensions, anys cinquanta #Cabanas 6. Jocs Florals Acte que es feia al Claustre. La Reina de la Festa, Eulàlia Valls, i la Cort d’Amor, any 1907 #F. BALLELL - FONS R. Gómez

2

3

5

6

vida del poble. Quan sorties a la plaça d’Octavià et trobaves amb una majoria de persones assegudes als bars que es miraven indiferents com anaven desfilant els fidels i àdhuc la custòdia. Havia desaparegut la comunió entre la festa i la realitat ciutadana; en opinió de bastants santcugatencs, la processó del Corpus era una pintoresca manifestació d’un grup de catòlics que havien perdut la noció del temps en què vivien. Semblava que uns quants nostàlgics volien recordar un passat que ja no tornaria”, diu Lluís Victori.

A poc a poc la processó va anar perdent adeptes. Va passar-se a fer al Claustre i finalment es va reduir a un acte d’adoració eucarística a l’interior del temple. Quan l’any 1989 va arribar com a rector el mossèn Pere Vivó, va enriquir aquest aspecte d’adoració de Jesús Sagramentat, sense sortir del temple. L’any 1997 va arribar

de rector mossèn Blai Blanquer i va voler provar de fer una miniprocessó que, passant pel carrer Major, anava del Monestir a la plaça de Sant Pere; allà es feia una pregària per la pau, es donava la benedicció i la processó tornava al Monestir. L’assistència va ser poc nombrosa. Es va fer un parell o tres d’anys. Aleshores, mossèn Blai va plantejar una nova modalitat, que és l’actual, la que es va fer diumenge passat, 2 de juny. La processó fa la volta al recinte del Monestir; a la part dels absis hi ha un altar des d’on es dóna la benedicció a tot el poble.

Minven les tradicions de caire religiós i del món rural La festa de Corpus no és l’única festa tradicional que ha perdut pes a Sant Cugat. En general, les tradicions de caràcter religiós –com la processó de Divendres Sant, que es continua fent– han anat perdent adeptes. També han

perdut força, o han desaparegut per complet, bona part de les quals tenen a veure amb el Sant Cugat rural. Hi ha algunes excepcions, però, com Els Tres Tombs (encara que avui dia té sobretot un caràcter folklòric, ja que la major part de bèsties que passegen pel poble la diada d’Els Tres Tombs no són per a les feines del camp, sinó per al lleure). Altres festes locals que no han arribat fins als nostres dies són, per exemple, els Jocs Florals (o com a mínim no com es vivien abans), l’Homenatge a la Vellesa, Sant Isidre (Vitivinícola de Sant Cugat) o Sant Cristòfol (la benedicció dels vehicles).

També s’han perdut elements de cultura popular que van tenir una vida força efímera –com, per exemple, les actuacions de falconers–, tot i que ara els Castellers de Sant Cugat es poden considerar hereus d’aquella tradició.

I si no vigilem, la castanyada quedarà engolida per la força del Halloween.//

172 A Fons Passat i present

Diari de Sant Cugat Divendres, 7 de juny del 2013

Tradicions, estat de la qüestió Festes que se’n van... i d’altres que es recuperen COMENTARI

ENTREVISTA Lluís Victori, vicari de la parròquia del Monestir

Domènec Miquel Historiador

“Als cristians ens falta sovint convenciment i valentia”

Tradicions adaptades

Q

uan una ciutat ha crescut com la nostra, a base de successives i continuades onades de nouvinguts, sovint se cerca l’identitat col·lectiva en les tradicions de la població primigènia.

Succeeix, però, que moltes d’aquelles tradicions tenien a veure amb unes determinades maneres de vida que avui han desaparegut. Això fa que algunes, quan s’han buidat del contingut que les suportava, hagin acabat desapareixen, mentre que altres han evolucionat per adaptar-se a les noves demandes dels temps actuals. El Paga-li, Joan, per exemple, que només ballaven quatre parelles, les dels administradors sortints i entrants de la festa de Sant Pere, ha perdut el seu elitisme i esdevingut un espectacle popular que ara ballen més de quaranta parelles. Ballar-lo, ni que sigui una sola vegada, ha esdevingut una prova fefaent de santcugatisme,

amb nosaltres; Ell que és la reconciliació, l’amor i la misericòrdia; Ell ens segueix i ens va a buscar quan passem per camins tortuosos i perdem la direcció.

Temps enrere la processó de Corpus, a Sant Cugat, era una activitat que aglutinava una multitud, oi?

Sí. Jo vaig participar-hi per primera vegada l’any 1959; aleshores era molt concorreguda.

Quan va començar a minvar?

A finals del anys 60 del segle passat.

Amb la popularització del 600 molta gent esperava les festes per marxar del poble i anar d’excursió; i es van començar a escurçar els recorreguts de la processó per no interrompre el trànsit en els punts de tràfic més dens.

El declivi de la processó de Corpus també cal atribuir-lo a la creixent secularització de la societat, oi?

Sí, hi ha qui pretenia i pretén tancar dins la sagristia qualsevol signe religiós.

Segons els qui defensen aquesta concepció, la societat i el carrer són laics i no els és lícit als creients d’expressar públicament la seva fe. Però per aquelles contradiccions de la vida, altres col· lectius, fortament ideologitzats, tenen tot el dret de sortir al carrer.

Ha estat un encert fer el Sant Cugat Actiu als espais on es feien les fires agrícoles, però un desencert fer coincidir aquesta activitat amb Corpus si bé els dansaires han estat exonerats de la dura tasca d’organitzar la Festa Major. Aquesta feina avui està en mans de professionals i com que ja cobren, no els cal el privilegi de la dansa, reconeixement públic que abans atorgava la resta de la població.

Mantenim la forma, però hem perdut el fons. Fins i tot s’ha acabat esvaint aquell intent de crítica social amb pubilla rica i pretendent pobre, introduïda en la seva lletra a final del segle xix.

Després de molts anys de desaparició de les fires agrícoles, Sant Cugat Actiu recull aquella antiga necessitat i és un encert fer-ho en els mateixos espais on tradicionalment es feien aquelles.

Encara que els veïns del centre històric sempre ens toqui el rebre i haguem de suportar les incomoditats de totes les celebracions. Ha estat un desencert, però, fer-ho coincidir amb el Corpus, quan el dia de sempre era l’Ascensió.// domenecmiquel@telefonica.net

@perfildetwiter

Tornar a sortir al carrer “L’Església no hauria de renunciar a qualsevol manifestació exterior de la fe”, diu Lluís Victori, que va participar durant força anys en la processó de Corpus, i va ser-ne testimoni del declivi #a.ribera Des de quan se celebra la festa de Corpus?

La diada dedicada a homenatjar Jesús present a l’Eucaristia es va celebrar per primer cop l’any 1246 a Lieja (Bèlgica).

Va ser promoguda, segons la tradició, per una monja, Sor Juliana de Cornillon.

L’any 1263 a Bolsena (Itàlia), mentre un sacerdot celebrava la missa, l’Hòstia va suar sang. Aquest fet va donar un gran impuls a la idea d’instituir una festa dedicada a la presència real de Jesús a l’Eucaristia. Finalment, l’any 1264, el Papa Urbà IV va establir oficialment la festa del Corpus Christi, del Cos i la Sang de Crist. Però no va ser fins l’any 1447 que en aquesta festa va sortir una pro-

cessó eucarística pels carrers de Roma; a poc a poc aquest costum es va anar estenent a altres ciutats.

La processó ha estat durant molts anys un dels elements centrals de la festa de Corpus, oi?

Sí. Segurament té el seu origen en les processons del camp. En aquestes l’home recorre la terra, on desenvolupa la seva existència i la santifica perquè introdueix al seu món quelcom sagrat.

La processó del Corpus ens fa descobrir que som pelegrins sobre la terra, i ens parla també de la presència permanent de la reconciliació en els camins de la nostra vida. Ens diu que Ell, el Senyor, ve

La processó de Corpus s’ha anat reduint; ara fa la volta al recinte del Monestir.

Sí. Però seria un error que no sortís de la sagristia. Crec que és important que l’Església, amb el pas del temps, es vagi adaptant a la realitat social del nostre poble. Però no hauria de renunciar a qualsevol manifestació exterior de la fe que professen molts dels nostres ciutadans, com ho feren els nostres avantpassats durant segles. Crec que de vegades, en nom de la prudència i del respecte pels altres, als cristians ens falta convenciment i valentia. Deixi’m afegir unes paraules del Papa Francesc....

Digui...

Diu el nou Papa: “Quan l’Església perd la valentia apostòlica es converteix en una Església parada, sense fecunditat perquè ha perdut la valentia de sortir a l’exterior on hi ha tantes persones víctimes de la idolatria, de la mundanitat i d’un esperit dèbil. I si es tracta de la prudència per por d’equivocar-se, cal tenir present que els qui no caminen per tal de no equivocar-se, cometen un error més greu”. //

A Fons 173

Diari de Sant Cugat Divendres, 7 de juny del 2013

Tradicions que s’han recuperat… i propostes noves que han arrelat El Ball de Gitanes i el ‘Paga-li, Joan’ són dues danses tradicionals que s’han recuperat; ara viuen un moment dolç.

“Poc després que acabés la guerra civil, en Manel Farrés (1905-1978) va arreplegar-nos a una colla de joves per ensenyar-nos el ball de bastons, els falcons, el Ball de Gitanes…”, recorda Jordi Franquesa. “Assajàvem al local del Frente de Juventudes que hi havia a la plaça de Pere San, l’actual plaça de Sant Pere, però nosaltres de política, res de res... Ell sempre cantava la melodia mentre assajàvem «na, nana, na...», feia, era la música d’acompanyament! Quan fèiem alguna actuació, aleshores venia una cobla”, diu Jordi Franquesa. “Quan va morir Manel Farrés, el Ball de Gitanes va deixar-se de ballar”, explica Franquesa.

Fa poc més d’una dècada, però, el Ball de Gitanes s’ha recuperat a Sant Cugat. Quan l’any 2000 Profeslo (Promotora de Festes Locals), assumeix l’organització del Carnaval de Sant Cugat, dissenya un nou model de festa i incorpora aquest ball. Quim Pla, membre de Profeslo, explica: “El Ball de Gitanes ha ressorgit per, esperem, quedar-se durant molts anys; es troba en un moment dolç; compta amb molta

Ball del ‘Paga-li, Joan’ actualment #ARTUR RIBERA

A Sant Cugat també hi ha “noves tradicions”, com ara les actuacions dels Castellers de Sant Cugat i l’espectacle “Pedra i sang” participació de joves i de grans. La resta de la festa de Carnaval (concurs de comparses, cercatasques, ball de nit......) respon més a un model de festa estès i esperat que no pas a alguna tradició local; amb tot, s’ha aconseguit crear una festa única i autòctona, amb “criteris carnavalescs”, una festa allunyada del

mimetisme brasiler que té el Carnaval en molts altres pobles i ciutats”

El ‘Paga-li, Joan’ D’un temps ençà, per la Festa Major, el dia de Sant Pere (29 de juny), el Paga-li, Joan, una de les danses més populars de Sant Cugat, del segle xviii, és ballat per una munió de dansaires. Aquesta dansa és interpretada també sovint per l’Orquestra Simfònica Sant Cugat (aquesta formació musical que dirigeix Josep Ferré l’ha interpretat sobretot al Concert de Sant Jordi, en el qual cada any inclou un bon nombre de

peces catalanes). Però si poguéssim traslladar-nos unes quantes dècades enrere veuríem que el Paga-li, Joan tenia molt pocs adeptes. Uns quants van aconseguir salvar-lo quan agonitzava: en ple franquisme, Eugeni Canas (1918-1988) va completar la lletra del Paga-li, Joan amb noves estrofes per tal que el músic Xavier Azqueta (1921-1985) en pogués fer l’harmonització i arranjaments per a l’Orfeó Sant Cugat. Tant Eugeni Canas com Francesc Vila i Trabal, en Bal, van treballar de valent per recuperar el Paga-li, Joan. Tots dos animaven petits i grans a ballar la dansa, i recaptaven diners per al manteniment de la festa, tot venent vanos i rams. “L’any 1956, l’Eugeni no va aconseguir trobar sis parelles per ballar el Paga-li, Joan. Va tenir un gran disgust. L’any següent sí que es va ballar i no s’ha interromput fins avui”, explica Rogeli Pedró al llibre Tradicions santcugatenques.

Cal destacar finalment l’existència de “noves tradicions”, elements de la cultura tradicional que han arrelat amb força, com ara les actuacions dels Castellers de Sant Cugat, o bé Pedra i sang, l’espectacle que recrea a la Sala Capitular del Monestir l’assassinat de l’Abat Biure en mans de Berenguer de Saltells la nit de Nadal de l’any 1350. Un Nadal a Sant Cugat sense Pedra i sang seria... un Nadal menys autèntic, un Nadal més escarransit.//

PROTAGONISTES LES FESTES TRADICIONALS HAN PERDUT PES A SANT CUGAT? Xavier Baulies Director de Camerata Les ciutats i les seves societats civils seran les grans protagonistes del futur de l’economia que es basarà en el coneixement. Les tradicions són un indicador de la qualitat d’una ciutat i del grau de vinculació i originalitat de la seva societat civil.

Perquè Sant Cugat sigui un espai de creativitat, referència i oportunitat, ha de saber crear valor continuat a partir dels seus espais històrics i de les seves tradicions.

Tate Cabré Periodista Sí que han perdut pes, com a tot arreu, perquè el contingut religiós ha desaparegut, i només queda la part folklòrica. La vida al segle xxi es mou per altres paràmetres, el calendari tradicional ja no existeix, i malgrat que la gent descendent de Sant Cugat estima apassionadament la tradició, la majoria de nouvinguts encara no l’han descobert.

Eduard Jener Crític d’arts escèniques Les festes tradicionals no ha perdut pes a Sant Cugat. Al contrari: el cas més significatiu és el Paga-li, Joan, que s’ha convertit en un esdeveniment multitudinari. Ara hi ha activitats que no existien fa quinze, vint o vint-i-cinc anys: castellers, ball de gitanes, bastoners… Cada cop hi ha més gent jove –i nens– que hi participen, la qual cosa vol dir que el futur de les festes tradicionals està assegurat.

Quim Pla Membre de Profeslo Si entenem per festes tradicionals les que han perdurat molt en el temps, en tenim ben poques, però amb molt bona salut, com ara el Paga-li, Joan, els bastoners i el recuperat Ball de Gitanes. Tenim també amb un pes important les noves tradicions creades els anys vuitanta, que no ens eren pròpies però hem adaptat i fet nostres. Cal saber preservar i promoure les que tenim pels valors que aporten a la societat.

176 A Fons Música

Diari de Sant Cugat Divendres, 14 de juny del 2013

La música local Els grups de pop rock de la ciutat

Marc Berruezo Membre de Brindis

Arnau Serrallonga Membre de Brindis

Blanca Pi Percussionista

1... 2...1, 2, 3 i... A la música a Sant Cugat La ciutat és una pedrera d’artistes, també del món de la música, que es renoven constantment per fer allò que més els agrada. Vora 300 grups són els que tenim a Sant Cugat, una xifra que en garanteix el seu futur

Sant Cugat es calcula que hi ha al voltant de 300 grups de música.

Per diferents factors, la ciutat és una pedrera de músics. Entre aquests punts, perquè el jovent és molt actiu i Sant Cugat és una ciutat jove, i formada. Ja no sols perquè “els pares del jovent d’avui en dia tenen un nivell acadèmic alt, sinó que els joves també; i més formació implica més sensibilitat per la música”, destaca Raül Grangé, regidor de Joventut de la ciutat. Sant Cugat acull el Conservatori de Música, l’Escola Municipals de Música Victòria dels Àngels, i vuit escoles musicals (sense comptar les classes particulars). Unes escoles que porten molts anys i que han creat una tradició a la ciutat. Una oferta que respon a la creixent demanda de formació

A Fons 177

Diari de Sant Cugat Divendres, 14 de juny del 2013

Albert Bach Membre de Bucaracà

Això és un peu de fotografia el qual es descriu el contingut . #Crèdit FOTO Els Beatles als Quatre Cantons...

Membres de diversos grups locals han acceptat la invitació del Diari de Sant Cugat per reproduir la portada del disc Abbey Road, el darrer disc dels Beatles # A. ribera Joan Villarroya Membre de Bremen

Cinta Caballé

Artur Ribera

redaccio@diaridesantcugat.cat @CintaCC

redaccio@diaridesantcugat.cat @arctur

Somnis ha vist com el seu darrer disc es col·locava entre els cinc més venuts a l’Estat espanyol... i així, un llarg etcètera de triomfs.

El perquè “Ens va portar a formar un grup les ganes de fer un tipus de música que feia temps que no veiem prou pels escenaris i, sobretot, les ganes de passar-ho bé”, apunten els Don Johnson. I és que una de les claus de fer música és passar-s’ho bé. “L’única finalitat és fer la música que ens agrada fer”, destaquen els Perwerther’s Original, i “teníem ganes que la gent sentís la música que ens agrada interpretada per nosaltres”, apunten els Brindis. “En general, som amics que compartim afinitats musicals”, destaquen els Bremen.

I els més veterans, com els Cugat Grup o Els Escarabats, manifesten la mateixa vocació. Els primers, perquè “teníem ganes de seguir fent una activitat (la música) que, tot i haver-la deixat i retrobat en diferents èpoques de la nostra vida, sempre l’hem portat a dins”; els segons, “perquè sempre vam somiar el retorn dels quatre de Liverpool, i ara, amb aquest projecte, d’alguna manera els hem fet tornar”.

Encara hi ha grups que també mantenen l’essència dels 70 i 80 com Els Incombustibles o els Vinílics.

Suport institucional

en aquest camp. A més, cal sumarhi el valor afegit que suposa comptar amb el Casal de Joves de TorreBlanca, on hi ha tallers de música, els bucs d’assaig municipals i un escenari per als grups locals. Amb tot, no s’ha de descartar el factor “garatge” que possibilita el model de ciutat. A falta d’espais on assajar, molts són els joves que habiliten el garatge de casa els pares com a lloc on desenvolupar les seves habilitats musicals. Assajar al garatge és una tradició gairebé tan antiga com la música moderna.

Però cal tenir present que moltes d’aquestes formacions “de garatge” acaben fent el salt i travessant fronteres. El nivell de la música santcugatenca és envejable. Diferents grups santcugatencs, o amb membres santcugatencs, han estat fina-

LA FRASE

“Les noves iniciatives han sorgit d’analitzar les demandes que fan molts joves” Raül Grangé Regidor de Joventut listes o guanyadors del Sona 9, entre els quals Shitting Milks, Bremen, Espart, Llúmia, Mixumeig o Xazzar; la David Mengual Free Spirits Big Band fou reconeguda als premis Enderrok del 2011; La Porta dels

Hi són les ganes, la vocació, la motivació i la dedicació per part dels músics. Però el que es qüestiona des de diferents aspectes és el suport que les institucions donen a les formacions musicals de la ciutat. A Sant Cugat hi ha dos bucs d’assaig públics (i 300 grups musicals); la sala de concerts pública és una de les reivindicacions històriques dels grups de la ciutat per tenir un lloc on formar-se i actuar davant del públic.

Un desencaix al qual s’intenta donar solució però que, de moment, entristeix els grups locals. “Sant Cugat té una manca històrica d’espais per assajar i la gent acaba anant a buscar a fora o bé habilitar-se un garatge a casa dels pares o d’algú altre”, destaquen els Bremen. Per a les Blue Velvet, “sovint els reglaments municipals vigents a Sant Cugat dificulten i gairebé impedeixen la programació privada habitual. Molts locals voldrien programar i només es troben traves per fer-ho”. “Una ciutat que té escenaris buits és una ciutat que no gestiona bé la seva progra-

mació escènica”, sentencien. Un punt de vista que comparteixen amb els Perwerther’s Original, que assenyalen que “no hi ha llocs on iniciar-se (escola), no hi ha llocs on assajar (bucs suficients) i no hi ha llocs on exposar-se (sala)... a més, si vols disposar d’espai públic per fer concerts, tot són traves”.

Per a La Porta dels Somnis “Sant Cugat pot presumir de moltes coses, però no d’afavorir els grups de música locals”. Com assenyalen, “en cultura hi ha sempre aquella cerca a fora de la ciutat que passa per davant de les propostes locals, encara que les pròpies tinguin més qualitat”.

Amb tot, no li resten mèrit a la iniciativa del Mou-te, que qualifiquen “d’encert”. Però el tema dels espais d’assaig també el valoren de manera negativa. El grup afirma que “aquest és un dels principals problemes de la ciutat. No s’acaba d’entendre com amb tots els espais públics que tenim, encara no tinguem solucionat el tema dels locals d’assaig. Falta també una sala mitjana a l’estil del Casal de Mira-sol al centre (que ho podria ser La Unió si es condicionés adequadament...). I, molt important: falta que les propostes locals tinguin espai al Teatre-Auditori!”.

Propostes municipals Amb tot, des de l’Ajuntament arriben noves propostes. El 21 de juny, la ciutat celebrarà el Dia de la Música, amb actuacions de diferents grups locals als diferents espais de la ciutat.

El 22 de juny, s’ha programat un concert de punk rock al Casal de Mira-sol organitzat per la Comissió de Joves Música del Casal de TorreBlanca. I ja al juliol, el dia 19, concert a la plaça de Barcelona, amb grups locals: Blue Velvet, Oriol Cors i La Porta dels Somnis. Un concert que servirà també per presentar la proposta musical per a la tardor el 2013. Entre d’altres coses, s’està treballant, com apunta Grangé, “a fer un circuit de locals, per concerts de grups locals, que és una mica el mateix que s’ha fet amb Hoboken, on puguin els grups de casa fer un circuit estable per tocar al Mercantic o al Cafè Belgrado”.

Sigui com sigui, Sant Cugat és una ciutat d’artistes, tant en música com en d’altres arts. Entre tots, s’ha de fomentar aquest aspecte, perquè la música, a més ser cultura, és una eina de socialització que no li pot mancar a una societat avançada.//

178 A Fons Música

Diari de Sant Cugat Divendres, 14 de juny del 2013

La música local Els grups de pop rock de la ciutat

Els Escarabats: els The Beatles locals

Els germans Saltor i la Virgínia #cedida

L’èxit de La Porta dels Somnis

Els Escarabats #JOAN ALBA “No som imitadors dels Beatles, els interpretem, de la manera més fidel, però som nosaltres”, apunten Els Escarabats. I els interpreten de la manera que ho faria qualsevol clàssic, amb fidelitat al compositor, vivint la música de dins a fora. Van néixer a la tardor del 2008, després d’estar parlant durant el casament d’un amic. Tres dels seus membres provenen del món de l’òpera, “i ens vam plantejar fer un altre tipus de música”, confessen.

Des dels seus inicis, distingeixen dues etapes. “La primera, uns cinc anys, vam assajar i fer madurar la banda”, expliquen; “la segona, a partir del 2013, hem iniciat un viatge que ens portarà a gravar tots els ela-

pés de The Beatles en el seu 50è aniversari, tot presentant-los en concert durant 7 anys. El primer disc que han editat ha estat Please Please Me, i ara ja estan treballant en l’elapé With The Beatles, que veurà la llum al novembre, coincidint amb el 50è aniversari del disc.

The Beatles, ara són cinc Els Escarabats són cinc membres, Joan Carles Català, Lluís Moreno, Joan Alba, Wolfgang Lepp i Toni López, que intercanvien veus i instruments per adaptar-se als personatges originals. Tots ells viuen a Sant Cugat. De fet, tres hi han nascut, i dos fa vint anys que hi van venir a viure. //

La Porta dels Somnis és, segurament, la formació santcugatenca que més fronteres ha creuat.

Per als seus components, Virgínia, Oriol i Jaume, “som una banda que creix i es consolida a base de ganes de fer bones cançons”. Els membres del grup es van conèixer a través d’un anuncia al TOT Sant Cugat on buscaven una cantant.

A partir d’aquí, parlem del 1996, el grup va començar a treballar fent versions; a partir del 2001 ja van iniciar-se en la composició de temes, i el 2005 van publicar el seu primer àlbum. Des de llavors, els èxits s’han anat sumant. Tenen 5 àlbums editats: El meu món, Entre nosaltres, Tres, Aire lliure i el dar-

rer, Un far encès, del 2012, a més del directe En directe i el recull Cinc anys. Han enregistrat 12 videoclips i porten uns 250 concerts, alguns d’aquests en llocs tan emblemàtics com el Palau de la Música o el Teatro Reina Sofia de Madrid.

Igualment, han participat en el Disc de La Marató del 2006 versionant “Tears i heaven” d’Eric Clapton i el del 2012 amb Miguel Bosé i l’Orfeó Català amb “Tornarem” dels Lax’n’Busto.

A més, poden presumir d’haver estat amb Un far encès a la llista dels àlbums més venuts de tot l’Estat espanyol. Actualment tenen prop del milió de visionats dels seus clips i actuacions a Youtube. //

Blue Velvet, les veus femenines Blue Velvet és un trio femení de pop jazz que aposta “per l’experimentació tímbrica i d’estils” defineixen. Una formació que neix a Sant Cugat el 2008 i es consolida el 2011, amb la gravació del seu primer elapé. La seva música té influències de diferents estils, des del pop, passant pel blues, fins al flamenc, així com la inevitable influència de la formació clàssica que totes tres van rebre a l’Es-

cola de Música Victòria dels Àngels, on es van conèixer.

Un trio que va néixer com “un grup de garatge que de tant en tant tocava per als amics”, com assenyalen, i que ha anat creixent fins haver ofert concerts arreu de l’Estat espanyol, i tenir un elapé amb 13 temes propis. Com destaquen, “el fet de guanyar alguns concursos ens va facilitar enregistrar maquetes i videoclips”, fet que

les ha portat a merèixer reconeixement més enllà de Sant Cugat.

Durant el darrer any, la formació ha fet una cinquantena de concerts, ha enregistrat dos videoclips i prepara el seu primer videoconcert que, en breu, veurà la llum. Blueu Velvet pren el nom de la cançó de Bobby Vinton, i vol ser un homenatge a la música dels anys 50, la qual “defineix molt bé l’estil del grup”, matisen. //

Blue Velvet #cedida

A Fons 179

Diari de Sant Cugat Divendres, 14 de juny del 2013

The Risas, l’exemple del trampolí que suposa el Mou-te

La consolidació Després d’uns anys avançant com a grup, a finals de l’any 2011 i després d’una renovació en els membres, van

Jèssica Sotodosos Periodista Com seria la vida sense música?

E

The Risas volen transmetre bon rotllo i animar les festes sempre amb bon ambient i animació Els The Risas es defineixen com un grup de festa d’estil funk, disco i soul.

“Fem un recorregut per la música negra americana, des dels anys 60 fins a la música d’avui dia” apunten. El grup va néixer el 2008, quan alguns dels components van coincidir en un campus de música itinerant. Fou allí on es van aficionar a la música negra i de seguida van agafar la dinàmica d’assajar periòdicament, inicialment per diversió, sense cap mena d’objectiu concret.

Però “a mesura que ha anat passant el temps, hem anat definint nous camins i metes, fins ara”, assenyalen.

COMENTARI

Imatge promocional de The Risas #Yves diamant decidir professionalitzar el projecte i gravar el seu primer disc El millor dels moments. “Actualment ens definim com a un grup de disco funk per a totes les edats centrat en el show del directe i a fer la màxima festa possible sobre els escenaris”, destaquen.

Van participar en la segona, cinquena i sisena edició del Mou-te, fet que els va merèixer el reconeixement del

públic santcugatenc.

Fins i tot el nom del grup respon a aquesta filosofia, “el nostre nom no té una història ni un significat fonamentat... simplement pretén transmetre bon rotllo i anuncia que aquells que vinguin a veure els nostres concerts passaran una bona estona amb el nostre xou”, expliquen.//

Brindis, la nova fornada musical

L’Arnau, en Marc i en Miquel, membres de Brindis #cedida

Els Brindis són un grup de tres amics de 15 anys. Toquen junts des del 2012, quan van fer el seu primer cover de la cançó Soroll d’Els Pets, penjat a la xarxa des del 6 de maig. Es van unir “per les ganes de fer sentir la música que ens agrada”, confessen. Amb just un any d’existència, ja han enregistrat 13 covers i estan treballant en el seu primer disc, amb alguns d’aquest temes i d’altres de propis. Grups com Lexu’s ja els han ofert la possibilitat de tocar amb ells en algun concert, i estan en contacte amb altres formacions. Es diuen Brindis perquè és just el que van fer després d’una sessió d’assaig, i “per a nosaltres, un brindis és un somni, un desig... no ho podríem definir millor”, destaquen. //

m demanen que expliqui, des del meu punt de vista, el panorama de la música local i no ho puc fer sense abans contextualitzar el meu ‘coneixement’ al respecte. Treballo a Cugat.cat, on m’encarrego dels temes musicals; tant la música que sona a la ràdio com la que tenim més propera, la santcugatenca. L’objectiu és fer que la informació que genera la música local sigui una secció més de la redacció. Us sorprendríeu dels músics que hem arribat a descobrir a la nostra ciutat! De totes les edats, de tots els estils, professionals i amateurs. La música es viu de manera molt activa i massiva a Sant Cugat. Entenc que creure’m necessiti un acte de fe, ja que tot aquest moviment no és del tot visible, però donaré alguna dada. Som una ciutat de 85.000 habitants amb un conservatori de música, diverses orquestres i una big band de jazz. Gaudim de més de 15 cors o corals, algunes de

Abonem, cultivem i fem aflorar aquest camp creatiu que existeix a la ciutat. La música no és soroll; és ritme, és talent, és comunicació... les quals de renom internacional. En els últims cinc anys, tres grups amb santcugatencs han estat finalistes o guanyadors del concurs Sona 9. Més dades. Comptem quants estudiants de música generen vuit escoles de música, sumem els alumnes dels cursets que es fan als centres culturals polivalents i les classes particulars. Aquests serien els músics ‘mesurables’ però no ens oblidem que hi ha un bon grapat de creadors autodidactes que fan coses realment interessants. Molts d’ells sonen al meu MP3 i al de molta gent. És un plaer poder conèixer i entrevistar un músic que has descobert i que t’ha meravellat. O poder veure’l en directe proper, ensenyant la seva música de la manera més nua.

Aquest plaer no l’hem de deixar passar.

Abonem, cultivem i fem aflorar aquest camp creatiu que existeix a la ciutat. La música no és soroll. És ritme, és talent, comunicació i sentiment,...Com seria la @Jessotorod vida sense música? //

180 A Fons Música

Diari de Sant Cugat Divendres, 14 de juny del 2013

La música local Els grups de pop rock de la ciutat

Espais on assajar i on pujar a l’escenari davant d’un públic A Sant Cugat hi ha vora 300 grups musicals i tan sols dos bucs d’assaig públics La ciutat disposa de diferents espais on, de manera habitual, toquen formacions locals. Com explica Raül Grangé, regidor de Joventut, “hi ha els escenaris de la Xarxa de Centres Culturals Polivalents, que inclou les propostes locals, a més del Casal de Joves TorreBlanca, on hi ha una programació estable també de grups locals, i ara també la Sala Hoboken, amb qui l’Ajuntament té un conveni pel qual, poc a poc, s’hi aniran sumant concerts de formacions santcugatenques”.

Pel que fa a espais d’assaig, la ciutat disposa de dos bucs al Casal de Joves TorreBlanca. Com assenyala Grangé, “durant el 2012 van passar 30 grups per aquests bucs”. Uns espais que funcionen amb un lloguer per hores.

Amb tot, la visió de la majoria dels grups musicals locals és que aquesta oferta pública és insignificant atès el volum de formacions que hi ha a la ciutat. Cal recordar que, tot i que no hi ha un registre oficial amb els grups santcugatencs per la mobilitat que hi ha, es calcula que són vora

La música a Sant Cugat, segons Dissidència Sònica

Dissidència Sònica #cedida

Bucaracà #ARTUR RIBERA

“És injust posar la pressió de vendre un cert número d’entrades a gent de 17 anys que l’únic que vol és créixer com a músic” Job Vives Membre de Don Johnson 300 les formacions que practiquen algun tipus de música a la ciutat.

Espais d’assaig Per a la formació Bremen, per exemple, “Sant Cugat té una manca històrica d’espais per assajar i la gent acaba anant a buscar a fora, o bé habilitant-se un garatge”. D’altres

formacions, com ara els Cugat Grup, assagen als bucs de TorreBlanca, però com destaquen, “això costa uns diners que nosaltres podem pagar però per als joves d’avui potser els resulta inassequible”. Pel que fa a tocar en directe a Sant Cugat, els Don Johnson assenyalen que “és evident que no hi ha prous escenaris on tocar la teva música en directe”, i afegeixen que “pel que sabem, ara sols hi ha una parell de sales privades que programen música local”.

Per a aquesta formació, “és injust posar la pressió de vendre un cert número d’entrades a gent de 17 anys que l’únic que vol és créixer com a músic, i passar-s’ho bé”. //

A l’hora de parlar de música santcugatenca, el sindicat de músics Dissidència Sònica opta per “deixar de banda la part musical que rep suport institucional” i se centren “en els gèneres moderns i avançats”. En aquest sentit, destaquen que “el panorama està molt viu, gràcies a una tradició inaugurada a finals dels anys vuitanta, malgrat les traves de l’Ajuntament”. Un panorama molt viu, segurament “per una combinació de tradició, cultura, proximitat a Barcelona i, en menor mesura, un cert nivell de renda”.

Quart disc recopilatori Dissidència Sònica acaba de publicar el quart disc recopilatori de música local, fet amb el mateix objectiu amb què van fer el primer, “visibilitzar la música moderna i avançada que es fa a Collserola, la seva varietat i la seva qualitat”. Com destaquen, “l’ingredient principal del recopilatori segueixen sent les diferents variants del metal, el hip hop hi té també una presència rellevant i, no obstant, hi trobem també gèneres bastant diversos: rock dur, pop rock o bossanova”.//

DECLARACIONS Com es veu el panorama musical santcugatenc des de dintre?

“Hi ha joves molt ben formats que poden crear formacions de qualsevol estil”

“Sempre hem pensat que Sant Cugat és una pedrera increïble de músics”

“El panorama està molt viu, tot i els intents de matar-lo per part de les institucions”

“A Sant Cugat la música, del tipus que sigui, no deixarà de brotar mai”

Josep Andreu Ibáñez Membre de Cugat Grup

Job Vives Membre de Don Johnson

Pol Barbé Membre de Perwerther’s Original

Joan Villarroya Membre de Bremen

A Fons 181

Diari de Sant Cugat Divendres, 14 de juny del 2013

Una ciutat que es mou a ritme de festivals de música

El punt de partida 1 L’Orquestra Mira-sol, destacats de l’escena catalana dels anys 70 2 Els Que et Moqui La Iaia, grup dels 80 3 Els Xinots, referents dels 60 4 Gamma, grup dels 70 fotografiats al Torrent de la Bomba 5 Paquita’s Nipples, al seu local d’assaig de Valldoreix 6 Els Skamarlans, grup important de la primera dècada dels 2000 7 Els Shitting Milks, guanyadors del Sona9 2003 al Bar Catalunya #CEDIDES

1

2

3

4

5

6

7

Pepe Nada #amanda bernal

El Mou-te i el Trona han esdevingut dos festivals de referència a la ciutat Actualment, a Sant Cugat se celebren dos festivals de música. Per una banda, hi ha el Mou-te, un cicle organitzat per l’Ajuntament i el mitjà de comunicació Cugat.cat, amb l’objectiu de servir d’aparador per als grups locals. La darrera edició, la sisena del festival, es va celebrar la primavera del 2012 al Casal de Mira-sol. En total hi van participar cinc grups seleccionats i cinc teloners de les 25 propostes presentades. Els guanyadors van ser la formació psycorock Everest. Un festival que també es reinventa, i en la pròxima edició està previst que deixi la seva ubicació habitual per celebrar-se a la Sala Hoboken, en compliment del conveni signat amb l’Ajuntament. El festival Mou-te ja és tot un referent a la ciutat. Com apunta Raül Grangé, regidor de Joventut, “tots els grups que han participat en passades edicions han

pujat de nivell”. La pròxima edició està prevista que se celebri a la tardor del 2013.

Trona Aquest 2013, a més, la ciutat ha recuperat el Festival Trona’13, organitzat per Dissidència Sònica, el qual aplega les formacions de Sant Cugat. Un festival que el passat mes de març arribava a la seva quarta edició (la primera va ser l’any 2006). Durant tots aquest anys, el festival Trona també s’ha anat reinventant, però, com assenyala el sindicat de músics, manté la seva essència: “Vuit anys després del primer Trona seguim gairebé igual, però amb un nou espai musical: la Sala Hoboken”. Respecte a aquest nou espai, afegeixen: “Una altra oportunitat malbaratada: terrenys de titularitat pública i una nau que per dimensions pot encabir bucs d’assaig en condicions, escola taller i sala de concerts de petit-mitjà format”.

Un festival reivindicatiu que el 16 de març es va celebrar per primer cop a la plaça el Rei, després que en passades edicions se celebrés a la Nau de Cultura de Valldoreix. //.

comentari Josep Lluís Frías, Bestiar Netlabel

R

esulta complicat definir clarament una escena local en un context metropolità de mobilitat creixent (residencial, laboral o per estudis).

Aquesta indefinició s’ha vist agreujada per mancances històriques com ara un equipament públic d’activitats musicals que hauria ajudat a cohesionar aquesta escena. Al Sant Cugat poble hi neix una escena petita que segueix les directrius anglosaxones de les dècades dels anys 1960 i 1970. Els ieiés locals es deien Xinots, Gamma, La Masa, Aloha o Xocolata del Càntir. Però Sant Cugat comença a aparèixer als mapes del rock al llarg dels 70, quan molts hippies i laietans s’instal·len a la Floresta. Les parets del seu casino van acollir vetllades de primeres espases de la música del moment. I uns destacats de l’escena catalana, l’Orquesta Mirasol, prenen el nom del barri on anaven a assajar. El declivi arriba i s’allarga fins a la darreria del segle. Anys on trobem grups nascuts a recer de la Parròquia i els instituts locals, amb un marcat caire amateur. Són els temps de Que et Moqui la Iaia o Els Nois de la Mare, “simptomàtics” guanyadors del primer concurs de rock de Sant Cugat. Al tombant de segle, la nova escena pren cos i presenta dues característiques: una professionalització aparent i una creixent politització. L’aparició del sindicat Dissidència Sònica canalitza bona part d’aquestes inquietuds i alhora crea un espai d’intercanvi que ajuda a pal·liar en part la manca de cohesió esmentada. Darrere de Paquita’s Nipples vÉnen Norwich, Icebend, Skamarlans, Shitting Milks, La Porta dels Somnis o Espart, per anomenar només aquelles formacions que han aconseguit més ressò a fora de casa nostra. Qui vulgui descobrir més pot escoltar qualsevol dels quatre discs recopilatoris publicats per Dissidència Sònica o, a la xarxa, a Bestiar @BestiarNetlabel Netlabel. //

184 A Fons 25 anys del CAR

Diari de Sant Cugat Divendres, 21 de juny del 2013

Aniversari Un centre de referència mundial

El CAR, 25 anys E d’èxits esportius i de formació integral Un referent El Centre d’Alt Rendiment Esportiu és un dels més prestigiosos del món Èxits Els esportistes del centre han aconseguit 21 medalles olímpiques i 15 paralímpiques. El CAR és un dels motors de l’esport català

l Centre d’Alt Rendiment Esportiu (CAR) de Catalunya, a Sant Cugat, va entrar en funcionament l’octubre del 1987, ara fa 26 anys, arran de la nominació de Barcelona com a seu dels Jocs Olímpics del 1992. És un organisme que dóna suport a l’esport perquè sigui competitiu en l’àmbit internacional, optimitzant recursos de la màxima qualitat tècnica i científica. Amb aquesta finalitat, disposa dels mitjans necessaris per a la formació integral dels esportistes.

El CAR considera la formació acadèmica i humana de cada persona tant o més important que l’estrictament esportiva. És per aquesta prioritat que el centre posa a disposició dels seus esportistes les eines necessàries per al seu desenvolupament educatiu. Els esportistes poden assistir a classe de batxillerat i ESO a l’institut que hi ha a les mateixes instal· lacions del CAR, amb un professo-

A Fons 185

Diari de Sant Cugat Divendres, 21 de juny del 2013

Àlex López Puig

Artur Ribera

redaccio@diaridesantcugat.cat @alexlopezpuig

redaccio@diaridesantcugat.cat @arctur

boxa, tres sales de musculació, sala d’esgrima, sala de tir, zona de tir a l’aire lliure, pista de voleibol i futbol platja, zona de llançament d’atletisme, piscina coberta de 25 metres, recta coberta d’atletisme amb espai per a la perxa i els salts de longitud i sala de salts d’alçada. El CAR té una superfície de 17 hectàrees.

El nou mòdul esportiu té les següents instal·lacions: piscina de 50 metres, piscina de natació sincronitzada i piscina de salts, gran sala de gimnàstica artística femenina i masculina, sala de trampolí (gimnàstica), sala de lluites dividida en tres espais (sala de taekwondo, lluita lliure i grecoromana), judo, sala de força, sala d’halterofília i sala de tennis taula.

Les dades

rat altament qualificat, i en el que aquest curs hi han estudiat813 escolars. El CAR va ser el primer centre d’alt rendiment del món en incorporar un centre educatiu dins de les seves instal·lacions.

El CAR compta amb una residència per a concentracions. Són moltes les seleccions i equips de diferents modalitats esportives (futbol, handbol, voleibol, hoquei, tennis, natació, gimnàstica, taekwondo, etc.), ja siguin esportistes d’elit catalans, espanyols o de fora l’Estat que fan les seves estades de preparació al CAR. El CAR està adscrit a la Secretaria General de l’Esport de la Generalitat de Catalunya, que té un conveni de col·laboració i finançament amb el Consejo Superior de Deportes (CSD).

El de Sant Cugat és un dels tres CAR que hi ha a Espanya. També n’hi ha a Madrid i Granada.

El centre està organitzat, bàsicament, en set unitats: acadèmica,

XIFRES El CAR, en xifres

25.000 esportistes Són els que han passat pel CAR en aquests primers 25 anys de vida

300 esportistes Són els que diàriament s’entrenen en les diferents instal·lacions del centre

220 professionals Són els que treballen en el Centre d’Alt Rendiment de Sant Cugat

administrativa, ciències, direcció, esports i salut i tecnologia. Aquestes unitats, alhora, estan dividides en departaments.

El Servei d’Atenció a l’Esportista (SAE) és un servei gratuït de suport en la formació de l’esportista en el vessant acadèmic i/o professional. És un punt de referència i orientació en temes relacionats amb al projecte professional futur de l’esportista.

Durant aquests 26 anys, el CAR ha aconseguit un total de 21 medalles olímpiques i 15 de paralímpiques.

Les instal·lacions Moltes i diverses són les instal·lacions esportives de què disposa el CAR: pista d’atletisme, camp de futbol de gesta natural, piscina olímpica exterior, sala de gimnàstica artística, pavelló de gimnàstica rítmica, pavelló de sòl sintètic, pavelló de parquet, pavelló amb quatre pistes de tennis, tres pistes de tennis de terra batuda, sala de

Durant aquesta temporada esportiva 2012-2013, diàriament han estat 1.200 persones, entre esportistes, entrenadors, professors, personal administratiu, metges, fisioterapeutes, etc., les que han passat pel CAR. 300 esportistes s’hi entrenen a diari: 154 són interns i 156 externs (que dormen a casa seva). Les edats dels esportistes que entrenen al centre tenen entre 12 i 42 anys (174 homes i 126 dones). També hi ha 72 entrenadors i 220 professionals (entrenadors, serveis mèdics i científics, professorat, personal administratiu, de neteja, cuines…). També hi ha concentracions, un fenomen que va en augment. Cada dia se serveixen uns 550 menús. En els 25 anys d’història es calcula que hi han passat uns 25.000 esportistes diferents.

També hi ha una residència, amb 325 places, i un institut.

Un centre de referència Els tres directors que han dirigit el CAR en els seus primers 25 anys d’existència han estat peces clau en el desenvolupament d’aquest centre. Joan Antoni Prat, que en va ser el primer director i el responsable de dissenyar el que havia de ser el CAR, ha assenyalat que “l’objectiu era molt clar, la formació d’esportistes tenint molt present que havíem de fer una formació integral i donarlos tots els mitjans tècnics, científics i pedagògics perquè poguessin assolir èxits esportius, però fonamentalment formar persones”. Prat ha assegurat també que “ja en els primers anys d’existència vam aconseguir que el CAR fos un centre de referència a escala mundial”.

186 A Fons 25 anys del CAR

Diari de Sant Cugat Divendres, 21 de juny del 2013

Aniversari Un centre de referència mundial COMENTARI Ivan Tibau Secretari General de l’Esport Referent mundial de la formació integral

L Piscina del nou mòdul esportiu del CAR de Sant Cugat #DAVID FERNÁNDEZ Francesc Puig és dels tres directors el que més anys ha dirigit aquest centre d’alt rendiment esportiu.

Puig ha repassat les dues obres més importants que el CAR va projectar sent ell el director: “Vam fer el pavelló de tennis i vam iniciar les obres del nou mòdul esportiu, que han ajudat a canviar la fesomia i l’espai de treball del centre.

Joan Fontserè és des de l’1 de març del 2011, l’actual director del CAR, el qual defineix amb els següents adjectius: “El CAR són vivències, èxits esportius, reconeixement, família”.

Ha potenciat l’esport català Ivan Tibau, secretari general de l’Esport de la Generalitat de Catalunya, lloa la trajectòria del centre. “La trajectòria i l’evolució del CAR ha estat molt positiva, amb increment de resultats en els últims anys. El CAR ha fet una gran funció per potenciar l’esport català, sobretot en l’alt rendiment”. Respecte al nou mòdul

esportiu que es va inaugurar el 23 de gener del 2012, Tibau assegura que “és l’enveja de molts”.

PROTAGONISTES

Els actes del 25è aniversari Durant aquest 2013, el CAR de Sant Cugat està fent un seguit d’actes per commemorar les noces de plata del centre. Encara són tres, però, els que s’han d’organitzar. El pròxim 23 de juliol es farà la primera cursa popular nocturna Moonrace.

Al setembre, encara en una data per concretar, el CAR organitzarà una taula rodona amb el títol “La presència del CAR als mitjans”. L’acte que tancarà aquest 25è aniversari tindrà lloc el 18 d’octubre amb un sopar on es presentarà el llibre del 25è aniversari.

Els actes que ja s’han celebrat fins ara són: un concurs per escollir el logotip de l’aniversari; una exposició fotogràfica que encara es pot visitar, dues taules rodones i un sopar per a esportistes i exesportistes. //

Joan Antoni Prat Exdirector del CAR

Francesc de Puig Exdirector del CAR

Joan Fontserè Director del CAR

a inèrcia iniciada fa 25 anys amb el naixement del CAR de Sant Cugat continua avui vigent.

L’objectiu fundacional de produir esportistes d’alt nivell per als Jocs de Barcelona s’ha mantingut amb els anys, i l’esport català actual gaudeix d’un nivell altíssim gràcies a aquesta tasca constant i d’èxit. Les seleccions estatals es nodreixen en gran part d’esportistes catalans, i és una evidència que si competíssim com a país, Catalunya esdevindria una potència mundial en moltes modalitats.

El reconeixement de la Unió Europea ens anima a treballar encara amb més il·lusió i esforç per millorar l’alt rendiment català Al llarg d’aquest quart de segle, el CAR ha sabut mantenir aquesta aposta prioritària per formar esportistes de futur, preparats per arribar a l’excel·lència, al mateix temps que té una cura especial del vessant personal, acadèmia i laboral de tots ells. De fet, la Unió Europea ens ha felicitat fa poc per la manera com fem compatible els dos vessants i potenciem la formació integral dels millors esportistes del país. Aquest reconeixement ens anima a treballar encara amb més il·lusió i esforç per millorar l’alt rendiment català i obrir el CAR al món per consolidar-lo a primera línia internacional. @ivantibau

Protagonistes Quin balanç en fa de la seva estada al CAR? Jennifer Pareja Waterpolo. Medalla de plata als Jocs Olímpics de Londres “És una sort poder està al CAR i gaudir de totes les facilitats que et dóna.

Sempre m’hi he sentit molt còmoda i m’han ajudat. Vaig fer el salt gràcies al CAR”

Esther Jaumà Seleccionadora estatal de natació sincronitzada “L’evolució del CAR en aquests 25 anys ha estat impressionant. És un dels millors centres d’alt rendiment esportiu del món, si no és el millor”

Lluís Til Cap de Medicina de l’Esport CARConsorci Sanitari “Del CAR, em sorprèn la visió de futur que van tenir els que el van dissenyar. És un model únic. Reuneix moltes condicions que el fan un lloc òptim”

Natalia García Timofeeva Gimnasta de la selecció espanyola “El centre ens dóna totes les facilitats possibles i moltíssims serveis. És una ajuda molt gran pels esportistes i fa que per a nosaltres tot sigui més fàcil”

A Fons 187

Diari de Sant Cugat Divendres, 21 de juny del 2013

ENTREVISTA Joel González, medalla d’or als Jocs Olímpics de Londres

@joelgonzaleztkd

“El taekwondo i el CAR de Sant Cugat m’han aportat moltes coses” Constant Va néixer a Figueres fa 23 anys i en els últims cinc anys és un dels esportistes interns al CAR. En els Jocs Olímpics de Londres 2012 es va penjar la medalla d’or en la prova de menys de 58 quilograms #CESAR LLOREDA Què és per a vostè el CAR? És el lloc que m’ha permès en els últims cinc anys entrenar a un alt rendiment esportiu i completar-me com a esportista.

Amb quin record es queda d’aquests primers cinc anys al CAR? Sacrifici i motivació, que és el que fa falta perquè un esportista arribi al podi més alt.

El CAR és un centre de referència a escala mundial?

Depèn de l’esport. En taekwondo li puc dir que sí perquè als Jocs Olímpics de Londres vam aconseguir dues medalles, fet que no té cap altre centre del món.

Algun negatiu?

Potser estar fora de casa i no poder estar amb la teva gent i viure en un món totalment diferent. Però també és bo. El taekwondo m’ha donat moltíssim i està al CAR també.

Hi ha algú que en aquests cinc anys al CAR l’hagi marcat?

Al CAR he tingut molt suport, en tots els aspectes. Han passat grans esportistes de diferents esports pel centre i sempre m’he fixat en ells, però mai he tingut cap ídol.

Què li ha donat el taekwondo?

M’ho ha donat tot. M’ha donat una forma de vida que no canviaria per a res.

Si vols alguna cosa a la vida ningú te la regala, te l’has de treballar. Aquest esport m’ha permès conèixer molta gent, i molt bona. Dos dels meus millors amics són del taekwondo. Aquest curs, a més, acabo la carrera de Criminologia.

El CAR ha complert 25 anys. Això vol dir que les coses s’han fet bé.

Sí, sí. Tot el suport que es pugui donar als esportistes d’alt rendiment és bo, sobretot a aquells esports on no hi ha tant de suport.

Miki Oca Seleccionador de l’equip espanyol femení de waterpolo “Ara, com a tècnic (abans era jugador de la selecció), valoro molt més el que és el CAR. Tot són facilitats, amb un equip humà molt bo. Tot està a favor”

Amb aquesta carrera s’assegura el seu futur, no?

La vida de l’esportista d’elit és una vida curta i molt sacrificada, cal dedicar-li

Pep Marí Cap del Departament de Psicologia de l’Esport “Els 25 anys ens han servit per adonarnos que el que fa un salt qualitatiu en l’alt rendiment esportiu és el treball en equip multidisciplinari i integral”

moltes hores. Però sent professional en algun àmbit t’assegures un futur una mica millor. En esports com el meu, el taekwondo, no t’assegures el futur.

No és molt normal trobar un esportista d’elit, amb 23 anys, una medalla olímpica i una carrera professional...

[Riu] La veritat és que té raó. Ni jo mateix m’ho imaginava quan era petit.

Quan era petit els estudis no eren el meu fort, però quan vaig entrar al CAR la meva mare em va inculcar que estudiés. M’he presentat a cada examen de la carrera com si fos una competició.

Què sent un esportista com vostè

Júlia Castelló Natació. Ha participat en dos Jocs Paralímpics “En el CAR hi vaig entrar fa set anys (ara en té 23) i he anat evolucionant.

Vaig començar a l’institut i ja he acabat la carrera.

El CAR és com si fos casa meva”

després de penjar-se una medalla d’or en uns Jocs Olímpics?

En l’àmbit esportiu és el millor que et pot passar a la vida. Anar a uns Jocs Olímpics és molt difícil i només hi poden anar uns pocs. I aconseguir una medalla, i a més, d’or, és el somni de qualsevol esportista.

Esportivament, en quin moment es troba?

Ara mateix m’estic recuperant d’una lesió i no estic al mateix nivell d’abans de la lesió, que estava a un nivell molt alt, dels més alts que he estat. Fa un mes i mig em vaig fer una ruptura parcial del lligament creuat i tinc un mes i mig de recuperació. //

Gemma Mengual Natació sincronitzada.

Exnedadora “Vaig tenir facilitats i comoditats per poder allargar la meva carrera esportiva. Al CAR m’hi vaig sentir molt a gust i cuidada.

Ha estat una eina fonamental”

188 A Fons 25 anys del CAR

Diari de Sant Cugat Divendres, 21 de juny del 2013

Aniversari Un centre de referència mundial Els 25 anys del car de sant cugat, en imatges

1

2

3

4

5

6

1 Fotografia àrea del CAR de Sant Cugat, a Can Sant Joan, en els seus inicis 2 Col·locació de l’estàtua del CAR que presideix l’entrada del centre d’alt rendiment esportiu 3 El mític saltador de perxa Sergei Bubka va entrenar al CAR 4 La gimnàstica artística és una de les moltes disciplines esportives que hi ha al CAR 5 Inauguració del nou mòdul esportiu del CAR, el gener del 2012 6 L’equip espanyol de natació sincronitzada, setmanes abans de competir als Jocs Olímpics de Londres #CAR DE SANT CUGAT / artur ribera / DAVID FERNÁNDEZ

192 A Fons La celebració més gran

Diari de Sant Cugat Divendres, 28 de juny del 2013

Festa Major

Ganes de viure la Festa Major Programa El model passa per no programar cap activitat estrella perquè aquesta no eclipsi la resta d’actes en què les entitats bolquen tants esforços Activitats Més de 240 actes formen la graella de la Festa Major 2013

98

Concerts La música i les actuacions musicals formen el gruix de la Festa Majori la Festa Major Alternativa amb artistes coneguts i d’altres no tan i amb una especial rellevància i atenció pels grups locals. Els concerts és una de les activitats que més gent arrossega

34

Activitats de cultura popular i tradicional Els castells i les danses populars formen l’altre dels puntals de la Festa Major santcugatenca amb diverses representacions cada dia

31

Espectacles Són un altre dels grans atractius d’aquesta edició pensats per a tots els públics, des dels més petits als més grans

A Fons 193

Diari de Sant Cugat Divendres, 28 de juny del 2013

Mariona Sagalés redaccio@diaridesantcugat.cat @marionasagales

S

ant Cugat suma una Festa Major més. Durant els quatre dies que s’estén la festa gran de la ciutat, del 27 al 30 de juny, milers de santcugatencs i santcugatenques es llancen al carrer per participar en la Festa Major més austera coneguda fins ara. Tot i la retallada dels quasi 90.000 euros, un 23% menys que durant el 2011, la celebració, que tindrà un cost global de 299.900 euros, incloent des de les contractacions dels grups fins a la neteja de carrers i les hores de la brigada municipal que munten part dels escenaris, entre altres partides, és una de les més elevades pel que fa al nombre d’activitats, amb més de 240 actes. Com sempre, les entitats han tingut un paper destacat a l’hora de crear la major part de la graella que es podrà veure durant aquests dies.

Grans, adults, joves, adolescents i

25 Esports

Tornejos de futbol i pàdel, aeromodelisme, escacs, hoquei, karate...

Tots els esports tenen cabuda en la gran festa de la ciutat, fet que denota el vincle del municipi amb la pràctica esportiva

nens s’alternaran pels carrers i places del centre en un ambient de celebració contínua, durant les quasi 24 hores del dia, repartits entre les quatre jornades de Festa Major. Sota el lema “Festa-la teva”, el Club Voleibol Sant Cugat va donar el tret de sortida a l’actual edició pels seus 25 anys de trajectòria i d’èxits aconseguits des del balcó de l’ajuntament.

La importància de tot!

El model de Festa Major local fa que no es programi cap gran activitat estrella, perquè aquesta no pugui eclipsar la resta d’actes en què les entitats bolquen tants esforços i la feina dels darrers mesos. Tot i això, la festa compta amb plats forts com l’actuació del grup Mishima, que va obrir el cicle de concerts nocturns, amb el seu darrer treball, L’amor feliç. Mentre que l’actuació de Roger Mas i la Cobla Sant Jordi serà el reclam del divendres i The Penguins portarà a Sant Cugat un altre moment estel·lar el dissabte.

També l’aposta per la música local ha rebut un impuls aquest any, ja que dels 98 concerts programats,

18

Activitats infantils Els nens ocupen un lloc important dins la festa amb dos espais dedicats exclusivament a ells: el Racó Infantil i l’Espai d’Arreu, amb desenes de petits espectacles

47 seran protagonitzats per grups locals. La festa es divideix alhora en les places temàtiques amb una programació similar i repetint èxits anteriors com La Taverna, a la plaça de Barcelona; la Plaça del Jazz, a la plaça de Can Quitèria; el Des-Plaça Jove, a la plaça del Rei; Espai d’Arrel, a la plaça d’Octavià; la V Festa Major Alternativa, a Pep Ventura, fet que facilitarà la connexió entre aquests emplaçaments. A això se li ha de sumar altres propostes amb programació estable sorgides a través de la Caseta del CPA, l’Esport al Carrer, el Racó Infantil i de la fira d’atraccions.

Tota la informació al web Durant els quatre dies que duri la festa, el web www.totfestamajor.cat, reunirà tota l’actualitat minut a minut, la programació, els vídeos, les fotos i les notícies més destacades. En paral·lel, les activitats es podran seguir al Twitter amb el perfil @FMSantCugat i a través del hashtag #stcugatFM. La Festa Major Alternativa de la plaça de Pep Ventura, estarà utilitzant el perfil @FMAcugat.

Una vegada finalitzada la festa el mitjà de comunicació on line es farà ressò dels balanços, les reaccions i l’anàlisi del que haurà estat la Festa Major 2013. //

XIFRES Un pressupost a la baixa

299.900 euros aquest 2013 És el pressupost més baix dels darrers anys i que es repartirà en quatre dies

389.400 euros durant el 2012 És la quantitat que es va destinar l’any passat a omplir els quatre dies de festa

426.833,5 euros el 2011 Durant els sis dies de celebració es va pressupostar aquesta xifra

372.966,06 euros el 2010 Els cinc dies de Festa Major va tenir aquest cost total

368.761,14 euros el 2009 Aquesta va ser la segona xifra més austera per quatre dies de celebracions

18

Actes gastronòmics El menjar i el veure no passen desapercebuts aquesta festa i ocupen un important espai. A més dels dos punts per menjar: la Caseta del CPA i La Taverna de la plaça de Barcelona

194 A Fons La celebració més gran

Diari de Sant Cugat Divendres, 28 de juny del 2013

Festa Major ENTREVISTA Anna Castells, tècnica de Cultura de l’Ajuntament i responsable de la Festa Major; Jordi González, cap de servei de Cultura i Joventut; Oriol Piera, tècnic d’Infraestructura en l’Àmbit de Cultura

“La complexitat de la Festa Major és fer-ho compatible tot”

tren de nit és complex. Estan a prop de l’església, on fan missa; de la plaça de l’Om, amb la dansa, i del Des-Plaça jove, a la plaça del Rei. A. C.: La complexitat de la Festa Major és fer-ho compatible tot.

La modalitat de repartir la festa entre places s’emmiralla en altres models que coneguéssiu abans?

A. C.: No devem ser originals amb la idea, però no ho hem copiat de cap altre model, ha sorgit natural.

L’Àrea de Cultura mira què fan altres poblacions per la seva Festa Major?

A. C.: No som aliens, necessitem formar-nos i hem anat a veure altres models.

En el fòrum de debat “Repensem la Festa Major”, l’any passat hi vam descriure quasi 40 festes majors de Catalunya i ens vam adonar que no estem lluny de ningú. A Sant Cugat tenim un model mixt en què l’Ajuntament és el responsable màxim de la Festa Major però ho vol fer amb la gent de la ciutat.

Entre bambolines Castells, González i Piera són els membres de l’Ajuntament encarregats que l’estructura de la festa gran santcugatenca sigui possible #ARTUR RIBERA De totes les activitats, quina és la més complicada de muntar?

O. P.: El Correfoc per la normativa: tant l’europea com la catalana.

J. G.: La Festa Major té un PEM (Pla Especial Municipal) i un PAU (Pla d’Autoprotecció Urbà) pel Correfoc, amb el qual portem tres mesos treballant. Només en aquesta

activitat destinem 50 persones i molts tràmits legals.

I pel que fa a la infraestructura?

O. P.: La plaça d’Octavià sencera. Compaginar les necessitats que té la plaça amb les activitats de cultura tradicional i fer-ho compatible amb els concerts que es mos-

L’Ajuntament s’hauria de desvincular totalment de la Festa Major?

J. G.: Aquest és el gran debat. Hi ha un moment en què l’Ajuntament ha de serhi present per un tema de producció. En aquests moments, difícilment es pot portar a terme una festa com aquesta si l’Ajuntament no posa tècnics, serveis, mitjans i una quantia econòmica gran per fer-la. Com en les festes majors anteriors, l’Ajuntament ha decidit poca cosa i ha acceptat el noranta i molt per cent de les propostes que han sortit.

El pressupost de la Festa Major es pot retallar més de cara al 2014?

J. G.: Si volem fer una Festa Major com la que tenim ara, el pressupost està al límit.

En comparació a l’any passat, sí que hi ha una retallada potent, però en l’àmbit de contractació s’ha fet feina per cercar les millors orquestres i grups segons el nivell econòmic que tenim.

I si baixés més, en què repercutiria?

O. P.: En el fòrum de la Festa Major va sorgir una declaració d’intencions de com havia de ser la festa i hi havia tres trets característics: centralitat, sostenibilitat pressupostària i gratuïtat. Si baixés més, ens hauríem de replantejar aquest últim punt i hauríem d’extrapolar el que fa la Festa Major Alternativa a altres espais, és a dir, que s’autogestionessin.

A. C.: Si ara fa 14 anys el patrocini era d’uns 50.000 euros, ara no passa els 10.000. Ens ajudaria molt que l’IVA cultural fos més reduït.

Rebeu moltes queixes per sorolls?

J. G.: Més queixes que elogis, però la gent que no fa elogis és perquè ja els està bé.

L’any passat van haver-hi mitja dotzena de queixes per soroll i brutícia. A aquestes queixes els hem de donar importància, però no tota. La festa es fa durant quatre dies, per això, baixa, gaudeix-la, fes un sopar a la fresca...

Quin és l’impacte econòmic de la Festa Major?

O. P.: És difícil quantificar, però per fer-nos una idea, el 80% dels bars del centre tripliquen la seva plantilla i l’extensió de les terrasses i, per tant, tripliquen el seu benefici.

A. C.: Lligat amb això, la Botiga al Carrer no es farà el dissabte de la Festa Major, ja que és festiu, per tant, s’ha decidit traslladar-la el 6 de juliol. //

ACTIVITATS DESTACADES Coneix l’esperit santcugatenc a través dels actes més representatius

#AMANDA BERNAL

Una ciutat, dos folklores L’Espai d’Arrel, a la plaça d’Octavià, i la Caseta del Centro Popular Andaluz (CPA), al carrer de Josefina Mascareñas, del 27 al 30 de juny dibuixen la realitat folklòrica de Sant Cugat. La primera, l’epicentre de la cultura tradicional catalana, amb l’exhibició dels castellers, el Grup Mediterrània, sardanes, gegants i caparrots, diables, bastoners i l’Esbart i, la segona, amb aires del sud, a través de tapes andaluses, flamenc, cant i concerts en directe.

#ESTHER NAVAL

El racó per als més petits La ciutat dels nens programa des de fa anys un espai adreçat als més petits de la festa. El Jardins del Monestir tornen a ser l’escenari del Racó Infantil, la tarda del diumenge 30 de juny. Jocs, tallers espectacles, música, intercanvi d’objectes de segona mà, circ, màgia, titelles a la carta, pintacares i moltes activitats més s’alternaran un entorn pensat i dissenyat estrictament perquè els infants participin i sobretot gaudeixin de la festa.

A Fons 195

Diari de Sant Cugat Divendres, 28 de juny del 2013

ENTREVISTA Maria Alonso, presidenta de la Gestora de la Festa Major

“Les entitats aporten pluralitat, identitat i l’energia a la festa”

@perfildetwiter

Quines activitats es prioritzen a l’hora d’escollir la programació?

Primer s’obre un període d’entrega de fitxes a la Gestora de la Festa Major per part de les entitats; així doncs, dins la graella de programació, el que primer es col· loquen són les activitats que plantegen les entitats. Un cop llistades, la comissió calcula el pressupost restant i analitza els “buits” de programació, és a dir, aquells grups de públic que no queden representats dins les propostes de les entitats. Una decisió estratègica és poder cobrir el ventall més ampli de programació i gratuïta, en lloc de tenir un cartell escurçat però amb grans noms.

La Festa Major seria la mateixa sense la participació de les entitats?

En absolut, seria una festa molt diferent.

La identitat, la pluralitat i l’energia de la festa l’aporten les entitats.

L’elecció dels pregoners demostra la importància de les entitats?

L’elecció dels pregoners depèn de l’alcaldessa, la Gestora de la Festa Major desconeix el nom fins que es fa públic, però ens encanta la idea que els escollits siguin representants d’entitats. Qui millor pot conèixer i representar la ciutat de Sant Cugat que els que la defineixen i els que la fan bategar dia a dia?

Dies de festa Amb una llarga implicació dins les organitzacions prèvies a la formació de la gestora, Alonso recomana no perdre’s aquest any el ‘Paga-li, Joan’, el Racó Infantil, la II Trobada Percussionista i la II Estovallada #A. RIBERA

#DAVID FERNÁNDEZ

A suar el sagí...

L’Esport al Carrer és una altra de les activitats estrella que marquen la Festa Major de la ciutat i que complementen la resta d’activitats esportives que es fan com els tornejos de futbol, pàdel, la Festa del Cel d’aeromodelisme o la concentració de motos. Adreçada a infants, joves i adults, la instal·lació amb propostes esportives de tot tipus, des d’activitats en grup, com esport amb música, de platja, s’ubicarà al parc de Can Vernet les tardes del 28 al 30 de juny.

Com es poden programar tantes activitats amb les darreres retallades del pressupost?

Per la força i empenta de les entitats, que han vist retallades també les subvencions que els pertocaven, però que no qüestionen que les seves activitats es duran a terme, amb més o menys diners. La Gestora de la Festa Major ha hagut de sacrificar iniciatives fetes altres anys, com la revista de Festa Major El bestiari. El fet d’es-

#AMANDA BERNAL

trènyer-nos el cinturó significa que hem de ser creatius i buscar solucions, no que renunciem a una festa de qualitat.

La implicació de la ciutadania amb la Festa Major és suficient?

La Festa Major comença per la voluntat de les entitats d’omplir la ciutat d’activitats i propostes, així doncs, és evident que la implicació d’aquest sector de la ciutadania és exemplar. A banda, els que treballem voluntàriament en iniciatives locals trobem a faltar més implicació, com passa a qualsevol poble: que som quatre i que ens coneixem tots. Mai sobrarà gent implicada i com més s’hi impliquin, més la gaudiran.

Hi ha alguna activitat que no s’hagi fet i que t’agradaria que és fes?

Des de fa anys l’acte d’engalanar les places i carrers va a càrrec de les entitats o de la Gestora de la Festa Major. S’han fet diverses crides a les associacions de veïns perquè entomin el projecte i els carrers i places tinguin identitat pròpia. Aquesta seria una activitat que ens encantaria veure.

Quin és el model de la Festa Major?

Plural, gratuïta, sostenible, participativa i participada. Es basa en l’experiència recollida a través dels anys i les diferents gestores i tècnics que l’han dut a terme, així com en les primeres conclusions extretes de la Taula de Participació de Festa Major iniciada el 2012. Vol ser la festa dels santcugatencs i santcugatenques; un punt de trobada, coneixement, diversió i identitat per a tots.

Quina nota li dóna a la festa?

Se’m fa difícil posar-hi una puntuació; aquest any és la millor festa que pot tenir Sant Cugat, l’any vinent serà encara millor. //

Una taverna a la plaça de Barcelona Durant quatre dies, la plaça de Barcelona es convertirà en una gran taverna en la qual es podrà fer un punt i seguit de la festa. Als espectacles i als concerts a diari s’uniran a parades de menjars i paradetes de còctels i de cerveses artesanes, una oferta fins a les tres del matí del dissabte. Una botifarrada popular, el cuscús solidari, una Nit de Salsa i els concerts de l’orquestra New York i el Gang Live Karaoke Band entre d’altres, seran les propostes de l’espai.

196 A Fons La celebració més gran

Diari de Sant Cugat Divendres, 28 de juny del 2013

Festa Major

De les fires dels mesos de maig i de setembre, a la Festa Major Els balls en els envelats complementaven les dues fires que van acabar desapareixent per la decaiguda de la pagesia Fins als anys cinquanta, Sant Cugat celebrava dues fires l’any. La primera, la de maig, coincidia amb l’Ascensió i amb el temps de sega dels camps.

Per aquest motiu, a la plaça d’Octavià s’instal·laven diverses parades amb eines relacionades amb aquest activitat agrícola de l’any. La segona fira, la de setembre, es feia per la Nativitat de la Verge, durant el temps de la verema i la fira s’adreçava als pagesos que desenvolupaven la recollida del raïm amb estris i vestimenta per a aquesta collita. A més dels animals de camp i de corral que es compraven i es venien durant la fira als carrers de l’entorn, també es venien altres productes com dolços i joguines. Ambdós mercats, que s’allargaven entre tres i quatre dies, s’acompanyaven d’activitats paral·leles amb un nexe en comú: l’oci i la diversió de l’època.

Música, malabarismes, atraccions i sobretot els envelats, el punt de reunió on els santcugatencs es reunien per ballar i relacionar-se durant els balls de gala, veure espectacles o boxa, convertien Sant Cugat en les dues grans festes de l’any. El desenvolupament urbanístic de la ciutat i la consegüent

Les Festes passades

Lemes La Festa Major ha tingut diversos emblemes els darrers anys.

Al “Festa-la teva” d’enguany, se li ha de sumar els anteriors “Estem de festa” de l’any passat; el “La Festa Major m’atrapa”, el 2011; el “La Festa Major pren forma!”, durant el 2010; el 2009, “La Festa Major és bestial”; la crida “Llança’t al carrer”, el 2008; el “Fes la Festa Major!”, a l’estiu del 2007; mentre que el 2006, 2005 i 2004 va ser un simple “La Festa Major” i el 2003: “Posa’t la festa a la butxaca!” #CEDIDA

Imatge de la Fira de Setembre, coincidint amb la verema #ARXIU destrucció dels camps de cultiu i de les vinyes es va traduir en un escàs interès per aquestes dues fires. Amb aquestes, els envelats i totes les activitats complementàries celebrades per fer les fires més atractives –ja que el municipi rebia la visita d’altres habitants de poblacions del voltant– també van anar decaient i van acabar desapareixent, ja que els santcugatencs també començaven a sortir fora.

Cap a la Festa Major La festa va desaparèixer al mateix

moment en què la Festa Major anava evolucionant i agafava l’herència de les activitats que es feien dins de la fira per arribar al model que coneixem a dia d’avui. Els envelats i els balls de nit, en els quals els santcugatencs lluïen les seves millors vestimentes, han donat pas al que coneixem com els concerts de nit i els malabarismes són a dia d’avui les activitats per als infants; la música ha perdurat en el temps, de la mateixa manera com ho ha fet la fira d’atraccions. //

Laporta Encara que les entitats han protagonitzat el pregó darrerament, moltes vegades els pregoners han estat persones vinculades a la ciutat.

El 2004 pujava al balcó consistorial el director de l’Arxiu Nacional, Josep M. Sans Travé; el 2005 eren les llibreries; el 2006, els Castellers; el 2007, La Lira; el 2008, l’aleshores president del Barça, Joan Laporta; el 2009, l’escriptor Carles Casajuana; el 2010, els Diables; el 2011, el Cor Infantil i Juvenil i el 2012, els Geganters #ARXIU

ACTIVITATS DESTACADES Conèixer l’esperit santcugatenc a través dels actes més representatius

#DAVID FERNÁNDEZ

El ball més santcugatenc Un dels moments més esperats serà la representació del ‘Paga-li, Joan’. La dansa autòctona de Sant Cugat es ballarà al jardins que porten per nom aquest tradicional ball. Fins a 50 parelles de nens i 70 parelles d’adults interpretaran el ‘Paga-li, Joan’ aquest Sant Pere. Entre les novetats d’aquest any, la sortida dels balladors, per anar a buscar el ram que entregaran a la seva parella, es farà per dues zones per reduir la llargada de la dansa i fer-la més dinàmica i àgil.

#ESTHER NAVAL

Espurnes i guspires de foc Els Diables de Sant Cugat porten fins als carrers del centre de la ciutat la gran Festa del Foc. Acompanyats de diverses colles de diables, els santcugatencs portaran les espurnes i les guspires que els caracteritzen als carrers i places principals, la nit del dissabte. A la mitjanit arribarà, a la plaça d’Octavià, el torn de la sàtira local amb els versots de diables i vint minuts després arribarà el moment de l’Esclat de Festa, foc i guspires.

A Fons 197

Diari de Sant Cugat Divendres, 28 de juny del 2013

Singular, gratuïta i diversa: alguns dels aspectes del model La festa s’ha dissenyat tenint en compte aspectes identitaris, aprofitant una festivitat de la ciutat, Sant Pere La Festa Major local reuneix deu trets identificatius que la doten d’un caire diferenciador. El model de festa d’enguany es va decidir per consens durant la darrera Taula de Participació sobre la Festa Major, a inicis del 2013. Així, la festa s’ha dissenyat tenint en compte aspectes identitaris, ja que se celebra aprofitant una festivitat de la ciutat, la diada de Sant Pere, i té la voluntat de ser unitària, de manera que sigui reconeguda com la celebració de tota la ciutat, independentment que els barris i els districtes també tinguin les seves pròpies festes majors.

A més, les activitats estan centralitzades amb l’objectiu que els que volen gaudir de la festa ho puguin fer anant a peu. Un altre dels aspectes que la caracteritzen és la gratuïtat dels actes, llevat d’algunes propostes puntuals d’àmbit esportiu i gastronòmic. La festa també fa un esforç per ser diversa i plural, amb una àmplia oferta destinada a satisfer tots els públics i cada any s’intenta crear una festa singular, perquè cada edició es diferenciï de l’anterior amb la creació d’un nou cartell i de propos-

#DAVID FERNÁNDEZ

en context

Les festes majors de les ciutats més properes

zable se’n distribuiran 7.000, en el cas dels gots, i 400, pel que fa als plats, que per primer cop es faran servir en el cuscús solidari. Tant un com l’altre tindran una fiança de dos euros que es retornaran una vegada es torni l’utensili. Aquest any es lliurarà, en els actes que no es pugui utilitzar vaixella multiús, vaixelles compostables. Es posaran a disposició de la festa 10.000 jocs fets amb midó de patata i blat de moro, que en acabar s’hauran de llençar a l’orgànica.

Finalment, la Festa Major es defineix com a econòmicament sostenible, amb la idea que el pressupost sigui coherent amb els recursos existents i l’actual situació. //

Rubí Un total de 180 activitats amb la participació de 60 entitats formen les activitats de la Festa Major, que començarà el 28 de juny i finalitzarà l’1 de juliol. La ciutat, en la qual resideixen 74.484 habitants, celebra les activitats al carrer, de les quals la majoria, a excepció dels concerts com Ana Belén, Marina Rossell o la màgia del Mag Lari, són gratuïts. Una de les característiques de Rubí és el recinte de més d’un quilòmetre de llarg en el qual es concentren la major part d’activitats. Rubí repeteix el pressupost del 2012 per a aquest 2013, amb 189.000 euros, ja que durant l’any passat la partida es va retallar un 30%.

Cerdanyola La ciutat veïna va celebrar la seva Festa Major el 3 i 6 de maig, amb una vuitantena d’activitats en les quals van participar 22 entitats. A banda dels actes tradicionals com cercaviles, el castell de focs, ‘Lo Cerdanyola’, el correfoc, la diada castellera, el ball de polca, les sardanes o les danses tradicionals, la població, amb més de 57.800 habitants, va celebrar un Mercat Modernista, la Mostra de Cuina Mediterrània i els concerts de festa amb Hotel Cochambre, Amelie, D’Callaos i Rumba Alborada. El cantautor local Ramon Sauló va ser l’encarregat de pronunciar el pregó de la Festa Major del Roser de Maig. En relació al pressupost, aquest ha experimentat una baixada de 114.000 euros el 2012, a 88.370 euros, el 2013, mantenint però el nivell de la festa.

#AMANDA BERNAL

La cita del Castell de foc La cita amb l’espectacularitat del foc es trasllada per motius organitzatius al darrer dia de la Festa Major, és a dir, el diumenge, 30 de juny. La pirotècnia Tomàs de Benicarló s’encarregarà d’il·luminar el cel del Turó de Can Mates a les 22.30 hores. Per a aquest espectacle de focs artificials, que tindrà una duració de 12 minuts, està previst utilitzar un total de 450 quilos de pólvora que es distribuiran entre coets, bateries multiefectes, carcasses i candeles.

La Festa Major fa que la majoria dels santcugatencs surtin al carrer #E. NAVAL tes innovadores. La Gestora de la Festa Major idea una gran festa de ciutat basada en el principi d’alta participació, en la qual les entitats, les associacions i els col·lectius locals tenen un gran pes a l’hora de presentar propostes i fer-les. L’equilibri és un altre dels atributs de la festa i que tenen per missió una eficient distribució del pressupost, sense altes despeses per portar grans caps de cartell a través de propostes menys mediàtiques.

Principi de sostenibilitat En els darrers anys la festa ha fet un important gir cap a la sostenibilitat amb la utilització de gots i plats retornables. D’aquest parament reutilit-

Arròs per a paladars exigents El 33è Concurs d’Arrossos de la Festa Major es retrobarà, com sempre, a la plaça de Barcelona. La inscripció, per rigorós ordre d’arribada, arrenca a les 9.00 hores del mateix diumenge en aquesta tradicional activitat que mescla gastronomia, música i, finalment, guerra d’aigua. Com cada any diversos representants polítics i altres ciutadans s’encarregaran d’escollir la millor paella de la Festa Major entre les més de les 100 que es presenten cada any.

198 A Fons La celebració més gran

Diari de Sant Cugat Divendres, 28 de juny del 2013

Festa Major XIFRES Les xifres de la Festa Major 2012

La recuperació del ‘Paga-li, Joan’ o l’esforç d’en ‘Bal’

1.100 Kilowatts de corrent Per sonoritzar i il·luminar els concerts, els espectacles i les places de la festa

2.324 m de tarimes 2

Seran els escenaris on es desenvoluparà el gruix de les activitats

13.587 cadires Donaran servei, juntament amb les 1.331 taules, als quatre dies d’actes

17 empreses contractades De les quals sis són sis empreses de so, deu d’infraestructures i una de seguretat

Les noies es venten durant el ball del vano i el ram #DAVID FERNÁNDEZ

L’acte de commemoració d’aquest personatge té un gran significació dins la història del municipi pel que representa Una de les activitats que es fa durant cada tarda de Sant Pere, coincidint amb el 29 de juny, és l’ofrena davant de la casa de Francesc Vila i Trabal, més conegut com a Bal i en el qual els balladors del Paga-li, Joan, els Castellers, els Gegantes i els Caparrots, entre d’altres entitats de la cultura tradicional, recorden l’esforç que aquest santcugatenc va fer per a la recuperació del tradicional ball del vano i el ram. Encara que aquest acte és un dels menys multitudinaris que es fan durant la programació de la festa, la rememoració de la figura d’aquest personatge local té una gran significació dins de la història del municipi pel que representa.

L’homenatge, que s’inicia una hora i mitja abans que comenci la

dansa a L’Hort de l’Abat - Jardins del Paga-li Joan, pretén recordar a la ciutadania que en Bal, que vivia en aquesta casa de la plaça de Sant Pere, just a la cantonada amb el carrer de Sant Domènec, i a dia d’avui, deshabitada, va fer tot el que estava a les seves mans per recuperar i assegurar la continuïtat d’aquesta tradició.

Recuperar la música Encara que Manel Farrés va ser l’encarregat d’ensenyar la dansa del Paga-li, Joan una vegada finalitzada la guerra, com recorda el santcugatenc Jordi Franquesa, de 82 anys i membre de la Coral La Lira, en Bal, al qual l’unia una estreta amistat, “va recuperar la música i entre tots dos buscaven qui aportava l’aspecte econòmic. D’alguna manera els dos van recuperar això”. La fita de reunir un mínim de sis parelles per interpretar la dansa santcugatenca no va ser una tasca fàcil i en una ocasió, a inicis dels anys cinquanta, la impossibilitat que s’inscriguessin aquest mínim de balladors pel Paga-li, Joan va fer que la dansa no

s’arribés a celebrar. “Fet que va ocasionar una gran decepció”, recorda Franquesa. La implicació de Bal amb aquesta dansa era tan compromesa que estava en contacte amb els administradors. Aquestes persones s’encarregaven de recollir fons econòmics a la sortida dels casaments que s’oficiaven al Monestir durant tot l’any. A banda, en Bal, que tocava el contrabaix, el piano i l’orgue, dirigia també la cobla que interpretava el Paga-li, Joan. Va ser en aquest mateix escenari, l’any 1981, que l’entarimat es va enfonsar amb la banda de música i el propi Bal al damunt.

El santcugatenc va morir només un dia després de l’accident.

Sense rastre de l’origen Tot i aquesta implicació i coneixement, Franquesa apunta que ni el propi Bal sabia l’origen del Paga-li, Joan perquè: “Hi va haver un temps que es ballava en diverses poblacions com ara Cerdanyola o en els barris de Gràcia i de Sarrià”, encara que ara la dansa es balla únicament a Sant Cugat. //

202 A Fons Memòria històrica Arxius Radiografia dels arxius que hi ha a Sant Cugat

Això és un peu de fotografia el qual es descriu contingutde . Sant ArxiuelMunicipal #Crèdit Cugat FOTO Les noves instal·lacions de l’arxiu local són modernes i van deixar enrere les velles prestatgeries de l’antic local de la rambla de Can Mora # ARTUR RIBERA

Diari de Sant Cugat Divendres, 5 de juliol del 2013

A Fons 203

Diari de Sant Cugat Divendres, 5 de juliol del 2013

Daniel Romaní

Artur Ribera

redaccio@diaridesantcugat.cat

redaccio@diaridesantcugat.cat @arctur

Arxius que guarden la nostra memòria El principal arxiu del país A Sant Cugat hi ha el principal arxiu del país, l’Arxiu Nacional de Catalunya.

Arxius particulars. També hi ha diversos arxius particulars, com el d’Octavi Galceran i el de Frederic Cabanas sobre Marilyn Monroe

S

ant Cugat és ciutat d’arxius.

Hi té la seu la principal institució arxivística del país, l’Arxiu Nacional de Catalunya, i molts altres centres que allotgen documents, pel·lícules, fotografies... d’altres temps, com ara l’Arxiu Municipal –on està dipositat l’arxiu fotogràfic del TOT Sant Cugat, entre d’altres– i l’Arxiu de la Parròquia de Sant Pere d’Octavià, que disposa de centenars de documents de tot tipus que il·lustren la vida a la parròquia i a Sant Cugat des del segle XV, que ha estat pacientment ordenat per Climent Ribera; cal destacar també l’existència de valuosos arxius fruit d’iniciatives particulars, com és ara l’Arxiu d’Octavi Galceran i l’Arxiu Marilyn Monroe, que realitza amb passió Frederic Cabanas. Alguns arxius santcugatencs han estat traslladats recentment a altres seus, com és el cas l’Arxiu del Palau-Requesens, que es trobava al Centre Borja i ara és a l’Arxiu Nacional de Catalunya, i

l’Arxiu Gavín, a Valldoreix, el gruix del qual va instal·lar-se fa pocs anys al Monestir de les Avellanes. L’arxiu Gavín està format per un fons molt divers, tot relacionat amb Catalunya; hi podem trobar l’inventari d’esglésies de Catalunya, documentació sobre patrimoni arquitectònic, sobre personatges catalans, de pobles i comarques de Catalunya, una extensa col·lecció d’estampes i postals religioses, diapositives, mapes, nadales, medalles i monedes, segells...

Endinsem-nos, primer, en l’Arxiu Nacional. Quan un hi entra per primer cop l’envaeix la mateixa sensació que quan entra en un museu o en una biblioteca, tant per la serenor que hi regna com per la història que alberguen aquests temples de la memòria col·lectiva. Darrere d’una façana impersonal hi ha tot un munt de documents –dels segles XI a principis XXI– que expliquen moltes coses de les nostres institucions –especialment de la Generalitat de

Catalunya–, dels partits polítics, dels sindicats, de les entitats culturals i esportives, de les grans empreses, i de les famílies i les persones que han forjat aquest petit país.

L’Arxiu és freqüentat per historiadors, que consulten cartells, llibres, papers, fotos, cartes, escriptures, dibuixos... professors universitaris que busquen informació per preparar les seves classes, jubilats que dediquen els matins a fer l’arbre genealògic –i tot sovint descobreixen alguna relació de parentiu que desconeixien–, escriptors que busquen documentació per a la seva novel·la històrica per poder ambientar-la en una època determinada...

L’Arxiu Nacional és un edifici dels que en diuen intel·ligents: tots els serveis, electricitat, informàtica, seguretat, aire condicionat i calefacció es controlen per ordinador des d’una sala de comandaments. L’edifici consta de quatre blocs, connec-

tats per un pati interior, que pugen des del soterrani fins a un cinquè pis.

Les dues primeres plantes estan destinades a serveis, les quatre superiors als dipòsits i al soterrani es troba el magatzem i instal·lacions diverses. Dos cossos annexos, un de situat a l’àrea nord que aplega l’àrea de difusió cultural, i l’altre, a la façana sud, destinat a la recepció i als primers tractaments de la documentació, completen l’estructura de l’edifici, que en conjunt té més de 12.000 m2 (a més, es pot ampliar quan calgui en els terrenys reservats que l’envolten).

Visito l’Arxiu acompanyat de Josep Fernàndez, cap de l’àrea dels fons històrics, un personatge que encomana tranquil·litat, una de les característiques comunes de la quarantena de treballadors d’aquest centre.

En entrar en una sala amb armaris compactats em sorprèn notar una temperatura força més baixa que als passadissos. “Cadascun dels

204 A Fons Memòria històrica

Diari de Sant Cugat Divendres, 5 de juliol del 2013

Arxius Radiografia dels arxius que hi ha a Sant Cugat

dipòsits té un sistema que manté la temperatura i la humitat adequades per als documents que conté. La majoria estan a 18 graus, i entre un 50-60% d’humitat”, m’explica Josep Fernàndez, el qual, mentre passegem, repassa el procés que segueixen els documents que arriben a l’Arxiu: “Abans d’ingressar en els dipòsits de l’Arxiu, reben un tractament de desinsectació i fumigació per tal d’eliminar l’existència d’agents degradants. D’altra banda, els documents són sotmesos periòdicament a una operació de desinfecció per a l’eliminació dels fongs.

Quan ja són a l’arxiu, els documents es descriuen, s’instal·len al dipòsit amb capses. Després vindrà la catalogació i, si cal, la restauració –hi ha un laboratori de tractament del pergamí i de tractament dels documents en paper. I bona part es digitalitza”. D’entre les preocupacions dels actuals responsables de l’Arxiu hi ha la conservació dels documents: “S’ha de ser molt exigent en les con-

“Abans d’ingressar els documents en els dipòsits de l’Arxiu Nacional de Catalunya, reben un tractament de desinsectació i fumigació per tal d’eliminar l’existència d’agents degradants”

dicions de conservació. S’ha d’anar renovant el suport digital”, assegura Josep Fernàndez, conscient que “el futur és dels arxius electrònics, però jo sóc de l’era del paper”.

L’Arxiu Nacional té el doble caràcter d’arxiu general de l’Administració i d’arxiu històric. Com a arxiu general de l’Administració, rep, recupera i gestiona la documentació generada per l’acció política i administrativa dels departaments, organismes i empreses de la Generalitat. Actualment conserva més d’un miler de fons i col·leccions que ocupen 30 quilòmetres lineals –si els col·loquéssim un darrere l’altre arribaríem més enllà de Granollers (en total, hi ha més de 60 quilòmetres de prestatges, de manera que encara en queden uns 30 per omplir). L’Arxiu alberga més d’un milió i mig d’imatges, destacant els quasi dos-cents mil negatius de vidre i els quatre-cents mil positius, un milió de plànols i mapes i més de 25.000 cartells.

Els fons de l’Arxiu Nacional de Catalunya L’Arxiu Nacional de Catalunya conté nombrosos documents de la Generalitat de Catalunya (de la Generalitat republicana, de l’època de l’exili durant la dictadura franquista, de 1939 a 1977, i de l’etapa actual, que s’inicia l’any 1977 amb el restabliment de la Generalitat). Té també documentació d’anys anteriors (de la Mancomunitat, per exemple), documentació generada a Catalunya durant els anys del franquisme i transferida a la Generalitat amb els traspassos de competències (censura d’obres teatrals, control de la seguretat de vehicles matriculats, expedients de personal docent –inclou les depuracions efectuades per la repressió franquista-,instal·lacions elèctriques d’alta tensió...). També alberga fons procedents dels jutjats -jutjats municipals, jutjats de Districte, jutjats de primera instància, jutjats d’instrucció...-, fons religi-

A Fons 205

Diari de Sant Cugat Divendres, 5 de juliol del 2013

1.

Arxiu Municipal El soterrani de l’Ajuntament acull l’arxiu administratiu de la ciutat amb milers de documents #A. RIBERA 2.

Arxiu Nacional El projecte de l’arquitecte Josep Benedito i Rovira va ser el guanyador de l’execució de l’obra pel seu disseny funcional #ARXIU

3.

L’arxiu de l’arxiu Trasllat de l’Arxiu Històric de Sant Cugat al dipòsit de l’Arxiu Nacional en presència de l’alcalde Aymerich; la directora de l’Arxiu Municipal, Gemma Foj, i el director de l’ANC, Josep M. Sans Travé #M. ESPINOSA

osos, generats per institucions de caràcter religiós, col·leccions de bans i edictes (segles xviii-xx), i cartells sobre prevenció d’accidents laborals dels anys vint i trenta. Són especialment nombrosos els fons d’associacions i fundacions, d’organitzacions sindicals, d’entitats culturals, de col·legis professionals, d’associacions gremials i de partits i associacions polítiques que han tingut una importància cabdal en la història contemporània de Catalunya.

Alguns d’aquests fons estan formats pels arxius generats per les pròpies entitats i d’altres són el resultat de la recuperació total o parcial dels documents, a través de donacions i dipòsits dels associats i militants que els han conservat en circumstàncies generalment difícils. També hi abunden fons d’empreses del segle xviii ençà, de diferents sectors, entre els quals sobresurt el tèxtil, el metal·lúrgic, el comercial, el químic i l’editorial. Hi destaquen grans empreses nacionals i multinacio-

L’Arxiu Nacional alberga més d’un milió i mig d’imatges, destacant els quasi dos-cents mil negatius de vidre i els quatre-cents mil positius, un milió de plànols i mapes i més de 25.000 cartells

nals, com La España Industrial S.A., Manufacturas Sedó S.A., Tecla Sala, La Maquinista Terrestre y Marítima S.A., Macosa, Siemens, Castañer, La Compañía General de Tabacos de Filipinas, S.A., Cros i S.E. de Carburos Metálicos, S.A. Pel que fa als fons patrimonials destaquen per la seva importància els nobiliaris: llinatges, marquesos, comtes, baronies..., que inclouen documentació a partir del segle xii. Finalment, i no per això menys important, a l’Arxiu Nacional de Catalunya es troba un conjunt d’arxius de personalitats representatives de la societat catalana dels segles xix i xx d’àmbits molt diversos: polítics (Francesc Macià, Prat de la Riba, Ventura Gassol, Jaume Aiguader, Josep Maria de Porcioles, Ramon Trias Fargas i Pasqual Maragall, entre d’altres); pensadors i pedagogs (Eugeni d’Ors i Alexandre Galí); intel·lectuals (Carles Riba, Octavi Saltor, Maurici Serrahima i Ferran Soldevila) i artistes (Josep Mainar, Joaquim Renart). //

COMENTARI Josep M. Sans i Travé Director Arxiu Nacional de Catalunya Una institució d’estat a Sant Cugat del Vallès

L’

Arxiu Nacional de Catalunya és una infraestructura arxivística pública que té el rang d’institució d’estat. Està destinat a jugar un paper cabdal en el terreny de l’administració oberta i els arxius electrònics. A més, el centre ha destinat mitjans i recursos a la captació i ingrés de fons privats de tots els àmbits de la rica i diversa societat catalana. Ara conservem gairebé un miler de fons de persones, famílies, empreses i entitats, que reflecteixen en el seu conjunt molts aspectes de la història de la Catalunya contemporània i completen els arxius de les administracions públiques. L’acollida d’aquesta tasca per part de l’administració, els donants i els investigadors és excel·lent i ningú dubte de la seva transcendència i utilitat. És així com l’ANC, amb l’obertura a l’exterior i ampliant les fronteres de la pràctica arxivística, ha esdevingut doblement un Arxiu Nacional: perquè conserva la documentació del govern català i perquè salva els arxius produïts directament per la societat catalana.

Aquesta doble tasca planteja nous reptes i esforços i en la conjuntura actual d’escassetat de recursos és més que necessària.

L’ANC percep diàriament un increment de les demandes d’ingrés a causa de la crisi, no únicament del món de l’economia, sinó també de part de moltes entitats i associacions que reflecteixen la contracció dels ajuts públics. Els arxivers ens posem novament en marxa per salvar el patrimoni documental amenaçat. Molts d’aquests fons ja són de la història recent, és a dir, dels darrers anys del Franquisme i de la Transició. El paper dels arxius ha experimentat durant els trenta anys de funcionament de l’ANC un gir molt rellevant. Si el 1980 es concebien exclusivament com a llocs de conservació de les col·leccions documentals històriques d’origen públic, amb un accés molt restringit i orientats bàsicament cap a la investigació especialitzada, en els temps actuals els arxius són institucions obertes a la ciutadania en general. S’ha superat aquell elitisme que restringí tant de temps l’actuació dels arxius i dels arxivers. Ara som centres de Memòria del nostre país i dels seus habitants, en un sentit plural i divers, i també una eina fonamental de la transparència de l’administració, l’accés a la informació i la garantia dels drets fonamentals. //

206 A Fons Memòria històrica

Diari de Sant Cugat Divendres, 5 de juliol del 2013

Arxius Radiografia dels arxius que hi ha a Sant Cugat

L’Arxiu Municipal de la ciutat, el gran desconegut L’Arxiu Municipal de Sant Cugat està obert a investigadors i col·labora amb els mitjans de comunicació locals La major part de municipis del país tenen un arxiu municipal, on es guarden els documents que genera l’actuació municipal però també de les activitats del municipi.

Sant Cugat no n’és una excepció.

L’Arxiu Municipal de Sant Cugat, obert als investigadors, alberga l’arxiu administratiu -documentació municipal- i l’arxiu històric -documentació particular, cartells, papers, fotografies, com les de la família Cabanas, de la col·lecció Roisin...-.

L’Arxiu municipal va estar ubicat una pila d’anys a la rambla de Can Mora i el 2009 es va traslladar als soterranis de l’actual seu de l’Ajuntament, a la Plaça de la Vila. El trasllat de l’Arxiu va permetre ubicar tota la documentació administrativa, plànols, cartells i fulletons als dipòsits d’arxiu municipals. La biblioteca auxiliar, l’hemeroteca, les donacions i la documentació històrica (més de 30 anys d’antiguitat, exceptuant les llicències d’obres) van quedar ubicades a l’Arxiu Nacional de Catalunya. Tot i això, la gestió de tot aquest material ha quedat

Exposició sobre els arxius municipals a l’interior de l’ajuntament de Sant Cugat #ARTUR RIBERA

El trasllat de l’Arxiu va permetre ubicar tota la documentació administrativa, plànols, cartells i fulletons als dipòsits d’arxiu municipals

centralitzat a l’edifici de l’Ajuntament. L’Arxiu municipal alberga des de fa uns anys l’arxiu del “Tot Sant Cugat”, que comprèn més de 200.000 fotos. PREMSA LOCAL DE SANT CUGAT va cedir-ne aquest gran arxiu d’imatges i el consistori santcugatenc es va comprometre a inventariar-les.

“L’Arxiu municipal està realitzant un esforç de difusió dels seus

fons per a tots els públics; així, per exemple, col·labora en diversos aspectes amb el Museu de Sant Cugat; la col·laboració més exitosa és l’activitat “L’Ot del Paperot i el seu arxiu”, en la qual un titella ratolí de l’arxiu presenta aquest als nens i nenes. A més, hem endegat un projecte de voluntariat”, explica Francesc Giménez, director de l’Arxiu municipal de Sant Cugat.//

Octavi Galceran va néixer a Barcelona el 1924 i quan era infant, als vuit anys, va venir a Sant Cugat; de seguida –a finals de la guerra civil, el 1939– va començar a reunir material del poble, tot i que el gruix dels documents del seu vast arxiu – pel·lícules i fotografies– són de meitat a finals del franquisme, una època en què Sant Cugat era poble i lloc d’estiuejants –molts dels quals després s’hi han instal·lat–, en què tot passava més a

poc a poc, i els nens jugaven al carrer – passaven cotxes, i també carros, de tant en tant–.

en context L’arxiu santcugatenc d’Octavi Galceran

El propòsit d’Octavi Galceran és dipositar tota la seva documentació a l’Arxiu Municipal perquè es guardi en condicions i qui ho desitgi la pugui consultar.

Galceran també és un artista. Té totes les masies de Sant Cugat en aquarel·la.

A Fons 207

Diari de Sant Cugat Divendres, 5 de juliol del 2013

Els “papers de Salamanca” encara no hi són tots Durant molts anys, l’Arxiu Nacional de Catalunya, i els catalans, van estar reclamant els “papers de Salamanca”, la documentació requisada a Catalunya al final de la guerra civil espanyola, que va passar a formar part de l’Archivo General de la Guerra Civil, a Salamanca.

L’Arxiu de Salamanca ha retornat fins ara, en cinc trameses diferents, de gener del 2006 a juliol del 2011, un total de 1.439 capses amb documents d’arxiu i 579 llibres (biblioteca). En total, són 507 lligalls de l’arxiu institucional de la Generalitat de Catalunya, i correspondència, llibres d’actes, registres de socis, carnets, etc. d’arxius privats, com ara, del CADCI, de la CNT, d’ERC, del PSUC, de la UGT, de l’Associació d’Amics de la Unió Soviètica de Catalunya, de l’Associació d’Intel·lectuals per la Defensa de la Cultura, del Centro Asturiano de Cataluña, de la Escuela de Enseñanza Naturista “Pentalfa” (Nicolás Capo), de la Societat Naturista de Barcelona, de Solidaritat Internacional Antifeixista de Catalunya, de Socors Roig Internacional de Catalunya, del Casino Ferroviari de Lleida, del Sindicat Agrícola Cooperatiu de Lleida, etc. Pel que fa als particulars, han retornat llibres i documentació professional o personal, entre d’altres, d’Antoni Rovira i Virgili, d’Antoni Xirau, de Llorenç Cabós, de Francesc Cambó, d’Eusebi Carbó, d’Albert Carsi, de Joan Lluhí Vallescà i de Josep Pàmies.

Encara ha de retornar documentació privada pertanyent a persones físiques i jurídiques (unes 300 capses aproximadament), uns 50 documents solts (calendaris, cartells, un àlbum de fotos, mapes i plànols, targetes postals, etc.), 10 banderes, i alguns exemplars de biblioteca (llibres i publicacions periòdiques).

De tota manera, una part important de l’Arxiu de Salamanca mai no tornarà, ja que va ser reduïda a pasta de paper. //

1.

Papers de Salamanca El conseller Tresserras observant diferents documents i llibres recepcionats a l’ANC #ARTUR RIBERA

2.

Detall de la documentació Exposició provisional de part de la documentació que va arribar de Salamanca #ARTUR RIBERA

1

3.

Sant Cugat celebra el retorn Una pancarta donava la benvinguda a part de la documentació espoliada i arxivada durant anys fora del nostre país #ARTUR RIBERA 4.

Documentació recuperada Moment en què l’Arxiu Nacional va lliurar còpia als propietaris dels papers de Salamanca #ARTUR RIBERA

2

3

4

208 A Fons Memòria històrica

Diari de Sant Cugat Divendres, 5 de juliol del 2013

Arxius Radiografia dels arxius que hi ha a Sant Cugat

La col·lecció de Frederic Cabanas sobre la Marilyn Monroe Josep M. Gavín

Frederic Cabanas recull des de fa una pila d’anys llibres i objectes de l’actriu Marilyn Monroe “Jo em trobava a Barcelona esperant uns amics davant d’una llibreria d’importació, i em va cridar l’atenció un llibre de grans dimensions amb un primer pla de la Marilyn a la portada. Vaig entrar-hi per fullejar-lo i em va entusiasmar”, explica Frederic Cabanas, pintor, fotògraf, pertanyent a una de les sagues de Sant Cugat que han deixat més empremta al municipi, especialment en l’àmbit cultural. “El que més em va atraure és que el llibre, que reproduïa tot el treball del fotògraf, fotograma a fotograma, posava de manifest la gran capacitat que tenia la Marilyn per posar davant del fotògraf. És evident que el fotògraf s’havia limitat a disparar: la Marilyn, en tan sols unes sessions, havia estat capaç de crear diferents personatges i milers de posicions genials”, recorda Cabanas. Així va néixer la seva passió per Marilyn Monroe (Los Angeles, 1926- Hollywood, 1962), un mite del cinema nord-americà del segle xx (mite que va créixer després de la seva mort, probablement, en part, degut al fet que es va suïcidar).

Cabanas té actualment un immens

#Cedida

Gavín, la dèria de col·leccionar

L’Arxiu Marilyn Monroe es troba ara a Valldoreix però es traslladarà al Museu de Cal Gerrer (plaça d’Octavià) #AMM arxiu de llibres que exploren un grapat d’aspectes de la Marilyn –de llengües molt diverses– i altres objectes sobre l’actriu, incloent peces originals, com ara signatures autèntiques seves i algunes pertinences, com els guants negres que Norma Jean Baker –aquest és el nom real de Marilyn Monroe– portava a la pel· lícula “Els senyors les prefereixen rosses”. També té rèpliques exactes de les sabates que lluïa l’actriu a les seves pel·lícules. Tots aquests objectes ara són a la casa de Frederic Cabanas, a Valldoreix, però ben aviat es podran veure al futur Museu de Cal Gerrer (plaça d’Octavià).

“He hagut d’ampliar uns quants

cops les lleixes per poder-hi encabir tants llibres”, diu Cabanas, que ha editat diverses publicacions sobre Marilyn Monroe, a més d’un magnífic llibre sobre la història de Sant Cugat i les seves principals nissagues (“Sant Cugat: orígens i històries d’un poble i d’una família”). Frederic Cabanas revela que té tot l’arxiu informatitzat. Per això hi destina un munt d’hores. I és que la seva afició per col·leccionar llibres i objectes d’aquesta popular actriu, que la indústria cinematogràfica dels EUA va convertir en la bellesa-mite dels anys cinquanta, requereix, sens dubte, una bona dedicació. //

Josep Maria Gavín, nascut a Barcelona el 1930, té la dèria de col·leccionar des de ben menut. Als quatre anys va començar a fer una col·lecció personal d’estampes de Sant Josep; recolzat per una família catòlica practicant, el petit Josep Maria s’enfrontà amb els poders de la Guerra Civil per conservar les seves estampes. El 1966 va fer-se soci de la Unió Excursionista de Catalunya; allà hi va conèixer estudiosos que li van ajudar a cercar esglésies als llibres. L’any 1978 va sortir el seu primer volum de l’inventari d’esglésies, un dels temes als quals ha dedicat especial atenció. Ha fet conferències, exposicions, xerrades... ha col·laborat en centenars de llibres, però, sobretot, ha col· leccionat documents (sobre patrimoni arquitectònic, sobre personatges catalans, de pobles i comarques de Catalunya, estampes i postals religioses, diapositives, mapes, nadales, medalles i monedes, segells...). El seu arxiu, situat a Valldoreix, havia crescut tant que fa poc el gruix més important va instal·lar-se al Monestir de les Avellanes (Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes, Os de Balaguer, comarca de La Noguera).

ACTIVITATS DESTACADES

#JOAN CABANAS

Les fotografies dels Cabanas: 100.000 negatius sobre la ciutat L’Arxiu Municipal i el Museu de Sant Cugat alberguen prop de 100.000 negatius del valuós fons fotogràfic dels fotògrafs santcugatencs Joan Cabanas i del seu fill Carles Cabanas. En el cas del pare, les obres són del període que va dels anys 1930 al 1952, mentre que els treballs de Carles Cabanas daten d’entre l’any 1952 i el 1992. Les festes populars, retrats de personatges... són algunes de les principals temàtiques de les fotografies.

#Ignasi Marroyo

Exposició de fotografies a l’Arxiu Nacional De tots els documents que alberga l’Arxiu Nacional de Catalunya de tant en tant n’hi ha que es mostren al públic en forma d’exposició. Ara l’Arxiu Nacional ofereix una mostra d’una part del fons fotogràfic Ignasi Marroyo. L’exposició recull bona part de la sèrie sobre la Setmana Santa que l’autor va realitzar entre els anys 1962-1964 a la ciutat de Barcelona. Aquest reportatge s’emmarca dins del que s’ha anomenat “realisme fotogràfic nova avantguarda”.

A Fons 209

Diari de Sant Cugat Divendres, 5 de juliol del 2013

Imatges històriques arxivades

A l’Arxiu Municipal de Sant Cugat hi ha documents fotogràfics sobre la cultura, la societat i l’urbanisme local

1

2

3

4

1. Vista d’horts des del pont del carrer de Francesc Moragas J. Cabanas 2. Els Bastoners al carrer de Santa Maria J. Cabanas 3. Vista de Sant Cugat des de la rambla del Celler. J. Cabanas 4. Inauguració de l’oficina de Correus C. Cabanas 5. Masia de Torre Blanca Autor desconegut

5

212 A Fons Oci i lleure

Diari de Sant Cugat Divendres, 12 de juliol del 2013

L’estiu dels santcugatencs opcions de vacances

D’una manera o altra, però a l’estiu: vacances!

Viatjar Molt o poc, els santcugatencs intenten marxar uns dies de la ciutat per desconnectar de la rutina i conèixer llocs nous. Tendències Els temps canvien les maneres i els destins però sempre amb l’objectiu de gaudir de l’estiu

A

mb el pas dels anys el turisme i la manera de fer vacances han canviat i s’han adaptat al context de cada moment.

Avui en dia, mentre Sant Cugat treballa amb un pla estratègic per potenciar el turisme variat i oferir el bo i millor del municipi a gent de fora de la ciutat, la majoria de santcugatencs aprofiten l’estiu per perdre el Monestir de vista, almenys uns dies. Si són pocs dies o molts, ja queda a disposició de la butxaca de cadascú. Durant les setmanes de vacances que per a molts són al mes d’agost, s’intenta fer algun viatge, anar a casa d’amics a la platja o la muntanya o fer activitats d’un sol dia o d’un parell de nits. Però no són moments de vaques grasses i la situació de crisi econòmica ha fet canviar els hàbits de vacances de

A Fons 213

Diari de Sant Cugat Divendres, 12 de juliol del 2013

Anna Mira

Artur Ribera

redaccio@diaridesantcugat.cat @annamiraperich

redaccio@diaridesantcugat.cat @arctur

Destins santcugatencs Recull d’imatges dels santcugatencs enviades al concurs TOT Fotoportada del 2012. #arxiu tot fotoportada

seves portes o es redueixin a oferir els serveis de restauració com en el cas de QGat Hotel o Sant Cugat Hotel & Restaurant. Una tendència que poc a poc es vol anar canviant.

Potenciar el turisme, l’assignatura pendent

XIFRES Model de turisme

66.

444 turistes a Sant Cugat Han passat per l’Oficina de Turisme amb el Monestir com a principal reclam

90% clients corporatius La majoria dels hotels de la ciutat estan ocupats per empresaris moltes persones. Algunes veuen l’estiu com l’oportunitat per aconseguir una feina temporal, potser els únics ingressos que tindran des de fa mesos. Altres, prefereixen explotar les opcions més low cost i aprofiten els dies de bon temps per fer sortides puntuals per pobles i ciutats de l’entorn, gaudir de les fires o les tradicionals festes majors, que en bona part se celebren durant els mesos d’estiu.

Oasi santcugatenc De setembre a juliol les agendes d’actes d’entitats i de l’Ajuntament treuen fum. Es programen tota mena d’activitats de dilluns a diumenge ja siguin culturals, esportives, socials, infantils o econòmiques que han fet que Sant Cugat sigui una ciutat activa i, en conseqüència, amb la ciutadania bonament implicada.

Són molts els caps de setmana on

no hi ha excusa per a l’avorriment, sinó al contrari, que en alguns casos fins i tot es fa impossible, logísticament parlant, assistir a tota l’oferta d’activitats programades: concerts, fòrums, teatre, titelles, inauguracions, activitats infantils, competicions esportives, mostres de tota mena, i una llarga llista difícil de completar. Ara bé, aquesta activitat frenètica d’entitats, clubs i associacions que es mantenen durant el juliol amb programacions especials al Claustre del Monestir, casals infantils o activitats a la fresca, a l’agost s’atura del tot i durant aquest mes Sant Cugat es converteix en un oasi, que per a alguns és desitjat.

Com també passa en altres municipis del voltant, l’activitat comercial, empresarial i política disminueix molt ja que és durant aquest mes quan molts els comerços tan-

quen i l’activitat baixa als altres sectors de manera que les activitats i l’oferta cultural també ho fan. No obstant això, les piscines i biblioteques municipals es mantenen obertes, tot i que amb un horari reduït per a aquells que viuen l’agost a un Sant Cugat desert.

Destí corporatiu Com és sabut, Sant Cugat és un referent empresarial, ciutat emprenedora i model d’smart city que allotja un gran nombre de seus d’empreses nacionals i també internacionals.

Per això no es fa estrany que al voltant del 90% d’ocupació dels cinc hotels que hi ha a la ciutat siguin clients corporatius que vénen per esdeveniments empresarials i esportius, majoritàriament. La baixa demanda durant el mes d’agost fa que bona part d’aquests hotels tanquin les

Deu anys després d’haver creat l’oficina de turisme i amb una ciutat consolidada, l’objectiu passa per explotar les capacitats i les característiques de Sant Cugat per atraure un turisme variat que faci vida a la ciutat més enllà del seu motiu de visita.

La directora del Sant Cugat Hotel & Restaurant, Sonia Moreno, explica que s’està treballant perquè “el client corporatiu es quedi a la ciutat i no vagi a Barcelona”. En el mateix sentit, l’Àrea de Cultura i Turisme de l’Ajuntament, amb Xavier Escura al capdavant, ha presentat recentment un pla estratègic de turisme per als pròxims anys on es destaquen set línies de treball “per oferir un turisme variat i atractiu per a molts públics diferents”.

Segons les dades facilitades per l’Oficina de Turisme, des de la seva creació l’any 2003 han comptabilitzat 66.444 consultes, al voltant de 6.600 cada any. Durant els mesos de juny, juliol i agost del 2012 van passar per l’oficina 882 persones, la meitat santcugatencs (sobretot al juny) i la resta majoritàriament de Catalunya i Espanya. Durant els mesos de juliol i agost van visitar Sant Cugat 64 francesos, 50 anglesos i, en menor escala, alemanys i italians. Actualment bona part d’aquest turista s’allotja a Barcelona i ve a Sant Cugat a passar el dia per visitar el conjunt monàstic o la serra de Collserola i el pla estratègic treballa perquè es quedi. Segons Escura, “el turisme del segle xxi ha canviat de concepte i ara cal pensar en una visió global i integral de la ciutat”. Per això el pla no només contempla el turisme cultural sinó també l’econòmic, el mediambiental o l’esportiu per “buscar un flux de gent interessada a rebre coneixement variat”. Una de les mesures amb què s’està treballant és l’elaboració d’uns packs turístics i temàtics juntament amb els hotels de la ciutat per oferir “un producte integral” de les opcions comercials, d’oci i culturals de la ciutat. Amb tot, Sant Cugat vol situar-se com a ciutat de referència a prop de Barcelona perquè el turisme cultural i familiar l’esculli com a destinació per les seves vacances. //

214 A Fons Oci i lleure

Diari de Sant Cugat Divendres, 12 de juliol del 2013

L’estiu dels santcugatencs opcions de vacances perfils

Marta Cailà Periodista, 40 anys

#artur ribera

Albert Martínez Empresari, 30 anys

#cedida

“Intercanviar la casa amb famílies estrangeres enriqueix molt”

“Aprofitar les cases d’amics i les festes majors dels pobles”

Intercanvi de casa Des de fa tres anys el concepte de vacances ha canviat per la Marta Cailà i la seva família. Uns amics els van recomanar un portal per intercanviar la casa i també el cotxe amb gent d’arreu del món durant les vacances.

“Aquest serà el tercer any, hem anat a Nantes i a Dinamarca, ara toca Amsterdam”.

A casa són cinc i fer un viatge els sortia molt car “amb l’intercanvi només pagues el desplaçament i les despeses”. Per a la Marta un dels atractius d’aquest tipus de viatge és tenir l’oportunitat de conèixer tradicions i maneres de fer “pel simple fet d’estar a casa d’una altra família”. Abans de marxar es deixen les explicacions necessàries pel funcionament de la casa i també recomanacions o llocs per visitar, “que tu també et trobes quan arribes a casa dels altres”. Explica que el primer any pateixes una mica per si passa alguna cosa, però sempre han tingut experiències positives. De tota manera, signen un contracte “per seguretat”.

Sense parar de fer plans L’Albert Martínez té molt clar que les vacances d’estiu són per aprofitar-les al màxim, no parar de fer activitats, visitar llocs i gaudir de les festes majors tan tradicionals de les nostres terres. Té l’avantatge de tenir amics a les Illes Balears disposats a acollir-lo a casa seva per visitar platges i poblets a canvi després d’oferir-los uns dies a la segona residència que la seva família té a l’Escala i ensenyar-los els racons i les tradicions del seu entorn. Per a ell, poder anar a casa dels amics implica viatjar amb un pressupost baix perquè “a banda del desplaçament només et gastes el que tu decideixes” També valora molt l’avantatge de poder visitar un lloc nou amb gent d’allà “perquè t’ensenyen coses que per tu mateix no coneixeries”. Com a bon amant de les festes majors, l’Albert aprofita l’estiu per anar de poble en poble i gaudir de les tradicions de cada indret.

·· Durada de l’estada: 15 dies

·· Consell: confia en la gent

·· Durada de l’estada: 1 setmana

·· Consell: aprofita les festes majors

·· Pressupost: viatge + despeses

·· Recomanació: no siguis maniàtic

·· Pressupost: 200 €

·· Recomanació: fes plans sobre la marxa

PROTAGONISTES

#artur ribera

Maria Mateo Jubilada, 75 anys La Maria Mateo és d’aquelles que sempre li agrada marxar de vacances a algun lloc però ho intenta fer fora de temporada, “al juliol i l’agost no marxem mai, ho fem quan no fa tanta calor els néts van a col·legi i tothom és a lloc”.

Explica que l’atabalen les aglomeracions de gent i les cues però que li agrada conèixer llocs nous. Per això diu que a l’estiu a Sant Cugat “s’hi està molt bé, poc soroll i molta tranquil·litat”.

#anna mira

Jaume Mestres Cambrer, 27 anys En Jaume fa dos anys que no fa cap viatge a l’estiu “per falta de diners o de temps” però aquest mes d’agost té previst anar una setmana de vacances a Istambul, Turquia. Les altres dues setmanes que té lliures a l’agost farà sortides puntuals, sobretot a la platja i també passarà uns dies a Salou “on hi ha els meus pares i nebots” . Diu que després del viatge vol descansar i no gastar massa diners.

A Fons 215

Diari de Sant Cugat Divendres, 12 de juliol del 2013

Sandra Gil Empresària, 36 anys.

#ARTUR RIBERA

Gurmesindo Pasqual Jubilat, 76 anys

#ARTUR RIBERA

“Les vacances són per anar a la platja, fer un viatge i desconnectar”

“De vacances tot l’any, per tant, intento marxar fora de temporada”

Relax i platja La Sandra té tres setmanes de vacances a l’estiu i les aprofita fent allò que més li agrada: anar a la platja, estar amb amics i, sobretot, “desconnectar completament”. Explica que a diferència d’anys anteriors, quan acostumava a fer un viatge a l’estranger d’uns deu dies, aquest estiu estarà 15 dies a la casa que els seus pares tenen a la Costa Brava, i una setmana a les Illes Balears. Té un pressupost d’uns 1.500 euros. Per a ella tenir una segona residència és “un luxe que abans potser no valorava tant”. La Sandra explica que d’aquesta manera “pots sortir a sopar o de festa més sovint”. Després d’aquests dies de desconnexió, on deixa de banda les xarxes socials i es dedica a fer tot allò que més li agrada, marxarà amb una amiga a Menorca, Eivissa i Formentera. Allà s’hi estaran una setmana i visitaran les illes, aniran a la platja i aprofitaran per sortir a algunes de les discoteques més famoses.

Marxar si es pot En Gumensindo sempre li ha agradat anar a un lloc o altre de vacances, tot i que reconeix que a l’agost a Sant Cugat “s’està molt tranquil”. Amb la seva dona havien marxat de viatge o a la costa. Li agrada conèixer llocs nous i de tant en tant desconnectar de Sant Cugat però ja fa tres o quatre anys fan poca cosa perquè “l’edat no perdona i hem de vigilar amb la salut”. Potser aniran deu o quinze dies a casa d’uns amics a la Costa Brava per desconnectar. “Anem segons com estem” diu en Gurmensindo, que també reconeix que ara que estan jubilats “tenim vacances tot l’any” i prefereixen viatjar fora de temporada perquè hi ha menys gent i “és més barat”. La gent que treballa té tres setmanes de vacances però nosaltres, si podem, marxem al setembre o a l’octubre que no fa ni tanta calor i tampoc hi ha gent. Quan arriba el bon temps, ell i altres veïns de la plaça de Barcelona passen les tardes a la fresca “veient com canvia Sant Cugat”.

·· Durada de l’estada: 3 setmanes

·· Consell: gaudeix de l’estiu

·· Durada de l’estada: 1 setmanes

·· Consell: viatja fora de temporada

·· Pressupost: 1.500 €

·· Recomanació: aprofita oportunitats

·· Pressupost: el que es pot

·· Recomanació: organitza bé el viatge

#Anna mira

Gemma Jofre Mare de dos nens, 42 anys Per a la Gemma les vacances són per desconnectar de Sant Cugat “que ja hi estem tot l’any”, diu. Explica que des que tenen els fills normalment lloguen un apartament a la Costa Brava, on passen uns quinze dies. “Quan no teníem nens anàvem a les Illes Balears però ara busquem un lloc on els nens s’ho passin bé”. I abans de tornar a la rutina aprofitaran l’última setmana de vacances per anar a Andorra.

#anna mira

Clara Ontanyà Estudiant de batxillerat, 16 anys La Clara cada any durant el juliol es queda a Sant Cugat i a l’agost sempre va a visitar la seva família que viu a Santander i després passa uns dies a la segona residència de la família a Pals.

Enguany, però, explica que “quatre famílies que els pares són amics i amb els fills hem fet molta colla” han llogat una casa rural a Lleida per passar-hi una setmana. Una altra manera de viatjar i a “un preu més econòmic” diu la Clara.

216 A Fons Oci i lleure

Diari de Sant Cugat Divendres, 12 de juliol del 2013

L’estiu dels santcugatencs opcions de vacances

La paga extra i la declaració de la renda condicionen els destins on poden anar amb aquests diners”, una tendència que abans era molt comuna dels joves i ara s’ha generalitzat a tots els grups d’edat. Les rutes amb cotxe o autocaravana per Itàlia, França o Suïssa és un dels viatges més demandats pels santcugatencs que també han escollit anar a Gàmbia, Kenya, Tailàndia o les Illes Canàries. Baquero explica que la gent aprofita anar a les segones residències i que enguany “ha caigut la demanda de les Illes Balears”.

És evident que la capacitat adquisitiva de cadascú determina el com i l’on anar de viatge però en els últims anys es mira més que mai la butxaca a l’hora de marxar de vacances. El director de l’agència de viatges del RACC a Sant Cugat, Christian Baquero, afirma que tot i que la demanda en els darrers anys ha baixat “la gent té ganes de marxar”.

Segons Baquero aquest últim han detectat que hi ha molta gent que s’espera a saber si cobrarà la paga extra o li retornaran diners de la declaració de la renda per contractar o no un viatge.

Tendències i destinacions Com ja fa uns anys que passa, els llargs viatges es reserven amb molta anticipació mentre que “els de sol i platja es fan a última hora”. Segons Baquero la major part dels viatges que es reserven a l’agència que dirigeix es fan durant l’agost, tot i que assegura que “sobretot les parelles

Internet o agència?

El director de l’agència de viatges del RACC Sant Cugat. #artur ribera sense nens intenten combinar-se les vacances per marxar fora de temporada”, quan els preus són més econòmics. No obstant això, a l’agència es troben molta gent que ve amb un pressupost tancat i “et demanen

Tot i els múltiples cercadors web que existeixen per reservar les vacances, les agències de viatges encara tenen el seu espai en el mercat.

Baquero, explica que “s’ha de conviure amb Internet” perquè explica que les destinacions més pròximes són competència directa però en canvi no ho són les reserves de viatges a destinacions més llunyanes i de llarga durada. //

Els principals destins dels santcugatencs per a l’estiu 2013

Una setmana de ruta amb cotxe per Suïssa #CEDIDA

Turisme de sol i platja a Gàmbia, a l’Àfrica #CEDIDA

Viatge de deu o més dies a països asiàtics com Tailàndia #CEDIDA

Turisme de platja i cultural a les Illes Canàries com Lanzarote #CEDIDA

FONT: RACC

Uns dies a les Illes Balears com Menorca #CEDIDA

Ruta amb cotxe per França o Itàlia, per exemple, la Toscana #CEDIDA

ENTREVISTA Eduard Bröll Jubilat, 76 anys

#artur ribera

“No podíem fer vacances però se celebraven moltes festes i fires” Com era l’estiu a Sant Cugat quan vostè era jove?

Abans Sant Cugat era un poble de pagès i la terra no permet tenir vacances però es feien força celebracions durant l’estiu. Hi havia una fira abans de segar els camps al juny i una altra abans de la verema al setembre, la Festa Major i també es feien festes de carrer durant el juliol i l’agost, a la plaça de Barcelona, el carrer Xerric, la plaça del Monestir, el carrer Major, o el carrer de Sant Antoni, entre d’altres.

Feien alguna sortida?

El dia 18 de juliol se celebrava el dia del treball i aleshores el govern permetia que aquells que tenien camions els carreguessin de gent per anar a passar el dia fora. Normalment nosaltres anàvem a la platja o a la Barceloneta però hi havia qui anava al Montseny. Aquell dia també es llogaven autocars i era un dia festiu. I de tant en tant, fèiem sortides esporàdiques amb amics o coneguts. Jo havia anat dos dies a Roda de Barà o excursions al Pirineu amb el Club Muntanyenc on fèiem travesses.

Com valora el turisme a Sant Cugat?

La gent marxa a altres llocs perquè aquí no fan res però crec que es podrien buscar les maneres per atraure gent que vingués a passar els mesos d’estiu a la ciutat. Penso que podrien haver-hi més incentius com els festivals de música com ara el de Cap-Roig, perquè tenim motius i racons molt bonics i interessants per fer que la gent vingui. // A. Mira

220 A Fons Educació

Diari de Sant Cugat Divendres, 12 de juliol del 2013

Aules L’oferta educativa de Sant Cugat és molt varaida

A Sant Cugat, el futur passa per l’educació Deute L’Ajuntament de Sant Cugat ha d’assumir el que la Generalitat deu en educació a la nostra ciutat, que voreja els 3 milions Retallades Les no substitucions per baixes és el que preocupa pares i docents

E

n una ciutat de més de 85.000 habitants, amb 20.779 menors de 18 anys i on l’any 2012 van donarse 961 altes per naixement, per força l’educació ha d’ocupar un paper rellevant en el dia a dia del municipi. A més, no s’ha d’oblidar que Sant Cugat és la Ciutat Amiga de la Infància, i aquesta denominació ja reflecteix la importància i el paper prioritari en què queda l’educació.

L’oferta d’educació a la ciutat és molt àmplia i variada. Cal recordar que l’educació primària i secundària són competència de la Generalitat de Catalunya, mentre que les escoles bressol, l’escola de Música Maria Victòria dels Àngels, i l’Escola d’Art són de titularitat municipal, però aquestes inclouen un tipus d’educació que no és obligatòria.

A Fons 221

Diari de Sant Cugat Divendres, 12 de juliol del 2013

Àgata Guinó

Artur Ribera

redaccio@diaridesantcugat.cat @AgataGuinoSoler

redaccio@diaridesantcugat.cat @arctur

XIFRES Quins són els números al voltant de l’ educació a la ciutat?

3 milions de deute En matèria d’educació és el que el govern deu a l’Ajuntament

7.140 places públiques Ofereix la ciutat entre els estudis de primària i secundària obligatoris

3 centres privats Són els que té Sant Cugat. Entre l’escola Japonesa, l’Europa i la Hatikva.

409 euros per nen Això és un peu de fotografia el qual es descriu el contingut Augment de ràtio. #Crèdit FOTO Mestres i pares posen de manifest que a conseqüència de les retallades, la ràtio ha augmentat a les classes de Sant Cugat # Àgata Guinó

El municipi també s’ha d’encarregar del manteniment de les instal· lacions dels centres de primària.

Aquest manteniment dels equipaments van tenir un cost de 2.798.000 euros l’any 2011. Per tant, les competències i les polítiques d’educació que pot portar a terme l’Ajuntament són poques.

Oferta Pel que fa a l’educació infantil i primària, Sant Cugat té 11 centres de titularitat pública que ofereixen aquesta educació: l’escola Catalunya, Collserola, Pi d’en Xandri, Ferran i Clua, Joan Maragall, Pins del Vallès, La Floresta, L’Olivera, Ciutat d’Alba, turó de Can Mates i Gerbert d’Orlhac. En total hi ha 4.950 places públiques en aquestes escoles. Tot i això, hi ha 7 centres més concertats que també ofereixen un total

de 4.475 places en educació infantil i primària. Aquest centres són el Thau, l’Avenç, La Farga, el Viaró, Sant Isabel i Pureza de María.

L’ensenyament públic secundari a Sant Cugat es reparteix entre cinc instituts: l’Angeleta Ferrer, l’Arnau Cadell, CAR, Pla Farreras i Leonardo da Vinci. Aquí hi ha un total de 1.740 places. Pel que fa als instituts concertats, que ofereixen educació fins a 4t d’ESO, és a dir, secundària obligatòria, hi ha els mateixos centres concertats que imparteixen primària i en total ofereixen 2.190 places.

Habitualment els instituts que ofereixen secundària també aposten per cursar estudis post obligatoris, el batxillerat i els cicles de grau mitjà o superior. D’aquesta manera, tots els instituts públics de la ciutat tenen en total de 840 places de

batxillerat, 245 de grau mitjà i 330 de grau superior. Aquest instituts públics cal sumar-hi l’Escola d’Art i Disseny que només oferta graus mitjans i superiors.

De la seva banda, els centre concertats, La Farga, el Viaró, el Pinar i el Pureza de María tenen capacitat per a 500 alumnes de batxillerat i graus, només El Pinar també cursa graus.

A més, Sant Cugat té 3 centres privats: l’Escola Europa International School, l’escola Hatikva e el col· legi Japonès de Barcelona.

Ensenyament municipal Pel que fa a l’educació no obligatòria de la qual n’és responsable l’Ajuntament cal destacar les escoles bressol.

El Molí, el Cavall Fort, Nostra Senyora de Montserrat, Tricicle, Gargot, La Mimosa, El Niu i l’Escola Bres-

És el que val una plaça tipus a una escola bressol sense tenir en compte descomptes

2.798.000 manteniment centres De primària va a càrrec de l’Ajuntament de Sant Cugat sol de Valldoreix ofereixen en total 456 places per a nens i nenes de 0 a 6 anys de titularitat municipal. Sobre aquest tipus de centre, la regidora d’Educació, Esther Salat, apunta que “abans els horaris de l’escola bressol eren massa estrictes. Ara veiem que les bressol no s’emplenen com abans a conseqüència de la crisi, ja que les famílies es busquen alternatives”. La titular d’educació manifesta que “ en alguns centres donem la possibilita d’inscriure’s en jornada només de matí per adaptar-nos a les necessitats de les famílies”. El cost per infant a l’escola bressol pública és de 409,30 € al mes, aquesta és la quota estàndard, en horari de 9 a 5 i amb dinar i berenar inclòs. Tot i això, moltes famílies poden tenir bonificacions per família nombrosa, monoparental o per beques menjador. //

222 A Fons Educació

Diari de Sant Cugat Divendres, 12 de juliol del 2013

Aules L’oferta educativa de Sant Cugat és molt varaida ENTREVISTA Esther Salat, regidora d’Educació, Universitat i Família

“L’ oferta i la demanda de places estan molt equilibrades”

Regidoria La titular d’Educació a la ciutat apunta que l’Ajuntament no pot decidir sobre educació, però sí que fa polítiques per aportar valor afegit a l’educació a la ciutat i que fomenta la creativitat i emprenedoria #artur Ribera Quina és l’aposta de Sant Cugat en educació?

En primer lloc, els ajuntaments no som administracions educatives, per tant, les polítiques d’educació les fa la Generalitat. Nosaltres el que fem és complementar i aportar valor afegit a l’educació. D’aquesta manera, l’aportem amb centres propis; tenim una potent polí-

tica d’infància dels 0-3, amb les escoles bressol municipals. I també amb ensenyaments no obligatoris de tipus artístic, com el conservatori i l’escola de música, a més de l’escola d’art.

L’aposta és aportar aquest valor afegit amb recursos per complementar el currículum dels infants, a més de donar suport al nostre model de ciu-

@ EstherSalat

tat educadora en el qual tots hem de col·laborar per l’educació integral dels nostres infants. També fomentem la llengua anglesa, l’emprenedoria, la creativitat i educació mediambiental i un llarguíssim etcètera.

Quina oferta hi ha a Sant Cugat ?

L’oferta i la demanda de places estan molt equilibrades a la ciutat, no tenim ni excessiva oferta ni excessiva demanda; l’any passat ja es va tancar una línia a La Floresta. Cap infant es quedarà sense ensenyament públic, aquest és el compromís que van demanar a la Generalitat. El que és molt complicat és donar resposta a les demandes de cada família en una escola determinada.

No sé si podria fer balanç de com ha anat l’aplicació de l’horari compactat en els instituts? És complicat en un any poder fer aquest balanç i tenir conclusions. Les que s’han pogut treure són a àmbit d’organització, falta veure l’impacte que ha tingut en resultats acadèmics i en la ciutat. La valoració que s’ha fet amb els 4 instituts de la ciutat que han fet jornada compactada és que ha baixat el nivell de conflictivitat, perquè evidentment estan menys hores al centre. Els alumnes potser han trobat a faltar espai per relacionar-se. Els directors diuen que no poden fer una valoració exhaustiva.

S’ha notat que hagi crescut la demanda a instituts concertats o privats? Pot ser una causa de l’horari compactat?

Sí. Però de fet és una tendència a la nostra ciutat. L’escola pública és una molt bona opció a primària per les

famílies, però els pares creuen que passar amb 12 anys a un institut, i més fent jornada compactada, un centre concertat dóna millor resposta a les seves necessitats.

Per què passa?

Per un tema de maduresa. Veuen els nens massa petits per anar a un institut on hi ha joves de fins a 18 anys, i on no hi ha un seguiment com a primària o a les escoles concertades. Deixar de fer classes a les tardes també ha influït. Però no és un tema dels projectes pedagògics ni de qualitat.

Sap quantes retallades vindran l’any vinent?

Nosaltres no sabem com afectaran ni a les plantilles ni a les substitucions.

Això és competència de Serveis Territorials de la Generalitat. Des del consistori ens preocupa molt el tema de les substitucions i com ens afectarà la Llei de modificacions de base de règim local. Si ens treu competències en educació posa en perill les escoles de música, art i les escoles bressol. I posa en perill el manteniment dels centres de primària.

Què deu la Generalitat a l’Ajuntament en educació?

Al voltant de 3 milions d’euros. El govern de Madrid ha deixat a 0 la partida que traspassava a les comunitats per l’educació de 0 a 6 anys. La Generalitat s’ha quedat sense marge i mira de garantir l’educació dels 3 als 6 anys, però no pot amb la de 0 a 3.

Sant Cugat és una ciutat econòmicament forta i pot assumir el deute. Tot i això no deixarem de reclamar, perquè no deixarem que l’educació pública estigui en perill. //

DECLARACIONS En què afecten les retallades a l’educació?

“Com a mare no puc entendre “Interpel·lem al govern que la figura del mestre pugui espanyol contra la llei Wert, ser prescindible” però també a la Generalitat”

“Hem tingut molta qualitat, però al final les retallades tindran conseqüències”

“L’educació es va mantenint gràcies a l’esforç dels professionals”

Bea Lòpez AMPA Pi d’en Xandri

Lourdes Alarcón Mare Escola Collserola

Anna Maria Valera Comissió Grogues Turó Can Mates

Gerard Sòria Coordinador Grogues Sant Cugat

A Fons 223

Diari de Sant Cugat Divendres, 12 de juliol del 2013

ENTREVISTA Amadeu Pi, president de la Coordinadora d’AMPA de l’Escola Pública

“Els mestres estan fent un sobreesforç, més enllà de l’obligació”

Com veu la situació de l’escola pública a Sant Cugat? És dolenta. Abans de les retallades ja hi havia coses que calia millorar, ara no només no s’han arreglat aquestes coses, sinó que hem anat a pitjor, bàsicament pel que fa a recursos. Aquests no són sempre econòmics, però sí amb forma de recursos humans. El que hem notat més és la falta de personal.

El pitjor són les substitucions.

Hi ha casos que la classe ha de rebre l’assignatura, per exemple, d’anglès i no pot?

Ha passat moltes vegades. Les baixes es cobreixen amb un mestre de guàrdia, si hi és, i no necessàriament el mestre pot donar l’especialitat que en aquell moment fa falta. Han passat dues coses: la primera que el mestre només ha pogut vigilar la classe, i s’ha perdut aquella hora, o bé els nens han hagut de repartir-se en altres grups perquè no hi havia mestre. És un drama.

Associació de Mares i Pares Des de les AMPA de les escoles públiques de Sant Cugat s’estan organitzant per mobilitzar-se contra les retallades, que al seu entendre poden malmetre el model #ARTUR RIBERA

Les retallades poden fer augmentar el fracàs escolar?

Ara per ara no hi ha indicadors, però està clar que ha de tenir impacte. No sé si es traduirà en fracàs escolar o baixarà la mitjana de coneixements.

Però amb menys atenció el resultat no pot ser millor de cap de les maneres. Els efectes no estan essent tan nefastos com es podria esperar, perquè el col·lectiu de mestres està fent un sobreesforç, més enllà de la seva obligació contractual. Mai els estarem prou agraïts.

Jo vull pensar que no. En un pressupost que el 60% va destinat a Educació i a Sanitat, si vols retallar, difícilment ho faràs sense tocar aquests dos sectors. Pensem que són les coses que no haurien de rebre. Jo vull pensar que no és així.

Primària i secundària no són competència del consistori, sinó de la Generalitat. Noten el suport de l’Ajuntament?

Totalment. Tenen poca responsabilitat, a primària de les infraestructures, però el paper del nostre Ajuntament va més enllà. Fan molts plans que encara mantenen que ajuden l’escola tot i que no són la seva obligació.

En el tema del transport escolar, que depèn del consell comarcal, l’Ajuntament ha intentat suplir els busos que s’han eliminat mitjançant vehicles de línia regular.

Hi ha sinergies entre escola pública, privada i concertada?

No, perquè no compartim projectes.

Com definiria el projecte de l’escola pública? És engrescador. Creiem que l’escola pública és l’única que pot donar respostes a les necessitats de la societat. És integradora, laica... és l’única que garanteix la cohesió social. Els que estem a la pública és perquè hi creiem.

Les retallades són una ofensiva contra la pública i, com poden dir alguns, són ideològiques?

Parlem de la llei Wert... És un nyap. No ha tingut en compte el compartiment de la informació amb els actors socials. Hi ha molts aspectes que no tracta. De primària en parla una vegada... És una reforma de la llei anterior, no podríem substituir una per altra. No es mereix el nom de llei.//

“L’ Ajuntament poca cosa pot fer perquè no té competències”

“Fa falta més mobilitzacions i participació per lluitar contra les retallades”

“Un mestre no pot estar igual de disponible amb 25 nens que amb 30

“Hi ha menys professors de suport, que és on s’ha retallat molt”

Joan Valls AMPA Pins del Vallès

Susanna Descals AMPA La Floresta

Andreu Giralt AMPA Ferran i Clua

Mercé Andrés Escola Joan Maragall

224 A Fons Educació

Diari de Sant Cugat Divendres, 12 de juliol del 2013

Aules L’oferta educativa de Sant Cugat és molt varaida

Les retallades són el principal focus d’atenció en l’educació Les retallades que està patint el sector de l’ensenyament treuen al carrer la comunitat educativa que fa pinya El sector públic i en concret l’ensenyament està patint diverses retallades a conseqüència de la crisi econòmica. O això és el que expliquen els governants que perpetuen els ajustos. Altres sectors opinen que les “retallades són ideològiques” i que corresponen a una manera de fer política. Sigui com sigui, la comunitat educativa de Sant Cugat s’ha organitzat per lluitar contra les retallades que diuen que estan afectant negativament en l’educació dels nens i nenes ,i en paral·lel posen en perill el model de l’escola pública.

D’aquesta manera, les AMPA dels centres públics han creat les Grogues de Sant Cugat, una associació de la comunitat educativa que organitza les protestes en defensa de l’escola pública. El groc és el color que els representa i el lema que més utilitzen és “SOS escola pública”.

Protestes

Les marees grogues han envaït la ciutat en diverses ocasions #Artur Ribera

Des de fa més d’un any, la comunitat educativa ha portat a terme diverses manifestacions en favor de l’escola pública i contra les retallades, l’última el 2 de juny passat. Durant aquella diada unes 1.00 persones, segons la Policia Local van assistir a la manifestació, i segons aquest cos també va ser la major concentració que ha tingut la ciutat en la seva història. La manifestació d’aquell dia no cridava només per les retallades sinó també en contra de la LOMCE, l’anomenada llei Wert, de la qual el Govern espanyol ha aprovat un avantprojecte.

Mestres i professors coincideixen a explicar que el principal problema en què es troben és la no substitució de professors per baixes o el cobriment d’aquestes. Explica Maria José Lastres, mestre del Pi d’en Xandri, que

“ara som 28 mestres i abans érem 32, a més no es cobreixen les substitucions. La llei marca que en deu dies lectius ha de venir un professor substitut i en passen 15.” A més, afegeix que si les baixes no són per més de deu dies no els assignen un professor. En paral·lel, la mateixa M. José afirma que si la baixa és per més de 15 dies, Ensenyament es va comprometre a cobrir-la des del primer dia, assegura que no és així. “Hem anat a l’escola malalts perquè sabem que si falla un, l’escola té problemes de coordinació. La vocació que demostren els mestres és vital, perquè si no això seria un desastre”.

A més, explica que moltes vegades s’ha de recórrer a la mestra d’educació especial, i això significa que els alumnes que tenen algun tipus de

“Hem anat a l’escola malalts perquè sabem que si falla un, l’escola té problemes. La vocació que demostren els mestres és vital” discapacitat i necessiten l’atenció especialitzada no poden estar atesos personalment. “Aquest any no hem arribat a l’extrem de fer repartiments per classes perquè no hi ha un professor lliure, però pot passar”, assegura.

De la seva banda, l’alcaldessa, Mercè Conesa, ha fet arribar el seu malestar per la no cobertura de baixes dels docents i així va fer arribar la seva opinió a la consellera d’Ensenyament, Irene Rigau. Conesa con-

sidera que la cobertura de la baixa després de 10 dies és excessiu. En paral·lel, el consistori ha aplicat el conveni laboral del treballadors municipals als seus empleats d’educació, ja que fins ara es regien pel de la Generalitat, i això els causava un greuge respecte als altres treballadors municipals.

Ensenyament no contesta Per l’elaboració d’aquest reportatge, el Diari de Sant Cugat va intentar posar-se en contacte amb el Departament d’Ensenyament, concretament va voler entrevistar Lluís Baulenas, director dels Serveis Territorials d’Ensenyament de la Generalitat al Vallès Occidental, i aquest va contestar que no fa declaracions a la premsa. //

A Fons 225

Diari de Sant Cugat Divendres, 12 de juliol del 2013

Sant Cugat, la ciutat amb més llicenciats en estudis superiors Malgrat no tenir universitat pròpia, la ciutat té diversos campus on cursar estudis superiors La ciutat no té una universitat pròpia com sí que tenen altres poblacions de demografia semblant a la de Sant Cugat, com poden ser Girona, Lleida o Vic. Però tot i això, el municipi gaudeix d’una àmplia oferta universitària amb diversos campus.

Aquest són Esade de la Universitat Ramon Llull; la Universitat Internacional de Catalunya (UIC), ubicada a l’Hospital General de Catalunya; l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura del Vallès (Etsav) i l’Escola Universitària Gimbernat (centre adscrit a la UAB). En aquests moments, també s’ha d’afegir a la llista el cinquè campus, l’Esart, que a partir de l’any vinent oferirà graus de disciplina artística a l’edifici de l’Escola Municipal de Música Victòria dels Àngels.

S’ha de destacar que en el padró municipal hi figuren 21,16% de llicenciats universitaris i un 8,48% de diplomats, i d’aquesta manera Sant Cugat és una de les ciutats amb més llicenciats respecte al nombre de població que hi ha a Catalunya.

En l’àmbit del Catalonia Innovation Triangle (CIT), hi ha un total de 60.000 estudiants universitaris i més de 5.000 investigadors.

en imatges La ciutat acull diversos campus universitaris

1

2

3

La UAB neix a Sant Cugat El 6 de juny del 1968 va néixer la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), i que inicialment preveia quatre facultats de Medicina, Ciències, Filosofia i Lletres i Ciències Econòmiques .

Tot i això, en un principi, les classes que es van impartir van ser les de Filosofia i Lletres al Monestir de la nostra ciutat, fins que la UAB es va traslladar al campus actual ubicat a Bellaterra. //

4

1 Esade està situat a l’avinguda de Torre Blanca, des de fa 2 anys acull el Màster en Direcció, Administració i Direcció d’Empreses, MBA 2 L’ETSAV, ubicada a Sant Cugat, depèn de la UPC. L’Escola Universitària Gimbernat està ubicada a Can Sant Joan i depèn de la UAB 3La UIC, situada a l’Hospital General de Catalunya, imparteix diversos estudis relacionats amb el camp de la salut com medicina i odontologia #ARXIU

228 A Fons Mascotes

Diari de Sant Cugat Divendres, 26 de juliol del 2013

L’estat dels animals Com viuen a Sant Cugat

Gossos En nombre, guanyen tots els animals que viuen al municipi

Gats Els felins domèstics estan a la segona línia pel que fa a les xifres de mascotes

Santcugatencs en bones companyies Nombre Encara que és difícil de quantificar, a la ciutat conviuen milers d’animals Tendència Cada vegada més hi ha gossos mestissos i d’altres mascotes com conills i gats s’estan obrint les portes d’habitatges més petits i de persones amb pocs temps que també volen gaudir d’un animal de companyia

A Fons 229

Diari de Sant Cugat Divendres, 26 de juliol del 2013

Artur Ribera

Mariona Sagalés

redaccio@diaridesantcugat.cat @arctur

redaccio@diaridesantcugat.cat @marionasagales

Rosegadors Xinxilles, hàmsters, conills d’Índies i conills entre d’altres se situen en el tercer grup del rànquing

Cavalls Les hípiques concentren la majoria d’aquests èquids de titularitat privada que hi ha al municipi

L

a ciutat dels nens, la ciutat verda o terra d’artistes són alguns dels lemes amb els quals, infinitats de vegades, s’ha definit Sant Cugat.

Però al municipi li queda una altra característica essencial: la ciutat de les mascotes. Només fa falta passejar per algun dels diversos parcs que hi ha, quan cau la nit, o pels carrers, durant el capvespre, per veure la quantitat de gossos que surten a passejar i per adonar-nos de la gran quantitat de mascotes que resideixen entre nosaltres. Encara que l’Ajuntament només té censats 1.053 animals de companyia, dels quals 1.027 són gossos, 26 gats i 0 fures, la realitat reflecteix una xifra molt més elevada que aquesta, ja que les clíniques veterinàries que hi ha al municipi superen aquesta dada amb escreix arribant a més de 20.000 clients. A Sant Cugat, els gossos són els animals de companyia més nombrosos seguits de gats, rosegadors, cavalls, ocells i rèptils.

Coll Favà, la Pollancreda, el parc de Ramon Barnils, el Parc Central, el passeig Gaudí, l’Arboretum i Collserola són només algunes de

LA FRASE

“L’increment del nivell cultural està comportant un major nombre d’adopcions” Joan Puigdomènech Regidor de Polítiques Ambientals

les zones preferides pels propietaris de gossos perquè els seus cans juguin i se sociabilitzin. Que Sant Cugat tingui tants espais arbrats, zones verdes i cases unifamiliars fomenta que els habitants triïn més gossos que gats o altres mascotes a l’hora de buscar animals de companyia. “Facilita molt el fet que la ciutat sigui una ciutat verda, perquè els propietaris es troben altres propietaris i també poden fer llargs passejos”, apunta Marta Ribot, de la Clínica Veteràlia Sant Cugat, que argumenta, a més, que existeix un altre fenomen a l’hora d’escollir mascotes per compartir la vida: “La gent se sent molt sola i els gossos fan molta companyia”.

La tria dels gossos depèn de diverses variables com les modes: qui no recorda els famosos dòberman o els rottweiler dels anys vuitanta o els dàlmates ara fa uns deu anys, races més difícils de veure ara. La talla suposa un altre factor important a l’hora d’escollir un gos: petits per pisos petits i grans per cases grans o amb jardí. El comportament de cada animal, més o menys juganers, i les necessitats de cada propieta-

ri –si vol un gos per fer companyia, per caminar, de vigilància o pigall– i les hores que els poden dedicar són també part dels elements decisius. “Això de comprar un gos cada vegada es fa menys”, apunta des del Dispensari Veterinari del Vallès la veterinària Sabina Marín: “Una major conscienciació i més informació estan fent que la gent opti per adoptar, a més s’ha de tenir en compte que surten de les protectores vacunats, amb xip i esterilitzats”. Marín ha indicat, en aquesta direcció, que cada vegada més a la seva clínica van gossos mesclats. A més, també ha posat de manifest que els santcugatencs estan obrint les portes a d’altres animals: “Qui té una casa petita i poc temps, però vol un animal de companyia, tria un gat o un conill”.

El nombre d’animals de companyia que concentra el municipi és també palpable a través de l’activitat econòmica que s’ha anat generant. Aquest conglomerat per atendre les necessitats dels animals ha fet que coexisteixin 13 clíniques veterinàries i altres establiments com botigues especialitzades en la

230 A Fons Mascotes

Diari de Sant Cugat Divendres, 26 de juliol del 2013

L’estat dels animals Com viuen a Sant Cugat

Rèptils Les iguanes, serps i camaleons se situen la darrera posició d’aquesta cadena

Ocells Tant exòtics, com no i caderneres de cant les aus són les penúltimes

venda de pinsos i altres productes, perruqueries canines, passejadors de gossos i ensinistradors. En paral· lel a aquesta cara amable de les mascotes hi ha la xacra dels abandonaments. Una major sensibilització i sobretot que una part molt nombrosa dels particulars ja no facin criar els seus animals amb finalitats econòmiques –pràctica que està prohibida– o per regalar, ha fet baixar aquesta xifra en comparació amb altres anys, però les gosseres i les protectores encara continuen estant saturades d’animals amb un futur incert.

Els abandonaments a la ciutat “Dels animals que es recullen a la via pública, més del 70% es retorna durant les primeres hores”, recalca la cap de secció de Salut Pública de l’Ajuntament, Raquel González. De la resta, menys d’un 1% rep l’eutanàsia per diversos motius –des de malalties no recuperables a accidentats greus i moribunds, sempre segons indicacions veterinàries– i pel que fa als altres, si passats 20 dies ningú els reclama o els adopta passen a alguna de les cinc pro-

XIFRES

382 animals recollits el 2012 310 gossos D’aquests, 246 van ser retornats als seus propietaris, 26 en adopció i 5 eutanasiats

68 gats 4 es van tornar als amos, 5 van adoptar-se, 17 eutanasiats i 37 a les colònies de gats

58 expedients de denúncia Dividits entre 28 sobre gossos, 21 sobre gats i 9 sobre altres animals

tectores amb les quals treballa el consistori amb l’objectiu que siguin adoptats. En el cas dels gats, quan es recullen s’esterilitzen i es deixen en alguna de les 16 colònies que hi ha al municipi.

tats i amb un alt foment de l’adopció”. Tot i això, Puigdomènech ha celebrat que a Sant Cugat “l’increment del nivell cultural està comportant un major nombre d’adopcions”.

Canvi de paradigma

Espècies invasores

El regidor de Polítiques Ambientals, Joan Puigdomènech, ha indicat que el manteniment de tot aquest protocol costa a les arques municipals 90.000 euros cada any. Aquesta xifra és en l’actual context econòmic una llosa, fet pel qual, el pròxim estiu, Medi Ambient traurà a concurs la gestió dels animals abandonats amb un model diferent al que coneixem actualment. “Es tracta que sigui un centre que gestioni els animals domèstics de la ciutat i que sigui autosuficient o pràcticament autosuficient. Aquest model ja funciona amb èxit a d’altres països com Holanda o Anglaterra i estan en contacte amb entitats animalistes”, ha incidit Puigdomènech, que ha continuat dient que aquesta modificació en el paradigma de la gestió dels animals farà que es passi “d’un centre de recollida a un centre d’activi-

A banda dels gats i els gossos, a Sant Cugat també s’abandonen altres animals com tortugues. En aquest sentit s’ha expressat González, qui ha precisat que durant el 2011 es van extreure 162 exemplars de l’estany de la Guinardera. En aquest llac artificial de davant del Centre Comercial, l’any passat se’n van rescatar fins a 88 i aquest estiu tot sembla indicar que, com a mínim, s’extraurà una quarantena. “I això sense tenir en compte les que es moren, la majoria, perquè en un espai tan petit han de competir per l’aliment i a més a l’hivern hi fa fred”.

La tècnica ha vaticinat que en els darrers mesos també sanejaran el pantà de Can Borrell, on també esperen treure tortugues, que com en els casos anteriors, s’entregaran al Centre de Recuperació d’Amfibis i Rèptils de Catalunya (CRARC). //

A Fons 231

Diari de Sant Cugat Divendres, 26 de juliol del 2013

en context Les races més nombroses de Sant Cugat

1 Golden retriever El colorit d’aquesta raça i el seu bon temperament l’han convertit en una de les races més populars

2 Retriever del Labrador El Labrador és un dels gossos que més ajuda ofereix a les persones com a gos d’assistència

3 Pastor alemany És una de les races de gos més populars del món. Afectuós amb la família, guardià, pacient i protector amb els nens

4 Buldog francès Ideal per a un pis petit, perfecte com a animal de companyia, molt juganer, actiu, defensor de l’amo i casolà

5 Schnauzer mini De personalitat amistosa i intel·ligent, és excel·lent com a guardià. Es deprimeixen si són ignorats

6 Maltès mini Gos dòcil, protector i amigable amb altres races; és vivaç i molt intel·ligent, a més, no és gens agressiu

7 Yorkshire Caracteritzat pel seu caràcter i intel·ligència, té un lladruc agut i la seva mida el fa ser manejable. No li agrada estar sol Llebrers A Sant Cugat cada vegada més es pot veure aquesta raça de gos.

Una millor conscienciació i la tasca que desenvolupa la clínica Veterinos amb l’associació SOS Galgo fa que diversos santcugatencs adoptin aquests cànids i altres facin de voluntaris i els passegin Zones Depenent de cada barri, les races de gossos canvien. Així, els més grans com pastors alemanys o goldens retriever es poden veure en les zones on

hi ha més cases unifamiliars i districtes i els més petits com els buldog francès, els cockers o els maltès mini són més propis del centre de la ciutat, on hi ha més pisos Malalties Les patologies més comunes dels gossos santcugatencs són les relacionades amb problemes dermatològics com paràsits, al·lèrgies, dermatitis i ferides. La major esperança de vida entre animals de companyia està fent que es detectin més cassos de càncer

La crisi no ha fet més que augmentar els abandonaments Des del Cau Amic alerten de casos de famílies que han de tornar a casa dels seus pares i que no hi ha lloc per a la mascota A l’altra cara de la moneda de la fidelitat i la companyia se situa el drama dels abandonaments. Encara que la majoria de persones que tenen animals a casa opten per no abandonar-los i endur-se’ls durant les vacances, deixar-los en residències o a càrrec de coneguts o de persones contractades; les protectores continuen rebent gossos de totes les edats, mides i races i gats de tot tipus.

Rosa Mari Marquès, presidenta del Cau Amic, ha explicat que la situació a la protectora és insostenible: “Tenim 36 gossos, més 8 en cases d’acollida, a més, tenim llista d’espera de casos urgents i cinc colònies de gats amb més de 75 gats”. Marquès ha assegurat que el Cau Amic reben animals tot l’any, sobretot a partir de Setmana Santa.

Protectora saturada La membre de l’associació animal ha deixat palès que la crisi no ha fet més que augmentar el drama dels abandonaments. “Ens arriben casos de famílies que han de tornar a casa dels seus pares o de la germana i que no hi ha lloc per al gos o el gat. Abans, la gent abandonava sense donar la cara, ara vénen i t’expliquen que no poden tenir més l’animal. En el cas dels gats encara és molt pitjor perquè rebem entre 7 i 8 trucades a la setmana de gent que no pot continuar tenint-lo”. Marquès ha llançat una crida perquè els santcugatencs s’impliquin en aquest projecte proteccionista i ha lamentat que actualment l’Ajuntament de Sant Cugat els hagi retirat la subvenció anual de 3.000 euros, fet que dificulta molt la feina que desenvolupen

La protectora santcugatenca està al límit de la seva capacitat #A.ribera amb les mascotes abandonades, ja que amb “aquests diners nosaltres fèiem molt”. Un cas extrem de com les persones no tenen miraments a l’hora de desfer-se d’un animal l’explica la veterinària Marta Ribot. El cas, passat recentment a Sant Cugat, és el d’una gossa els propietaris de la qual van decidir tornar al seu país d’origen. Quan va rescindir el contracte del pis de lloguer en què vivien van aprofitar que la casa va quedar buida per abandonar la seva gossa a l’interior. Tot i aquest episodi “la gossa ha estat adoptada finalment, però si la propietat hagués tardat molt a tornar a obrir el pis, potser se l’hagués trobat morta”.

Pel que fa als cavalls, des de les hípiques locals han explicat que no coneixen cap cas d’abandonament, com passa a altres poblacions catalanes de l’interior. Els propietaris busquen altres persones que vulguin muntar un cavall per compartir despeses, ja que la manutenció dels èquids fàcilment pot arribar a superar els 350 euros mensuals. Aquests animals es poden muntar entre els sis anys i fins als dinou, edat en què arriben a la recta final de la seva vida. //

232 A Fons Mascotes

Diari de Sant Cugat Divendres, 26 de juliol del 2013

Animals domèstics Amics o companyia?

COMENTARI

ENTREVISTA Mario Lanero, ensinistrador caní

Mar Mampel Periodista i voluntària del Cau Amic

“El meu lema és que un gos és un amic, no un problema”

L’abandonament d’animals domèstics a l’estiu

S

abíeu que segons un estudi de la Fundació Affinity, 9 de cada 10 persones miren la televisió amb els seu gos o gat? Em pregunto si la gent que abandona la seva mascota també ho feia abans de decidir que aquell animal no és més que un problema del qual cal desfer-se’n com més aviat millor. I encara que les maneres d’abandonament s’han sofisticat, això de deixar el gos en una gasolinera ja no es porta, la realitat és que durant l’estiu les protectores i les gosseres s’omplen a més no poder. I és que ja se sap, tiren més unes vacances que haver-se de preocupar per aquell tros de gos que per Nadal era un bombó de tres mesets o pel gatet que ens va regalar l’eixelebrat de torn que s’havia trobat amb un embaràs inesperat

Quin és el cas més complex que ha vist mai?

El cas més estrany que probablement m’he trobat, perquè només n’he vist un en 30 anys, va ser el d’un gos mascle que va desenvolupar agressivitat per complex maternal. Impressionant! Traslladava el seu complex maternal a unes pedres, de fet les va adoptar com a cadells i les tractava com a tal i no permetia que cap gos s’apropés a les pedres. El problema és que la casa limitava amb un terreny ple de pedres.

Es va poder solucionar?

No es va solucionar, simplement es va impedir que tingués contacte amb altres gossos dins la finca i va continuar amb la seva batalla mental d’adopció de pedres.

De vegades no s’ha de buscar una solució, sinó que s’ha de desviar perquè no en generi d’altres.

Per culpa de les maleïdes modes, aquest acte d’irresponsabilitat afecta fures, tortugues i porcs vietnamites perquè esterilitzar era massa car. I no us penseu que la cosa millora quan l’animal és “de raça”, l’abandonament segueix creixent durant aquesta època i el pitjor és que els gossos i gats només en són la cara visible. Ara, per culpa de les maleïdes modes, aquest acte d’irresponsabilitat també afecta fures, tortugues o, fins i tot, porcs vietnamites.

En línies generals, el parany a l’hora de comprar aquest tipus d’animals és pensar que no creixerà massa o que no ens suposarà massa esforç tenir-ne cura. Desenganyeu-vos, ni el porquet es quedarà petit (tenen tendència a menjar molt i l’obesitat els provoca greus problemes a les potes) ni la tortuga en tindrà prou amb una peixera de plàstic i quatre gambes seques. Adquirir un animal de companyia, tant és de quina espècie o raça, sempre ha de ser una decisió meditada i acompanyada de tot l’assessorament possible. Si no en sabem, prenem-nos la molèstia d’aprendre, si tenim dubtes, preguntem i si no estem disposats a comprometre’ns, no tinguem @MarMampel mascota, així de simple.//

Què li ha aporta dedicar-se als cans?

M’ha aportat una important xarxa social. Diuen que treballo amb gossos, però en realitat treballo amb persones, perquè qui eduques és l’amo. Això m’ha permès conèixer tot tipus de gent i aprendre molt. En referència amb els animals, he de reconèixer que he arribat a tenir sentiments molt bèsties cap alguns animals que han passat per les meves mans. També m’ha aportat economia, fa 30 anys que visc d’això.

Aptitud Amb 30 anys d’experiència, en Mario ha ensinistrat uns 10.000 gossos. L’entès, que col·labora en el programa ‘Coneixem els animals’ de Radio Kanal Barcelona (RKB), es fotografia amb la Perla a la plaça de Barcelona #A.R. En quins casos s’acostuma a avisar un ensinistrador?

Normalment quan hi ha problemes amb el gos, però també quan els propietaris volen tenir educat l’animal. En casos comptats ens avisen abans de tenir el gos, que és el que hauria de fer tothom.

Quin tipus de problemes són?

La majoria de problemes estan relacionats amb la por i a partir d’aquí es desenvolupen problemes d’agressivitat, fòbies, descontrol i de necessitats. De vegades no s’entén que un cadell és com un bebè.

Un bebè porta bolquers i s’ho fa quan té ganes, un cadell també.

Hi ha algunes races més complicades que d’altres?

Això és un mitologia. La gent no pregunta si és complicada una raça, sinó si és millor o pitjor, i no hi ha races millors o pitjors. Les complicades són aquelles races més primitives, les que vénen de més lluny i estan menys de moda com els gossos nòrdics, els exòtics com el chowchow i el shar-pei, però a l’hora de la veritat mana l’individu.

Hi ha algun problema generalitzat?

Ho podem resumir en una cosa més global com són les molèsties: destrosses, mal comportament al carrer o bé lladrucs.

Hi ha una solució per cada cas?

Jo tinc un lema: “un gos és un amic, no un problema”, i és una cosa en la qual crec.

Jo crec que no hi ha solucions per tots els problemes, encara que hi ha qui ven que tot en el món dels gossos té solució.

Alguna recomanació per les persones que vulguin tenir un gos? És fonamental que s’informin abans, s’ha de pensar si es pot tenir un gos i avaluar l’estil de vida, si no tens temps per un gos no el tinguis, te’n compres un de porcellana i el col·loques a la porta. Si un gos t’ha de condicionar la vida no el tinguis, sinó en algun moment aquell gos en pagarà les conseqüències.

Quin és el gos tipus de Sant Cugat?

Sens dubte, el golden retriever. Encara que cal dir que la gent està confosa perquè tot i què és un bon gos, molts se’l queden perquè creuen que és com el Labrador però més estètic. El retriever del Labrador és tranquil, però el golden retriever és molt actiu. L’anunci d’Scottex va fer molt mal. //

A Fons 233

Diari de Sant Cugat Divendres, 26 de juliol del 2013

protagonistes

1 El Xavi amb el seu gat, Tux; el seu gripau, Frog a la mà, i els seus dos jerbus Rocky i Reineta 2 Detall de la petita bassa en la qual té alguns exemplars de carpins vermells 3 La Reineta mirant fora de la gàbia

La santcugatenca Carla Bonini amb la seva parella Tommy Rocamora i la gosseta Tota durant un passeig als jardins del Monestir

Una devoció convertida en un minizoo a casa

La fidelitat i l’amistat en el seu estat més pur

La passió dels animals del Xavi López li ve de ben petit. Amb 9 anys l’infant ha tingut alguns animals com una xinxilla, tortugues, un hàmster, a més de diversos insectes com un tèrmit reina, cucs de seda, un niu de formigues i un escarabat Miami, als quals ha tractat amb similars cures. “M’agraden molt els animals, des dels tres anys, perquè em fan molta companyia, però sobretot perquè m’agrada molt cuidar-los. Els insectes també m’agraden molt, perquè són molt diferents dels animals i trobo molt divertit poder investigar-los”, assegura. “A mi m’agradaria tenir-ne més, però no puc perquè generen molta feina i perquè els

meus pares no em deixen”, assegura el nen, que a més té un ximpanzé apadrinat de la Fundació Mona, el Bongo. L’interès pels animals fa que el Xavi miri més reportatges d’animals que no pas dibuixos o pel·lícules més pròpies de la seva edat: “M’agraden els que surten cocodrils, taurons i animals perillosos com lleons, tigres, lleopards, però si no són perillosos també m’agraden”. Quan el Xavi va de vacances, com farà aquest estiu, acostuma a deixar els seus animals en bones mans: “Sempre se’ls queda algun dels meus tiets o algun cosí, sempre que el vulgui cuidar” i avança que espera que mai en deixi de tenir.

La Tota és una buldog francesa única.

Afable, afectuosa i juganera, característiques indissociables d’aquesta raça, la seva propietària, Carla Bonini de 35 anys, la va portar des d’Argentina, on la seva mare li havia regalat. Amb escassos mesos la Tota va aterrar a Sant Cugat, on va iniciar una vida normalitzada fins que una hèrnia discal la va deixar amb cadira de rodes, ara fa vuit mesos. “Un dia va començar a caminar malament i al dia següent ja no caminava”, recorda Bonini, que en vista del problema va iniciar una peregrinació per veterinaris i fisioterapeutes per intentar recuperar-li les cames de darrere, un fet que finalment

va ser impossible. Ara, amb cinc anys d’edat, aquest molós camina amb rodes a la part posterior per passejar i arrossegant-se a l’interior de casa. La parella de la Carla, el Tommy, se les va enginyar per fer d’un caminador la pròtesi amb rodes que llueix la Tota i estalviar-se els 1.500 euros que costa aquest element.

“No m’imagino arribar a casa i que no hi sigui, ella em desestressa, m’aporta amor, són éssers sense cap tipus de malícia, són éssers especials i irreemplaçables” puntualitza Bonini. La Tota passarà l’estiu amb una familiar de la parella, ja que aprofitaran les vacances per fer un viatge. //

234 A Fons Mascotes

Diari de Sant Cugat Divendres, 26 de juliol del 2013

Algunes experiències Parlen els santcugatencs protagonistes

En Xavier en una imatge amb el seu gos Massagran, adoptat al Cau Amic

La Rosa amb els animals al pati de Sant Cugat i en companyia d’algunes veïnes

Quan l’animal passa a ser La compassió reconvertida en amor un company de vida La primera experiència que el Xavi va tenir amb un gos adoptat va ser ara fa poc més d’una dècada enrere quan es va quedar el Lópes, un gos que va néixer d’una gossa embarassada, que setmanes abans havia recollit la seva veïna.

Actualment el Lópes, que ja supera els 11 anys, va quedar per la seva exparella.

Aquest comercial de 44 anys concep els gossos com el company ideal amb qui fer esport i córrer per la muntanya. Després del Lópes, va arribar el Massagran, que actualment té 4 anys i mig. “El vaig adoptar del Cau Amic amb set mesos, perquè volia un gos tipus Labrador, d’una mida mitja, per fer esport”. El

santcugatenc té contractada una persona que s’encarrega de treure a passejar l’animal cada migdia. “Jo el trec al matí i quan arribo, i ella s’encarrega de fer-ho a l’hora de dinar. Durant les vacances o me l’enduc o aquesta mateixa persona que el treu als migdies se’l queda. No el porto a les residències perquè està mal acostumat i crec que potser no ho passaria bé”, apunta. Ariño diu que el gos “li ha aportat molta companyia, de fet, faig moltes coses amb ell” i assegura que mai comprarà un gos. “Sempre optaré per l’adopció, jo no busco races, sinó adoptar i sempre recomano a la gent que adopti, que no compri”.

A la Rosa Prat li encanten els animals, tots els animals, des de sempre. La santcugatenca n’ha tingut sempre, tant a la botiga que regenta com a casa seva. “Els animals que tinc sempre han estat recollits, me’ls he trobat o m’he assabentat que els anaven a sacrificar”. Conills, gallines, un paó, tortugues d’aigua i de terra, ànecs, oques, gossos, gats i, fins i tot, una euga. “Mai he comprat un animal.

Crec que èticament no se n’han de comprar havent-n’hi tants com n’hi ha per adoptar. Jo els diners me’ls gasto cuidantlos... és que és molt fort: són animals dels quals la gent se n’ha cansat”. Cada vegada que la Rosa té un viatge deixa tots els seus

animals a càrrec de familiars o amics. “Els cuido molt, tots ells m’aporten companyia, tranquil·litat i bon rotllo i quan arribo a casa tots m’esperen, és massa!”. Aquesta comerciant i empresària de 53 anys explica amb aflicció quan va trobar una de les seves gosses. “Estava a Sabadell i quan vaig passar per un carrer uns nens havien tret una gossa d’un contenidor de la brossa, tenia les potes lligades amb filferro, perquè no es mogués i la boca tancada amb cinta americana perquè no bordés. Me la vaig endur a casa, els nens em van suggerir el nom Sura de basura. A la Puça me la van llançar al jardí de casa: tenia un mes i tenia sarna.

El nucli zoològic de Cal Castillo

Josep Castillo alimentant un dels seus porcs

Al mig de Collserola, en ple barri de Sol i Aire se situa el nucli zoològic de Cal Castillo. En aquest tancat conviuen 70 animals diferents entre burros; porcs autòctons, vietnamites i nans, a més de burros catalans, estruços, cabres tibetanes, daines i cavalls nans. D’alguns comprats, altres donats i d’altres llançats dins del tancat.

Tractats com a mascotes pel seu propietari, Josep Castillo, que destina una mitjana de 1.500 euros a alimentar-los ja que aquesta fauna consumeix 100 quilos de blat de moro, 100 quilos de civada, 50 sacs de pa, a més de quilos i quilos d’enciam cada setmana. Aquest és l’únic espai d’aquestes característiques que existeix a Sant

Cugat i que, sobretot a l’estiu, rep visites d’escolars, fins a 350 aquesta darrera setmana. “Em donen una satisfacció molt gran perquè sempre he estat un amant dels animals i em sento útil a la causa dels animals”, assegura Castillo.

Si les coses no canvien, Cal Castillo haurà de canviar d’ubicació o tancar el 2018 perquè la parcel·la compleixi amb la qualificació urbanística que té. “Em vaig veure obligat a signar perquè se m’enduien els animals a l’escorxador. Diuen que no hi caben, que no és compatible amb un parc, però jo he estat a Yellowstone i perquè la gent ho visiti hi ha serveis i taules i és un parc natural i aquí res, no es pot fer res”, lamenta.

238 A Fons Els primers estiuejants

Diari de Sant Cugat Divendres, 2 d’agost del 2013

Vacances a Sant Cugat Molts turistes van arrelar-se al poble i van arribar a quedar-s’hi

Els estiuejants, l’inici de la modernitat d’un poble Durant la primera meitat del segle xx, famílies burgeses i benestants barcelonines arriben a Sant Cugat per passar-hi l’estiu.

Això marcarà un abans i un després en la vida del poble

L

a història del Sant Cugat modern no es pot comprendre si no és tenint en compte tres fets fonamentals en la vida de la ciutat: l’arribada del tren l’any 1917, els estiuejants dels 40 i 50 i el boom immobiliari dels 80 i 90. La transformació del poble agrícola de principis del 1900 es gestarà al llarg d’un segle fins acabar sent la ciutat moderna i cosmopolita que és actualment.

El tren va ser i és l’eix vertebrador de Sant Cugat i d’això n’anirem deixant constància al llarg d’aquest reportatge. Però, com dèiem, hi ha altres protagonistes en aquesta història. Els anomenats estiuejants ho són, i de primera línia.

Per comprendre què representen els estiuejants ens hauríem de remuntar a principis del segle xx, quan l’alta burgesia barcelonina inicia una escapada del centre de la ciutat i descobreix Pedralbes, la Bona-

A Fons 239

Diari de Sant Cugat Divendres, 2 d’agost del 2013

Jaume Espina redaccio@diaridesantcugat.cat

Vista de Mira-sol als anys 50 Al fons l’estació de FGC i la zona de Can Mates, on avui s’ha edificat la urbanització # G. Fuster

nova, Horta i altres indrets allunyats de la incipient contaminació, soroll i enrenou d’una Barcelona que creixia a un ritme trepidant.

En aquella època un factor sanitari s’uneix a tot aquest entramat: la gran proliferació de la tuberculosi, que afecta tots els nivells i capes socials. Això comporta que les famílies amb més recursos cerquin llocs més sans. El Vallès ofereix el clima ideal: aire pur, menys humitat i la tranquil·litat de la qual no poden gaudir a la ciutat.

Els inicis Es fa difícil esbrinar quines van ser les primeres famílies burgeses que es van decidir a construir les seves mansions a Sant Cugat. Tot sembla indicar que el Casino de l’Arrabassada, i la seva proximitat amb la ciutat, fa que alguns dels seus visitants acabin descobrint les immenses possibilitats que els oferia aquell poble menestral.

en context

El tren , eix central de tot Sens dubte, el pal de paller en què se sustenta el gran canvi de Sant Cugat són els antics Ferrocarrils de Catalunya, actualment Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya. Primer l’estació de les Planes l’any 1916; després la de Sant Cugat, el 1917; la Floresta, el 1921; Valldoreix, el 1931 i, finalment, Mira-sol, el 1948, situen aquesta zona vallesana a menys d’una hora de la gran urbs i, per tant, de fàcil abast per a aquells que desitjaven sortir de la que ja començava a ser l’angoixant Barcelona.

El Club de Golf, inaugurat l’any 1914, també podria haver exercit certa influència. Aquest, però, fou construït per l’empresa anglocanadenca responsable del ferrocarril amb l’objectiu que el gaudissin els seus directius. En conseqüència, els usuaris, sovint estrangers, no establien un vincle tan estable amb el poble.

El cert és que a partir dels inicis de la dècada dels 20 es comencen a construir unes cases impressionants per la seva arquitectura i pels jardins que les envolten. Una de les persones que va viure directament aquesta etapa és en Max Puntcernau, president de l’‘Asociación de Propietarios de Sant Cugat’ de l’any 1990 al 1998.

“El meu avi va arribar a Sant Cugat l’any 1925, crec, i va llogar una casa al carrer de Sant Jordi. Com que li va agradar, el 1928 es va decidir a comprar una casa al número sis del carrer Bergara que es deia ‘La Violeta’ i datava de l’any 1922”.

Al mateix carrer ja existien tres cases que hi havia al davant. La primera era d’un tal Planas, que tenia una fàbrica de tovalloles, la segona era dels Batlle i l’altra, d’una família que es deia Pujol. Durant l’any, passaven els caps de setmana a la torre.

A l’estiu, arribaven a finals de juny i s’hi instal·laven fins a l’octubre.

“El senyor Planas arribava amb un Hispano Suiza enorme, amb el xofer d’uniforme, amb polaines i gorra de plat; les minyones amb còfia i davantals de puntes; i ell i la seva filla –es va quedar viudo molt jove– al seient del darrere, vestits de manera impecable i ella, tota enjoiada” – recorda en Puntcernau.

Entre els anys 1920 i 1930 les grans mansions comencen a proliferar a tots dos costats de la carretera de Gràcia a Manresa, que és com es deia aleshores l’Arrabassada. També pels carrers Pahissa, Bergara, Mariné... i tot el sector que llavors quedava separat del centre del poble per la riera, ara tapada per les rambles de Can Mora i la del Celler.

“Jo diria que, poc abans de la Guerra Civil, Sant Cugat ja era un focus d’estiuejants molt important –continua explicant en Max– que mantenia l’esperit de l’alta burgesia, tot i que posteriorment a la guerra es va anar barrejant amb la nova classe benestant. La població es doblava o triplicava a l’estiu i fins i tot els comerciants aprofitaven la situació utilitzant dos preus diferents, un per a la gent del poble i un altre de més car per als estiuejants”.

L’Emma Romaní i en Joan Brugarolas també són testimonis d’aquells temps. Fa més de cinquanta anys que estan casats i des que van néixer passaven els estius a Sant Cugat.

“Els meus pares es van conèixer com estiuejants –recorda l’Emma– i un cop casats van continuar venint.

La casa la va construir l’avi i estava situada al xamfrà de la carretera de l’Arrabassada amb el carrer Pla del Vinyet. Molts anys després va ser la seu de la Unió Esportiva Sant Cugat, fins que la van enderrocar per ampliar el carrer i ara acull els jardins de Pilar Roig. Era una casa molt coneguda perquè tenia uns cedres que va plantar el meu avi i es van fer enormes”.

“El senyor Planas arribava amb un Hispano Suiza enorme, amb el xofer d’uniforme, amb polaines i gorra de plat” “La meva família arriba a Sant Cugat als voltants de l’any 1920 –ens explica en Joan–. Passàvem els tres mesos d’estiu aquí i després tornàvem a Barcelona per anar a l’escola. Va ser durant la guerra que ens vam quedar a viure a Sant Cugat, perquè era més tranquil que Barcelona amb els bombardejos. Amb l’Emma ens vam conèixer un estiu i finalment ens vam casar. No vam ser els únics. Han sortit moltes parelles d’aquells estius a Sant Cugat”.

Els anys 50 i 60 Però el gran boom estiuejant arriba a partir de la primera meitat dels anys 40 i explota definitivament als anys 50. A Barcelona, com arreu, comença a existir un nou tipus de família que, tot i no provenir de la burgesia, sí que adquireix un cert poder econòmic que fa que la puguem definir com a “benestant”.

Les urbanitzacions de Valldoreix, Mira-sol i la Floresta, i el propi centre de Sant Cugat, comencen a acollir el nou model d’estiuejants que va arribant i forma les anomenades colonias veraniegas, omplint de nois i noies amb bicicletes els seus carrers sense asfaltar. L’augment de població era tal que fins i tot hi havia comerços que només obrien durant aquests tres mesos.

Molts d’aquells estiuejants ara viuen al terme de Sant Cugat, ja sigui a les cases dels seus pares o avis o a nous indrets i ara marxen de vacances a altres zones. //

240 A Fons Els primers estiuejants

Diari de Sant Cugat Divendres, 2 d’agost del 2013

Estiuejants benestants A Valldoreix es construeixen les primeres torres residencials

Valldoreix: del conreu a la urbanització Els grans camps de vinyes es converteixen en una zona residencial única gràcies als estiuejants Els inicis de l’estiueig a Valldoreix es remunten a principis del 1910. La fil·loxera ha matat les vinyes i ha deixat els camps erms. Els propietaris de Can Cadena decideixen vendre part de la finca i urbanitzar-la.

L’Associació de Veïns i Propietaris es crea l’any 1918 i això dona una gran empenta a la urbanització.

Hi ha documentació que certifica que alts directius d’empreses estrangeres es van instal·lar a Valldoreix per passar els estius. Els propietaris de la botiga Vinçon de Barcelona van construir Villa Regi, que es una de les més antigues de la zona.

Un lloc emblemàtic va ser el Colmado Victor inaugurat sobre la meitat dels anys 30 i que era un punt de referència. Tothom a Valldoreix anava a comprar allà.

De la importància de la colònia estiuenca en dóna fe la construcció als terrenys de la masia de Can Llunell de l’Alzina d’un Casino. Disposava de sala de joc amb ruleta, bar, terrassa, sala d’actes i dues pistes de tennis. Es va inaugurar a principis dels anys 30 i després de la Guerra Civil ja no va tornar a obrir. A finals dels 40 es va reconvertir en l’Hotel Rossinyol i curiosament va passar a ser el punt d’encontre del jovent fins ven entrats els seixanta.

Els pares d’en Gustavo Roca van conèixer Valldoreix gràcies a la condició de metge del pare i perquè tenia uns pacients que hi estiuejaven.

“Eren els anys 30 i es va enamorar del lloc i després de la guerra va decidir que es comprava una casa. Estic casat amb una estiuejant i la meva mare m’explicava que estant embarassada de mi es banyava a casa dels meus futurs sogres”.

Valldoreix té una extensió important i les cases es van anar cons-

1

2

truint al voltant de diferents pols de referència. Can Cadena al voltant de l’estació, Mas Roig a prop de les piscines, la zona de l’Hotel Rossinyol, etc.

“Els grups eren força diferenciats i inicialment amb poca comunicació entre ells, fins que a meitats dels 50 el Rossinyol es converteix en el punt de convergència de tothom inclòs els de Mira-sol –ens explica Laura Llorens, estiuejant des que tenia 5 anys– i és quan els grups comencen a relacionar-se entre ells”.

La bicicleta era el mitjà de transport per excel·lència, però les noies no acostumaven a tenir-ne i és per això que molts nois aprofitaven per portar-les a la barra i poder iniciar petites relacions d’estiu.

“A mi i a una amiga meva ens venien a buscar el Pepin des de l’estació –recorda la Laura– i en Joan, que venia des del Mas Roig. Ens muntaven a la barra i anàvem fins al passeig de Valldoreix a banyar-nos a casa del Pomares. Crec que s’aprimaven cada estiu”.

El Rossinyol va propiciar moltes activitats. Hi havia un grup que hi feia teatre aficionat. Tots els dies es posava música per ballar. La piscina estava sempre plena i alguns dissabtes es feia música en directe.

Joan Priante recorda com van constituir el seu grup. “Per un aniversari vaig demanar que em regalessin una guitarra i amb un amic van començar. Ens vam anomenar ‘Mangas Verdes. Tocàvem al Rossinyol, on per cert van començar a ser coneguts Los Sirex. Encara hores d’ara ens seguim trobant i tocant”.//

1. Piscina de l’Hotel Rossinyol Postal publicitària de l’Hotel Rossinyol, anys 50 #CEDIDA 2. Can Llunell de l’Alzina Masia que va donar nom al Casino de Valldoreix als anys 30 #CEDIDA

3

3. D’excursió Grup d’amics d’excursió a Can Montmany als anys 50 #GUSTAVO ROCA

A Fons 241

Diari de Sant Cugat Divendres, 2 d’agost del 2013

Sant Cugat Els barcelonins creen un punt d’esbarjo privat per als seus fills

El ‘casino veraniego’, símbol dels estius

COMENTARI Tomàs Grau Escriptor La convivència entre estiuejants i pagesos

C

Portada del programa de la primera revista el 1945 i imatges d’algunes de les actuacions #Pasqual D’Ossó

Tenir controlats els seus fills va propiciar que alguns pares busquessin un lloc per reunir-los Els estius a la colònia de Sant Cugat giren al voltant del Casino Veraniego. Estava ubicat al número onze de la que ara és l’avinguda de Gràcia. Era la casa dels Srs. Bonastre, que la van llogar a un grup de pares encapçalat per Santiago Brugarolas. Aquest grup de dotze pares va ser conegut com els ‘Dotze apòstols’.

Malgrat que, tal com reconeix en Max Puntcernau, “en els seus inicis el casino era molt classista i no tothom hi podia anar”, amb el pas dels anys els nous estiuejants i algun privilegiat del poble s’hi van anar incorporant.

La revista El punt culminant de l’estiu al casino era la representació de la revista per part dels socis. Es representava a mitjan setembre i els primers promotors van ser els germans Del Cerro, el Josep Maria Permanyer i el Joaquim

de Miquel. Aquest últim va ser l’autor de l’Himne del Casino, que es va cantar a totes les revistes al llarg dels seus vint anys de representacions.

Durant els tres mesos d’estiu el jovent es reunia per preparar i assajar els diferents quadres. Era una revista a l’estil de les que es feien a Barcelona, però evidentment molt més pudorosa en el vestuari, perquè la moral de l’època, i sobretot la de les mares, així ho requeria.

Tota l’activitat del casino girava entorn la revista. Les petites discussions pel repartiment de papers, la recerca de músiques o la selecció dels quadres per representar eren el dia a dia del joves i dels no tan joves que portaven la direcció. Superar-se any rere any era l’objectiu més important i ser el quadre més aplaudit, el millor premi.

A part, el casino reunia moltes altres activitats. Els balls amb orquestra els dissabtes a la nit també eren un clàssic entre el jovent.

Amb l’excusa del ball, els joves aprofitaven per anar traçant relacions i quan les mares es despistaven una mica escurçaven la distància reglamentària entre la parella.

“Els balls de gala que es feien per les revetlles de Sant Jaume i de la Mare de Deu d’Agost eren molt importants –comenta en Joan Brugarolas, fill del primer president del casino– i la gent del poble venia a veure l’entrada de la gent, vestida d’acord amb l’efemèride. Els homes d’esmòquing i les dones amb vestits llargs i enjoiades”.

‘La colònia dels tripaires’ Durant els anys quaranta un nou estil d’estiuejant es va incorporar a Sant Cugat. Eren famílies que emergien en aquells moments de postguerra i, ja fos per les seves relacions amb el poder o pels seus negocis, tenien un nivell adquisitiu important. Molts d’ells es van instal·lar en unes cases que es van construir a la zona dels carrers Girona, Dos de Maig i voltants.

“La gent del poble i també nosaltres –recorda en Pasqual d’Ossó, soci del casino i posteriorment regidor de l’Ajuntament durant vint anys– els hi dèiem ‘la colònia dels tripaires’, perquè esgotaven les existències de tripa de vedella. Deien que era pels seus gossos, però sabem que se la menjaven ells”.//

om a santcugatenc antic haig de remarcar que l’època d’abans de la guerra i la de després en van ser dues de ben diferents. Abans de la guerra, doncs, els estiuejants que venien a la vila freqüentaven amb gent del poble i vivíem gairebé junts. Hi havia moltes famílies que, fins i tot, cuidaven els jardins i després, quan marxaven cap a la ciutat, els donaven la clau per si passava alguna cosa a la torre... era molt diferent.

Quan arribava la fira de setembre, per exemple, llogaven una llotja de l’envelat per a tots, estiuejants i santcugatencs, i a les fires gaudíem plegats, venien mudats a les nits i nosaltres, els joves, si podíem ballar amb una filla d’ells, ballàvem més encarcarats que un espàrrec. Quan va arribar la guerra, tot va canviar. L’època de després, la cosa era diferent i es van crear distàncies. Els estiuejants van organitzar un casino per a ells sols en una torre de la carretera de Barcelona, avui avinguda de Gràcia, on celebraven les seves festes privades. Amb això vull dir que aquella cordialitat que hi havia abans de la guerra va canviar. En això em refereixo als estiuejants bàsicament del poble, que són els que més vaig conèixer i que majoritàriament estaven instal·lats ens torres magnífiques als carrers de sobre la rambla de Ribatallada i a banda i banda de la carretera de Barcelona, avui, malauradament, moltes han desaparegut. Els barris, però, van anar creixent i de fet es van anar formant com a tal gràcies a les segones residències, i aquí cal parlar de Mira-sol, amb una tipologia de cases més petites de gent treballadora; i Valldoreix i la Floresta amb cases més grans . Tots tres nuclis, a l’estiu, amb força vida pròpia. A Valldoreix es va construir el complex del Vall d’Or, on avui hi ha la seu de l’EMD; a la Floresta, el casino, i a Mira-sol, La Pista . Tots tres espais van ser escenaris de lluïts balls, celebracions familiars i les seves pròpies festes majors. Cal reconèixer que els estiuejants van donar força riquesa i activitat al poble, comprant a les botigues i donant feina. Més tard, moltes d’aquelles famílies van canviar la segona residència per la primera i els fills i néts es van integrar a la ciutat que, entre tots, hem anat fent gran. // redaccio@

diaridesantcugat.cat

242 A Fons Els primers estiuejants

Diari de Sant Cugat Divendres, 2 d’agost del 2013

Un barri més popular Mira-sol, un nou nucli residencial que creix amb l’arribada dels Ferrocarrils

1

Mira-sol: l’explosió de l’estiu benestant Mentre a la resta del municipi arribaven els petits i grans burgesos, a aquesta zona s’hi apropaven famílies amb menys “pedigrí” històric però amb un poder adquisitiu creixent Als inicis de la dècada dels 40 uns promotors anomenats Huguet i Bernet van tenir la visió de comprar uns milers d’hectàrees en aquesta zona de Sant Cugat, suficientment allunyada del centre i sense pràcticament cap casa. La van parcel·lar en petits terrenys d’uns 400 metres quadrats i per posar-les en venda van recórrer a una idea original.

Com que era l’època de les cartillas de racionamiento i dels cupons per

a quasi tot, van aprofitar El Cupón Ahorro del Hogar que consistia en el fet que, per cada certa quantitat de compra, els comerciants col· laboradors et donaven un cupó que s’havia d’enganxar en una llibreta. Quan aquesta estava plena, es podia bescanviar per una parcel· la. La idea genial era que per poder construir es necessitaven almenys dues parcel·les més i, aquestes, s’havien de comprar.

“Els nostres pares van adquirir així el terreny l’any 1941 –recorden en Salvador i la Merche Fenollar– i van construir una caseta d’una sola peça on hi era tot excepte el lavabo, que era exterior. No teníem llum i l’aigua la trèiem del pou. No va ser fins dos anys després que es van fer una casa en condicions”.

En veure l’èxit inicial, els promotors van començar a fer arribar, als voltants del 1943, aigua i electricitat a les parcel·les i, a més, van pactar amb els Ferrocarrils Catalans la construcció de l’estació de Mira-sol, inaugurada el 1948 i que facilitava enormement l’accés a la urbanització.

Els protagonistes Hi ha unes generacions que estan marcades pels estius a Mira-sol. La seva infantesa, la seva adolescència i la seva arribada a les responsabilitats adultes es van desenvolupar allí i els seus records perduraran per sempre. Així s’expliquen alguns d’ells.

“Crec recordar que era el 1946 quan vam venir a estiuejar a Mirasol. Els meus pares van comprar una casa al passeig de l’Habana –comenta l’Emili Espina–. La nostra vida consistia a banyar-nos a la petita piscina que hi havia a casa, veure

passar els pocs cotxes que circulaven i anar en bicicleta pels voltants”.

“A mida que s’anaven construint cases –continua l’Emili–, els nois i noies vam començar a relacionar-nos i anàvem a casa dels uns o dels altres. D’aquesta manera es va formar un grup prou nombrós.

Fèiem excursions amb les bicis i els nois portàvem les noies a la barra de la bicicleta. Sempre hi havia baralles per portar les més primetes!”.

“En funció de les edats es van anar formant diferents grups –ens explica el Salvador Fenollar–, i cadascun feia la seva vida independentment dels altres. Només ens ajuntàvem per la Festa Major. Durant els primers anys se celebrava en un embalat on els socis de l’Asociación de Propietarios havien de comprar una tribuna per a la família i, així, pagar les despeses. El nostre grup, que érem dels grans, vam aconseguir que ens construïssin una pista de ball, coneguda com la Pista Rodona, i cada cap de setmana s’hi organitzava una festa”.

“El nostre lloc de reunió –diuen la Merche i l’Emili– era casa dels Gilabert. Li dèiem la Casa de les Cosines, perquè hi havia dues germanes i una cosina. Ens hi endúiem la gramola i cada un amb els seus discs fèiem les ballades, amb la mare de les germa-

A Fons 243

Diari de Sant Cugat Divendres, 2 d’agost del 2013

Personatges amb nom i cognom

2

nes vigilant que ningú se sobrepassés. Després, ens vam ajuntar amb un dels grups de Valldoreix i anàvem a l’Hotel Rossinyol”.

“Els meus pares vivien a Valldoreix des d’abans de la guerra. Quan es van separar vam anar a Barcelona amb la meva mare i llavors només veníem a passar-hi l’estiu –recorda l’Èlia Ymbert–. Vam conèixer el grup de Mira-sol perquè a casa teníem noies franceses que venien a passar un mes, i en aquells moments tot el que era francès significava allò modern i pecaminós. Lògicament, la casa s’omplia i així ens vam ajuntar els dos grups”.

Com a anècdota personal recordo que, com que ens agradava jugar a futbol, amb els amics vam muntar un equip i jugàvem amb els de Valldoreix i Bellaterra. Els altres equips anaven uniformats, nosaltres no. El pare d’un dels nois, que aleshores era el president de l’Asociación de Propietarios, va decidir que Mira-sol no podia ser menys i ens va equipar. Va comprar un terreny al passeig de l’Habana i el va transformar en el primer camp de futbol de la zona.

Una de les coses més curioses era que els grups d’estiu només es veien a Mira-sol. A l’hivern tothom torna-

Ballant la conga en un envelat als 50. De dreta a esquerra: Sr. Argemí, Sra. Pla, Sr. Rotger i Sra. Argemí #L’ABANS (Jordi Pla)

1. Local social del CF Mira-sol Estiuejants en una revetlla al local a l’any 1956 #CEDIDA 2. Revista ‘Hola!’

Reportatge a l’interior de la portada del número 423 de l’any 1952 amb motiu de la inauguració del primer camp del CF Mira-sol #CEDIDA

A Mira-sol van haver algunes persones que, per una o altra raó, van deixar la seva empremta entre els estiuejants

va a la vida de l’escola i les seves relacions barcelonines. L’estiu era un parèntesi en la vida de tots ells. Tot i això es van anar formant parelles entre els estiuejants que han perdurat al llarg dels anys.

A principis dels 60, un grup format pels Peribañez, els Garriga, els Espina, el Santi Argemí i altres companys van organitzar activitats que van donar molt de nom a Mira-sol, com la Gimcana Automobilística dins un campionat que recorria tota la província de Barcelona. També van muntar un club de cinema, organitzant sessions de cinefòrum. Van filmar diverses pel·lícules i van guanyar alguns premis de cinema amateur. A l’estiu gravaven una pel·lícula humorística en la qual participava molta gent de la colònia, i la projectaven al local social del Club de Futbol per recollir diners i poder fer pel· lícules més serioses a l’hivern. //

Un dels pioners a fer-se una casa a Mira-sol va ser en Josep Plà, primer president i impulsor –juntament amb en José Ibáñez– de l’Asociación de Propietarios, fundada l’any 1945.

Plà sempre va estar molt involucrat i va repetir com a president diverses vegades. Casa seva era coneguda com el Rancho Grande perquè ocupava tota una illa. L’activitat de l’associació i del Sr. Plà va ser determinant perquè Mira-sol esdevingués un lloc atractiu per als estiuejants.

L’Esteban Argemí va ser un dels grans protagonistes de la colònia estiuenca. També va ser president de l’associació, però la seva aportació va anar molt més enllà. L’any 1951 va fer construir de la seva butxaca el camp de futbol del passeig de l’Habana, amb un local social on tant els pares com els nois i noies feien molta vida. Al camp hi organitzava moltes activitats, com aplecs de sardanes, i també el cedia als joves per organit-

zar-hi la Gimcana Automobilística entre altres coses. La seva aportació econòmica en la construcció de la caserna de la Guàrdia Civil i de l’església del Carme va ser determinant per l’obtenció d’aquests equipaments.

Dues famílies, els Llenas i els Crespo, van ser els grans impulsors de la construcció de l’església. Les complicades gestions amb el Bisbat i amb l’Ajuntament van concloure l’any 1951 en una petita barraca amb un altar i un cobert de canyís que protegia els feligresos. No va ser fins l’any 1953 que es va construir l’església definitiva. Unes altres famílies molt actives en aquest camp van ser els Pellicer i els Fuster.

Parlar de festes a Mira-sol era parlar de José Rotger. Sempre formava part de les comissions organitzadores i la seva presència era imprescindible. Era l’animador per excel·lència.

Tenia la botiga d’electrodomèstics més important de Barcelona i explotava les seves virtuts de venedor per col· locar les tires de números de les rifes.

En Jaume Brustenga i en Rosendo Estragués també van ser molt importants en les seves aportacions al jovent, sent impulsors de la Pista Rodona juntament amb l’Albert Galiana i en Jordi Plà. //

244 A Fons Els primers estiuejants

Diari de Sant Cugat Divendres, 2 d’agost del 2013

Arquitectura Les principals característiques de les cases d’estiueig de Valldoreix, Mira-sol i la Floresta

La casa d’estiueig La majoria de xalets d’estiueig de la zona mantenen una arquitectura similar Teulada Coberta amb dos aiguavessos, ràfec sobresortint i un petit faldó truncat a la façana, acabada amb un ornament ceràmic

Pòrtic L’accés sol ser cobert per una porxada o bé columnes, normalment, d’ordre clàssic (jònic, dòric o corinti)

Jardí Xalet

La torre d’estiueig està envoltada de jardí i pot presentar una piscina de murs d’obra com les basses

Casa unifamiliar de planta baixa i golfes sota mansarda. La façana és simètrica respecte a un eix central i l’acabat és arrebossat

#IL·LUSTRACIÓ: Daniel Pagans

Mur Tanca senzilla amb un paredat, sovint de conglomerat de la zona, amb pilastres i serralleria

L’antic promotor urbanístic de Valldoreix i Mira-sol, Joan Borràs, va comprar diferents finques de la zona i posteriorment en va vendre les parcel·les per edificar els xalets d’estiueig. Arquitectes com Domènec Sugrañes, Lluís Corratgé, Joaquim Alsina Botet o Josep Graner i Prat, entre d’altres, van construir aquestes cases a principis del segle xx seguint uns cànons en comú. La majoria de torres són d’una planta quadrada, la façana de la qual manté unes proporcions ordenades (solien regir-se per la regla àuria) i és d’acabat arrebos-

sat, més o menys treballat; amb teulada de dos o quatre aiguavessos i amb una part d’aquesta que sobresurt del pla de la façana (ràfec); les golfes són impracticables i solen tenir unes finestres a fi de ventilar-les. Normalment era on s’instal·laven els dipòsits d’aigua, ja provingués de pou propi o de la xarxa pública.

Pere Casajoana, arquitecte i casat amb una estiuejant, filla i néta d’estiuejants, és actualment regidor d’Urbanisme de l’Ajuntament de Sant Cugat i ens explica algunes de les característiques més remarcables.

“Si observem les diferents cases trobarem moltes coses en comú. Totes tenen uns esglaons per entrar perquè les terres que es treien per fer els fonaments es repartien entre les columnes de formigó per no haver de transportar-les. Les piscines estan totes per sobre del nivell del terreny, perquè l’excavació s’havia de fer a cop de pic i era més fàcil fer-les aixecades”.

“Les parets mestres són només les exteriors i les construïen amb totxo macís amb una resistència tremenda. És per això que posteriorment s’han pogut aixecar un segon

pis en algunes d’aquestes. Crec que no hi deu haver cap casa de l’època que tingui esquerdes”. //

RELACIONAT totsantcugat.cat Un passeig per l’avinguda de Joan Borràs, Valldoreix Us proposem una agradable caminada per aquesta avinguda amb l’article de l’historiador valldoreixenc Juanjo Cortés, que descriu les diferents cases que hi podem trobar

A Fons 245

Diari de Sant Cugat Divendres, 2 d’agost del 2013

Àlbum dels records

Imatges per la memòria Entre les moltes activitats que es desenvolupaven a les diferents colònies estiuenques, en destaquen algunes que recollim

Filmant Grup d’amics rodant una pel·lícula de pirates al carrer, any 1960 #Jaume Espina Gimcana Automobilística Participant a la prova del 1962 #Jaume Espina

Futbol Inauguració del primer camp del CF Mira-sol a l’any 1951.

Equip infantil amb el jugador del Barça César, que va arbitrar el partit #Jaume Espina

Colla Estiuejants a l’alzina centenària de l’Hotel Rossinyol l’any 1954 #Gustavo Roca

Casino Grup de joves en una revetlla al Casino Veraniego els anys 50 #Pasqual D’ossó

248 A Fons Arts escèniques Teatre santcugatenc Una ciutat a sobre l’escenari

Teatre de qualitat fet a casa i amb ganes de seguir Artistes És impossible calcular quants actors i actrius, creadors i directors ha vist néixer la ciutat Escenaris Tot i el suport institucional, el teatre ‘amateur’ reivindica una sala adaptada a les condicions dels seus muntatges

Diari de Sant Cugat Divendres, 30 d’agost del 2013

A Fons 249

Diari de Sant Cugat Divendres, 30 d’agost del 2013

Cinta Caballé

Artur Ribera

redaccio@diaridesantcugat.cat @CintaCC

redaccio@diaridesantcugat.cat @arctur

Les pròximes propostes ‘Dona sàpiens’ El muntatge de Les Xandrines continua l’èxit El Teatre Alexandra de Barcelona reprendrà el 5 de setembre les representacions del muntatge santcugatenc ‘PataClown Circus Light’ La nova proposta de la Cia. Patawa S’estrena el 15 d’octubre al Casal de Joves TorreBlanca ‘La filla del Carmesí’ De Mira-sol Teatre Estrenat a Mira-sol al 2012, al mes d’octubre arribarà al Teatre de La Unió ‘Revolta de bruixes’ L’estrena de Fila Zero Es podrà veure al Teatre de La Unió al mes de novembre

Un teatre ple de vida Representants de les diferents companyies teatrals, al Teatre-Auditori # artur ribera

S

ant Cugat és terra d’artistes.

I dient això no estem descobrint res. Però ho és des de diferents disciplines. És gairebé impossible calcular quants actors i actrius hi ha a Sant Cugat si tenim en compte tots els que han passat per les diferents formacions des que va aparèixer la primera, l’Agrupació Artística, en paral·lel a La Unió Santcugatenca, als anys vint.

A Sant Cugat hi ha un ampli llistat de formacions teatrals, entitats i associacions que treballen en pro del teatre de la ciutat. Com a companyies trobem Agrupació Teatral La Floresta, Grup de Teatre Espiral de Valldoreix, Cugateatre, Fila Zero, Mira-sol Teatre, Set Teatre, Tetrateatre, Les Sineres, Metromàtic, Les Xandrines, Cia. Patawa, Pastorets de la Floresta, Las Chachas Floresta, 8uit de Teatre, Sommius Teatre, dXoc Teatre, Cia. +Sarsuela.

Com a associacions que treballen en pro de les arts escèniques exis-

teixen l’Associació Cultural Pentagrama, l’Associació Amics de Pedra i Sang, Magatzems Cortina i Arts Escèniques Sant Cugat.

I com a estudis de formació teatral trobem l’Estudi de Formació Teatral Platea, els Tallers de Teatre Sílvia Servan i Can Ninot.

Una vintena de companyies teatrals, prop d’una desena d’associacions que treballen per promoure les arts escèniques i diverses escoles de formació teatral apleguen els actors, directors i altres santcugatencs i santcugatenques que han fet del teatre part de la seva vida.

La situació El teatre amateur a Sant Cugat té molta força. La implicació de tots els que en formen part és digna d’admiració. “Els actors tenen les seves ocupacions, assagen fins passada la mitjanit i a l’endemà tornen a la feina”, destaca Carme Latorre, de Fila Zero. En aquest sentit, la situació “és envejable”, com assenyala

l’actriu Gisela Figueres.

Amb tot, “aquest potencial necessita expressar-se, i per això cal un espai adient per a artistes i espectadors”, remarca Pep Ordóñez, director i actor de dXoc Teatre.

Suports i reivindicacions La directora Dolors Vilarasau destaca, en aquest sentit, que “tot aquest potencial no s’ha sabut o no s’ha volgut vehicular en un projecte concret de ciutat. Molts vam pensar que l’entrada en funcionament del Centre Cultural representaria una oportunitat per a la gent que havíem treballat a la ciutat, però la seva posada en marxa més aviat va representar un desplaçament de públic cap a la nova sala sense cap tipus de compensació per la gent d’aquí en forma d’actuacions en aquest escenari”.

D’aquí que una de les reivindicacions històriques de les companyies teatrals locals hagi estat sempre una Sala B. Una sala de petit i mitjà format en la qual poder establir

‘La tavernera del puerto’ Cia. +Sarsuela La companyia torna al TeatreAuditori, amb el seu segon muntatge de gran format el 24 de novembre

una gira estable de les companyies amateurs locals.

No obstant, totes les companyies coincideixen a destacar el suport que reben de l’Ajuntament. “Des de l’Administració pública se’ns dispensa un tracte força bo i se’ns dóna suport; no sempre en la mesura que voldríem, però sí per anar desenvolupant una activitat adient”, destaca Josep Sala, de Mira-sol Teatre.

“Ens sentim amb molt suport i reconeguts”, afegeix Rafa Usero, de Teatre Espiral. I és que, com destaquen Les Xandrines, “la nostra ciutat és un exemple d’esforç per promoure la cultura, tot i la situació actual”.

Com dèiem, una de les característiques del teatre amateur és la implicació i la voluntat de seguir endavant amb els muntatges, sigui com sigui. I és que, com apunta Usero, “seguirem amb la il·lusió de poder fer el teatre digne (que ja fem), en un lloc digne. Perquè tenim un públic que s’ho mereix”. L’espectacle ha de continuar. //

250 A Fons Arts escèniques

Diari de Sant Cugat Divendres, 30 d’agost del 2013

Teatre santcugatenc Una ciutat a sobre l’escenari

Fila Zero Companyia teatral estable de La Unió Aniversari La companyia es va formar el 1988 Trajectòria Fins ara, Fila Zero ha estrenat una vuitantena d’obres de caires diferents

Les Xandrines Teatre amb nom de dona En clau femenina La companyia està integrada per dones santcugatenques Èxit La darrera estrena, ‘Dona sàpiens’, ha triomfat també a Barcelona

El grup que va portar a l’escenari ‘Bellesa’ #artur ribera

La formació està actualment al Teatre Alexandra #Cedida/@lafotografica

Vint-i-cinc anys de teatre a La Unió

Dones amb ganes de créixer gaudint del teatre

Fila Zero és la companyia estable de la societat La Unió Santcugatenca, nascuda el 1988. El primer espectacle que van representar fou un espectacle de carrer, a la plaça de Barcelona, al novembre del mateix any. Al desembre, el teatre de La Unió acollia la representació d’Els Pastorets. Durant els seus 25 anys d’història, han representat més de 80 obres, la darrera, el març d’aquest mateix any, Bellesa, escrita i dirigida per Guillermo Ayesa. Actualment estan treballant en el muntatge Revolta de bruixes, de J. M. Benet i Jornet, sota la direcció de Pere Royo, que s’estrenarà al novembre en el marc del 25è aniversari. La companyia assaja dos cops per setmana al teatre de La Unió, on també actuen habitualment amb 5 o 6 representacions de cada obra que estrenen. Actualment, Fila Zero està formada per 12 membres, però és incalculable el nombre d’actors que durant aquests anys han passat per la companyia. Fila Zero ha estat el bressol de nombrosos actors i actrius que s’han dedicat al teatre professionalment, com Tània Sàrrias, Joan Berlanga, Joan Llamas, Pere Pahissa o Joan Fàbregas, entre molts altres.

”Les Xandrines és una companyia de teatre formada per dones de Sant Cugat”, explica Maria. I afegeix: “La idea va néixer al parc de Ramon Barnils mentre els nens jugaven. Totes som mares i vam decidir fer tallers de teatre... era l’any 2005...”. La companyia Les Xandrines va debutar a l’escola Pi d’en Xandri amb l’obra I de sobte, plif!, sota la direcció de Domènec Romera, el mateix que els va impartir el taller. Des de llavors, han representat gairebé una desena d’obres. La darrera, Dona sàpiens, sota la direcció de Jordi Purtí, i que es va estrenar al Teatre de Mira-sol al mes de maig, i després va estar en cartellera al Teatre Alexandra de Barcelona durant el juny i el juliol. Unes representacions a la ciutat comtal que es reprendran aquest mes de setembre. Actualment, la companyia està formada per set dones, però n’han arribat a ser 14, quan van estrenar Les cunyades, amb direcció de Dolors Vilarasau. Una de les característiques de la companyia és aquesta alternança de directors, dels quals “procurem aprendre’n coses noves”, destaca Maria.

PROTAGONISTES Algunes de les cares del teatre santcugatenc

#Cedida

Emma Vilarasau (Actriu) És una de les actrius de teatre, cinema i televisió santcugatenques més reconegudes arreu del país. Va fer els seus primers passos en teatre amateur amb l’Agrupació Teatral Maragall de Sant Cugat i, des de llavors, ha format part de la companyia del Teatre Lliure de Barcelona, ha participat en una quarantena d’obres teatrals, una desena de sèries televisives, com Nissaga de poder o Ventdelplà, i ha participat en una quinzena de pel·lícules.

#artur ribera

Joan Berlanga (Actor) Ha estat un dels actors clàssics de l’obra Pedra i sang. En el món del teatre, destaquen les seves interpretacions en obres com Tännhauser (Gran Teatre del Liceu). També ha participat en nombroses series televisives, com Estació d’enllaç, Laberint d’ombres o Temps de silenci. Recentment hem descobert la seva faceta de monologuista amb textos de M. V. Montalbán en el muntatge santcugatenc dirigit per Txell Roda, Carvalho contra Vázquez Montalbán.

A Fons 251

Diari de Sant Cugat Divendres, 30 d’agost del 2013

Amics de Pedra i Sang La memòria d’un fet històric Clàssic Cada any representen fidelment el muntatge ‘Pedra i sang’ al Monestir Renovació Una representació que s’adapta a l’actualitat de l’any

Mira-sol Teatre Companyia “amb vocació de barri”

Teatre de qualitat per acostarlo a les persones de l’entorn

Actuació de Festa Major #a. bernal

L’any 1989, uns veïns de Mira-sol van engegar la companyia amb la voluntat de difondre el fet teatral i fomentar l’hàbit de veure teatre. El primer espectacle que van muntar fou La blanca vídua d’un viu, de Nicasi Camps, el mateix any de la seva formació, i fins ara han estrenat 48 obres. Actualment estan assajant La filla del Carmesí, de J. M. de Sagarra, estrenada el març del 2012 i que a l’octubre arribarà a La Unió.

J. Fàbregas i J. Pla van interpretar Pedra i Sang durant 10 anys #aRXIU

Néixer per mantenir una tradició i la cultura local Amics de Pedra i Sang és una associació sense ànim de lucre que va néixer el 2005, en un moment en què semblava que la continuïtat del tradicional espectacle nadalenc Pedra i sang perillava. Després que en un sol matí de la Festa de Tardor del mateix any la plataforma ciutadana aconseguís més de 1.500 signatures a favor de la continuïtat de l’espectacle, i després del vot favorable de tots els grups polítics del Consistori en Ple Municipal, es van constituir com a associació amb aquesta finalitat, però també amb la d’incidir en el món cultural de la ciutat. Tot i no ser estrictament una companyia teatral (a l’hora de muntar espectacles reben el suport de Tetrateatre), la majoria dels seus integrants provenen del món de l’espectacle, per la qual cosa organitzen altres tipus d’activitats com les tradicionals Lectures a la Fresca, els recitals de poesia Coll Favà, el barri dels poetes, o el reeixit muntatge Maragall a casa, entre d’altres.

Actualment compten amb uns 150 associats i, entre ells, hi ha actors tant professionals com amateurs que treballen a favor de la cultura local.

#artur ribera

Xavier Tor (Actor) Després d’11 anys formant part del repartiment de Pedra i sang, interpreta l’Abat Biure des del 2012. És l’actor català que més cops ha representat Terra Baixa arreu de Catalunya i a Madrid, amb més de 500 representacions amb el paper de Manelic. A banda de la seva faceta teatral, en televisió ha fet més de 50 anuncis publicitaris, entre els quals, interpretant l’avi de les pizzes de la Casa Tarradellas, i ha participat en sèries emblemàtiques com El cor de la ciutat.

Teatre Espiral Compromís pel “teatre que faci pensar”

En defensa d’una cultura, d’un teatre, a l’abast de tothom

Un muntatge de la companyia #cedida

#lluís llebot

Durant gairebé 22 anys, el grup de Teatre Espiral ha apostat per defensar que la cultura ha d’estar a l’abast de tothom, intentant apropar al públic “autors i textos que aportin quelcom, que ens facin reflexionar, i també riure”, apunta Trini Escrihuela, directora del grup. El 1994 van organitzar la 1a Mostra de Teatre de Valldoreix, tot un clàssic que consisteix en 5 caps de setmana de teatre gratuït amb la participació de diferents grups.

Dolors Vilarasau (directora teatral) Es va iniciar en el món del teatre amb 15 anys, i amb 19 dirigia el seu primer espectacle, Muntatge poètic, que la portà a dedicar-se definitivament a la direcció. Des de llavors, n’ha dirigit una cinquantena, entre les quals, Històries de Sant Cugat, obra amb la qual s’inaugurà el Teatre-Auditori ara fa 20 anys amb 200 intèrprets dalt de l’escenari. Dirigeix les companyies locals Tetrateatre, i la recent creada Les Sineres, a més d’estar al capdavant d’Amics de Pedra i Sang.

252 A Fons Arts escèniques

Diari de Sant Cugat Divendres, 30 d’agost del 2013

Teatre santcugatenc Una ciutat a sobre l’escenari

Cia. + Sarsuela O com recuperar i reinventar un gènere

Cia. Patawa L’alegria a sobre d’un escenari

Impuls La voluntat és el de diversificar el públic Gran format Fins una seixantena de persones han participat en dos dels muntatges de la companyia

Màgia La jove companyia aposta per apropar la màgia i la il·lusió a tota la família Manera de viure Entenen el teatre com allò que els dóna la vida

Un moment del muntatge de ‘Cançó d’amor i de guerra’ #Cedida

La companyia fa teatre per a tota la família #Cedida

Renovar la sarsuela amb qualitat i innovació

Patawa: “Que ningú deixi mai de somiar”

La Companyia + Sarsuela és una companyia creada el 2011 amb la intenció d’oferir un nou acostament al gènere que li dóna nom. L’objectiu de la companyia és renovar el gènere oferint produccions de qualitat, de gran nivell musical i que siguin innovadores escènicament, alhora que mantenir-se fidels a l’esperit original de les obres acostant-les a la realitat actual. El primer muntatge de la companyia fou Cançó d’amor i de guerra, que s’està representant arreu de Catalunya, incloent-hi el Teatre-Auditori de Sant Cugat. Actualment ja està en marxa un segon muntatge, Entre sarsueles, que ja s’ha pogut veure al teatre de La Unió. Igualment, acaben d’estrenar La tabernera del puerto, que al novembre portarà de nou la companyia a l’escenari del Teatre-Auditori. Aquest darrer espectacle, com el primer, són de gran format, intervenint-hi una seixantena de persones. La companyia en està formada per uns 25 membre, i està codirigida per Lluís Cabal (director musical) i Maria Illescas (directora de producció), ambdós santcugatencs. El cor assaja setmanalment al Teatre de La Unió.

La Companyia Patawa és alegria: “una jove companyia santcugatenca avesada a la sensibilitat creativa que idea, produeix i executa espectacles familiars per apropar petits i grans al món de la màgia i de la il·lusió que mai hauríem d’abandonar, amb la cura i la delicadesa de qui és conscient que la tendresa, la diversió i la participació són les eines primordials per compartir els valors humans”, defineixen els seus fundadors, Esther Miñarro i Antonio Ángel Serena.

La companyia va néixer l’any 2011, i la primera funció fou el regal per a una festa d’aniversari infantil. Des de llavors han fet més d’una vintena d’actuacions dels seus dos espectacles, Patawa! i Truita d’estels, a més d’altres obres creades amb altres formats, com espectacles de carrer i d’animació, a més d’altres per fomentar la formació cultural que preparen especialment per a centres educatius. El 15 d’octubre estrenen el seu nou espectacle, i ho fan “a casa”. Serà al Casal de Joves TorreBlanca, on descobrirem el muntatge PataClown Circus Light dintre la programació de la XCCP.

PROTAGONISTES Algunes de les cares del teatre santcugatenc

#artur ribera

Guillermo Ayesa (director i autor teatral) Tot i ser escriptor de novel·les, mentre vivia a Madrid va entrar en contacte amb grups de teatre i va descobrir que amb el teatre es trencava l’aïllament de l’escriptor. S’inicià com a director amb Fila Zero el 1990, on va restar durant 12 anys. El 15 de març del 2013 tornava a la companyia per dirigir l’obra Bellesa, escrita també per ell. El que més valora del teatre amateur és que representa “l’amor al teatre en estat pur”.

#artur ribera

Josep M. Jaumà (autor teatral) Jaumà és doctor en Literatura Anglesa.

Ha publicat nombrosos llibres de text de llengua anglesa i diversos llibres d’assaig, a més de traduir de l’anglès autors com Philip Larkin, William Shakespeare o Robert Graves. Pel que fa a teatre, és l’autor de Pedra i sang, El màrtir Cugat i Maragall a casa, a més d’una antologia de textos shakesperians traduïts, Love in Shakespeare, estrenada per Emma Vilarasau, Joan Berlanga i l’Orquestra de Solistes de Sant Cugat.

A Fons 253

Diari de Sant Cugat Divendres, 30 d’agost del 2013

Gairebé un segle de teatre als escenaris de Sant Cugat

COMENTARI Eduard Jener Crític Potent activitat teatral santcugatenca

A

Sant Cugat viuen molts actors i actrius, directors i autors, però gent nascuda aquí i que s’hagi projectat fora de manera professional hi ha tres dones: Emma Vilarasau, que va començar dirigida per la seva cosina, Dolors Vilarasau, a l’Agrupació Teatral Maragall i que ha arribat al cim d’una actriu que consent que es parli d’ella com “la” Vilarasau; i Carme González que ha anat alternant teatre i teatre-dansa per tot el món, tot i que amb menys popularitat.

En aquests moments hi ha una activitat regular i, en molts casos, d’una qualitat notable a partir d’una llista que apareix a la Taula de Teatre del Consell de Cultura, amb formacions com Teatre Espiral, 8uit de Teatre, Fila Zero, Mira-sol Teatre, o Amics de Pedra i Sang, entre molts altres. Molts grups, i alguns d’ells amb programacions estables a diferents escenaris de la ciutat com al Teatre de La

J.Berlanga, J.Llamas i C.del Ruste, amb el primer muntatge de la Cia. Tetrateatre, ‘Una nit qualsevol’, el 1995 #Mané espinosa

La primera companyia teatral de la ciutat fou l’Agrupació Artística que va néixer amb La Unió Santcugatenca “El teatre, les arts escèniques, a Sant Cugat van néixer amb el Teatre de La Unió, seu social de la Societat Coral La Unió Sancugatenca, inaugurada l’any 1923”, explica el crític de teatre Eduard Jener. Fou en aquest escenari en el qual va néixer el primer grup estable, l’Agrupació Artística, que feia representacions regularment, i on s’hi feien representacions de formacions de fora.

Fou en aquestes dates en què apareixen noms com Joan Berenguer, creador de “l’Elenc Artístic Juvenil que aplega més de vuitanta nois i noies i aconsegueix fer muntatges espectaculars sobretot pel domini de la luminotècnia. Títols com La Ven-

tafocs i Els Pastorets tenen molt èxit i, finalment, els dos grups s’ajunten per fer activitats fins l’esclat de la Guerra Civil”, destaca Jener.

Existeix un llibre, S’aixeca el teló. El teatre santcugatenc a través de l’Agrupació Teatral Maragall.

1949/1993, escrit per Joan Tortosa ara fa 20 anys, que explica aquests inicis del teatre santcugatenc, tot exposant que fora de les parets del Teatre La Unió també hi va haver vida teatral. “Aquest grup va néixer com a teatre parroquial sota la capa protectora de l’Església i les seves representacions es feien en una sala en els baixos de la casa parroquial, el vell palau abacial i l’evolució lògica del pas dels anys porta des de les primeres representacions fetes només pels homes fins a fer un repertori agosarat, en alguns casos estrenes que en els teatres de la capital no hi tenien cabuda per la censura”, explica Jener. Entre els autors representats hi apareixen noms com Jean Anouilh, Eduardo Criado o M. Aurè-

lia Capmany, entre molts altres. Un repertori que “fa que crítics i estudiosos com Xavier Fábregas i persones integrades en el món teatral professional, Baltasar Porcel o Benet i Jornet, vinguin a veure i col·laborar en la difusió d’aquestes representacions”, destaca Jener.

I, ara fa 20 anys...

Després d’un buit històric, i de la renaixença dels anys vuitanta, més l’aposta de la ciutat per les arts escèniques, el 25 de setembre del 1993 s’inaugurava el Teatre-Auditori. La primera companyia que va pujar al nou escenari fou Fila Zero, amb el muntatge Històries de Sant Cugat, amb tres obres (Passió i glòria, de Guillermo Ayesa; Les espardenyes de cal Roc, de Joan Tortosa; i Balades al mercat dels dijous, d’Ignasi Roda) en les quals van participar prop de 200 persones. La directora de la companyia en aquells moments era la reconeguda Dolors Vilarasau. // C. Caballé

La necessitat d’un teatre de capacitat mitjana hauria de ser l’espai idoni perquè totes les companyies locals poguessin fer temporada Unió, Teatre de Mira-Sol o la UREF de la Floresta, als seus carrers i places, i fins i tot, alguna vegada, al Teatre-Auditori.

La necessitat d’un teatre en condicions, de capacitat mitjana (d’entre 250 i 350 butaques), la tan repetida Sala B (sigui el teatre de La Unió o no) hauria de ser l’espai idoni perquè totes les companyies i grups locals pogueren fer de manera regular, a part dels que tenen ja les seves seus, temporades alternades que fessin visible a tothom les seves activitats i el seu nivell, una veritable xarxa de gires internes dins de la pròpia ciutat i els seus districtes que donarien fe i vida a una realitat com l’expressada.

En conjunt, podem dir que l’activitat teatral és potent i que hi ha integrats en aquests grups actrius i actors que han fet (i fan) activitats professionals, coincidint amb persones amateurs de molta experiència (i, per tant, de bon nivell) i alguns que s’inicien o que només fan el teatre com una activitat cultural. //

256 A Fons Alimentació

Diari de Sant Cugat Divendres, 6 de setembre del 2013

Menjar ecològic Un hàbit saludable i sostenible

Això és un peu de fotografia el qual es descriu el contingut . #Crèdit FOTO Més natural Les fruites i les verdures ecològiques s’obtenen de productors agroecològics que no fan cap ús de pesticides per conservar-los # artur ribera

A Fons 257

Diari de Sant Cugat Divendres, 6 de setembre del 2013

Pere Fernández

Artur Ribera

redaccio@diaridesantcugat.cat @PereFPoveda

redaccio@diaridesantcugat.cat @arctur

Ecològic, de qualitat i proper: una nova manera d’alimentació Saludable Els productes ecològics són més sans: aporten nutrients i eviten substàncies químiques Tendència El constant creixement de la demanda afavoreix l’aparició de nous comerços a la ciutat

C

onsciència. És la paraula que més es repeteix en una conversa sobre alimentació ecològica. En els últims anys, a Catalunya han aparegut centenars d’iniciatives relacionades amb el consum de productes ecològics. Tant és així que fins i tot en aquests darrers anys de crisi, a Catalunya ha crescut cada any la producció i consum d’aquests productes. Quan et preguntes per què passa això, la resposta que obtens sempre és la mateixa: “Hi ha més consciència”. Però, n’hi ha de veritat? Possiblement, si preguntéssim un per un com s’alimenta i féssim un estudi amb dades estadístiques, els resultats no serien massa bons, en el sentit que encara som poc conscients del que mengem. En qualsevol cas, cada vegada són més les persones inquietes per aquestes qüestions i cada vegada en són més les que canvien alguns dels seus hàbits ali-

mentaris a mesura que s’informen.

Sobretot, perquè és més saludable i sostenible.

Ecològic i de proximitat Un producte ecològic és un producte natural obtingut sense la intervenció de productes químics. Poden ser productes de qualsevol tipus: verdures, fruites, llegums, olis, pastes, cafès, formatges, iogurts, carns.

Encara que el concepte ecològic no implica necessàriament que sigui més saludable, en la majoria dels casos, l’absència de químics afavoreix que el producte sigui més fresc i més sa.

Quan es parla de productes ecològics també es parla de productes de proximitat. No tot és ecològic i de proximitat, però acostuma a ser així, per una qüestió de coherència. De la mateixa manera que és més sostenible treballar la terra sense pesticides, ho és també minimitzar el con-

sum energètic que implica la conservació d’un producte fins que arriba al consumidor final. Un producte de proximitat, per tant, és aquell que elimina bona part dels intermediaris i que arriba al consumidor abans. El resultat és un producte que a més de ser més fresc i més sa, té més sabor.

El sabor original, ni més ni menys.

Als productes de proximitat també se’ls coneix com a productes de quilòmetre 0 (km 0). Aquest concepte parteix de la base que el producte de proximitat és aquell que es produeix a menys de 100 quilòmetres del lloc on es compra. Això no sempre és així, perquè moltes vegades no es troben determinats productes a menys de 100 quilòmetres, però sí és una pauta per afavorir el consum dels productes els més pròxims possible.

El Consell Català de la Producció Agrària Ecològica (CCPAE) certifica els productes agroalimentaris eco-

lògics catalans. Si comprem un producte amb el segell del CCPAE ens assegurarem que el producte sigui ecològic i de proximitat.

El ‘boom’ a Sant Cugat A la nostra ciutat, el creixement del consum de productes ecològics ha afavorit l’aparició de nous comerços que aposten per la venda d’aquests productes. Fins fa ben poc, només existien les botigues de dietètica i medicina natural com el Super Natural (carrer de Sant Ramon, 4) i el Gerd (plaça de Sant Pere, 9) que també tenen productes d’alimentació ecològics. Josep Arnau, del Super Natural, recorda que quan ells van començar, l’any 1989, “el tema dels productes naturals es veia com una cosa estranya. En medicina, fins i tot, perillosa”. Però les coses han canviat: “Avui en dia la gent ho veu amb molta normalitat. Fins i tot hi ha metges convencionals que envi-

258 A Fons Alimentació

Diari de Sant Cugat Divendres, 6 de setembre del 2013

Menjar ecològic Un hàbit saludable i sostenible

2

1

4

1 La Carbassa és una de les cooperatives de consum que més bé funciona a Sant Cugat. Reparteix cistelles els dimarts 2 La compra a granel torna a ser una realitat, ara amb certificació ecològica 3 Els pagesos de Can Montmany reparteixen els seus productes en diferents cooperatives de Sant Cugat. També tenen distribució pròpia a través de “De l’Hort a Casa” 4 Un dels productors del Mercat de Pagès.

3

en els seus pacients aquí”.

L’alimentació ecològica, pròpiament dita, arriba a Sant Cugat a través de les cooperatives i els comerços. Les cooperatives funcionen de manera assembleària i acostumen a ser més directes, en el sentit que ells són l’únic intermediari entre el productor i el consumidor. Una altra de les particularitats de les cooperatives és que funcionen amb el sistema de cistelles, que poden ser tancades o fetes a mida.

Les botigues d’alimentació ecològica solen ser petits comerços que tracten directament amb els productors. Hi ha excepcions. Una és Veritas, franquícia amb gairebé 30 botigues a tot el territori català. Recentment també ha obert Granel, una altra franquícia, que en aquest cas permet comprar aliments en mesura i pes, és a dir, a granel. D’aquesta manera, a més d’estalviar en quantitat i preu, es fa una compra més sos-

tenible i conscient amb envasos biodegradables, paperines de paper o bosses de fècula de patata.

Sant Cugat també disposa d’un Mercat de Pagès, que es fa dos cops al mes a la plaça de Sant Pere, de productes ecològics i de proximitat. Actualment, el Mercat de Pagès compta amb 11 productors i té en llista d’espera uns quants més.

Preu o qualitat?

“El menjar ecològic és car”. Certament, el menjar ecològic pot ser car.

En una enquesta sobre hàbits alimentaris feta pel portal web Ets el que menges, el 63% dels enquestats assegurava que no comprava ecològic per l’elevat preu. Els venedors diuen que s’ha de saber comprar. La proximitat és un dels factors que fan abaratir els costos, ja que s’estalvia en l’envasament, la conservació i el transport. El contacte directe amb el productor i l’eliminació d’interme-

#ARTUR RIBERA i pere fernández

diaris també permet que el producte tingui un preu més baix. També és més econòmic comprar productes de temporada.

El que és evident és que ni el preu ni la crisi han frenat l’auge del menjar ecològic. Qui en compra ho justifica amb la qualitat. I d’altres ni ho justifiquen, perquè no troben que ho sigui: “A mi no em surt més car comprar ecològic”, diu una dona que compra a la cooperativa El Cabàs.

“Pensa que comprant ecològic no compro gaire carn ni peix. I amb això també s’estalvia.” D’altra banda, cal tenir en compte que l’augment de la demanda, necessàriament, farà que baixin els preus.

En definitiva, comprar ecològic no és tan sols tendència o una moda passatgera. Comença a formar part del dia a dia de molta gent que cada vegada està més mentalitzada que cal menjar d’una manera més coherent i sana. //

en context El Mercat de Pagès, una iniciativa de l’Ateneu Precursos Aquesta iniciativa la van engegar l’Ateneu i les cooperatives de consum l’any 2009. Actualment està gestionada per l’Ateneu.

Periodicitat Es fa el segon i el quart dissabte de cada mes, de 9 a 14 hores, a la plaça de Sant Pere.

Productes El Mercat de Pagès compta amb 11 productors, oferint un ampli ventall de productes de la terra (verdures i fruita), pans, embotits, formatges, fruits secs, vins i mels. Darrerament s’ha incorporat un productor de cerveses artesanes del Berguedà i un altre de carns ecològiques de Castelltallat.

Acollida Té una clientela fixa que mica en mica està creixent. L’Ateneu vol ampliar-ne la periodicitat i el nombre de productors.

A Fons 259

Diari de Sant Cugat Divendres, 6 de setembre del 2013

ENTREVISTA Thaïs Loverdos, naturòpata

“Si vull vitalitat he de prendre els aliments que me la donin”

Salut Loverdos està especialitzada en nutrició energètica, vegetariana, del pH i macrobiòtica. Assegura que tot el que ingerim genera emocions i que una bona alimentació és la millor medicina. Té una consulta a Sant Cugat #cedida Mengem bé?

En general, no gaire, ja que no tenim en compte la qualitat de l’aliment ni els nutrients que aquest ens aporta. Mirem més que ens agradi, mengem amb presses i qualsevol cosa.

Quins hàbits hauríem d’adquirir?

Mastegar bé l’aliment per no sobrecar-

regar el sistema digestiu i assimilar bé els seus nutrients, menjar tranquils sense televisions ni disputes, gaudir del sabor original dels aliments sense emmascarar-lo amb tantes salses i condiments i menjar productes el més frescos i naturals possibles. Menjar bé és donar la importància que mereix a l’acte de nodrir-nos. El que ingerim forma la qualitat de la nostra

sang. Si mengéssim aliments que alcalinitzen la sang no patiríem tantes malalties, però la majoria del que mengem fa la sang més àcida i això obre la porta a malalties i desequilibris.

Què és l’alimentació energètica?

Consisteix a saber quina energia té cada aliment per així poder menjar el que necessitem en cada moment i aconseguir l’estat que volem. Saber si un aliment relaxa o activa, si refresca o escalfa... Per exemple, si estic molt nerviosa buscaré un aliment que em relaxi i no un que m’alteri més. Sabent això puc escollir amb llibertat allò que m’ajuda a estar bé en cada moment del dia. Cada aliment incideix sobre un òrgan i cada òrgan alberga una emoció.

Segons l’alimentació energètica, quins aliments són nocius i quins són més beneficiosos?

Els aliments més beneficiosos són aquells que tenen capacitat de germinar, de crear vida, com les llavors (cereals integrals, llegums, fruits secs, llavors oleaginoses, germinats, fruites i verdures). Per exemple, si jo planto un gra d’arròs integral, amb el temps creixerà una planta, però si planto un gra d’arròs blanc o una farina no creixerà absolutament res. Si vull vitalitat he de prendre aliments que me la donin. Els més nocius són aquells que biològicament s’acumulen en el nostre cos com els productes animals (llet, formatge, ous, carns, embotits...). La llet de vaca és boníssima per a un vedell perquè està precisament concebuda per a ell, de la mateixa manera que la llet materna alimenta un nadó.

Però en l’ésser humà s’acumula en artèries i teixits tous creant toxines .

En aquest reportatge tractem el tema del menjar ecològic, de proximitat.

Vostè creu en aquesta filosofia?

Fa 15 anys que consumeixo ecològic i ho noto en la salut, i en el fet que fa 15 anys que no trepitjo una farmàcia ni vaig al metge. La meva medicina és l’alimentació i amb aquesta regulo qualsevol desequilibri.

Què aporta el menjar ecològic que no aporti el convencional?

Aporta nutrients, cosa que l’alimentació no ecològica gairebé no en té. També ens aporta consciència sobre l’aliment i com està tractat, es respecta el temps de creixement, es deixen descansar les terres de cultiu, no hi ha contaminació d’aigües...

N’hi ha prou de menjar productes ecològics i de proximitat per menjar de manera sostenible?

Això seria l’ideal. Avui en dia comprem sense saber realment la procedència de molts productes. Comprar ecològic significa no ingerir pesticides (que interfereixen en el nostre sistema hormonal, immunitari, nerviós i reproductor), fertilitzants i abonaments (que disminueixen el contingut nutricional), transgènics, colorants, conservants, estabilitzants. De la mateixa manera que no té sentit comprar pomes d’Argentina si en tenim aquí unes de boníssimes! A això cal afegir el consum energètic de combustible que es necessita perquè arribin fins aquí i, sobretot, el temps que estan en cambres fins que arriben al consumidor final, perdent totes les seves vitamines.

Es pot menjar bé i menjar de tot?

Vull creure que sí . El problema és que justament abusem de tots aquells productes que s’haurien de prendre ocasionalment i no prenem suficients dels que necessitem dia a dia.// Pere Fernández

260 A Fons Alimentació

Diari de Sant Cugat Divendres, 6 de setembre del 2013

Menjar ecològic Un hàbit saludable i sostenible

Les cooperatives, un model de consum conscient rència que reben productes frescs només de Can Montmany. Tenen el mateix sistema assembleari amb distribució de feines rotatives.

La Floresta també compta amb una petita cooperativa per a les famílies del districte. Es diu El Senglar, i reparteix productes a una quinzena de famílies. Només té producte fresc i de temporada i el seu principal productor és Can Montmany. No disposa de local fix: “Habitualment anem casa per casa setmanalment. A l’estiu repartim a la plaça de l’estació”, explica Òscar Jané.

Finalment, el Casal Cultural La Guitza també fa cistelles ecològiques amb productes de Can Montmany.

Treballen directament amb els productors i ofereixen un producte ecològic, de proximitat i de temporada A Sant Cugat hi ha diverses cooperatives de consum que donen servei al voltant de dues-centes famílies. La més gran és El Cabàs (carrer de Rosselló, 32), que actualment treballa amb 115 famílies. S’organitza assembleàriament i fa cistelles a mida amb productes que varien segons la temporada. Es diferencia de la resta de cooperatives en el fet que compta amb 3 treballadors assalariats que organitzen les cistelles. En les altres, s’organitzen de manera autogestionada: “A diferència de les altres, El Cabàs està pensada per a gent que no té tant de temps disponible”, explica Montse Valderrama, gestora d’El Cabàs. La cooperativa disposa d’un ampli ventall de productes, al voltant de 1.500 entre producte fresc i sec. D’aquests, una part d’estoc es pot adquirir directament a la tenda i la resta se subministra amb la comanda. Així mateix, El Cabàs treballa amb prop de 40 productors. La fruita de temporada arriba majoritàriament de Valldoreix (Can Montmany i d’en Pep de Can Domènech) i el Papiol.

La Carbassa i La Civada comparteixen espai al carrer de Santa Joaqui-

Encara més directe

La cooperativa El Cabàs és la més gran que hi ha a la ciutat #ARTUR RIBERA

200 famílies És la xifra aproximada de famílies que compren en cooperatives a Sant Cugat ma, número 22. Els dimarts reparteix les cistelles La Carbassa, que treballa amb 10-15 famílies, i el dimecres, La Civada, que treballa amb prop de 30.

La Carbassa s’organitza de manera

autogestionada mitjançant comissions, cadascuna amb unes responsabilitats. “Actualment fem una cistella tancada setmanal, i ara hem afegit una llista de productes oberts”, assenyala Mònica Gómez. Els productes els arriben majoritàriament de la Xarxa de Pagesos Agroecològics de Catalunya (La Xarxeta, del Maresme) i Cal Valls, de Vilanova de Bellpuig (Lleida).

La Civada treballa de la mateixa manera que La Carbassa, amb la dife-

Els productors de Can Montmany, la principal producció agroecològica que hi ha al municipi, també disposa d’un servei propi de distribució de verdures i fruites mitjançant cistelles. De l’Hort a Casa –així és com s’anomena, molt encertadament, aquesta iniciativa– reparteix els seus productes a Sant Cugat i a diferents punts del Vallès. Molts dels seus clients són precisament cooperatives de consum. Kevin Fisher, pagès de Can Montmany, explica que fan tres tipus de cistella: “Nosaltres proposem un contingut a la cistella, que pot ser petita, mitjana o gran. També disposem d’un sistema perquè es facin canvis”.// Pere Fernández

PROTAGONISTES Per què compres productes ecològics?

Valeri Sorolla Consumidor

“Sobretot perquè les verdures i fruites no tenen ni conservants ni pesticides i són molt més saludables”

Elena Soler Consumidora

“És més sa i a més he après la manera de cuinar-lo perquè em quedi bo. Tinc comprovat que em trobo millor”

Núria Vidal Consumidora

“Menjar ecològic és una manera més sana de menjar.

Ens aporta nutrients que no estan en altres productes ”

Iris Kotihyvä Consumidora

“És millor per a la salut i també crec que amb alguns aliments, com la carn, també és més ètic”

Diari de Sant Cugat Divendres, 6 de setembre del 2013

A Fons 261

Faves i Pèsols, la botiga ecològica de Valldoreix

Postal Snacks, llaminadures ecològiques

En línia Una de les seves particularitats és la venda per Internet de cistelles i productes a la carta A domicili A part de botiga física, fan servei a domicili

Els petits plaers també poden ser ecològics Postal Snacks és un petita botiga dedicada a la venda de snacks ecològics: fruits secs, llaminadures, xocolates i cereals. Tots els seus productes estan fets amb ingredients que procedeixen de l’agricultura ecològica. No hi ha res artificial i estan fets amb sucre de canya sense refinar.

També es fan paquets i regals a mida.

Disposa d’una pàgina web (www. postalsnacks.com), des d’on podràs fer la teva comanda o enviar un regal.

Faves i Pèsols també prepara cistelles a mida #ARTUR RIBERA

Una botiga en línia amb productes de temporada i de rebost Carme Rovira porta Faves i Pèsols (www.favesipesols.com) una botiga de menjar ecològic i de proximitat situada a Valldoreix. La gran virtut d’aquesta botiga és que facilita la compra dels productes mitjançant la seva completa pàgina web. Hi ha dues opcions: comprar cistelles tancades –que pot ser gran, petita o de nens– o fer-se un mateix la cistella a mida. “A mesura que ens arriben les comandes demano el que necessito. Repartim dos dies per setmana, perquè de veritat sigui collit el dia abans. No tenim res refrigerat”. Faves i Pèsols té productes frescs de temporada i productes de rebost. “Tot el que no és fresc es pot agafar directament”. Un altre dels avantatges de Faves i Pèsols és que fa enviaments a domicili, encara que també es pot recollir directament al local, a l’avinguda de Mas Fuster, número 45. Treballa principalment amb productors del Baix Llobregat i del Maresme.

Supernatural, medicina natural i menjar ecològic

Pioners a Sant Cugat en productes naturals Josep Arnau i Antònia Yagüe són els propietaris de Supernatural, la primera botiga de productes naturals de Sant Cugat, que va ser fundada l’any 1989. Arnau explica que el seu punt fort és “ser coherents i honestos amb la clientela, no vendre per vendre, sinó tractar la persona com si fossis tu”.

A part de productes de medicina natural, disposa també d’un apartat de menjar ecològic i un altre de cosmètica natural.

262 A Fons Alimentació

Diari de Sant Cugat Divendres, 6 de setembre del 2013

Menjar ecològic Un hàbit saludable i sostenible

Granel, productes de la terra a mida i per pes

Veritas, productes ecològics

Autoservei El consumidor se serveix la quantitat que vol amb dispensadors o lliuradors Sostenible Els envasos són biodegradables o reciclables

La botiga més gran de productes ecològics La més gran i una de les primeres.

Va ser fundada a Sant Cugat l’any 2004 amb el convenciment que era possible una alimentació més saludable i de més qualitat. Disposa de 4.500 productes amb certificació de producció ecològica, i d’aquests, 400 són de la marca pròpia. Veritas també promou un consum basat en la reflexió i compromès amb un procés de compra i consum responsable i sostenible.

Granel va obrir al carrer Major fa escassament dos mesos #ARTUR RIBERA

Comprar a granel, un tipus de comerç recuperat Granel és una franquícia que va néixer amb la filosofia d’oferir un producte ecològic, de qualitat, sostenible i a pes. Aquest darrer és el seu tret diferenciador: el comprador té la possibilitat d’autoservir-se el producte en una quantitat concreta de manera que pugui estalviar en la seva compra i pugui contribuir també a la sostenibilitat, ja que tots els envasos són biodegradables o reciclables. El local compta amb dispensadors, lliuradors i balances i ofereix productes ecològics, de quilòmetre 0 (entre un 60 i un 70%) o naturals. Entre d’altres hi ha farines fetes amb blat antic, pastes, arrossos, llegums, espècies, ous, vins, olis, fruits secs, pa d’espelta ecològic, cafè, cereals, mels, tes, sals i algues. La Conxita Munné, que és qui va obrir la botiga fa dos mesos al carrer Major, número 8, assegura que “hi ha molta gent que s’ha interessat. A Sant Cugat hi ha molta consciència del fet que s’han de conservar uns hàbits”.

Ecobotiga, fruiteria ecològica

Especialitzats en els productes de la terra Roger López i Mireia Carulla van obrir a principis d’any l’Ecobotiga, una botiga de venda de fruites i verdures ecològiques procedents d’horts socials majoritàriament de Llinars del Vallès i Sant Celoni. Els productes que no tenen els arriben de fora, però donen prioritat als de proximitat. Asseguren que la gent “està molt conscienciada a Sant Cugat” i que “molts repeteixen”.

D’aquí a poc temps volen oferir cursos monogràfics de cuina.

SABEM EL QUE MENGEM - C/ Major, 8 - Sant Cugat del Vallès - Tel: 672 66 09 04

A Fons 263

Diari de Sant Cugat Divendres, 6 de setembre del 2013

Els menjadors de les escoles també aposten per l’ecològic Encara que genera dificultats introduir alguns aliments, es dóna prioritat al seu component saludable Cada vegada són més les escoles santcugatenques que introdueixen en els seus menús el menjar ecològic i de proximitat. Consideren que és una manera eficaç d’adquirir hàbits saludables i fer del menjador un espai educatiu més.

Marta Pla, coordinadora del servei de migdia de l’escola Catalunya, explica que en el seu cas “la idea és donar-los l’opció de menjar sa malgrat que no tinguin l’hàbit”. L’escola Catalunya va ser una de les primeres escoles del municipi a introduir aliments ecològics als seus menús, tot i que des d’un principi es van trobar que no era tan fàcil: “Inicialment volíem que tot fos ecològic, però vam veure que era molt complicat”. Un dels principals entrebancs que es troben les escoles és que segons quins aliments no tenen bon aspecte: “Per exemple, les fruites i les verdures no sempre estan bé”, detalla Pla. “Això, a vegades, ens porta problemes”. Cap escola fa un menú completament ecològic.

Susanna Valls, membre de la comissió de menjador de l’AMPA

L’Escola Catalunya és una de les escoles que ofereix menjar ecològic #cedida

“La nostra idea és donarlos l’opció de menjar sa malgrat que no tinguin l’hàbit” Marta Pla Escola Catalunya del Pi de’n Xandri, explica que va decidir apostar pel menjar ecològic fa sis anys: “Volem que el menjar sigui proper i, si pot ser, ecològic. També és veritat que ens mirem molt els costos i a vegades surt car”.

Segons Valls no sempre es donen les

condicions òptimes per menjar ecològic: “Quan s’han d’alimentar 400 persones no és tan fàcil. A vegades no es pot”. En qualsevol cas, apunta, “seguirem apostant sempre que sigui econòmicament viable”

Qui ho gestiona?

En la gran majoria de casos els menjadors de les escoles estan gestionats per empreses externes que treballen molt estretament amb les AMPA. A Sant Cugat n’hi ha diverses. Una d’elles és Paidos, empresa que gestiona els menjadors del Pi

de’n Xandri, Joan Maragall, Collserola i Gerbert d’Orlhac. Paidos treballa amb proveïdors el més propers possible amb la intenció que no només es mengi ecològic, sinó que també s’afavoreixi la sostenibilitat: “No ens serveix ecològic de qualsevol part, ha de ser proper”, explica la nutricionista de Paidos, Francesca dos Santos. Els productes amb els que més treballa aquesta empresa són fruits secs, iogurts, llegums i, puntualment, verdures i fruites. Dos Santos també apunta la dificultat que suposa introduir aliments ecològics en els menús: “Segons quins productes ens porten problemes perquè als nens els costa adaptar-se. També ens trobem amb dificultats a l’hora de trobar-los a un bon preu”.

Doble Via és una altra de les empreses que gestionen menjadors, en aquest cas els de l’escola l’Olivera i l’IES Arnau Cadell. Segons Jordi Segarra, que és qui porta la coordinació amb les escoles, no només es tracta de donar un servei, sinó també que es transmetin uns valors: “El que intentem és donar protagonisme als nens i a la vegada treballar hàbits d’alimentació saludable. Que l’alimentació també sigui un component educatiu”. Els productes principals amb els quals treballa Doble Via són la fruita, els llegums, l’arròs, la pasta i el pa. // Pere Fernández

266 A Fons Mobilitat

Diari de Sant Cugat Divendres, 13 de setembre del 2013

Xaraxa ferroviària Ús i necessitats de Sant Cugat

El tren, el dia a dia dels santcugatencs Usuaris Molts ciutadans fan servir el tren per desplaçar-se fora de la ciutat o als altres districtes Estacions La primera estació va ser la de Les Planes l’any 1917 i actualment bona part de les estacions de la línia de FGC Barcelona-Vallès es troben al terme municipal de Sant Cugat.

L’

arribada del tren a Sant Cugat l’any 1917 va canviar completament la vida dels santcugatencs. Aleshores Sant Cugat era una vila agrària de poc més de 2.500 habitants i amb poc més de deu anys i la construcció de les estacions de la Floresta (1925) i Valldoreix (1931), gairebé arribava a 5.000 santcugatencs. Des d’aleshores i fins a l’actualitat s’han construït cinc estacions més, Mirasol (1948), Sant Joan (1964), Hospital General (1985), Volpelleres (2010) i la de les Planes (1916) tot i que aquesta darrera estació forma part del terme municipal de Barcelona.

Actualment, totes aquestes formen part de la línia Barcelona-Vallès dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) i dibuixen una línia de comunicació ferroviària que només a l’estació del centre de Sant Cugat cada any validen sis milions de persones sense comptabilitzar els

A Fons 267

Diari de Sant Cugat Divendres, 13 de setembre del 2013

Anna Mira

Artur Ribera

redaccio@diaridesantcugat.cat @annamiraperich

redaccio@diaridesantcugat.cat @arctur

Les principals rutes amb el cost d’anada i tornada

Sant Cugat

Temps: 59 min B. senzill: 7,60 € T10 - 2 zones: 3,88 €

Castellbisbal - R4

Sant Cugat

Sants - R2

Temps: 40 min B. senzill: 6,30 € T10 - 2 zones: 3,88 €

Cerdanyola Univ. - R7

Sant Cugat

Temps: 17 min B. senzill: 8,00 € T10 - 2 zones: 5,28 €

Martorell

Sant Cugat

Temps: 20 min B. senzill: 4,70 € T10 - 2 zones: 1,96 €

Sabadell

Amunt i avall Per l’estació de Sant Cugat hi passen uns 500 trens cada dia # artur ribera

Sant Cugat

La primera línia de tren elèctrica de Catalunya Segons l’historiador santcugatenc Domènec Miquel, a principis del segle xx tota la xarxa ferroviària catalana era de trens de combustió, però la influència de l’enginyer català Carles Emili Montañès a Frederick Stark Pearson per la generació d’electrici-

tat als Pirineus va fer que Montañès dissenyés la línia de ferrocarrils elèctrica i a més a més d’ample europeu, ja que les intencions de l’enginyer era de fer arribar el tren a França per l’interior de Catalunya.

Amb tren a la feina Ja des dels seus inicis, el ferrocarril a Sant Cugat no només va servir per facilitar la mobilitat dels mateixos santcugatencs a diferents zones del terme municipal, sinó que va fer créixer molt la població amb gent sobretot de Barcelona que es van instal·lar a viure a Sant Cugat però que anaven a treballar a la capital, perquè el tren els ho permetia, apunta Domènec. Gairebé cent anys més tard, en bona part això segueix funcionant de la mateixa manera. Són molts els santcugatencs que es mouen per Sant Cugat amb tren i encara més els que fan servir l’eix ferroviari de la Generalitat per anar fora de Sant Cugat.

Pl. Catalunya

Bcn Sant Andreu Arenal - R3, R4

Cerdanyola Univ. - R7

milers de ciutadans que fan ús de les andanes d’aquesta estació per canviar de la línia S1 (Terrassa) a la S2 (Sabadell). A l’altra cara de la moneda hi ha l’estació de la línia R8 de Rodalies Renfe, situada a Coll Favà, que des de la seva construcció l’any 2005 ha estat un fracàs per les poques persones que la fan servir i per l’escassa oferta en el seu servei. Antigament, la línia només era de mercaderies i traslladava els residus nuclears de la central d’Ascó cap a França. Des que es va convertir en línia de passatgers uneix Granollers amb Martorell.

Aeroport

Cerdanyola Centre - R4

Temps: 57 min B. senzill: 17,20 € T10 - 2 zones: 3,88 €

Provença/Diagonal L5

Aeroport

Sants - R2

Sant Cugat

Temps: 28 min B. senzill: 5,60 € T10 - 2 zones: 3,88 €

Pl. Catalunya

Sant Cugat

Temps: 34 min B. senzill: 8,00 € T10 - 2 zones: 5,28 €

Martorell

Volpelleres - R8

Sant Cugat

Temps: 17 min B. senzill: 4,00 € T10 - 2 zones: 1,96 €

Sabadell

268 A Fons Mobilitat

Diari de Sant Cugat Divendres, 13 de setembre del 2013

Xaraxa ferroviaria Ús i necessitats de Sant Cugat XIFRES Ús ferroviari a Sant Cugat

6.000.000 passatgers a Sant Cugat Persones que en un any validen a l’estació de FGC de Sant Cugat

3’ minuts d’interval

2

A hores punta la freqüència de trens cap a Barcelona supera la dels metros

19,40 euros la T-10 de dues zones És la targeta més utilitzada a Sant Cugat.

La fan servir el 50,9% dels usuaris

56,1% tren fora de Sant Cugat Tant per cent de santcugatencs que viatgen amb tren fora de la ciutat (2011) Segons les últimes dades de l’Observatori Sociològic de l’Ajuntament de Sant Cugat (2011), aquest col·lectiu és el 56,1% dels ciutadans. No obstant això, el cotxe segueix sent el més utilitzat amb un 71,7% dels enquestats. Del mateix estudi se’n desprèn que els FGC són l’aspecte més valorat pels santcugatencs amb una nota que supera els vuit punts i per sobre de l’espai per a vianants, el soroll, els carrils bici o els autobusos urbans, entre d’altres. El tinent d’alcalde i regidor de Mobilitat, Seguretat i Tecnologia, Jordi Puigneró, considera

1

3

1. Andana de l’estació de Sant Cugat en espera del tren #ARTUR RIBERA 2. Construcció de les vies de bifurcació a l’estació del Sant Cugat, 1930 #cedida 3. Estació actual de Rodalies de Sant Cugat #ARTUR RIBERA que l’eix dels ferrocarrils “és fonamental pel desenvolupament del municipi”. Actualment passen uns 500 trens al dia per les vies de l’estació de Sant Cugat.

De zona 2 a T-Mobile Segons dades facilitades per FGC, el 50,9% dels usuaris de Sant Cugat fan ús de la T-10 que actualment costa 19,40 euros, mentre que el 2003 el seu preu era d’11,70 euros. Sant Cugat ha reivindicat durant molts anys el canvi de zona en sistema basat en les antigues corones tarifàries de la

xarxa de Rodalies i segons el qual la ciutat es troba a la zona 2. Una reivindicació “que té tot el sentit del món” segons l’exalcalde i exconseller de Territori i Sostenibilitat, Lluís Recoder. Durant el seu mandat al capdavant de la conselleria va engegar el sistema T-Mobile, que en els pròxims dos anys substituirà les targetes actuals per unes d’electròniques que a la vegada calcularan els moviments de cada usuari per ajustar les tarifes a l’ús que es fa del servei i “corregir els greuges del sistema tarifari integrat”, exposa Reco-

der. A Sant Cugat està previst que d’aquí dos anys ja es pugui viatjar amb aquest nou sistema.

El futur soterrament El soterrament de l’estació del centre de Sant Cugat és un projecte a llarg termini que des de FGC no es considera necessari, però que el govern municipal ho veu com una millora de la mobilitat i la qualitat de vida dels veïns. Puigneró diu que “quan hi hagi finançament, Sant Cugat ha de ser el pròxim soterrament” després de Sabadell, Terrassa i Rubí. //

Cronologia d’obertura de les estacions de sant cugat Les Planes

Sant Cugat

La Floresta

Valldoreix

29/11/1916 El tren arribava a l’altre banda de Collserola. L’estació de les Planes està al terme municipal de Barcelona tot i ser de Sant Cugat.

27/10/1917 L’entrada en marxa de l’estació de Sant Cugat va fer que la ciutat tingués connexió amb Barcelona i comencés a rebre estiuejants.

09/08/1925 Les primeres urbanitzacions de la Floresta es van construir al voltant de les vies on més tard es va instal·lar l’estació.

03/05/1931 De la mateixa manera que va passar amb la Floresta, el creixement de cases d’estiueig a Valldoreix estava concentrat al voltant d’on hi hauria l’estació.

A Fons 269

Diari de Sant Cugat Divendres, 13 de setembre del 2013

L’intercanviador de Volpelleres, l’eterna reivindicació, a l’ombra

Antoni Abad President FEM Vallès 20x2020: el projecte pel transport del Vallès

F

EM Vallès és una plataforma de diferents patronals i entitats del Vallès com CECOT, CIESC, Via Vallès o l’Adenc que ens mirem els dos vallesos per millorar-los. El projecte 20x2020 és el resultat d’un estudi macroeconòmic a través del qual el Vallès Occidental i Oriental és un territori clau en el desenvolupament de Catalunya. Durant l’última dècada s’han infravalorat les infraestructures, creiem que el 20x2020 aportarà a la zona un salt qualitatiu molt important.

La unió de FGC i Rodalies és una necessitat que no veurà la llum fins que el Govern català hi destini un partida pressupostària Aquest és el principal motiu pel qual després de tres anys d’entrada en funcionament de l’estació de Volpelleres dels FGC no s’ha construït un intercanviador amb la línia de Rodalies. Així ho va manifestar l’actual conseller de Territori i Sostenibilitat, Santi Vila, en una tertúlia a Sant Cugat, el passat mes de juliol “és evident que la ciutat necessita un intercanviador com Déu mana i serà només una qüestió de disponibilitat pressupostària que puguem abordar-ho”. En la mateixa direcció, l’exconseller i exalcalde, Lluís Recoder, manifesta que “la seva execució dependrà de les prioritats de les administracions en els pròxims anys”. Per a Recoder, els intercanviadors són clau per l’eficàcia del transport públic i “és evident que segueix havent-hi un dèficit a la xarxa”.

La possibilitat de fer un intercanviador entre les dues línies es va divisar quan fa gairebé deu anys la línia de Rodalies va deixar de ser de mercaderies per convertir-se en transport urbà. Aleshores, el govern local de Recoder va fer mans i mànigues

COMENTARI

Els nous combois de FGC es posaran en marxa al novembre #FGC

El projecte 20x2020 és una proposta de millora de les infraestructures ferroviàries del Vallès per fer la zona més competitiva i eficient

perquè l’estació de la R8 es fes a l’encreuament de les dues línies ferroviàries, on actualment hi ha l’estació de Volpelleres. La competència és del Ministeri d’Infraestructures, i el regidor de Mobilitat, Jordi Puigneró, considera que la seva construcció “donaria sentit a la línia de Rodalies”. Puigneró posa la mà al

El projecte que es té previst executar durant aquest mandat és el pas inferior a Volpelleres per connectar els barris de Sant Domènec i Coll Favà. Les obres havien d’haver començat a principis del 2013, però el projecte, amb un cost d’un milió d’euros, no es va pressupostar.

Puigneró assegura que s’inclourà en els pressupostos del 2014 o 2015 i s’executarà.// A. Mira

El projecte contempla vint actuacions com noves estacions, baixadors i intercanviadors, d’acord amb una inversió moderada i rendible, fins al 2020. Des de FEM Vallès creiem que a Sant Cugat s’haurien de construir dos intercanviadors, el de Volpelleres per unir la línia S2 de FGC amb la R8 de Rodalies i un altre a l’Hospital General per unir la línia S1 de FGC amb la R8 de Rodalies. Amb tot el projecte 20x2020 planteja una millora de la xarxa ferroviària que passa pels vallesos.

Hem rebut el suport de la conselleria de Territori i Sostenibilitat perquè la proposta es contempli dins de les actuacions previstes fins al 2020. //

Mira-sol

Sant Joan

Hospital General

Volpelleres

19/03/1948 Amb l’estació de Mira-sol la comunicació interna dels santcugatencs va facilitar la seva extensió cap a les diverses zones.

03/01/1964 El creixement sostingut d’empreses a la zona industrial va fer necessària la construcció d’una nova parada a la línia de Sabadell.

15/09/1985 L’estació es va inaugurar un any després que es posés en marxa l’Hospital General de Catalunya on avui en dia treballen 700 professionals

05/06/2010 Quan es va urbanitzar el barri es va projectar l’estació que dóna servei als veïns d’aquest barri, tot i no haver crescut prou per causa de la crisi.

“És evident que la ciutat necessita un intercanviador com Déu mana” Santi Vila Conseller Territori i Sostenibilitat

foc i diu que la seva construcció no es farà durant el mandat actual que acaba l’any 2015.

En espera del pas soterrani

270 A Fons Mobilitat

Diari de Sant Cugat Divendres, 13 de setembre del 2013

Xaraxa ferroviaria Ús i necessitats de Sant Cugat ENTREVISTA Albert Tortajada, director d’Infrastructures dels FGC

“Un segon túnel a Collserola permetria tenir trens exprés”

Quin paper juguen els FGC a Sant Cugat?

Sant Cugat disposa d’un gran nombre d’estacions i la del centre de la ciutat és després de Plaça Catalunya, Provença o Muntaner, la que registra un major nombre d’usuaris. Malauradament, l’eix ferroviari nord i transversal de Rodalies que passa per Sant Cugat no és comparable amb els FGC en temes d’oferta de serveis. Estem parlant d’ofertes de servei cada mitja hora contra ofertes de servei cada tres minuts que oferim a hores punta als FGC. Com canviaria la situació amb l’intercanviador de Volpelleres?

En el plànol de la regió metropolitana dins de la corona 1 hi ha moltíssima intermodelitat, és a dir, a Barcelona hi ha moltes estacions de correspondència entre Metro, Renfe i FG,C però després de Collserola només hi ha Martorell (R2, R8 i S8), i ara s’està treballant amb perllongaments de Terrassa i Sabadell, que es finalitzaran el 2014 i el 2016, respectivament, i que també oferiran aquesta correspondència. Volpelleres n’hauria de ser un altre però, si algú ha de moure l’estació és Renfe perquè la de FGC està situada just a l’encreuament de les vies.

Mantenir el bon servei Tot i que l’intercanviador de Volpelleres seria beneficiari, el santcugatenc Albert Tortajada considera clau el manteniment preventiu de la xarxa actual dels FGC que dóna servei a molts usuaris #A. RIBERA

Millorar les connexions és el que proposa FEM Vallès: com es valora aquesta iniciativa?

Les inversions s’han de prioritzar i per fer-ho es va marcar una metodologia basada en els avantatges que generen les infraestructures als ciutadans per determinar si justifiquen la inversió econòmica. Seguint aquest mateix patró cal valorar si les propostes de FEM Vallès estan prou justificades perquè en alguns casos potser primer cal implementar una línia d’autobusos i si

la demanda és prou elevada, projectar una inversió ferroviària. De tota manera, valorem molt les propostes perquè ens fan pensar i creiem que han d’estar incloses en el Pla General Metropolità a llarg termini.

Tornem a Volpelleres: és una inversió prioritària? És evident que és un punt clau de demanda i que prendrà tot el seu sentit quan hi hagi la correspondència amb Renfe. Però actualment, el més important de la xarxa ferroviària és fer-ne un bon manteniment preventiu per intentar evitar que hi hagi problemes.

Recentment hem ajustat les agulles de la bifurcació de l’estació del centre per minimitzar el soroll el màxim possible.

Se soterrarà l’estació de Sant Cugat?

El soterrament de vies és la típica inversió que des d’un punt de vista de capacitat de transport no aporta res. És a dir, és una inversió per seguir oferint el mateix servei. Si el ferrocarril és una barrera per Sant Cugat, que pot ser que ho sigui, soterrarem el ferrocarril el dia que se soterri el Golf, que és igual de barrera.

Quines infraestructures hi ha previstes a llarg termini? És molt a llarg termini, però creiem que s’hauria de fer un segon túnel que travessés Collserola per crear una línia directe des del Vallès. Encara s’ha d’estudiar, però la línia de Barcelona-Vallès té moltes estacions i el servei és lent.

Creiem que s’haurien de tenir quatre vies perquè d’aquesta manera uns trens pararien a totes les estacions i els altres anirien directes. // A.Mira

PROTAGONISTES Usuaris dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya Cristina Simón 32 anys “Faig servir el tren de dilluns a divendres per anar a treballar.

Treballo a Barcelona i agafo tren i metro. És una mica llarg però em surt més a compte que anar amb cotxe i haver de buscar lloc per aparcar”.

Jaime Alonso 71 anys “Fa trenta anys que no vaig amb cotxe per anar a Barcelona. Em va molt millor anar amb tren. Em surt més a compte el ferrocarril, la connexió és molt bona i molt més còmode”.

Sara Pérez 21 anys “Faig servir el tren cada dia per anar a la UAB i també per anar a Barcelona.

Em va millor que el cotxe perquè és més ràpid i més econòmic. A més, des de Sant Cugat l’avantatge és que passen molt sovint”.

Luis Montes 31 anys “Treballo a Sant Cugat i fa sis anys que vinc amb tren des de Barcelona.

Porto la bicicleta perquè em puc moure fàcilment per les dues ciutats. Amb cotxe em sortiria molt car pagar benzina i pàrquing”.

274 A Fons El vi a Sant Cugat

Diari de Sant Cugat Divendres, 20 de setembre del 2013

Passat i present Del Sant Cugat rural, al vi a la xarxa

Quan el vi era molt més que una cultura

S

i el temps no hagués passat i estiguéssim seixanta anys enrere, ara, que el setembre ja acaba, seria l’hora d’anar a la vinya. El més experimentat del grup sabria quan és l’hora de recollir el raïm per fer vi. “Quan el raïm estava en el seu punt òptim de maduració, organitzaven la colla de cada any de viticultors, perquè hi havia pagesos que no tenien animal ni carro, i s’havien de refiar dels que sí que en tenien, i feien una colla”, explica Tomàs Grau tot recordant aquells anys. Pels mateixos dies se celebraria a la vila

la Fira de les Portadores (la mateixa que es recuperarà del 20 al 22 de setembre d’aquest mateix any amb motiu del Patrimoni Viu a la rambla del Celler). “Era la Fira de Setembre, del 8 de setembre, coincidint amb la festa de les Mare de Déu Trobades, en la qual es proveïa de tot el que feia falta per poder fer la collita del raïm: falçons, tisores, cordes... tot el que poguessis necessitar. Per això en deien la Fira de les Portadores, que era l’estri o cubell de fusta per transportar el raïm des de la vinya fins al celler corresponent”, explica Grau.

“Quan s’arribava a la vinya que

s’havia de collir, l’home més experimentat (que normalment era el més gran), s’encarregava de fer les càrregues, és a dir, omplir les portadores per carregar-les al carro del transport”, continua. “Un cop tapades les càrregues, es portaven al celler corresponent, ja fos el cooperatiu o un celler particular”.

Tomàs Grau és escriptor. Abans, però, havia estat pagès. De fet, bona part de la seva obra recorda el passat santcugatenc. És ell qui ens explica com es feia el vi a Sant Cugat. “Quan el raïm arribava al celler, l’abocaven a sobre el cup, on es trepitjava amb

els peus descalços i una corda lligada al sostre per no relliscar, perquè el most es colés a baix del cup. Quan era ple, en un angle hi havia un tub de fusta perquè passés a la cassa, que tenia forma de galleda amb un mànec d’uns tres metres de llarg, amb la qual es treia el most”. Aquest most l’avocaven als barrilons, també de fusta, i amb aquests s’omplia la bóta. “Alguns, estaven molt ben preparats i tenien una bomba motoritzada que amb una mànega anava des de l’angle de fusta fins a la bóta”, matisa Grau.

I “per Sant Martí, el bon pagès

A Fons 275

Diari de Sant Cugat Divendres, 20 de setembre del 2013

Veremant en una vinya de Can Domènec els anys vint. # Joan amat ribatallada / Fons Família Domènech Duran

Rural El Sant Cugat dels segles xviii i xix tenia com a suport econòmic la vinya, arribant a representar gairebé el 80% de l’economia local El que en queda El creixement del municipi va acabar amb els camps, però no amb el Celler Cooperatiu, que aviat serà el nou museu

tapa el vi”, és a dir, com que les bótes encara estaven destapades, als voltants de l’11 de novembre “agafaven un tap a la mida, embolicat de roba amarada d’alcohol, i tapaven la bota”. Després d’unes setmanes, arribava el moment que s’havia de fer un transvasament del most, que s’havia anat clarificant mentre deixava els sediments a sota. Aquest vi es passava a una altra bóta, que es reomplia amb altres vins d’altres bótes. Aquest procediment es feia uns tres cops, fins que el vi estava clarificat del tot.

“Era llavors quan es podia com-

provar el tast, el gust del vi de cada bóta” perquè “cada bóta tenia un tast diferent, segons el raïm que havien posat en cadascuna: si hi havia més xarel·lo, o més macabeu o malvasia”, explica Tomàs Grau.

Recordem que el vi que es feia a Sant Cugat era blanc. A partir d’aquí “ja depenia de cada vinicultor, si tenia ganes de vendre el vi o esperar l’època més adequada per ell. Perquè el pagès, aquesta collita, normalment la feia servir per passar l’hivern, perquè a l’hivern no hi havia res més per vendre...”. I el cicle tornava a començar, per l’any següent poder fer una

Cinta Caballé

Artur Ribera

redaccio@diaridesantcugat.cat @cintaCC

redaccio@diaridesantcugat.cat @arctur

XIFRES Què ha suposat la vinya, el vi i el Celler Cooperatiu per al municipi amb el pas dels anys?

1921 L’any de la creació

75% de la terra conreada

del Sindicat Vitivinícola, la Caixa Rural de Sant Medir i el Celler Cooperatiu

de Sant Cugat a principis del segle xx estava ocupada per la vinya

19.975 hectolitres de vi

xix

és el rècord històric de collita del Celler Cooperatiu que es va registrar l’any 1960

de la vinya, representant el vi el 80% de l’activitat econòmica del municipi

1987 L’última collita

2001 Consolidació de l’edifici

que va entrar al Celler, amb 335.123 quilograms de raïm

L’Ajuntament va portar a terme obres de consolidació de l’estructura del celler

1991 L’any del tancament

2003 Inici de les obres

Davant el descens de producció, el Celler Cooperatiu va tancar les seves portes

A càrrec del Ministerio de Fomento, que va tornar-les a licitar l’any 2010

1992 El celler és municipal

2013 l’any de la recuperació

La Vitivinícola va decidir cedir l’edifici a l’Ajuntament de Sant Cugat

S’espera que en breu, el Ministerio de Fomento recepcioni les obres

nova collita, i fer més vi santcugatenc.

Can Coll i Can Calopa.

I més enllà de la producció de vi, la ciutat té una àmplia cultura del vi. Tasts, cursos, clubs de vins... són els vestigis que queden d’aquell passat en què el vi era la base econòmica del municipi. Ara és un fet social; una cultura. Com apunta Ton Lladó, de Vins Noe, “el vi és una cultura; una manera d’acostar-se als territoris i les persones, i això crea un pòsit cultural i vivencial”.

Són diferents maneres d’entendre el vi en un municipi que ha passat de ser un poble rural a ser una ciutat (amb un poble a dintre). //

El temps ha passat...

Poc en queda d’aquell Sant Cugat d’uns 5.000 habitants en què els camps eren els protagonistes. Els més de 86.000 habitants de l’actual ciutat han suposat un augment dels edificis i, per tant, una disminució dels camps. Poques vinyes són les que tenim al nostre voltant. Can Montmany, una de les més importants de Sant Cugat abans de la fil· loxera, està recuperant aquesta pràctica i, ben a prop, hi ha les vinyes de

El segle d’or

276 A Fons El vi a Sant Cugat

Diari de Sant Cugat Divendres, 20 de setembre del 2013

Passat i present Del Sant Cugat rural, al vi a la xarxa

El Celler Cooperatiu, el puntal econòmic del segle xx a la ciutat El celler el va dissenyar l’arquitecte Cèsar Martinell i es va construir amb el mestre d’obres Tomàs Musella L’edifici modernista dissenyat per l’arquitecte Cèsar Martinell a principis del segle xx representa un dels puntals econòmics de l’època a Sant Cugat. Un Sant Cugat rural en què la vinya suposava el 75% de les terres cultivades del municipi.

Va ser l’any 1921 quan diferents pagesos de Sant Cugat van voler unir els seus esforços tot creant el Sindicat Vitivinícola i la Caixa Rural de Sant Medir, que es va constituir oficialment el 24 de maig d’aquell any, alhora que s’aprovava la construcció del Celler Cooperatiu, amb el mestre d’obres local Tomàs Musella. El sindicat va començar amb 51 socis. Passats dos anys, els socis ja eren 74, és a dir, la quarta part dels conreadors de vinya de la vila eren socis del Celler Cooperatiu en aquells moments.

Durant el segle xx, va ser un dels cellers més importants de la comarca. Durant els seixanta anys en què

El Celler Cooperatiu està a punt per obrir les seves portes de nou #ARTUR RIBERA va estar operatiu, el celler va viure moments per tot. Entre aquests, la gran collita del 1960, amb 12.975 hl de vi produït, el que ha estat el rècord històric del celler santcugatenc. La darrera collita que va entrar al Celler Cooperatiu va ser la de l’any 1987. El creixement del municipi va anar restant terres de cultiu per donar pas als edificis i les cases. Tant va ser així que, el 1991, el celler tancava les seves portes. Un any més tard, l’any

olímpic, la Vitivinícola va cedir l’edifici a la ciutat.

El 1996, el celler va deixar de ser cooperativa i va passar a ser la Vitivinícola de Sant Cugat del Vallès, SL, quan va rebre la llicència municipal per les activitats de supermercat i aparcament.

Unes obres “complicades” Tot i que les obres per recuperar el Celler Cooperatiu com a tercera seu

del Museu de Sant Cugat ja estan finalitzades, i fa mesos que la ciutat hauria d’haver recuperat l’edifici, de mans del Ministerio de Fomento, el tràmit administratiu segueix encallat a Madrid.

I és que la història s’allarga: ja són 13 els anys que les obres han eclipsat l’edifici modernista més emblemàtic de la ciutat. Després que el 2001 es fessin unes primeres obres de consolidació de l’estructura del celler per part de l’Ajuntament de Sant Cugat, el 2003 començaven les primeres obres de rehabilitació per part del Ministerio de Fomento espanyol. Un any més tard, el procés quedava paralitzat en fer fallida l’empresa concessionària. El Ministerio no va tornar a licitar les obres fins al 2010, i el 2011 les adjudicava a l’empresa Urcotex.

Les obres ja estan enllestides.

Tan sols fa falta que el Ministerio les recepcioni, un tràmit administratiu pel qual, qui paga dóna el vistiplau a les obres. Quan això passi, que sembla que pot ser de manera imminent, Sant Cugat recuperarà l’edifici del Celler Cooperatiu del municipi.

Un cop Sant Cugat disposi de l’emblemàtic edifici, aquest acollirà una nova subseu del museu local.//

ENTREVISTA Tomàs Grau, Escriptor / “Memòria de Sant Cugat”

“Fa cosa d’uns seixanta anys, Sant Cugat va ser un poble de vi”

Vostè es dedicava a la vinya...

Fèiem vi, cereals i una mica d’horta amb la qual ens manteníem fora del vi... Fa uns seixanta anys, Sant Cugat va ser un poble de vi. El 75% de la terra cultivada estava dedicada a la vinya...

Tenien vinya pròpia?

Nosaltres teníem vinya d’arrendament a parts. Hi havia molts viticultors que tenien les vinyes a parts, o bé en podien tenir alguna de pròpia... però gent que tingués tota la collita en vinya pròpia no n’hi havia massa.

I cellers, n’hi havia molts de particulars?

Cal tenir en compte que el Celler Coo-

peratiu es va fundar el 1921 i, és clar, fins que no es van veure els bons resultats que amb el temps anava donant, la gent no hi ingressava. Al principi, gairebé tothom era de cellers particulars.

I la venda, com funcionava?

Al Celler Cooperatiu hi havia una junta de vinicultors que cada setmana anaven al mercat de Barcelona i, si interessava, feien una venda al preu que ells creien convenient. Llavors, el pagès que necessitava diners anava a les oficines del celler i podia treure diners, fent sempre un terme mitjà de preu de la collita de tot l’any. D’aquesta manera, els negociants que compraven el vi als particulars no els burlaven...

A què fa referència?

Era curiós. Els negociants anaven als cellers, fiblaven les bótes per saber-ne el tast, i sempre hi posaven pegues per recargolar el preu. Al Celler Cooperatiu no es trobaven amb aquesta pràctica.

Què va portar que tot això desaparegués?

Es van fer urbanitzacions a tot arreu, i el que aleshores era la verdor de les vinyes, ara són pisos, passejos, avingudes, places... tot això s’ha menjat el terreny de les vinyes.

En queda res?

M’han dit que a Can Montmany s’està recuperant... //

A Fons 277

Diari de Sant Cugat Divendres, 20 de setembre del 2013

Una història del vi i del Celler que continua

Història Al segle xviii la vinya ja era present a Sant Cugat. La fil·loxera ho va arrasar, però al xix va renèixer, i amb la vinya, el Celler Coperatiu, futur museu

Tines del Celler Cooperatiu

El Celler es va anar modernitzant amb el pas dels anys #ARXIU/DSC

La vinya ocupava bona part del terme municipal de Sant Cugat Aquesta era la vista del municipi des de Coll Favà, a principis del segle xx

#arxiu de j. cabanas

Canvi de rumb

El celler va deixar de ser cooperativa el 1996, convertint-se en la Vitivinícola de Sant Cugat del Vallès #ARXIU/DSC

Estris a casa

Actualment hi ha moltes cases del municipi que encara conserven els estris amb què treballaven la terra, com és el cas de Jaume Grau #artur ribera

Unes obres que s’han allargat

El 17 de març del 2011 es feia una nova visita a les obres del celler amb representants del Ministerio #artur ribera

278 A Fons El vi a Sant Cugat

Diari de Sant Cugat Divendres, 20 de setembre del 2013

Passat i present Del Sant Cugat rural, al vi a la xarxa

La presència del vi, avui, a Sant Cugat Des de petits productors, passant per cursos i fins a les xarxes socials: la cultura del vi segueix estant present a la ciutat Tot i que Sant Cugat ja no és el municipi vinícola que un dia va ser, el vi segueix estant molt present a la ciutat. Des d’algun petit productor que ens recorda la manera tradicional de fer vi, fins a la inclusió d’aquest producte a les xarxes socials.

Can Montmany és l’exemple per excel·lència d’aquells que mantenen viva la tradició. Kevin Fisher, pagès, explica que “fem vi des de fa tres anys, d’una manera tradicional, demanant consell a Can Calopa, que tenen una vinya més gran entre Molins i Vallvidrera”. Amb tot, en aquests tres anys, tan sols han aconseguit fer una bona anyada.

Els motius: la depredació dels senglars. Un problema que han solucionat tancant la finca. Actualment hi ha uns 800 metres quadrats amb uns 200 ceps de merlot. Una producció que han decidit engegar perquè “antigament aquesta finca produïa moltíssim vi i cava”. “Per a nosaltres és una cosa complementària pel que fa a la feina”, afegeix Fisher.

El resultat de la collita “el repartim entre els nostres consumidors de fruita i verdura habituals, i des-

prés el fem servir si fem algun acte obert aquí”, explica Fisher. “És una producció tan petita que és per gaudir-la, per imaginar com era abans, i també, potser, per imaginar-se com podria ser si es tornessin a posar a plantar vinya de nou, que és una possibilitat en aquest espai”, apunta Kevin Fisher.

Per altra banda, hi ha altres casos en què el vi porta etiqueta santcugatenca. És el cas del vi Maius. Tot i no estar elaborat a Sant Cugat, el seu impulsor és santcugatenc de tota la vida. Josep Gómez és la tercera generació del Celler Santa Maria.

Un celler que obria les seves portes al carrer que li dóna nom el 1949. Fa 12 anys, Josep Gómez va plantar la seva primera vinya al Priorat, on ara també hi tenen un petit celler, i el 2006 sortia al mercat la primera producció de vi Maius amb anyada del 2004. Un vi negre de criança amb DO del Priorat i segell santcugatenc.

La vinya de Can Montmany: fer vi per romanticisme Kevin Fisher és un dels nous pagesos de la masia #artur ribera

Activitats per a tothom Més enllà de la producció, la cultura del vi es consolida entre la ciutadania com un acte social. Una de les activitats que va guanyant terreny són els tasts de vins. Uns dels més populars són els organitzats per l’Ateneu Santcugatenc. Com explica Toni Ramon, membre de l’equip directiu, “l’Ateneu ofereix conèixer diferents cellers, els seus vins i caves, les varietats emprades per elaborar-los, les característiques de

El vi arriba a les xarxes socials amb Wineissocial Manel Sarasa es manifesta un apassionat del vi # artur ribera

A Fons 279

Diari de Sant Cugat Divendres, 20 de setembre del 2013

De copa en copa, i de tast en tast L’Ateneu aposta per acostar productors i consumidors # artur ribera

les diferents denominacions d’origen, el procés d’elaboració del vi i, evidentment, tastar-los. I tot això directament de la mà dels seus productors. Busquem més la relació entre celler i consumidor, el coneixement del treball que hi ha abans d’arribar a obrir una ampolla, l’experiència dels vinicultors i les motivacions per elaborar els seus vins, que no pas un tast estricte, que, de manera més relaxada, també la fem”.

Una activitat que ha tingut una molt bona acollida des de l’inici, arribant en les darreres sessions (ja en porten 12) al 100% d’ocupació. Una resposta que Toni Ramon explica la fet que “es deu a la presència directa dels productors, la proximitat i la possibilitat d’aprofundir en els processos de producció de cadascun dels vins. A més, el fet d’anar presentant un celler a cada sessió i tastar els seus vins et permet fer totes les preguntes que en aquell moment passin pel cap”. De cara a la nova temporada, ja hi ha fixades noves dates: el 8 i 29 d’octubre i el 19 de novembre a les 19.30 hores. Una activitat que organitzen amb el seu col·laborador, Vins Noe.

En xarxa

Ton Lladó i Oleguer Martí, de Vins Noe Van ser els primers a apostar per un club de vins a la ciutat

#a. ribera

Vins Noe va néixer a Sant Cugat l’any 1989 com una iniciativa empresarial entre amics a qui els agradava el món del vi. “Visites a bodegues, tastos, converses i bons moments ens van dur a crear l’empresa en un moment en què la cultura del vi era relativament poc estesa i crèiem que difondre-la era una bona oportunitat”, explica Ton Lladó, gerent de Vins Noe. El més important, en tot moment, és “que triar un vi és un moment de plaer i de comunicació; és indubtablement una oportunitat per xerrar una estona, moltes

vegades molt més enllà d’aquell vi en particular, i per consolidar relacions personals molt enriquidores.

I això ens agrada”, emfatitza.

La iniciativa ha anat creixent. Als anys noranta engegaven el club de vins, i actualment s’han adaptat al món global, fent-se un lloc a Internet. Una eina que, tot i no ser senzilla, Lladó apunta que “és una eina que cal utilitzar bé, tant a escala de la ciutat com en l’àmbit mundial. Però per ser global cal ser local i estem consolidant aquesta manera de fer a la ciutat”.

Per altra banda, Sant Cugat compta, des de fa poc més d’un any, amb el primer club de vins personalitzat del món: la xarxa en línia Wineissocial. “Segons el gust de cada client, els nostres sommeliers seleccionen els vins que més et poden agradar i t’enviem a casa, cada mes, dos vins diferents per menys de 20 euros sense despeses d’enviament”, explica Manel Sarasa, cofundador de Wineissocial. Una idea que sorgeix d’un grup d’amics, apassionats del vi, que volien compartir aquesta passió i els seus coneixements amb altres persones. “Vam convèncer en Ferran Centelles, sommelier del Bulli durant 11 anys, perquè s’unís al projecte. En Ferran va inventar el concepte Perfil de Tast, que és un document que tothom pot aconseguir gratuïtament al web, segons el qual els amants del vi poden entendre el seu tipus de gust i rebre recomanacions mensuals dels nostres sommeliers”, explica Sarasa.

“Internet va fer la resta, i avui, més de 40.000 persones a tot l’Estat ja reben les recomanacions de Wineissocial”, destaca. Associar-se suposa poder rebre aquestes recomanacions a casa. Una nova manera de gaudir del vi. //

Descompte especial del 10% en la teva compra per Internet www.vinsnoe.com Només compra web. Enviament gratuït a Sant Cugat Codi descompte: DSC01 | Vàlid fins al 19 d’octubre

Av. Torre Blanca, 3 Tel.: 902 539 663

280 A Fons El vi a Sant Cugat

Diari de Sant Cugat Divendres, 20 de setembre del 2013

Passat i present Del Sant Cugat rural, al vi a la xarxa

El Patrimoni Viu 2013 recorda els anys de la vinya a Sant Cugat Tota la programació de la plaça de Barcelona Divendres, 20 19.30 hores. Inauguració amb Dansa a granel. Cos de Dansa de l’Esbart.

20 hores. Música folk per a ballar amb els Danzacs.

21.25 hores. La plaça de Barcelona, aleshores, i altres documentals.

Dissabte, 21 12 i 13 hores. Visita a les cases que conserven estris de la producció del vi.

D’11 a 14 hores. Tallers familiars.

El vi és un dels punts centrals de Patrimoni Viu d’aquest any en la seva sisena edició #ARTUR RIBERA

La Fira de les Portadores recordarà, a la rambla del Celler, un dels esdeveniments més importants del municipi La plaça de Barcelona i la Fira de les Portadores centrarà la sisena edició del Patrimoni Viu que se celebra a Sant Cugat aquest cap de setmana, del 20 al 22 de setembre. Les jornades, organitzades pel Museu de Sant Cugat amb la col·laboració de diferents entitats de cultura popular i tradicional de la ciutat, consistiran en tres dies plens d’activitats per a tots els públics, ubicades al voltant de la plaça de Barcelona. Des de tallers infantils, fins a tasts de vins per a adults. Tot plegat, amenitzat per les entitats que hi

col·laboren preparant diferents activitats. Aquest any hi participen el Grup d’Estudis Locals (GEL), el Cos de Dansa de l’Esbart, els Bastoners de Sant Cugat, la secció fotogràfica de l’Ateneu, el Grup Mediterrània de La Unió Santcugatenca, la Societat Coral La Lira, el Taller Triangle (Entretallers), la Taula de Persones amb Discapacitat de Sant Cugat, l’Escola de Música Tradicional de Sant Cugat, Les Noies del Vallès (grup de puntaires de La Unió) i l’Associació Mercats d’Abans.

Com apunta Xavier Escura, regidor de Cultura, “el Patrimoni Viu d’enguany és molt significatiu perquè aprofitem la remodelació de la plaça de Barcelona, que és una de les places emblemàtiques que va créixer al segle xix quan hi havia tota l’expansió del poble. Una expansió que va ser possible perquè la vinya era omnipresent, i representava un 80% de l’activitat econòmica del poble.

Aprofitaríem la plaça per celebrar una sèrie d’activitats al voltant de la recollida del raïm i, en definitiva, recuperar aquella idea de la Fira de les Portadores”. Una fira que durant tot el cap de setmana estarà ubicada a la rambla del Celler. A més, a la plaça de Barcelona també hi haurà Fira del Vi i menús especials, creats amb la col·laboració dels establiments de restauració de la plaça.

A més...

Coincidint amb el Patrimoni Viu, fins al 29 de setembre, el Museu del Monestir acull l’exposició “El món agrari a les terres de parla catalana”, que presenta un compendi ordenat, documentat i argumentat d’una selecció de 4.000 fotografies recollides arreu del territori català, amb la voluntat de difondre una percepció àmplia del món agrari. Sense oblidar el Racó del Conte, dedicat al món de la pagesia.//

13.30 hores. Cançons amb Jordi Tonietti.

17.30 hores. Xocolatada i ball de bastons. Bastoners de Sant Cugat.

18 hores. Teatre: La cuca de llum viatja al passat de Sant Cugat.

19 hores. Cançons de fer verema. Societat Coral La Lira.

20 hores. Ballables del segle xx. Escola de Música Tradicional de Sant Cugat.

Diumenge, 22 12 hores. Itinerari guiat per la vila tradicional.

D’11 a 14 hores. Tallers familiars.

13 hores. Fi de festa.

L’Envelat. Grup Mediterrània.

284 A Fons Atletisme

Diari de Sant Cugat Divendres, 27 de setembre del 2013

Mitja Marató de Sant Cugat 30 anys d’una cursa emblemàtica

La Mitja Marató compleix 30 anys sent un referent Diumenge, 29 de setembre El tret de sortida es donarà a les 9.30 hores a l’avinguda del Pla del Vinyet. L’arribada tindrà lloc davant de l’ajuntament Continuïtat La segona Cursa Popular de 5 quilòmetres començarà a les 9 hores

S

ant Cugat celebra aquest diumenge, 29 de setembre, la ja 30a edició de la Mitja Marató de Sant Cugat, una cursa atlètica de molt prestigi –per antiguitat i participació– que no s’ha deixat mai d’organitzar des de l’any 1984. És la cursa atlètica de llarg recorregut més veterana de la ciutat i una de les

més antigues de Catalunya.

Aquesta cursa de mig fons, de 21,097 quilòmetres, començarà a les 9.30 hores a l’avinguda del Pla del Vinyet, a l’altura de la Biblioteca Central Gabriel Ferrater. L’arribada tindrà lloc a la rambla del Celler, davant de l’ajuntament.

Per segon any consecutiu, l’organit-

zació també oferirà una Cursa Popular, amb un recorregut de 5 quilòmetres. En la primera edició d’aquesta competició popular hi van córrer 327 atletes. Aquest any sortida serà a les 9 hores i s’hauran de completar els cinc quilòmetres en un temps màxim de 45 minuts. El punt de sortida i d’arribada d’ambdues curses és el mateix.

Al tancament d’aquesta edició, 1.106 atletes s’havien inscrit en la prova de la Mitja Marató, i 324, en la de 5 quilòmetres. Les inscripcions, obertes a tots els nascuts abans de l’any 1994, es tancaven el dijous 26 de setembre a les dotze de la nit. L’organització lliurarà a cadascun dels participants una samarreta tèrmica, una tovallola i una bossa. Com en les últimes edicions, l’organització posarà atletes llebres amb temps d’1 hora i 30 minuts, 1 h i 40 min, 1 h i 50 min i 2 hores.

L’organització va a càrrec del Club Muntanyenc Sant Cugat, el Club Tennis Natació Sant Cugat i l’Ajuntament de Sant Cugat. Enguany, l’empresa 2ual Grups Sports&Events és la responsable de la logística de la competició. Entre els inscrits, cal destacar la presència del santcugatenc Dani Nafría, que recentment ha participat en el Campionat del Món de Triatló Paralímpic; el triatleta Jordi Comas, i la paralímpica Mari Carmen Paredes.

Els atletes podran passar a recollir els dorsals el dissabte 28 de setembre, a la seu del Club Muntanyenc Sant Cugat, de 10 a 22 hores, a la Fira del Corredor. També els podran aconseguir el mateix diumenge, abans de la cursa, entre les 7.30 i les 8.30.

A Fons 285

Diari de Sant Cugat Divendres, 27 de setembre del 2013

Àlex López Puig

Artur Ribera

redaccio@diaridesantcugat.cat @alexlopezpuig

redaccio@diaridesantcugat.cat @arctur

Això és un peu de fotografia el qual es descriu el contingut . #ARTUR RIBERA Recorregut

14

Mitja Marató de Sant Cugat

3

Recorregut

4

Direcció 8 19

km primera volta

15 5

km segona volta Sortida / Arribada

21

13

2

12

16

1 11

6 17

10 7 18

19

8

20 9

XIFRES La 30a Mitja Marató, en números

1.200 inscrits Són els atletes que s’han inscrit en la cursa de la Mitja Marató (21,097 km)

350 inscrits Són els atletes que s’han inscrit en la cursa de 5 quilòmetres

3 avituallaments En la cursa de la Mitja Marató, en els quilòmetres 5, 10 i 15

33 policies locals Són els que vetllaran pel bon funcionament de la prova

A banda de premiar els tres millors classificats de cada categoria i sexe, també rebran un trofeu els tres millors atletes de Sant Cugat (masculí i femení), en el Trofeu Jaume Tubau. El lliurament de premis està previst entre les 11 i les 11.30 hores.

Es repeteix circuit El circuit urbà, homologat i amb el mínim desnivell possible, és el mateix que el del 2012 i consisteix a donar dues voltes a un traçat de poc més de 10 quilòmetres pel centre de Sant Cugat. El traçat, que s’ha de completar amb una durada màxima de dues hores i mitja, passarà, com sempre, per alguns dels punts més emblemàtics de la ciutat, com el Monestir, l’Arxiu Nacional de Catalunya o el Teatre-Auditori. Hi haurà tres avituallaments, als quilòmetres 5, 10 i 15. Un total de 33 policies locals, amb la col· laboració de membres de Protecció Civil i de voluntaris de la prova, vetllaran pel bon funcionament de la prova.

La Mitja Marató de Sant Cugat forma part del Calendari de Mitges Maratons de la Federació Catalana d’Atletisme i també és una de les proves puntuables pel 8è Challenge de Mitges Maratons Gran Premi Diputació

de Barcelona.

Un cop acabin les dues proves atlètiques, les classificacions oficials es penjaran al web www.championchip.cat. Un any més, els mitjans de comunicació de Premsa Local, el TOT Sant Cugat i el Diari de Sant Cugat, col·laboren en aquest esdeveniment esportiu.

El dilluns 23 de setembre es va presentar, a la Sala de Plens de l’ajuntament de Sant Cugat, aquesta 30a edició, amb la presència, entre d’altres, de Mercè Conesa, alcaldessa de Sant Cugat; Paco Cruces, president del Club Muntanyenc Sant Cugat; Jordi Forcano, president del Club Tennis Natació Sant Cugat; Manel González, president per segon any consecutiu de la comissió organitzadora de la Mitja Marató de Sant Cugat, i Jorge González, un santcugatenc que ha participat en les 29 edicions que s’han fet fins ara i que enguany repetirà.

Talls de carrers El trànsit es tallarà entre les 8.45 i les 12.15 hores als carrers per on es desenvoluparà la cursa. En aquesta línia, la Policia Local senyalitzarà amb antelació els trams de carrers dins del circuit on no es podrà aparcar el vehicle.

Aquest tall implicarà que els veïns hagin de fer una previsió per tal de moure’s pel municipi o per poder treure el seu vehicle dels aparcaments privats en els carrers afectats pel circuit. D’altra banda, el pas del transport públic urbà també es veurà afectat, tot i que el servei es continuarà oferint en la mesura del possible. Les línies urbanes L1, L2, L3, L8 i L9 tindran alteracions en l’horari i el recorregut i les línies interurbanes B7, B8 i A4 mantindran la parada als FGC tot i que hi haurà afectacions en horari de pas i recorregut.

El 2012, 1.462 participants En la 29a Mitja Marató de Sant Cugat van participar 1.462 participants, el rècord de participació de la prova, com a mínim, dels últims tretze anys. En l’edició del 2012 van guanyar Andrés Acuña Acuña, del club Domingo Catalan, i Hasna Bahom, de l’AA Catalunya. Acuña va fer un temps d’1 hora, 10 minuts i 31 segons; i Bahom, 26a a la classificació general, va fer un registre d’1 hora, 21 minuts i 6 segons. Bahom ja ha guanyat cinc vegades la Mitja Marató de Sant Cugat. Ha estat en les edicions 2007, i del 2009 al 2012, mentre que el 2008 va ser subcampiona. //

286 A Fons Atletisme

Diari de Sant Cugat Divendres, 27 de setembre del 2013

Mitja Marató de Sant Cugat 30 anys d’una cursa emblemàtica ENTREVISTA Manel González, president de la comissió organitzadora de la Mitja Marató de Sant Cugat

@manelis01

Creiem que enguany hi haurà més participació. Cada vegada ha de funcionar millor.

Conceptualment, com es troba la Mitja Marató de Sant Cugat?

L’any passat vam apujar quasi un 30% el número d’inscrits. La gent li feia il·lusió provar el nou circuit. La tendència natural de la cursa és que es consolidi entre 2.000 i 2.500 atletes. L’objectiu és consolidar aquesta xifra en les pròximes edicions, però no ens hem d’obsessionar. El que hem de fer és fer-ho bé.

Els santcugatencs s’han d’implicar més en la Mitja Marató.

Un dels punts principals que detallava el projecte que vam presentar el 2012 era precisament això. El problema és que a Sant Cugat cada cap de setmana hi ha un munt d’activitats.

Passió per l’esport És, des del 2012, el cap visible de la comissió organitzadora de la Mitja Marató de Sant Cugat. És també, des de fa anys, el coordinador i delegat de la Secció d’Atletisme del Club Muntanyenc Sant Cugat. L’any 1984 va participar amb la selecció espanyola d’atletisme (en la prova del 4 x 400 metres) en els Jocs Olímpics de Los Angeles. És arquitecte #ARTUR RIBERA

“La tendència de la cursa és que es consolidi entre els 2.000 i 2.500 atletes” La Mitja Marató de Sant Cugat celebra diumenge la seva ja 30a edició.

Una edició especial, doncs.

Sí que ho és. Que un esdeveniment esportiu hagi arribat als 30 anys és molt important per a una ciutat. Li dóna identitat. I tal com està la situació econòmica actual, que hi hagi esdeveniments que es perpetuïn i que motivin la societat a abordar les coses amb il·lusió està molt bé.

Com es presenta aquesta edició?

El 2012 ja vam canviar una mica el rumb, amb l’objectiu de professionalit-

zar la Mitja Marató. Avui en dia, si no és així, qualsevol cursa està evocada a desaparèixer. És allò de renovar-se o morir. Amb la tessitura del moment, els organitzadors estaríem molt contents si tot funciona com l’any passat. Hi ha moltes curses, cada any n’hi ha més, i els atletes han de fer una tria. La situació econòmica és la que és.

Presenten alguna novetat en l’àmbit organitzatiu?

La part d’intendència la fa 2ual Grups, un grup de gent jove, molt maca i amb molta empenta. És una empresa que

col·labora amb la Marató de Barcelona, amb la Triatló de Berga, amb la Garmin... Un dels socis és santcugatenc.

Hem de millorar el que l’any passat no vam ser capaços de fer bé i consolidar tot allò que ja va funcionar. Hem millorat en els avituallaments, en la senyalització, en els aparcaments... El que intentem és facilitar les coses al màxim als corredors.

Aquesta serà la segona edició de la Cursa Popular de 5 quilòmetres, que el 2012 va tenir molt d’èxit. Com es presenta enguany?

Quant a la participació, en quin lloc del rànquing català es troba la Mitja Marató de Sant Cugat?

Està per darrere, entre d’altres, de Granollers, la primera de l’Estat espanyol; Barcelona, Sitges, Tarragona i Vilanova. I quant al número d’edicions, també estem entre el top-10.

Tothom diu que la de Sant Cugat és una mitja marató molt dura. Però l’orografia de la ciutat és la que és.

No es pot canviar.

L’any passat vam estabilitzar el circuit.

Vam intentar suavitzar-lo al màxim i apropar-lo al ciutadà. Més ja no podem fer. Penso que ara ja no és tan dur.

Hi ha massa curses populars a Catalunya ara mateix?

Jo penso que sí. I, a més, hi ha organitzacions que es preocupen més de la competència que no pas de la qualitat de la seva cursa. Hi ha moltes empreses que s’hi han evocat, i també exatletes, exfutbolistes, gent del món de l’esport.

Veuen que és un negoci actiu. La població d’atletes en l’últim any ha augmentat en més d’un 20%. Són molts. Després del futbol, ara hi ha l’atletisme. És un boom gairebé incontrolable.

Aquest és el seu segon any al capdavant de la comissió organitzadora de la Mitja Marató i el projecte és a tres anys. Seguirà l’any vinent?

No ho sé. L’any passat em van demanar que hi col·laborés i així ho he fet durant aquests dos anys. I ho faig encantat per a la ciutat i perquè m’agrada l’esport. //

Diari de Sant Cugat Divendres, 27 de setembre del 2013

DECLARACIONS

A Fons 287

Jorge González ‘Carche’ Ha participat en totes les edicions

Per què corre la Mitja Marató de Sant Cugat?

“Serà la primera vegada que corri una mitja marató i és molt especial perquè ho faig a casa, a la meva ciutat” Dani Nafría (Mitja Marató) Participant en el mundial de triatló paralímpic

“Després de molts anys fent d’speaker a la Mitja Marató, aquest any he decidit córrer-la. Vaig a passar-m’ho bé” Marina Romero (Mitja Marató) Periodista

“És el quart any seguit que la faig, m’agrada molt i és molt divertida, tot i que fer-hi un bon temps no és fàcil” Bernat Gisbert (Mitja Marató) Periodista i atleta

“Sóc atleta de 1.500 metres i tornaré a córrer la de 5 km. És un bon test per començar la temporada atlètica” Francesc Aguilà (5 quilòmetres) Atleta

“Hi prendré part amb unes amigues, que em van animar a participar-hi. Serà la meva segona cursa oficial” Paula Martí (5 quilòmetres) Golfista professional

“L’he fet unes deu vegades. És el meu poble i m’agrada participar-hi, trobar-me amb gent coneguda” Mané Espinosa (Mitja Marató) Fotògraf

“M’he aficionat a les curses populars. Fa un parell d’anys vaig començar a córrer curses de muntanya” Yolanda Civit (5 quilòmetres) Mestra d’Educació Física

Jorge González, un clàssic en la Mitja Marató #DAVID MOLINA

La Mitja Marató de Sant Cugat li serveix per preparar la següent Un històric de la Mitja Marató El santcugatenc Jorge González Gómez, també conegut per Carche (va nèixer a Carchelejo, Jaén), ha participat en totes les edicions de la Mitja Marató de Sant Cugat. I, enguany, també ho farà, tot i que en els últims dos mesos no ha pogut entrenar gaire per culpa d’una lesió al genoll dret. Volia fer una bona marca personal, però diu que s’haurà de conformar a fer un temps d’entre 2 hores i 2 hores i 15 minuts. És, pràcticament, l’única cursa que corre a l’any i, fins ara, ho havia fet sense entrenar.

“La Mitja Marató em serveix per preparar la de l’any següent”, explica mentre somriu. El Jorge és una persona entranyable, que no deixa mai de xerrar, ni quan corre. “Quan faig la Mitja Marató m’agrada conversar amb el que corre al meu costat”.

Té un munt d’anècdotes per explicar de la cursa. L’any passat, per exemple, la va córrer vestit d’excursionista i amb xiruques.

El Jorge, de 52 anys i que viu a Sant Cugat des dels 2 anys, ho té molt clar: “La meva intenció és seguir corrent la Mitja Marató de Sant Cugat”.

288 A Fons Atletisme

Diari de Sant Cugat Divendres, 27 de setembre del 2013

Mitja Marató de Sant Cugat 30 anys d’una cursa emblemàtica COMENTARI Xavi Linde i Fidel Sust Sportwell. Fisioteràpia i Readaptació Esportiva Preparar el cos

Els presidents i col·laboradors, clau en els 30 anys de la cursa

A

dia d’avui està creixent molt l’atletisme popular, i cada cop està més de moda participar en curses de diverses modalitats, des dels 10 km fins a maratons o curses de llarga durada de l’estil ultratrail.

Però participar en aquest tipus de competicions no és quelcom que s’hagi de fer a la lleugera; són esforços d’alta intensitat i llarga durada i cal preparar el cos per tal de suportar-los.

Per preparar la competició de manera òptima és necessari dur a terme una preparació física planificada per un professional i que tingui una durada suficient com per assolir les adaptacions físiques i fisiològiques que es pretén. Aquesta preparació ha de tenir el compte tant els continguts de resistència com els de força, que és molt important també en esports de resistència per prevenir lesions per sobrecàrrega, tant en terreny muscular com tendinós o articular, fonamentalment. El pro-

No és quelcom que s’hagi de fer a la lleugera; són esforços d’alta intensitat i llarga durada i cal preparar el cos per tal de suportar-los pi entrenament comporta sobrecàrregues que han de ser compensades, tant amb treball físic compensatori, com amb mesures de recuperació, de les quals en destaquem la fisioteràpia. En aquest àmbit, i de cara a una òptima preparació per a una cursa, és molt important rebre massatges de descàrrega muscular de manera periòdica i regular per tal de recuperar aquells grups musculars que més pateixen durant l’entrenament, especialment de les cames, així com els estiraments o les mesures de recuperació d’hidroteràpia.

Per altra banda, és igualment important la hidratació i la nutrició tant durant el procés d’entrenament com el mateix dia de la competició (abans, durant i després).

La suplementació hídrica per a l’exercici, així com la dieta del dia a dia per a l’atleta dependrà del tipus d’entrenament que es prepara, però estarà basada en una combinació de carbohidrats i proteïnes, amb predomini habitualment de carbohidrats. / @sportwell_stc

Sis expresidents de la Mitja Marató i voluntaris històrics de la Mitja Marató #ARTUR RIBERA

Baldi, Castellví, Aguilera, Álvarez, Pros, Giménez, Pablos, Sagalés, Cifuentes, Romero i González, els presidents Haver arribat a celebrar la 30a edició és, en bona part, gràcies al treball desinteressat dels presidents i al seu equip de col·laboradors que durant tres dècades han donat el millor de si mateix per consolidar la Mitja Marató de Sant Cugat com una cursa de referència de l’atletisme català. Onze han estat els diferents presidents de la Mitja Marató de la ciutat, que s’hi han dedicat amb cos i ànima. Són, cronològicament, Andreu Baldi, Josep Castellví, Antoni Aguilera, Alberto Álvarez, Jordi Pros, Asensi Giménez, Domingo Pablos (en tres etapes diferents), Carme Sagalés, Jaume Cifuentes, Oswaldo Romero i Manel González.

La primera edició de la Mitja Marató es va córrer el 5 de febrer de 1984, tot i les moltes dificultats que la Guàrdia Civil va posar, constantment, en les primeres edicions.

Andreu Baldi i Antoni Pifarré, entre d’altres socis del Club Muntanyenc Sant Cugat i el Club Tennis Natació Sant Cugat, van ser els fundadors de la Mitja Marató de Sant Cugat.

Molts canvis en trenta anys Durant aquests trenta anys hi ha hagut molts circuits i moltes sortides i arribades de diferents llocs; premis en metàl·lic en algunes edicions i es va passar de córrer a finals de gener o principis de febrer a ferho a finals de setembre o principis d’octubre, com es corre en l’actualitat. Això va ser l’any 2003, any en què per primera vegada l’Ajuntament es va incorporar en l’organització de la cursa. Era la 20a edició.

També cal ressaltar que l’organització va utilitzar el xip electrònic per primera vegada l’any 1999 i

que al 2008 la Mitja Marató de Sant Cugat va ser Campionat de Catalunya de l’especialitat.

Pablos, sis anys president Domingo Pablos ha estat, amb sis anys, el president que més anys ha liderat l’organització, a banda de col· laborar-hi any rere any. “Hi ha hagut moments de tots colors”, assegura.

També entén que la cursa “s’hagi professionalitzat”, malgrat l’esperit de voluntarietat amb què va néixer la cursa.

Oswaldo Romero, president del 2004 al 2008, destaca, per damunt de tot, “la relació amb les persones que han presidit i col·laborat amb la mitja marató. Ha quedat una amistat molt forta”.

Jaume Cifuentes, que va ser president de la prova de l’any 2.000 al 2.003, recorda que “vaig haver de resoldre les tensions que aleshores hi havia entre el Club Muntanyenc Sant Cugat i el Club Natació Sant Cugat”. //

A Fons 289

Diari de Sant Cugat Divendres, 27 de setembre del 2013

30 anys de la Mitja Marató de Sant Cugat

Història Molts i diferents moments són els que ha viscut la Mitja Marató de Sant Cugat, que aquest diumenge celebra el seu 30è aniversari

Exposició en la desena edició

L’organització de la desena edició, presidida per Asensi Giménez, va muntar una exposició, la qual va visitar Josep Lluís Vilaseca #ARXIU

El Monestir, un punt històric de la Mitja Marató

El Monestir, un lloc emblemàtic de Sant Cugat, ha estat un punt de pas habitual en els recorreguts de la Mitja Marató #ARXIU

El primer circuit de la Mitja Marató va unir Sant Cugat i Cerdanyola

El 5 de febrer de l’any 1984 es va celebrar la primera edició de la Mitja Marató de Sant Cugat.

Llavors, la cursa va arribar fins a la ciutat veïna de Cerdanyola, un punt en què es va repetir en diferents edicions, malgrat que a l’inici la Guàrdia Civil hi va posar molts inconvenients. El primer president de la Mitja Marató va ser Andreu Baldi

El diploma de la primera edició

Correspon a Domingo Pablos, qui posteriorment va ser en diferents etapes president de la comissió organitzadora

292 A fons Municipi

Diari de Sant Cugat Divendres, 4 d’octubre del 2013

Valldoreix El barri que va ser un municipi

Valldoreix, l’últim reducte de l’autonomia local TERME MUNICIPAL DE SANT QUIRZE DEL VALLÈS

TERME MUNICIPAL DE RUBÍ TERME MUNICIPAL DE CERDANYOLA DEL VALLÈS

Monestir

Mira-sol

Ajuntament Estació

Sant Cugat

Valldoreix La Floresta

TERME MUNICIPAL DE PAPIOL

Les Planes TERME MUNICIPAL DE MOLINS DE REI TERME MUNICIPAL DE BARCELONA TERME MUNICIPAL DE SANT FELIU DE LLOBREGAT

La senyera a Valldoreix Des de fa uns mesos, la plaça de Can Cadena està presidida per la bandera catalana # a.r.

A fons 293

Diari de Sant Cugat Divendres, 4 d’octubre del 2013

Segle iv aC Els primers indicis de presència humana a la zona indiquen que hi havia un poblat d’ibers laietans a la zona del puig Madrona.

Segle i aC En diferents punts s’han trobat indicis de presència romana entre els que destaca la vila de Mas Fuster. Es comença a conrear vinya i blat.

FITXa DEL BARRI Govern Actualment, governa la coalició electoral CiU-Actuem.

President Josep Puig és el president de l’EMD de Valldoreix.

Junta de veïns L’equivalent al ple municipal de Valldoreix té 9 membres: 7 de CiUActuem, 1 de la Candidatura de Progrés (ICV, PSC, ERC) i 1 del PP. L’EMD més gran Valldoreix no és només l’EMD més gran, el seu president també és el cap de l’Agrupació d’Entitats Municipals Descentralitzades de Catalunya.

XIFRES L’EMD en números

8.200 habitants

són els que té Valldoreix segons les últimes dades del padró

63 EMD

són les que hi ha actualment en territori català

10 quilòmetres quadrats és l’extensió aproximada de l’EMD de Valldoreix

Segle x La construcció del Castell de Canals marca una fita important ja que la vida a la vila s’articula durant segles al voltant dels senyors de Canals.

Joan Ramon Armadàs

Artur Ribera

redaccio@diaridesantcugat.cat @jrarmadas

redaccio@diaridesantcugat.cat @arctur

Segle ixx El municipi de Canals s’integra a Sant Cugat.

D’aquesta manera, el futur de Valldoreix queda lligat al de Sant Cugat, municipi al qual pertany.

1925 Comencen els moviments per demanar autonomia municipal articulats per l’Associació Vila-Jardí.

No triomfa per l’escassa població.

1958 Neix l’Ens Local Menor, l’embrió del que acabarà sent l’Entitat Municipal Descentralitzada, actual situació jurídica de Valldoreix.

Especial Amb política, història i un moviment associatiu i veïnal propi, Valldoreix és el districte de Sant Cugat amb més personalitat ja que antigament havia estat fins i tot un municipi independent

S

ant Cugat té molts barris i districtes. Cadascun té les seves característiques però no és exagerar dir que Valldoreix és més que un districte. Ho és històricament. Ho és jurídicament. Ho és, molts s’atreveixen a dir, espiritualment. Fa segles els verds turons que ara anomenem Valldoreix eren un municipi equiparable als altres ens locals que hi havia a Catalunya. A finals del segle ix apareixen els primers documents que fan referència al topònim que ara dóna nom a la vila. Més tard, els senyors de Canals van governar l’indret a l’època feudal donant aquest nom al territori que controlaven des del seu castell, del qual encara se’n conserven algunes runes. A mitjan segle xix, el terme de Canals va ser agregat al municipi de Sant Cugat i la fil·loxera va provocar que la zona quedés força despoblada i pobre. No va ser fins a principis del segle xx que la construcció del tren va fer ressorgir la vila gràcies a la burgesia barcelonina. En aquells moments, gran part de les finques que hi havia estaven destinades a l’estiueig.

Tornar a ser un municipi Des de l’any 1958, Valldoreix és un ens municipal amb autonomia pròpia dins del terme municipal de Sant Cugat. D’Ens Local Menor (a l’època de la dictadura) ha passat a ser una Entitat Municipal Descentralitzada (EMD), ja en democràcia. Avui, Valldoreix és l’EMD amb més població de Catalunya i de les poques que hi ha a les comarques de l’àrea metropolitana. Des de fa poc, però, la ciutat veïna de Cerdanyola també ha vist néixer una nova EMD: Bellaterra i

aviat naixerà l’Estartit: la primera a les comarques gironines.

Entres dos projectes de llei És altament provable que les pròximes eleccions municipals signifiquin un autèntic canvi de règim per Valldoreix. Actualment, el Govern espanyol prepara una reforma de l’administració local que, degut a la majoria absoluta del PP, s’acabarà aprovant en els pròxims mesos.

Aquesta llei tanca la porta a la cre-

Tant el Govern espanyol com el català tenen a l’agenda una imminent reforma de l’administració local que afectarà les EMD ació de nous ens locals menors al municipi malgrat que garanteix que els que ja existeixen conservin la seva personalitat política i jurídica. Tot i això, segons l’esborrany de la norma que substituirà la Llei de bases de règim local, les EMD que no presentin els seus comptes en un termini concret estan condemnades a desaparèixer.

A Catalunya, però, després d’una intensa feina de pedagogia exercida, aviat farà una dècada es van reconèixer les EMD a l’Estatut d’Autonomia del 2006. Catalunya té competència per regular la seva organització territorial interna i ara mateix no sembla que el Govern català ni els principals partits de l’oposició pretenguin fer desaparèixer les EMD. De fet, la nova Llei de governs locals de Catalunya que s’ha d’aprovar durant la primavera del 2014 està cridada a soluci-

onar problemes endèmics d’aquests ens locals com el seu sistema electoral, els conflictes competencials i econòmics que es generen amb els municipis i, fins i tot, aspectes de nomenclatura com el nom dels representats de la ciutadania (regidors als municipis, vocals a les EMD).

Una anomalia històrica?

Les EMD estan pensades per donar un cert autogovern a barris o zones tradicionalment allunyades del centre d’un municipi amb la filosofia de crear l’administració més propera al ciutadà. A Catalunya hi ha 63 EMD, la majoria de les quals tenen molt pocs habitants. Valldoreix, de fet, és gairebé una excepció respecte a la fesomia i les característiques de les EMD catalanes.

Fins no fa gaire, Valldoreix estava sola com a EMD de l’àrea metropolitana fins que l’any 2010 la Generalitat va donar el vistiplau a la creació d’un nou ens local d’aquetes característiques. Bellaterra comparteix ara el mateix règim jurídic que Valldoreix i ha esdevingut una de les EMD amb més població de Catalunya.

Fent ‘lobby’ Josep Puig, a banda de governar Valldoreix, és el president de l’Agrupació d’EMD de Catalunya que aplega tots els ens locals amb aquesta denominació. Històricament ha actuat com a lobby per defensar els interessos i el reconeixement dels seus membres. Es reuneixen periòdicament per tractar les novetats polítiques i legislatives i al llarg dels anys han lluitat per tenir més visibilitat i una legislació més amable i adequada a la seva idiosincràsia. //

294 A fons Municipi

Diari de Sant Cugat Divendres, 4 d’octubre del 2013

Valldoreix El barri que va ser un municipi

Un model residencial amb vocació d’esdevenir un poble la vitalitat i les propostes dels inversors privats que vagi apareixent.

La geografia de Valldoreix està dominada majoriatàriament per cases unifamiliars Valldoreix és un districte eminentment residencial. Els pocs blocs de pisos que hi ha en aquest territori són les excepcions d’una zona geogràficament irregular dominada per cases unifamiliars. Amb aquestes característiques no és d’estranyar que sigui difícil identificar un “centre” o àrea principal on les valldoreixencs facin vida.

Malgrat això, històricament les zones amb més activitat comercial s’han concentrat als voltants de la plaça de Can Cadena (a 100 metres de l’estació de FGC) i l’antic Vall d’Or, on ara hi ha la seu del govern de l’EMD. Deixant de banda el comerç, Valldoreix també té un CAP propi situat a tocar de la mencionada plaça de Can Cadena, l’escola Ferran Clua al barri de Mas Janer i l’institut Arnau Cadell, situat al barri de Sant Jaume, a l’altre costat de la via del tren. També cal destacar especialment el vigor que ha agafat últimament el primer tram de l’avinguda de Mn. Jacint Verdaguer, on hi ha el registre de la propietat i el Casal i la Nau de Cultura.

Sense cables Malgrat tot, el projecte de la centralitat té una premissa prèvia: el soterrament de les línies d’alta tensió que travessen Valldoreix. Aquest és un altre dels grans projectes que els diferents governs de Valldoreix fa temps que tenen a l’agenda. Els cables que han creuat històricament el territori valldoreixenc estan a punt de desaparèixer del tot després d’anys de retard. Aquest projecte compta amb un pressupost de 7 milions d’euros finançat a tres mans entre Sant Cugat, Valldoreix i la Generalitat de Catalunya. Segons els primers càlculs, les obres s’haurien d’haver acabat al voltant d’aquests dies, però uns problemes amb una torre a tocar de l’autopista han retardat la finalització del procés fins a finals d’any i principis del següent.

Avinguda de Mossèn Jacint Verdaguer # artur ribera

Projectes de futur Justament l’indret on ara hi ha el Casal de Cultura està cridat a ser el centre neuràlgic que fins ara li havia mancat a Valldoreix. El projecte anomenat Centralitat revolucionarà l’EMD i dotarà aquest barri d’una nova fesomia. Un casal d’avis, un nou espai comercial amb un supermercat, oficines i fins i tot un teatre que ha de substituir la provisional Nau de Cultura. Segons el president de l’EMD, Josep Puig ,“aquest octubre acaba el termini per presentar projectes i abans que acabi l’any

L’eliminació de les torres d’alta tensió permetrà una veritable revolució en l’urbanisme de L’avinguda del Baixador Valldoreix amb nous carres i També pendent del soterrament de equipaments les línies d’alta tensió hi ha la l’avintriarem quin és el projecte definitiu”. Respecte l’execució i el començament de les obres, el govern de Valldoreix es mostra cautelós ja que tal com està la situació econòmica, l’administració no podrà realitzar una gran inversió. Així doncs, els terminis dependran en gran part de

guda del Baixador. La urbanització d’aquesta via encara no té data, però de moment hi ha dues coses clares. La primera és que, segons Josep Puig, “no serà un via ràpida i els veïns hauran d’aportar al voltant d’un 70% del pressupost de l’obra. Les negociacions, però, no estan tancades. //

#ARXIU DSC

16 de setembre Festa Major Sant Cebrià és el personatge que marca la celebració de la festa grossa de la vila que se celebra des de principis del segle xx. Concerts, actuacions teatrals, cultura tradicional i popular són algunes de les activitats destacades de la festa major de Valldoreix. Una de les que ha desaparegut amb el temps és el castell de focs. La proximitat amb Collserola ho desaconsella i des dels incendis del 1994 que no es fa. //

Dates assenyalades a Valldoreix

#ARXIU DSC

12 d’octubre L’Aplec de la Salut Les disputes territorials que hi ha entre Valldoreix i el Papiol no han impedit que es mantingui viva la tradició de l’aplec a l’ermita de la Salut. Aquesta trobada valldoreixenca es fa des del 1717. Antigament, l’aplec s’organitzava des de l’Associació de Propietaris i Veïns de Valldoreix, però des de fa uns anys és el govern local de l’EMD l’encarregat de muntar la trobada que cada any reuneix centenars de persones. //

A fons 295

Diari de Sant Cugat Divendres, 4 d’octubre del 2013

Cugat. O sigui, el partit que més vots hagi rebut a Valldoreix a les eleccions locals a Sant Cugat tindrà la majoria a la junta de veïns. L’elecció dels vocals, però, no depèn d’una llista. És la secció local del partit la que designa els representants de la ciutadania a partir dels llocs que hagi designat la democràcia matisada per la Llei d’Hont.

L’anomalia del sistema

cipal Descentralitzada s’escull per sufragi directe i personalista. En altres paraules, els que volen presidir l’ens es presenten amb el seu nom davant unes sigles polítiques i són votats pel seu nom. Qui més vots té esdevé el president o presidenta.

No passa el mateix amb els vocals.

Aquests s’escullen en funció del que els valldoreixencs han votat a Sant

L’efecte pervers d’aquest enrevessat sistema electoral és que pot passar (com va passar a les eleccions municipals del 2007) que el partit que té majoria a la junta de veïns no sigui del mateix color polític que el del president de l’EMD. Això pot ser així perquè diferents partits poden presentar-se amb un mateix candidat a president o perquè alguns ciutadans hagin votat diferent a Sant Cugat que a Valldoreix.

Aquest fet provoca a la pràctica una ingovernabilitat que pot provocar que les decisions de l’equip de govern es vegin bloquejades a l’hora de ser aprovades al ple ja que el govern no té majoria suficient per tirar-les endavant. L’única sortida del col·lapse és un gran pacte que posi d’acord la presidència i el seu equip de govern amb l’oposició majoritària a la junta de veïns. És sabut que aquest règim provoca maldecaps a tots els partits polítics i s’ha intentat canviar diverses vegades. Ara mateix, però, el Govern espanyol prepara una reforma de l’administració local on tot pot canviar. Fins i tot s’ha apuntat la possibilitat de suprimir la figura de les EMD apel·lant l’argument que suposen una duplicitat de poder i, per tant, de diners. Els pròxims anys seran crucials per saber com evolucionen aquests ens locals especials. //

Manteniment de les vies públiques, parcs i jardins.

Conservació i difusió del patrimoni arqueològic, històric, artístic i forestal.

Activitats culturals i foment de l’esport.

Ensenyament preescolar amb l’escola bressol de Valldoreix.

Suport a les associacions i entitats locals i l’atorgament de subvencions, si s’escau.

Competències delegades Concessió de llicències d’obres majors i menors i disciplina urbanística al seu territori.

Aprovació de plans especials de millora urbana que no es refereixin a equipaments.

Llicències d’obertura d’establiments comercials i despatxos professionals.

La gestió d’empadronaments i certificacions de residència.

# arxiu DSC

El dia de les eleccions municipals, els valldoreixencs voten dues vegades per escollir qui governarà Sant Cugat però també el seu districte

EMD o tenir autonomia dins un municipi Valldoreix, com la resta d’EMD, té una política pròpia. Si els ajuntaments tenen un ple municipal les EMD tenen el seu equivalent anomenat junta de veïns. Pel que fa al govern, l’equivalent a l’alcalde s’anomena president i els regidors prenen el nom de vocals.

Tant la junta de veïns com el seu president s’escullen democràticament en una votació independent el dia de les eleccions municipals. És a dir, quan hi

ha comicis locals, els valldoreixencs voten dos cops, per decidir l’arc polític de Sant Cugat i també el de la seva EMD. Ara bé, el sistema d’elecció dels representants polítics no és el mateix al municipi que a l’EMD. Aquest ens local menor té la peculiaritat de gaudir d’un sistema d’elecció directe.

Qui més vots té El president d’una Entitat Muni-

en context Les competències de l’EMD de Valldoreix Competències pròpies Enllumenat públic i neteja viària.

Ordenació del trànsit i transport urbà.

Recaptació de la taxa per entrada de vehicles, contribucions especials pel finançament de les urbanitzacions i d’altres preus públics per la prestació de serveis.

La urbanització de carrers que comprèn el clavegueram, l’asfaltatge, l’enllumenat i l’arbrat.

296 A fons Municipi

Diari de Sant Cugat Divendres, 4 d’octubre del 2013

Valldoreix El barri que va ser un municipi

L’estelada al castell de Canals #A.R.

La independència: l’eterna aspiració valldoreixenca Valldoreix va ser en el passat un municipi i és possible que en algun moment ho torni a ser. Per aconseguir la independència, o dit en la terminologia correcta, una segregació municipal, cal seguir uns passos que estan fixats per la llei. Aquests requereixen un mínim de població que Valldoreix sí que compliria ara mateix, però una separació geogràfica del municipi (Sant Cugat) que no es compleix. Tanmateix hi ha un precedent molt proper en el temps que serveix de model i demostra que si hi ha voluntat entre l’EMD i el municipi al qual pertany aquest segon requisit és flexible. Així, l’antiga EMD de la Canonja es va independitzar de la ciutat de Tarragona seguint un llarg procés en què les dues administracions locals van col·laborar.

La paperassa Perquè neixi un nou municipi cal que hi hagi una sol·licitud d’una EMD o del mateix municipi on entre d’altres cal una acreditació de la suficiència de recursos per prestar els serveis mínims obligatoris. Amb tota la documentació presentada, és el Departament de Governació de la Generalitat (concretament, la Comissió de Delimitació Territorial) que té l’última paraula. Finalment, el Govern de la Generalitat ha d’aprovar l’alteració dels termes municipals.

Cal dir que aquests requisits és altament provable que quedin obsolets amb la nova legislació espanyola i catalana que està en fase de tramitació. Encara no està definit, però tot indica que la Generalitat fixarà en 10.000 habitants el nombre mínim de veïns censats per esdevenir un nou municipi, xifra que Valldoreix pot assolir en pocs anys. //

#amanda bernal

Valldoreix disposa d’entitats de tot tipus que organitzen activitats força concorregudes en els seus àmbits respectius

Una vida associativa i veïnal rica i plena Els més de 8.000 habitants que té Valldoreix mantenen una intensa vida associativa. Tot i que és innegable que molts valldoreixencs participen o són membres de l’ampli teixit d’entitats de Sant Cugat, l’EMD té també personalitat pròpia en matèria associativa.

Associacionisme veïnal Entre les associacions veïnals de la vila destaquen la de la Colònia Montserrat, la qual manté en vida la idiosincràsia d’aquest barri situat en un dels extrems de Valldoreix. Històricament, aquest indret ha lluitat per una més bona connexió amb transport públic i organitza diverses activitats i una festa major de barri.

També l’Associació de Veïns de la Serreta - Bosc d’en Saladrigues ha mantingut un intens volum d’activitat i reivindicacions durant els darrers anys. Cal destacar la seva lluita per l’adequació de l’anomenada anella verda i, sobretot, l’impuls del Bosc

Literari: una iniciativa que té com objectiu que es pugui fer un passeig per la natura amb la possibilitat d’aturar-se uns minuts a llegir alguns versos d’autors catalans. L’associació també organitza un sopar anual amb la participació de molta gent d’aquest barri situat a tocar de la Floresta i a l’altre costat de les vies del tren.

No es pot oblidar l’Associació de Veïns de Vall d’Or i els voltants de Mas Roig. Prova de la seva vitalitat és que fa unes setmanes van organitzar la segona Oktober Fest de Vall d’Or, una fira de cervesa inspirada en la que anualment se celebra a Baviera.

Cultura i oci Més enllà del moviment veïnal, Valldoreix pot presumir de mantenir viva la flama de la cultura i l’esport. Entitats com el grup de Teatre Espiral, la Coral Harmonia o els Marxosos del Vallès són un bon exemple de com a Valldoreix es fa cultura i la seva gent es mou organitzant activi-

tats a la vila. Tampoc es pot deixar de banda la important tasca que du a terme el Casal d’Avis. Amb més de 400 socis, aquesta és l’entitat valldoreixenca amb més membres tenint en compte que molts d’ells no són veïns de Valldoreix.

Comerç i educació Els dissabtes valldoreixencs no són el mateix des que es va obrir el mercat als voltants de l’estació. En aquest sentit, cal subratllar la tasca de l’Associació d’Artesans i la de l’Associació de Comerciants de Valldoreix que lluiten pels interessos dels botiguers locals.

No seria just fer un repàs a l’associacionisme local sense fer esment a la tasca de les AMPA dels centres docents de Valldoreix. L’escola bressol, el Ferran Clua, l’Escola de Música i l’institut Arnau Cadell disposen cadascun d’un grup de mares i pares actius en la darrerament agitada agenda reivindicativa escolar. //

A fons 297

Diari de Sant Cugat Divendres, 4 d’octubre del 2013

ENTREVISTA Juanjo Cortés, historiador i president de Valldaurex

“La voluntat de ser de Valldoreix ha perdurat al llarg de la història”

@ jjcortesgarcia

Per què el que ara és Valldoreix va deixar de ser el municipi de Canals?

A mitjan del segle xix va haver-hi una reforma del món local en què els municipis que no arribaven a tenir 50 veïns havien d’integrar-se en un altre municipi.

Valldoreix no va passar el tall...

No, i es va fer un intent de reunificar antigues masies però no va prosperar i, en contra la voluntat de la gent de Canals, es va incorporar a Sant Cugat.

Quan torna Valldoreix a tenir esplendor?

Sobretot a partir de l’electrificació i la construcció del tren, que arribarà primer a Sant Cugat. Llavors es va passar d’una vila agrícola a un lloc d’estiueig i de ciutats jardí que triomfava a Europa.

Els valldoreixencs sempre volen més?

Sempre hem tingut la voluntat de tenir un grau d’autonomia local. Històricament, s’han fet demandes a Sant Cugat que reiteradament no han estat satisfetes i que incrementen el grau de desafecció amb Sant Cugat. Un exemple d’això és la petició d’un mercat o la mateixa estació que van haver de pagar de la seva butxaca els valldoreixencs.

Documentant Amb tota una carrera professional dedicada a Valldoreix, aquest historiador local ha investigat com ningú el passat, el present i el futur d’aquest territori #ARTUR RIBERA Com va néixer l’entitat Valldaurex?

Un grup de gent vinculada al Museu de Valldoreix ens vam agrupar en defensa del patrimoni. Amb el pas del temps es va creure que calia donar a conèixer la recerca que un grup de joves historiadors estàvem duent a terme.

Era molt desconegut el passat de Valldoreix?

La gent té una visió esbiaixada del que és Valldoreix. En l’entorn metropolità hem vist històricament el fenomen dels nouvinguts. Gent que de la ciutat vénen a viure en una entorn més agradable com Valldoreix. Això provoca un desar-

relament de part de la població i la fisonomia de la zona fa pensar que és una poble sense història.

Però en té, i molta...

Hi ha hagut una tendència a creure que Valldoreix era poc més que una urbanització. I els historiadors hem trobat coses tan interessants com la presència de bruixes, hem descobert presència carlina al Valldoreix vuitcentista o la història de Francesc Oliver Monmany, el darrer alcalde del municipi de Canals que va lluitar a la Guerra de la Independència i va ser l’ideòleg de l’enllaç ferroviari ja al segle xix entre el Vallès i Barcelona.

L’any 1958 es va aconseguir ser més que un simple barri.

Es va crear l’Entitat Local Menor i l’any 1963 es va intentar que Valldoreix esdevingués independent. Aquesta voluntat de ser de Valldoreix ha perdurat al llarg de la història, sobretot quan hi ha hagut desacords amb Sant Cugat.

Què en queda d’aquest sentiment avui en dia?

El sentiment de molts valldoreixencs.

Ara, però, l’arrelament, per aquest fenomen dels nouvinguts, no és el mateix.

Sí que hi ha el sentiment de ser una rara habis dins el món de les EMD. Per què?

Valldoreix té més de 8.000 habitants. El 75% dels municipis de Catalunya tenen menys població i, des del meu punt de vista, Valldoreix podria ser perfectament un municipi independent autosuficient.

Els polítics defugen el tema És com Catalunya i Espanya. La relació no és fàcil i ha estat conflictiva. A tothom i sobretot als polítics els fa por plantejar el tema d’una manera oberta. //

#ARTUR RIBERA

Josep Puig es presentarà a la reelecció En cara queda un any i mig per les pròximes eleccions municipals però a Valldoreix ja s’estan movent fils.

L’actual president de l’EMD, Josep Puig, ha declarat al Diari de Sant Cugat que té la intenció de presentar-se a la reelecció sent el candidat de CiU-Actuem a governar l’ens local. Segons Puig, concórrer de nou als comicis municipals és “una obligació moral”, en el sentit que la crisi sumada a la hipoteca econòmica que ha suposat el soterrament de les línies d’alta tensió han impedit que es duguessin a terme alguns projectes que en un futur es pretenen tirar endavant. “En arribar vam haver de rentar molta roba i optimitzar recursos i esperem que durant els pròxims anys puguem seguir fent obra de govern”. Puig es mostra optimista respecte a les seves possibilitats de triomf ja que segons ell “l’esquerra només ha aconseguit el govern quan s’ha unit i ara aquesta unitat no existeix”.

El passat treu el cap També hi ha rumors entre els cercles polítics valldoreixencs sobre la possible tornada a la primera línia política de Montserrat Turu. La que va ser presidenta de l’EMD des del 2003 al 2011 encapçalant la Candidatura de Progrés (PSC, ICV, ERC), admet que està movent fils i treballant amb alguna plataforma veïnal però de moment prefereix no confirmar ni desmentir la seva tornada. “Penso que ara no és el moment d’incloure’m en una llista de possibles candidats. Més endavant veuré el que faig segons qui es presenti, ja que ni Josep Puig ni els que formen el seu govern no em convencen”. Així doncs, no seria estrany que el maig del 2015 Puig i Turu tornessin a protagonitzar una pugna electoral per governar Valldoreix. //

298 A fons Municipi

Diari de Sant Cugat Divendres, 4 d’octubre del 2013

Valldoreix El barri que va ser un municipi

El debat del Diari de Sant Cugat El 25 de setembre més de 50 valldoreixencs representatius van participar-hi # a. R

La independència i l’urbanisme centren el debat Parlant El Diari de Sant Cugat inicia amb una taula rodona sobre l’actualitat de Valldoreix un cicle de trobades amb la intenció de repassar el passat, el present i futur dels barris i districtes de la ciutat

L

a independència de Valldoreix i els principals projectes urbanístics de la vila han centrat el primer dels debats que organitza el Diari de Sant Cugat sobre els diferents barris i districtes de Sant Cugat.

Durant una hora i mitja, 50 valldoreixencs representatius entre els quals hi havia polítics, membres d’entitats i veïns, van debatre el 25 de setembre passat sobre els aspectes més rellevants de l’actualitat de l’Entitat Municipal Descentralitzada (EMD) més gran de Catalunya a la seva sala de plens.

Els arguments a favor i en contra de la independència de Valldoreix van ser el bloc del debat que més interès va suscitar. Per primera vegada, govern, oposició i veïns van dir la seva sobre un aspecte que malgrat sempre estar a l’horitzó, rares vegades es tracta amb profunditat obertament. El president de l’EMD, Josep Puig, va deixar clar el seu posicionament a favor afirmant que “els que som d’aquí de tota la vida ho sentim així” i argumentant que seria viable econòmicament tot i que caldria, de ben segur, mancomunar recursos amb altres municipis. El

FITXA DE L’ACTE Dia i lloc Dimecres 25 de setembre a la sala de plens de l’EMD de Valldoreix.

Participació Unes 50 persones de perfil ben divers van participar en el debat.

Organitzador Diari de Sant Cugat en col·laboració amb l’EMD

Format Les intervencions dels participants no podien durar més d’un minut.

Moderador Josep Maria Vallès, director del Diari de Sant Cugat.

Patrocinador L’empresa Sorea patrocinat el cicle “Municipi a debat”

A fons 299

Diari de Sant Cugat Divendres, 4 d’octubre del 2013

DECLARACIONS “Respecte al trasllat del Casal d’Avis, nosaltres només volem dir que no cal: on estem ara s’hi està la mar de bé”

“A Valldoreix hi cal una sala d’exposicions adequada i sobretot un teatre en condicions. Espero que la nova centralitat solucioni aquestes mancances”

Isabel Castells Vicepresidenta Casal d’Avis de Valldoreix

Adolf Artista

“El Pla de mobilitat tal com està plantejat farà que els desplaçaments siguin més llargs. Calen més carrers de doble sentit i menys de sentit únic”

“Si no es construeix una centralitat a Valldoreix no ens podrem diferenciar mai de Sant Cugat. Cada poble necessita el seu centre” ”

Francesc Cardoner Expresident de l’EMD de Valldoreix

Alfons Perona Consultor i expert en urbanisme

“Amb una EMD ben feta n’hi ha prou i és el més lògic. No calen noves fronteres. És moment de potenciar els ponts de germanor”

“A Valldoreix existeix un sentiment propi de vila. Si no som un municipi independent mai veurem satisfet aquest sentiment del tot”

Fèlix Mestres Expresident de Valldoreix Espais Naturals

Imma Làzaro Empresària

RELACIONAT

ic Hi st òr

Co ll F av à

ta ció Ce nt re

Es

es Le sP la n

La

Fl o

re st a

-s ol ira M

Organitza:

Va lld

Patrocina:

or ei x

El municipi A debat

Pots veure el vídeo resum del debat www.totsantcugat. cat/ca/videos

Ce nt re

Quant al Pla de mobilitat, des del govern de CiU-Actuem es va destacar el procés participatiu en què van haver més de 250 propostes ciutadanes i es va avisar que la supressió de les línies d’alta tensió marcarà un abans i un després en l’execució del pla. Alfons Perona, expert en mobilitat, va criticar que la previsió no s’adequa a la realitat de Valldoreix, ja que s’ha plantejat com si fos un pla més d’un municipi de l’àrea metropolitana. Montserrat Turu va lamentar que el Consell de la Vila no hi votés ha favor i el també expresident de l’EMD Francesc Cardoner va demanar més carrers de doble sentit de circulació. El president de

re s

La mobilitat

l’EMD, Josep Puig, va defensar el pla i es va escudar en la participació ciutadana per fer veure que el que s’ha plantejat és, en gran majoria, el que ha volgut la ciutadania valldoreixenca.

El debat de Valldoreix és el primer d’un cicle de nou fòrums que el Diari de Sant Cugat té previst organitzar durant els pròxims mesos per estudiar a fons la realitat dels barris donant veu a veïns, entitats i polítics santcugatencs; una iniciativa que compte amb el patrocini de l’empresa Sorea. El pròxim serà el del barri de Mira-sol, el dijous 24 d’octubre. //

pe lle

El projecte de centralitat i el Pla de mobilitat van ser els dos altres blocs que es van tractar a la taula rodona moderada pel director del Diari de Sant C ugat, Josep Maria

amb diversos operadors privats interessats en projectes com el supermercat, restaurants i un nou teatre que substitueixi l’actual Nau de Cultura.

Vo l

El futur de la vila

Vallès. Respecte al primer, l’historiador local Juanjo Cortés va explicar que disposar d’un punt neuràlgic al voltant del qual giri la vida valldoreixenca és una vella reivindicació dels veïns del territori. L’empresària Imma Làzaro va fer de portaveu dels comerciants quan va dir que gairebé tothom veu amb bons ulls el pla però que “caldrà que estigui dotat d’un bon aparcament ja que, si no, la gent anirà a comprar a altres llocs”.

L’expresidenta de l’EMD, Montser rat T u r u, va defensar que calen canvis en el projecte ja que el moment actual no és idoni per fer equipaments com un nou casal d’avis o una biblioteca, quan ja n’hi ha i funcionen. En aquest sentit, va demanar una consulta ciutadana perquè els valldoreixencs diguin la seva. El president Josep Puig va assegurar que hi haurà aparcament i que ja s’han mantingut converses

Pa r Ca c Ce n nt M ra at l es

vocal del PP, Josep Maria Canals, no es va mostrar partidari de la idea.

“Caldria tenir recursos per afrontar totes les noves competències que Valldoreix tindria i això no ho pot assumir”.

La cap de l’oposició representant de la Candidatura de Progrés, Carme Babiloni, es va alinear en aquest punt amb el president de l’EMD assegurant que “Valldoreix és molt més que una EMD” i aquest és el sentiment de gran part de la ciutadania.

Veïns i polítics van comparar la situació amb el dret a decidir de Catalunya i van remarcar que és incongruent defensar-lo a Catalunya i no fer-ho a Valldoreix.

300 A fons Municipi

Diari de Sant Cugat Divendres, 4 d’octubre del 2013

La personalitat i la història de Valldoreix en imatges

1

2

3

4

A fons 301

Diari de Sant Cugat Divendres, 4 d’octubre del 2013

La política, la cultura, les tradicions i la natura podrien resumir els trets diferencials de l’EMD de Valldoreix amb un conjunt de diverses entitats i associacions que tenen per objectiu promoure activitats socioculturals per mantenir la identitat dels valldoreixencs. Valldoreix compte amb diversos escenaris que impulsen aquests elements locals.

6

L’estació de VALLDOREix L’any

1931 es va inaug urar l’estació dels rocarrils de la Gene Ferralitat de Catalun ya, a Valldoreix. L’acte es va convertir en una au tèntica Festa Major arxiu lavanguardia

7

1. Conservació del Patrimoni Exterior del Centre de Restauració de Béns Mobles de la Generalitat #artur ribera 2. Símbol independentista Una estelada presideix el que va ser el castell de Canals #artur ribera 3. Can Montmany Vista de l’exterior d’una de les finques emblemàtiques de Valldoreix #artur ribera 4. Nau de Cultura Escenari de múltiples activitats culturals com 5

conferències, representacions, etc. #artur ribera

5. Sant Cebrià Imatge històrica de l’església de Sant Cebrià de Valldoreix # 6. Aplec de la Salut Els valldoreixencs celebren el seu aplec cada 12 d’octubre a l’entorn de l’ermita #arxiu 7. El govern de l’EMD CiU-Actuem presideix la junta de veïns de l’EMD de Valldoreix #esther naval

304 A Fons Medi ambient

Diari de Sant Cugat Divendres, 11 d’octubre del 2013

Sant Cugat Les xifres de la ciutat

El repte local de la sostenibilitat

E

l 2012 l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament (OCDE) va publicar l’estudi Perspectives ambientals per al 2050: conseqüències de la inacció; en el qual posa de manifest la necessitat d’un canvi de mentalitat i de polítiques per evitar una situació irreversible pel que fa al medi ambient. Des de l’OCDE apunten que si l’economia mundial i la demografia segueixen aquest ritme, el 2050 ens trobarem amb més de nou mil milions d’habitants al planeta (el 70% dels quals viuran en el món urbà, fet que magnificarà problemes com la contaminació atmosfèrica, la congestió del transport i la gestió dels residus); i amb una demanda d’energia un 80% superior a l’actual. “Hauríem d’aconseguir agafar els recursos de la natura i després tornar-los, si anem consumint més recursos dels que reposem, les generacions

futures ens passaran comptes perquè ens haurem menjat els recursos futurs”, explica Joan Puigdomènech, regidor de Medi Ambient de Sant Cugat.

3,6 milions de morts Les previsions que fa l’OCDE si se segueixen les actuals polítiques energètiques i ambientals no són gens positives. Una de les conseqüències seria l’increment del fenomen del canvi climàtic: “Es preveu que les emissions de gas d’efecte hivernacle s’elevin un 50%, principalment degut a l’increment d’un 70% de les emissions de CO2 relacionades amb la generació d’energia”, descriu l’estudi. Aquesta situació provocaria l’augment de la temperatura entre 3 i 6 graus a finals de segle, fet que significaria “una alteració dels patrons de la pluja, un augment del desgel dels pols, l’augment del nivell del mar i accentua-

Model L’OCDE alerta dels problemes que hi podrà haver en l’accés a l’aigua, la qualitat de l’aire o el sistema energètic si no es canvien polítiques ria la intensitat i la freqüència dels fenòmens meteorològics extrems”.

La contaminació de l’aire i la seva afectació a la salut de les persones és un dels punts que tracta l’OCDE, que calcula que l’any 2050 la xifra de morts relacionades amb la contaminació serà el doble que l’actual: 3,6 milions de persones l’any. “Estem acostumats a la contaminació i no percebem el seu risc. No és des de fa pocs anys que ciutats europees s’estan posant molts serioses a l’hora de reduir la contaminació. I el que han demostrat és que ha millorat

la salut dels seus habitants”, explica Jordi Sunyer, director científic adjunt del Centre de Recerca en Epidemiologia Ambiental.

Fàrmacs a l’aigua L’accés a l’aigua és un dels problemes que veu l’OCDE de cara a l’any 2050 si no es modifiquen les polítiques a escala mundial. Segons estima la institució, la demanda d’aigua haurà augmentat un 55% a escala global, fet propiciat entre d’altres per un augment del 130% del consum domèstic. Afegeixen que més d’un 40% de la població mundial viurà en conques hidrogràfiques amb un estrès hídric sever.

L’estat dels rius també és un dels fenòmens que preocupa l’OCDE. En aquest sentit, el director de l’Institut Català de Recerca de l’Aigua (ICRA), Damià Barceló, apunta que “els rius catalans, sobretot el Llobregat, estan molt contaminats”.

A Fons 305

Diari de Sant Cugat Divendres, 11 d’octubre del 2013

Bernat Bella

Artur Ribera

bernat.bella@gmail.com @bernatbella

redaccio@diaridesantcugat.cat @arctur

Pessimisme Les previsions de l’OCDE sobre l’estat del medi ambient per a l’any 2050 són d’una situació irreversible. Món local Per això mirem a Sant Cugat i ens preguntem quin és el nostre model energètic, de consum d’aigua, contaminació...

Actua local, canvi global.

La gestió de les polítiques mediambientals, un dels reptes de Sant Cugat i el planeta # a.ribera

DECLARACIONS Estat del medi ambient

“Les generacions futures ens passaran comptes perquè ens haurem menjat els recursos” Joan Puigdomènech Regidor de Medi Ambient

“Estem acostumats a la contaminació i no percebem el seu risc” Jordi Sunyer Director científic adjunt del CREAL

“Els rius catalans, sobretot el Llobregat, estan molt contaminats” Damià Barceló Director Institut Català Recerca de l’Aigua

Segons Barceló, “les principals fonts de contaminació dels rius són les activitats ramaderes i les depuradores d’aigües residuals, sobretot les urbanes”. Tot i això, explica que cada vegada més la situació dels rius es veu perjudicada per la gran quantitat de fàrmacs que prenen les societats occidentals: “Cada vegada prenem més medicaments i la gent es fa més gran. Tot això va al lavabo i les depuradores no poden netejar tots els elements, fet que provoca que arribin al riu. Afecta els peixos, la vegetació... És una contaminació constant”.

Per això ens preguntem quin paper juguem des de Sant Cugat en tot aquest procés. Quanta aigua consumim? I energia? Quina és la qualitat de l’aire que respirem? O quines són les polítiques que es duen a terme en l’àmbit local i com es podrien modificar per ser més sostenibles?//

en context Fre a les energies renovables La generació d’energia renovable a través, entre d’altres, de plaques solars, ja no comporta cap incentiu a Espanya amb l’última reforma del sector elèctric, que ha tirat endavant l’últim any el Govern espanyol. Amb l’anterior normativa, les elèctriques estaven obligades a comprar l’energia neta produïda a un preu superior al de l’electricitat, subvencionant d’aquesta manera la seva generació. Ara, ja no hi haurà subvenció, sinó que es gravarà la producció d’energia neta per a l’autoconsum amb un impost. El tinent d’alcalde de Medi Ambient de Sant Cugat, Joan Puigdomènech, valora molt negativament la nova legislació: “No només no hi ha un decret d’autoconsum, sinó que qui produeix energia ha de pagar un impost que servirà per compensar les elèctri-

ques. Espanya va en el sentit contrari a l’afavoriment de les energies renovables.

Quin és l’incentiu per produir energies renovables des del punt de vista de grans inversions privades?”. Puigdomènech explica que el nou decret farà impossible molts projectes de generació d’energia renovable i, per exemple, a Sant Cugat s’estava estudiant la cessió de la gestió de cobertes municipals a inversors privats per instal·lar-hi plaques solars. El tinent d’alcalde apunta cap a les companyies elèctriques com a participants d’aquesta situació: “Les elèctriques estan jugant un paper molt fort de lobby i actuen com a monopoli.

Jo diria que fins i tot és il·legal perquè estàs pagant un impost a la companyia elèctrica per una energia que no consumeixes”

306 A Fons Medi ambient

Diari de Sant Cugat Divendres, 11 d’octubre del 2013

Sant Cugat Les xifres de la ciutat

Aigua El consum a Sant Cugat

Un model que comporta més despesa d’aigua Sant Cugat encapçala els rànquings de consum d’aigua de l’àrea metropolitana de Barcelona i el consum per litre i per habitant és vora d’un 40% superior que el de la mitjana metropolitana. El regidor de Media Ambient, Joan Puigdomènech, ho explica: “La gent que viu a Sant Cugat gaudeix de zones enjardinades, zones verdes privades, piscines... Això ens dóna un model de grans consumidors d’aigua”. “No podem posar-nos les mans al cap, tenim el model que tenim, però hem d’aconseguir anar reduint progressivament el nostre consum”, afegeix. De fet, des de l’ordenança aprovada el 2001 en referència a l’estalvi d’aigua i la reutilització d’aigües grises provinents de dutxes i banys per al reg i neteja, el consum municipal s’ha reduït un 20%. D’altra banda, el regidor explica un projecte que ja està dissenyat però que de moment està aturat per la qüestió econòmica: “Hi ha un gran projecte de fer passar per Sant Cugat una gran conducció d’aigües regenerades. Aigua tractada en depuradores però encara no apta pel consum i que es podria fer servir per neteja, jardins... És un projecte a escala de ciutat. Una de les canonades aniria a parar al golf”.//

Font: IDESCAT i Ajuntament de Sant Cugat

procedència de l’aigua de l’Àrea metropolitana de barcelona (AMB) 3,1% Dessalinitzadora

11,3%

Subterrània altres companyies

Subterrània AGBAR

30,4%

Riu Ter Depuradora Cardedeu

42,3%

Altres

2006/10

Mitjana St. Cugat: 163,7 l/habitant/dia Mitjana anual St. Cugat: 4.599 m3* Mitjana AMB: 107,5 l/hab./dia Mitjana anual AMB: 129.032 m3*

2011

Mitjana St. Cugat: 151,1 l/habitant/dia Total St. Cugat: 4.596 m3* Mitjana AMB: 107,1 l/hab./dia Total AMB: 126.158 m3*

Consum no domèstic

2006/10

2011

Mitjana anual St. Cugat: 1.920 m3* Mitjana anual AMB: 53.539 m3*

Mitjana anual St. Cugat: 1.835 m3* Mitjana anual AMB: 47.942 m3*

Consum municipal

2006/10

2011

2011

Mitjana anual St. Cugat: 427 m3* Mitjana anual AMB: 10.906 m3*

Anual St. Cugat: Anual St. Cugat: 9,7 m3* 10,7 m3* Anual AMB: Anual AMB: 3 1.954,5 m * 2.448,4 m3*

Mitjana anual St. Cugat: 409 m3* Mitjana anual AMB: 10.675 m3*

8 punts de captació d’aigua a Sant Cugat

*En milers de m3

Energia Poc espai per les renovables

Repensant el model energètic ”El nostre és un model energètic clàssic, amb un percentatge de renovables ridícul”, assegura el regidor de Medi Ambient, Joan Puigdomènech.

L’objectiu del consistori i de Puigdomènech és aconseguir que la ciutat funcioni com una “cooperativa de producció i consum d’energia: no té sentit anar a buscar l’energia a milers de quilòmetres i portar-la fins aquí. La idea

8,5%

Riu Llobregat Depuradora Sant Joan Despí

Consum domèstic

aigua freàtica per a usos municipals no potables

2007

4,4%

seria anar al terrat de casa a agafar l’energia”. Posa com a exemple que si es posessin plaques solars a la coberta del Pavelló 3 de la rambla del Celler es cobririen gairebé totes les necessitats del gimnàs, piscina... Tot i això, molts d’aquests projectes han quedat aturats pel canvi de legislació en relació a les energies renovables explicat a la pàgina anterior. //

consum d’energia municipal

2006

2012

80.140 kW h/any

14.290.879 kW h

2009

5.047.000 kW h/any

2012

111.786 kW h/any 585 m2 de plaques solars El consum d’un habitatge equival a 10.000 - 13.000 kW h/any

A Fons 307

Diari de Sant Cugat Divendres, 11 d’octubre del 2013

Aire La contaminació a Sant Cugat

Font: IDESCAT i Ajuntament de Sant Cugat

La reducció del trànsit com a objectiu

L’índex de qualitat de l’aire (ICQA) és un índex elaborat per la Generalitat per informar sobre la qualitat de l’aire que es respira. Per obtenir-lo s’utilitzen els nivells d’immissió del monòxid de carboni (CO), el diòxid de nitrogen (NO2), el diòxid de sofre (SO2), l’ozó (O3) i les partícules en suspensió (PM10)

Qualitat de l’aire Excel·lent 75 ≤ ICQA ≤ 100 Satisfactòria 50 ≤ ICQA ≤ 100 Acceptable 25 ≤ ICQA ≤ 100 Baixa 0 ≤ ICQA ≤ 100 Deficient -50 ≤ ICQA ≤ 100 Molt deficient -100 ≤ ICQA ≤ 100

Les xifres de Sant Cugat pel que fa a la contaminació de l’aire mostren una situació lleugerament millor que la de localitats veïnes tot i que no és comparable a punts rurals o amb menys població. Com comenta el director adjunt del Centre de Recerca en Epidemiologia Ambiental, Jordi Sunyer, la contaminació ambiental és el novè factor de risc per la salut humana. “A la nostra ciutat és clar que la contaminació prové de la mobilitat, perquè no hi ha indústries pesants”, apunta el regidor de Medi Ambient, Joan Puigdomènech. “Som la ciutat amb més contribució percentualment al Parc de Collserola. Dins de la ciutat també tenim un pulmó important, que són les zones verdes. Però el problema són en les línies de comunicació de vehicles que passen a prop de Sant Cugat”, destaca el regidor, que considera que és més problema la mobilitat de fora de Sant Cugat que la de dins. “El cotxe és molt còmode, però d’aquí uns anys ens adonarem de l’aberració que hem comès”. I és que precisament un dels elements més nocius per la salut que trobem a l’aire de les ciutats són les

anomenades partícules PM10, que emeten principalment els vehicles dièsel. Durant el 2012, la mitjana a Sant Cugat de la concentració d’aquestes partícules va ser de 30 micrograms el metre cúbic, 10 punts per sota del límit de la Unió Europea. “Però l’Organització Mundial de la Salut proposa la meitat que Europa i segons ells el límit per la salut hauria de ser 20. Però com que la Unió Europea també analitza criteris econòmics... i no només de la salut, ho va fixar en 40. Però per l’OMS, a Sant Cugat ja excediríem les xifres”, destaca Jordi Sunyer, que explica que una variació de deu micrograms ja pot comportar una diferència en l’esperança de vida de mig any.

Insisteix en la urgent necessitat de deixar de costat el cotxe i tornar a recuperar l’espai públic per a les persones. Per això, a Sant Cugat creu que s’haurien d’ampliar els carrers de vianants més enllà del centre de la ciutat i també aposta perquè tots els vehicles municipals funcionin amb energies que no emetin gasos contaminants ni partícules.//

308 A Fons Medi ambient

Diari de Sant Cugat Divendres, 11 d’octubre del 2013

Sant Cugat Les xifres de la ciutat ENTREVISTA Jordi Sunyer, director científic adjunt del Centre de Recerca en Epidemiologia

“La contaminació de l’aire com a factor de risc està abans que el colesterol”

de vehicles. Ens hem de prendre seriosament la contaminació atmosfèrica, que està principalment generada pel transport i vehicles de dièsel. Si no reduïm el número de vehicles, seguirem tenint aquest problema, encara que els cotxes siguin més nets. L’alternativa és donar molt més espai al transport. Per dins de la ciutat i qualsevol recorregut de menys de dos quilòmetres s’hauria de fer amb bicicleta o bé a peu, que a més, també és un benefici per la salut.

Els vehicles dièsel es venien com a menys contaminants. No és així?

Els cotxes dièsel es van promoure molt perquè són més eficients i produeixen menys contaminants gasosos. Però el problema ha sortit a partir de l’emissió de partícules sòlides, que n’emet moltes més de les previstes. Ara ens trobem amb un transport de mercaderies principalment de dièsel i amb molts vehicles privats que també l’utilitzen, cosa que provoca un problema real en països com el nostre.

Per un aire més net Doctor en Medicina i Cirurgia per la Universitat de Barcelona, Jordi Sunyer investiga des del Centre de Recerca en Epidemiologia els efectes nocius de la contaminació en la salut de les persones #BERNAT BELLA Quin grau de risc suposa per la salut la contaminació de l’aire?

La contaminació de l’aire és el risc ambiental més important. En el rànquing de factors de risc per la salut humana que publica l’Organització Mundial de la Salut, la contaminació de l’aire, provinent principalment del trànsit, és el novè factor més destacat, abans que el colesterol fins

i tot. Coses que ens preocupen molt com els pesticides en els aliments, la telefonia mòbil... estan molt més allunyades. La contaminació de l’aire, encara que no es veu ni s’olora, és el principal factor de risc ambiental del nostre entorn.

Quina és la principal causa?

El problema que tenim és la congestió

Hi ha estudis que vinculin la mortalitat i usos de vehicles?

L’impacte del bicing a Barcelona el primer any, amb 35.000 usuaris que vam estimar que deixaven del cotxe, es va traduir al cap de dotze mesos amb la reducció de nou morts per la millora de la qualitat ambiental.

Les partícules PM10 són de les més perilloses. D’on provenen?

En el aire, els contaminants estan en forma gasosa, com els gasos d’ozó o diòxids de nitrogen provinents de les indústries... Però després tenim també en format líquid i sòlid –en partícules– que es divideixen segons la seva mida. Com més petites, més capacitat tenen d’entrar en

el nostre organisme. Precisament, les partícules anomenades PM10 són els contaminants més perillosos i són els que genera el trànsit, sobretot el dièsel.

I què provoquen?

Les partícules entren pels pulmons i produeixen problemes respiratoris com pot ser l’asma i la malaltia pulmonar obstructiva. Aquesta contaminació té una influència directa a retallar l’esperança de vida perquè les partícules afecten el sistema cardiovascular ja que també entren en el reg sanguini i poden entrar al cor, provocant accidents cardiovasculars, arítmies, i afecten la qualitat de la sang, el ritme cardíac... La contaminació, en qualsevol nivell i grau, influeix en l’esperança de vida. Per cada augment de deu micrograms de partícules, l’esperança de vida es redueix mig any. I també hi ha efectes a curt termini. Si un dia augmenta molt la contaminació, les visites a urgències per infart de miocardi augmenten immediatament.

I com afecta la contaminació de l’aire als nens?

La contaminació no és uniforme a tota la ciutat i al costat d’una via amb molt trànsit hi ha més contaminació que a cent metres de diferència. A Califòrnia s’han fet estudis on els nens de les escoles properes a vies de molta freqüència de vehicles tenen un pitjor desenvolupament pulmonar. Ara estem estudiant si també pot afectar l’aprenentatge perquè hi ha diversos estudis que apunten que les partícules també es poden dipositar al cervell i provocar inflamacions. Com que els nens estan en fase de desenvolupament, els òrgans que tarden més a créixer com el cervell o els pulmons poden no arribar-se a desenvolupar al cent per cent.//

COMENTARI Carme Mas, sotspresidenta 1a| Sòcia fundadora - Associació Astronòmica Sant Cugat - Valldoreix L’ observació astronòmica i la contaminació lluminosa

E

ls astrònoms amateurs som sensibles a la problemàtica que pot suposar la contaminació lluminosa, ja que l’activitat d’observació depèn força de la bona visió d’un firmament fosc. La prevenció de la contaminació lluminosa és essencial per fer possible la divulgació de l’astronomia observacional; una esplanada en un bosc lliure d’arbres i prou fosc és un refugi contra la present lluminositat dels carrers, que no poden pas quedar a les fosques. Sant Cugat, una ciutat jove, capaç d’encegar i seduir, no cal que la fem víctima de la lluminositat artificial. Tenim llocs per les rodalies i camins envellits pel temps on es pot observar sense haver de fer rutes llargues com, per exemple, Collserola, Can Montmany, Pi d’en Xandri, camp d’aeromodelisme al Camí dels Monjos, Pla del Miracle a Sant Medir, però amb certs desavantatges per la presència d’arbres alts i boires. La brillantor artificial que contamina el cel de Sant Cugat ens

mostra un cel gairebé desert d’estels, certament, tot i que és com un mirall persistent que enlluerna però, i a la vegada, la seva presència omple de bellesa blanca i groga els carrers i places de la nostra ciutat. Podem trobar l’insòlit indret sense lluminositats enemigues, que tant molesten l’afeccionat astrònom, en racons perduts enmig d’isolades muntanyes, mirant la llum antiga que ha viatjat milions i milions de quilòmetres fins arribar a nosaltres i la Terra (gravetat) clava els peus, ulls enlaire, aleshores res altera el medi escollit. Familiaritzats amb la contaminació, a les pertorbacions que modifiquen estructures, tenim, si més no, el rigor de la foscor: Sant Pau de Pinós (sud del Berguedà); Rasos de Peguera (nord del Berguedà); Coll de Jou (nord del Solsonès); Montseny (Pla de la Calma) i Àger (la Noguera). Observar des de dalt la serra del Montsec, el cel es desplega solemne sense l’afectació de la contaminació lluminosa. //

312 A Fons Crisi

Diari de Sant Cugat Divendres, 18 d’octubre del 2013

Els efectes de la crisi Canvis socials i econòmics a Sant Cugat

4.368

49.500

96 milions

8,5%

són les persones que estan apuntades com a demandants d’ocupació a la ciutat

són els llocs de treball de hi ha actualment a Sant Cugat, un municipi de més de 86.000 habitants

són els diners de què disposarà l’Ajuntament de Sant Cugat l’any 2014

és el que ha augmentat el pressupost municipal de cara al 2014

A Fons 313

Diari de Sant Cugat Divendres, 18 d’octubre del 2013

Joan Ramon Armadàs

Artur Ribera

redaccio@diaridesantcugat.cat @jrarmadas

redaccio@diaridesantcugat.cat @arctur

Quan l’economia ens fa canviar la manera d’actuar Diners La crisi econòmica que fa més de cinc anys que ens afecta ha traspassat la barrera de l’estricta economia i ha afectat, també a Sant Cugat, la manera com ens desenvolupem i interactuem amb la societat que ens envolta

F

a cinc o sis anys a Sant Cugat es vivia diferent. Es construïen (i venien a preus desorbitats) pisos a diferents barris de la ciutat. Els santcugatencs viatjaven lluny a l’estiu i anaven a esquiar per Nadal. Els comerços venien els seus productes sense gaire problemes. L’Ajuntament rebia uns ingressos més que respectables derivats de la construcció i l’atur era gairebé una anècdota situant-se al costat dels països que tenen els nivells més baixos d’Europa. Llavors l’economia va aterrar suaument primer, va entrar en crisi després i va entrar en recessió més tard. I a punt d’entrar el 2014, ja fa gairebé sis anys que vivim amb la paraula crisi instal·lada en l’imaginari col·lectiu i això ha fet canviar les nostres vides i la nostra manera de relacionar-nos amb el món.

Actuar diferent Conviure amb la crisi durant tant de temps ha provocat canvis d’hàbits significatius en moltes famílies santcugatenques. L’atur s’ha duplicat i porta molts mesos superant les 4.000 persones. Els serveis socials van ajudar l’any passat gairebé 8.000 persones (3.500 famílies).

Els botiguers es queixen que cada

XIFRES Els estralls de la situació econòmica adversa

3.500 famílies de Sant Cugat van rebre algun tipus d’ajut del departament de Serveis Socials el 2012

22 milions d’euros són els que tindrà l’Ajuntament de Sant Cugat per invertir l’any 2014

46 dies són els que tarda l’Ajuntament de Sant Cugat a pagar els seus proveïdors

384 sol·licituds són les que s’han rebut pel segon pla d’ocupació local aquest 2013

cop costa més vendre els seus productes i l’Ajuntament ha hagut de passar uns anys de contenció econòmica i canvi de prioritats. Resumint molt, es podria dir que la major part dels santcugatencs han hagut de replantejar-se certes despeses i mirar molt més la butxaca. I aquests són els “afortunats”. Lamentablement, la crisi ha abocat moltes famílies a demanar ajuda externa i recórrer a la solidaritat que, per altra banda, (i sortosament) s’ha multiplicat.

Un poble que es mou Com dèiem, a part de l’Administració, els ciutadans de Sant Cugat que per sort no ho estan passant tan malament s’han abocat a donar un cop de mà als més afectats per la situació econòmica actual. Exemples de com la solidaritat ha guanyat pes a la ciutat n’hi ha molts. Potser cal destacar l’èxit que cada any té el Gran Recapte organitzat pel Banc d’Aliments durant les dates nadalenques. L’any passat aquesta iniciativa va aconseguir recollir més de set tones de menjar a Sant Cugat, una xifra que va superar amb escreix les expectatives dels voluntaris locals.

Enguany ja s’ha posat en marxa la nova convocatòria del Gran Recapte 2013. Segons els organitzadors, cal

aconseguir 15.000 voluntaris arreu del país per cobrir els 1.300 punts de recollida els dies 29 i 30 de novembre.

La llista d’activitats i iniciatives és molt llarga i a Sant Cugat és sabut que entitats com Càritas o la Creu Roja actuen com a veritables centres neuràlgics de la solidaritat local. En aquest sentit, a la ciutat hi ha un abans i un després d’ençà de l’obertura del centre de Càri-

S’ha multiplicat la solidaritat, i exemples com les set tones d’aliments recollides pel Gran Recapte fan evident el compromís del la ciutadania tas El Recer, situat al carrer Vallès.

Vinculat amb aquest centre, encara hi ha en marxa la campanya “800 santcugatencs solidaris” que, juntament amb l’Obra Social La Caixa i el TOT Sant Cugat, té per objectiu aconseguir 96.000 euros per seguir mantenint el servei que ofereix El Recer. Cal recordar que en aquest menjador social cada dia hi mengen una vintena de persones. La quantitat també ha de garantir el repartiment d’aliments a aquells que ho necessiten. //

314 A Fons Crisi

Diari de Sant Cugat Divendres, 18 d’octubre del 2013

Els efectes de la crisi Canvis socials i econòmics a Sant Cugat Puça Neta

Joanna Noguera Espai Creatiu

Kiku Cumelles ha canviat completament d’activitats #cedida

Joanna Noguera al seu estudi fotogràfic #ARTUR RIBERA

Reinventar-se seguint una De l’arquitectura a l’estudi passió per necessitat creatiu de fotos i disseny Seguint el cor “Has de gestionar obstacles i tràmits molt durs, tant en el terreny emocional com pel que fa a costos, com, en el meu cas, va ser el fet de tancar el despatx de disseny, la sala d’exposició, el magatzem i, encara més dur, comunicar-ho a tots els proveïdors i clients”. Amb aquestes paraules, Kiko Cumellas explica com va veure’s forçat a abandonar la seva activitat professional i seguir una veu interior que el cridava a dedicar-se als animals. Això el va portar a obrir Puça Neta, una perruqueria canina a Valldoreix que de moment està complint les expectatives.

“Anirà bé perquè estic preparat professionalment per la meva professió, sóc una apassionat de la meva feina i, per últim, tinc una connexió especial amb els gossos”. //

Forçada a canviar Joanna Noguera volia ser arquitecta.

Va preparar-se universitàriament a la seva Veneçuela natal i va buscar feina en aquest àmbit a Catalunya quan s’hi va instal·lar fa quatre anys. Paral·lelament a la cerca va estudiar fotografia i després va mudar-se a Sant Cugat amb el seu marit. Arran d’una sessió de fotos que va fer a uns veïns, va anar corrent la veu i li van sorgir més encàrrecs en aquest nou camp professional. Buscant local es va enamorar d’un establiment al carrer d’Anselm Clavé i va començar el seu propi negoci. “No puc oblidar la meva base educativa d’arquitectura, així que el meu estudi és un espai creatiu on tinc la intenció de fer exposicions, tallers i, òbviament, fotos”, explica Noguera. Un bon exemple d’adaptació i reciclatge. //

PROTAGONISTES T’ha afectat directament la crisi en algun sentit?

#ARTUR RIBERA

Juanjo Martínez Vicepresident de Sant Cugat Empresarial La major part de les empreses han implementat noves estratègies per fer front a la crisi. D’una banda, moltes de les dirigides al gran consum s’han abocat a fabricar envasos de menor capacitat tenint en compte que poden oferir un preu més competitiu. En serveis s’han decantat pel pay per use implantant quotes de serveis flexibles en funció del que el client requereixi. En el sector de l’oci comencem a veure tarifes planes.//

Gemma Aristoy Mestra La crisi m’ha afectat tant en l’àmbit laboral com en el personal: d’una banda, el meu sou s’ha anat reduint amb cada retallada que han fet en educació. A més, les ajudes per a equips psicopedagògics, etc., externs a l’escola també han patit retallades, dificultant la bona atenció als alumnes. D’altra banda, el preu de la majoria dels serveis (aigua, llum...) ha anat pujant, i això afecta. //

Tere Torredemer Propietària botiga A la botiga venem roba de vestir i també llanes.

La crisi ha fet que hagin baixat molt les vendes de la roba però, d’altra banda, la gent demana molta més llana perquè està més hores a casa i és una manera de distreure’s. Crec que és molt important saber-se adaptar a cada moment i en el meu cas, ara miro amb més detall les comandes que fem, perquè no sobri massa gènere. //

A Fons 315

Diari de Sant Cugat Divendres, 18 d’octubre del 2013

Equivalenza

Smart Bar

Rafa Álavarez ven colònies de marca blanca #ARTUR RIBERA

L’equip d’un curiós negoci #ARTUR RIBERA

Vendre fragàncies, sí; vendre fum, no

Que m’arreglin l’ordinador mentre em prenc un cafè

Sí a la marca blanca Quan comprem colònia, gran part del preu el paguem per la marca, el disseny de l’ampolla i el màrqueting que hi ha darrere. Amb la idea que tot això és superflu, va néixer Equivalenza, la qual s’anuncia com “la marca blanca del perfum”. Segons el responsable de la franquícia d’aquesta empresa a Sant Cugat, Rafa Álvarez, assegura que treballen amb els mateixos proveïdors que les marques i que el resultat és vendre “els genèrics” de les fragàncies. “És un 75% més econòmic que les marques”, manté Álvarez. La botiga comercialitza ampolles de tres mides amb preus des de 7,95 euros fins a 18,95 euros. La botiga del carrer de Santiago Rusiñol ven unes cinquanta unitats cada dia de dilluns a divendres, i unes 80 els dissabtes. //

Fora la zona de confort La botiga d’informàtica no anava bé. Laia Ambrós, Carles Ambrós i Juan Fernández anaven a tancar quan van enamorar-se d’un local situat a la sortida de l’estació de Volpelleres. Era molt gran per muntar només un establiment per reparar ordinadors, així que es van llançar a provar el món de la restauració.

“Treballem moltes més hores, però estem molt contents”, explica Laia Ambrós. Segons expliquen, la part informàtica ha remuntat perquè el nou projecte ha donat més força i visibilitat al negoci. “Amb l’Smart Bar ens hem fet grans i ara, a banda de fer menús, treballem per empreses que ens contacten per l’aspecte informàtic”. Ambrós aconsella mirar més enllà del que hem fet sempre, sortir del confort. //

#ARTUR RIBERA

Mayte Pérez Presidenta de Sant Cugat Comerç El canvi més gran que ha hagut d’afrontar el comerç santcugatenc és la davallada general del consum. Això ha provocat que els clients cada cop busquin més les rebaixes i les ofertes.

També hem notat el fenomen que quant a serveis ha caigut la contractació perquè la gent, si poden fer ells alguna cosa, no la contracten. Això ha obligat al comerç a tenir més inventiva i idees per no perdre clients i guanyar-ne de nous.//

Roger Ricart Emprenedor Les coses sempre es poden mirar en funció de si veus el got mig ple o mig buit, i crec que cal mirar la part positiva, perquè sabem que hi ha gent que ho està passant molt malament, però també que hi ha oportunitats.

Hem obert una empresa, tot i que ens diguessin que no era un bon moment.

Però ho haguéssim fet amb crisi o sense, perquè s’ha de tirar endavant. //

Mercè Pérez Directora oficina bancària A casa hem tingut la sort que la crisi no ens ha afectat com està passant en altres famílies. De moment, el meu marit i jo tenim una situació laboral estable. El que ha passat és que hem canviat la manera de veure les coses i ara en lloc de tenir capricis, comprem coses més barates i estalviem els diners per allò que pugui passar el dia de demà. //

316 A Fons Crisi

Diari de Sant Cugat Divendres, 18 d’octubre del 2013

Cintell del reportatge Avantítol descriptiu del reportatge COMENTARI

ENTREVISTA Carmela Fotuny, directora general de l’ICASS

Amèlia de Juan Directora Càritas Sant Cugat

“Hem de pensar com planificar els serveis per preservar-los ”

Es doblen els casos de pobresa severa

L

a setmana passada es van fer públiques les dades de l’Observatori de la Realitat Social de Càritas, amb aquesta exposició pública de l’acció de la nostra entitat es vol, més enllà d’exposar la realitat de les persones que atenem, fer un toc d’alerta davant les funestes conseqüències que aquesta crisi està portant a la nostra societat.

Arreu estem constatant que hi ha un empobriment de la societat que afecta especialment persones i famílies més vulnerables: persones amb poca ocupabilitat laboral, immigrants extracomunitaris, llars monoparentals, persones sense llar. Els casos de pobresa severa, amb ingressos inferiors a 307 € al mes, ja arriben als 3 milions de persones doblant-se respecte al moment inicial de la crisi. Constatem que sortir d’aquesta situació és cada vegada més difícil, a causa de les dificultats de trobar feina per moltes persones i l’allargament de la situació en el temps, i això està portant a deteriorar relacions socials i fa que les persones cada vegada estiguin més desesperançades.

També està augmentat el risc de fractura social, ja que augmenta la desigualtat social, la qual és la més elevada d’Europa.

Davant d’ aquesta situació, estem veient llums i ombres. Ens esperança veure com ha augmentat el nombre de voluntaris que intenten millorar la situació de les persones menys afavorides i com les donacions, malgrat la crisi, es mantenen.

Però ens preocupa molt la reducció de les cobertures de l’estat del benestar, ja sigui en salut, educació, Llei de la dependència o bé serveis socials.

Ens fa patir que en aquest moment de crisi es faci una aposta de canvi de model, en què es passi d’un estat del benestar a una societat participativa, on es canalitzi l’ajut a les persones via la solidaritat de tota la societat afavorint la retirada de l’Administració davant d’aquestes respostes.

Des de Càritas treballem per la justícia i, per tant, fem una feina complementària i de suport a l’Administració, i no ens cansarem de defensar un món més just on no es poden perdre els drets que tants esforços ens ha costat aconseguir com a societat.//

Catalunya provinent de l’Estat és de rebaixa constant. Això està comportant a Catalunya el fet de fer un esforç complementari per no perjudicar la ciutadania més vulnerable.

Donen l’abast?

En el cas concret del Departament de Benestar Social i Família, tot i el moment de dificultat actual, hem aconseguit mantenir el pressupost. Actualment ens trobem en un context de pròrroga pressupostària. Però, l’atenció a les persones és i continuarà sent una de les prioritats del Govern.

Calen més diners a Serveis Socials o més esforç per sortir de la crisi?

Està clar que, davant d’una problemàtica així, calen més mitjans. Per aconseguir-ho, cal que establim les bases per tal que la planificació dels serveis i les prestacions esdevingui també un instrument de gestió de la crisi que tingui en compte les diferents necessitats de la ciutadania i les diverses realitats territorials que presenta. En aquest sentit, sens dubte, moments com els actuals són l’ocasió per fer una reflexió crítica i centrar la mirada a replantejar actuacions que ens han de permetre afrontar el nostre futur amb millors garanties.

L’any 2014 estarem igual, millor o pitjor?

Ara per ara, pel que fa a la part econòmica, estem treballant per respectar el sostre de dèficit del 2013 i per evitar retallades suplementàries el 2014.

Tenint cura Aquesta santcugatenca va ascendir l’any 2011 de regidora de l’Ajuntament de Sant Cugat a directora de l’Institut Català d’Assistència i Serveis Socials, càrrec que encara ocupa #ARTUR RIBERA Des que dirigeix l’ICASS, com ha canviat aquest ens?

L’ICASS, des de la seva creació, gairebé sempre havia tendit a incrementar any rere any els seus recursos. En aquest sentit, el canvi més important que ha experimentat l’institut el trobem en el trencament d’aquesta tendència en un període de temps força curt, fet que ha obligat que la gestió s’hagi hagut d’identificar més amb un procés de priorització de la despesa que no pas en l’assumpció sostinguda.

Ningú s’escapa de la crisi?

En el present context econòmic, l’ac-

cent s’ha hagut de posar a mantenir els serveis previstos en l’actual Cartera de Serveis Socials. Això ha implicat repensar determinats serveis per tal d’adaptar-los a unes necessitats avui canviants a causa de l’impacte de la crisi, fet que ha comportat pensar en una nova manera de planificar els recursos per tal de preservar-los.

En què s’ha notat més el canvi social que ha provocat la crisi?

Sobretot en què la demanda de prestacions i serveis ha augmentat significativament, mentre que el context del finançament que rep la Generalitat de

Mas ha dit que no retallarà més...

Hem de veure com podem preservar els àmbits més sensibles: la infància, el sector de l’atenció a les persones amb discapacitats i el de la gent gran. Tot i la caiguda dels ingressos i els constants incompliments per part de l’Estat en matèries sensibles com la dependència o els serveis socials, la nostra prioritat és garantir la sostenibilitat de l’estat del benestar i optimitzar els recursos disponibles per donar resposta a la ciutadaniai evitar-ne un major patiment.

Una Catalunya independent mantindria el nivell d’assistència social?

Amb els recursos que genera aquest país no hauríem de patir, clarament podríem viure millor si poguéssim gestionar els nostres propis recursos. No hi ha res més antisocial que un dèficit fiscal de 16.500 milions l’any. // JR Armadàs

A Fons 317

Diari de Sant Cugat Divendres, 18 d’octubre del 2013

L’Ajuntament s’adapta a una nova realitat amb menys ingressos El consistori santcugatenc ha hagut de canviar les prioritats i centrar-se molt més en els serveis socials Les administracions públiques no s’han escapat de l’ona expansiva de la crisi. I els ajuntaments han patit especialment els embats de la davallada d’ingressos que molts havien multiplicat per la voràgine de la construcció a principis del segle xxi. A aquesta reducció se li ha de sumar l’increment de la demanda de servis socials i atenció a les persones. A Sant Cugat, però, malgrat que hem vist com els últims anys els pressupostos s’han aprimat, el Departament d’Economia assegura que la ciutat ha patit menys crisi que no pas altres contrades, però que això no treu que hi hagi hagut impacte a la ciutat.

L’Ajuntament ha patit menys la crisi que d’altres ciutats #. A.RIBERA

LA FRASE

La XIFRa

Fent càlculs Amb menys diners a la caixa, hi ha menys possibilitat de fer coses.

Això traduït en projectes equival a una reducció de la capacitat inversora considerable. L’any 2007 Sant Cugat va poder “gastar” 35 milions en inversió mentre que l’any passat la xifra no va poder anar més amunt de 10 milions. Les raons són diver-

“No hem retallat en Serveis Socials ni Educació; en la resta, sí” Carles Brugarolas Regidor d’Economia

10 milions d’euros cada any és el que ha deixat d’ingressar l’Ajuntament en concepte d’impostos derivats de la construcció des del 2007

ses i la davallada d’ingressos prové de diferents fonts, però és significatiu apuntar que l’any 2007 els diners que Sant Cugat recaptava d’impostos derivats de la construcció eren superiors als 11 milions, mentre que el 2013 es preveu una bossa de tan sols 600.000 euros.

Malgrat tot, el tinent d’alcalde d’Economia, Carles Brugarolas, prefereix veure el got mig ple i subratlla algunes de les raons per les quals Sant Cugat ha resistit millor que altres municipis. “L’any 2008 la ciutat tenia uns 46.000 llocs de treball i el 2013 en tenim més de 49.000”. Respecte als grans números és esperançador veure com el pressupost del 2014 creixerà un 8,5% després de dos anys de baixades d’aproximadament un 5% anualment. Aquesta bona notícia deixarà un marge d’inversió de 22 milions d’euros. Segons Brugarolas, diversos factors han contribuït a aquest fet. “Tenim menys incerteses i un coixí de seguretat més gran”. Això li fa assegurar que la situació de l’economia local està “estabilitzada” tot i que encara no s’atreveix a anunciar un canvi de tendència que marqui l’inici d’una millora sostinguda en el temps.

Les tensions de tresoreria de les quals es parlava l’any passat s’han calmat i Economia assegura que, com a mínim, durant el 2014 no hi ha raons per fer noves reduccions.//

en context Sant Cugat duplica el seu atur però es manté en un 10% de la població activa Desocupació Sant Cugat no s’ha escapat d’una de les pitjors xacres socials que ha deixat la crisi. Malgrat que comparat amb altres ciutats de l’entorn els nivells no són tan alts, mai abans hi havia hagut tantes persones apuntades a les llistes de l’Oficina de Treball de la Generalitat. El mes de setembre es va tancar amb 4.368 aturats registrats, una de les pitjors dades de la història. I és que des que va

començar l’any 2011, la xifra s’ha mantingut gairebé sempre per sobre dels 4.000 aturats. Tot i això, aquests números signifiquen, aproximadament, un 10% de la població activa local i signifiquen una reducció de poc més d’un 1% respecte al mateix mes del 2012. Ara bé, respecte al 2011 l’atur ha pujat un 5,5% i, si ho comparem amb dades del 2008, la desocupació ha augmentat més d’un 50%. //

320 A Fons Comunicació mòbil Noves tecnologies Aplicacions a la vida de la ciutat

Aplicacions mòbils Una ‘app’ és una eina que facilita múltiples accessos a Internet a través del nostre mòbil intel·ligent # ARTUR RIBERA

Diari de Sant Cugat Divendres, 25 d’octubre del 2013

A Fons 321

Diari de Sant Cugat Divendres, 25 d’octubre del 2013

Aplicacions mòbils, un sector a l’alça Emprenedors A Sant Cugat hi ha diferents empreses que es dediquen a desenvolupar aplicacions per a mòbil, però les anomenades ‘apps’ s’han convertit en un model de negoci emergent que no se sap fins a quin punt pot arribar ni quina és la seva data de caducitat

A

bans del 2007 ningú sabia què era una aplicació; a partir del naixement de l’iPhone apareixen i suposen una revolució en el món de la comunicació i de la telefonia mòbil. Barcelona està trepitjant fort en aquest terreny, però Sant Cugat intenta no quedar enrere. Diferents companyies dedicades a aquest sector estan instal·lades a la ciutat en els seus vivers d’empresa, com el Trade Center o Esade-Creàpolis. Tot i que el present és de les aplicacions, no està clar quin és el futur d’aquestes, ja que no existeix un model de negoci definit.

Joan Balleste, soci director de Dream-Decide-Do i Crossbow and Hil, empresa establerta a EsadeCreàpolis, explica en aquest sentit que sí que existeix un model de negoci, però que hi ha molta gent que fa aplicacions, un exemple en són els estudiants. “El problema és trobar algú que estigui disposat

a pagar per resoldre una necessitat, per tant, no és qüestió de tecnologia, sinó de trobar un model que et pugui oferir ingressos, rendibilitzar l’aplicació, i això no és tan fàcil”.

De la seva banda, Francesc Sistach, soci d’Appically, afirma que les aplicacions han creat una nova manera d’entendre l’economia. “En els últims anys, tant a través dels telèfons intel·ligents com a través de les tauletes tàctils s’ha creat un nou món, una altra manera d’interactuar amb la tecnologia. Des del punt de vista empresarial, ha representat tot un nou sector econòmic.”

En paral·lel, el soci de l’empresa Roca-Salvatella, Genís Roca, afirma que no sap fins quan tindran vida les aplicacions. Explica que Apple i Google es queden una bona part dels esforços dels creadors d’aplicacions, per tant, diu: “ Jo, si creés aplicacions mòbil, voldria treure’m de sobre aquests dos grans, i crec que cada vegada la

tendència és crear més llocs web per a telèfons mòbils, els quals et puguin oferir el mateix que les aplicacions sense haver de passar per Apple o Google”.

Aplicacions indispensables Tots els experts consultats coincideixen a l’hora d’assegurar que els jocs són les aplicacions que més fort trepitgen el mercat de les apps, però les aplicacions de caire social i relacionades amb contactes també. En canvi, alguns diuen que aquelles que giren al voltant de la imatge, la fotografia o la música, ja no són tan necessàries per sobresaturació al mercat.

Hi ha més d’un milió d’apps a Ios i a Androide, un milió més. Sistach afirma que “ara ja no n’hi ha prou de fer una bona aplicació, abans es venien soles, ara n’hi ha tantes que no pots fer una cosa senzilla perquè tingui èxit, s’han d’invertir molts esforços en el màrqueting i la promoció, de la mateixa mane-

ra que en el seu desenvolupament.

En aquest sentit, també es posiciona Joan Pont, emprenedor, creador de l’aplicació Soonon, el qual assegura que ara per ara els coneixements de màrqueting també són fonamentals a l’hora de llançar una aplicació”. En aquesta direcció, Sistach també subratlla que la majoria d’aplicacions no són rendibles, “aquí passa el mateix que va passar durant l’època de la febre de l’or: hi ha més cercadors que palletes”, sentencia.

Serveis a l’abast dels ciutadans Sant Cugat s’ha apuntat a la moda i necessitat de les apps amb aplicacions que giren al voltant de serveis a la ciutat. En són un exemple l’aplicació que va sortir per la Festa Major del 2013, l’aplicació de Sant Cugat Comerç o bé l’aposta del consistori per les noves tecnologies amb una aplicació amb els horaris del busos públics.//

322 A Fons Comunicació mòbil

Diari de Sant Cugat Divendres, 25 d’octubre del 2013

Noves tecnologies Aplicacions a la vida de la ciutat COMENTARI

ENTREVISTA Genís Roca, soci director de Roca-Salvatella

Josep Ballesté Crossbow and Hills

“Amb les ‘apps’ instal·lades es pot fer un perfil sociològic”

Els models de negoci de les ‘apps’

E

l present és dels smartphones! El futur, ningú ho sap molt bé! Perquè ens fem una idea del daltabaix que estem vivint, mirem unes dades: fins l’any 2007, Windows de Microsoft era el sistema operatiu majoritari arreu del ordinadors del món. De fet, en el període 1993-2008 disposava d’una quota mitjana de mercat del 96%. A dia d’avui, té una quota que no arriba al 35%, i, doncs, què ha passat? Doncs que el mercat del sistemes operatius ha passat als mòbils i se’l reparteixen Android i Apple. Això passa perquè ens comprem ordinadors en format mini com telèfons i tauletes tàctils. Portem un poderós ordinador a la butxaca, i cada vegada més podem fer més i més coses, i tot això és també gràcies a les aplicacions (apps) i als milers de petites empreses de desenvolupament que les fan. Però no es tan fàcil fer negoci, bàsicament perquè tots pensem que el que hi ha a Internet és gratuït. Una part molt petita dels usuaris mòbils volen pagar per les apps, i en tot cas, volem pagar molt poc. El problema no és pas de tecnologia, sinó més aviat de saber fer negocis en un nou paradigma d’ús on tot és quasi gratuït . Hi ha poques coses per les quals estaríem realment disposats a pagar. Per tant, les apps que volen ser un negoci, traiem les gratuïtes d’aquesta anàlisi, han de ser pensades com a tals. Fer diners és prou difícil si no tenim un model de negoci clar i contundent. En la meva opinió, la majoria de les app son efímeres, i ho són per dues raons bàsiques. Una, per manca de tracció o, dues, per manca de valor, és a dir, perquè no hem aconseguit prou usuaris o perquè tenim una base d’usuaris que no hem pogut mantenir. Però si hi ha manca de tracció, normalment és per manca de valor.

Les apps valen en funció del problema que resolen, i com que habitualment resolen problemes petits, són pocs els que volen pagar i, en tot cas, quantitats molt petites.

Trobar un model de negoci útil, rendible i escalable, no és tasca fàcil. Fa un temps un amic em deia que les característiques fonamentals d’una app per ser atractiva eren que havia de ser d’entrada gratuïta, havia de ser social, oberta a molts usuaris, divertida i senzilla. I jo afegiria que, a més, ha de ser rendible i escalable. No és tasca fàcil, però és el present, fins que entrem en un nova tecnologia que superi aquesta. Benvinguts al futur! //

@genisroca

ha pres el control; Apple, per exemple, decideix què entra i què no entra a l’Apple Store. D’aquesta manera, fabrica un telèfon mòbil i pren el control de les aplicacions; ha fabricat un negoci i decideix el cost. És una manera de fidelització amb la marca, perquè si et vols canviar de sistema operatiu has de tornar a baixar-te les apps. Ara ja hi ha qui munta llocs web d’apps, d’aquesta manera, sigui quin sigui el teu dispositiu mòbil, hi podràs accedir. És més lliure, un sistema obert que intenta escapar-se del sistema d’Apple o Androide.

Les ‘apps’ tenen els dies comptats?

Es pot veure de dues maneres: una, des del punt de vista de servei a l’usuari i, l’altra, des del punt de vista dels negocis. Si el meu model de negoci depengués d’una app, intentaria treure’m Apple o Androide del mig.

Amb les aplicacions gratuïtes, Apple o Google quin negoci obté?

Amb les bases de dades. Coneixent les aplicacions instal·lades als mòbils fabriquen un perfil sociològic dels usuaris.

Amb aquesta informació faran coses, per exemple, vendre-ho a empreses de publicitat. El gran negoci d’Internet són les bases de dades.

Un home de lletres Tot i que és llicenciat en Arqueologia, Genís Roca dirigeix una consultoria estratègica, la qual es dedica a assessorar grans organitzacions durant la seva transformació digital #A. RIBERA Quins requisits ha de tenir una aplicació mòbil?

No és tan obvi com sembla. Hi ha diferents maneres d’enfocar-la i la majoria no em convencen. Hi ha apps que neixen només per fer accessible un contingut web a la pantalla mòbil. Els que fan això, està bé, però perden moltes oportunitats, ja que una aplicació et permet interactuar amb els usuaris. Hi ha apps que no aprofiten tot el potencial que té el fet d’estar en un dispositiu mòbil.

Han estat poc ambicioses amb el seu objectiu. Algunes vegades és adequat, però altres, no. Per exemple, molts diaris tenen un aplicació perquè puguis

llegir els continguts en una superfície mòbil, però no tenen previst un sistema d’alarmes perquè t’avisin si passa res important. Aquesta bidireccionalitat no l’acaben d’explotar.

Tothom sap què és una ‘app’, però, com descriuríem què és?

La pregunta no és menor. No sé què durarà això de les apps... És un programa informàtic que hi ha al telèfon. En teoria, l’app aprofita les prestacions del teu telèfon mòbil, jugant amb això pot proposar una millor o pitjor experiència, la qual cosa el web no pot fer. A la pràctica és que el fabricant del mòbil

Una empresa, si no té aplicació mòbil és com si no existís?

El que tenim a la butxaca no és un telèfon, és un ordinador, estiguis on estiguis pots fer el que vulguis i consultar allò que vulguis. Si la teva proposta no l’has adaptada, perds oportunitats, masses. Hi ha més gent amb un telèfon intel·ligent que no pas amb un ordinador, per tant, si el canal digital és per on vols tirar la teva iniciativa, l’hauries d’adaptar al mòbil. Tothom hauria de tenir presència als mòbils.

Estan sortint moltes empreses que són una aplicació mòbil?

Sí, perquè d’origen, la necessitat que volen resoldre està associada a aquest tipus d’usos i de costums. En funció d’aquests usos, el sentit comú ja et diu quines han de ser les teves plataformes.

Quin paper juguen les aplicacions mòbil en la vida social i laboral de les persones?

Normalitzar les comunicacions síncrones, fins ara era la trucada de veu, ara el paradigma del Whatsapp permet ser més eficient en la gestió d’aquestes relacions.//

Diari de Sant Cugat Divendres, 25 d’octubre del 2013

A Fons 323

Joiner, oci i negoci

Soonon, contactes per a menors de 30

Pol Valls amb la seva ‘app’ acabada de pujar a l’Apple Store #ARTUR RIBERA

Joan Pont amb la seva ‘app’ a punt de sortir al mercat

Fer contactes quan estàs en zona desconeguda

Buscar companyia a un radi proper i amb gustos similars

Joiner És una aplicació mòbil que permet descobrir gent propera que sigui d’interès gràcies a la puntuació que dóna un algorisme de predicció dels possibles interessos comuns juntament amb la informació que s’importa de Facebook. És com un sisè sentit que t’informa d’allò que tens en comú amb la gent que t’envolta: amics, interessos, estudis.... I permet fer contactes que d’altra manera mai s’arribarien a establir. Pots començar a explorar qui està al teu voltant i enviar un missatge a qui t’interessi.

Si vols seguir parlant, fins i tot, quan ets fora del rang d’acció de l’aplicació, pots fer un sol·licitud de join, això sí, t’han d’acceptar la sol·licitud. D’aquesta manera, tens la seguretat que altres persones no et poden molestar quan s’allunyen. Tot això en temps real, amb una configuració tan fàcil com prémer un botó i de manera gratuïta. L’app va destinada a persones que estan fora dels seus llocs habituals de residència i a priori no volen establir relacions afectives entre els usuaris, sinó de negocis i estudis.//

Soonon Amb la intenció d’establir relacions personals i amb l’ajuda d’un geolocalitzador neix aquesta aplicació per a mòbils. Soonon ajuda a establir un primer contacte amb persones, sense compromís, pas que a vegades hom no s’atreveix a fer en un bar o al tren, amb la seguretat que totes les persones inscrites en aquesta xarxa estan disposades a establir contactes. Un dels principals punts forts que presenta l’app són els “plans”: cada usuari presenta una proposta d’oci (prendre una copa, anar al cinema o visitar una exposició...) a la qual els altres usuaris poden apuntar-se, amb la intenció de ser l’escollit.

A més, també oferix la possibilitat d’organitzar plans amb colles d’amics. Tot i que el límit d’edat no està restringit... l’aplicació mòbil va dirigida a joves de 20 a 30 anys que no volen sortir a buscar parella en una discoteca i volen compartir altres moments amb companyia.

L’aplicació sortirà pels volts del Nadal del 2013 dirigida a heterosexuals, i més tard també per a homosexuals.//

#ARTUR RIBERA

324 A Fons Comunicació mòbil

Diari de Sant Cugat Divendres, 25 d’octubre del 2013

Noves tecnologies Aplicacions a la vida de la ciutat

Un tastet d’’apps’ santcugatenques Esport, comerç, mobilitat, educació, xarxes socials... Sant Cugat és una fàbrica de creació d’aplicacions TOT Sant Cugat Comunicació iPad, iPhone i Android El TOT Sant Cugat és una de les aplicacions mòbil més populars de Sant Cugat. Pots llegir els continguts de la revista a través de la tauleta tàctil o del telèfon intel·ligent. D’aquesta manera, a més de llegir la revista en paper es pot consultar l’hemeroteca de la publicació i guardar-te les teves pàgines preferides.

A més, la descàrrega és gratuïta.

Happy Geese Joc iPad Creda per Appically, és una app d’oci per a grups d’infants amb necessitats especials. Aquesta empresa està desenvolupant apps accessibles per a persones amb trastorns de l’espectre autista i trastorns per dèficit d’atenció i hiperactivitat (TDAH). Happy Geese permet als pares i educadors introduir les característiques avançades del joc de manera gradual.

Sant Cugat a la Butxaca Compres iPhone i Android

Aquesta aplicació està impulsada per Sant Cugat Comerç i permet saber quines són les botigues de la ciutat, a més de les ofertes. Conèixer atraccions turístiques, a més de llocs per estacionar els vehicles i informació referent al transport públic, són altres possibilitats que ofereix.

iSEQUENCES Educació iPad i Android També creada per Appically, aquesta aplicació va dirigida a infants amb autisme i altres necessitats especials.

Es tracta d’una història que està dividida en tres seqüències que apareixen desordenades, i que giren al voltant de moments quotidians de la vida.

El nen ha de poder completar dos tipus diferents d’exercicis.

Diari de Sant Cugat Comunicació iPad, iPhone i Android Aquesta aplicació està dirigida als subscriptors del Diari de Sant Cugat i poden consultar els continguts a través d’un dispositiu mòbil. Un cop descarregada l’aplicació, tens l’opció de comprar o un exemplar (1,79 €) o bé fer-te subscriptor digital per tres mesos (10,99 €) o un any (29,99 €). Ofereix tots els continguts de la publicació

Indigen Comunicació iPad, iPhone i Android Aquesta és una aplicació del programa de ràdio amb el mateix nom que es produeix a Cugat.cat i s’emet en altres ràdios locals. L’app creada pel mateix presentador del programa, Raul Orgales, conté tots els podcast del programa, el qual gira al voltant de la música independent. A més, incorpora vídeos musicals també del mateix gènere.

StQBus Mobilitat iPad, iPhone i Android Aquesta aplicació permet als usuaris dels busos de Sant Cugat conèixer informació referent a rutes i horaris de primera mà. Funciona a través de la geolocalització del mòbil de l’usuari i les posicions GPS dels autobusos. També compte amb un apartat que indica quines són les parades més properes al ciutadà.

AbaPlanet Educació iPad Appically va llançar aquesta aplicació el juliol del 2013 i es tracta d’un sistema d’exercicis d’ensenyament per a estudiants, però també per a pares i docents. Els exercicis poden ser de llenguatge i de relació de conceptes, a més, té activitats d’oci per mantenir l’alumne motivat. Els professors poden establir anàlisis de l’estudi. .

Cugat.cat Comunicació iPad, iPhone i Android L’aplicació serveix per escoltar la ràdio de Sant Cugat a través dels telèfons intel·ligents, però també les tauletes tàctils. A més, té l’opció de consultar els continguts del web del mitjà i compartir-los. Des del mes de gener del 2012 està a l’Apple Store, i més tard també ha estat adaptada per al sistema operatiu d’Androide.

Sant Cugat Express Compres iPhone i Android Aquesta aplicació és útil per als amants de comprar per Internet. Permet adquirir productes de la ciutat en establiments com supermercats, restaurants, tintoreries i estancs i la compra s’envia a casa. Per poder utilitzar-la has de seleccionar una categoria i després omplir un formulari amb les dades on s’ha d’enviar la petició.

Window Shopping Compres iPad, iPhone Aquesta aplicació està creada per Crossbow and Hill, una empresa dedicada al desenvolupament d’aplicacions de realitat augmentada. L’app permet enfocar qualsevol producte i capturar-lo amb la càmera fotogràfica del mòbil per després comprarlo en qualsevol moment del dia i de la setmana.

Club Golf Sant Cugat Esport iPad, iPhone i Android Aquesta aplicació gira al voltant del Club de Golf Sant Cugat i de tot el que l’envolta. Inclou mapes per mesurar distàncies, agendes d’esdeveniments i informació sobre l’entitat, a més d’un sistema de puntuació de fins a quatre jugadors i opcions de reserves d’horaris, entre moltes més prestacions diferents.

328 A Fons Societat

Diari de Sant Cugat Dijous, 31 d’octubre del 2013

Tots Sants Com viuen la festivitat dels difunts els santcugatencs

Els enterraments, una tradició que evoluciona

L

a paraula cementiri ve del grec koimetérion, que significa dormitori. Al llarg de la seva història, Sant Cugat ha tingut molts d’aquests dormitoris. El primer cementiri documentat se situava on actualment hi ha la plaça de Sant Pere, aquest fossar es va desplaçar, anys més tard, al darrere del Monestir, just on avui hi ha els jardins del monument. Finalment, el cementiri va passar a un gran espai de la zona de Can Graells, a tocar amb el terme municipal de Rubí. Amb 5.270 nínxols, 44 columbaris, 117 tombes, 58 panteons, un

mausoleu, una ossera i una fossa comuna, el cementiri de Sant Cugat destaca per estar situat en una àrea boscosa, allunyada de la trama urbana i sense asfaltats per integrar-se a l’entorn verd que l’envolta.

De moment no està previst construir més cenotafis en l’equipament, ja que l’Ajuntament assegura que actualment hi ha suficients nínxols per donar cobertura a les necessitats de la ciutat i més tenint en compte que l’any passat és van fer 80 nínxols nous. Tot i això, i de cara al 2014, el consistori ha autoritzat la construcció d’un nou bloc de columbaris per

Tendència El 2014 el consistori ha autoritzat la construcció d’un bloc de columbaris per donar sortida a les incineracions donar sortida a la creixent demanda de les incineracions. “Si algú necessita un columbari ara, en aquests moments no n’hi ha cap de disponible”, ha explicat la tinenta d’alcalde de Serveis Urbans, Cristina Paraira.

La titular de l’àrea que s’encarrega del cementiri ha explicat que en com-

paració amb altres ciutats de l’entorn i que tenen un nombre d’habitants similars, “Sant Cugat registra poques defuncions, ja que es tracta d’una població jove”. Segons l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat), la taxa de defuncions a Sant Cugat és la més baixa de les poblacions de més de 45.000 habitants, amb cinc decessos per cada 1.000 habitants, la ciutat se situa per sota de la mitjana catalana amb 7,93 traspassos per cada 1.000 persones. Així, al municipi, la taxa de defuncions va ser, el 2011, de 422 persones –210 homes i 212 dones–; el 2010 la xifra

A Fons 329

Diari de Sant Cugat Dijous, 31 d’octubre del 2013

Mariona Sagalés

Artur Ribera

redaccio@diaridesantcugat.cat @marionasagales

redaccio@diaridesantcugat.cat @arctur

Tradició La ciutat continua amb el costum de visitar els seus difunts durant Tots Sants Taxa Sant Cugat és la ciutat amb la taxa de defuncions més baixa, amb cinc decessos per cada 1.000 habitants, per sota de la mitjana catalana, amb 7,93 traspassos per cada 1.000 persones

El Tots Sants del 2013 Transport especial Un servei de bus unirà el centre amb Can Graells Un autobús municipal unirà diversos punts del centre amb el cementiri de Can Graells.

Els serveis que ja va funcionar el cap de setmana del 26 i 27 d’octubre, s’habilitat de nou l’1 de novembre. L’autobús iniciarà el recorregut a la plaça de Sant Francesc i farà un circuit tancat fins a arribar al cementiri, amb parades a Francesc Macià, rambla del Celler, Rius i Taulet, rambla de Ribatallada, avinguda de la Clota, Abat Escarré, Torrent de Ferrossons i l’avinguda de Roquetes, entre d’altres. La freqüència de pas serà cada mitja hora, des de les 10.00 a les 18.00 hores, i el preu del bitllet d’anada i tornada costarà 2,90 euros.

Obres de millora Nous lavabos i millora de l’enjardinament

Cementiri verd Amb 5.490 cenotafis, el cementiri de Sant Cugat destaca per estar situat en una àrea boscosa, la de Can Graells

va ser més baixa, amb 381 decessos, –190 homes i 191 dones–, i durant el 2009, el registre obituari va ser de 364 persones –194 homes i 170 dones–.

Desnonaments al cementiri Serveis Urbans té previst desnonar 78 sepultures aquest any. “Això no vol dir que es moguin els fèretres dels seus nínxols, sinó que s’inicia un procés administratiu d’aquells titulars que fa cinc anys que no paguen la taxa de manteniment”, ha subratllat Paraira. La política ha argumentat que, de moment, les tombes que han iniciat aquest tràmit les man-

tindran al seu lloc, però que en cas de necessitar l’espai i de no trobar els titulars, a través de les vies de comunicació pròpies de l’Ajuntament, amb notificacions, anuncis al cementiri i als diaris i publicacions al BOP, s’acabaran desnonant.

Paraira ha posat de manifest que si algun dels titulars liquida les taxes pendents, tot el procés de desnonament quedaria aturat a l’acte.

Castanyada o Halloween?

La previsió de Gic de Nomber, empresa encarregada de gestionar el cementiri municipal, és que la instal·

Tradició El cementiri rebrà la visita d’uns 9.000 santcugatencs durant la celebració de Tots Sants, l’1 de novembre lació rebi la visita d’uns 9.000 santcugatencs durant aquesta festivitat de Tots Sants. Així, el cementiri obrirà les seves portes el primer de novembre perquè les famílies recordin els seus difunts i participin en la missa de les 10.30 hores. Aquesta visita als morts s’acompanya, durant la

Com cada any, l’Ajuntament sotmet el cementiri a una obra de millora o de rehabilitació per adequar l’equipament a les necessitats actuals. Durant aquest 2013, l’àrea de Serveis Urbans ha construït un nou lavabo adaptat per a persones amb discapacitat o mobilitat reduïda. A més, també s’han fet millores a l’enjardinament de tot el cementiri.

vigília de l’1 de novembre, del costum de menjar castanyes, moniatos, codonyat i panellets i de beure vi dolç o ranci. Encara que la celebració es remunta a l’edat mitjana, cada vegada més els santcugatencs, sobretot els joves i nens, se sumen a la festa anglosaxona de Halloween o compaginen les dues. Botigues, bars, restaurants, cases i comunitats de veïns s’engalanen amb la carbassa, les teranyines i les garlandes de personatges de la nit de bruixes i alguns infants es vesteixen de personatges de terror o fantasmes per demanar dolços i caramels. //

330 A Fons Societat

Diari de Sant Cugat Dijous, 31 d’octubre del 2013

En primera persona El cementiri des de dins Tipus de cenotafis

Tomba Lloc de sepultura d’un o més difunts feta al terra, generalment amb la coberta d’una llosa o marbre, amb alguna ornamentació monumental.

ENTREVISTA Serafín Enciso, enterramorts de Sant Cugat

“Procuro no aïllar-me perquè la meva feina tingui més tacte”

La tradició de netejar làpides encara continua?

Sí, qui ve ho fa per netejar, ningú ve a fer una volta. Si véns un dissabte o un diumenge, et pots trobar gent amb el cubell i la fregadora netejant el seu panteó o el seu nínxol.

Creu que li falta alguna cosa a aquest equipament?

Crec que aquest cementiri està molt bé. Jo li dic que és un cementiri salvatge perquè és natural i no crec que li falti de res. A mi m’agrada molt, jo he treballat en molts cementis i aquest m’agrada com és, com està, i crec que ha de ser així per no perdre l’encant.

Nínxol Clot fet en un mur o en una construcció mortuòria, per col·locar-hi un fèretre o urnes amb cendres. Les urnes també es poden deixar en els columbaris.

Panteó Monument funerari destinat a l’enterrament dels membres d’una mateixa família, amb capacitat per a sis taüts. En el cas dels mausoleus, la tomba passa a ser monumental.

Ossera i una fossa comuna La primera és el lloc on es conserven els ossos 5 anys després que el difunt rebi el sepulcre. La segona és on van a parar els difunts sense sepulcre propi.

L’1 de novembre és Tots Sants, quan hi ha més visites als cementiris. La resta de l’any n’hi ha tantes?

Hi ha gent que ve tot l’any i gent que no, generalment tripliquem les visites de l’any per Tots Sants. I pel que fa a l’activitat de manteniment, durant tot l’any has d’estar actiu, perquè, si no, un cementiri com aquest estaria desastrós.

Hi ha hagut algun robatori?

En els cinc anys que porto aquí, no.

Implicació El Serafín fa cinc anys que es dedica a donar sepultura al cementiri de Sant Cugat. Després de vuit anys a cementiris de Barcelona, ara presta els seus serveis “ràpid, net i sense donar problemes” des de Can Graells.

Què és el que més li agrada de la seva feina?

Et puc dir que m’agrada la meva feina. El que més m’agrada és fer el servei, acabar i que tot estigui bé, que la família no tingui queixa. Quan acabo el servei, demano permís per retirar-me, perquè és l’últim moment de la família amb el seu difunt.

Ajudes les persones que vénen, ve gent gran, de vegades sola, amb pena, i els ajudes amb el que pots. Quan acabo marxo satisfet i content.

En aquests tretze anys d’experiència, algun moment complex?

Tots són complicats. Quan faig un ser-

vei tinc clar que és un moment delicat per les famílies, perquè estan donant sepultura al seu difunt. Com a professional, sé que estan passant per un mal moment i procuro no aïllar-me del tot perquè la meva feina tingui més tacte.

Totes les inhumacions són complicades i, en el moment que et relaxes, alguna cosa que no hauria de comportar problemes, te’ls pot generar. També depèn de l’edat del difunt, quan és una persona jove els sentiments estan a flor de pell; quan la persona és gran, a vegades la família té assumit que la vida s’ha acabat. Parteixo de la base que sempre és un moment difícil.

Alguna curiositat en tots aquest anys de servei al cementiri?

No fa molt, aquí, a Sant Cugat, vam fer un servei i la família va demanar si podia entrar el vehicle. Una vegada acabat el servei, van obrir les portes de la furgoneta i van sortir uns 500 globus blancs cap al cel i em va cridar molt l’atenció. Era una petició de la difunta.

Perquè, normalment, com acomiaden els familiars els seus difunts?

De vegades resen, però normalment no hi ha molta cerimònia de comiat al cementiri, ja que ja l’han fet a l’església o al tanatori. Algunes vegades algú porta música, però poques vegades. Alguna vegada han posat l’himne republicà.

Farà incineració o enterrament?

Que m’incinerin, és més net i crec que és el millor. Jo tinc un nínxol, on hi ha el meu pare, que està incinerat, i aquell nínxol és per a tota la meva família, per a tota.

Vostè viu la mort amb normalitat veient-la tots els dies?

Jo sempre l’he viscuda amb normalitat, perquè en la vida neixes i mors i sempre arriba el teu moment. L’ésser humà s’ha d’adaptar a allò que el rodeja i assumeixo que la mort ha de venir. //

A Fons 331

Diari de Sant Cugat Dijous, 31 d’octubre del 2013

La vetlla dels morts, de les cases als tanatoris han explicat que encara hi ha algunes famílies que vetllen els seus morts a casa i han remarcat que en aquests casos, i segons recull la Llei de política sanitària mortuòria, els difunts han de ser enterrats o incinerats passades les 24 hores i abans de 48 hores. Aquest marge final es pot allargar, sempre que el difunt se li apliqui el tractament en fred que utilitzen tots els tanatoris.

Encara hi ha famílies que vetllen els difunts a casa. En aquests casos, l’enterrament s’ha de fer abans de 48 hores La majoria de persones que moren a Sant Cugat van al tanatori que hi ha a la ciutat. En marxa des de l’any 1998, el recinte té quatre sales de vetlla i la recent estrenada sala multiconfessional.

Amb capacitat per a més de 300 persones, a l’any se celebren prop de 200 cerimònies, tant de caràcter religiós com aconfessional. Dotada amb més de 400 metres quadrats, la sala esta equipada amb les últimes tecnologies multimèdia. L’èxit d’aquesta instal·lació ha estat perquè permet minimitzar desplaçaments en el procés del dol i per un horari de visites marcat.

Des de la funerària Montserrat Truyols, empresa concessionària del servei fúnebre al municipi,

Afectats per la crisi

Imatge exterior del tanatori de Sant Cugat, situat a Mira-sol #A.R.

La crisi també està afectant la manera que els santcugatencs celebren els comiats fúnebres. Des de Truyols han explicat que el seu sector no escapa de l’actual conjuntura econòmica i que les famílies busquen ajustar els preus tenint en compte que el cost d’una incineració o enterrament suposa una gran despesa en el pressupost domèstic.

Per això, cada vegada més, les famílies opten per fer una assegurança de decessos, de manera que en el cas de defunció sigui l’assegurança la que s’ocupi de les despeses i no afecti la resta dels familiars. //

Els columbaris, una opció que creix Sant Cugat és l’única ciutat catalana amb un espai per dipositar urnes cineràries en edificis. Emplaçat, des d’aquest any, a l’@Sant Cugat Businnes Park, l’empresa santcugatenca Columbarios Sant Cugat SL, que representa la patent Casa de Paz, compta amb un espai destinat als columbaris i una sala de reunions destinada als familiars.

A l’espera que el grup habiliti un edifici adequat que podrà utilitzar a perpetuïtat, dipositar una urna té un cost de 375 euros per cada lustre. Jeroni Serra, administrador de Casa de Paz, ha fet palès que ara s’està cercant un altre lloc, a la mateixa ciutat, on les famílies puguin deixar les urnes dels seus

familiars de manera perpètua, fet que farà que es pugui dibuixar un arbre genealògic de tota la família.

Serra ha explicat que actualment no hi ha una resolució prou específica pel que fa a les cendres dels difunts, ja que una vegada s’incineren les restes d’una persona, l’urna s’entrega a la família, que decideix què fer-ne.

Encara que hi ha una llei que prohibeix llançar les cendres i les urnes a la natura, hi ha moltes persones que opten per l’opció de la cremació. En aquest sentit, i només a la ciutat de Barcelona, entre el 2012 i el que va d’aquest 2013 la incineració a crescut entorn el 20%, del 35 al 55%.//

La demanda de columbaris ha anat creixent en els darrers anys #CEDIDA

332 A Fons Societat

Diari de Sant Cugat Dijous, 31 d’octubre del 2013

Història Els cementiris previs al de Can Graells

Quan Sant Cugat celebrava en dos dies el respecte als difunts L’actual cementiri de Can Graells conviu amb altres llocs on s’enterren o s’enterraven els santcugatencs: el cementiri de l’ermita de Sant Medir i el de l’ermita de Santa Maria de Campanyà –situada a Can Castanyer, darrere del gimnàs DiR–, ambdós en desús; a més del cementiri del Centre Borja, on s’enterren els jesuïtes, i el de Sant Cebrià de Valldoreix. Domènec Miquel, historiador, explica que el cementiri de Sant Pere d’Octavià va estar en actiu des del segle ix fins al 1856, quan es va habilitar el de darrere del Monestir, anomenat el Cementiri de l’Hort de la Porta Vermella, en funcionament fins als seixanta i que tenia una part destinada als enterraments laics, protestants i casos de suïcidis. Durant aquella dècada va entrar en vigor una llei per treure de la trama urbana els cementiris. El de Can Graells es va construir el 1969. “Algunes làpides dels vells cementiris es van utilitzar com a graons en carrers i places”, explica com a anècdota.

en imatges Els cementiris del municipi i el culte als difunts dels santcugatencs d’abans

La castanyada d’aleshores “La castanyada es feia el dia 1 de novembre al vespre i el dia 2 se celebrava el Dia de Difunts, que també era festa. Eren dos dies de dol”, explica Domènec i apunta: “Durant el dia de Tots Sants i, en la majoria de casos, prèviament a la festivitat, les dones netejaven les tombes. Això no ho feien per una qüestió de religiositat, sinó per respecte als morts.

Després, la família portava flors i resava pels seus difunts. Durant el Dia dels Difunts es feia una missa i durant l’ofici cada persona encenia una candela blanca amb una faixa negra i després l’apagava en un recipient amb aigua”. L’estudiós local diu que els religiosos no començaven la castanyada fins que no s’havia resat el rosari, una pràctica que es va estendre fins al Concili Vaticà II el 1962, i que la majoria dels santcugatencs no tenien problemes per menjar castanyes però que “els panellets depenien de cada butxaca, la majoria portaven més patata que ametlla”. //

1

3

1 Imatge de l’Aplec de Santa Maria de Campanyà, la capella va formar part de les xarxes de cementiris que hi havia al municipi, fins que les masies que depenien de l’ermita no es van poder permetre mantenir l’estructura eclesiàstica #Jordi Muñoz CastaNyer Dinarès 2 Un carruatge mortuori a l’exterior del Monestir #joan cabanes 3 L’ermita de Sant Medir va albergar, durant molts anys, el cementiri de les masies del seu entorn #arxiu nacional de catalunya 4 El mossèn fent una missa a un difunt a l’exterior del Monestir de Sant Cugat #arxiu

2

4

A Fons 333

Diari de Sant Cugat Dijous, 31 d’octubre del 2013

el preu de morir a sant cugat

COMENTARI Eduard Torres Advocat

Importància menor

La mort en dret

Els preus dels taüts poden variar notòriament i en funció de si es tracta d’una caixa bàsica, que oscil·la entorn els 328 euros, encara que n’hi ha de més baixos i que no superen els 100 euros, fins a una de més ornamentada, que pot arribar a situar-se en uns 5.400 euros. A Sant Cugat, el taüt més venut se situa entre el 1.100 i els 1.353 euros. Antigament es donava molta importància a la caixa, importància que ha anat a la baixa quan s’han integrat altres elements com els recordatoris, les esqueles i la cerimònia.

P

er molts, la vida comença en el naixement i acaba amb la mort de la persona. Sense entrar en disquisicions religioses, filosòfiques, etc., les quals em mereixen tots els respectes, he de dir que en dret, per començar, s’adquireixen drets des del moment de la concepció. El dret romà, del qual la nostre legislació civil és hereva directa, ja parlava del nasciturus, és a dir, el concebut però no nascut, per tant, es considerava subjecte de drets a aquell que, encara que no havia nascut, la mare ja l’havia engendrat. Amb la mort passa diferent, atès que només extingeix aquells drets i obligacions de caràcter absolutament personalíssim: votar, per exemple. La resta es transmet als hereus sempre i quan aquells vulguin fer-se’n càrrec. Ens trobem, per tant, en un primer fet que és que la transmissió ha de ser acceptada per aquells que han de succeir. Així, ens podem trobar que els hereus que intueixen deutes importants,

Un costum ancestral Els preus de les corones poden anar des dels 150 als 300 euros, depenent de l’espectacularitat del centre i de les flors escollides. Normalment s’escull una corona i un centre per acompanyar el fèretre. Portar flors als difunts és un costum ancestral que ve dels perses.

Preu mitjà d’un funeral

Amb la mort passa diferent, atès que nomes extingeix aquells drets i obligacions de caràcter absolutament personalíssim

Segons la funerària Truyols, que gestiona els serveis funeraris a Sant Cugat, un servei mitjà amb corona, sala de vetlles, oratori i la resta de complements es mou entre els 2.800 i els 3.200 euros.

El cost de les tombes Els cenotafis del cementiri de Sant Cugat tenen un barem de preus molt diferents en funció de la seva ubicació, tipus i temps de concessió. Els nínxols tenen preus de 77,40 euros per un any fins als 2.000 euros per 30 anys. A més, en el cas dels nínxols, els titulars han d’abonar 20 euros anuals pel manteniment.

Transport funerari El desplaçament del fèretre està inclòs en el preu del taüt. El preu del lloguer de la sala de vetlles és de 254 euros per cada 24 hores. A més, i des de setembre del 2012, l’IVA dels serveis funeraris ha augmentat un 13%, del 8% al 21%.

poden acceptar l’herència a benefici d’inventari, és a dir, “primer mirem el que hi ha i després veurem què fem”, o bé que, si saben l’existència de deutes importants, simplement la rebutgen. La successió natural és de pares a fills, així ho contempla la llei, salvant el cònjuge convivent que també té drets respecte a l’herència del difunt. Si es vol modificar el que la llei diu, es pot fer i, a més, tants cops com es vulgui, atorgant testament, és a dir, el document mitjançant el qual una persona que té capacitat per fer-ho, designa qui vol que sigui el seu, o seus, successor/s. Aquí es poden designar els fills, un o tots, el cònjuge, pares, familiars o tercers, persones o institucions, segons la lliure voluntat del testador i a més pot manifestar directament com i qui ha de succeir-lo per uns béns i no per altres, instituint llegats. D‘aquesta manera, la voluntat de la persona morta es perpetua en el temps, creant drets i @etorres_1 obligacions per altres. //

336 A fons Municipi Mira-sol Voluntat de fer més vida de barri

Mira-sol, terra d’estiuejants Estació i mercat Molts veïns de Mira-sol agafen cada dia el tren per anar a treballar. Des que van obrir el Mira-sol Centre, aquesta zona ha guanyat molta vida # artur ribERa

TERME MUNICIPAL DE SANT QUIRZE DEL VALLÈS

TERME MUNICIPAL DE RUBÍ TERME MUNICIPAL DE CERDANYOLA DEL VALLÈS

Monestir

Mira-sol

Ajuntament Estació

Sant Cugat

Valldoreix La Floresta

TERME MUNICIPAL DE PAPIOL

Les Planes TERME MUNICIPAL DE MOLINS DE REI TERME MUNICIPAL DE BARCELONA TERME MUNICIPAL DE SANT FELIU DE LLOBREGAT

Diari de Sant Cugat Divendres, 8 de novembre del 2013

A fons 337

Diari de Sant Cugat Divendres, 8 de novembre del 2013

1219 La masia de Can Gatxet s’anomenava Mas del Prat i hi passava el camí que enllaçava la part baixa de la vila amb el Monestir pel Molí dels Bessons.

1910 Aquesta va ser la primera casa d’estiuejants que es va construir a Mira-sol a principis de segle.

Posteriorment, el barri va anar creixent.

FITXA DEL BARRI Terra d’estiuejants Mira-sol neix a partir de l’establiment de famílies que hi passaven els estius.

Consell de Barri Es reuneix una vegada cada dos mesos, aproximadament, al Casal de Mira-sol. El seu president és Francesc Carol.

Festa Major Se celebra a mitjan juliol. La del barri de Mas Gener es fa l’últim cap de setmana d’agost.

Entitats esportives Club de Futbol Unión Mira-sol Baco, Mira-sol Club de Futbol, de veterans, i el Club Petanca Mira-sol

XIFRES Mira-sol

13.797 habitants Actualment Mira-sol supera amb escreix molts municipis de Catalunya

4,86 km 2

Mira-sol limita amb el nucli est de Sant Cugat, Valldoreix i Rubí.

5 associacions de veïns Mira-sol, Mas Gener, Capella de Sant Joan, Carme i, recentment, Can Mates

1930 La font de Can Gatxet era un lloc de reunió on els pocs santcugatencs de la zona acostumaven a anar per passar-hi l’estona.

Anna Mira

Artur Ribera

redaccio@diaridesantcugat.cat @annamiraperich

redaccio@diaridesantcugat.cat @arctur

1948 L’arribada del ferrocarril va comportar que moltes famílies passessin els estius a Mira-sol perquè podien anar a treballar a Barcelona.

1955 Vista de Mira-sol durant el seu creixement a partir dels anys cinquanta, amb les cases dels estiuejants repartides per la zona i l’estació del tren al fons.

1992 Inauguració del Casal Cultural de Mira-sol, el 19 de desembre.

Després de molts anys de reivindicacions, els veïns tenen un casal al barri.

Creixement Fa poc més de cinquanta anys que els primers estiuejants es van instal·lar a Mira-sol, un barri que ha crescut gràcies a l’arribada del tren, el creixement industrial amb la B-30 i la construcció dels Túnels de Vallvidrera

A

diferència d’altres zones de Sant Cugat, la història de Mira-sol és força recent i encara ho és més el barri tal com es coneix avui en dia. Terra d’estiuejants, Mirasol ha crescut en base a tres infraestructures que han estat substancials per la zona. L’arribada dels actuals Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya el 19 de març del 1948, quan l’estació es va sumar a les ja existents a les Planes, la Floresta, Sant Cugat i Valldoreix i va facilitar molt el trasllat dels habitants de Mira-sol a altres zones de la ciutat i també a Barcelona. Aleshores, el districte de Mira-sol es caracteritzava per ser una zona d’una gran extensió plena de vinyes a cavall entre Valldoreix i Rubí, lluny del nucli de Sant Cugat, i amb uns habitants temporals. De fet, va néixer com una zona d’estiueig, sobretot de barcelonins, que aprofitaven els tres mesos de vacances escolars i els caps de setmana per passar-los allunyats de la ciutat.

Can Gatxet Sense cap dubte, la masia de Can Gatxet va significar un símbol de referència per Mira-sol. Tal com il··lustren fotografies de l’època, eren molts els que durant els anys deu, vint i trenta anaven al bosc que hi havia al costat de la font de Can Gatxet, un petit llac on els residents es reunien per passar les tardes d’estiu descansant o fent petar la xerrada. Anys més tard, el Senyor Borrás va assecar l’estany i es va parcel·lar per construir-hi cases.

Molts anys després els veïns van oposar-se a aquesta decisió i van demanar que es recuperés. Finalment ho van aconseguir i actualment hi ha

una zona enjardinada i una petita font d’on encara hi raja aigua tot i que no queda cap rastre de la masia.

El periodista Jaume Espina va arribar amb la seva família a Mira-sol l’any 1946 quan tenia cinc anys i recorda que aleshores la zona de l’estany i la masia de Can Gatxet era el lloc de reunió dels estiuejants de l’època. Alguns el recorden pel xam-

iniciativa. Es tractava d’omplir una llibreta amb 7.500 cupons que, cada un, valia 5 pessetes i equivalia a un pam quadrat. D’aquesta manera, quan la llibreta estava plena, l’entitat Cupón Ahorro del Hogar canviava els cupons per un tros del terreny i la part restant l’abonaven els propietaris per fer-se una casa. Espina recorda que en aquella època el nucli de Sant Cugat era gairebé inexistent pels mirasolencs. “Només hi anàvem si havien de fer alguna gestió o per anar de tant en tant al Monestir”, recorda.

Les cases d’estiueig van passar a ser les primeres residències i noves famílies van veure D’estiuejants a residents Mira-sol com la zona A partir dels anys seixanta i setanresidencial que buscaven pany que s’hi elaborava amb el raïms dels camps del voltant o per haver acollit, temporalment, el caporal de la Guàrdia Civil mentre es construïa la caserna, l’any 1958. Altres masos que han estat molt importants pel barri han estat Can Cabassa i Can Rabella.

Terrenys a pams Poc a poc s’anaven aixecant petites edificacions, moltes fetes pels mateixos propietaris, aquí i allà, entremig dels terrenys erms que caracteritzaven Mira-sol. Molts estiuejants van anar a parar, sobretot, a la zona de Mas Gener atrets pel fet que es podien aconseguir solars a base de compilar cupons a alguns establiments comercials de Barcelona com el mercat de la Boqueria. Als anys quaranta i en plena postguerra, els promotors Huguet i Bernet van comprar un terreny de grans dimensions, el van parcel·lar i van engegar aquesta

ta, però sobretot a la dècada dels anys vuitanta, quan el país experimentava un creixement industrial important, les famílies que es trobaven cada estiu al llac de Can Gatxet van traslladar els mobles dels pisos de Barcelona i es van instal· lar definitivament a Mira-sol. Les cases d’estiueig van passar a ser les primeres residències i noves famílies dels municipis veïns van veure Mira-sol com la zona residencial que buscaven per establir-se. Durant els últims vint anys s’ha posat en marxa el Casal Cultural i poc a poc s’han edificat totes les zones i carrers que faltaven. A tocar de Sant Cugat, però amb identitat pròpia, cases aparellades, zones verdes, un ambient familiar, amb l’autopista i els Túnels de Vallvidrera a pocs minuts. La construcció d’aquestes infraestructures han marcat el desenvolupament i creixement de Mira-sol que avui en dia té prop de catorze mil habitants, un nucli que supera amb escreix molts municipis de Catalunya. //

338 A fons Municipi

Diari de Sant Cugat Divendres, 8 de novembre del 2013

Mira-sol Voluntat de fer més vida de barri

Mira-sol Centre, de complex comercial a espai polivalent 70 % ocupació del centre

La intenció és que també sigui un espai per a les entitats del barri i un centre de serveis a la ciutadania El complex comercial Mira-sol Centre va obrir les seves portes el mes de setembre de l’any 2012 amb l’objectiu d’oferir comerç de proximitat als habitants de Mira-sol però també a Valldoreix i Can Mates. Ara, un any després, les primeres valoracions del complex comercial apunten que també dóna servei a veïns del centre de Sant Cugat, de les Planes i de Rubí, sobretot per la comoditat a l’hora d’aparcar. A banda del mercat municipal amb productes frescos i de proximitat, l’obertura del Mercadona va fer créixer molt l’afluència de gent al Mira-sol Centre.

El complex té 45.000 metres quadrats i, a més de la part comercial, acull 87 habitatges de protecció oficial de Promusa, la biblioteca Marta Pessarrodona, 5.500 metres quadrats d’oficines i 310 places d’estacionament.

Les expectatives Després d’un any de la seva posada en marxa, el complex està al 70% de la seva ocupació total, però l’objectiu és arribar al 100% d’ocupació en els pròxims mesos. El mercat muni-

Des de la seva obertura l’any 2012 ja hi ha el 70% dels locals ocupats d’aquest nou centre comercial s’han creat 130 llocs de treball directes. A més, el president del Consell de Barri i regidor de Participació Ciutadana, Francesc Carol, assegura que s’està buscant restaurant per la zona del segon pis, per oferir també “serveis que generin activitat al barri”, perquè assegura que “s’ha tendit molt a obrir negocis comercials però també cal donar serveis a la ciutadania”.

Espai per a la ciutadania

hi ha, entre d’altres, una peixateria, una botiga de llegums, una fruiteria, una polleria, una xarcuteria i una farmàcia, a més d’un gimnàs obert les 24 hores i el Mercadona. Una oferta que té per objectiu complementar-se per oferir una gran diversitat de productes als ciutadans. També cal remarcar que amb l’obertura

A banda de ser un complex comercial, Carol també creu que cal dinamitzar l’espai per fer-lo més proper a la ciutadania. “No necessàriament hi ha d’haver només comerços, sinó que també hem d’aconseguir crear un espai on s’hi puguin fer activitats que reactivin el barri”. Amb aquest nou plantejament, i també d’acord amb el nou rumb que prendrà pròximament el Casal Cultural, es vol que el Mira-sol Centre sigui un “espai per a la ciutadania per celebrar activitats de les associacions de veïns o de les festes majors”. D’aquesta manera, el centre vol convertir-se en un espai polivalent, a més de comercial. //

#artur ribera

La Biblioteca de Mira-sol va obrir les seves portes el març del 2011 Està especialitzada en poesia catalana i porta el nom de l’escriptora santcugatenca Marta Pessarrodona, poetessa i crítica literària, guanyadora del Premi Nacional de Literatura 2011.

La biblioteca municipal està dividida en dues plantes, una terrassa i una sala polivalent on es poden consultar més de 14.000 llibres i audiovisuals, hi ha 80 punts de lectura, un espai de mediateca i música i una zona per a infants.

Entrada al mercat municipal de Mira-sol #ARTUR RIBERA cipal compta amb 19 parades a més de 40 locals comercials. Segons les dades de l’Ajuntament, 60.000 clients visiten cada mes aquest edifici. El tinent d’alcalde de Comerç, Josep Romero, explica que “el complex va creixent poc a poc malgrat les dificultats de finançament dels empresaris”. Actualment, al centre

serveis del mira-sol centre

#artur ribera

La carnisseria Tubau va inaugurar la botiga el mes de març del 2013 Des que van obrir les seves portes, els propietaris asseguren que el mercat ha canviat molt perquè ara ja hi ha moltes més parades obertes i més afluència de gent. A banda dels clients habituals, n’han guanyat de nous de Mira-sol, però també de Valldoreix o la Floresta gràcies, sobretot, a la facilitat d’accés al centre comercial per l’aparcament. Creuen que la combinació d’un supermercat i productes frescos és òptima.

A fons 339

Diari de Sant Cugat Divendres, 8 de novembre del 2013

Aires nous al Casal A principis del 2014 es posarà en marxa el projecte amb el qual treballen els veïns per reactivar el Casal Cultural. #artur ribera ta espectacles de teatre i des del 1993 que els més petits representen Els Pastorets pels volts de Nadal.

Reactivar l’ús del casal

necessari fer-hi una ampliació per, ara sí, esdevenir un bon casal amb un auditori, una ludoteca, sales per fer-hi tallers o un espai verd a l’exterior que havia d’acollir nombroses activitats. No obstant això, són pocs veïns els que fan ús d’aquestes insta·lacions més enllà del grup de teatre i la gent gran que hi va a fer

cursos, i els tallers per als més petits.

La companyia de teatre de Mira-sol va néixer l’any 1989, de la mà d’alguns veïns que tenien la voluntat de difondre el fet teatral i fomentar l’hàbit de veure teatre al barri. Des d’aleshores han fet més de quaran-

Actualment, el casal és de titularitat pública però està gestionat per la cooperativa d’iniciativa social Doble Via, de la mateixa manera que passa a la resta de casals de Sant Cugat. No obstant això, veïns i polítics coincideixen a assegurar que el casal mirasolenc està “infravalorat”. Per aquest motiu, un grup de veïns s’han posat al capdavant d’una iniciativa que té la voluntat de gestionar la programació d’activitats i l’ús del casal. Per al president del barri, es tracta de “potenciar el barri i que sigui un espai polivalent i punt de referència també per la gent de Sant Cugat”.Una de les veïnes implicades, Marta Casals, assegura que “el casal és molt gran i tenim projecte per reactivar i dinamitzar el casal juntament amb la biblioteca Marta Pessarrodona”.

D’una banda, la iniciativa per dinamitzar aquest espai desenvoluparà un projecte per generar activitats i per donar el màxim ús possible al casal. D’altra banda, es volen impulsar activitats de sostenibilitat, convertint el casal també en un espai mediambiental. Així mateix, també hi ha la voluntat que esdevingui un espai per donar cabuda a totes les entitats que hi ha al barri.

A finals d’aquest 2013 es donarà a conèixer l’empresa guanyadora del concurs i està previst que el projecte dels veïns comenci a caminar a principis de l’any que ve. //

Urbanització El zona de la Capella de Sant Joan, al voltant de l’església que li dóna el nom, és l’últim gran reducte que queda a Mira-sol per urbanitzar. Quan es va inaugurar el casal l’any 1993, els veïns del barri ja van mostrar la seva decepció per no haver-se urbanitzat aquesta zona.

Han hagut de passar vint anys perquè finalment es facin aquestes obres.

2.400.000 euros Després de molts anys de reivindicacions, finalment, en el

capítol d’inversions per al 2014 es contempla una partida per urbanitzar tots els carrers d’aquesta zona.

Obres Es farà una nova xarxa de clavegueram, d’enllumenat públic, d’aigua potable, de telecomunicacions i canvi d’arbrat. Els carrers seran d’un sol sentit de circulació i tindran un altre carril d’estacionament. Està previst que les obres comencin el març del 2014 i s’allarguin un any.

Polèmica pel pagament Del total del cost, el 55% anirà a càrrec dels veïns i el 45% el pagarà l’Ajuntament, en dues fases. En la primera, tres mesos després de l’inici d’obres, es pagarà el 65% de la quantitat. El 35% restant quedarà pendent en espera de conèixer si baixa la licitació. Els veïns es queixen de no poder pagar el que se’ls demana perquè molts tenen dificultats per arribar a final de mes i no disposen d’aquests diners.

El Casal Cultural de Mira-sol va obrir les seves portes el maig del 1993 i el 2006 es va fer una ampliació que el deixaria tal com és actualment

La gestió veïnal vol reactivar el Casal Cultural Després d’anys de reivindicacions al barri, l’any 1993 els veïns van veure com finalment obria les portes el Casal Cultural. Un espai que s’havia de convertir en el punt de trobada del barri i on, a banda de teatre, es poguessin fer moltes altres activitats per a tots els gustos i edats. Amb el temps, però, l’any 2006 es va creure

Mira-sol Teatre

en context Capella de Sant Joan

340 A fons Municipi

Diari de Sant Cugat Divendres, 8 de novembre del 2013

Mira-sol Voluntat de fer més vida de barri

Participació ciutadana Una quarantena de persones van assistir al debat, el passat 24 d’octubre #artur ribera

El futur complex esportiu i el casal centren el debat Mira-sol a Debat Nombrosos representants veïnals i també polítics no es van voler perdre l’oportunitat de debatre sobre el present i el futur de Mira-sol. El projecte per reactivar el Casal Cultural, el futur complex esportiu i les obres d’urbanització i de millora del barri van ser els eixos del debat mirasolenc

E

l futur de Mira-sol ha de passar per convertir-lo en un districte participatiu on els ciutadans se sentin identificats. Aquesta va ser la voluntat que van compartir tant els representants veïnals com els polítics que van assistir al debat que va organitzar el Diari de Sant Cugat el passat 24 d’octubre al Casal de Mira-sol, dins del cicle de debats que s’estan fent per tots els barris de Sant Cugat. Unes quaranta persones es van acostar al casal per debatre en tres blocs diferenciats i de vint minuts de durada cada un, algunes

de les qüestions que més preocupen els veïns com la necessitat o no de construir un complex esportiu, el futur del Casal Cultural o les tasques d’urbanització i manteniment que cal fer al barri. A banda dels representants al Consell de Barri i de diferents associacions de veïns, també van participar-hi membres de tots els grups polítics: CiU, PP, PSC, ICVEUiA, CUP, ERC i C’s.

Un complex esportiu per fases Fa gairebé vint anys que els veïns de Mira-sol reclamen un complex esportiu al barri. Actualment,

Els veïns consideren necessari fer un complex esportiu al barri que s’adeqüi a les necessitats i la situació econòmica actual

només hi ha el camp de futbol, just davant del casal, i les pistes de l’escola Catalunya, de titularitat pública. Aquella reclamació va ser paper mullat, i ara els veïns de Mira-sol volen posar en marxa un nou projecte, però que “s’adeqüi a la situació actual”, d’acord amb la manca de recursos econòmics. Aquesta qüestió va ser la que va obrir el debat mirasolenc i on molts veïns van coincidir a l’hora d’afirmar que el projecte anterior era una obra “faraònica” i proposen fer-ne un que vagi en consonància amb les necessitats dels mirasolencs. El president de

A fons 341

Diari de Sant Cugat Divendres, 8 de novembre del 2013

DECLARACIONS “Després de la fallida d’un complex esportiu amb massa instal·lacions i luxe, la proposta dels veïns passa per fer-ne un per fases i adequat a les necessitats”

“A Mira-sol manca una complex esportiu amb piscina perquè la gent que no som tan joves també tinguem l’oportunitat de fer esport al barri”

Josep M. Àngel President Assoc. de Veïns Sant Joan de Mira-sol

Josep Lluís Lolo President Assoc. Veïns Mas Gener de Mira-sol

“Tinc un sentiment positiu respecte al projecte que s’està treballant per dinamitzar el casal. Cal canviar les estratègies per tenir el barri que volem”

“El casal funciona bé per la gent gran, però des de la seva construcció ha tingut deficiències, com goteres”

Marina Casals Veïna de Mira-sol

Joan Muerte President del col·lectiu de la Gent Gran

“Al casal es treballa moltíssim, però falta participació dels veïns perquè molts només vénen a Mira-sol a dormir”

“És absolutament necessari tenir un complex esportiu com a element integrador del barri i per completar l’oferta d’esports a Mira-sol”

Pepa Gómez Mira-sol Teatre

Joan Salavert President del CFU Mira-sol Baco

l’Associació de Veïns Sant Joan de Mira-sol, Josep M. Àngel, va explicar que la proposta dels veïns passa per plantejar “un projecte dividit en fases, amb un període de termini de 8 o 9 anys”. Aquest contempla la construcció de pistes de pàdel, una piscina o un pavelló. La resta de veïns i també membres de tots els diferents partits polítics locals van considerar que la construcció per fases seria una bona manera de tirar endavant el projecte. La presidenta d’ERC, Mireia Ingla, va denunciar la falta d’aquest complex i va argumentar que “és un greuge comparatiu amb els habitants de Sant Cugat”.

Per la seva banda, el president del Consell de Barri de Mira-sol i regidor de Participació Ciutadana i Relacions Institucionals, Francesc Carol, va mostrar la voluntat del govern de Sant Cugat per “buscar una solució que es pugui dur a terme així com aprofitar les instal·lacions que ja tenim”. Carol es va comprometre a treballar-hi també a través del

www.sorea.cat

FITXa DE L’ACTE Dia i lloc Dijous, 24 d’octubre, al teatre del Casal Cultural de Mira-sol.

Organitzador Diari de Sant Cugat amb la col·laboració de l’Ajuntament.

Moderador Josep Maria Vallès, director del Diari de Sant Cugat.

Participació Unes 40 persones, entre veïns i representants polítics.

Format Les intervencions dels participants no podien durar més d’un minut.

Patrocinador L’empresa Sorea patrocina el cicle Municipi a Debat

Consell de Barri. No obstant això, hi ha discrepàncies en la construcció o no d’una piscina pública perquè alguns veïns consideren que moltes cases ja tenen les seves piscines privades i que, per tant, no és necessari construir-ne una com la que hi ha a Valldoreix, per exemple.

Un dels veïns, el periodista Jaume Espina, va explicar que el fet de no disposar d’un complex esportiu és “una mancança terrible pel barri perquè, més enllà del centre comercial, no s’ha fet res”.

El Casal Cultural El segon bloc del debat, i quan ja s’havia trencat el gel amb les primeres intervencions, es va plantejar la situació actual de Casal Cultural i quin ha de ser el seu futur. Bona part dels presents van considerar que la seva construcció l’any 1992 i la seva remodelació el 2006 han estat positives. No obstant això, la majoria de veïns i també els polítics van assegurar que està “infravalorat”, tant

per l’espai com per la seva gestió.

La vocal de cultura de l’Associació de Veïns de Sant Joan de Mira-sol, Sole Varela, va explicar que durant molts anys “els veïns hem lluitat per aconseguir aquest casal” i va considerar completament necessari que “estigui a l’abast de tothom pel que fa als preus de les activitats”. De la mateixa manera, el veí Joan Ballbé va dir que “al barri hi falta caliu i hi ha molta gent que hauria de fer del casal la seva segona casa”. El regidor de la CUP, Ignasi Bea, creu que la situació actual del casal és deguda a un seguit de fenòmens com la falta d’implicació de molts veïns que només vénen a Mira-sol a dormir o la falta de joves, tant al debat com al Consell de Barri.

Dinamitzar el casal i la biblioteca Per acabar aquesta situació s’ha creat un grup de treball amb persones implicades en el barri que té per objectiu reactivar el casal, refor-

A Sorea coneixem el valor de l’aigua i la importància de gestionar el cicle integral de la manera més eficient.

342 A fons Municipi

Diari de Sant Cugat Divendres, 8 de novembre del 2013

Mira-sol Voluntat de fer més vida de barri 1.

Mira-sol Centre L’edifici acull pisos de Promusa, el mercat municipal i un supermercat #ARTUR

DECLARACIONS Posicionament polític davant de diferents qüestions de Mira-sol

RIBERA

2.

Camí de Can Gatxet Aquest passeig uneix Mira-sol amb Sant Cugat, un camí que molts fan diàriament

Álvaro Benejam Regidor del PP

#ARTUR RIBERA

“L’autogestió del casal per part dels veïns serviria per dinamitzar les activitats, però calen tallers econòmics”

3.

Complex esportiu Aquesta imatge és del projecte que es va proposar l’any 2008 d’allò que s’havia de fer al barri #cedida

Pere Soler Regidor PSC 1

“El complex s’hauria d’haver fet abans de la crisi. Ara cal fer-ho amb fases, en funció de les necessitats dels veïns” Joan Calderon Portaveu ICV-EUiA 3

2

mular la seva gestió, juntament amb la Biblioteca Marta Pessarrodona.

Segons va apuntar Carol, el projecte passa per crear un comitè que treballi amb el casal però també amb la biblioteca per crear activitats relacionades amb el medi ambient, culturals o esportives per tal de “potenciar el barri”. Ja fa dies que el grup de treball s’ha posat en marxa i està previst que ja es facin algunes activitats dins d’aquesta nova fórmula a principis del 2014.

Josep M. Àngel va explicar que actualment “el casal està desaprofitat i no té la vida que podria tenir”.

En aquest sentit, va proposar activitats que es podrien incloure al programa com ara cicles de cinema, conferències o xerrades. Salvador Fenollar, veí i expresident de l’Associació de Veïns de Mira-sol, va puntualitzar que “els tècnics han d’escoltar els veïns”. Els membres dels diferents partits polítics locals també veuen amb bons ulls aquesta iniciativa ja que seran els mateixos veïns els que decideixin quin és el model que ha de seguir el casal o quines activitats

i tallers s’hi faran. La representant de C’s, Carme López, va dir que “el casal ha donat vida a la gent gran, però ara cal pensar també amb la població més jove per implicar-los”.

Preocupats pel manteniment Després de donar a conèixer avantatges i desavantatges de la nova proposta pel casal, a l’últim bloc del debat s’ha parlat de la urbanització del barri. Des de la instal·lació dels primers estiuejants a mitjan segle passat, el barri ha anat creixent de manera sostinguda a mesura que més famílies s’han instal· lat a les cases unifamiliars de dues plantes que el caracteritzen. Després que durant els últims anys s’anessin asfaltant i urbanitzant diferents zones de Mira-sol, l’últim gran reducte que queda és la zona de la Capella de Sant Joan, una de les reivindicacions històriques dels veïns. De les inversions que té previstes l’Ajuntament per a aquest any, s’ha reservat una partida de 2,4 milions d’euros per a aquestes obres de manteniment. Una deci-

sió que es va celebrar al debat però els representants de l’associació de veïns van mostrar el seu descontentament pel que fa als terminis de pagament ja que consideren que “és un preu massa elevat, al qual molts no podem fer-hi front”.

A més a més, els mirasolencs van fer especial èmfasi en la necessitat del barri per invertir en el seu manteniment. El portaveu del PSC, Ferran Villaseñor, va destacar que calen unes balances fiscals per territoris perquè “siguin els veïns que decideixin com volen invertir els diners”.

Carol va explicar que les prioritats passen per mantenir les zones per caminar, els parcs i els carrils bici.

Està previst que fins a final de mandat, Mira-sol tindrà uns 20 km més de carril bici. //

RELACIONAT Pots veure el vídeo resum del debat www.totsantcugat. cat/ca/videos

“El casal necessita omplirse de vida i els veïns han de treballar per evitar que Mirasol sigui un barri dormitori” Ignasi Bea Regidor de la CUP

“Per fi la zona de la Capella de Sant Joan s’urbanitzarà, però els veïns han de tenir més facilitats per pagar” Mireia Ingla ERC

“S’ha de garantir el manteniment de tot allò que ja s’ha fet al barri, els carrers i els equipaments”

A fons 343

Diari de Sant Cugat Divendres, 8 de novembre del 2013

ENTREVISTA Salvador Fenollar Veí i expresident de l’Assoc. de Veïns de Mira-sol

“Es troba a faltar el contacte humà entre els veïns de Mira-sol”

que donaven a establiments comercials de Barcelona per cada 5 pessetes i que els bescanviaves per pams quadrats de terreny a Mira-sol. Jo sempre dic que a Mira-sol hi havia fang, vinyes i mosquits.

Tota la zona de sota de l’estació eren aiguamolls i argila, era un toll d’aigua.

La font de Can Gatxet era un lloc de reunió...

Aleshores no era una font, sinó un llac! A tocar de la masia que portava el mateix nom i que ara no en queda ni rastre. El Senyor Borràs ho va assecar tot i ho va parcel·lar. Al jardí de casa ens passava una veta de la font i recordo que hi vam fer un pou. De fet, durant les èpoques de sequera a Mira-sol, els veïns ens venien a buscar l’aigua a casa. Aquella aigua era boníssima...

I la masia?

La van enderrocar... Durant un temps, mentre construïen el quarter de la Guàrdia Civil, els caporals es van instal·lar una temporada a la masia.

Memòries Salvador Fenollar va créixer a Mira-sol, primer com a estiuejant i després com a veí. Repassa l’evolució del barri des dels seus inicis #ARTUR RIBERA Què recorda de quan va arribar a Mira-sol?

Aleshores jo era molt petit. Amb la família hi anàvem a passar els caps de setmana i els estius. Fins que no van construir

l’estació de Mira-sol, baixàvem a Valldoreix i anàvem caminant pels camps fins a la caseta de 18 metres quadrats construïda l’any 1940 a les parcel·les que havien adquirit els meus pares amb els cupons

Com és que es va fer un quarter de la Guàrdia Civil a Mira-sol?

Va ser a petició de l’associació de veïns, la qual va pagar-lo perquè hi havia molta delinqüència al barri. Es va construir l’any 1958 a l’encreuament del carrer de Burgos amb el passeig del Baixador. Amb l’arribada de la Guàrdia Civil, els robatoris a la zona es van acabar de seguida. Ara bé, eren uns salvatges, vaig veure’ls apallissar un nen fins que va xerrar.

Encara recordo una vegada, quan nosal-

tres érem uns marrecs i estàvem jugant als camps, a prop de la caserna. Un gos que passava per allà es va endur una de les gallines que tenien els guàrdies i un d’ells, sense pensar-s’ho va disparar i va deixar sec el gos, i nosaltres érem just al darrere... Amb el pas dels anys van passar a fer serveis d’administració i manteniment d’armes.

Què em pot explicar de la seva etapa com a president de l’Associació de Veïns?

L’Associació de Veïns de Mira-sol es va fundar l’any 1945. Recordo, per exemple, que l’associació va pagar la construcció de la capella de la Mare de Déu del Carme. Jo vaig ser president durant vuit o nou anys, els anys 80 i 90. Durant la meva etapa com a president es va demanar, sobretot, l’asfaltat de molts carrers, que aleshores eren de sorra. Sempre vam reivindicar molt per aconseguir allò que els veïns volíem.

I la construcció del casal?

Nosaltres vam proposar de cedir el casal social de l’associació per no gastar tants diners, però van preferir fer-ne un de nou sense escoltar els veïns i amb un cost massa elevat.

Com veu Mira-sol actualment?

Ara el barri ja està gairebé acabat i fa goig, però crec que falta més implicació dels veïns. Comparteixo el que em va dir el meu pare quan Mira-sol va créixer a partir dels anys vuitanta, que trobava a faltar el contacte humà entre els veïns . //

Francesc Carol, president del Consell de Barri

“Ara faltaria una comissió de festes al barri”

Tinent d’alcalde de Governació, Participació Ciutadana i Seguretat

#A.RIBERA

Responsabilitat Francesc Carol creu en la necessitat d’escoltar els veïns perquè siguin ells els que facin propostes d’allò que consideren necessari. Com a representant polític a Mira-sol, aprova amb satisfacció la feina que s’està fent als grups de treball i critica els que fan servir el consell de barri com l’àgora per fer-hi el discurs polític de torn. Per a Carol és una gran responsabilitat encapçalar aquest barri i assegura que una vegada el projecte del casal s’estableixi, estaria bé crear una comissió de festes per organitzar totes les festes majors que se celebren de les diferents associacions de veïns.

344 A fons Municipi

Diari de Sant Cugat Divendres, 8 de novembre del 2013

La personalitat i la història de Mira-sol en imatges XET Font de CAN GAT LLoc DE REUNt,IÓal costat de la masia,

La font de Can Gatxe espai on hi havia un als anys 1910 era un ntseure i on molts sa r pe s llac, bosc i banc lt mo s ne to es r ssa en a pa cugatencs hi anav u. sti l’e nió, sobretot a agradables de reu ER BASSAS

Col·lecció GASPAR FUST

1

2

3

4

A fons 345

Diari de Sant Cugat Divendres, 8 de novembre del 2013

Estiuejants, associacionisme, cultura, urbanisme La història de Mira-sol es relaciona directament amb l’evolució dels estiuejants que de mica en mica es van anar establint a aquesta zona fins a convertir-la en el Mira-sol que coneixem avui. Després de molts anys d’obres, la urbanització està gairebé acabada i els diferents col·lectius culturals, veïnals i esportius treballen per promoure la implicació dels veïns al barri.

6

7

1. Mira-sol Centre Construcció de l’edifici que acull habitatges, la biblioteca o el mercat municipal, 2008 #Lluís llebot

2. Casal Cultural de Mira-sol Inauguració del Casal Cultural, 1992

sant cugat #Mané

espinosa

3. Havaneres de Festa Major La Festa Major de Mira-sol se celebra al mes de juliol #artur ribera 4. Can Rabella Masia de Can Rabella durant l’any 1950 #fons 5

octavi galceran peguero

5. Mira-sol Teatre Actuació teatral de Rosa Sicart i Josep Miramunt que sempre han estat vinculats a la vida associativa i teatral, 2009 #arxiu diari de 6. Caserna Guàrdia Civil Manifestació contra la Caserna de la Guàrdia Civil durant la Festa de Tardor, 1999 #arxiu diari de sant Cugat

7. Processó de Setmana Santa Els veïns van de Sant Cebrià fins a l’església del Carme per l’avinguda de Bilbao, 1950 #fons jordi pla

348 A Fons Festa de Tardor 2013

Diari de Sant Cugat Divendres, 15 de novembre del 2013

Festa de Tardor Les entitats surten al carrer

Una festa per la reivindicació

L

a Festa de Tardor compleix enguany 38 edicions, tot i que amb alts i baixos, des del 1976 aquesta celebració ha anat marcada cada any per un lema reivindicatiu, el qual descriu alguna preocupació o reivindicació de la ciutadania de Sant Cugat.

La primera Festa de Tardor es va celebrar l’any 1976, en un moment de fortes reivindicacions democràtiques. En aquella edició, el lema va ser “Recuperem les institucions. Del poble i per al poble”, una frase que anava lligada al fet de demanar ajuntaments democràtics, entre altres

Des d’aquell 1976, han estat diverses les reivindicacions de la Festa de Tardor, les situacions a denunciar durant la celebració han girat al voltant del medi ambient, de la cultura, del teixit associatiu de la ciutat, la solidaritat o, fins i tot, el cost que pot tenir viure al nostre municipi.

Amb el temps, explica Manel Sánchez, membre de la Comissió de la Festa de Tardor, “aquesta celebració s’ha convertit en una de les festes més entranyables de la ciutat. Tothom l’espera per poder muntar una parada i donar-se a conèixer a la ciutat. S’ha fet molt bona feina,

Participació S’estima que unes 2 mil persones participaran de la festa, amb 44 activitats i 83 entitats participants ja que les activitats i els col·lectius es poden mostrar”.

Jordi Casas, historiador santcugatenc i també integrant de la comissió, recorda que “ la festa va néixer amb una coordinadora d’entitats que la impulsava. Des d’un bon principi, es fa amb l’objectiu de caràcter rei-

vindicatiu. Des d’aleshores la proposta ha reunit dos requisits: la festa per antonomàsia de les entitats i després, amb alts i baixos, ha estat lligada a un caràcter reivindicatiu com, per exemple, demanant l’auditori o bé amb l’oposició a la construcció dels Túnels de Vallvidrera.

Potser, als anys 80, la festa va tenir una mica de davallada”.

Tant Sánchez com Casas remarquen que la festa avui en dia encara té sentit de ser. L’historiador subratlla que el caràcter de la diada pot ser una reflexió sobre l’estat de la ciutat i la reivindicació també pot posar en

A Fons 349

Diari de Sant Cugat Divendres, 15 de novembre del 2013

Àgata Guinó redaccio@diaridesantcugat.cat @AgataGuinoSoler

Dos dies de festa La celebració es divideix en dos dies, el primer dedicat a la cultura popular i, el segon, a la fira d’entitats Any rere any Enguany la festa arriba a la 38a edició

Alguns dels lemes per la història “Congrés de cultura catalana. Catalanització de nomenclàtor” 1977 “Un poble, una cultura” 1979 “Auditori-Casal de Cultura” 1980 “Un monestir per al poble” 1982 “Sant Cugat posa’t a caminar. Túnels no” 1986 “Això és Hollywood” 1988 “Sant Cugat el volem solidari” 1991 “Fem un Sant Cugat viu i per a tothom” 2005 “Prou creixement a qualsevol preu” 2007

Això és un peu de fotografia el qual es descriu el contingut . #ARTUR RIBERA Ball davant el Monestir La cultura popular sempre ha tingut un paper rellevant a la festa. La imatge és del 1987, d’una actuació del ball de gitanes de l’Esbart # arxiu

valor el paper d’algú. De la seva banda, Sánchez diu que avui en dia encara s’ha d’agrair que surtin col·lectius que reivindiquen perquè encara hi ha coses que cal millorar, “no estem en un moment que tot estigui aconseguit”.

L’edició 38a Com és habitual, la Festa de Tardor se celebra als voltants del Monestir; enguany, aquest cap de setmana del 16 i 17 de novembre; tot i això, durant tota aquesta setmana s’han fet alguns actes previs, com un debat sobre el procés constituent. El dis-

sabte serà el dia dedicat a la cultura popular, mentre que el diumenge es llegirà el manifest i també tindrà lloc la fira d’entitats. S’espera que unes dues mil persones participin en la proposta durant els dos dies, en la qual 83 entitats podran mostrar la seva activitat al públic. En total hi haurà unes 44 activitats de tot tipus, des d’actes esportius fins a culturals.

El paper dels barris En aquesta 38a edició el lema escollit per il·lustrar la celebració és “Els barris som i fem ciutat”. Amb aques-

Lema Cada any la festa té una frase reivindicativa que fa servir com a lema per exposar una situació que viu la ciutat ta premissa, es pretén reivindicar el paper dels barris a l’hora de configurar Sant Cugat. Precisament per això, l’entitat encarregada de llegir el manifest, diumenge, 17 de novembre, a la una del migdia, serà la Banda de Tambors i Cornetes de Mirasol, que és el primer any que parti-

“Equipaments i cultura popular. Per un Sant Cugat socialment inclusiu” 2008 “Per Sant Cugat. Associa’t, participa i decideix” 2009

cipa en la festa, però també encarna el sentit del manifest.

El text reivindicatiu fa referència al caràcter identitari dels barris, és a dir, que són els veïns els que s’identifiquen amb un territori o un altre.

A més, el manifest també apunta l’onada d’immigració dels anys 60 i 70 com a fet decisiu per a la creació de la ciutat, així com també l’última onada de migració que ha fet doblar els habitants de Sant Cugat. Per acabar, també recorda a la ciutat la gran vida associativa que fa possible que hi hagi un motor a Sant Cugat que tiri el carro. //

350 A Fons Festa de Tardor 2013

Diari de Sant Cugat Divendres, 15 de novembre del 2013

Festa de Tardor Les entitats surten al carrer

Fira d’Entitats Diumenge, de 10 del matí a 15 hores

El segon dia de la Festa de Tardor és la jornada dedicada a les associacions de Sant Cugat. Aquestes s’exposen amb paradetes al voltant de la plaça d’Octavià per mostrar les seves activitats #AMANDA BERNAL

Activitats solidàries Dissabte, a les 20 hores

L’entitat solidaria Pim Pam Pum organitzarà una encesa solidària de fanalets amb diversos desitjos escrits. L’entitat destinarà els fons recaptats amb la venda dels fanalets al Cau Amic, protectora d’animals #Cedida

Mercat de Segona Mà Dissabte, de 9 del matí a 14 hores

Com ja és habitual, l’Ateneu santcugatencs, una de les entitats històriques de Sant Cugat i una de les més relacionades amb les festa, organitza un mercat per vendre productes usats #AMANDA Bernal

Art Dissabte, de 10 del matí a 20 hores

L’art també té un lloc dins la Festa de Tardor. Firart, l’associació d’artistes de Sant Cugat, exposa la seva XIX Mostra d’Art a la plaça d’Octavià durant tota la jornada de dissabte #Amanada BErnal

Activitats esportives Diumenge, de 10 del matí a 13 hores a la plaça del Rei

El Qbasket organitza un taller de street basket a la plaça del Rei. Tot i això aquesta no és l’única activitat esportiva, a les 13 hores la gimnàstica rítmica també serà la protagonista a la plaça del Rei #DAVID Fernàndez

A Fons 351

Diari de Sant Cugat Divendres, 15 de novembre del 2013

Cultura popular

Més activitats de la Festa de Tardor 2013

Gegants, bastoners, caparrots i dansa Durant el primer dia de la Festa de Tardor, les entitats de cultura popular tenen un paper destacat. Des de les cinc de la tarda fins a tres quarts de nou del vespre, a la carpa de la Coordinadora d’Entremesos de Cultura Popular i Tradicional hi haurà tallers de geganters, bastoners, caparrots i també de l’Escola de Música Tradicional i Catalana. Les sardanes també tindran el seu taller, a partir de les cinc. A partir d’aquesta hora, la plaça d’Octavià s’omplirà de les diferents actuacions de les entitats. D’aquesta manera, els Capgrossos donaran el tret de sortida a les actuacions, seguits dels Bastoners, de l’Escola de Dansa del Grup Mediterrània, els pilars de castells dels Gausacs, les actuacions dels Tabalers, els balls de l’Esbart i, per acabar, cap a tres quarts de nou del vespre, els gegants Joan i Marieta aniran a dormir. A tres quarts de nou també començarà el correfoc dels Diables i Tabalers. La coordinadora neix arran de les associacions de tenir un espai de debat per tal d’unificar esforços en els interessos de les entitats de la cultura popular i tradicional catalana, també era necessari coordinar les activitats i el funcionament general de les associacions sense ànim de lucre. D’aquesta manera, aquesta coordinadora s’ha convertit en un puntal de la Festa de Tardor i agafa bona part del protagonisme de dissabte. #AMANDA BERNAL

El Bosc dels Baobabs Dissabte, de 9 h a 14 h Lloc: PlaçA d’Octavià Organitza: Yamuna

Teatre Dissabte i diumenge, a les 12.30 hores

L’Assassinat de l’abat Biure també estarà present a la Festa de Tardor, amb dos assaigs obert de la popular representació, organitzada pels Amics de Pedra i Sang. L’obra es farà a la plaça d’Octavià #ARTUR RIBERA

Xocolatada Solidària Dissabte, a les 17 h Lloc: PlaçA d’Octavià Organitza: CESAL Esport d’Orientació Diumenge, de 10 h a 15 h A l’entorn del Monestir Organitza: Senglar orientació El barri s’omple de contes Diumenge, cada 15 minuts Organitza: tallers Sílvia SerVan Plantada de la haima sahrauí Diumenge, de 10 h a 14 h LLoc: Creu de Terme Organitza: SCAPS

Manifest Diumenge, a les 13 hores

La Banda de Tambors i Cornetes de Mira-sol serà l’encarregada de llegir el manifest en aquesta edició. El text, enguany, fa una reivindicació dels barris a l’hora de formar la ciutat de Sant Cugat #AMANDA BERNAL

Taller per a infants Dissabte, de 10 h a 14 h Lloc: jardins del Monestir organitza: el Mussol Trobada d’experiències de canvi Diumenge, a les 10 h Lloc: jardins del ‘Paga-li, Joan’ ORganitza: IMago Xerrem de…

Diumenge, d’11 h a 14 h lloc: a la Plaça de L’om Organitza: Òmnium i ANC Actuació de Màgia Diumenge, a les 12 h lloc: a la Plaça D’Octavià organitza: CAn Ninot

Ball Dissabte, a les 19.30 hores Petits, Grans, Llibres!

Diumenge, a les 12 hores

L’Institut de la Infància organitza una activitat de lectura entre pares, mares i infants a la fresca. Petits, Gran Llibres! torna per la Festa de Tardor a la parada que tindrà l’entitat #AMANDA BERNAL

El Ball de Gitanes de Sant Cugat s’anticipa al Carnaval per la Festa de Tardor i farà una representació organitzada per la Coordinadora d’Entremesos de Cultura Popular i Tradicional Catalana. El lloc on es farà serà davant la carpa de l’entitat #AMAnDA Bernal

Dansa Bollywood i taller Diumenge, a les 13 h lloc: a la Plaça D’Octavià organitza: FORKIDS Migas Dissabte, 13.30 h Lloc: Carrer de la Torre OrgAnitza: el Centro Castellano-Manchego

352 A Fons Festa de Tardor 2013

Diari de Sant Cugat Divendres, 15 de novembre del 2013

Festa de Tardor Les entitats surten al carrer

El Festival Trona es fa un lloc dins la Festa de Tardor Pepe Nada i la Bonobo Blues Band seran els protagonistes del cartell d’aquesta edició del Festival Trona El Festival de Música Trona, organitzat per Dissidència Sònica amb la col· laboració del Casal Popular La Guitza, celebra el dissabte 16 de novembre, la seva segona edició d’aquest any. Serà en el marc de les activitats programades per la Festa de Tardor, a partir de les 21.30 hores, al parc de Ramon Barnils.

El cartell el configuren Pepe Nada i la Bonobo Blues Band, que es van quedar sense poder actuar en la passada edició per la pluja, i tres grups més escollits per sorteig a partir de les peticions rebudes per Dissidència Sònica un cop van convocar els grups a formar part d’aquest festival.

D’aquesta manera, pujaran a l’escenari el Silence equals Death, una banda de metal; Dröpools, que són la banda de punk-rock més popular entre el jovent local; i Rekop, que és una formació de rock que s’estrena al Trona. Aquesta edició del Trona, la cinquena del festival, és la segona d’aquest any, ja que es va celebrar la primera el 16 de març, a la plaça del Rei. Un festival que aquest cop s’emmarca dins la programació de la Fes-

El 16 de març es va celebrar la primera edició del Trona. #AMANDA BErnal ta de Tardor que aquest any porta per lema “Els barris som i fem ciutat”.

Segona edició en un any Dissidència Sònica assenyala que “fem el lema totalment nostre: aquesta smart city que ens estan venent té molt poc de smart i molt de silly perquè porta dècades hipotecant el futur de la música moderna santcugatenca, en el present segueix atacant la cultura local nascuda dels

barris i assetjant-la a base de normatives i permisos, dissenyats contra la gent i en favor de les mal anomenades “indústries culturals” que, en tots aquest anys, s’ha reduït a una programació dels grans èxits de la cartellera barcelonina al Teatre-Auditori i a una discoteca en sòl públic anomenada Hoboken, la qual s’ha demostrat ser un fracàs des del punt de vista d’allò que Raül Grangé i Esther Salat van prometre fa ja

tres anys”.

Dissidència Sònica ha criticat que “cada cop està més clar que els permisos i condicions que es demanen per a la celebració d’un acte, així com els terminis i les explicacions que es donen per part de l’Ajuntament, responen al classisme i a l’aversió que els que manen tenen envers els que treballem per fer cultura popular al nostre poble”.// Cinta Caballé

Sant Cugat recupera el trabuc Sant Cugat estrena de nou una colla de trabucaires per la Festa de Tardor, tot i que aquesta nova entitat ja tenia ganes de fer una actuació durant la Festa Major, no ha estat fins ara que ha pogut finalment alçar el trabuc.El dissabte de Festa de Tardor els Trabucaires aniran darrere el Correfoc dels Diables, però quan faran l’estrena oficial serà, en principi, per la Festa Major del 2014. De

moment, són 7 persones que formen la nova entitat amb edats que oscil· len des dels 25 als 58 anys. Tot i això, la colla apunta que seria ideal tenir entre 10 i 15 membres.

Durant el recorregut del correfoc està previst que utilitzin 7 quilograms de pólvora i que exhibeixin diferents estils de tir: cadascun al seu ritme, de manera conjunta i l’anomenada metralleta. Aquesta no és la prime-

ra actuació de la Colla Trabucaire de Sant Cugat, ja que el maig del 2012 van participar en la Trobada Nacional de Trabucaires de Ripoll i al març, a la sisena Trobada de la Dona Trabucaire de l’Hospitalet. L’entitat es recupera després que es dissolgués el 2008. Aquesta primera colla es va crear el 1988 i sempre havia estat molt activa durant les festivitats santcugatenques.//

La nova colla #cedida

356 A Fons Integració

Diari de Sant Cugat Divendres, 22 de novembre del 2013

Els nous santcugatencs Immigració estrangera

Sant Cugat, ciutat multicultural Origen Les nacionalitats que tenen més representació a Sant Cugat són d’origen europeu i llatinoamericà Integració L’aprenentatge de la llengua catalana i els fills acostumen a ser clau per a l’arrelament

L

a immigració a Sant Cugat presenta algunes particularitats que la fan ostensiblement diferent del conjunt de Catalunya. La principal és que, a diferència de la resta del territori, una part important dels immigrants, gairebé el 40%, són de països comunitaris. Per contra, les nacionalitats marroquina i romanesa, que són les dues que tenen més presència a Catalunya, en tenen en menor proporció al nostre municipi. Sí que hi ha força més població sud-americana, per sobre de la mitjana del país.

A Sant Cugat, el conjunt global de població immigrada suposa un 12,73% del total de la població, és a

dir, un de cada vuit santcugatencs és de fora. A Catalunya la xifra està per sobre del 15%.

El perfil del nouvingut Partim de la base que no hi ha un perfil estandarditzat per a cada comunitat. Sí que és veritat, però, que sovint es repeteixen situacions segons quina sigui la seva procedència.

L’immigrant comunitari acostuma a ser una persona que arriba a Catalunya per treballar durant un període determinat en una gran empresa, sovint multinacionals que tenen seu a diferents països del món.

Així, trobem que un perfil força comú és el d’una família en què un dels

Gairebé el 40% dels immigrants santcugatencs són comunitaris, mentre que en el conjunt de Catalunya només són el 26%

membres treballa en una d’aquestes grans empreses i l’altre s’ocupa de la llar i els fills. És més habitual que sigui l’home qui treballa i la dona qui es queda a casa. Hi ha forces excepcions.

El conjunt de sud-americans representa un 34%, una xifra que pot ser encara més elevada si tenim en compte que un important nombre d’aquestes persones arriba al país amb passaport comunitari. És força freqüent que a països com Argentina, Xile, Uruguai o Mèxic l’immigrant arribi a Europa amb passaport espanyol, italià i, en algun cas, alemany. Tots han arribat per motius laborals, la majoria amb la intenció de millorar

A Fons 357

Diari de Sant Cugat Divendres, 22 de novembre del 2013

Pere Fernández

Artur Ribera

redaccio@diaridesantcugat.cat @PereFPoveda

redaccio@diaridesantcugat.cat @arctur

que l’immigrant sigui un santcugatenc més”, explica la tinent d’alcalde de Serveis a la Ciutadania, Susanna Pellicer. “Hem fugit sempre de la casa de la immigració, el servei per l’immigrant... Aquí tothom pot anar a la Casa de Cultura, al Casal de la Gent Gran...”. Sant Cugat disposa únicament de dos serveis relacionats amb la immigració. Un és el CITE (Centre d’Informació de Treballadors Estrangers), que és un servei d’advocacia per resoldre temes de papers. L’altre és el Servei Local de Català, que disposa de cursos d’iniciació per a persones de fora de Catalunya. Sant Cugat tampoc disposa d’un model associatiu estable a Sant Cugat, precisament perquè l’estabilitat de l’immigrant és baixa: “Vam intentar fer una taula d’immigració i al final vam acabar reunint-nos només els tècnics de l’Ajuntament.

Els col·lectius són molt diversos. No tenen perquè tenir uns i altres les mateixes idees o inquietuds”, explica Pellicer. Per canalitzar la informació i comunicació amb les diferents comunitats, l’Ajuntament sí que compta amb l’ajut de diversos interlocutors, “referents” de cadascuna d’aquestes comunitats, “a ells els escolten més que a nosaltres”.

La crisi i el retorn

la seva situació econòmica o familiar.

Bolívia i Equador, juntament amb Argentina, són les nacionalitats que tenen més presència. Bolívia és, de fet, la primera nacionalitat, i Equador durant molt de temps havia estat la segona. En els últims anys molts equatorians han tornat al seu país. Bolivians i equatorians tenen en comú un perfil molt feminitzat.

Acostuma a ser primer la dona qui arriba al país, perquè té més facilitat per treballar –sovint en tasques domèstiques– i posteriorment arriben el marit i els fills.

La comunitat marroquina, que és el tercer gran grup, és sovint més tancada –les diferències culturals són

més grans– però, en canvi, està força més integrada. Per regla general, l’immigrant marroquí fa anys que es va establir a Sant Cugat i, fins i tot, moltes famílies marroquines ja tenen fills catalans.

La integració La integració de la persona immigrada depèn de forces factors –cultura, idioma– i de la predisposició de cadascuna. El fill és, normalment, la via més fàcil d’integració, especialment pel que fa a l’aprenentatge de la llengua.

El posicionament de l’Ajuntament de Sant Cugat, en aquest sentit, és no fer distincions: “Tractem

Amb l’arribada de la crisi, l’any 2008, es va aturar el creixement sostingut de la població immigrada a Sant Cugat. Des de l’any 2000 fins al 2009 el creixement va ser força elevat i la proporció de població estrangera va passar del 5,84% al 14,55%. En els últims anys, en canvi, les xifres han començat a minvar, tant pel que fa a la proporció com en el nombre de persones immigrades, que segons dades oficials s’ha reduït en aproximadament 1.000 persones des del 2009. Les dades oficials, que es corresponen al padró, són orientatives, ja que molta gent que marxa ho fa sense donar-se de baixa, de manera que no queda registrada la seva baixa. Segons Marta Casas, tècnica de l’Ajuntament, “s’estan fent retorns, hi ha moviments, però això no ho veurem ens els números fins que passi un temps”. De totes maneres, assegura que “no és una davallada descomunal”. La majoria de persones que tornen al seu país ho fan perquè es queden sense feina i no tenen oportunitat de tenir-ne una altra aquí o perquè milloraran la seva situació laboral i familiar si tornen al seu país. //

XIFRES Les nacionalitats estrangeres més presents a Sant Cugat, segons dades del padró del 2013

1.026 bolivians Es manté com la comunitat més nombrosa, tot i que n’han marxat molts

947 italians La xifra engloba també argentins, xilens i uruguaians amb passaport italià

858 francesos És la comunitat europea més estable. La majoria són empleats de multinacionals

693 equatorians Des que va començar la crisi, més de 450 equatorians han tornat al seu país

664 alemanys Alemanya és un altre dels països que registra més retorn a causa de la crisi

583 marroquins Els primers immigrants de fora d’Europa van arribar del Marroc

525 britànics La població britànica és una comunitat força estable al municipi

305 argentins La xifra real és més alta perquè tendeixen a emigrar amb passaport comunitari

358 A Fons Integració

Diari de Sant Cugat Divendres, 22 de novembre del 2013

Els nous santcugatencs Immigració estrangera XIFRES La immigració a Sant Cugat explicada gràficament Evolució anual del nombre d’habitants de nacionalitat estrangera 11.370

12.000

11.926

11.317

10.965

11.242

9.899

10.000

Xifres relacionades amb l’edat dels nouvinguts

10.321

33,2

10.955

8.852

anys de mitjana d’edat

8.024 8.000

La xifra és inferior a la mitjana d’edat de la població espanyola, que és de 37,6 anys

7.161 6.102

18

6.000 4.353 3.527

4.000

taxa d’envelliment 2000

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007

2008

2009

2010

2011

2012

Distribució de la població estrangera segons gènere i àrea d’origen 100 %

Significa que de cada 100 persones menors de 16 anys, n’hi ha 18 de majors de 65

2013

Distribució de la població estrangera per continents 7,5%

90 % 80 % 70 %

50,9

46,1

61,9

42,3

60,5

72

60,7

34%

45,5

60 %

39%

50 % 40 % 30 % 20 %

49,1

53,9

38,1

57,7

39,5

28

39,3

54,5

6% 3,8%

10 % 0%

Espanyola

Resta UE

Resta d’Europa

Àfrica

Amèrica del Nord

Amèrica Central i Carib

Amèrica del Sud

Àsia i Oceania

Homes | Dones

Diferència del volum total de població estrangera entre Sant Cugat i Catalunya per país d’origen

UE 27 | Resta d’europa | Àfrica | Àmerica del Nord | Àmerica Central i Carib | Àmerica del Sud | Àsia i Oceania

Distribució de la població estrangera per districtes (dades del 2012)

25

Població total

20,1%

20 15 10 5

9,2% 4,2%

Bolívia

9,2%

7,8%

5%

4,1%

Itàlia

7%

2,8%

França

Sant Cugat | Catalunya

6,5%

5,2%

1,9% Equador Alemanya

5,1% 1,7%

Marroc

6,2% 3,4%

2,7%

2,2%

Regne Argentina Unit

% població immigrada

% població total

Nucli 1

4.782 46,3% 12,6%

Nucli 2

2.795 27,1% 13,9%

Valldoreix

935

9,1% 11,9%

La Floresta

562

5,4% 12,6%

Mira-sol Les Planes

1.055 10,2% 8% 192

Total 10.321

1,9% 15,1%

A Fons 359

Diari de Sant Cugat Divendres, 22 de novembre del 2013

personatges La immigració a Sant Cugat explicada pels seus protagonistes Blandine Winn, responsable de Sant Cugat Accueil

Francoise Forcuit, responsable d’IWG

La Blandine fa de portaveu de la comunitat francòfona #ARTUR RIBERA

Francoise Forcuit va arribar a Catalunya fa 24 anys #pere fernández

Una xarxa que connecta la comunitat francòfona

Un espai de trobada exclusivament per a dones

Blandine Winn va crear fa set anys l’associació Sant Cugat Accueil, una xarxa d’intercanvi que actualment compta amb 130 membres, la gran majoria d’origen francès. Aquesta associació va néixer amb la voluntat de connectar, d’una banda, la comunitat francòfona resident al municipi i, de l’altra, per ajudar a instal·lar-se aquelles famílies que arriben a Sant Cugat, proporcionant-los informació pràctica dels serveis bàsics de què disposen, adreces, telèfons, etc. Així mateix, els membres de Sant Cugat Accueil intercanvien informació i organitzen activitats amb la finalitat d’esdevenir un punt de trobada per a tots ells. “Quan vaig arribar jo, el 2003, em sentia molt sola, no coneixia ningú i el més difícil va ser no parlar la llengua”, explica la Blandine. “Després de tres anys ja tenia una bona llista de contactes i vaig crear Sant Cugat Accueil per compartir tota aquesta informació. Per a mi, ajudar i compartir és una satisfacció immensa”. Els membres de l’associació són majoritàriament expatriats que arriben per motius laborals (sovint vénen tres anys i tornen), persones francòfones que s’han establert a Sant Cugat, i persones interessades en la llengua i les tradicions.

International Women’s Group (IWG) és una associació formada per dones immigrants comunitàries, sobretot alemanyes, franceses i anglosaxones. La Francoise, juntament amb un grup d’amigues, van crear aquesta entitat fa deu anys. “Volíem conèixer altra gent i ens va semblar interessant agrupar-nos per parlar anglès i altres idiomes i per ajudar la gent que arribava que s’integrés”. L’entitat organitza activitats i trobades per a dones, a part de brindar el servei de relocation. “La majoria d’aquestes dones estan soles a casa mentre l’home treballa. Acostumen a ser dones molt preparades, que van haver de deixar la seva feina en el seu país d’origen i que ara s’ocupen dels seus fills”. IWG va arribar a tenir 180 membres, però segons la Francoise, en els últims anys ha baixat molt la participació. “Ara en tenim 80, i poques són actives”.

Els motius? Diu que el grup més nombrós, el de dones alemanyes, ha marxat. “Marxen, però no marxen per gust. Aquí se senten còmodes, la vida és més agradable... Però si no hi ha feina, acaben marxant”. La Francoise també va venir a Catalunya per motius laborals. “Van enviar el meu marit per sis mesos i ja fa 24 anys que som aquí”.

ENTREVISTA María Eugenia Blandón, responsable del Grup de Dones Migrades

“És important entaular un diàleg amb la societat que ens rep”

Com va néixer el Grup de Dones Migrades?

L’any 2002 es van agrupar un conjunt de dones en una activitat que es va fer a la Universitat de la Pau. Dintre d’aquest grup es va crear un subgrup que es diu Sabores del Mundo. Aquest va ser el punt de partida.

Quina tasca desenvolupa aquesta associació de dones?

Des de la seva creació fins ara el més important ha estat sempre entaular un diàleg amb la societat acollidora, la societat que ens rep. Es fan activitats específicament per a aquest col·lectiu, habitualment al Club Muntanyenc o a l’Ateneu.

El grup el formen dones d’arreu del món o de zones en concret?

Aquí a Sant Cugat tenim dones de diferents llocs de l’Amèrica Llatina, del Marroc i, puntualment, de l’Europa de l’Est. De totes maneres, nosaltres, com a marca Sant Cugat que som, el que fem són activitats en xarxa amb altres grups de dones de la resta de Catalunya.

Quines són les situacions amb què es troben més habitualment les dones immigrants, sobretot d’aquestes àrees que em diu?

Quan va començar el grup hi havia molta gent que estava arribant i que no tenia papers. Aquesta va ser una problemàtica. Posteriorment el problema

va venir amb les reagrupacions i les dificultats afegides amb la integració dels fills, els pares. Actualment tenen problemes amb la pèrdua de llocs de treball, i també les condicions de treball.

Per últim, tenim el tema del retorn i com afecta en els nuclis familiars.

Com percep vostè aquesta realitat, la del retorn?

En l’entorn de dones que participen en el grup sí que és veritat que moltes han viatjat, fins i tot dones que exercien un paper de lideratge. De totes maneres, cal parlar més de moviment que de retorn, perquè moltes viatgen però no tornen al país d’origen, sinó que marxen a altres llocs, dins o fora de l’Estat. //

360 A Fons Integració

Diari de Sant Cugat Divendres, 22 de novembre del 2013

Els nous santcugatencs Immigració estrangera ENTREVISTA Marzouk Sliman, membre Casal Cultural Àrab Abraham i Iñaki, jugadors del Club de Rugby Sant Cugat com per al país, per a Catalunya. L’objectiu és que els nostres fills no perdin les seves arrels i les seves tradicions, però que tampoc es desentenguin de la realitat que hi ha aquí.

La immigració marroquina ha estat sempre molt important a Catalunya. De fet, és la més nombrosa.

I una de les primeres immigracions.

Després dels murcians vam arribar nosaltres. Molts d’ells van triar Catalunya perquè consideraven que estava millor econòmicament. Ara n’arriben pocs.

Marzouk Sliman #pere Fernández

“La llengua i la cultura àrab també són una riquesa per a Catalunya” Què és el Casal Cultural Àrab? És un espai de trobada de tota la comunitat. Una de les seves tasques és la d’acollir els nouvinguts. Tenim un petit oratori, pels que volen resar.

I també s’hi fan classes d’àrab, especialment per als més petits, els que han nascut aquí o van venir aquí molt petits.

La llengua, com aquí, arrela.

Exactament. És una inquietud que compartim amb els catalans, ens cal conservar i preservar la nostra llengua.

Aviat ens trobarem una generació de persones que parlen àrab, català i castellà. I això és un riquesa, tant per a ells

Com ha afectat la crisi a la seva comunitat?

Ens ha tocat de molt a prop. Pensa que molta gent d’origen marroquí treballava en el sector de la construcció i a aquests els ha fet molt de mal.

Han marxat?

De Sant Cugat, pocs. Aquí sempre han marxat cap a ciutats veïnes, com Rubí o Terrassa, perquè l’habitatge no és tan car. D’aquestes altres ciutats sí que n’estan tornant molts al Marroc.

Però n’hi haurà que després de tants anys aquí els costarà més marxar.

Conec força casos de marroquins que van venir a Catalunya a fer uns calés per construir-se la seva casa al Marroc i que ara tenen problemes per pagar la hipoteca aquí a Sant Cugat. I saps què estan fent? S’estan venent la casa del Marroc per poder pagar la que tenen aquí. Està canviant la mentalitat. També els condicionen molt els nens. Molts porten tant temps aquí que per a ells tornar seria començar de zero.

L’Abraham Velásquez i l’Iñaki Berasategui, abans d’un entrenament #A. RIBERA

El Club de Rugby Sant Cugat, un exemple de multiculturalitat El Club de Rugby Sant Cugat és un club que es caracteritza per integrar jugadors de moltes nacionalitats i cultures diferents. Només en el primer equip ja n’hi ha un bon grapat, sobretot d’origen sud-americà, i particularment n’hi ha molts d’Argentina, país on el rugbi és un esport molt popular. Dos dels integrants del primer equip són l’Abraham Velásquez i l’Iñaki Berasategui. Hem parlat amb tots dos per conèixer la seva història i què els ha aportat l’esport i el rugbi. L’Abraham té 20 anys, juga amb el primer equip i és d’origen colombià. Va emigrar a Catalunya quan tenia 10 anys. “A Colòmbia jugava a futbol. Aquí, anys més tard, un amic argentí em va convidar un dia a provar i em vaig enamorar”. Diu que no va tenir problemes d’adaptació: “Quan vaig arribar vaig haver d’aprendre els costums d’aquí. No va ser difícil”. Assegura que el rugbi és un esport que uneix: “Un cop entres al món del rugbi deixa d’importar d’on ets i com ets. Hi ha un ambient molt familiar, és impossible no trobar-se a gust aquí”. Per a l’Iñaki (San Isidro, Argentina) l’adaptació va ser més complicada, amb “moltes pujades i baixades”. Va arribar a Catalunya amb 12 anys, l’any 2002. “Al principi em va costar adaptar-me, vaig tenir dificultats per trobar el meu espai. Va canviar molt quan vaig arribar al club. L’ambient a l’equip va fer molt”.

L’Iñaki, però, no es va decidir a jugar al rugbi fins l’any 2007, l’any que es va disputar el campionat del món: “A la meva família hi ha molta cultura de rugbi, i a San Isidro és un esport molt popular. Allà tenim el millor equip de l’Argentina. Quan vaig venir al club sabia que trobaria un bon ambient i que em sentiria bé”.

Roamir López, entrenador de futbol

Una escola de futbol singular i per a totes les butxaques

Roamir López #pere fernández

El Roamir ja era entrenador de futbol a Bolívia, el seu país d’origen. Va arribar a Catalunya fa vuit anys i en fa quatre va crear l’Escola de Futbol Unión, una escola de futbol on la gran majoria de nens són nois immigrants. “La vaig crear pel meu fill.

Ell volia entrenar en una escola de futbol d’aquí, però era molt cara. Ho vaig comentar amb altres amics, que tenen fills de la mateixa edat que el meu, i vam arrancar-ho, amb només sis nens”. El primer lloc on van començar a entrenar va ser a la pista que hi ha sota el pont del Parc Central. Posteriorment, i a mesura que creixia el nombre de nens, es van traslladar a les escoles Collserola i Joan Maragall. Ara entrenen al parc de la Pollancreda. “Han arribat a ser gairebé 70 nens, però ara en

tenim 38. Aquests 38 són els que sempre han estat amb mi, els més fidels”. Una de les particularitats de l’Escola de Futbol Unión és que el Roamir no cobra per entrenar. “Ho faig perquè m’agrada i perquè tinc temps. No els vull cobrar perquè les famílies no es poden permetre pagar-ho”. De fet, excepte en l’últim any, ell mateix pagava de la seva butxaca el lloguer de les pistes, malgrat que s’ha passat força temporades sense una feina estable. A l’estiu va organitzar un campionat de futbol-7 amb jugadors de diferents països: Veneçuela, Paraguai, Hondures, Colòmbia, Bolívia i Nicaragua. A l’escola també té nois catalans. Diu que el primer que ensenya als seus nens és “el respecte cap als companys i cap a la persona que els entrena”.

A Fons 361

Diari de Sant Cugat Divendres, 22 de novembre del 2013

Fraternidad Morenada, grup folklòric bolivià

ENTREVISTA Rodrigo López, casteller i diable

La Fraternidad Morenada està integrada per unes 35 persones #ARTUR RIBERA

El Rodrigo és natural de Mèxic i va venir a Catalunya fa vuit anys #Artur ribera

La Morenada, patrimoni cultural “Castellers va ser qui em va obrir la de Bolívia i de Sant Cugat porta a la ciutat i a Les danses tradicionals i el folklore ocupen un espai molt important en la vida de molts bolivians. Tant és així que a la nostra ciutat disposem no d’un, sinó de dos grups de danses tradicionals diferents que porten el nom de Sant Cugat incorporat en la seva nomenclatura: la Fraternidad Morenada Sant Cugat i el Grup de Caporales de Bolívia-Sant Cugat. El primer té 35 membres i el segon, prop de 60. Hem parlat amb els primers. Aquest grup va néixer fa poc més de dos anys i porta amb orgull el nom de la seva ciutat d’acollida arreu on va. “A nosaltres ens fa especial il·lusió formar part activa de la ciutat. Sentim que la representem i, a més, a nosaltres ens fan partícips del conjunt del poble”, diu un dels seus membres. Per als bolivians, la Morenada representa un dels seus patrimonis més importants i una manera de connectar, pels que viuen aquí, amb les seves arrels. “A mi, particularment”, explica Gabriela, una de les fundadores, “em va cridar la Morenada quan em vaig adonar que les meves arrels estaven lluny. Vaig començar a ballar estant aquí”. La Fraternidad, a la qual darrerament s’han incorporat persones d’altres nacionalitats, programa assajos un cop per setmana i acostuma a participar en les rues de Carnaval i a la Festa Major de Sant Cugat. També és un espai de cooperació entre tots els seus membres. “A part de l’activitat que realitzem en l’àmbit folklòric, també realitzem un treball d’ajuda entre nosaltres, especialment quan algú ho està passant malament”. Expliquen que la comunitat boliviana, especialment els homes, estant tenint força problemes laborals i que molts dels seus compatriotes han tornat al seu país.

la seva gent”

Com va ser que vas venir a parar a Catalunya?

La meva mare ja vivia aquí, va venir un parell d’anys abans que jo. I em va oferir l’oportunitat de venir a estudiar. Ho vam fer amb un reagrupament familiar.

Vaig venir, vaig estudiar turisme, vaig trobar feina, la vaig deixar, en vaig trobar una altra... I així.

Què vas percebre de Sant Cugat i de la seva gent quan vas arribar?

Personalment, el primer any que vaig viure aquí no coneixia res i no hi feia vida. De fet, primer vam viure a Barcelona, per tant, ho tenia tot allà. Va ser precisament els castellers els qui em van obrir la porta a la ciutat i a la seva gent.

Ara percebo Sant Cugat com una ciutat acollidora. La sento la meva ciutat.

Què et va motivar a vincular-te amb els Castellers?

Doncs va ser a través d’un conegut de la meva mare, que era el president de Castellers, el Santi. Ens va convidar a tots dos, i ella ho va fer també per dirme “Rodrigo, espavila’t, que vius a Sant Cugat i no coneixes res!”. Després també em vaig vincular a Diables.

A més a més, parles el català i el parles molt bé!

Sí, els dos primers anys que vaig estar aquí, que vaig fer el batxillerat, van ser els meus dos anys d’immersió lingüística. La mateixa escola va tenir el gest amb mi de fer, durant les tres primeres setmanes del curs, les classes en castellà perquè ho entengués tot. Vaig trobar-ho un gest molt bonic, i vaig pensar... “si ells fan l’esforç, per què jo no?”

Passat un any ja vaig fer la meva primera exposició oral en català! //

Jean Hubert, pastor evangèlic

Un espai de culte i de cooperació entre els seus membres

Jean Hubert #pere fernández

El Jean Hubert és congolès però fa divuit anys que va venir a Catalunya. Va fer un doctorat en física aplicada i actualment treballa en el departament d’investigació de la UAB. A part d’aquesta activitat també és pastor d’una església evangèlica a Sant Cugat, la Casa de Dios, que pertany a la denominació religiosa de les Assemblees de Déu. Aquesta església evangèlica està present a molts països del món, especialment d’Amèrica Llatina, i és per aquest motiu que aquesta en qüestió aglutina moltes persones estrangeres, que tenen el centre com un punt de referència, no només espiritual, sinó també com un espai d’intercanvi i de col·laboració mútua entre els seus membres.

“L’església evangèlica té un component espiritual i un component

social. Nosaltres rebem els problemes més habituals de les persones que ens arriben. Quan algun membre ho està passant malament ens organitzem per ajudar-lo”. Actualment aquesta església compta amb 100-110 membres de diferents nacionalitats, especialment de l’Amèrica Central i Amèrica del Sud. La majoria, explica Hubert, són persones humils. “Són gent que ha vingut aquí buscant una situació econòmicament millor que al seu país. Hi ha altres casos, però aquest és el més habitual”. A més, l’església evangèlica fa de portaveu i de canal de comunicació amb la comunitat i compta amb el suport de l’Ajuntament. S’hi organitzen també diferents tipus de formacions per als nouvinguts, fins i tot classes de català i d’informàtica.

364 A Fons Parc de Collserola

Diari de Sant Cugat Divendres, 29 de novembre del 2013

Fer esport envoltat de natura Caminar, córrer, anar amb bici i a cavall

Això és un peu de fotografia el qual es descriu el contingut . #ARTUR RIBERA El parc, amb 8.295,09 hectàrees Sant Cugat, amb 2.113,64 hectàrees, és, de les nou ciutats que formen part d’aquest parc natural, el municipi que hi té més superfície # artur ribera

Esport a l’aire lliure al Parc de Collserola Diferenciació És un dels parcs naturals europeus situats més a prop d’una gran ciutat Utilització Els matins de dissabte i diumenge de tardor i estiu són els dies en què el Parc de Collserola rep més visitants

E

l Parc Natural de Collserola és un espai idíl·lic per a la pràctica esportiva a l’aire lliure. Són molts els que l’aprofiten per anar a caminar, a córrer, amb bicicleta (BTT) o a cavall. Fer esport a Collserola és sinònim de salut. El parc té una superfície total de 8.295,09 hectàrees i el Pla especial d’ordenació i protecció del medi natural del Parc de Collserola (PEPCo) es va aprovar l’any 1987.

El Parc de Collserola, que forma part de la Federació Europea d’Espais Naturals i Rurals Metropolitans i Periurbans (FEDENATUR), té una particularitat que encara el fa més especial. És un dels parcs naturals europeus situats més a prop d’una gran ciutat.

Qui gestiona el parc?

La gestió del Parc Natural de Collserola és responsabilitat del Consorci

del Parc, organisme que integren la Generalitat de Catalunya (Direcció General de Medi Natural), la Diputació de Barcelona, l’Àrea Metropolitana de Barcelona, i els nou ajuntaments de l’àmbit del parc. Aquests són Barcelona, Montcada i Reixac, Cerdanyola del Vallès, Sant Cugat, el Papiol, Molins de Rei, Sant Feliu de Llobregat, Sant Just Desvern i Esplugues de Llobregat.

D’aquests nou municipis, Sant

Cugat és la ciutat que ocupa més superfície del parc, amb un total de 2.113.64 hectàrees. I, per contra, Barcelona, Esplugues de Llobregat i Sant Just Desvern són els municipis que n’ocupen menys.

Entre personal d’oficina, gent de camp, vigilants de prevenció d’incendis i educadors, el Parc Natural de Collserola compta amb una vuitantena de treballadors.

A més, també hi col·laboren un

A Fons 365

Diari de Sant Cugat Divendres, 29 de novembre del 2013

Àlex López Puig

Artur Ribera

redaccio@diaridesantcugat.cat @alexlopezpuig

redaccio@diaridesantcugat.cat @arctur

Parc Natural de Collserola

XIFRES El Parc de Collserola, en xifres

8.295,09 hectàrees És la superfície total del Parc de Collserola

2.113,64 hectàrees És la superfície que ocupa Sant Cugat al parc. És la ciutat amb més hectàrees

2.500.000 milions d’usuaris Són les persones que, cada any, visiten el Parc de Collserola

9 ciutats Són els municipis que tenen superfície al Parc de Collserola centenar de voluntaris, formats pel parc, que fan tasques de manteniment. Per a la santcugatenca Isabel Raventós, cap del Servei d’Ús Públic, Divulgació i Educació Ambiental del Parc de Collserola, “són l’efecte multiplicador de fer créixer aquesta cultura mediambental”.

Un 70% de les finques del parc són de caràcter privat, i un 30%, públiques. “És per això que cal que hi hagi una gestió molt fluïda entre la iniciativa privada i l’administració pública”, explica Raventós.

El perfil de l’usuari El Parc Natural de Collserola té diferents tipus d’usuaris: famílies amb nens petits, persones de fins a 50 anys que hi fan esport (caminar, córrer o a anar amb bicicleta), centres excursionistes i gent gran.

Quan més usuaris trepitgen el parc és els caps de setmana, sobretot als matins dels dissabtes i diumenges.

I, per estacions, a la tardor i a l’estiu.

Segons el parc, 2.500.000 persones són les que anualment aprofiten aquest espai natural. Algunes de les zones més transitades són la

El parc té diferents perfils d’usuaris: famílies amb nens petits, esportistes de fins a 50 anys, centres excursionistes i gent gran

cia al parc perquè l’actual número de visitants demana que els caps de setmana hi hagi presència de cossos de vigilància”, detalla Isabel Raventós.

El parc té quatre guardes (dos al matí i dos a la tarda), xifra “insuficient” per a Raventós. “Creiem que aquest és un punt prioritari”.

El parc presentarà al desembre un projecte d’ordenances que inclou la sanció a tot aquell usuari que no respecti el medi ambient

Les problemàtiques

carretera de les Aigües i el Pi d’en Xandri, a Sant Cugat; Can Catà, a Cerdanyola del Vallès, i La Salut, a Sant Feliu de Llobregat.

Sancionar els incívics Tot i que en aquests moments les ordenances no tenen capacitat sancionadora, el parc presentarà al desembre un projecte d’ordenances que inclou la sanció a tot aquell usuari que no respecti el medi ambient.

“També volem augmentar la vigilàn-

A banda d’alguns incívics, que no respecten les normes del parc, també hi ha altres problemes. És el cas d’abocaments en alguns punts concrets; punts de barraquisme, com en el terme municipal de Montcada i Reixac, o la població de porcs senglars.

Maniobres militars Una altra problemàtica ben diferent és el fet que es facin maniobres militars del Ministeri de Defensa de l’Estat espanyol. En aquesta línia, Isabel Raventós assegura que, tot i que al parc no li agrada que hi siguin, “normativa en mà, no hi ha cap ordenança del Parc de Collserola que digui que està prohibit”. Amb tot, Raventós assegura que “a la gent no li agrada trobar-se’ls”. //

1987

Any en què es va aprovar el Pla especial d’ordenació i protecció del medi natural del Parc de Collserola (PEPCo)

80 treballadors del parc Entre personal d’oficina, gent de camp, vigilants de prevenció d’incendis i educadors

100 voluntaris Formats pel Parc de Collserola fan tasques de manteniment

70% de finques privades Són les que hi ha al Parc de Collserola. El 30% són públiques

366 A Fons Parc de Collserola

Diari de Sant Cugat Divendres, 29 de novembre del 2013

Fer esport envoltat de natura Caminar, córrer, anar amb bici i a cavall Rutes per collserola

Caminar o córrer, una bona opció que ofereix el parc

De la Torre de Collserola a Vallvidrera Passant per la font de la Budellera, l’església de Santa Maria de Vallvidrera i pel pantà de Vallvidrera

De la carretera de les Aigües a Mas Pins Passant per Can Vilà, la Penya del Moro, l’ermita de la Salut de Sant Feliu i la torre de Santa Margarida

El Parc de Collserola ofereix un munt de camins per caminar o córrer #artur ribera

De l’Hotel Florida al castell de Miralluny Passant per Can Jané, l’ermita de Sant Medir, la font de la Rabassada i el viaducte de Can Ribes

De l’Observatori Fabra al Tibidabo De l’Observatori Fabra (la Sala Noble, la cúpula i la terrassa) al Tibidabo (colònia Tibidabo i el temple)

El parc és conscient de la gran quantitat de gent que hi va a caminar o a córrer i es vol preparar “per si això va a més” Són molts els santcugatencs que aprofiten el Parc de Collserola per caminar o bé per fer running. “Ara tothom vol córrer. És una febre. Aquí en diem l’efecte Kilian Jornet. Al parc ho notem molt perquè som conscients que és diferent entrenar a la muntanya que fer-ho sobre asfalt”, detalla Isabel Raventós, cap del Servei d’Ús Públic, Divulgació i Educació Ambiental del Parc de Collserola. “I ens volem preparar per si això va a més. S’està redactant el nou pla especial de Collserola que ens ha de donar eines per gestionar aquest ús social del parc”, assegura. Raventós creu que “cal conciliar l’ús i el gaudi del parc amb la seva conservació”.

Algunes de les diferents curses que se celebren cada any per Collserola són, entre d’altres, la Cursa per Collserola, la Cursa CEC-Collserola, la Cursa Nocturna per Collserola i la Ultratrail Collserola, que la seva primera edició es va celebrar el passat 23 de novembre. Tot i que no té un caràcter estrictament competitiu, Sant Cugat organitza, des de fa 55 anys, la Marxa Infantil de la Regularitat, que organitza anualment el Club Muntanyenc Sant Cugat.

Convenis de col·laboració En els últims anys han estat moltes les organitzacions esportives que han sol·licitat l’organització per fer una prova atlètica al Parc de Collserola. Després d’un estudi exhaustiu per part del consorci i donar-hi el seu vistiplau, consorci i organització signen un conveni de col·laboració pel qual l’entitat organitzadora es compromet a aportar una part de cada inscrip-

ció al parc, per contribuir a mantenir-lo en bon estat.

La normativa La normativa del parc detalla que els corriols i els senders de menys de 3 metres d’amplada són només per anar a peu, i que els vianants tenen prioritat de pas. Es tracta de camins i corriols marcats sense obrir nous camins de pas. Aquells que caminin amb bastons d’excursionista han de portar protecció de goma per evitar l’erosió. També concreta que els animals de companyia han d’anar lligats i que cal deixar l’espai net dels seus excrements.

Les entitats locals L’Escola d’Excursionisme del Club Muntanyenc Sant Cugat, el Club Excursionista Independent (CEI) de Catalunya, amb seu a la Floresta , i l’Associació Excursionista Altiplà són les entitats de Sant Cugat que es bolquen en les caminades a peu. // À. L. P.

A Fons 367

Diari de Sant Cugat Divendres, 29 de novembre del 2013

Anar amb bicicleta i respectar el medi natural del parc Han d’anar per camins de més de tres metres d’amplada i la velocitat màxima per les pistes és de 20 km/h

Circuits

Del parc de Vallvidrera a la font de la Budellera Passant per la carretera de les Aigües i el Tibidabo, per la part central del parc

Anar amb bicicleta és una de les opcions esportives que també permet el Parc de Collserola. Però cal tenir molt en compte de respectar, i molt, el medi natural. És per això que cal tenir present la normativa.

Les bicicletes han de circular per camins de més de tres metres d’amplada i la velocitat màxima per les pistes és de 20 km/h. Els vianants tenen prioritat de pas. Cal anar amb bicicleta per itineraris senyalitzats i pistes i no es pot circular per corriols, rieres ni camps a través. No s’hi poden fer curses, si l’organització no les ha autoritzades.

Són molts els itineraris que ofereix el Parc Natural de Collserola, hi vagis sol o ho facis en grup.

De Llars Mundet al Forat del Vent Passant pel Portell de Valldaura, és un itinerari pel sector oriental de la serra

Vaic, un exemple

Els caps de setmana, grups de ciclistes fan esport al parc #JOSÉ LUÍS MARTÍNEZ

La botiga santcugatenca Vaic és una de les empreses que ofereix rutes pel Parc de Collserola. Vaic, especialitzada en bicicletes elèctriques (bicicletes de pedaleig assistit), col· labora estretament amb el Consorci del Parc de Collserola. Ofereix rutes autoguiades per Collserola amb bicicleta elèctrica, dissenyades

per a tota la família i els amics. Són tours autoguiats, amb GPS i audioguia. Ofereixen tres activitats d’oci, són: Descobreix Sant Cugat (d’uns 15 quilòmetres), les Faldes agrícoles de Collserola (d’uns 23 quilòmetres), i el Cim del Tibidabo i la millor vall de Collserola (d’uns 23 quilòme-

tres). El segon itinerari és el que té més demanda, i el tercer, el que té més desnivell.

La secció de BTT (bicicleta tot terreny) i també la de triatló de la Unió Ciclista Sant Cugat és una de les entitats que, amb molta freqüència, usa el Parc de Collserola. //

De Sant Cugat a Sant Medir Un traçat fàcil, de poc menys de 5 quilòmetres, que es fa amb uns vint minuts

368 A Fons Parc de Collserola

Diari de Sant Cugat Divendres, 29 de novembre del 2013

Fer esport envoltat de natura Caminar, córrer, anar amb bici i a cavall marxes

Marxes a cavall,una manera diferent de gaudir del parc

De Sant Cugat a Can Coll És una ruta fàcil, còmoda i circular, de dificultat baixa i que té una distància de tan sols 7 quilòmetres de recorregut.

La Ruta de les Ermites La marxa comença a Sant Cugat. Té una dificultat mitjana i una distància de 15 quilòmetres. També és un itinerari circular

La serra de Collserola també ofereix l’oportunitat de fer rutes a cavall #amanda bernal

La Ruta de la Vall de les Feixes També té com a punt de partida Sant Cugat, amb un traçat circular.

Entre els diferents racons d’interès hi ha el Pi d’en Xandri

De Sant Cugat a Sant Just Desvern És una ruta a cavall clàssica, per la carretera de les Aigües. És una pista ampla, un llarg balcó que mira a Barcelona i l’Hospitalet

Les hípiques de Sant Cugat ofereixen rutes guiades. Es produeix una estreta relació entre cavall, genet i medi Una de les modalitats que es practiquen al Parc de Collserola és la de les marxes a cavall, activitat que es pot practicar des de qualsevol hípica de les nou ciutats limítrofes amb el Parc de Collserola. Travessar la muntanya de nord a sud o d’est a oest és només qüestió d’un matí o una tarda (entre 4 i 5 hores). És una nova opció, també diferent, de gaudir del parc. La normativa que estableix el Parc de Collserola és que els cavalls han de circular sempre per camins de més de tres metres d’amplada.

Les rutes a cavall són una manera diferent de gaudir del paisatge, i des de Sant Cugat trobem diversos itineraris que ens fan recórrer i viure

aquest parc natural al costat de Barcelona. Les diferents hípiques que hi ha a Sant Cugat ofereixen rutes guiades a cavall. És una manera de viure l’estreta relació que es crea entre cavall, genet (no cal ser-ne un expert) i el medi natural. És una bona teràpia per a l’estrès.

Esport i natura El Parc de Collserola permet fer una gran varietat de rutes a cavall en qualsevol època de l’any. Es tracta d’una manera divertida de practicar esport i al mateix temps gaudir de la natura.

Isabel Raventós, cap del Servei d’Ús Públic, Divulgació i Educació Ambiental del Parc de Collserola, explica que “sempre hem primat les activitats vinculades al coneixement del medi natural, però també les activitats esportives”. “No cal que ho fem tot nosaltres. Ens agrada que hi hagi iniciatives privades”.

Aquest és el cas, per exemple, del Club Esportiu Equus Can Caldés,

hípica amb seu a Sant Cugat. Can Caldés ofereix rutes a cavall per a grups, tinguin experiència o no del món del cavall. Un professional de la matèria, amb titulació, endinsa als usuaris al Parc de Collserola amb una durada de la marxa d’una o dues hores (amb una mínima formació inclosa).

Pere Xercavins, administrador del Club Esportiu Equus Can Caldés, explica que “fa tres mesos que vam posar en marxa aquesta iniciativa per la demanda que hi ha. És una excel·lent manera de poder conèixer el parc i de tenir contacte amb la natura”. L’hípica proposa viure aquesta experiència i ho fa en hores concertades i de dilluns a diumenge.

El Club Esportiu Equus Can Caldés i la botiga santcugatenca de bicicletes elèctriques Vaic treballen en aquests moments en una nova oferta: sortides en grup en què alguns van a cavall i altres ho fan amb bicicleta elèctrica. // À. L. P.

A Fons 369

Diari de Sant Cugat Divendres, 29 de novembre del 2013

en imatges

COMENTARI

La Festa del Parc Natural de Collserola, un èxit organitzatiu i participatiu

Isabel Raventós Consorci del Parc de Collserola Buscant l’equilibri entre conservació i ús social

A 1

2

3

4

1 La segona edició de la Festa del Parc Natural de Collserola es va celebrar el diumenge 24 de novembre. 2 L’organització va anar a càrrec del Consorci del Parc Natural de la serra de Collserola. 3 Aquesta celebració es va començar a fer l’any 1989 o 1990. Llavors portava el nom de Dia de Collserola. 4 Aquesta jornada, amb un ampli programa d’activitats, es convoca amb l’objectiu de reforçar la marca de Parc Natural. És un dels esdeveniments que organitza el consorci per donar a conèixer el parc. #CONSORCI PARC DE COLLSEROLA

vui el ciutadà vol passejar, fer excursions i córrer per tot el parc.

Si la bicicleta de muntanya s’ha consolidat com una pràctica amb molts adeptes, ara , els runners també colonitzen la serra. És una evidència que la cultura de la salut i l’esport té alguna cosa a veure en aquest increment tan important en el nombre d’usuaris al parc. En aquest context, més que mai , és necessari determinar quines pràctiques tenen cabuda o no en el parc. Ens hem de preguntar: “Els espais naturals periurbans poden donar resposta a totes les necessitats de lleure que es van presentant en funció de modes i context socioeconòmic?”. Aquesta és una reflexió que cal fer entre tots, usuaris i gestors. Els tècnics del Consorci de Parc de Collserola treballen amb diferents línies de gestió amb l’objectiu de donar resposta a la gran demanda social de lleure de natura. En paral·lel, es treballa per potenciar actituds responsables dels usuaris envers els ecosistemes naturals i així assolir un major grau de conscienciació i implicació en el respecte per la natura, amb l’objectiu de preservar la biodiversitat que millora la qualitat de vida dels habitants l’àrea metropolitana de Barcelona. El Consorci del Parc Natural de la serra de Collserola dedica una important part del seu equip i pressupost a la regulació de l‘ús públic, ja que cal aplicar diferents estratègies en funció de si parlem de grans esdeveniments col·lectius, o bé estem parlant d’usuaris que practiquen esport o altres activitats a títol individual. Els impactes seran diferents i la seva regulació també haurà de ser diferent. Cal plantejar solucions innovadores per regular l’ús públic del parc, per exemple, segmentar pistes per a determinades pràctiques, i/o establir horaris d’ús en funció d’aquestes pràctiques (carrils i/o horaris per bicicletes), disposar d un cos de vigilància que pugui vetllar per l’acompliment de tota la normativa. No respectar els itineraris dissenyats té un impacte molt fort sobre la biodiversitat, ja que provoca que algunes espècies desapareguin. En aquesta línia de treball, el lema de la Festa del Parc Natural , del darrer 24 de novembre, va ser “Parc saludable, gent saludable”, amb l’objectiu de fer evidents quines són les bones pràctiques que fan possible el gaudi i la conservació del Parc Natural de Collserola. //

372 A Fons Municipi La Floresta De zona d’estiueig a símbol del moviment alternatiu

La Floresta com a estil de vida TERME MUNICIPAL DE SANT QUIRZE DEL VALLÈS

TERME MUNICIPAL DE RUBÍ TERME MUNICIPAL DE CERDANYOLA DEL VALLÈS

Monestir

Mira-sol

Ajuntament Estació

Sant Cugat

Valldoreix La Floresta

TERME MUNICIPAL DE PAPIOL

Les Planes TERME MUNICIPAL DE MOLINS DE REI TERME MUNICIPAL DE BARCELONA TERME MUNICIPAL DE SANT FELIU DE LLOBREGAT

Això és un peu de fotografia el qual es descriu el contingut Tarruell, inversor .de#Crèdit la Floresta FOTO Després de fer fortuna a Cuba, Tarruell va venir a la Floresta, on va construir habitatges i el Casino # ARTUR RIBERA

Diari de Sant Cugat Dijous, 5 de desembre del 2013

A Fons 373

Diari de Sant Cugat Dijous, 5 de desembre del 2013

1918

L’Ajuntament dóna els primers permisos per construir-hi cases. El 1919 es va fundar l’Associació de Propietaris

1925

El 8 d’agost del 1925 s’inaugura l’estació de la Floresta, la qual va costar 120.000 pessetes

Bernat Bella

Artur Ribera

bernat.bella@gmail.com @bernatbella

redaccio@diaridesantcugat.cat @arctur

1930

Telefónica inaugura una central a la Floresta el 15 de maig amb un total de 30 línies telefòniques

1930

Tarruell construeix i funda la primera escola de la Floresta, on van els pocs residents de tot l’any #FOnt: un passeig pel record. jordi bordes

FITXa DEL BARRI Administració Districte de Sant Cugat. Disposa d’un consell de barri presidit per Carles Brugarolas.

Festa Major Finals de juliol. Els anys 40, 50 i 60, els florestans la celebraven a l’abril i els estiuejants, a l’estiu.

Bateig El nom de la Floresta sorgeix el 1921, en part promogut pels promotors que volien un nom comercial.

Entitats El Mussol, Associació de Propietaris, Olímpyc FS, Floresta Indignada, Ràdio la Floresta, Col·lectiu de la Gent Gran, La Chancha....

XIFRES

4.525 habitants el 2013 L’any 1996 hi havia 3.000 habitants a la Floresta. Els anys 40, uns 200.

1947 piscina i frontó Es construeix la piscina i el frontó de la Floresta

1969 i 1991 noves connexions Són els anys de les inauguracions de la carretera i els Túnels de Vallvidrera

Estiueig Els anys 30, 40 i 50, la Floresta era un espai de moda per la burgesia barcelonina Residència A partir dels seixanta, fills d’estiuejants i immigrants s’instal·len tot l’any a la Floresta

L

a història de la Floresta es remunta entre els anys 19181920, quan l’Ajuntament de Sant Cugat va atorgar els primers permisos de construcció per a cases. “El motor de tot plegat és la construcció de la línia de tren”, explica l’historiador Domènec Miquel, qui relata els inicis del barri: “Era una zona de cap de setmana i estiueig, hi havia cases de 20 o 30 metres quadrats.

La gent feia vida a l’exterior. Actualment també hi ha grans torres, però que s’aixequen més a partir de l’any 25, quan es va construir l’estació. Entre els anys 25 i els 30 és quan la Floresta va viure un gran creixement”.

La Floresta es va convertir en el punt d’estiueig de molts barcelonins que aprofitaven les novetats del ferrocarril. “Estava molt de moda, cada estiu pujava l’alta burgesia de Barcelona”, explica Josep Lleonart, que resideix a la Floresta des de l’any 1934.

Un dels estiuejants és Josep Comellas, sotspresident de l’Associació de Propietaris, qui va començar a venir a l’estiu amb la seva família fa més de seixanta anys i avui dia és dels pocs que manté la casa de la Floresta com a segona residència. Comellas explica com molts veïns de Gràcia i Sarrià tenien casa a la Floresta i recorda els viatges: “Els trens anaven molt plens; el dissabte tothom pujava a la mateixa hora i diumenge baixàvem junts.

Coneixies tota la gent que venia a la Floresta”. “Veníem amb trens carregats amb les bosses, el periquito, el pastís del diumenge...”, narra el president de l’Associació de Propietaris, Josep Corné, que és dels que van començar a estiuejar a la Floresta els anys 40 amb els pares i, actualment, hi viu tot l’any des de fa catorze anys.

Maite Cercos va néixer a la Floresta i la seva família va fundar el primer comerç del barri: La Muntanyesa. “A l’hivern vivia molt poca gent, ens quedàvem sols. Potser érem 200 o 300”, recorda, alhora que explica la vida a la Floresta a meitat de segle: “Jugàvem molt al carrer, no hi havia cotxes i teníem molt fang”. La vida a l’estiu i caps de setmana els anys 30, 40 i 50 es disparava: s’omplia de gent, d’activitats i de vida; fins i tot, hi havia botigues que només obrien els dies de festa. “Abans es comprava tot aquí. Els estiuejants venien amb tren, no es movien i ho

D’omplir-se a l’estiu de burgesia barcelonina a barri residencial de Sant Cugat que es buida a l’agost: l’evolució de la Floresta compraven tot aquí. Cap als anys 50 i 60 van arribar a haver-hi uns 18 comerços”, destaca Cercos.

Final de l’estiueig Tot plegat va començar a canviar els anys seixanta i setanta, amb l’arribada del cotxe. Per una banda, molts dels estiuejants ja no depenen del tren i canvien el turisme de proximitat a la Floresta, entre d’altres, per la platja i llocs més llunyans. La Floresta perd tirada com a espai d’estiueig. A més, els estiuejants que seguien anant al barri expliquen com també el cotxe va perjudicar la vida social: “Es perd una mica l’esperit de pinya i cadascú fa més la seva, i és quan es comença a disgregar tot plegat”, assegura Josep Comellas. Durant aquesta època, Josep Lleonart explica com en dife-

rents botigues de Barcelona oferien vals de terrenys a la Floresta a canvi de fer-hi les compres.

A partir dels setanta i vuitanta, molts fills d’estiuejants es traslladen a la Floresta per viure-hi tot l’any.

Alguns d’ells, convençuts del moviment hippie, es van instal·lar al barri canviant-lo per complet i deixant-hi una empremta impossible d’esborrar. “Quan vaig arribar era un ambient molt familiar i conservador. Gent d’estiueig que s’hi anava quedant”, explica Quadras. “Gent del moviment hippie dels 70 va fer la seva família i ara viu a la Floresta. No van generar cap conflicte”, explica Lleonart. També la immigració andalusa va passar pel barri, que va esdevenir també un espai de pas: “Érem treballadors. La Floresta també ha sigut un lloc molt de pas, molta gent va venir aquí i ara viuen al barri de Sant Francesc”, explica Maite Cercos. El president del Casal de la Gent Gran, Francisco Artero, a la Floresta des dels anys 60, s’expressa en el mateix sentit: “Quan la immigració anava venint, ens deixaven fer les casetes perquè no hi havia diners.

Quan les cases van començar a pujar de valor, molts veïns obrers de la Floresta van vendre el seu habitatge i se’n van anar cap al barri de Sant Francesc, a l’avinguda de Cerdanyola...”.

Les cases de segona residència es van convertir en habitatges per viure tot l’any amb la inauguració dels Túnels de Vallvidrera l’any 1991. De fet, entre els anys seixanta i noranta, la construcció a la Floresta estava parada: “No recordo que fessin cases”, assegura M. Àngels Quadras, qui explica com, amb els Túnels de Vallvidrera, el lloguer de les cases es va multiplicar per dos. //

374 A Fons Municipi

Diari de Sant Cugat Dijous, 5 de desembre del 2013

La Floresta De zona d’estiueig a símbol del moviment alternatiu

El Casino com a símbol del canvi: dels estiuejants als ‘hippies’ De balls i sopars de gala per als estiuejants a trobades ‘hippies’: el Casino exemplifica l’evolució del barri El Casino és l’edific més emblemàtic de la Floresta i és que, pràcticament des dels primers anys, contempla la història del barri. Construït per l’inversor barceloní Tarruell, es va inaugurar el 21 de maig del 1933 amb presència del llavors president de Catalunya, Lluís Companys; i és que el Casino va significar un dels símbols del creixement i èxit de la burgesia barcelonina. Tenia tres plantes: un restaurant, una sala de jocs amb billar, ping-pong... i una sala de ball.

Fins a l’any 53, el Casino era llogat els estius per la colònia d’estiuejants, que el van convertir en el punt de trobada.

“Hi havia molta vida social, ens reuníem al Casino, que era com un centre cívic recreatiu. Teníem un equip d’hoquei, fèiem balls, teatre, billars, ping-pong i cinema”, explica el president de l’Associació de Propietaris, Josep Carner. Era el símbol d’un estrat social benestant que va convertir la Floresta en el seu punt d’estiueig i trobada. Josep Lleonart recorda que al Casino actuaven les millors orquestres i hi havia molt nivell: “Si els nois no anaven amb frac i les noies amb vestit, no entraves”.

XIFRES

21/05/1932 Inauguració El president Companys inaugura el Casino construït per Tarruell

1953 Canvi de llogaters Tarruell no lloga més l’espai als estiuejants i ho farà a Càritas 1

El consistori compra per onze milions de pessetes el Casino i el decideix tancar

2010 Reobertura del Casino Després de 27 anys tancat, l’Ajuntament reobre el Casino com a espai municipal

2

1.

Estiuejants Durant els anys 40, la burgesia barcelonina omplia el Casino #fons josep lleonart

Els estiuejants marxen Però l’any 1953, Tarruell vol un canvi i decideix no llogar més el Casino als estiuejants, els quals s’hauran de traslladar a la UREF, on hi havia una bolera. Va ser un punt d’inflexió i va ser Càritas qui va agafar la gestió de l’espai, amb el mossèn Eduard al capdavant. M. Àngels Quadras recorda com el capellà va fer una tasca molt gran per acollir els nouvinguts a la Floresta i com anava casa per casa convidant les famílies a participar

Febrer ‘83 L’Ajuntament el compra

2.

Anys 50 Els estiuejants ja no van al Casino, que és més freqüentat per la gent del poble #M. Àngels Quadras

3

3.

Reobertura El 2010 es van tornar a obrir les portes del Casino, 27 anys després que el comprés l’Ajuntament #ARTUR RIBERA

A Fons 375

Diari de Sant Cugat Dijous, 5 de desembre del 2013

en les festes el Casino. “En arribar a la Floresta vaig anar al Casino i vaig veure que hi havia molta gent que no sabia llegir ni escriure i vaig decidir fer un taller. Era principalment gent que havia vingut d’altres parts d’Espanya com Andalusia”, explica Quadras. Durant uns anys, estiuejants i florestans van coincidir al Casino, però poc a poc el moviment alternatiu i hippie es va instal·lar a la Floresta i al Casino.

Temps de ‘hippies’ Així ho recorda Maria Àngels Quadras: “Els anys 70, gent com Berenguer o Toutain van portar una sistema assembleari a la Floresta i poc a poc es va anar canviant l’estil. Tots érem joves i vèiem les coses d’una altra manera. Parlàvem dels problemes del barri. Amb prou feines hi havia llum, tot era de terra... També fèiem festes culturals, convidàvem artistes, lluitàvem contra l’analfabetisme... Fins i tot, empastifàvem de pintades l’Ajuntament”. Gent afí al moviment hippie d’arreu va venir a la Floresta, que des de llavors manté aquest esperit alternatiu. Aquesta assemblea de la Floresta podria arribar a aplegar un centenar de persones en les seves reunions. Durant els primers anys de presència hippie al Casino, les festes, projeccions de cinema i concerts amb artistes com Maria del Mar Bonet, Jaume Sisa o Rudi Ventura eren habituals . “Els hippies eren gent independent, no es ficaven amb ningú. Un any vam col·laborar junts a la cavalcada de Reis i m’ho vaig passar molt bé, eren bona gent. Van preparar una banda amb bateria, saxofon, trompetes... Anàvem a les seves festes...”, explica Eugenio Jiménez. Àngel Ruiz, president de l’Olímpyc FS, que en aquell temps era adolescent, recorda el Casino: “Tenia molta vida, recordo molts concerts, trobades i un ambient molt bo”.

Degradació Però la situació va canviar i és que els membres de l’assemblea van decidir apujar el lloguer als inquilins del bar del Casino, la Margarita i el Julio, els quals hi eren des del 1962 i se’n cuidaven tot l’any, i van decidir marxar.

“Va ser un error perquè després ningú controlava. Hi van haver robatoris i molt descontrol. Es va anar degradant”, explica Quadras, que era una de les participants en l’assemblea.

Alguns estiuejants de l’època com Josep Carner expliquen com van viure aquest procés: “El Casino es va anar

degradant, va quedar envaït per hippies i destrossat”. Malgrat això, florestans com Francisco Artero creu que la culpa va ser en part del poble: “Amb els hippies es va perdre una mica el nord, però la culpa va ser de tot el poble, que no volia anar-hi perquè hi eren ells”.

A finals dels anys setanta, el Casino es converteix en un espai ocupat i destrossat, on la droga és present amb molta força. De fet, Maria Àngels Quadras recorda com va ser precisament la droga un dels principals motius del final de l’assemblea i el moviment hippie dels anys setanta a la Floresta: “L’assemblea va acabar en part per la droga... Era un descontrol... Pocs passem dels 60 anys”. “La gent hi anava perquè era un lloc alternatiu, connectat amb la natura... Era un lloc on es fumava, es prenia droga, es trobava LSD i el que volies...”, relata l’historiador Domènec Miquel. Finalment,

La burgesia barcelonina organitzava les seves festes al Casino convidant les millors orquestres del moment Artistes com Jaume Sisa, Maria del Mar Bonet o Gato Pérez van passar pel Casino durant els anys 60 i 70 l’Ajuntament de Sant Cugat va comprar el Casino per 11 milions d’euros l’any 1983 i al cap de poc temps el va decidir tapiar; fins que es va tornar a inaugurar l’any 2010 amb la gestió del consistori santcugatenc. Després de tres anys en marxa, molts florestans creuen que el Casino no s’aprofita com cal i reclamen un replantejament del model. “No té la tirada d’abans”, explica Artero. “Al Casino no se li treu el profit que se li hauria de treure. El vam reivindicar com un punt de trobada i no ho és”, assegura el florestà Xavier Sans, responsable, entre d’altres, de la Cursa de la Floresta. La presidenta de l’associació El Mussol, Àfrica Rodríguez, també creu que el Casino està “mal acabat i infrautilitzat”. Però creu que el jardí és “absolutament antiecològic” i és una de les pitjors reformes de l’equipament. Rodríguez anuncia que estan treballant en un nou projecte d’escola per fer tallers i impartir educació ambiental.//

Tot i la diversitat, la Floresta encara manté l’esperit de poble #estefania bedmar

Una societat molt diversa Estiuejants, burgesia, ‘hippies’, classe alta...

La Floresta és un mosaic de classes diferents Una de les característiques de la Floresta és la gran diversitat entre els seus habitants, fruit de l’evolució del barri: de la burgesia barcelonina dels primers anys a persones més alternatives dels 70 i a gent amb un nivell adquisitiu més alt que s’ha instal·lat a la Floreta els últims anys.

Els anys 40 i 50 ja es notava la diferència entre els residents tot l’any i els estiuejants. “La relació era una mica com entre pobres i rics. Hi havia diferència social. No hi havia problemes, però sí una mica de tibantor”, explica Josep Lleonart, resident a la Floresta des del 1934, qui també recorda com una professora de l’escola Tarruell organitzava festes perquè es barregessin els nens estiuejants i residents.

Maite Cercos, del CoAliment, creu que hi havia una mica de rivalitat entre el jovent en aquella època i recorda, per exemple, que els any 40 i 50 arreglaven els carrers per als estiuejants. “Qui vivia aquí tot l’any, sobretot a partir dels anys 50 i 60, creia que la Floresta era més seva”, assegura Josep Comellas, que avui dia encara estiueja a la Floresta. Per la seva banda, mentre que Maria Àngels Quadras, veïna de la Floresta des dels seixanta, creu que

els estiuejants miraven la resta amb una mica “d’aire de superioritat”. “Els estiuejants feien la seva, no deixaven entrar l’altra gent al Casal, tenien el seu grup, eren només ells”, explica Eugenio Jiménez, veí de la Floresta des de fa gairebé setanta anys.

En els darrers anys, sobretot a finals dels 80 i 90, la Floresta també es va convertir en un destí per a santcugatencs o barcelonins de classe més alta que buscaven un espai tranquil.

Per al president del Consell de Barri, Carles Brugarolas, avui dia “la Floresta és un barri molt mixt. Molta gent ve només a dormir, no hi fa cap mena de vida. Arriben persones amb un nivell sociocultural diferent del d’abans, que era d’una línia més transgressora. Crec, però, que s’estan adaptant bé”. Àngel Ruiz és el president de l’Olímpyc i viu a la Floresta des de fa més de trenta anys. Segons explica, a la Floresta “hi ha un sentiment d’unitat molt gran entre els florestans” i creu que poc a poc els nouvinguts s’aniran adaptant. “Poc a poc la Floresta s’anirà convertint en Valldoreix. Abans hi havia gent obrera i humil, ara lladres de guants blancs, que no s’impliquen i no volen saber res ni del veí. La Floresta pot acabar com una urbanització d’alt standing de Sant Cugat”. La sensació de pèrdua d’esperit de poble és present en la majoria de florestans, malgrat tots reconeixen que hi ha encara un nucli florestà molt important.//

376 A Fons Municipi

Diari de Sant Cugat Dijous, 5 de desembre del 2013

La Floresta De zona d’estiueig a símbol del moviment alternatiu

Cent anys de reivindicacions Els veïns de la Floresta fa gairebé cent anys que reclamen millores d’urbanització, enllumenat, voreres, clavegueram...

“La Floresta es fa de manera molt improvisada. No conec cap pla urbanístic inicial, s’anava parcel·lant una mica a partir de camins fets... Fins i tot, hi havia cases sense camins que per arribar-hi havies d’anar caminant pel mig del bosc. No hi havia res: ni voreres, ni llum, ni clavegueram, ni aigua, ni electricitat... res”. L’historiador Domènec Miquel explica com a la Floresta els propietaris venien les parcel·les a gent que s’havia de construir la casa i, poc a poc, anar pagant els serveis. “A la Floresta, els terrenys es venien molt barats, però havies de pagar per portar-te la llum, l’aigua, el clavegueram...”, afegeix.

Per aquesta situació, la reivindicació en qüestions d’urbanisme neix amb el propi inici de la Floresta. De fet, tot just l’any 1919 es funda, en un pis de Barcelona, l’Associació de Propietaris de la Floresta, que neix amb l’objectiu de reclamar millores pel barri, començant per la construcció d’un baixador dels ferrocarrils, que en part van costejar els membres de l’associació (en total, l’estació va costar 121.360 pessetes, i en Busquets i en Ros van aportar 30.000 pessetes cadascú). “Moltes obres d’urbanitzacions que es van fer a l’inici també van ser gràcies a l’associació, la qual ha tingut un pes molt important a la Floresta. Els primers anys van ser temps de moltes reunions i feina per tirar endavant els serveis bàsics”, explica l’actual president de l’entitat, Josep Corner.

“Durant els primers anys, l’administració de la Floresta no era l’Ajuntament, era l’associació”, assegura Josep Lleonart, expresident de l’entitat i florestà dels del 1934.

Eugenio Jiménez va arribar a la Floresta fa 68 anys: “Era la jungla.

No hi havia ni canonades d’aigua, les quals vam haver de pagar nosaltres. Pràcticament tampoc hi havia camí, que també l’hem anat fent nosaltres”. Jiménez recorda com quan

ell mateix repartia el pa de La Muntanyesa entre el veïnat amb carro, el fangar i els camins intransitables eren habituals. Xavier Sans va venir a la Floresta fa 33 anys: “La primera impressió va ser d’un espai molt salvatge: carrers sense asfaltar, sense llum, metge dos cops a la setmana, no existien establiments...”.

Seguretat La seguretat ha estat una de les preocupacions dels veïns de la Floresta des dels seus inicis, i ja els anys 30 la pròpia associació pagava dos Mossos d’Esquadra pel barri. De fet, Jordi Bordes explica en el seu llibre Un passeig pel

DECLARACIONS “A la Floresta els terrenys eren molt barats, però tu havies de fer la urbanització” Domènec Miquel Historiador

Al principi, l’administració de la Floresta no era l’Ajuntament, era l’associació” Josep Lleonart Veí de la Floresta

Les reivindicacions per la urbanització de la Floresta es remunten als primers anys de vida del barri # arxiu | # fons: Isabel vidal casajoana (1942)

record com l’any 1946 un 80% dels habitatges florestans havien patit robatoris. Per això els veïns van comprar un gos policia i al cap d’un any ja tenien quatre gossos i sis guardes.

Actualment la situació és diferent, malgrat que la presència policial és també tema de debat. “En el meu barri veig passar la policia com a màxim dues vegades l’any”, explica Francisco Artero. Però moltes de les queixes dels veïns es concentren a la plaça de dalt de l’estació. “A la Floresta m’empipa una mica l’ambient de dalt de l’estació, sobretot per la beguda. Són gent de la Floresta des de fa temps”, explica Maria Àngels Quadras. “La part alta de l’estació és conflictiva. No és un ambient molt agradable”, apunta Xavier Sans; mentre que Josep Corner assegura que “la gent defuig de la plaça de dalt de l’estació”. El president del Consell de Barri de la Floresta en parla: “És cert que hi ha alguns problemes de seguretat a l’entorn de l’estació i concentració de persones que fan activitats no plenament compatibles amb el descans... És sobretot un tema de convivència cívica, i no només es tracta de si falta més o menys control policial”.//

A Fons 377

Diari de Sant Cugat Dijous, 5 de desembre del 2013

ENTREVISTA Òscar, okupa a la Floresta

“La Floresta és coneguda arreu d’Europa”

A la Floresta hi ha moltes cases okupades...

A la Floresta s’okupa des dels anys 70, hi ha molta cultura. Hi havia moltes cases abandonades i també hi va haver una temporada en què els propietaris buscaven masovers perquè els cuidessin la casa. La pena és que moltes cases buides es degraden i s’acaben ensorrant.

Cada vegada hi ha menys cases buides, però les que hi ha, es van fent malbé.

Com feu una okupació?

Quan okupes una casa és perquè fa anys que la veus buida, menjada per les plantes i feta malbé. Vas al registre civil i comproves si el propietari és l’Administració, un banc... i tires endavant.

Quina relació teniu amb els veïns?

Tenim molt bona relació, ens compren llenya, fem vida social compartida... Els veïns són tolerants perquè també ens coneixen des de fa anys. Per exemple, nosaltres funcionem amb dues plaques solars, però si necessitem endollar alguna màquina gran, el veí ens deixa un cable.

Okupats L’Òscar fa 13 anys que viu en una casa ocupada de la Floresta, l’antiga seu dels porters de Barcelona. Paga l’IBI, i l’energia l’aconsegueix amb plaques solars. És un dels molts okupes que hi ha a la Floresta #ARTUR RIBERA

Segons els veïns, alguns okupes generen problemes.

Hi ha veïns que estan una mica cremats amb algunes okupacions que apleguen 30 o 40 persones, on ni hi caben. Algunes cases també acumulen moltes deixalles.

Hi ha dos tipus d’okupes?

Hi ha molt bona gent, però també ve molt mala gent: el millor i el pitjor.

Paguem justos per pecadors, però ja ho veus quins creen problemes i quins no.

Hi hagut anys que ha vingut púrria de tota Europa.

Com és que vénen okupes de tota Europa a la Floresta?

Durant una època passaven molts camions d’italians, holandesos, portuguesos... i el boca-orella fa molt.

La Floresta és molt coneguda. A festivals de tota Europa coneixen la Floresta, tot i que això també ha provocat que vingui gent no molt desitjable.

Quina és la vostra vida?

Tornem una mica a la vida dels nostres avis. Hi ha un que fa pa, un altre que té cabres i fa formatges... Com una cooperativa; creiem en l’autoconsum, en la vida més natural i no gastar tant i tant... Aquí hi ha okupes que ens coneixem des de fa més de deu anys.

Heu tingut problemes legals?

No, nosaltres, per exemple, paguem l’IBI. De tant en tant passen tècnics de l’Ajuntament que ens aconsellen fer algunes actuacions per millorar la casa i evitar que es deteriori. Això va bé perquè et posen al dia i també serveix perquè veuen els que anem de bones i els que van de males.//

Un entorn natural que cal preservar El projecte de pisos a la Floresta va unir tot el veïnat en contra de la idea de l’Ajuntament L’entorn natural és un dels aspectes que més valoren els veïns de la Floresta. Molt d’ells admeten que el contacte amb la natura i la tranquil·litat són uns dels motius que els fan venir cap aquí i quedar-s’hi. Una de les associacions que treballa per protegir l’entorn natural de la Floresta és El Mussol, creada ara fa més de deu anys i que treballa per preservar el medi ambient flores-

tà. La seva presidenta és Àfrica Rodríguez i, malgrat que considera que darrerament s’està recuperant l’esperit associatiu i natural, creu que les construccions dels últims anys han perjudicat greument l’entorn natural. “Un esquirol ja no pot travessar la Floresta d’arbre en arbre”, sentencia.

El respecte alhora de construir cases és una de les preocupacions d’El Mussol, que considera poc exigent la normativa que marca que quan talles un arbre gran, n’has de plantar un però de petit. “No és el mateix una alzina de 40 anys que un arbre recent plantat”, afegeix; alhora que creu que els arquitectes haurien de dissenyar els habitatges tenint en compte l’entorn i la flora típica de Collserola. “La casa

Projecte de pisos a la Floresta #cedida

s’ha d’adaptar al bosc, i no a l’inrevés”, assegura.

En aquest sentit, a principis del 2013 l’Ajuntament va congelar el projecte de pisos de Promusa a l’avinguda de laVerge de Montserrat, davant l’oposició dels florestans. “L’Ajuntament pensa els projectes de la Floresta com si fos Sant Cugat”, es queixa Rodríguez.

Una de les queixes d’El Mussol és l’estat de les rieres, i és que precisament participen en un projecte per tal de recuperar aquests espais. “Estan molt malmeses i abandonades. Les volem recuperar i que la gent les conegui i pugui gaudir”, explica la presidenta de l’entitat, que dos cops l’any neteja un tram de la riera de Vallvidrera.//

378 A Fons Municipi

Diari de Sant Cugat Dijous, 5 de desembre del 2013

Nom La Floresta del barri De Avantítol zona d’estiueig descriptiu a símbol del reportatge del moviment alternatiu

Debat sobre la Floresta El Centre Social i Sanitari es va omplir de veïns de la Floresta # ARTUR RIBERA

Reivindicació col·lectiva dels veïns de la Floresta Debat de demandes El debat sobre el barri organitzat pel ‘Diari de Sant Cugat’ aplega una setantena de veïns de la Floresta que posen damunt la taula totes les seves demandes d’urbanització, mobilitat, convivència...

M

algrat la convocatòria a última hora (dos dies abans) per part de l’Ajuntament d’un Consell Extraordinari per presentar un pla director per millorar la Floresta, el debat sobre el barri organitzat pel Diari de Sant Cugat va acollir més participants que els de Mira-sol i Valldoreix, malgrat tenir menys població. El Centre Social i Sanitari es va omplir de veïns que un per un van anar exposant les seves queixes i algunes propostes, rebudes una per una pel president del Consell de Barri, Carles Brugarolas. La sensa-

ció general dels florestans ha estat la de desemparament i és que consideren que pateixen un greuge històric en comparació a altres zones més cèntriques de Sant Cugat. “Hi ha veïns de primera i de segona”, es preguntava una florestana, mentre que una altra recordava que pagaven els mateixos impostos que a tot arreu. “Arribes a Sant Cugat i veus aquells jardins tan macos; i, en canvi, a la Floresta és un desastre”, afegien.

Vianants en perill La gran majoria de queixes dels veïns han coincidit en el fet d’apuntar cap

La sensació de desemparament i oblit històric és comuna entre la majoria dels florestans presents al debat

al consistori de Sant Cugat per la seva poca preocupació per la Floresta. La urbanització del barri, asfaltat de carrers o la construcció de voreres són uns dels punts més conflictius. Les dificultats dels vianants per moure’s ha estat una de les queixes dels veïns florestans i ha estat Joan Calderon, d’ICV, qui ha tret el tema: “Sovint, anar d’un punt a un altre caminant es fa difícil i és insegur; cal fer la Floresta agradable al vianant”. Josep Iglesias, veí de la zona, ho ha afirmat: “En molts carrers de la Floresta no hi ha espai físic per als vianants i és un perill”. “Al carrer de casa no tinc

A Fons 379

Diari de Sant Cugat Dijous, 5 de desembre del 2013

DECLARACIONS “En molts carrers de la Floresta no hi ha espai físic per als vianants i és un perill”

“La línia 3 passa cada hora i mitja, té deu seients… A les hores punta anem tots de peu i als revolts... Tenim un autobús nefast, de la guerra”

Josep Iglesias Veí de la Floresta

Montse Inglès Veïna de la Floresta

“És molt perillós anar caminant a l’estació, anar per l’avinguda d’Emeterio Escudero és un suïcidi”

“Fa més de deu anys que vaig demanar un autobús al Centre Sanitari, on va gent gran, amb cadira de rodes, malalta…”

Joan Contijoch Veí de la Floresta

Consol Pagès Veïna de la Floresta

“Hi ha carrers que mai podran tenir voreres, s’ha de promoure una mobilitat pacífica”

“Tothom vol una casa al bosc i si tothom té una casa al bosc, ja no hi ha bosc. I si volen tirar 2,5 milions d’euros en ciment a la Floresta, no sé quin Parc Natural serà”

Carles Brugarolas President del Consell de Barri

Manel Berenguer Veí de la Floresta

ni enllumenat públic, ni voreres”, ha relatat una veïna. “És molt perillós anar caminant a l’estació, anar per Emeterio Escudero és un suïcidi”, comenta Joan Contijoch. Molts habitants també han comentat alguns punts de la Floresta, com al carrer de la Diputació o de la Verge de Montserrat, on s’han registrat nombrosos accidents de vehicles i, segons expliquen, no s’hi ha fet cap actuació per millorar-ho. El president del Consell de Barri, Carles Brugarolas, ha admès les mancances del barri: “A la Floresta hi ha un problema gravíssim de voreres, però hi ha molts més problemes gravíssims”, alhora que afegia: “Hi ha carrers que mai podran tenir voreres, s’ha de promoure una mobilitat pacífica”.

Sense bus Precisament la gran quantitat de mancances del barri és el que genera la sensació d’estar oblidats per part de molts florestans. En aquest sentit, el servei d’autobús també ha estat criti-

www.sorea.cat

FITXA DE L’ACTE Dia i lloc 28 de novembre, al Centre Social i Sanitari de la Floresta.

Participació Més de setanta veïns de la Floresta durant 90 minuts.

Format Intervencions de minut i mig.

Tres blocs: mobilitat, habitatge i reivindicacions en general.

Organitzador ‘Diari de Sant Cugat’.

Patrocinador Sorea.

Moderador Josep Maria Vallès.

cat: “T’has d’organitzar la vida segons l’autobús. Els caps de setmana, des de les dotze del matí fins a les cinc de la tarda, no passa cap autobús”, reclamava una veïna. Per la seva banda, Montse Inglés, també usuària del servei, apuntava: “La lÍnia 3 passa cada hora i mitja, no indica quan tarda a venir, té deu seients… A les hores punta anem tots de peu i als revolts… Fa temps que insisteixo en aquest sentit. Tenim un autobús nefast, de la guerra”.

Sense accés La mobilitat a l’entorn del Centre Social i Sanitari, on també hi ha el Col· lectiu de la Gent Gran, ha centrat part del debat sobre la mobilitat al barri.

Els veïns han posat de manifest la dificultat d’accés al centre, tant pel que fa a la qüestió d’aparcament com a l’arribada amb transport públic. “L’Ajuntament va privatitzar el pas de l’estació i els veïns que no podien aparcar van pujar al Centre Social. I des de les nou del matí ja no es pot aparcar i la gent que ve no pot aparcar. El proble-

ma s’ha agreujat, portem dos anys”, es queixava Francesc Bailón. A més, Consol Pagès ha reclamat una parada d’autobús a la zona: “Fa més de deu anys que vaig demanar un autobús al Centre Sanitari, on va gent gran, amb cadira de rodes…”. En aquest sentit, Carles Brugarolas ha indicat que l’autobús no pot fer la volta a l’avinguda de Pearson i per això no hi passa. El president del Consell de Barri ha explicat que s’estan estudiant ara la conversió d’alguns carrers en vies d’una única direcció, mesura que s’inclourà en el pla director de mobilitat que es va presentar aquesta setmana als veïns. “Es va fer un pla director fa set o vuit anys i ha desaparegut, hi vam estar treballant un parell d’anys. Es fan plans directors, es perden, se’n tornen a fer”, lamentava Josep Lleonart. En aquest sentit s’ha expressat Oriol Riera: “Tot el que parlem es va debatre fa deu anys. Ho vam parlar, ho vam debatre i es va aprovar, i l’únic que s’ha fet són permutes per poder construir”.//

A Sorea coneixem el valor de l’aigua i la importància de gestionar el cicle integral de la manera més eficient.

380 A Fons Municipi

Diari de Sant Cugat Dijous, 5 de desembre del 2013

L’evolució de la Floresta en imatges

1

2

3

4

A Fons 381

Diari de Sant Cugat Dijous, 5 de desembre del 2013

Fotografia Fent un repàs per les imatges de la Floresta constatem l’evolució del barri, que passa de zona d’estiueig a espai més residencial. Les activitats al carrer i el contacte amb la natura, malgrat tot, sempre han estat presents a la Floresta

A l’estació de la floresta hi havia un servei per a estiuejants de taxis # CEDIDA

6

7

1. Terrenys barats Comprant en diferents botigues de Barcelona et donaven terrenys a la Floresta #fons providència arnau

2. Estiuejants Els estiuejants barcelonins en una de les seves activitats al carrer l’any 1929 #fons josep lleonart 3. Escola Els nens florestans a l’escola Tarruell els anys 30 fons josep lleonart

5

Més fotos i vídeo al web: totsantcugat.cat

4. Can Busquets Les terres de la Floresta eren principalment de la família Busquets i de la família Llobet #artur ribera 5. UREF La UREF, on hi havia una bolera, funciona els anys 50 com a casal pels estiuejants #aRXIU 6. Mascota El senglar és la mascota florestana #artur ribera 7. Túnels La construcció dels Túnels de Vallvidrera va canviar per complet la Floresta #artur ribera

384 A Fons Tallers d’artista

Diari de Sant Cugat Dijous, 13 de desembre del 2013

Els nostres artistes Com i on creen

Mons particulars d’on sorgeix l’art

I

ntentar explicar com són tots els tallers o estudis dels artistes santcugatencs és gairebé tan difícil com arribar a quantificar-los. Les pàgines que segueixen no pretenen ser un retrat dels artistes santcugatencs en el seu conjunt, sinó una mostra de com creen i on ho fan alguns d’ells. Sent conscients de la gran quantitat d’artistes que ens queden fora, valguin aquestes pàgines per descobrir que cada estudi, cada taller, és tot un món on viuen, creen i senten.

Segons el Diccionari de la Llengua Catalana de l’Institut d’Estu-

dis Catalans, un taller, en la seva primera accepció, és l’“obrador d’un industrial, d’un artista”. Segons el Termcat, el centre de terminologia de Catalunya, un taller és el “lloc o local on treballa un artista”, i segons el Diccionari de l’Enciclopèdia Catalana, és un “obrador on hom fa una feina manual, industrial o artística”.

Evidentment, és això. Però també és molt més. En paraules del pintor Paco Minuesa, per exemple, és “un espai tan prenyat de vida que és gairebé la teva pròpia vida interior”.

Cert que és un espai de creació, però també és una manera d’en-

Taller d’artista ”Obrador on hom fa una feina manual, industrial o artística” (Diccionari de l’Enciclopèdia Catalana)

tendre la vida. “Em sap greu llençar notes que m’han fet, o coses que m’he trobat i que m’inspiren, perquè porto 40 anys en aquest espai i penso que, si faig neteja, potser això perdrà la seva ànima”, apunta el també pintor Sergi Barnils.

I és que cada estudi és un món. Les seves parets, taules i prestatgeries reflecteixen l’artista, la seva obra i la seva vida. “Hi ha elements que els hi tens un afecte perquè en un moment determinat signifiquen alguna cosa en la teva vida, i ho tens a la vora”, assenyala la pintora i historiadora de l’art Imma Pueyo. Una cosa en

A Fons 385

Diari de Sant Cugat Dijous, 13 de desembre del 2013

Cinta Caballé

Artur Ribera

redaccio@diaridesantcugat.cat @cintaCC

redaccio@diaridesantcugat.cat @arctur

Artistes És gairebé impossible calcular el nombre d’artistes que hi ha a Sant Cugat, i cadascun té el seu espai on crear obres d’art.

Espais en què se senten lliures, on són capaços de mirar al seu interior i després plasmar allò que hi troben en les seves creacions

tot el que has fet i has viscut”. Amb tot, “és un recipient”, matisa Minuesa, i afegeix que “la riquesa està a l’interior de l’artista, perquè l’estudi l’omples tu amb el que tens a dintre, i un cop ho has fet, te l’estimes com casa teva, però al final, el que compta és que, vagis on vagis, tinguis l’interior ple per adaptar-te a les circumstàncies”.

En aquest sentit, Colet coincideix a assenyalar que tenir un espai on treballar “és un luxe i un privilegi, perquè pots haver creat en molts de llocs, començant pel garatge de casa, però quan trobes el teu espai, t’hi sents a gust, i això és important a l’hora de crear”.

Un espai que també implica una soledat, alguns cops buscada. “Estàs sol, cosa que t’implica un silenci que et fa mirar el teu interior i reflexionar... Quan crees una obra et passes més temps pensant com serà l’obra que executant-la, i és important tenir aquest espai privat”, destaca Pueyo. I Neus Colet hi afegeix

Cada taller o estudi compta amb aquells elements que reflecteixen la personalitat, la vida i l’obra, de cadascun dels artistes que l’habita

Això és un peu de fotografia el qual es descriu contingut . #ARTUR RIBERA Espaielde treball creatiu L’estudi de Laura Jener i Roberta Ferreira és compartit, i compta amb diferents espais on desenvolupar les disciplines individuals # artur ribera

què coincideixen gairebé tots és en la quantitat de llibres que hi tenen.

Per a l’artista gràfic Adolf, “són una mica tradició familiar; sempre m’han agradat, tot i que cada cop els compro amb més moderació, perquè realment tinc problemes d’espai per encabir-los”. La majoria dels llibres que omplen prestatgeries o s’amunteguen a sobre les taules o en alguns racons són llibres d’art, però hi ha d’altres de diferents. L’estudi de Sergi Barnils està ple d’exemplars de la Bíblia, en diferents idiomes, fins i tot, en grec. Un llibre que li serveix d’inspiració a l’hora de

crear. “M’ha ajudat a trobar el sentit a les coses, i a tenir aquest diàleg amb el gran Creador que em reconforta”, explica.

Un espai molt personal “L’estudi és el meu amagatall”, apunta la pintora Maria Fabre. Per a l’escultora Neus Colet “és aquell lloc on perds la noció del temps; on t’inspires, on crees”, i per a Paco Minuesa és aquell espai on “s’acumulen vivències; un espai evolutiu on el temps mai s’atura i on passen moltes coses que, si t’atures i mires enrere, fa que te n’adonis de

El meu taller “El meu amagatall”, Maria Fabre “És el meu àmbit privat, on puc mirar el meu interior”, Imma Pueyo

que, en el seu vessant de gravadora prefereix treballar en un taller compartit, “ja que l’escultura és un treball molt solitari, i del contacte amb altres artistes també n’aprens molt”; un tret que caracteritza el taller de la joiera Laura Jener i la ceramista Roberta Ferreira, on ambdues treballen conjuntament el seu vessant professional individual, però també amb creacions conjuntes.

Sigui com sigui, cada estudi és un món on l’ordre és relatiu i va en funció de les manies de cada artista que, tot i que és vox populi que són maníacs per naturalesa, i alguns cops sembla tabú el fet de dir-ho, ells ho admeten sense recances. Al cap i a la fi, és el que els dóna aquest caràcter tan peculiar que també els porta a considerar la seva feina molt més que un feina. Una passió en què viuen immersos i de la qual ens en beneficiem tota la societat.

Li robo les paraules a Sergi Barnils quan afirma que “expressant allò que sents pots fer un bé als altres, a més de donar-los aquest goig estètic que és tan necessari en un món en què hi ha tantes coses lletges”. //

386 A Fons Tallers d’artista

Diari de Sant Cugat Dijous, 13 de desembre del 2013

Els nostres artistes Com i on creen Sergi Barnils, pintor i artista plàstic

L’estudi: un espai molt personal que conté tota una vida Entendre l’art com una manera d’expressió i de vida; no com una feina, sinó com una vocació i una passió Sergi Barnils és d’aquelles persones que, des de petites, estimen l’art i que sempre l’han practicat. “Menys un parèntesi que, equivocadament, em vaig posar a estudiar Dret, però vaig reflexionar, i me’n vaig anar”, apunta. Considera l’art com “una manera d’expressió que ens serveix per comunicar-nos amb els altres” i afegeix que “potser no sabrien dir en paraules el que diem amb taques”.

Fa temps que treballa sobre el sentit de la vida, la mort, de la qual diu “que per a mi és vida, és un tornar a començar”. “L’art, en definitiva, és expressar allò que tu creus que pot fer bé als altres, i al mateix temps, també donar-los aquest goig estètic que és tan necessari en un món que hi ha tantes coses lletges”, conclou.

Ha creat milers d’obres, comptant només les fetes des del 1996, moment en què va començar a treballar pel galerista italià Marco Rossi. I és que la seva obra sempre ha estat més valorada a fora que no pas a casa. El seu estudi està al Mercantic, l’antiga fàbrica de ceràmica del seu pare reconvertida en centre d’antiguitats pel seu germà. “Sóc com un ocupa; em vaig instal·lar aquí fa 40 anys i m’hi he quedat”. Un espai propi i personal, en el qual, vivint a Barcelona, passa un mínim de vuit hores al dia.

“Has de picar molta pedra, perquè, com deia Picasso, abans és la transpiració que la inspiració... Així que més val que la inspiració t’agafi treballant que no pas al bar!”.

Una manera de treballar Barnils sempre té moltes coses començades. “A vegades hi ha més

Cada objecte té un sentit, encara que de vegades tingui problemes per trobar-los #ARTUR RIBERA

“No sóc massa de canvis; si em trobo bé en un lloc, allà em quedo”. Sergi Barnils fa 40 anys que té el seu estudi al Mercantic d’un centenar de teles començades, perquè m’agrada veure com van creixent poc a poc”, explica. “Normalment començo a aplicar la matèria sobre la tela, la fusta, etc. I això em comença a estimular. I quan la matèria ja em comença a explicar coses, aleshores ve el concepte, el posar-hi l’ànima”, apunta. La seva gran font d’inspiració és la Bíblia, i no sols es reflecteix en l’obra acabada, sinó en el seu procés creatiu. “Al llibre Gènesi, que parla dels dies de la creació, al final, quan Déu crea l’home, agafa la terra i, quan ja el té modelat, li dóna l’alè de vida.

Crec que molts de nosaltres seguim aquest procediment: primer la matèria, i després l’ànima”. L’objectiu: “que el que creguis tingui una vibració espiritual capaç de transmetre als altres quelcom semblant al que tu has sentit durant la creació”.

Un entorn molt personal Tot i haver treballat temporalment en altres espais, el seu estudi del Mercantic és el seu petit temple. “Em trobo molt bé aquí, i m’il· lusiona cada dia venir-hi i veure les llums que tenim, les postes de sol.

No sóc massa de canvis, si em trobo bé en un lloc, allà em quedo”.

Un espai singular. Mig en broma, comenta: “A veure si és que tinc un principi de síndrome de Diògenes!”. I és que l’estudi de Sergi Barnils té de tot. Llibres, fotografies, pinzells, llapis diminuts de tan utilitzats, notes penjades al sostre, figures

antigues... Fins i tot, un canari que l’acompanya amb el seu cant mentre crea. “Em sap greu llençar... No ho sé... Guardo una nota, un escrit el penjo per aquí, llibres que no sé on posar-los... I ja ho veus, està atapeït de coses i no trobo el moment de fer neteja”. Una neteja que tampoc és necessària. Per a Barnils, “si faig neteja, potser això perdrà l’ànima; 40 anys és tota una vida”. “El que hi tinc, m’inspira, però ocupa lloc; sembla la casa d’una antiquari, però m’hi trobo bé”. “L’únic problema és que quan has de traginar teles grans, vas donant cops per tot arreu, però m’és igual”, afegeix. Amb tot, és feliç. “Faig una activitat que no es pot considerar feina, ni professió; és una passió. Ens passem moltes hores a la feina, tots, i crec que és un privilegi poder fer una cosa que, a sobre, t’apassiona”, destaca. I conclou “això és molt maco”. //

A Fons 387

Diari de Sant Cugat Dijous, 13 de desembre del 2013

Paco Minuesa, pintor, il·lustrador i docent

Les quatre parets de l’estudi són entranyables: tenen ànima “Sóc un artista figuratiu, pinto les persones que m’envolten. Ara estic molt dedicat a l’estat més íntim de l’ésser humà” Paco Minuesa compagina el món de la pintura amb el de la docència a Entretallers, sense deixar de banda el seu vessant de la il·lustració, havent treballat 15 anys per al diari El País. Dues cares, la pintura i la docència, que “em complementa, perquè la comunicació i l’ajuda als altres per trobar-se dintre de la seva línia em satisfà, i és també una tasca creativa”, destaca. El seu espai de treball està al Mercantic. “Això era un magatzem de caixes de fusta que jo em vaig anar arreglant... I ja fa 28 anys que sóc aquí”.

“Tenir un espai com aquest, que estava a Sant Cugat, però alhora una mica als afores, és molt especial...

Observar l’obra des de la distància de la cadira pot ser inspirador #ARTUR RIBERA I un privilegi, perquè amb els meus objectes útils, les meves coses... El converteix en el meu espai”, explica. I afegeix, “finalment, aquestes quatre parets són tan entranyables, estan tan prenyades de vida, que si

mires enrere te n’adones de tot el que has fet”.

Un espai carregat de records. “Aquí s’han acumulat una colla de vivències que acaben convertint el taller en quelcom com la mateixa vida inte-

rior”, explica. A les parets, algunes de les seves obres i mobles que l’han acompanyat des que va començar.

Un objecte curiós: pots plens de pinzells. “Són pinzells que s’han envellit, i que no utilitzo, però que a mi m’han donat molta vida, m’han fet molt servei. Els tinc molt de respecte i no llenço mai un pinzell. Un pot ple de pinzells vells és com un ram de flors, per a mi”, explica.

“Una vegada et fas teu l’espai, es converteix en una mena de claustre teu personal, on vas a trobar-te a tu mateix”, explica. “Aquestes quatre parets m’ajuden a mirar-me i saber el que vull fer”. Minuesa acostuma a treballar les obres d’una en una. “És allò de tenir absolutament tots els sentits abocats en l’obra, perquè, si no, sembla que estigui produint més que creant”. Calcula que ha fet un miler de quadres dintre el seu estudi. Unes obres “amb les quals no tinc sensació de lligam, ja que considero que un cop les has fetes, el que els correspon és prendre vida veient món”. //

Adolf, artista gràfic i docent

Quan casa i taller són la mateixa cosa “Sóc pintor, dibuixant, gravador, il·lustrador, faig ex-libris... Faig moltes coses! És el que m’agrada” “Per a mi, casa i taller són la mateixa cosa”, concreta Adolf. “Quan començava a treballar, estudiant, tenia un espai de quatre metres quadrats a casa els avis, i això em limitava molt; ara estic molt bé”, explica. El seu estudi a Valldoreix el defineix com

“90 metres quadrats de desordre”.

Amb tot, hi ha diferents espais. “Hi ha una part amb obra exposada, les parets són altes perquè entri força llum; hi ha una part on tinc el tòrcul per fer gravat, la biblioteca –amb, bàsicament, llibres d’art–, i l’espai de l’ordinador”, descriu. Al centre del primer espai, una taula de billar i, penjant del sostre, planetes fets a escala, “perquè m’apassiona l’astronomia”, i mai hi falta la ràdio encesa: “No sé treballar en silenci”. La taula de treball canvia segons el que fa en cada moment.

“Treballo per encàrrec, però també

Li agrada dibuixar a llapis #A. RIBERA

faig obra de creació pròpia”, apunta, i afegeix “m’agrada poder-me dedicar a moltes coses; tenir aquesta llibertat de tècniques i d’estils diferents, que puc saltar d’una cosa a l’altra”. L’any passat celebrava els 25 anys d’artista, “una data que compto des de la primera exposició individual que vaig fer”. En tot aquest temps ha fet 2.680 obres “que comptabilitzo en el moment que marxen de mi”, i actualment compagina la feina amb la docència. “En gaudeixo molt, i de vegades és esgotador, però en treus profit, perquè també n’aprens”, conclou. //

388 A Fons Tallers d’artista

Diari de Sant Cugat Dijous, 13 de desembre del 2013

Els nostres artistes Com i on creen ENTREVISTA Neus Colet, escultora i gravadora

“La inspiració, millor que t’agafi treballant!”

La noblesa del ferro Neus Colet és escultora, però de mica en mica va entrar en el món del gravat, i “potser ara, a més d’escultora, sóc gravadora, en el sentit de la feina i els mitjans amb els quals treballo”, es defineix #ARTUR RIBERA On neix la faceta d’artista?

De petita ja tenia facilitat pel dibuix i vaig poder-ho desenvolupar, i quan vaig acabar Belles Arts, per aprendre l’ofici de gravadora vaig anar a l’Escola d’Arts i Oficis de la Diputació.

I per què escultura en ferro?

Havia treballat fang, fusta... I a quart,

quan vaig entrar a l’especialitat, el ferro era la novetat. El ferro tenia un component industrial, però per altra banda, encara que diguis que el ferro és molt dur, com que no el pots treballar amb les mans, amb quatre màquines pots dominar-lo, fer-li coses. I en aquell moment em va seduir. I ja per sempre.

El ferro sempre ha estat la base de les

meves composicions. És tot un món.

I, a més, com a material, el trobo molt noble, tot i la seva senzillesa.

Què suposa per a un artista tenir el seu propi estudi? És un privilegi. No he tingut mai estudi compartit, però abans tenia un racó a casa, molt cutre, i era molt incòmode, i en un moment determinat vaig dir que no, “canviem de tema”. I ara fa tres anys vaig decidir que havia de treballar d’una manera més còmoda, i no me’n penedeixo gens. Perquè això és realment el lloc de treball. Fixa’t que no tinc ni una butaca. I és fantàstic. Quan véns aquí al taller, no tens excusa.

Un taller molt ordenat...

Sóc maníaca. Sóc ordenada. Necessito ordre. El que hi ha aquí, sé on està. I quan hi ha alguna part del taller en què sé que hi ha coses però no sé què hi ha, em posa nerviosa, perquè penso que és un lloc desaprofitat. Normalment intento tenir les peces catalogades emmagatzemades i protegides; després, tinc tot un inventari de peces, si estan aquí o si estan pul·lulant. Tinc tota la documentació en caixes, que són tota la meva vida en el món de l’art, i m’ha servit moltíssim.

També amb les eines...

Les coses han de tenir el seu lloc i el seu ordre. Perquè les eines, depèn de com les guardes, es fan malbé. I quan estic treballant, arriba un moment que em costa trobar una eina, paro, ho torno a posar tot al seu lloc i netejo. I treballo més a gust. Perquè el que fem és brut, però requereix molta pulcritud.

Un taller amb diferents espais...

Hi ha la part on dibuixo, el magatzem de gravat, un pati on també treballo i la part d’escultura, que és l’espai on es fa brutícia, sobretot, pols. I estàs sempre escombrant i sempre està brut. Em diuen que tinc el taller net, però és que a mi no m’agrada que estigui brut, perquè em molesta. I, a més, la pols fa malbé les altres coses, per exemple, el paper del gravat. Ho has de tenir tot en unes condicions mínimes.

I l’espai del gravat?

Mai he tingut taller de gravat; sempre he anat a gravar a tallers d’altra gent.

Perquè el muntatge d’un taller de gravat és tota una pel·lícula, i jo ja tinc el meu taller d’escultura i hi tinc prou trastos. I, a més, l’escultura és un treball molt solitari, i en un taller de gravat estàs treballant amb molta gent. És molt agradable. Per a mi és una combinació perfecta. Potser en algun moment determinat tindré la necessitat de tenir el taller de gravat a casa, però de moment, ja en tinc prou amb això.

Un espai molt personal, el taller...

Hi passes moltes hores, tot i que últimament molt poques, per l’exposició “Espais oberts”, que va voltant. Però en èpoques normals, vinc unes vuit hores al dia, mínim, perquè tot i que fora d’aquí hi ha vida, fent un horari és l’única manera de rendir. Jo no puc venir per una estoneta, perquè no en tinc prou.

Quan estàs treballant perds la noció del temps, i estar pendent d’haver de marxar em desconcentra. És allò que diuen de la inspiració: millor que t’agafi treballant! //

Maria Fabre, pintora i docent

Un amagatall on ser una mateixa Maria Fabre com a artista és defineix com “abstracta, però sempre amb un referent concret”. Utilitza la tècnica mixta, combinant l’acrílic amb els objectes enganxats. El seu taller és el seu amagatall. Ubicat al fons de l’escola taller i sala d’exposicions Pou d’Art, que també dirigeix, el taller està ple de caixes i colors, a més de les seves obres a les parets.

“Quan estic aquí dintre, que no em

molesti ningú”, apunta. Poder tenir un taller propi ho considera un luxe.

“Conec gent que pinta a casa, fins i tot a la cuina, i és molt incòmode.

Jo aquí ho puc deixar tot empantanegat, que no passa res. És el meu espai”. I afegeix: “La peculiaritat del meu taller és que tinc un pou a dintre, que acaba sent un inconvenient perquè tinc molta humitat, però també n’és la gràcia”.

A més de ser artista, ensenya art als alumnes de la seva escola. “Porto uns quatre anys molt complicats, perquè a part de pintar i donar classes, sóc mare de tres fills i, desgraciadament, no tinc el temps que voldria per pintar”, apunta. Amb tot “no puc pintar tant com podria, però intento ser el màxim de creativa en les meves classes i en la manera d’organitzar les exposicions”. //

La peculiaritat: un pou al taller #A.R.

A Fons 389

Diari de Sant Cugat Dijous, 13 de desembre del 2013

Imma Pueyo, pintora i historiadora de l’art

Un espai on gaudir del silenci per escoltar-se i reflexionar “Crec que l’estudi, el teu lloc de treball, és un espai fonamental; és el teu àmbit privat, i cal cuidar-lo” Imma Pueyo, al col·legi, ja feia els dibuixos de les seves companyes de classe. “Sempre he estat interessada en les coses artístiques”, afirma.

“Hi ha un espai per a l’estudi de l’art i un espai per a la pràctica, que jo diria que és de les coses més interessants que m’han passat”, explica. “En la meva faceta d’historiadora de l’art, m’ha anat molt bé la pràctica per entendre, per exemple, com es barregen els pigments; i com a docent, per explicar als alumnes com es fan les coses, quines dificultats hi ha...”.

Un espai on oblidar el temps L’estudi d’Imma Pueyo està ubi-

El silenci i la llum són dues de les claus a l’hora de crear #ARTUR RIBERA cat en un cinquè pis al centre de Sant Cugat “Crec que l’espai que tu tens per treballar és fonamental; és el teu àmbit privat”, explica.

“Jo poso música, em distribueixo les coses per tenir-les a mà, i crec

que ha de tenir un cert silenci que et faci reflexionar i pensar”, assenyala. “En aquest espai el temps no existeix, i aquesta sensació d’estar aïllat del món és perfecte”. El seu és un espai amb unes vistes privilegia-

des que expliquen les seves visions urbanes. “Vaig tenir una formació clàssica, i vaig fer moltes marines; i en tinc una a casa en què, de fons, hi ha una ciutat. És especial perquè és el moment que jo incorporo el tema urbà en la pintura”, explica. “El fet d’estar en un estudi amb unes vistes extraordinàries”, afegeix, “on, a més a més vas veient els canvis de la ciutat, fa créixer aquesta idea que ja portava d’abans”.

A l’estudi hi té mil detalls. “Aprofito coses, com un estoig del meu fill, de l’escola; coses que trobo, com pedres...”, i afegeix: “Algun cartell d’alguna exposició que em va agradar a les parets, una foto de quan vaig guanyar un concurs i em va fer gràcia... O les caixes velles d’aquarel·les, que ja no puc fer servir, però que quan me les miro veig com pinto, per exemple, amb colors freds”. En un estudi, apunta, sempre “hi ha elements que els hi tens afecte perquè en un moment determinat signifiquen alguna cosa”. //

Laura Jener i Roberta Ferreira, joiera i ceramista

Compartir l’espai per crear conjuntament Joiera i ceramista: fa 12 anys que treballen plegades per crear obres d’art poc convencionals que poc a poc es valoren Laura Jener és joiera i Roberta Ferreira, ceramista. Ambdues compateixen taller des de fa 12 anys, a Dterra, on també venen les seves peces. Per a Jener, les joies són obres d’art, i com a tals s’han de treballar. “Està com establert que una peça d’art és més

una pintura, una escultura... La joieria, però, ara comença a estar valorada en aquest sentit”, explica. A l’hora de treballar, tenir taller propi ho considera “molt gratificant” perquè “pots tenir el teu espai on treballar, on deixar anar la teva imaginació i, a més, realitzar coses que després ho valorarà altra gent”. La seva taula està endreçada. “M’agrada tenir les eines molt a mà, que ningú no em remeni massa les eines, però no sóc maníaca” assenyala.

Taller compartit Al seu costat treballa la ceramista

Treballar a quatre mans #ARTUR RIBERA

Roberta Ferreira. Per a ella, la ceràmica “és molt més del que sembla; ho té tot: fas volum, fas pintura... Per a mi, és una de les arts més completes”, destaca. La seva part d’estudi és més “caòtica”, com ella mateix descriu. “Quan estàs en procés de creació, tens moltes coses mig començades, d’altres mig acabant, i realment jo necessito molt espai i tenir coses per tot arreu. Necessito tenir-ho tot al davant, veure el que estic fent”. És un treball lent que compagina amb la docència. “Els meus alumnes diuen que aquí aprenen a tenir paciència”. //