58 Opinió i debat
Jordi Casas Historiador
2012: el meu balanç
Podria parlar del fet que vam començar l’any amb un conseller i diversos diputats i que l’acabem sense conseller i amb menys diputats
jordicasasroca@movistar.es
Eduard Torres Advocat
El 13
@etorres_1
Diari de Sant Cugat Divendres, 4 de gener del 2013
E
m demanen un balanç de l’any passat. Sóc conscient que han passat moltes coses i ben poques de positives, però no sé trobar-hi la versió local, potser perquè el meu inconscient em diu que a la nostra particular bombolla de cristall no hi passen gaires coses, de dolentes, s’entén. Acostumats a estar per sobre de la mitjana, se’m fa estrany una reflexió que concreti les desgràcies que ens envolten. Potser podria parlar del fet que vam començar l’any amb un conseller i diversos diputats i que l’acabem sense conseller i amb menys diputats. Però el tema no dóna per a gaire. A més, penso que en aquestes pàgines ja s’explicarà com han anat les coses per aquí durant els darrers dotze mesos. Després de molt dubtar-ho, decideixo fer un balanç molt particular, el de les meves columnes (articles d’opinió des del 23 de novembre). No us espanteu, només posaré el títols; això sí, amb una breu referència entre parèntesi per als despistats que encara no em coneixen. Somhi: “2011” (vaig fer de profeta, vaig anunciar un 2012 pitjor); “Jo també en sóc” (de marxista, afirmo); “Ja som 85.000” (i els que cauran); “La família, bé; gràcies” (i amb bonificacions); “Ciutat d’elit” (els segons més rics); “Presa de pèl” (llegeixi’s smart street); “Venda versus ocupació” (hi ha qui vol vendre patrimoni municipal); “Cosa de noms” (els de les nostres biblioteques, per exemple); “Pressupost” (ni un euro, no cal dir-ho); “Política” (o l’art d’inflar el cens de militants); “Santcugatenc de l’any” (aquest any tampoc, seguiré esperant); “Faré vaga” (i la vaig fer, carai!, si la vaig fer!); “Una smart entrevista” (al regidor més modern de l’Ajuntament); “On line, no; gràcies” (va de noves tecnologies; sense comentaris, però); “Equipaments públics” (o com les escoles bressol les passen més magres que
E
m deia l’altre dia un amic que per primer cop que ell recordi, pràcticament ningú vol que arribi aquest 2013. La millor notícia que aquest any nou pot portar és que morirà, com tots, passats 365 dies. Es nega al pròxim any el fet que sigui millor que l’anterior. Els romans atorgaven al qui era concebut i no nascut encara, el nasciturus, una sèrie de drets. És cert que serà fill d’un destí poc idoni, però com tothom, s’haurà de guanyar, això sí, amb molt esforç, el fet de no passar a la història com un any malèfic. La cosa no li pot començar pitjor, atès que per tots aquells que són supersticiosos, acabar en 13 ja no li dóna gaires bones perspectives. També se li posen les coses difícils perquè el titllen d’any de transició i com a tal, convuls, en fi, no ho te gens fàcil. Jo em nego, deu ser per la meva professió d’advocat, a condemnar-lo abans d’escoltar la seva defensa. Serà el llunyà 31 de desembre quan podrem fer el judici d’allò que realment ens ha dut. Si el 13 m’encarre-
Caín); “Mercat immobiliari” (les limitacions de Promusa i altres herbes); “Llibres” (escrit a finals d’abril, naturalment); “Pobresa” (Càritas ens ho va explicar); “Ajuntaments” (l’agonia econòmica de mai no acabar); “Carrers imbècils” (enlloc de sensors, lloses trencades); “15-M: un any” (sense comentaris, s’explica sol); “Política cultural” (o si l’encerto, l’endevino); “Locals comercials” (molts buits, però); “... amb un flabiol sonant” (sobre l’actualitat política, of course); “Parc Central” (o com la gent se’l fa seu, afortunadament); “Un divendres qualsevol” (el de la nostra alcaldessa, per descomptat); “Festa Major” (i seguim parlant de models); “Entitats” (fotudes, fotudes); “Menys regidors” (o la xocolata del lloro de l’estalvi); “Canvis institucionals” (simplificació administrativa?); “Vacances” (les meves, bé; gràcies); “Nou curs: pinten bastos” (bis) (no cal explicar perquè vaig repetir el títol, oi?); “Espais públics ocupats” (per això estan, només faltaria!); “Ocells” (cotorres go home); “15-S a Madrid” (i no és una provocació, va ser una concentració sindical); “Separar per sexes” (coses de la dreta casolana); “Un gran nyap” (aneu al carrer Major, aneu-hi!); “Públic-privat” (va de gestió, no cal dir-ho); “Públic-privat” (bis) (el tema dóna per a molt); “Coses que passen” (una mica de tot); “25 anys” (no de pau, de govern municipal convergent); “L’EMD de Valldoreix” (cedeixo la paraula a l’interventor de l’Ajuntament); “Presentació” (del que teniu a les mans des de fa dos mesos); “Simplificació d’administracions” (em repeteixo); i “Memorial Joan XXIII per la pau” (pau a la terra als homes i les dones de bona voluntat). Certament, és un recorregut molt particular, però tinc l’esperança que representi una certa aproximació a l’any que (afortunadament) ens ha deixat. //
gués l’assumpte, és a dir, defensar-lo per l’àmbit de Sant Cugat, m’agradaria poder al·legar al tribunal que les polítiques socials del nostre Ajuntament han estat efectives i no s’han limitat a bones paraules. Voldria explicar al jurat que la col·laboració de particulars i empreses amb qui més ho necessita ha estat un fet, i que, per exemple, Càritas havia aconseguit excedents per poder ajudar els més pobres. Seria bo, com atenuant, dir que l’any 2013 s’havia comportat prou bé amb el Servei d’Ocupació Municipal permetent reeixir a la feina a molts dels seus sol·licitants. Comentaria, esplaiant-me amb la millor dialèctica, que l’equip de govern municipal havia decidit retallar tot el prescindible, que havia costat, però que els ciutadans ho vàrem entendre, encara que fos a costa de la programació teatral. A canvi, la gent gran i la jove més desfavorida gaudia d’avantatges fiscals que ara no tenen. Jo, tot plegat, no ho veig com un cas perdut, només cal fer-ho possible. Bon any nou! //