Issuu on Google+

Setmanari independent d’informació local

Divendres, 7 de març del 2014

www.diaridesantcugat.cat

Núm. 993

Música: Concert de la prestigiosa pianista Yoko Suzuki

Any XXI

2,50 € MÉS INFORMACIÓ PÀG.32

Diversos testimonis expliquen com van viure els tres anys de la guerra, que va acabar amb una setantena de morts A fons _4 a 13

”L’alcoholisme et porta al cementiri o a la presó” Lluís, Membre del Grup de Sant Cugat d’Alcohòlics Anònims

Viure _ 44 i 45

232 persones ballen les Gitanes i superen el rècord del 2013 Cultura_16,17, 24, 25 i 33

El 4 de juny, primer concert d’Estopa a Sant Cugat Cultura _34

Un grup d’arquitectes crea Mira-sol Fem Ambient per fer comunitat

Poble _ 14

#redacció

75 anys de la fi de la Guerra Civil


2 Publicitat

Diari de Sant Cugat Divendres, 7 de març del 2014

MÉS MEGA OFERTES

(9

27 m) c (8

"

5" 3. cm)

3.

Càmera 3 Mpx

Càmera de 5 Mpx + Flash

Protegeix-lo 1

Fins a anys contra cops i ruptures per només

Protegeix-lo

24.-

2

*

Fins a anys contra cops i ruptures per només

44.-* També disponible en blau

També disponible en blanc

GALAXY YOUNG SMARTPHONE

Pantalla de 3.27" HVGA, càmera de 3 megapíxels, Android 4.1 Jelly Bean, memòria ampliable per Micro SD fins a 64 GB, Bluetooth 3.0, Wifi direct, A-GPS, article 1192037/9

MEDIA MARKT SANT CUGAT Sant Cugat Centre Comercial Av. Via Augusta 2-14 08174 Sant Cugat del Vallès Tel: 935 83 52 00

NEWSLETTER A

s mediamarkt.e

GALAXY FAME SMARTPHONE

Pantalla de 3.5", càmera de 5 Megapíxels amb flash LED i càmera frontal VGA, Android Jelly Bean, ràdio FM, bateria 1300 mAh. article 1191721/2

Ofertes vàlides del 7 al 13 de març de 2014. Tots els preus inclouen IVA i RAEE (Reciclat dels aparells elèctrics i electrònics). Preus expressats en euros.

Segueix-nos a

Horari de dilluns a dissabte 10:00 - 22:00

*Consulteu les condicions a la botiga

Càmera frontal


La nostra 3

Diari de Sant Cugat Divendres, 7 de març del 2014

Comissió de Carnaval Han aconseguit que sigui tot un èxit

El Carnaval de Sant Cugat se supera cada any, i ho fa gràcies a la tasca de la Comissió, que treballa durant tot l’any perquè així sigui, i de manera molt eficaç durant els dies de festa. Implicació i moltes hores de dedicació són les claus de l’èxit per fer que la festa cada cop sigui més participativa, tant per part d’adults com de nens i nenes, i transcorri sense incidències.

Dia de la Dona Encara queda molt per fer

Aquest dissabte, 8 de març, se celebra el Dia Internacional de la Dona i aquesta setmana una enquesta ha revelat dades com ara que el 33% de les europees han patit algun tipus d’agressió sexual o física. També deia que el 5% havien estat violades. Això denota la falta d’educació que encara pateix la societat i la feina que cal fer en matèria d’igualtat, per lluitar contra el masclisme.

Puja baixa

K-Gat per Eloi Alegre

en primera persona Cinta Caballé Periodista del ‘Diari de Sant Cugat’ @CintaCC

‘Malparit’, però amb molt d’orgull

1939

D

per Eloi Alegre www.eloialegre.com

H

Editorial

o deia el mateix Gall de Carnaval durant la seva presentació el dijous gras: “malparit he estat i malparit seguiré perquè, això sí, la canya cada any us cantaré”. Han estat anys d’espera i, per fi, aquest Carnaval, era el Gall qui precedia els actes i regnava a la ciutat de manera física. No ha estat acabat. Li han faltat uns dies. Però amb tot, la seva presència s’ha fet notar, i ha sorprès més d’un. La seva aparició ha deixat clara una cosa, i és que el Carnaval de Sant Cugat segueix creixent i es consolida com una de les cites de referència de la ciutat. I ho fa gràcies a l’esforç d’una Comissió de Carnaval tossuda, amb ganes i, sobretot, eficaç. Capaços de fer d’una festa tota una

es del Diari hem volgut recordar un trist aniversari que com a tot el país, també es va viure a Sant Cugat. Fa 75 anys que va acabar una guerra que va enfrontar germans i que va posar fi a la legalitat democràtica i va condemnar tot un país a una regressió de les llibertats en tots els sentits: cultural, econòmic, social... Espanya i Catalunya entraven en un pou del qual trigaríem quaranta anys a sortir. A diverses generacions els va marcar tota la vida. Els testimonis que hem entrevistat, tots ells nens de la guerra, recorden aquell 26 de gener del 1939 amb els soldats marroquins i italians del general Solchaga entrant per la carretera de Rubí i arribant als Quatre Cantons camí de Barcelona. Molts santcugatencs cansats de misèria i patiments, ho van viure com el final d’un malson, la majoria dels que ho creien de seguida van veure que el que vindria seria molt llarg i fosc, uns van veure amb “l’alliberament” un retorn a l’ordre i també als privilegis del poder i molts d’altres, que sense esperança van iniciar el camí de l’exili, dels camps de concentració o de l’ostracisme i la por. Havien passat tres anys de guerra on sens dubte tots hi van perdre, però uns molt més que altres. Van ser tres anys de morts als dos bàndols, les xifres oficials en comptabilitzen setanta en aquests tres anys de confrontació, però aquí hi hauríem d’afegir els que van morir a conseqüència de la guerra en presons, camps de concentració o afusellats. Tres anys de conflicte que van obrir una etapa de denúncies, revenges, patiment i misèria. Sant Cugat queda a la historia d’aquells anys pel Campament d’Instrucció Militar al camp de golf, per la tristament recordada Rabassada,el canvi de nom del poble, que durant un temps va ser Pins del Vallès, i moltes històries personals de les quals ja queden pocs supervivents. //

referència, i d’aconseguir que ningú no es quedi a casa per Carnaval. Ho deia fa uns dies al web del TOT Sant Cugat, i és que, quan una és periodista i n’ha de veure de tots colors, treballar per aquestes dates, tot i cansat, és un luxe. Per moltes coses. La primera, per tota la gent que hi treballa i que ens ho posa fàcil amb la bona organització de la festa. La segona, perquè es viuen moments únics. En aquest segon motiu voldria felicitar especialment les 232 persones que van ballar Gitanes dissabte (i els qui no les van ballar però ho van fer possible). El “monstre” creix any rere any, i s’ha convertit en una cita tan especial com entranyable. Llarga vida al Carnaval de Sant Cugat!//


4 A Fons Guerra Civil

Diari de Sant Cugat Divendres, 7 de març del 2014

La Guerra Civil a Sant Cugat Els nens santcugatencs durant la Guerra

Instrucció militar durant la inauguració del primer camp d’instrucció militar de l’Exèrcit Popular Regular a Sant Cugat del Vallès # fons generalitat de catalunya

Revivint la Guerra Civil espanyola 1936

1937 Assassinats a Sant Cugat

Guerra a Sant Cugat

El 19 de juliol esclata la Guerra i el mateix dia les organitzacions d’obrers ja disposaven d’armes a Sant Cugat. La rectoria va ser disparada, es penja una bandera republicana a l’església i el capellà s’amaga.

El dia 22 de juliol són detinguts i morts per un grup d’esquerra radical Pere San Mestres, exmembre de La Unión Patriótica, secretari de la Lliga i fill de l’exsecretari de l’Ajuntament; acusat per l’esquerra local de cacic; i el rector de Valldoreix Josep Castellà Casarramona. El dia 26 ho seria Anton Guilló Bernadas, rector de Sant Cugat

Militars a la ciutat

El 21 de març el president Lluís Companys inaugura el Primer Camp d’Instrucció Premilitar de Catalunya, ubicat al camp de golf

Racionalització

El mes d’octubre l’Ajuntament implanta una targeta de proveïment familiar com a forma de racionalitzar les vendes i evitar els acaparaments i abusos de preus, així com les vendes a Barcelona.

Refugiats

Sant Cugat va acollir molts refugiats durant la Guerra i durant l’any 1937 el nombre de refugiats (sense comptar la gent que venia de Barcelona) va ser d’entre 175 i 250 persones vingudes d’arreu.


A Fons 5

Diari de Sant Cugat Divendres, 7 de març del 2014

Bernat Bella bernat.bella@gmail.com @bernatbella

Història Sant Cugat va ser un punt important durant la Guerra Civil: molta gent s’hi refugiava i va acollir el primer Camp d’Instrucció Premilitar de Catalunya. Testimonis Donem veu a santcugatencs que van viure en primera persona el conflicte i que ens expliquen com era el dia a dia al poble, la falta d’aliments, els bombardejos a Barcelona... Records La memòria dels nens de la Guerra encara es manté viva

L

a Guerra Civil espanyola va enfrontar dues parts de la societat durant els tres anys que va durar el conflicte, del juliol del 1936 a l’abril del 1939. Quan queda poc per commemorar els 75 anys del final de la Guerra, volem recordar com es va viure el conflicte des de Sant Cugat i quin record en guarden els santcugatencs. Parlem amb testimonis directes d’aquella època, que malgrat ser nens encara guarden vius els moments i vivències d’uns dies no gens fàcils i en els quals van haver de créixer i educar-se. Amb ells parlem de la vida quotidiana durant aquells tres anys, de l’ambient a la seva família, l’escassetat d’aliments, els bombardejos de Barcelona, les relacions entre veïns... “Va ser una Guerra Civil que més aviat va ser incivil, perquè va ser una bestiesa”, lamenta Octavi Galceran, veí de Sant Cugat des dels anys 30. Per Tomàs Grau, “una guerra civil és el pitjor que pot passar a un lloc. No hi

1938

ha guanyadors, tots perden alguna cosa tot i que el bàndol republicà va perdre més perquè va patir 40 anys de repressió”.

Batalla a Sant Cugat Tot i que a Sant Cugat no es va produir cap batalla principal, les conseqüències quant a morts també es van notar al municipi. En un primer moment, els grups d’esquerra radical detenen i maten fins a 13 veïns santcugatencs per la seva oposició a la República, entre els que hi ha els rectors de Sant Cugat i Valldoreix. “Teníem un oncle que eren els amos de la casa de davant de la benzinera Griful i es van amagar amb el seu fill i van morir amagats malalts abans que s’acabés la guerra. Un altre oncle meu el van portar a l’Arrabassada i el van matar”, recorda l’Eva Sagalés. El 21 de juliol del 1936 el Monestir va ser saquejat i el seu mobiliari incendiat, tot i que milicians santcugatencs van evitar que es cremés l’interior de l’edifici. Des

de llavors, el Monestir es va convertir en un sindicat agrícola durant la guerra. La por entre els veïns i a les represàlies portaven la gent a la desconfiança i a no mostrar les seves opinions en públic. “Qualsevol motiu era bo per denunciar”, recorda Galceran Els santcugatencs també van ser cridats a files i en total es calcula que més de 250 persones del poble van haver de lluitar durant el conflicte. En total, segons recull José Fernando Mota al seu llibre Història de Sant Cugat del Vallès (19311941): República, guerra civil i primer franquisme, setanta santcugatencs van morir durant el conflicte armat. Les desercions a Sant Cugat corresponien a una xifra d’entre l’11 i el 17%. De fet, molts veïns santcugatencs recorden com en acabar la guerra, sortien veïns amb barbes i cabells llargs que feia tres anys que estaven amagats; tant per no anar a la guerra com per por de les milícies republicanes. //

1939 Corts espanyoles

Última resistència

Sota control franquista

El 30 de setembre de 1938 se celebra al Monestir de Sant Cugat una sessió de les Corts espanyoles, en un dels actes polítics més transcendentals que s’han fet mai a Sant Cugat. El cap de Govern, Juan Negrín, va ser un dels protagonistes de l’acte.

El dia 24 de gener se situa artilleria entre la massa boscosa del Tibidabo i es pensa a armar els entre 6.000 i 10.000 membres de les Brigades Internacionals que es troben aquarterats a Sant Cugat per fer front a les tropes franquistes que s’acostaven. Finalment es retiren les tropes republicanes i es facilitarà l’entrada dels nacionals a Sant Cugat per la carretera de Rubí.

El dia 26 de gener entren a Sant Cugat les tropes franquistes del Cuerpo de Navarra del general Solchaga, amb unitats marroquines i italianes. Molts testimonis recorden com els soldats anaven requisant tot el que es trobaven. L’historiador José Fernando Mota explica com van haver de tirar tot el requisat per la Rabassada per no donar mala imatge en entrar a Barcelona.


6 A Fons Guerra Civil

Diari de Sant Cugat Divendres, 7 de març del 2014

La Guerra Civil a Sant Cugat Els nens santcugatencs durant la Guerra

De camp de golf a camp d’entrenament per a milicians El 21 de març del 1937, Lluís Companys va inaugurar el Camp d’Instrucció Premilitar Sant Cugat no va ser l’escenari de cap principal batalla durant la Guerra Civil però tot i això la presència de militars al poble durant el conflicte va ser molt important. La causa és que el camp de golf va servir de base d’entrenament per a voluntaris i milicians republicans que es preparaven per anar a files. Va ser la Generalitat, a través del Comitè Pro-Exèrcit Popular Regular, qui va ocupar el camp per convertir-lo en el Primer Camp d’Instrucció Premilitar de Catalunya. El president Lluís Companys va inaugurar personalment el camp, envoltat d’una gran expectació, el dia 21 de març de 1937. Segons recull l’historiador José Fernando Mota en el seu llibre Història de Sant Cugat del Vallès (1931-1941): República, guerra civil i primer franquisme; l’objectiu era que “s’allistessin dos mil joves de 18, 19 i 20 anys per rebre, en plena vida de campament, durant un mes instrucció militar”. El desembre de 1937 ja hi havia a Sant Cugat 1.400 soldats, oficials i professors. Mentre els soldats vivien en tendes de campanya pel camp de golf, els superiors ho feien en torres santcugatenques. Moltes famílies santcugatenques també van acollir militars durant el conflicte.

El camp de golf es va omplir de tendes de campanya i es va convertir en camp d’entrenament # fons generalitat de catalunya

DECLARACIONS

XIFRES

“Els soldats anaven molt ben uniformats, feien molt bona pinta”

1.400 soldats

Octavi Galceran Testimoni

La presència de milicians, soldats, oficials... a Sant Cugat el desembre de 1937

18, 19 i 20

Records amb militars

“Vam tenir un soldat allotjat a casa durant un temps. Venia a les nits a dormir. anys

La majoria de nens santcugatencs durant la Guerra Civil recorden la presència de militars a Sant Cugat. De fet, no només n’hi havia al camp de golf sinó que també hi havia destacaments a El Parque (espai d’oci santcugatenc fins abans de la Guerra) i a altres torres. Antoni Pascual [nascut a Sant Cugat l’any 1931] recorda com desfilaven els soldats que eren a Sant Cugat: “Els diumenge els militars que hi havia el camp de golf feien

Eva Sagalés Testimoni

L’edat dels milicians i voluntaris que havien d’anar al camp de golf

les desfilades. El dia que marxaven les milícies internacionals van fer la darrera desfilada, abans de tornar als seus països. Els soldats anaven molt ben uniformats, feien molt bona pinta i recordo que li vaig comentar a un amic que com podíem perdre la Guerra si estaven tan ben preparats”. “Vam tenir un soldat allotjat

a casa durant un temps. Venia a les nits a dormir i marxava durant el dia”, relata Eva Sagalés. Octavi Galceran recorda “una quantitat immensa de tendes de campanya” al golf i com intercanviaven menjar amb els soldats. Tomàs Grau explica com anava al camp de golf amb els seus amics per seguir les lliçons dels ins-

tructors militars que ensenyaven els voluntaris.

Conflictes socials Malgrat aquests records, José Fernando Mota explica com els milicians desplaçats a Sant Cugat també van comportar alguns problemes d’ordre públic. Les baralles en alguns bars eren habituals i normalment sempre hi havia un rerefons polític, ja que els soldats s’enfrontaven a joventut del POUM de Sant Cugat i es ficaven en qüestions de política local. Segons relata Mota, aquests darrers van arribar a cremar una de les tendes dels milicians. L’historiador recull al seu llibre una carta d’un militar a Sant Cugat: “El dia el passem regular, però la nit és crua. Estem repartits de deu en deu per cada xabola a sota dels pins, quines mideixen [sic] uns 2 metres d’amplada per 4 de llargada, i apanya’t com vulguis que així t’ho manen i muts a la gàbia”.//


A Fons 7

Diari de Sant Cugat Divendres, 7 de març del 2014

Sant Cugat, un refugi durant la Guerra Civil espanyola Nens bascos a Sant Cugat

Sant Cugat va doblar la població del 1936 al 1939 pels refugiats de Barcelona “Sant Cugat va passar de tenir sis mil habitants abans de la guerra a tenir-ne dotze mil quan va acabar”. L’historiador santcugatenc José Fernando Mota explica com la ciutat de Sant Cugat es va convertir en un punt de refugi durant la Guerra Civil espanyola fins al punt de doblar la seva població. El bloc de refugiats més important provenia de Barcelona i és que durant els bombardejos moltes famílies benestants van buscar refugi a Sant Cugat. “Molts estiuejants de Barcelona ja es van quedar a la Floresta i Valldoreix en esclatar el conflicte”, relata Mota; que indica que la població d’aquests dos districtes santcugatencs va passar de 500 habitants abans de la guerra a 3.350 el gener de 1937. De fet, Josep Lleonart, veí de la Floresta des d’inicis dels

Els bombardejos a Barcelona van portar centenars de persones a Sant Cugat # JOSEP GASPAR i SERRA

anys 30, recorda com durant la guerra també es va instal·lar d’amagat a la Floresta gent famosa, com la cantant Rosita Serrano: “Va anar directe de la Floresta a fer un concert per a Hitler”, explica Lleonart. Polítics espanyols de primer nivell també es van instal·lar en cases santcugaten-

ques, com el president del Govern republicà, Juan Negrín; el ministre d’Estat, Julio Álvarez del Vayo; o el ministre de Defensa, Indalecio Prieto. Paral·lelament, moltes famílies santcugatenques també van acollir durant el conflicte parents seus de Barcelona.

Però la gent de Barcelona i personalitats importants no van ser els únics que es van refugiar a Sant Cugat. I és que al poble arriben nens i adults provinents de diferents parts d’Espanya, emparats per organitzacions i partits d’esquerres. La xifra oficial de refugiats durant 1937 anirà oscil·lant entre els 175 i els 250 refugiats, segons detalla José Fernando Mota en el llibre Història de Sant Cugat del Vallès (1931-1941): República, guerra civil i primer franquisme. Fins i tot un grup d’anarquistes italians, ajudats econòmicament per la publicació llibertària de Nova York L’adunata dei Reffratari, obren una torre al poble per a nens orfes de la guerra i els bombardejos de Barcelona. Altres torres del poble acollien adults i nens provinents de Madrid, Màlaga, el País Basc, Astúries i Osca. A Can Domènec, per exemple, s’hi va instal·lar una colònia de nens bascos. Molts dels refugiats van marxar cap a França amb l’acostament de les tropes nacionals.//

La pagesia fa passar la gana La gana va ser una de les principals característiques i pitjors conseqüències de la Guerra Civil Espanyola. Malgrat tot, Sant Cugat va tenir com a avantatge el fet de ser una població majoritàriament pagesa i que per tant, podia menjar els aliments que conreava. Els avis santcugatencs amb els quals he parlat reconeixen l’escassetat d’aliments, tot i tots coincideixen, en diferents nivells, que no van passar gana tot i que no podien menjar el que volien. “No podíem triar què menjar, com a molt podies intercanviar vi o patates per alguna cosa de carn, roba o calçat”, explica Tomàs Grau. Tot i això, Rafaela Grau recorda com mai havia menjat tant peix com durant la guerra, ja que el fet de disposar de vi els permetia fer inter-

canvis amb pescadors de Barcelona. L’intercanvi d’aliments i productes era la manera de funcionar durant aquells anys i els militars del camp de golf també van tenir un paper important; ja que sempre volien vi i oferien pa a canvi; fet important ja que no es plantava blat a Sant Cugat inicialment i la gent no disposava de pa. Els qui no disposaven de conreus habitualment optaven per fer-se un corral a casa i poder alimentar-se del que en treien. “De seguida vam haver de muntar un galliner i tenir conills per poder menjar; eren els animals més fàcils de fer viure”, explica Octavi Galceran. La gent de pagès sempre tenia menjar i els que no ho érem ens havíem de buscar la vida”, sentencia Antoni Pascual.//

Amb tants pagesos, no hi va haver tanta escassetat d’aliments # cedida


8 A Fons Guerra Civil

Diari de Sant Cugat Divendres, 7 de març del 2014

La Guerra Civil a Sant Cugat Els nens santcugatencs durant la Guerra ENTREVISTA Antoni Pascual Com era a Sant Cugat el dia a dia durant la guerra? La gent no es preguntava el perquè, vivia el dia i el que més preocupava era poder menjar. Hi havia gana. La majoria de gent no era d’un bàndol ni un altre, sinó que volia sobreviure. Nosaltres teníem un be negre i jo el portava a pasturar. També vam haver de tenir conills i galliners. Hi havia intercanvi? Quasi cada dia anava al camp de golf [on hi havia el camp d’entrenament militar] a canviar amb soldats un litre de vi per un pa. On hi ha ara el Viena, la Casa Maristany, també hi havia un destacament però aquí et canviaven un pa per dos litres de vi. Amb els pagesos també s’intercanviaven coses.

‘Estimat fillet’. Antoni Pascual va néixer el 1931 i només tenia cinc anys quan va començar la guerra. Encara recorda les cartes del seu pare quan era a la guerra, que començaven amb un ‘Estimat fillet...’ # BERNAT BELLA

“Vam fer un petit refugi a casa per si hi havia un bombardeig” Com viu un nen de cinc anys un conflicte com una guerra civil? No recordo moltes coses però els nens encara que sembla que estiguin despistats, veien el que passava. La gent no comentava res, tenia molta por. Tant si era d’un bàndol o un altre, la gent callava perquè tenia por de represàlies. Sí que se sentien rumors tipus: aquell pensa tal cosa, aquell és anticatòlic. Però tothom dissimulava. Hi havia una mica d’odi entre alguns veïns, però ningú ho demostrava.

Quin episodi recorda amb més intensitat d’aquells anys? Un dia de l’any 39, quan els soldats fugien cap a França, va arribar un camió a casa i va baixar el meu pare, que va convèncer els companys perquè passessin per casa nostra i poder acomiadar-se de mi. Em va portar un tros de mantega. Tots li deien que s’amagués i es quedés per allà; però va tornar a pujar al camió i cap a França. Són moments que marquen moltíssim perquè veus el teu pare després d’un temps, que et ve a abraçar, i que no saps si el veuràs més...

Com va acabar el seu pare? La mateixa nit es va escapar amb un amic seu i la seva idea era entregar-se als nacionals, però tenia por perquè no sabria quina seria la seva resposta. El van posar a un camp de concentració i la meva mare va haver de buscar algun capellà o alguna persona del nou règim perquè apadrinés el meu pare per poder sortir del camp de concentració. Sense el posicionament d’un capellà no sorties del camp. Finalment el meu pare va sortir i va tornar a casa.

Recorda els militars per Sant Cugat? Els diumenges els militars que hi havia al camp de golf feien les desfilades. El dia que marxaven les milícies internacionals van fer la darrera desfilada, abans de tornar als seus països. Els soldats anaven molt ben uniformats, feien molt bona pinta i recordo que li vaig comentar a un amic que com podíem perdre la guerra si estaven tan ben preparats. Com va viure els bombardejos a Barcelona? Van venir uns militars per llogar una habitació a casa nostra perquè volien fugir de Barcelona per por dels bombardejos. Però nosaltres també teníem temor que els bombardejos vinguessin cap a Sant Cugat perquè el camp de golf era un camp militar i podia ser un objectiu. Vam fer un petit refugi a casa, posant matalassos al soterrani per si hi havia un bombardeig. Recorda l’entrada de les tropes franquistes? Va ser espectacular, només veies els de l’exèrcit marroquí. La gent volia que s’acabés la guerra. La gent estava farta de la gana i de la situació i no creia que pogués anar pitjor. Va poder anar a escola? La meva mare em va enviar a les escoles nacionals i el primer dia dos nois més grans que jo em van robar la bata, els llibres i tot... No m’hi van portar més. En aquells temps hi havia molta pilleria. Després vaig anar a pisos que funcionaven com escoles clandestines on hi anaven una dotzena de nens. Eren més o menys de pensament català, però també es dissimulava.//


A Fons 9

Diari de Sant Cugat Divendres, 7 de març del 2014

protagonista Jaume Pahissa,

protagonista Eva Sagalés

Els germans del Jaume van lluitar un en cada bàndol # BERNAT BELLA

L’Eva Sagalés es va assabentar de l’inici de la guerra anant als banys # b. bella

“Vam treure una bandera blanca”

“Ens van aturar i apuntar”

El Jaume Pahissa va néixer a Sant Cugat el 1927 i vivia amb la seva família a Can Quitèria. Un dels primers records del Jaume és de l’any 1934, amb els fets d’octubre. La proclamació de l’Estat Català de la República Federal Espanyola per Lluís Companys el sis d’octubre del 1934 i la revolta social viscuda aquells dies també va tenir una forta presència a Sant Cugat. Quan la Guàrdia Civil espanyola comença a actuar contra la insurgència catalana, baixa amb un autobús ple cap a Sant Cugat per entrar a l’Ajuntament (ocupat pels revolucionaris). Les indicacions que tenien eren que era la primera casa que es trobarien baixant de l’Arrabassada. Però es van confondre i van anar a Can Quitèria. “Nosaltres érem a casa i de cop i volta vam començar a sentir trets a la façana”, recorda Pahissa, que explica com ho van parar: “Vam pujar amb els meus germans a dalt de tot de la casa i vam treure una bandera blanca”. Llavors la Guàrdia Civil va aturar l’atac, tot i que la següent parada no va ser l’Ajuntament sinó una carnisseria que tenia una bandera vermella a l’aparador ja que acabaven de fer la matança del porc. La policia ho va confondre amb una bandera comunista i també va disparar-hi.

Jaume Pahissa explica que el seu pare va morir l’any 1935, quan ell tenia vuit anys i només un abans de començar la guerra. “Em vaig haver d’ocupar de la feina de pagès des de llavors”, recorda. Amb l’inici de la Guerra Civil l’any 36, el Jaume encara rememora els assassinats del capellà i d’algun altre santcugatenc a mans dels grups d’incontrolats. Durant la Guerra, la família Pahissa (el Jaume i la seva mare) va haver de suportar que els dos germans del Jaume lluités cadascú en un bàndol. “El meu germà estava a zona nacional quan hi va haver l’aixecament, i va haver de lluitar al cantó franquista”, explica. També recorda l’angoixa que es vivia a casa per aquesta situació: “La mare patia molt, resàvem molt”. Finalment els seus germans van tornar sans a casa, malgrat algunes experiències viscudes: “Al meu germà el van ferir al cap d’un tret, si l’haguessin tocat un centímetre més avall hauria mort”. Mentrestant, el Jaume cultivava els camps que tenien per Sant Cugat per poder menjar. “Érem pagesos, no passàvem gana”, narra, tot i que explica que feien intercanvis amb altra gent per aconseguir productes que no podien conrear.//

L’Eva Sagalés tenia 9 anys quan va començar la Guerra i encara recorda com es va assabentar de l’inici del conflicte el mateix 19 de juliol de 1936: “Anàvem un autocar amb gent de Sant Cugat cap als banys a Barcelona i a l’Arrabassada ens van aturar un grup de persones [rojos] i van apuntar amb escopetes. El meu cunyat anava fent broma. No sabíem que havia començat la guerra. Ens van pujar un ferit al cotxe i ens el van fer portar a l’Hospital Clínic. A l’hospital ens van requisar l’autocar i vam tornar a peu a Sant Cugat”. També recorda el patiment de la seva família en els primers moments de l’enfrontament per la por al grups de rojos incontrolats i també al sector més partidari al cop d’estat. “A l’inici de la guerra, a casa escoltàvem la ràdio i un dia es van pensar que hi havia una reunió contra els rojos. Van trucar a la porta i el meu pare es va enfilar al terrat per escapar-se. Si trucava algú a la nit, el meu pare s’espantava, fossin d’esquerres o de dretes”, explica l’Eva. També narra com un oncle seu es va amagar amb el seu fill per evitar els rojos i van morir malalts abans d’acabar la guerra; i com un altre parent va ser detingut i afusellat a l’Arrabassada pels grups de rojos.

El seu germà gran va anar a la guerra i va acabar en un camp de concentració. “No sabíem com fer-lo venir, necessitàvem un aval”, recorda l’Eva Sagalés, que explica que també van necessitar un aval perquè la seva germana pogués tornar de França, on hi havia anat amb el seu marit. Un altre dels seus germans, el Ramonet, malgrat no anar a la guerra va ser el que en va sofrir les conseqüències: “Al meu germà Ramonet li va explotar una bomba. Se la va trobar pels camps a Sant Cugat després de la Guerra i la volia buidar dels explosius i li va explotar. Va perdre un ull”. L’Eva recorda com sortien amb les seves amigues i germans per veure els avions com anaven cap a Barcelona: “Es veien els focus pel Tibidabo”, explica, alhora que narra quan un avió va caure a les vinyes de Sant Cugat i el van anar a veure. “No teníem por!”, assegura. Com molts altres santcugatencs, a casa l’Eva també van allotjar un soldat durant un temps. Un parent seu de Barcelona també va anar a viure amb ells durant la guerra per evitar els bombardejos. El dia de l’entrada de les tropes franquistes l’Eva recorda que es trobava als Quatre Cantons: “Un parent del meu pare tenia un rellotge i els moros l’hi van agafar, que volien un record”.//


10 A Fons Guerra Civil

Diari de Sant Cugat Divendres, 7 de març del 2014

La Guerra Civil a Sant Cugat Els nens santcugatencs durant la Guerra protagonista Octavi Galceran

L’esbroncada de la filla d’Alfonso Sala

Octavi Galceran recorda un dels pocs cops que va menjar carn # BERNAT BELLA

L’Octavi Galceran tenia 12 anys quan va començar la Guerra Civil i vivia al barri el Colomer de Sant Cugat amb els seus pares i els seus avis; cap membre de la seva família directa va ser cridat a files. Amb l’inici del conflicte va haver de deixar la seva escola de Barcelona i va rebre l’ensenyament dels seus pares a casa. “Vaig provar els col·legis nous de Sant Cugat, però no em van agradar gaire”, explica. A partir d’aquí, l’Octavi es va haver d’encarregar de portar menjar a taula en uns moments on l’escassetat predominava: “De seguida vam haver de muntar un galliner i tenir conills per poder menjar; eren els animals més fàcils de fer viure. Jo me n’encarregava”. “Menjar carn era molt difícil”, recorda Galceran, que relata una de les poques vegades que sí que en van menjar: “Un dia la meva àvia va venir amb carn i vam fer la gran festa. Després ens vam assabentar que s’havia mort el burro d’un veí i vam suposar que la carn era d’allà”. “Quan ets petit et fan gràcia els militars”, diu l’Octavi, que recorda com anaven a veure les tendes dels soldats al Camp de Golf, convertit aleshores en camp d’entrenament militar. “Hi havia una quantitat immensa de tendes. Com que els

militars tenien racionament, sovint anàvem a intercanviar menjar. Nosaltres els donàvem vi i ells pa”. La seva mare i la seva àvia eren les encarregades de baixar a Sant Cugat per veure si podien aconseguir alguna cosa de menjar dels pagesos. Els bombardejos de Barcelona són un record inesborrable per als que ho van viure des de Sant Cugat. “Se sentia el soroll de les explosions i les sirenes”, narra Galceran. Quan les explosions s’acostaven, Galceran recorda com els veïns del seu barri es reunien tots a casa seva per passar aquells moments. Acabada la guerra, es va presentar a la casa on vivia de lloguer la família Galceran la filla d’Alfonso Sala, propietària de la casa. “Es va emprenyar moltíssim perquè deia que no li havíem cuidat el jardí... Però si no hi havia pràcticament aigua durant la guerra!”. Van haver de deixar l’habitatge i es van traslladar a una casa que durant la guerra s’havia utilitzat de refugi: “S’havien fet focs, hi havia brutícia...”. Octavi Galceran explica com just acabada la guerra, molta gent respirava més tranquil·la i esperava moments de pau i de menys dificultats per viure: “Al cap dels anys es va demostrar que res de res”. //

protagonista Rafaela Grau

“Mai havia menjat tant peix”

Pescadors de Barcelona els donaven peix per vi # BERNAT BELLA

La Rafaela Grau va néixer a Sant Cugat l’any 1928 i malgrat tot el viscut no té mals records dels anys de la Guerra Civil: “Tinc bons records. Era jove i no sabia el que passava”. Un dels motius pels quals guarda bons records és el fet que no van passar gana durant aquells anys ja que eren de família pagesa i també tenien un celler de vi a la seva disposició. A banda de menjar el que cultivaven, el vi els servia per als intercanvis: “Mai he menjat tant peix com aquells anys. Els pescadors de la Barceloneta venien fins a Sant Cugat i ens donaven peix a canvi de vi”, recorda la Rafaela. Tot i això sí que recorda el patiment de la seva família: “El meu pare es va aprimar molt, va quedar esquifit; ho passava malament”. La Rafaela recorda com anaven per Sant Cugat amb les seves amigues i quedaven per veure els bombardejos:

“Es veien molt macos, vèiem la llum i el soroll. Érem petites i no érem conscients del que significava”. Tot i que no recorda restriccions durant la guerra per sortir a jugar al carrer, sí que explica que quan se sentien les sirenes de Barcelona els seus pares la feien entrar cap a casa. Durant la guerra la presència de soldats a Sant Cugat era molt important ja que hi havia el Camp d’Entrenament situat al camp de golf i d’altres espais de la ciutat amb destacaments, com El Parque, un espai d’oci d’aquell temps. “Anàvem a El Parque o al camp de golf a veure els soldats i com entrenaven”. L’església durant la guerra estava tancada i servia de cooperativa agrícola i per tant la Rafaela recorda com s’organitzaven misses privades a cases de la gent en secret, tot i que explica que a ella no l’obligaven a anar-hi.//


A Fons 11

Diari de Sant Cugat Divendres, 7 de març del 2014

ENTREVISTA Tomàs Grau

COMENTARI

“No vam tenir notícies del meu pare durant tres mesos”

deien de tot als que tornaven a Espanya, titllant-los de feixistes. On va anar? Va anar a parar a Burgos, on hi havia presoners internacionals. El meu pare m’explicava que era un crim el que es feia allà: anaven només amb un sac per vestir, poc menjar. La gent es moria i d’altres es tiraven del segon pis per matar-se. I durant aquest temps, en sabíeu res del vostre pare? No vam tenir notícies del meu pare fins al cap de tres mesos des que havia anat cap a França. Quan van entrar els nacionals, una veïna va sortir i ens va dir “La guerra ja s’ha acabat”. La meva mare li va dir: Per a tu sí, però per a nosaltres no, no tenim el principal aquí casa. Vam passar tres mesos molt durs. El vau buscar? Un parent meu ens va dir que hi havia un campament amb mossos d’esquadra a Barcelona i vam anar a veure-ho. Vam preguntar pel meu pare i no hi era. Quan estàvem marxant, els sentinelles ens van tirar trets. Acollonits ens vam amagar i vam tornar cap a Sant Cugat.

Pals a la boca. El Tomàs va néixer a Sant Cugat el 1926. Recorda la presència de militars al camp de golf, i com seguien les lliçons dels instructors. També, com el seu pare va tornar sa de França i d’un camp de concentració; però va ser obligat a afiliar-se als falangistes. FOTOGRAFIA: Arxiu DE SANT CUGAT

Què recorda de la guerra? Recordo molt l’escassetat d’aliments, però a casa no vam passar gana perquè menjàvem el que plantàvem. No podíem triar, com a molt podies intercanviar vi o patates per alguna cosa de carn, roba, calçat... També hi havia escassetat de tabac i el meu pare i el meu avi eren fumadors i se les veien negres. Llavors havien d’anar al bosc i agafar estepa que l’assecaven i feien servir de tabac. Com vivia els bombardejos a Barcelona? Els bombardejos no els vam patir, vèiem els avions franquistes que venien des de Mallorca. A casa meva la mare ens feia anar als tres germans a un hort de darrere de casa i ens posava sota uns arbres que feien ombra. Ens ficava uns pals a la boca, que no sabíem per què eren, però després vam veure que era per si queien bombes.

Algun membre de la seva família va anar a la guerra? Molts dels meus oncles. El meu pare no hi va anar perquè era mosso d’esquadra i estava destinat a Rubí. Quan tenia servei, moltes vegades li portava el dinar a peu perquè no funcionaven els trens. Què va fer amb la derrota republicana? Quan els franquistes s’acostaven ell va voler marxar cap a França, amb els companys, ja que era un destacat membre local d’ERC. A França s’hi va estar 24 hores perquè els francesos els van dir que fessin dues files: els que volien tornar a Espanya i els que es volien quedar. Els que no havien fet res, com el meu pare, es van inscriure per tornar. Però les dues files eren una al costat de l’altra i els que es quedaven a França

Al final vau poder contactar amb ell? Al poc temps va arribar una carta del meu pare dient que estava a Burgos. Demanava un aval perquè el deixessin sortir. La meva mare va anar a veure els mandataris i els falangistes van dir que l’hi farien però que quan tornés s’havia de fer de la Falange. Una persona d’esquerres de tota la vida que li diuen que s’ha d’afiliar a la Falange... va ser una bufetada de por, però va haver de claudicar perquè a casa feia falta. Per a ell va ser la mort. Recorda l’entrada de les tropes franquistes? Va passar gent de tota mena, amb carros, cavalls, xais... tot requisat. Des del terrat vèiem com entraven els soldats per la carretera de Rubí. Quan van entrar, sortien homes al carrer amb unes barbes i uns cabells que feia tres anys que estaven amagats. Com va afectar la guerra la teva educació? Quan va acabar la guerra el meu avi tenia més de seixanta anys i el meu pare era en un camp de concentració, i vaig haver de deixar els estudis, que m’anaven molt bé, per posar-me a treballar.//

José Fernando Mota Professor associat Universitat de Barcelona Història de Pins del Vallès

L

a Guerra Civil va suposar a Sant Cugat l’inici d’una nova etapa política. El sector més esquerrà del Centre Republicà Federal i les organitzacions obreres assumiran el poder organitzats en un Comitè de Milícies Antifeixistes. Els seu membres formaran el nou Ajuntament, nomenat el setembre de 1936, que escollirà com a alcalde el federal Magí Bartralot. La Conselleria d’Economia estarà en mans de la CNT, la d’Agricultura la dirigirà la Unió de Rabassaires i la de Defensa el POUM. També estan presents el PSUC i Acció Catalana Republicana. Els nous consellers són joves al voltant dels 35 anys i són rabassaires, obrers, paletes i manobres. L’octubre la vila passarà a dir-se Pins del Vallès. A la vegada, s’ha iniciat un procés revolucionari. Els rabassaires han assolit la seva màxima aspiració, ser propietaris de la terra

Una dotzena de santcugatencs, entre ells dos capellans, seran assassinats. La guerra és civil, també a Sant Cugat. que conreen. Jornalers cenetistes impulsen una Col·lectivitat Camperola. Els treballadors industrials s’agrupen en col·lectivitats. La guerra és aprofitada per passar comptes per la repressió d’octubre del 1934, amb 23 detinguts a Sant Cugat, i greuges socials anteriors. Una dotzena de santcugatencs, entre ells dos capellans, seran assassinats. La guerra és civil, també a Sant Cugat. A més, setanta veïns moriran al front. Després dels fets de maig de 1937 el POUM serà expulsat del poder. El gener de 1938 dimiteix Bartralot. A partir de llavors la CNT, amb el suport del PSUC, assumirà l’alcaldia. L’entusiasme revolucionari inicial ha anat deixant pas a les divisions, les desercions, l’empitjorament del nivell de vida i la desmoralització. L’entrada de les tropes franquistes al poble, el 26 de gener de 1939, posarà fi a la República i al procés revolucionari engegat els trenta últims mesos. // www.nodo50.org/casc/mota


12 A Fons Guerra Civil

Diari de Sant Cugat Divendres, 7 de març del 2014

Sant Cugat es converteix en el camp militar d’entrenament

1

2

3

4


A Fons 13

Diari de Sant Cugat Divendres, 7 de març del 2014

Sant Cugat militar El 21 de març de 1937 Lluís Companys va inaugurar personalment el primer Camp d’Instrucció Premilitar de Catalunya, després que el Comitè Pro-Exèrcit Popular Regular ocupés les instal·lacions del camp de golf de Sant Cugat. Durant dos anys, milicians i voluntaris republicans s’hi preparaven per anar a la guerra. A Sant Cugat es van arribar a aplegar 1.400 soldats

6

Entrenaments al camp d’instrucció premili tar, lloc de formació tropes del nou de les popular ubicat exèrcit al camp de golf fons generalita t de catalunya

7

1 i 2. Acte d’inauguració del primer Camp d’Instrucció Premilitar a Sant Cugat del Vallès, situat al camp de golf #brangulí

5. Joves del primer Camp d’Instrucció preparen el ranxo el dia de la inauguració del camp. #fons lluís companys

3. Maniobres durant la visita d’inspecció al Camp d’Instrucció Premilitar del Comitè Proexèrcit Popular, amb motiu de finalitzar el primer curs d’instrucció. Sant Cugat. #brangulí

6. Discurs de Lluís Companys durant l’acte d’inauguració del primer Camp d’Instrucció de l’Exèrcit Popular Regular, a Sant Cugat del Vallès #fons generalitat de catalunya

4. Lluís Companys s’adreça als assistents en l’acte d’inauguració del primer Camp d’Instrucció. #fons lluís companys 5

7. Inauguració del primer Camp d’Instrucció Premilitar de l’Exèrcit Popular Regular, amb motiu de la Diada de la Joventut, Sant Cugat del Vallès, 21 de març de 1937. #fons generalitat de catalunya


14 Poble Actualitat

Diari de Sant Cugat Divendres, 7 de març del 2014

Barris Choesió social

Mira-sol Fem Ambient! o com fer societat al barri Sostenibilitat El medi ambient és un dels temes sobre el qual volten totes les activitats que organitza l’entitat. Festival d’art al maig tindrà lloc la primera edició amb artistes diferents

F

er comunitat per conèixer el barri de Mira-sol, ensenyar a la ciutadania eines per ser més sostenible o implicar els veïns en la creació de propostes, són alguns dels objectius del nou projecte Mira-sol Fem Ambient. Una proposta que neix de la inquietud de Cíclica, un grup d’arquitectes que treballen amb projectes amb la comunitat i les demandes dels veïns per enriquir el barri. La finalitat del projecte és, d’una banda, tractar temes relacionats amb el medi ambient, i de l’altra organitzar activitats autogestionades pels veïns, és a dir, que cadascú aporti els coneixements que té per fer activitats. El que pretén la iniciativa és completar l’oferta que ja hi ha actualment al Casal de Mira-sol. També s’està estudiant la possibilitat de fer activitats a la Biblioteca Municipal Marta Pessarodona.

Activitats El projecte incorpora diferents propostes que s’han dividit en tres grups, una de les quals és l’hort comunitari. Aquest espai ja existeix actualment al Casal de Mira-sol, però se li vol donar un nou impuls. Vol ser un lloc de trobada,un espai de producció ecològica d’aliments, un espai on compartir i aprendre, un espai social i solidari, un espai per viure amb amics i família, així ho explica l’associació. Aquest dijous, 6 de març, hi ha hagut una taula rodona per debatre i compartir altres experiències d’hort, la propera trobada serà el 20 de març al mateix Casal de Mira-sol, en la qual es debatrà com els veïns volen que sigui aquest hort. En paral·lel, estan agafant molta força els tallers o grups d’interès que organitza Mira-sol fem ambient. Explica la Marina Casals que

Fer comunitat per conèixer el barri de Mira-sol, ensenyar a la ciutadania eines per ser més sostenible o implicar els veïns en la creació de propostes

el projecte vol ser molt participatiu. Hi ha activitats que consisteixen en intercanvis de coneixements entre la comunitat. “Els tallers de reparació d’electrodomèstics o de bricolatge a casa han tingut molt interès. No només hi ha aquests tipus de tallers que es queden dins l’espai del Casal, sinó que també inclourem unes passejades pel barri guiades per voluntaris de Mira-sol: unes pel Mira-sol històric i altres anant fins a l’estany dels Alous, que és un espai natural esplèndid a tocar de casa nostra i que molta gent no coneix”. Per acabar, al maig, concreta-

Estany dels Alous Una de les activitats és anarhi tot passejant gaudint de la biodiversitat existent #ArTUR RIBERA ment el 24, Mira-sol Fem Ambient organitza el FesCamp, un festival d’art que tindrà la participació de diferents artistes que crearan obres conjuntament amb entitats del barri . Les creacions volen reflexionar, tenint en ment el barri de Mira-sol, sobre l’impacte ambiental, la seva riquesa, de com es pot millorar o quins valors positius té.//


Actualitat Poble 15

Diari de Sant Cugat Divendres, 7 de març del 2014

El concert ‘Música per la Solidaritat’, en benefici de Creu Roja

niment de l’ermita i el seu entorn i de l’organització d’aquest aplec”. L’alcaldessa, Mercè Conesa, va destacar la importància de l’aplec per crear llaços amb la veïna Barcelona. “Avui en dia el poble català ha d’anar junt i explicar la utopia i el que volen de cara al futur”. // Mariona Sagalés

La Porta dels Somnis i Els Incombustibles seran els grups que protagonitzaran el cartell del concert.

Loteria

Solidaritat ENTREVISTA Marina Casals, Cíclica

s@mirasolambient

“No coneixes ningú pel carrer perquè no tens res en comú” Com sorgeix la idea? Jo sóc arquitecta, faig recerca a l’ETSSAV i formo part d’un grup que es diu Cíclica. Treballem en temes de ciutat, sobretot com tractar recursos. Dins el nostre camp de professió i alhora amb l’altre vessant meu, que sóc veïna de Mira-sol, ha sorgit aquesta proposta que es diu Mira-sol Fem Ambient. És un projecte participatiu cap a la sostenibilitat local. En què consisteix el projecte? D’una banda hi ha l’objectiu de transmetre i incorporar criteris de sostenibilitat al barri, és a dir, com pot caminar cap a una realitat més sostenible. De l’altra es vol crear comunitat. A mesura que s’ha anat sumant gent al projecte s’ha anat definint. Ha agafat molt pes pel que fa a la participació el barri, al qual li faltava teixit associatiu. En què ho notàveu això? Ho notaves vivint allà, no coneixes ningú pel carrer perquè no tens res en comú. No hi ha un bar de poble, ara comença a haver-hi el Mira-sol Centre, però és un entorn comercial. Hi ha molta gent que ha enviat correus, per exemple, gent que demana ” jo voldria anar a caminar, però sola m’avorreixo”. A més rebem altres propostes com fer costura. Intentem posar en contacte gent perquè es puguin comunicar.

# David Molina

Quin tipus d’activitats hi ha ara que estiguin consolidades? Les hem dividit en tres. La primera proposta és un hort comunitari, que ja hi era des del primer moment. A Europa, els horts tenen un paper molt important de socialització, on la gent es troba; i a més, té la part de sostenibilitat de producció d’aliments ecològics i de proximitat. Hem engegat un procés participatiu perquè la gent hi pugui dir la seva amb el tipus d’hort que voldria. Una altra proposta és el festival d’art, que serà al maig i es farà a l’entorn de Mira-sol. Per últim hi ha la programació d’activitats. Que són els tallers de sostenibilitat que estan tenint molt bona acollida. Sereu associació? Estem en procés. No era la nostra intenció, però sent associació és més fàcil. La idea no és que siguem una associació més dins el barri sinó que sigui un punt de trobada de més associacions. La vocació és de sumar esforços. // À.Guinó

El 7è concert Música per la Solidaritat, que organitza el Rotary Club Sant Cugat, es destinarà a la Creu Roja. L’entitat rebrà tots els beneficis nets que es generin en aquesta audició, programada pel diumenge 30 de març al Teatre-Auditori. Els diners que rebi l’institució amb aquesta iniciativa es destinaran a programes de lluita contra la pobresa i l’exclusió social. La Porta dels Somnis i Els Incombustibles seran els grups que protagonitzaran el concert i durant l’actuació les dues formacions tocaran temes propis i d’altres junts. // Mariona Sagalés

Tradicions

Els santcugatencs reviuen la tradició de Sant Medir A la cita també s’hi van sumar colles de pelegrins provinents dels barris barcelonins de Sarrià, Sant Gervasi i Sans. Seguint amb la tradició centenària, dilluns, 3 de març, milers de santcugatencs van anar a l’ermita de Sant Medir a retre homenatge al sant. Al torn de parlaments, Gabriel Moreras, membre de la Penya Regalèssia, va recordar que l’entitat celebra aquest any el seu 75è aniversari: “d’aquests, 30 anys la Penya els ha dedicat a les tasques de mante-

Toca una Primitiva premiada amb 1,6 milions d’euros El bitllet premiat es va vendre al Sant Cugat Centre Comercial. L’administració de venda de loteria número 12.840 va validar un bitllet de la Loteria Primitiva de primera categoria premiada amb 1,6 milions d’euros. // Redacció

Entitats

David Pujol, nou president de La Unió Santcugatenca Qui va ser president de la Junta Gestora es proclama president en ser l’única candidatura presentada. L’entitat centenària de Sant Cugat té nou president. David Pujol, que va ser president de l’antiga Junta Gestora, durà les regnes de La Unió els pròxims quatre anys. La candidatura de Pujol ha estat l’única que s’ha presentat a les eleccions. El nou equip està format per set membres: David Pujol (president), Indaleci Huguet (vicepresident), Santiago Salido (tresorer), Esther Madrona (secretària), Roger Casadellà (vocal), Bernat Picornell (vocal) i Carles Mayol (vocal). // Laura Grau


16 Fotoreportatge

Diari de Sant Cugat Divendres, 7 de març del 2014

Èxit de participació al Carnaval i a l’aplec de Sant Medir

Aquest any sí, es presenta el Gall de Carnaval

El dijous 27 de febrer la baixada del Gall del cimbori va marcar l’inici de la celebració del Carnaval a Sant Cugat #ARtur ribera

Les Gitanes tornen a superar el seu propi rècord de participació

El dissabte de Carnaval, al matí, va estar marcat per la celebració del tradicional Ball de Gitanes, que aquest any va comptar amb 232 balladors, xifra rècord de participació, i va aconseguir que la plaça d’Octavià gairebé es quedés petita #ARtur ribera

Impuls al Carnaval Infantil

Diumenge el Carnaval va ser dels més petits, amb la xocolatada, amb pregó infantil, i 29 parelles de Gitanetes #Amanda bernal

Àmplia participació a totes les activitats

Tant la cercavila de Gitanes (des de 4 punts diferents), com la resta d’activitats del Carnaval van ser molt participatives #A.ribera

La ciutat cap per avall per Carnaval

La festa es converteix en un món al revés quan arriba la nit de dissabte, començant amb el concurs de comparses, al qual aquest any van participar a sobre l’escenari 11 comparses. La festa va continuar amb el Cercatasques i el Ball de Carnaval #Artur ribera


Fotoreportatge 17

Diari de Sant Cugat Divendres, 7 de març del 2014

Carnaval de Sant Cugat La festa aquest any va començar en dijous, amb la presentació del Gall i el pregó, i va finalitzar diumenge amb el Carnaval Infantil. Al mig, Gitanes i comparses. Aquest any, però, s’ha perdut la Mascarada. Sant Medir L’aplec dedicat al copatró de Sant Cugat va reunir milers de persones dilluns, 3 de març

Dinar popular

Sant Medir acull milers de persones que van aprofitar el bon temps per dinar al camp #ARtur ribera

Dilluns, 3 de març, es va celebrar Sant Medir a Sant Cugat

La jornada va començar amb la xocolatada davant el Monestir i els banderers, aquest any l’Esbart Sant Cugat, en cercavila des de la plaça d’Octavià fins a la plaça de Barcelona, on els van rebre les autoritats #ARtur ribera

Tradicional missa de Sant Medir

Com cada any es va celebrar l’ofici religiós a l’exterior de l’ermita amb notable assistència #ARtur ribera

Una festa popular

Santcugatencs i barcelonins aprofiten la jornada de Sant Medir per gaudir de la festa a l’aire lliure. Milers de persones acudeixen any rere any a l’aplec, que comença de bon matí i s’estén fins a la caiguda del sol #ARtur ribera

Festa de les entitats

La plaça es va omplir amb les actuacions de les entitats de cultura popular de Sant Cugat #ARtur ribera


18 Ciutat Medi ambient

Diari de Sant Cugat Divendres, 7 de març del 2014

Projecte Euronet 50/50 Max

Estalviar energia a l’escola, el canvi de consciència Programa Es tracta que els alumnes coneguin la despesa d’energia de les seves classes i aprenguin mecanismes per estalviar. Ecoguies són els representants dels alumnes que guien els companys

J

a fa força anys que la societat i també la comunitat educativa treballa per explicar la importància d’estalviar energia, no només per qüestions econòmiques sinó també per la protecció del medi ambient. Ara dues escoles públiques de Sant Cugat, el Pi d’en Xandri i l’escola Collserola s’han acollit al programa europeu Euronet 50/50 Max per estalviar energia als centres educatius. Es tracta d’un projecte educatiu cofinançat pel programa Energia Intel·ligent per a Europa i amb un pressupost d’1,6 milions d’euros per a les 500 escoles participants, on el protagonisme recau en els alumnes, que han de dur a terme petites auditories per conèixer part de la despesa energètica de la seva escola. Del total de l’estalvi que s’aconsegueixi el programa promou que el 50% retorni en inversió de millores a les escoles i l’altre 50% representi un estalvi econòmic per a l’Ajuntament.

Què fan els ecoguies? Cada escola ha creat les comissions de treball, formades per un alumne de cada classe de tots els cicles des de P3 a 6è de primària, anomenats ecoguies, els professors responsables del projecte, dos tècnics municipals, el conserge de l’escola, un representant del personal de neteja, un representant dels monitors del centre i un representant de l’AMPA. Ells treballen per decidir quines accions es faran a l’escola com ara les auditories que es fan amb termòmetres, comptadors elèctrics d’endoll, mesuradors de llum i un comptador elèctric que permet consultar en línia el consum de l’edifici. Es calcula que els primers resultats podrien saber al mes de juny però el projecte té una durada estimada de tres anys.

en context Les fonts d’energia que s’estalviaran a les escoles Electricitat. Tancar els llums, els ordinadors i les pissarres digitals sempre que se surt de la classe és una de les accions que els ecoguies recorden a la resta d’alumnes perquè es converteixi en un costum a tota l’escola. No cal tenir llums encesos si no és del tot imprescindible. Gas. L’estalvi en calefacció també es treballa a les escoles, sobretot els mesos d’hivern. S’insisteix que a les classes no cal

que faci calor i haver d’anar en màniga curta tot l’any. Si està massa forta s’ abaixa la calefacció però en cap cas s’obren les finestres mentre estigui en marxa, per no malgastar energia. Aigua. És evident que l’aigua és necessària i s’ha de fer servir però sense malgastar-la. Ambdues escoles expliquen que començaran a treballar-hi a fons el curs vinent.

Equip d’ecoguies Acte de presentació dels ecoguies de l’escola Pi d’en Xandri, del projecte Euronet 50/50. # artur ribera

De l’escola a casa Més enllà de la lluita pel canvi climàtic des de les escoles, es vol també que les accions d’estalvi es traslladin a casa per contribuir al canvi de consciència de tota la societat. // Anna Mira redaccio@diaridesantcugat.cat @annamiraperich


Actualitat Ciutat 19

Diari de Sant Cugat Divendres, 7 de març del 2014

Medi ambient

Un sol gestor per a l’enllumenat i la mobilitat de la ciutat

OPINIONS Pregunta o tema general el qual fan referència les declaracions Montserrat Rosselló Coordinadora del projecte a l’escola Pi d’en Xandri

Ramon Pérez Martín Ecoguia de sisè de primària de l’escola Pi d’en Xandri

“El més important és fomentar en els nens l’hàbit d’estalvi d’energia i que no es quedi només a l’escola sinó que també arribi a casa. Volem que els nens siguin els protagonistes d’aquest projecte, per això s’han escollit ecoguies de tots els cursos que juntament amb els professors intentarem que el projecte tiri endavant per estalviar al màxim”.

“La feina d’ecoguia consisteix a revisar les fonts d’energia que gasta una classe i si es pot estalviar, avisem la resta de companys. És una feina molt divertida perquè descobreixes llocs nous de l’escola i com controlar l’energia que gastem. També recomanem a la resta d’alumnes que facin una breu inspecció a casa seva per saber el que es gasta i poder estalviar”.

Oriol Pejó Ecoguia delegat de cinquè de primària de l’escola Collserola

Anna Cambrón Responsable del projecte a l’escola Collserola

“Els ecoguies ens reunim per decidir què farem a l’escola per estalviar i millorar allò que ja estem fent. És molt divertit participar en el projecte, de moment hem penjat cartells on s’explica què fem i tanquem els llums quan sortim de les classes. Posarem senyals iguals a totes les classes amb indicacions, per no confondre’ns quan canviem de classe”.

“La comissió energètica de l’escola està integrada per representants d’ecoguies però també del professorat, i dels pares perquè creiem que és molt important implicar-hi tota la comunitat educativa. L’estalvi energètic que intentem fer realitat a l’escola també és important que arribi a casa i que siguin els mateixos nens qui ensenyin als pares com estalviar”.

L’Ajuntament obre el concurs públic per a l’adjudicació de la gestió energètica i del control de trànsit del municipi. L’Ajuntament de Sant Cugat contractarà una sola empresa per gestionar les qüestions relacionades amb l’enllumenat i la mobilitat de la ciutat. Fins ara, la gestió d’aquests dos àmbits es feia de manera separada per dues empreses diferents, però ara l’àrea de Serveis Urbans ho licitarà de manera conjunta. L’empresa adjudicatària haurà de fer el manteniment, tant preventiu com correctiu, de les instal·lacions de l’enllumenat públic i dels elements de gestió del trànsit com ara les pilones, els semàfors, les càmeres de trànsit i el centre de control local. Així mateix també s’inclouen les obres noves de millora del servei de mobilitat i la gestió energètica dels consums elèctrics de la via pública. // A. Mira

Urbanisme

Can Borrull s’urbanitzarà a partir del 2015 L’inici de les obres variarà en funció del moment quan els veïns cedeixin els terrenys afectats a l’Ajuntament. L’inici de les obres per a la urbanització de Can Borrull a les Planes ja té data estimada. Segons el regidor d’Urbanisme i Obres, Pere Casajoana, està previst que comencin el primer trimestre del 2015. Casajoana ha

fet saber als veïns que les obres preveuen millores d’urbanització, l’adequació de la riera de can Borrull i la instal·lació d’una estació de bombeig per fer arribar les aigües residuals a la depuradora de Vallvidrera. Els setanta-un veïns de Can Borrull aportaran part del cost del conjunt d’actuacions que preveu el Pla de Millora Urbana per legalitzar el seu barri. // Anna Mira

Política

Sant Cugat portarà al TC la Llei de l’Administració Local Totes les forces polítiques menys el PP van aprovar sumar-se a l’acord que diferents ajuntaments de Catalunya i de l’Estat espanyol presentaran al Tribunal Constitucional. Sant Cugat aprova l’acord per presentar recurs al Tribunal Constitucional (TC) contra la Llei de Racionalització i Sostenibilitat de l’Administració Local (LRSAL). Els vots favorables de tots els partits menys del PP van fer possible l’aprovació del text que van acordar els membres del Consell de Governs Locals de Catalunya. El text exposa la necessitat que tenen els municipis de tenir una llei propera als ciutadans i el rebuig frontal a la normativa que es va aprovar a Madrid. Els grups municipals van mostrar la seva posició envers la nova llei; tots excepte el PP van coincidir a explicar que l’LRSAL allunya l’Administració dels ciutadans, ja que treu competències als ajuntaments. Pel PP la llei “evitarà duplicitat en competències entre administracions perquè alguns ajuntaments han donat serveis sense tenir-ne competències”. // A.Guinó

LA NEDADORA GEMMA MENGUAL DÓNA SUPORT A LA CAMPANYA 800X10 NOMÉ

10 € S

AL ME

S

Només hi faltes tu! Amb el suport de:

Necessitem 800 persones per donar ajuda alimentària a 800 famílies! Càritas Sant Cugat, Casa Abacial, plaça de l’Om, 2. Tel. 93 674 29 07


20 Opinió i debat

Diari de Sant Cugat Divendres, 7 de març del 2014

Albert Vilà Alcalde del  Papiol

Protegim la pedrera Berta

El medi ambient i el present i futur del nostre poble no estan a la venda

L

# Oskar Villazala

a lluita per defensar el medi ambient del nostre territori no descansa mai. Les al·legacions que l’Ajuntament del Papiol, conjuntament amb el de Sant Cugat, l’EMD de Valldoreix i el Consell Comarcal del Baix Llobregat han presentat en contra del rebliment de la pedrera Berta amb bales d’ecoparc són un nou pas en un procés que ja dura més de 14 anys. L’Ajuntament del Papiol, des que governa Junts pel Papiol, sempre ha dit que no; que el medi ambient i el present i futur del nostre poble no estan a la venda. La intenció  d’ubicar un abocador a l’antiga pedrera Berta, enclavada en un parc natural com el de Collserola, ja no és propi d’aquests temps. L’antiga pedrera Berta no és, de cap de les maneres, l’espai adequat. Per moltes raons: el material granític de la pedrera, així com l’existència d’importants aforaments d’aigua dins la mina, de fissures i una falla, fa que difícilment se’n pugui garantir la impermeabilitat, encara que es prenguin totes les mesures possibles per a residus contaminants. De fet, els lixiviats que s’anirien produint a mesura que s’omplís la pedrera de bales d’ecoparc constituirien  un risc de contaminació difícil de controlar i si fallessin les barreres artificials, que ningú pot garantir al 100% que no fallin, s’afectaria per contaminació els pous i altres captacions que hi ha a l’entorn de la pedrera, i podria arribar fins a la riera de Rubí i al riu Llobregat, que abasten l’àrea metropolitana. Aquest és un escenari que algú està disposat a acceptar? El nostre Ajuntament no. Alhora, a més de l’elevat risc mediambiental a causa de la permeabilitat del terreny i la possibilitat de contaminació dels aqüífers del subsòl, la petició de convertir la pedrera Berta en un abocador metropolità no compta amb el permís dels propietaris, contravé el planejament urbanístic vigent i posa en risc l’àmbit de protecció del Pla Especial del Parc Natural de Collserola.  I encara més: la pedrera Berta forma part de l’inventari d’espais naturals d’interès geològics de Catalunya (en alguns cercles mineralògics es considera com el bressol de la mineralogia catalana), la seva transformació en un abocador perjudicaria la fauna i la biodiversitat de la zona i la més que probable contaminació per olors afectaria el dret a la intimitat domiciliària de les persones. Calen

alcalderespon@elpapiol.cat

“Ubicar un abocador a l’antiga pedrera Berta, enclavada en un parc natural com el de Collserola, ja no és propi d’aquests temps” més raons per parar aquesta idea de convertir la pedrera Berta en un abocador per a bales d’ecoparc? Des de l’Ajuntament del Papiol no preveiem en cap cas la possibilitat que la iniciativa de dur bales d’ecoparc a la pedrera Berta s’acabi fent

realitat. La nostra tasca com a Ajuntament és la de protegir els nostres ciutadans i el nostre entorn natural i no creiem que estiguem fent altra cosa que la nostra feina, tant des de la posició de polítics representants del poble com des de la de ciutadans. Estem decidits com a Ajuntament, i fins a dia d’avui, comptem amb el suport de tot el consistori, de prendre totes les mesures que calguin perquè aquest fet no s’acabi produint. Mentrestant seguirem fent tots els esforços necessaris per conscienciar tothom de la importància d’evitar el rebliment amb bales d’ecoparc de la nostra pedrera. Perquè cal destacar que quan diem nostra ens agradaria que la gent ho entengués en el sentit ampli de la paraula. L’atac a la pedrera Berta ens afecta a tots perquè a part de la possible afectació que tindria en milers de persones de l’Àrea Metropolitana de Barcelona suposa donar llum verda a una manera de fer pròpia d’altres temps. I tenim prou exemples que han demostrat que era una camí equivocat. Quan les administracions prenen decisions estan afirmant una manera de veure el món. I el món que nosaltres volem és un món on es protegeix l’entorn natural i la qualitat de vida de les persones per sobre dels interessos particulars i el benefici d’uns pocs.//


Opinió i debat 21

Diari de Sant Cugat Divendres, 7 de març del 2014

Joan Puigdomènech Regidor de Medi Ambient

La pedrera Berta (no confongueu amb l’abocador Berta) És preferible convertir aquest espai en un lloc de visita sense reblir que no pas fer de la pedrera Berta el que no és ni ha estat mai

@joanpuigdomenech

Carolina Hernandez ‘Ad locum amoenum’

Dones

carolinahernandezmartin@gmail.com

A

finals dels anys noranta el nostre país es va cobrir d’esvorancs. Eren les pedreres que havien omplert de ferides el territori i intentaven cobrir les necessitats de materials de construcció per a un sector econòmic en expansió. El legislador en va ser conscient i juntament amb el permís de noves explotacions per a assedegar les necessitats del mercat, va imposar l’obligació que en acabar el permís d’extracció de material, el forat fos reblert per restaurar el paisatge original abans de la ferida. Un d’aquests forats és la pedrera Berta (no confongueu amb l’abocador Berta), que està situada al límit entre Sant Cugat del Vallès i el Papiol. La part principal d’aquest esvoranc cau dintre del municipi de Sant Cugat del Vallès. Abans de començar l’explotació es va arribar a un acord: el forat resultant es rebliria amb “terres i runes” i finalment la vegetació restauraria de manera natural aquesta ferida al Parc de Collserola on pertany. Aquest rebliment començaria no més tard de l’any 2016: això és d’aquí a dos dies. L’extracció de material a la pedrera Berta (no confongueu amb l’abocador Berta) ja ha acabat fa temps. Ara cal restituir-la amb terres i runes. Canviem d’escenari. Les nostres ciutats generen residus i malauradament encara avui no ens esmarem prou a classificar en origen els residus que produïm. Els contenidors grisos (de rebuig) encara estan massa plens de residus que podrien classificar-se millor. A Sant Cugat ens podríem esforçar a fer-ho més bé, tot i que hem millorat molt. Aquesta fracció de rebuig és processada en centres de tractament de residus que, amb processos industrials costosos, intenten fer el que no hauria costat gaire fer quan portem la bos-

U

n cafè amb la Carme Mitjans em fa esgarrifar sobre la concepció, el paper que la dona ocupa actualment  a la nostra feble societat. Jo era de les que pensaven que no tenia gaire sentit la celebració anual del 8 de març. En un món on la dona ja està incorporada plenament al treball, per què celebrar el Dia de la Dona Treballadora? Doncs no estem tan bé com jo creia, és més, el tema és preocupant, perquè el paper social de la dona, la igualtat, que mai ha existit, va en retrocés. Tot allò que les generacions de dones havien suat per vèncer, aquelles mentalitats, tant femenines com masculines que havien fet una obertura, estan tornant enrere. És una responsabilitat nostra. No s’hi val a fer culpables els homes. Nosaltres mateixes ens menystenim sovint, aclaparades, certament, per tots els papers de l’auca que ens hem deixat encolomar. Els experts estan detectant un canvi d’orientació, un retrocés evident dels valors ètics i socials dels joves i les joves entorn la sexualitat i

sa de la brossa als contenidors. Quan ja el tractament no dóna més de si, s’agafa el poti-poti que queda, se’n fa un farcell i es premsa perquè ocupi el mínim volum possible: són les conegudes bales d’ecoparc. Una visió optimista diu que el contingut orgànic d’aquestes amalgames no supera el 15%. En qualsevol cas la fermentació d’aquestes restes produeix uns líquids pudents que anomenem lixiviats i emanacions de gas metà. Últimament hem assistit a una revolució metafísica o a un acte de màgia: existeix una sentència que assegura que “el residu del residu deixa de ser residu si es diposita a la pedrera Berta (no confongueu amb l’abocador Berta)” o el que és el mateix: una bala d’ecoparc es converteix en un material inert si es diposita en la pedrera Berta (no confongueu...). Òbviament els ajuntaments del Papiol i Sant Cugat del Vallès hem recorregut aquesta sentència delirant. A la pedrera Berta (no confongueu...), a més, tenim un terra granític esquerdat amb escletxes i una falla natural que comunica al seu dessota amb un aqüífer important. Un veí de Valldoreix ens recordava que temps enrere proveïa d’aigua potable la zona. En aquestes condicions l’Administració que permeti “abocar” bales d’ecoparc a la Pedrera Berta (no confongueu amb l’abocador Berta) s’haurà de fer responsable de la negligència d’haver permès que es contamini un aqüífer important amb els lixiviats originats. Tornem al principi: no havíem acordat que es rebliria amb terres i runes? Si em voleu fer cas, és preferible convertir aquest espai en un lloc de visita sense reblir que no pas fer de la pedrera Berta el que no és ni ha estat mai: un abocador de bales d’ecoparc a l’interior del Parc de Collserola. La pedrera Berta no és un abocador.//

el paper de cada sexe. Elles es posicionen com a febles objectes sexuals d’ells, mascles forts, dominadors i protectors. Feu una ullada a les fotos que publiquen els més joves a les xarxes. Parlo de la tendència generalitzada. Gràcies al cel hi ha excepcions, com en tot. Polítics i mitjans la veritat és que no ajuden gaire, més aviat contribueixen a teixir aquesta figura de dona provinciana submisa de les pel·lícules del Landa. Lleis retrògrades, anuncis de models i estereotips que freguen l’angúnia (dones minyones que es queden sense sopar, dones amb incontinència titllades de gandules...). Amb tot, hi tinc esperança; al meu entorn hi ha moltes dones fortes i valentes al capdavant d’institucions i entitats: la Rosa d’Òmnium, la Sandra de l’Esbart, la Neus de SCAPS, la Imma de Firart, la Sònia de la UESC, la Mercè i la Carme, alcaldessa i gerent de l’Ajuntament, la Margarida de l’Ateneu i tantes altres que tiben de projectes i organitzacions socialment vitals. Gràcies i ànims a totes. La lluita continua, dins i fora!//


22 Opinió i debat

Jordi Casas Historiador

8 de març

Allò que es reivindica és un treball digne i per a tothom (utopia potser encara més llunyana), independentment de gèneres i condicions sexuals

jordicasasroca@movistar.es

Eduard Torres Advocat

Dones

@etorres_1

Diari de Sant Cugat Divendres, 7 de març del 2014

E

m diuen que, tenint en compte la data en què sortirà l’article, parli del 8 de març. Com que sóc un home disciplinat, m’hi poso. D’antuvi i no me n’amago, he de fer una petita prospecció per fer-me una idea exacte de què se celebra i, sobretot, quins són els seus orígens. Per aquestes coses, i sense que serveixi de precedent, Vikipèdia va força bé. Ras i curt: celebrem el Dia Internacional de la Dona Treballadora o Dia Internacional de la Dona sense més. Llegeixo que la primera convocatòria es va fer a Alemanya, Àustria, Dinamarca i Suïssa el 1911, i que alguns països l’han incorporat com a festa nacional.  Va ser l’ONU qui el 1977 va fixar l’efemèride. Que la dona tingui un dia específic i l’home no, sembla bastant lògic, no debades el que es reivindica, precisament, és la igualtat de drets, utopia encara per assolir aquí, allà i més enllà. La cosa es complica quan ho acompanyem de l’adjectiu treballadora. Aquí podríem argumentar que el treball –com a activitat a les antípodes de l’especulació i el viure a costa dels altres– i el treballador, ja tenen el seu dia, l’1 de maig. Amb el ben entès que és una diada amb un fort contingut de classe, en què allò que es reivindica és un treball digne i per a tothom (utopia potser encara més llunyana), independentment de gèneres i condicions sexuals. Per no parlar que avui i malauradament és un adjectiu en potència per a un 25% dels qui volen treballar. Posats a rumiar, aquesta diada em porta un parell de records. En primer lloc, les xerrades que van muntar un grup de dones joves a Sant Cugat així que es va constituir la primera associació de veïns, devia ser a finals de 1975 o principis de 1776. Em sembla recordar que en una de les reunions hi va anar la meva

E

m deia l’altre dia un amic que la celebració de la festa de la dona hauria de ser tot l’any. He començat aquest article amb un títol curt però que m’ha portat a una doble lectura: “dones” com a contraposició d’“homes”, per entendre’ns o, escrit en majúscules, podria ser “dónes” del verb donar. Una de les característiques de les dones sol ser la de ser generoses amb els altres. Aquí neix la sintonia entre el mot i el verb. La celebració del dia de la dona no es limita a la concepció primigènia de l’onomàstica a favor únicament de la dona treballadora, sinó que ho és en general, per qualsevol dona i, sincerament, crec que n’hi ha de ben poques que escaparien a ser felicitades. Quan pensem en una dona, sense voler, pensem amb la mare paradigma del donar. Avui però, aquest lligam es vol superar per una concepció molt més àmplia, que no excloent, del concepte. El paper rellevant de la dona en el context mundial és cada cop més important i

mare, senyora ja entrada en anys i amb cinc fills, també em sembla recordar que no va tornar-hi. I, posats a recordar, em sembla que el motiu era que no acabava d’entendre aquells debats sobre el dret al propi cos. Cal reconèixer que per a una senyora com ella era droga dura, després d’una abstinència dialèctica de quasi quaranta anys sobre aquests afers. Però aquells debats van donar els seus fruits, i tant que els van donar! Uns fruits que ara ens volen ser arrabassats sense cap excusa, per pura ideologia reaccionària. Un tema que mereix ser recordat i denunciat aquest 8 de març. Encara que només sigui per compensar que l’Ajuntament de Barcelona, per primera vegada en trenta-cinc anys, ha estat incapaç de pactar unes declaració institucional sobre la diada, per tal de no neguitejar els que han  posat la marxa enrere. L’altre tema que em ve a la memòria és la lluita sindical de Nelia, fàbrica, com tantes altres, ja extingida. Allà hi havia dos col·lectius molts clars: el de les galetes, amb conveni propi i tots homes; i els dels caramels, també amb conveni propi, totes dones. O potser era al revés. Qui portava la veu cantant eren les dones. D’allà va sortir alguna líder sindical molt notable. Francament, no vaig acabar d’entendre mai una divisió tan dicotòmica en tots els sentits. En tot cas, és evident que entre les galetes les dones es van guanyar el dret a tenir un dia per a elles; els homes devien pensar que ja el tenien guanyat. Per acabar: aquest 8 de març, amb les meves companyes i companys de coral, cantaré Serrat, però allà on ell diu “pare”, nosaltres direm “mare”. És el mínim que podem fer. Tot sigui per recordar que per aquestes contrades encara hi ha corals que només admeten homes. Això de la tradició és molt dur. Per a quan el dia de la coral femenina! //

el seu protagonisme emergent resulta de molt pes en aquells països que gaudeixen d’un nivell cultural elevat. Sembla que tendim a un matriarcat en tots sentits. Hi ha, però, assignatures encara pendents de resoldre com la conciliació de la vida professional en l’àmbit de l’empresa privada i la vida familiar o la igualtat en el tracte, de natural discriminatori, entre l’home i la dona, sobretot en llocs de rellevància executiva. En el sector on em moc, és a dir, el de la justícia, la dona ha arribat a assolir un nivell de preponderància, sobretot en els jutjats de primera instància, superior en nombre als dels homes. Igualment, en l’Administració pública resulta rellevant la proporció de dones respecte als homes. Entenc que aquesta situació ve donada pel fet que l’horari d’atenció o feina en ambdós casos permet una conciliació familiar més flexible encara que en molts casos, les sentències s’acabin també estudiant a casa, com em confessava una jutgessa, quan els nens ja dormen. Totes es mereixen, sens dubte, la festa.//


Opinió i debat 23

Diari de Sant Cugat Divendres, 7 de març del 2014

Cara a cara Comerç

A favor d’obrir dos festiu més? Maria Calopa Propietària perfumeria

M. Dolors Llados Papereria Arpali

Montse Moral Farmacèutica i rotària

Un somni , incombustible

“No hi estic a favor; no crec que “Aquesta nova llei ens vol surti a compte obrir la botiga allunyar cada cop més del concepte vida personal i familiar” dos festius més”

C

ada cop ens estrenyen més el cinturó. El petit comerç no pot assolir aquestes lleis cada cop més poc humanitzades. En aquests moments en els quals s’està conscienciant la gent de la necessitat de fer un àpat al dia en família, necessari per no perdre el concepte de FAMÍLIA i imprescindible per als més petits en un hàbit alimentari saludable, resulta que la nova reglamentació del Comerç aboca aquest sector a una difícil conciliació del treball i la família. Aquesta nova llei ens vol allunyar cada cop més del concepte vida personal i familiar. Una reglamentació que tendeix a la liberalització del sector, com succeeix a Madrid, i que afavoreix les grans superfícies en detriment del petit comerç, que no disposa ni de personal ni capacitat per adaptar-se. No crec que obrint més arreglem l’economia del país ni sortim abans de la crisi. Malgrat tot els dos dies que s’han fixat per obrir, el 9 de juny i el 28 de desembre, els afegirem al nostre calendari laboral.//

Els Cugatitus

N

o. En absolut hi estic a favor, i menys pensant en un petit comerç perquè té la dificultat afegida de compaginar la vida familiar amb la jornada laboral. Segons la meva opinió, per a les grans superfícies comercials, en canvi, és molt diferent, no els representa un problema. Les grans àrees comercials disposen de més personal i recursos si tenen necessitat de contractar personal temporal per uns dies o unes hores determinades. I, personal a banda, depenent de cada sector pot ser més o menys rendible obrir la botiga més festius dels que tenim previstos. Però, sincerament, majoritàriament no crec que surti a compte obrir la botiga dos festius més. I torno a l’inici de la meva resposta, si tens necessitat de contractar personal eventual per cobrir un nombre concret de més festius que s’autoritzin al cap de l’any, no crec en absolut que sigui una operació comercialment fructífera ni en cap cas rendible.//

per Josep Maria Cabrerizo cabrerizo@indubruc.com

N

@montsemoral11

o sempre és fàcil fer realitat un somni. No és suficient voler-ho intensament. Cal treballar-ho molt perquè així sigui. Però tot i així, arriba un moment en què el que pugui passar ja no depèn de tu, sinó de la bona voluntat dels altres. Estem precisament en aquest punt en què ja no depèn de nosaltres que es faci realitat el somni incombustible que cada any tenim els membres del Rotary Club de Sant Cugat d’omplir el Teatre-Auditori de Sant Cugat. Ara et necessitem a tu per ferho possible. Cridem joves i grans a venir el dia 30 de març al Teatre-Auditori a les 19.00 h per escoltar dos magnífics conjunts musicals de la nostra ciutat, que de manera desinteressada ens oferiran una tarda de música pop rock de l’última fornada i bon rock dels anys 60, 70 i 80. L’actuació del conjunt La Porta dels Somnis format pels germans Saltors a les guitarres i amb la veu de la Virgínia, ben acompanyats per Els Incombustibles, és la programació amb què us volem oferir una bona tarda musical, escoltant les cançons del seu CD Un far encès i el bon rock en directe de sempre i de tots amb el conjunt del Ramon Grau. Ajuda’ns a fer realitat el somni d’omplir el TA, perquè tot el que es recapti serà per a la Creu Roja de Sant CugatRubí i Valldoreix, per facilitar la seva tasca de lluita contra la pobresa i l’exclusió social. El Rotary Club de Sant Cugat cada any organitza el concert Música per a la Solidaritat per donar a conèixer les activitats d’una entitat humanitària de la nostra ciutat, ajudar-la econòmicament i també amb la voluntat de promocionar els artistes que desinteressadament hi col·laboren. En altres edicions hem ajudat Asdi, ACAP, AFA Vallès Occidental, AECC i Càritas. Aquest any tots, joves i grans, hem d’anar al teatre per ajudar la Creu Roja de Sant Cugat-Rubí-Valldoreix i també per gaudir de la bona música “feta a Sant Cugat”. Venda d’entrades per www.tasangucat.cat i a l’Oficina de Informació i Turisme.//


Foto de la setmana

‘Facin lloc a la plaça...’ El Ball de Gitanes és tot un repte, sobretot a l’hora de fer la fotografia de família. Cada any són més les gitanes i els gitanos, i posarlos en grup requereix de més creativitat i coordinació. “Tothom ha de veure l’objectiu! Qui no el vegi, no surt a la foto!”

Diari de Sant Cugat Divendres, 7 de març del 2014


Espai patrocinat per:

Artur Ribera redaccio@diaridesantcugat.cat @arctur


26 Opinió i debat

Diari de Sant Cugat Divendres, 7 de març del 2014

Imatges de #santcugat a Twitter Mario Gutiérrez Roig JSC

#Carnavalstc a les xarxes @Profeslo Assoc. Cultural Promotora de Festes Locals

mariogutierrezroig@gmail.com

Fa 14 anys, en un vestuari fet sala de reunions l’@EsbartSC vam sembrar el que avui és el @ Carnavalstc El poble ha fet la resta, gràcies!

Com al Quebec

@Carnavalstc

E

l debat Mas-González de Salvados va evidenciar que al final de tot caldrà que la gent es pronunciï per resoldre la situació Catalunya-Espanya. Malauradament, també va evidenciar que tot és molt ambigu i s’estan donant moltes coses per descomptades. Cal pactar també en l’àmbit espanyol com hauria de ser el procés. Quelcom similar a la Llei de claredat del Canadà, on tots els passos queden acordats i explícits per evitar la política de fets consumats. Si tots acceptem el procediment, tots acceptarem el resultat. Defenso el referèndum perquè és una eina democràtica necessària, però no defenso la manera ni el calendari que els independentistes estan aconseguint imposar. Consisteix a cremar etapes ràpidament per evitar el pacte i abocar-nos a un escenari de xoc de trens. Fixar unilateralment una data i una pregunta des de Catalunya forma part d’aquesta estratègia així com la nova ocurrència del 150.2, una llei pensada per transferir competències com la de trànsit! Que hem de canviar la Constitució? Fem-ho! Debatem-ho! Amb llum i taquígrafs, però per les vies que toquen, si no l’acord és impossible. Així, no puc estar d’acord amb la moció votada al darrer ple de gener (amb els vots dels regidors socialistes) i que precisament va en aquesta via. Alguns seguim compartint el posicionament que va aprovar el PSC al Consell Nacional de no caure en aquest joc de “carregarse de raons per després justificar una via unilateral”, però això és el que té la (necessària) pluralitat del meu partit.//

1r premi de les comparses d’enguany se’n va cap a “Macarena Dsolà”! Felicitats! #carnavalstc @Gallcarnaval: “Sóc el rei dels reis, el més gran i el que decretarà festa perpètua... Que comenci el @carnavalstc!! Balleu, collons, balleu!!!!

www.totsantcugat.cat Notícia més llegida

@IgnasiBeaSegui Regidor de la CUP Sant Cugat

Ja és Carnaval a Sant Cugat!

Els santcugatencs han rebut aquest dijous, 28 de febrer, el Gall de Carnaval, que ha pres el poder de la ciutat i ha donat el tret de sortida a quatre dies de festa

Opinió més llegida

No et perdis...

“La Maribel”

L’Ajuntament va acomiadar per jubilació la Maribel Cayuelas. Són actes interns on les formes institucionals queden al marge i resten les relacions humanes i sentides de companys de feina. Ramon Grau Editor del Diari

Els vídeos del Carnaval

Trobo a faltar que es comenti com de bé s’ha dut el Gall de Carnaval ;) #carnavalstc #santcugat @ gallcarnaval

@EloiRovira Coord.d’Entitats Esportives a l’Ajuntament de Sant Cugat

Brutal gitanes 2014! Cada any més bèstia! Gràcies per organitzar-ho @gitanesstcugat uns cracks #carnavalstc


Diari de Sant Cugat Divendres, 7 de marรง del 2014

Publicitat 27


28 Opinió i debat Xiclets i recollida d’escombraries Els xiclets són una massa enganxifosa que hi ha molt per la zona de l’estació i cada cop n’hi ha més, fet que és normal ja que són difícils i fastigosos de treure. És un tema que des de lluny sembla una estupidesa però de prop es veu que és una cosa fastigosa, ja que se t’enganxen a la sola de la sabata i després és difícil de treure a més de molt fastigós. Un altre tema que trobo d’importància és l’hora en què passen els camions d’escombraires pel centre de Sant Cugat, ja que hi passen al matí, a les 8.45 h, hora en què molts pares porten els seus fills en cotxe a l’escola i es troben de ple amb el camió d’escombraires i perden temps de camí a l’escola. No és una estupidesa, ja que aquest famós camió s’està uns cinc minuts parat recollint les deixalles i forma una cua de cotxes que arriba per un dels carrers principals, al centre de Sant Cugat i, per tant, no sols retarda els cotxes que van per on el camió para, sinó també els que passen pel carrer central. En la meva opinió, crec que la solució per solucionar el tema dels xiclets és posar un parell més de papereres per la zona de l’estació, de manera que la gent es trobarà amb les papereres a prop i no llençarà els xiclets a terra. I sobre el tema dels camions d’escombraires, crec que és tan senzill com canviar els horaris de recollida d’aquella zona i prou. Alejandro Jordán

vacíos de tabaco, briks de zumos, papeles... ¿Qué lleva a los ciudadanos a no respetar las mínimas normas de convivencia?, ¿alguien puede sentirse orgulloso por no recoger los excrementos de su mascota o por no utilizar las papeleras?, pintar paredes o destrozar mobiliario urbano ¿nos hace sentir más importantes? Ya que no somos capaces de cuidar y respetar nuestro entorno quizás sería conveniente que el Ayuntamiento tomara cartas en el asunto y destinara personal que controlara estos actos incívicos y que multara económicamente o con trabajos sociales a las personas que no saben ni quieren vivir en un entorno agradable.

Maria Busquets i Amela (Maria de Cal Salero. Plaça Barcelona) 1924 - 2014

Sant Cugat del Vallès, 3 de març de 2014

Rosa Roca Serrano

Calçotada a Montferri La Llar d’Avis de la Parròquia de Sant Cugat del Vallès organitza una calçotada al poble de Montferri, el dia 26 de març d’enguany. La sortida en autocar serà a les 9 h des del darrere del Monestir, i constarà d’una aturada prèvia a Vilafranca del Penedès (per esmorzar i visitar la ciutat); visita al Santuari de la Mare de Déu de Montserrat de Montferri i calçotada al Castell de Rocamora. El preu complet (sense esmorzar) és de 45 € per als no socis. Inscripcions fins al 20/03/14. Cobrament el dia 24/03/14 a la citada Llar d’Avis (c. de Valldoreix, 9). Llar d’Avis de la Parròquia ENVIA’NS ELS TEUS MISSATGES:

Civismo

PER ADREÇA ELECTRÒNICA: lectors@diaridesantcugat.cat

Es incomprensible la falta de civismo que impera en nuestra ciudad, basta pasear por cualquiera de nuestras aceras, zonas ajardinadas, parques infantiles o alrededores del Monasterio, por todas partes podemos encontrar el rastro de la mala educación de sus habitantes. Sant Cugat es un muestrario de excrementos de perros, paquetes

President: Ramon Grau Director: Josep Maria Vallès. Subdirector: Àlex López Puig Responsable de Canals Multimèdia: Laura Grau Edita: Premsa Local Sant Cugat, SL. C/ de Sant Antoni, 42-44 08172 Sant Cugat del Vallès (BCN) www.diaridesantcugat.cat redaccio@diaridesantcugat.cat

Diari de Sant Cugat Divendres, 7 de març del 2014

PER CORREU TRADICIONAL: C/ de Sant Antoni, 42-44 08172 - Sant Cugat del Vallès (BCN) Les cartes enviades no poden superar les 15 línies mecanografiades o 1.000 caràcters (espais inclosos). El Diari de Sant Cugat es reserva el dret a tallar en qualsevol cas el text com també a publicar-les en aquesta pàgina.

Consell Editorial: Aina Serra, Antoni Monerris, Davide Bonaccini, Eduard Jener, Eduard Torres, Francesc Carbó, Joan Carles Gassiot (secretari), Joan Tortosa, Joan Troyano, Jordi Casas, Josep A. Teixidó, Josep Daniel, Josep M. Sans Travé, Josep M. Vallès, Lluís Godayol, Maria Xinxó, Mayte Pérez, Pere Esquerda, Quim Pla, Rafa Gómez, Ramon Grau (president), Rogeli Pedró, Sergi Figueres, Valentí Feixas, Verónica Bronstein,  Víctor Alexandre i Xavier Grau Gerent:  Anna Comella Redacció: Àlex López, Mariona Sagalés, Joan Ramon Armadàs, Pere Fernández, Cinta Caballé, Àgata Guinó i Anna Mira. Correcció: Queralt Simeon i Marta Morros. Departament comercial: Cristina Fernández, Michele Orrú, Sandra Boix, Elisa Palazón i Susanna Carmona. Fotografia: Artur Ribera, Amanda Bernal i David Molina. Col·laboradors: Àngels Solé, Anna Toro, Arcadi Oliveres,  Christian Treceño, Diana Comas, Dolors Vilarasau, Domènec Miquel, Eduard Jener, Eloi Alegre,  Francesc Carbó, Gerald Fannon, Imma Pueyo, Jordi Casas, Jordi Musoy, Jordi Robirosa, Josep A. Teixidó, Josep M. Cabrerizo, Lluís Campins, Maria Xinxó, Marina Romero, Montse Sant, Pep Tugues, Rafael Gomez, Rafa Usero, Rosa Martín, Quim Pla, Tomàs Grau i Víctor Alexandre Disseny i maquetació: Sergi Felip i Francesc Cabeza Direcció d’Art: Xavier Grau Impressió: Gráficas de Prensa Diaria. Tel.: 93 462 85 00 Dipòsit legal: B 5375-2014 Empresa distribuïdora: Mailing Vallès (93 589 23 71). Entitats col·laboradores: Amics Unesco Valldoreix-Sant Cugat, Associació  Astronòmica Sant Cugat-Valldoreix, Associació Empresarial de Sant Cugat, Ateneu Santcugatenc, Aules d’Extensió Universitària, Camerata, CAR Sant Cugat, Club de Golf Sant Cugat, Club de Rugby Sant Cugat, Club Esportiu Valldoreix, Club Muntanyenc Sant Cugat,Club Tennis Natació Sant Cugat, Cor de Gospel, Endesa, Eroski, Escola d’Art de Sant Cugat, Escola de Música i Dansa Fusió, Junior FC, Juventuts Musicals de Sant Cugat, Museu Sant Cugat, Òmnium Cultural Sant Cugat, Penya Blaugrana Sant Cugat, PIMEC Vallès sud, Radiotaxi Sant Cugat-Valldoreix, Sant Cugat Esport Futbol Club, Teatre Auditori-Centre Cultural, Unió Ciclista Sant Cugat, Unió Esportiva Sant Cugat, Unió Santcugatenca  El Diari de Sant Cugat expressa únicament la seva opinió en els editorials. Els articles signats expressen l’opinió dels seus autors, que el Diari de Sant Cugat no fa seva necessàriament.

Control sol·licitat

Amb la col·laboració de :


D.de nadal 255x350.ai

1

03/12/13

11:44

Diari de Sant Cugat Divendres, 7 de marรง del 2014

C

M

Y

CM

MY

CY

CMY

K

Publicitat 29


30 Economia i empresa Empresa

Diari de Sant Cugat Divendres, 7 de març del 2014

Entrevista

Carlos Eres

Director General de GFT a Espanya

“Hem estat capaços de tenir una estructura plana on no tenim duplicitats” Creixement. L’empresa amb seu al polígon Can Sant Joan de Sant Cugat ha augmentat un 45% els seus beneficis el 2013 i preveu augmentar la plantilla d’Espanya en 200 treballadors durant aquest 2014. La companyia ha tancat l’exercici amb uns ingressos un 15% superiors a l’any passat, i arriben als 264.000 milions d’euros Quina tasca fa GFT? És una multinacional alemanya fundada fa 30 anys però que a Espanya va arribar l’any 2011. L’empresa es dedica a fer software en tot el seu cicle, des de la part de manteniment fins a la consultoria on s’inclou la innovació. En quin àmbit concretament? GFT prové de Deutsche Bank i ens hem focalitzat en les assegurances per al sector financer. Aprofitem els coneixements que tenim de tecnologia i d’innovació i els coneixements a l’hora de fer projectes al sector financer. Tenim una rotació molt baixa i el nombre de treballadors ha anat creixent. Des del 2003 fins ara hem passat dels 400 treballadors als 1.300. L’any passat vam créixer en unes 300 persones. En un moment en què s’estan destruint molts llocs de treball, GFT en crea, quin és el mecanisme? Amb Deutsche Bank es feien projectes per a altres països on el banc tenia presència. Nosaltres hem portat aquest model als seus límits,

quant a capacitat d’eficiència i qualitat de manera que el 70% de la plantilla treballa per a projectes internacionals. Això vol dir que es treballa des d’aquí però els clients no estan a Espanya.

ca i això fa que no afecti al total de l’empresa. Actualment el grup està creixent per adquisicions, de fet el creixement depèn d’això. De mitjana creixem un 10% anualment però l’últim any ha estat un 25%.

Quin és l’objectiu i els avantatges d’aquesta fórmula? Som capaços de fer projectes amb molt poca presència a casa del client. Això fa que puguem oferir uns costos més interessants als clients internacionals i aquests noten que el que els entreguem és un producte de qualitat igual que el que podria fer una persona al seu costat.

Unes xifres optimistes, les previsions segueixen aquesta tendència? Cada any comencem gairebé de zero perquè els contractes de llarga durada signifiquen al voltant del 30%. La resta pot variar perquè depèn de la inversió que vulguin fer els clients en noves tecnologies però també en la nostra capacitat de penetració en els mercats financers. Les crisis serveixen moltes vegades per reposicionar-te i que els que han fet els deures per endavant se’n surtin amb més facilitat.

GFT treballa en el sector financer, que a Espanya es troba en situació crítica, ha afectat en els resultats? Hem crescut molt durant els últims anys, tot i la situació del mercat espanyol, però hem aguantat perquè el mercat internacional ha crescut. I ho ha fet molt. Les situacions a cada un dels països on treballem són diferents, de manera que ens permet tenir un risc menys concentrat a una zona geogràfi-

GFT ha fet els deures per anticipat? Hem fet els deures en la mesura que hem pogut. Ens hem fet molt internacionals. Hem desenvolupat suficientment el model de negoci perquè els clients confien que els oferim el mateix servei des de qualsevol punt del món. També hem

estat capaços de tenir una estructura molt plana on no tenim duplicitats sinó que la gent s’assigna projectes concrets. No som globals sinó internacionals, perquè ens falta Àsia. Ara tenim presència a Europa i a Amèrica. Què és el més important a l’hora d’obrir mercats? Fer-ho per adquisició d’alguna companyia que ja té mercats ocupats i clients que ja treballen sobre el terreny, i no haver de començar de zero. Cal entendre totes les cultures i comprendre-les per actuar amb conseqüència per saber com tractar-los, en funció del país. També treballen amb els serveis de banca mòbil, quina importància té aquest sector avui en dia? Hi ha diferents tecnologies que divergeixen i que han nascut a l’entorn de la globalització amb Internet. D’una banda el mòbil i la tendència d’usuari. El telèfon ja és el primer canal de comunicació i d’interacció però cal estudiar bé la informació que es prioritza a cada


Actualitat Economia i empresa 31

Diari de Sant Cugat Divendres, 7 de març del 2014

operadora d’assegurances a Espanya, ja que tindria una quota de mercat superior al 5% i 2.800 milions d’euros en primes. // Anna Mira

Empresa

Endress+Hausser posa la primera pedra a Sant Cugat

Ocupació

La multinacional suïssa invertirà vuit milions d’euros en la construcció de la seva seu al polígon Can Sant Joan. L’empresa Endress+Hauser, dedicada a l’automatització de processos industrials, ha posat la primera pedra a l’edifici que comença a construir al polígon Can Sant Joan de Sant Cugat. L���empresa invertirà 8 milions d’euros en la construcció d’aquest edifici situat a l’àmbit sud-est del Parc Empresarial que unificarà totes les línies de comercialització de productes, solucions i serveis d’enginyeria d’automatització. Està previst que a mitjans del 2015 es pugui fer efectiu el trasllat de les oficines, que des de fa més de 20 anys la companyia té a Sant Just Desvern. // Redacció

Empresa Nova ubicació de GFT L’empresa es traslladarà a unes noves oficines també a Can Sant Joan # D. MOLINA

plataforma perquè l’usuari no vol veure el mateix des del mòbil que des d’un ordinador. L’altre és com ens relacionem socialment, les xarxes socials. Les xarxes són aquí per quedar-se i segurament per convergir perquè no n’hi haurà tantes com hi ha actualment. Una altra cosa que ve és l’Internet de les coses, és a dir, tot connectat a Internet a través del mòbil amb l’ús del Cloud. Finalment, que es pugui

connectar el mòbil a les coses. I tot això porta al Big Data, és a dir a una quantitat ingent de dades que es pot aprofitar i explotar. Què cal fer doncs? Tenir la capacitat d’absorbir tots aquests canvis tecnològics. // Anna Mira redaccio@diaridesantcugat.cat @annamiraperich

El moment oportú, el lloc oportú, el preu oportú. Pot ser que aquest anunci no sigui tan inoportú.

Catalana Occident comprarà el 51% de Plus Ultra L’asseguradora té previst fer l’adquisició l’estiu del 2015. El cost de l’operació rondaria els 220 milions d’euros. L’asseguradora Catalana Occident, amb seu a Sant Cugat, comprarà el 51% del capital de Plus Ultra Seguros, segons va publicar el dimarts 4 de març La Vanguardia. Està previst que l’operació s’executi el mes de juny del 2015 per un import de 220 milions d’euros. La compra d’aquesta companyia permetrà a Catalana Occident convertir-se en la sisena

Disminueix el nombre d’aturats des de fa mig any El mes de febrer hi va haver 73 aturats menys que al gener. Actualment hi ha registrades 4.050 persones sense feina Ja fa mig any que a Sant Cugat el nombre d’aturats disminueix. Al mes de febrer hi ha 4.050 persones registrades sense feina, davant de les 4.123 que hi havia al mes de gener. Al setembre de 2013 hi havia 4.368 santcugatencs sense feina. // Anna Mira

Empresa

Les vendes de Grífols creixen un 4,6% el 2013 L’empresa amb seu a Sant Cugat ha tancat l’exercici del 2013 amb unes vendes que arriben als 2.741 milions d’euros, gràcies a factors com la diversificació geogràfica de les vendes. L’empresa de medicaments biològics derivats del plasma Grífols, amb seu a Sant Cugat, ha crescut un 4,6% pel que fa a les vendes durant l’exercici del 2013, una xifra de negoci que representa 2.741 milions d’euros. L’empresa ha fet saber en un comunicat que la diversificació geogràfica de les ventes ha limitat els efectes derivats de la volatilitat de les divises, un factor clau per fer créixer els ingressos. // Redacció

Descomptes fins al 30 d’abril.* *Consulta les bases a solvia.cat

Consulta-ho a un dels nostres assessors personals al 902 333 131.

Solvia.cat La immobiliària de Banc Sabadell

FA_SV_226x68_StCugat_Flecha_cat.indd 1

14/02/14 14:46


32 Cultura Música

Diari de Sant Cugat Divendres, 7 de març del 2014

Piano Concurs Internacional de Música

El prestigiós concurs Maria Canals arriba a Sant Cugat Activitats Cinc activitats paral·leles al Concurs Internacional de Música Maria Canals se celebren al municipi a partir d’aquest divendres, 7 de març Prestigi Yoko Suzuki oferirà un recital a l’Escola de Música

E

n l’any del centenari del naixement de la seva fundadora, el prestigiós Concurs Internacional de Música Maria Canals fa parada per primer cop a Sant Cugat. I ho fa en el marc de les activitats paral·leles arreu del territori català que organitza el concurs, amb seu a Barcelona, amb l’objectiu d’acostar la música a tothom. D’aquesta manera, el municipi acollirà activitats amb la col·laboració de l’Aula d’Extensió Universitària, a l’Arxiu Nacional de Catalunya, l’Escola Municipal de Música i Esade-Creàpolis.

El concurs Del 22 de març al 3 d’abril Barcelona acull la seixantena edició del prestigiós Concurs Internacional de Música Maria Canals en l’any del centenari del naixement de la concertista. Un concurs que compta amb 168 aspirants, 89 concursants de 26 països diferents, 120 recitals al Palau de la Música Catalana, 70.000 euros en premis i 30 concerts remunerats. El concurs el va fundar el 1954 la prestigiosa pianista Maria Canals, amb el nom de Concurso Internacional de Ejecución Musical Maria Canals de Barcelona, degà dels concursos de música a Espanya. Gràcies al seu esforç personal, al suport de la societat civil catalana i al de la Federació Mundial de Concursos (FMCIM), ha esdevingut un dels més prestigiosos de tot el món. Des del 1954 hi han participat prop de 7.000 concursants de més d’un centenar de països.

A Sant Cugat En el marc del programa “El Maria Canals porta cua”, amb què el concurs organitza 120 activitats gratuïtes en 38 emplaçaments, amb 38 pianos de cua i més de 500 hores de pianos

Recitals d’alt nivell La prestigiosa concertista Yoko Suzuki oferirà un recital a Sant Cugat el 21 de març # cedida

en context Qui va ser Maria Canals? Concertista. Maria Canals (19142010), de reconeguda trajectòria internacional, estudià música amb el seu pare, Joaquim Canals, i Lluís Millet, i es perfeccionà amb Ricard Viñes. Reconeixements. ‘Stella della Solidarità Italiana’ (1965); ‘Chevalier de l’Ordre des Arts des Lettres’ (1981); ’Creu de Sant Jordi’ i ‘Medalla al Mérito en Bellas Artes’ (1990); i ‘Medalla d’Or al Mèrit Artístic’ (1994). a l’abast de tothom, Esade-Creàpolis acollirà un d’aquests pianos de cua. Ho farà el dijous 3 d’abril, de 10 a 17 hores. D’aquesta manera, tots aquells que ho desitgin el podran tocar. També en aquest context, des del 28 de gener fins al 12 de juny, s’està portant a terme el programa “El Maria Canals educa”. D’aquesta manera,

el concurs promou activitats educatives per donar a conèixer el repertori pianístic i generar interès per aquest instrument, amb 94 activitats educatives en 24 emplaçaments diferents. A Sant Cugat es podrà gaudir de 5 activitats diferents. Aquest mateix divendres, 7 de març, a les 11 hores, l’Arxiu Nacional de Catalunya aco-

llirà la conferència/audició comentada per Núria de Canals. El 14 de març, a les 11 hores, hi haurà tertúlia musical dialògica organitzada per les Aules d’Extensió Universitària de Sant Cugat a l’Arxiu Nacional de Catalunya, i serà sobre el concert de Txaikovski per a piano i orquestra núm. 1. Les Aules d’Extensió Universitària també organitzen el 21 de març a les 11 hores a l’Escola de Música Victòria dels Àngels el recital didàctic comentat amb la prestigiosa i reconeguda concertista Yoko Suzuki. El 28 de març, a la mateixa hora i al mateix escenari, recital d’un dels concursants del Maria Canals. // Cinta Caballé redaccio@diaridesantcugat.cat @CintaCC


Carnaval Cultura 33

Diari de Sant Cugat Divendres, 7 de març del 2014

Gall de Carnaval Presentació i inici del Carnaval

Ball de Gitanes Rècord de participació

El Carnaval va començar, per primer cop, en dijous gras

Dissabte al matí es caracteritzà pel tradicional Ball de Gitanes

El 27 de febrer Sant Cugat veia com el Gall baixava del cimbori per anar fins a l’Ajuntament a prendre el poder de la ciutat i pronunciar el pregó de la festa, convidant tothom a gaudir de quatre dies de disbauxa # artur ribera

Amb 232 balladors, i 29 quadres, el ball de Carnaval de Sant Cugat va fer que la plaça d’Octavià es quedés gairebé petita. Per primer cop, quatre cercaviles prèvies van recórrer els carrers del municipi per unificar-se abans d’entrar a plaça # artur ribera

EDICtE referència: eXPedient núM.: 83005/13 SUSPENSIÓ DE LLICèNCIES A L’ÀMbIt DE LA U.A. CASC-7 DE LA tRANSCRIPCIÓ A ESCALA 1/1000 DEL PGM I PLANEjAMENt VIGENt EN EL NUCLI ANtIC data aProVació: 16 de deSeMBre de 2013

Concurs Dissabte de comparses

A la tarda, els carrers es van omplir de comparses que van farcir de festa la ciutat. La Macarena desolà fou la guanyadora de les onze que van participar a concurs, simulant un pas de la Setmana Santa andalusa amb coreografia inclosa # artur ribera

Tot el que vols veure El Carnaval en imatges al ‘TOT’ A la pàgina web www.totsantcugat.cat trobaràs diferents galeries de fotografies i vídeos que recullen l’ambient del Carnaval de Sant Cugat, classificats per actes i dies, des de la presentació del Gall fins al Carnaval infantil. No t’ho perdis! # artur ribera

L’Ajuntament Ple, en sessió ordinària del dia 16 de desembre de 2013, va acordar la suspensió potestativa de la tramitació de plans urbanístics derivats i de projectes i instruments de gestió urbanística i d’urbanització, així com també suspendre l’atorgament de llicències de parcel·lació de terrenys, d’edificació, reforma, rehabilitació o enderrocament de construccions, d’instal·lació o ampliació d’activitats o usos concrets i d’altres autoritzacions municipals connexes establertes per la legislació sectorial, que afecta a l’àmbit de la U.A. CASC-7 de la transcripció a escala 1/1000 del PGm i planejament vigent en el nucli antic, en els àmbits en que les noves determinacions comportin una modificació del règim urbanístic, d’acord amb el que determina l’art. 73.1) del Decret 1/2010 de 3 d’agost, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei d’Urbanisme, en relació a l’art. 102 i següents del Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s’aprova el seu Reglament, sense perjudici d’aquelles actuacions administratives necessàries, mitjançant ordres d’execució i/o llicències urbanístiques, per tal de garantir les condicions objectives de seguretat i salubritat de les edificacions i instal·lacions existents, referit a l’àmbit de referència.

Carnaval Infantil Fi de festa amb els més petits

Durant el termini D’UN ANy, a comptar des de la publicació del present edicte en el Butlletí Oficial de la Província, tota la documentació juntament amb el plànol identificatiu de l’àmbit, es podrà consultar d’acord amb el que determina l’art. 73.3 en relació a l’art. 8.5.a) del Decret 1/2010 de 3 d’agost, a la pàgina web municipal www.santcugat.cat; i a les dependències de la Secció de Cartografia i Cadastre, plaça de la Vila, número 1, amb visita prèvia concertada.

El Ball de Gitanetes va comptar amb 29 parelles

El Carnaval infantil va tancar les activitats amb un balanç molt positiu. Les reivindicacions per a l’any vinent: trobar-li un espai a la Mascarada i celebrar el Carnaval durant tots els dies que marca el calendari, fins dimecres de cendra. # amanda bernal

La qual cosa us comunico, tot indicant-vos que aquest és un acte de tràmit, no definitiu en via administrativa, i per tant no és susceptible de recurs, i això sense perjudici que pugueu exercitar el que estimeu procedent, de conformitat amb el que disposa l’article 58.2) de la Llei 30/1992, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú.

Sant Cugat del Vallès, 30 de gener de 2014 L’alcaldessa Mercè Conesa i Pagès


34 Cultura Actualitat Música Concert al Monestir

Diari de Sant Cugat Divendres, 7 de març del 2014

Literatura

Jofre Llombart publica ‘Doncs jo, ara, votaré Sí’

El periodista santcugatenc # Artur ribera

Mark Pulido porta les biles a Sant Cugat El terapeuta musical Mark Pulido va oferir un concert de campanes planes, o biles, al Monestir de Sant Cugat, coincidint amb la festivitat de Sant Medir, dilluns, 3 de març. Un concert que va posar de manifest la bona acústica del Monestir, així com la força de les biles, que per a molts eren desconegudes # artur ribera

Aportar valor a través de la innovació

Investigar, desenvolupar, fabricar i comercialitzar productes farmacèutics per a millorar la salut i la qualitat de vida de les persones La visió de futur, el caràcter innovador i la dedicació a la investigació han mantingut a Boehringer Ingelheim entre els líders mundials del sector farmacèutic i li han permès afrontar amb èxit els reptes que plantegen la investigació i desenvolupament per poder posar a disposició dels pacients medicaments innovadors i segurs. La mentalitat emprenedora de tots i de cada un dels que formem part de Boehringer Ingelheim fa possible la realització del nostre objectiu: Aportar valor a través de la innovació. www.boehringer-ingelheim.es www.twitter.com/boehringer www.youtube.com/user/boehringeringelheim

abcd

El periodista i escriptor santcugatenc presenta nou llibre amb ‘Testimonis que desmenteixen la fractura social a Catalunya’. Doncs jo, ara, votaré Sí. Testimonis que desmenteixen la fractura social a Catalunya és la nova proposta editorial de Jofre Llombart. Un llibre que surt a la venda aquest mes de març, editat per Angle Editorial. El nou llibre de Llombart “és en realitat un recull de nou entrevistes de persones que, per entorn familiar, d’origen geogràfic o per tradició ideològica semblaven abocats a votar no o oposar-se a la consulta. I en canvi aposten per dir que volen votar i que votaran sí. És el procés que han fet moltes persones a Catalunya i que he decidit resumir en nou històries personals”, explica l’autor. I afegeix que l’ha escrit amb “la voluntat de fer una mena d’àlbum de fotos escrit que reflecteixi l’evolució política que han fet moltes persones en aquest país”. // C.Caballé

Música

Estopa arriba en concert a Sant Cugat el 4 de juny El concert se celebrarà al Teatre-Auditori i servirà de clausura dels actes del vintè aniversari de la sala santcugatenca. Les entrades estaran a la venda a partir de l’11 de març al matí. La sala santcugatenca porta els germans David i José Muñoz, Estopa, en l’últim concert de celebració dels 20 anys de l’equipament. El concert serà el dimecres 4 de juny en un format íntim estrictament acústic. Les entrades es podran adquirir a partir del dimarts 11 de març a les deu del matí. // Redacció

Parlem de cultura

Explica’m teixint tot fent un museu

P

ermeteu que m’autociti (sí, cert, és poc elegant...): a la “Finestra a la plaça” de gener deia que els museus serveixen per transmetre coneixement i per ajudar a crear comunitat i transvasament cultural entre persones i entitats. La setmana passada es van endegar dos programes socioculturals, al Museu del Tapís Contemporani i al Museu del Monestir. Programes que volen fer dels museus aquest instrument d’interrelació que els faci socialment útils. «Explica’m teixint» és una proposta en què el museu, Entretallers (entitat de docència artística hereva dels Tallers d’Art Municipals) i l’associació No Estàs Sola, conflueixen en una activitat en què cinc dones supervivents de la violència de gènere aprenen a fer tapís com a part d’un procés terapèutic basat en la creació artística, tot generant un entorn d’intercanvi i comunicació personal on reforçar la seva autoestima. Un cop acabat, les participants podran ensenyar a fer tapís i art tèxtil en general a d’altres programes familiars de la Casa Aymat. «Fem un museu» fa la seva 5a edició. Al Museu del Monestir es constitueixen 12 parelles formades per artistes voluntaris i per usuaris dels centres de la Taula de Persones amb Discapacitat, coordinada per Polítiques Socials de l’Ajuntament, per il·lustrar un escrit de la Pili Egea, fantàstica escriptora usuària d’ASDI. El resultat final: una exposició al museu i l’edició d’un llibre amb els textos i les il· lustracions. Dues propostes en la línia de fer dels museus centres d’intercanvi cultural i personal, per tal de contribuir a crear comunitat. Una comunitat més justa, més culta, més equitativa i millor. //

Lluís Campins Director del Museu de Sant Cugat lluiscampins@santcugat.cat


Diari de Sant Cugat Divendres, 7 de marรง del 2014 D_SANT_CUGAT_226x296_PREINSCRIPCIO.pdf 1 03/03/2014 13:38:39

C

M

Y

CM

MY

CY

CMY

K

Publicitat 35


36 Cultura Actualitat

Lirisme d’alt nivell Eduard Jener Crític eduardjener@telefonica.net

O Les pinzellades d’Antònia Robledo L’artista santcugatenca nascuda a Àvila, Antònia Robledo, exposa aquest mes de març una mostra personal de pintura a la sala d’actes de l’Ateneu Santcugatenc. Quadres que reflecteixen la seva vida i quotidianitat. #artur ribera

El cinema de casa teva

Peabody y sherman

300: el origen...

Philomena

12 años de esclavitud

2d: 16.00 - 18.10 (dv.-dg.) 20.20 h 3d: (dv.-dg.) 18.35 (dl.-dj.) 20.20 h

dl.-dj.: 18.10 - 20.20 - 22.30 h dv.-dg.: 20.35 - 22.40 h

2d: 16.00 - 18.10 (dl.-dm) 22.40 h. 3d: (dl.-dm.) 20.20 (dv.-dg. i dj.) 22.40 h

bra mestra, equilibri entre la força dramàtica i el lirisme melòdic, aquesta creació de Bellini comença amb una alta temperatura escènica que no perd mai en un crescendo dramàtic fins el concertante final, on s’albiren ritmes verdians. Al marge de l’escassa versemblança de la història, com es poden tenir dos fills amb un romà sent la sacerdotessa druida i que ningú ho sàpiga? El personatge de Norma és un dels més difícils de tot el repertori per soprano, ideal per una de les veus més engrescadores del moment, Eugènia Montenegro, guanyadora del Premi Camerata l’any 2011, una artista que es permet els legato més afinats, els ornaments característics del bel canto, té una extensa tessitura, domina totes les agilitats i, a més a més, comença a ser una actriu de notable estatura tràgica tal com exigeix aquest personatge. Memorable Casta diva! Si afegim a la soprano Laura Vila com Adalgisa, excel·lent partenaire, podem assegurar que el nivell dels duos que ens van oferir, plens de notes altíssimes, sobretot Mira o Norma, va ser una mostra que tenim cantants que necessiten més ocasions per demostrar la seva vàlua i oferir moments de goig estètic emocionants. Raúl Iriarte, tenor, va ser un Pollione correcte, a vegades ofegat per l’orquestra i el baix Iván García, Oroveso, la soprano Laura Obradors, Clotilde, i el tenor Jong Bong Oh, Flavio, van mantenir els nivells adequats. Molt ajustat el cor en les seves poques intervencions (la direcció escènica hauria de revisar alguns moviments ) i equilibrada l’orquestra amb un Daniel Gil molt pendent dels cantants. Escenografia ben resolta i il·luminació, correcta.// NORMA de Vincenzo Bellini. Llibret de Felice Romani. Director de l’orquestra i el cor: Daniel Gil de Tejada. Direcció escènica: Carles Ortiz. Intèrprets: Eugènia Montenegro, Laura Vila, Raúl Iriarte, Iván García, Laura Obradors i Jong Bong Oh. Escenografia: Jordi Galobart. Il·luminació: Nani Valls. Cor Amics de l’Òpera de Sabadell. Orquestra Simfònica del Vallès. Lloc i dia: Teatre Auditori. 28 de febrer .//

17.00 - 22.20 h

NORMA

# localpres

Crítica d’òpera

Art Exposició a l’Ateneu Santcugatenc

Diari de Sant Cugat Divendres, 7 de març del 2014


ny

erich

dell

C. Aym

Escaletes

lles

C. S a b a

Magí Sant

Ca

C. los Castillejos

C. S a

se nt Mo

rre

r

Pa s s e ig

Av ing ud a Ce rd an

Plaça del Rei

d os

ni

ra n a

C. E n

ric G

ra

Mo

vé lm Cla Av. An se

bla

to

Ram

An

r

Ga

ra

ud

rga

í

e Ter

ch

eig

do

n ta sa

ia r

r

Ca

rre

ard

nt

r

se n da

www.organ.cat • www.organ.es

u Ed Sa

ep

àc

a

rre

ra

r re

J os

Gr

on

i

Eli

erd rV

Ca

rga

Avinguda Torre Blanca

Sa

ène

ss

l va

r Ca

Be

Be

Compravenda d’habitatges, locals i terrenys Administració de lloguers i gestió de patrimonis Administració de comunitats de propietaris Assessoria jurídica, tècnica i assegurances Francesc Moragas, 17-19 • Tel. 93 544 16 55

Sa

rre

rre

an

án

ca

l rce

r rre

se ilas

Ba

Ca

Pa

nt

Ca Ca

etu rT

nt

re r

Sa

et

Sa

om

r

iny

r

r

C. D

ell rre

sa

re r

rtin Ca

e Ter

Car

Ma

ta

da

rre

à

sa r

an

rre

V

Plaça del Mil·lenari

rS

Vi l l

rre

gu

Vin yet

de l

Pla

in Av

Ca

Car

r

ig

ep C

u Tet er arr

Carrer Elies Rogent

rre

Ma

Carrer Ferran Romeu

Ca

de

Ca

Va lld or eix

C . E n d a va l l a d a

a red

ys

ir

pa n

ed

Com

a

tM

ís

Alb

an

ntil Infa rxa Ma

Llu

da

rS

AJUNTAMENT

J os

de

la

del

Jardins Ramon Barnils

nt

a

tal

bla

es

er

s Do

Ca

a Rib

Vallès

i xa

rre

Ca rr er

Ma cià

Ba

Ca

lm

l

ça lV de Plaze de re la b n P O tem Se a ud i n g ns v A di r Jar Pila de Roig

da

r

à

ud

a

R

am

bla

rre

er

Ram

r lle Ce Plaça de la Vila

la de ge sat Pas

ing

on Gir

rillo

Ca

uim

r

540 m2 AL SEU SERVEI

Mu

rre

lG

n

Ca

ge

Ca

a

Av

s

R a m bl

elle

Ba

r

a yol

Plaça Can Quitèria

e. C

a rS

rre

Vi n

Àn

r

o

ia

rre

r

C.

Carrer Safareigs

to r

Ca n Mora

di Jor

eix or

Do c

rD

ig

Ca

rre

re r

ra

bla

rr Ca

Ma

Sant

Car

Plaça Lluís Millet

Rie

rre

e sd

gd

Ca

Ca

ol

C.

rer Pou s

Ca

at

t

el S

Carrer

i

rd

Sa n

to n

Plaça Barcelona

Mi

C.

de

as

An

u ra

Sàb

nt ave

rre

Plaça Sant Antoni

. Sa

on nt B

r

ZONA ESPORTIVA MUNICIPAL

ra g

elló

C

d’e n Xe p

nt

Mo

r re To

rre

e

rt

ba

me

Ma

m

ell or

Ge

Ptg

Ram

Jau

r rre

Bo

a

in ert oub eC ód Bar del ge sat Pas

er

la

. t ge

ón

om

na

rin

. Ra m

C. Llu

P

Pl. Magí Bartralot

c

ol

a

ic

íC

S

aM

Go

r So r t

C.

t an

o

ol

Carrer

arm

re

ria

iag

C rer

C. T ea t

s Ru

Car

Colom

de

Plaça Doctor Galtés

C Pl. Quatre Cantons

.S

t an

es

C. S t

t

ulet

POLICIA NACIONAL

rre

tòfor

Plaça de la Unió re n

s i Ta

ls

e

er d Carr

Ca

Riu

C.d e

nces r Fr a

m

da

C a r re

Ca

gu

rg Ma

r

yo la

Montserrat

atl’Ab -li Joan a t de Hor del Pag rre ins Jard la To

ça Pla avià Oct

Rod o

Passeig Torre Blanca

Carrer

ça Pla usta g Au

Mer cè

ria

c Fra n c e s

ú st

To r

Avinguda Catalunya

in

C a r re r MERCAT PERE SAN

s

Ca

Av i ng u da

Ind

to

a te

Majo

Carre

ra n

s Ros rer Car

Car

ESTACIÓ FGC

C.

Plaça Sant Pere

rr Xe

ei

C. Hospital

C.

ndan a

s Pa

d all gV

C. St. Llorenç

eu Carrer de la Cr

C. Mir

spe

nM

rer

rme

MONESTIR

Orient

Carrer

eu

Ca

Car

a

n ec

MUSEU DE SANT CUGAT

m

Av

Solà

an

Carrer A

Passatge Ca

nd

Jardins del Monestir

CASA DE CULTURA

to

t Carrer

t Rovella rA

Do

llví

RENOVEM I TRASLLADEM L’AGÈNCIA DE LA PROPIETAT IMMOBILIÀRIA A LES NOSTRES OFICINES CENTRALS DEL CARRER FRANCESC MORAGAS, 17-19 C. Cris

rer E

nt

ste

ar

le

Carrer

Car

Sa

às

C

Ca

.B

C.

. Tom

l

s

C. S t

i ta

Cr eu

quima

Plaça Pep Ventura

rtí

er arr

St

au iT

le

t a J oa

os p

us

co

C. S a n

l’H

Ri

Es

la

Ma

C.

da

de

de

gu

ig

na

se

Pla

r

na

in

Pa s

nt

An

rre

Ca

rre

Sa

ant

Av

Ca

C.

Ca

C. S

Carrer

Plaça Rafael Casanova

Publicitat 37

C.

Diari de Sant Cugat Divendres, 7 de març del 2014

C

e arr

rM

ari

ne


38 Publicitat

Diari de Sant Cugat Divendres, 7 de març del 2014

Agenda del 7 al 14 de març 7 Divendres 17 h Casal Mira-sol Xerrada sobre l’alimentació dels nostres infants Organitza: Espai Familiar, AV Sant Joan de Mira-sol 21 h Teatre-Auditori Teatre. “Red Pontiac” Preu 26€. De Pere Riera. Org: Ajuntament de Sant Cugat 22 h Casal les Planes Màgia i humor. “Habrá Kadabra?” Entrada amb reserva: 5€ i a taquilla: 8€. Reserva d’entrades: entradesxccp@santcugat.cat Org: Ajuntament de Sant Cugat 8 Dissabte De 10 a 14 h Pl dels Quatre Cantons/ Santiago Rusiñol Venda productes de Comerç just Degustació de cafè Org.: Oxfam intermón.Col·labora: Tot Sant Cugat, Diari de Sant Cugat, Cugat.cat i TVSC De 10 a 20 h Botigues de la federació Sant Cugat Comerç Estocs fora Org: Sant Cugat Comerç 11 h Panta Rei Taller. “Rangolis de la saviesa” A càrrec d’Asha Miró, places limitades. Org: Panta Rei 11 h Esbart Sant Cugat Espectacle. “Contes que sonen” Preu 6€, 5€ socis de l’Esbart. A partir de 6 mesos d’edat. A càrrec de la companyia Toc de Retruc, música i titelles. Org: Esbart Sant Cugat, Toc de Retruc 11.30 h Museu del Tapís Contemporani Sant Cugat – Casa Aymat Fem tapís! Preu 2€. Taller d’iniciació a l’art del tapís amb el taller d”’Explica’m teixint”. A partir dels 5 anys. Amb motiu del Dia de la Dona Treballadora. Informació i reserves al 93 675 99 51 o a educaciomuseu@santcugat.cat Org: Ajuntament de Sant Cugat De 12 a 15 h Parc de Can Vernet

Exhibició d’arts marcials acrobàtiques A càrrec de Tylor Weaver (nord-americà) Org: MAC Songahm Taekwondo 18 h Can Ninot Titelles. “Els tres porquets” Preu 7€. A càrrec de la Cia. Tian Cusidó. Més informació i reserves: info@canninot.cat i 626 59 89 21 També diumenge 9 a les 12 h Org: Can Ninot 21 h Teatre-Auditori Concert. Motis Chamorro Big Band Preu 26€ Org: Ajuntament de Sant Cugat 21 h Casa de Cultura Espectacle. “Llach poeta” Amb Joan Berlanga i música a càrrec d’Albert Flores. Org: Ajuntament de Sant Cugat 23 h Teatre - Casal Mira-sol

Concert. Izah Entrada gratuïta. Aforament limitat. Cal reservar invitació a: entradesxccp@ santcugat.cat. Org: Ajuntament de Sant Cugat 9 Diumenge 9 h CMSC Passejades per Collserola. Vallvidrera - Jardins de Can Borni Serra de Sant Medir Guia : Lluís Duch Org.: Club Muntanyenc Sant Cugat De 9 a 14 h Casal Mira-sol Campionat d’Escacs de Catalunya Org.: Club d’Escacs Mira-sol de Sant Cugat 9.30 h Hípic Center Can Caldés Lliga Catalana de Ponis de Salt d’Obstacles Org.: Hípic Center Can Caldés De 10 a 13 h Complex Esportiu Valldoreix 5 Milles Femenines de Valldoreix Org: EMD de Valldoreix

+ activitats a: www.santcugat.cat. Si voleu sortir en aquesta agenda cal que adreceu la informació 15 dies abans a la Casa de Cultura, Jardins del Monestir, s/n. Viu la cultura de prop XCCP: xarxa de centres culturals polivalents

Uaal·la! Oci i cultura en família

D’11 a 13 h Capella de Sant Crist de Llaceres Portes obertes a la capella de Sant Crist de Llaceres Activitat gratuïta Org: APAC, Penya Regalèssia 12 h Teatre-Auditori Musical. “Jan & Júlia: benvinguda nanny!” Preu 8€. Espectacle musical en català i anglès adreçat a nens i nenes de 4 a 10 anys. Org: Ajuntament de Sant Cugat Col·labora: Kids & us 12 h Mueu del Tapís Contemporani – Casa Aymat El tapís de la Casa Aymat i l’Escola Catalana de Tapís Visita guiada a l’exposició permanent de tapissos Informació i reserves al 93 589 63 66 (de dilluns a divendres de 9 a 14 h) o a educaciomuseu@santcugat.cat Org.: Ajuntament de Sant Cugat 18 h Escola Municipal de Música i Conservatori Victòria dels Àngels Concurs d’octets del Cor Infantil Sant Cugat Entrada lliure. Aforament limitat. Organitza: Aula de So 18.30 h Teatre la Unió Balls del diumenge Preu: parella de socis 10€, parella general 15€. Entrades individuals meitat de preu. Amb l’actuació del grup David Swing. Org.: La Unió 10 Dilluns 20 h Casa de Cultura Reunió de Toastmasters A Toastmasters aprenem dots de comunicació i de lideratge. Vine a conèixernos en una reunió gratuïta. Org.: Toastmasters Sant Cugat 20 h Escola l’Olivera Escola de pares i mares. Tecnologies de la informació i la comunicació I Tecnologia en pantalla: possibilitats i riscos. A càrrec de Ferran Gondal. Org: AMPA de l’Escola L’Olivera Col·labora: Ajuntament de Sant Cugat

010 11 Dimarts 19 h Casa de Cultura Escola de pares i mares. Igualtat d’oportunitats Coeduquem a casa? Algunes propostes per al dia a dia. A càrrec d’Alba González i Anna Carreras, de l’Associació CoeducAcció. Org: Ajuntament de Sant Cugat 19 h Ajuntament de Sant Cugat Consell de barri del Centro Oest Org: Ajuntament de Sant Cugat 19.30 h Museu del Monestir Presentació del llibre “Eufòria”, de Xavier Bosch A càrrec de Mònicas Planas. Org: Òmnium Cultural Sant Cugat Col·labora: Ajuntament de Sant Cugat 12 Dimecres 18 h Xalet Negre Conferència. “La Revolució Francesa” Entrada gratuïta. Una proposta de l’Associació Cultural Sant Cugat. A càrrec de Fernando Sánchez Marcos. Org.: Ajuntament de Sant Cugat 18 h Biblioteca de Mira-sol Marta Pessarrodona Hora del Conte: Col·leccionista de contes Activitat gratuïta. A càrrec de Sherezade. Recomanada a partir de 4/5 anys Org.: Ajuntament de Sant Cugat 20 h Casa de Cultura El documental del mes. “Rafea: Solar Mama” Entrada gratuïta. VO en àrab i subtitulada en català. Org.: Ajuntament de Sant Cugat 20 h Casal Mira-sol Reunió del grup de Tertúlia literària de Mira-sol amb l’obra “El amante palestino” Organitza: Tertúlia literària de Mira-sol 13 Dijous 17.30 i 21 h Cinemes Sant Cugat Cinesa Cinema d’autor. “La vie d’Adèle, chapitre 1 & 2”

Tel. 93 589 13 82 i fax 93 674 66 55. A/e agenda@santcugat.cat. La responsabilitat dels actes i de la informació publicada en aquesta agenda recau en les entitats organitzadores.


Publicitat 39

Diari de Sant Cugat Divendres, 7 de març del 2014

Preu 4.30€ a taquilla, 4€ per internet a cinesa. es. Versió original subtitulada al català. Org.: Ajuntament de Sant Cugat, Cinesa De 18 a 19.30 h Xalet Negre Grup d’eseranto Activitat gratuïta. Tots els dijous. Comunicació sense fronteres: ensenyament i difusió de la llengua esperanto. Org.: Grup d’Esperanto Jozefo Anglés 19.30 h Dterra Taller d’Art Tast entre joies número 10 A càrrec d’Ariane patout i René Müller i una selecció de vins del celler Huguet de Can Feixes, cortesia de Vins Noé. Org: Dterra 20 h Casa de Cultura Conferència. “Star Wars i la ciència. Física i astronomia” Entrada lliure. A càrrec d’Andrés Aragoneses Org.: Ass. Astronòmica Sant CugatValldoreix Col·labora: Ajuntament de Sant Cugat 14 Divendres De 17 a 19 h Parc Ramon Barnils 17è Campionat local cursa orienta-

ció (entrenament) Org: Ajuntament de Sant Cugat 19.30 Casa de Cultura Nits temàtiques de la Unipau Activitat gratuïta. Documental: “Con tu dinero”. Presenta: Centre Delàs d’Estudis per la Pau Org: Universitat Internacional de la Pau 20 h Casal de Mira-sol Sopar-espectacle solidari Sopar benèfic amb actuacions musicals, de màgia i monòlegs (Amb Edu Mutante de la companyia Reugenio) Org: Pim Pam Pum

DIA INTERNACIONAL DE LA DONA (8 de març) 7 Divendres De 18 20.30 h Casal de Les Planes Taller de reciclatge de llaunes amb la tècnica de decoupage Inscripcions gratuïtes al 93 675 51 05 Org.: Grup de Dones de la Creu d’en Blau

Col·labora: Ajuntament de Sant Cugat 18.45 h Escola Municipal d’Art i Disseny Inauguració de l’exposició i lliurament de premis del concurs 8 de març Intercanvi artístic de cançons i obra gràfica, entre alumnes de cicles i la cantant Lidia Pujol Organitza: Escola d’Art i Disseny Col·labora: Ajuntament de Sant Cugat 8 Dissabte D’11 a 12:30 h Casa de Cultura Taller de defensa personal per a dones Inscripcions gratuïtes a noestasola@ hotmail.com Organitza: Noestasola. Col·labora: Mugendo Martial Arts Sant Cugat De 17 a 19 h Museu del Tapís Contemporani - Casa Aymat Presentació del projecte “Explica’m teixint” Demostracions i tallers familiars d’art tèxtil. Informació i reserves a educaciomuseu@santcugat.cat Org: Ajuntament de Sant Cugat Col·labora: Noestasola, Entretallers 11 Dimarts 19 h Casa de Cultura Conferència “Coeduquem a casa?” i presentació del llibre “Amb ulls de nena”

Entrada lliure. Conferència a càrrec d’Alba Gonzàlez i Anna Carreras, de l’Ass. Coeducació i presentación a càrrec d’Amparo Tomé. Org: Ajuntament de Sant Cugat Col·labora: El Pati de llibres

Nova programació de cursos i tallers a la XCCP Període d’inscripcions del 18 al 28 de març a cada centre Casa de Cultura - Casal Mira-sol Casino la Floresta - Casal les Planes Xalet Negre - Casal TorreBlanca Més info a santcugat.cat

+ activitats a: www.santcugat.org. Si voleu sortir en aquesta agenda cal que adreceu la informació 15 dies abans a l'Oficina de Turisme Pl. Octavià, s/n Torre de l'Homenatge. Tel. 93 675 99 52 i fax 93 675 99 53. A/e agenda@santcugat.org. La responsabilitat dels actes i de la informació publicada en aquesta agenda recau en les entitats organitzadores.


40 Esports Rugbi

Diari de Sant Cugat Divendres, 7 de març del 2014

Club de Rugby Sant Cugat Mauri Benito, el nou president de l’entitat

Benito: “Volem fer el club més gran que puguem” Objectius El nou president del Club de Rugby Sant Cugat i el seu equip de treball van presentar el que ha de ser el projecte de l’entitat per als pròxims quatre anys Repte El club vol ascendir el sènior A masculí a Divisió d’Honor

M

auri Benito, el nou president del Club de Rugby Sant Cugat, i el seu equip de treball van presentat el dijous 27 de febrer, a la ZEM La Guinardera, davant una quarantena de persones, el que serà el projecte de l’entitat per als pròxims quatre anys. Treballar amb il·lusió, ambició i planificació; ser rigorosos en la gestió; continuar sent un club amateur, i apostar pels tècnics de la casa són alguns dels pilars d’aquest projecte enfocat pels 380 jugadors del club. “Volem fer el CR Sant Cugat més gran que puguem”, va assegurar Mauri Benito.

Ascens a Divisió d’Honor En l’àrea esportiva, els reptes són l’ascens del sènior A masculí a la Divisió d’Honor (la categoria més alta del rugbi espanyol), disposar de dos equips per categoria i tenir un patró de joc definit. “Volem pujar el primer equip a Divisió d’Honor. És una manera de ser més visibles. No volem formar jugadors de primer nivell perquè acabin marxant a altres clubs. Volem que ho facin a casa”, va assegurar Mauri Benito, que també va afirmar que “amb diferència, tenim la millor escola de Catalunya”. En l’àmbit econòmic, el cos directiu treballarà per la sostenibilitat econòmica del club, per l’excel·lència en la gestió i per trobar un gran patrocinador.

Reclamen el local social En l’apartat social, la nova junta treballarà per poder disposar, d’una vegada per totes, d’un local social i un bar a la ZEM La Guinardera, acció que depèn de l’Ajuntament, visibilitzar el Club de Rugby Sant Cugat a la ciutat i promocionar-lo, i la cohesió interna. “Tenir un local social i un

en context Qui forma part de la nova junta directiva? Els noms. Per a aquest nou projecte esportiu, social i econòmic del Club de Rugby Sant Cugat, Mauri Benito ha escollit els següents membres de la junta directiva. Són Manel Granells (vicepresident 1r); Emilio Gutiérrez (vicepresident 2n); Ramon Rodríguez (vicepresident esportiu); Carles Pla (gerent-tresorer); Xavier Picó (vocal de competició); Albert Casorran (vocal de l’escola); Xavier Gómez (assessor

esportiu); Xavier Baiget (vocal de l’equip de veterans, els Matussalem), i Carme Baró (vocal de merchandising). Benito treballa en la incorporació d’una vocal que es faci càrrec de l’equip sènior femení. Els nous. Emilio Gutiérrez, Ramon Rodríguez, Albert Casorran, i Xavier Baiget són les quatre cares noves del nou cos directiu del Club de Rugby Sant Cugat.

Mauri Benito, amb l’escola El president del Club de Rugby Sant Cugat creu fermament en els jugadors de casa # ARTUR RIBERA bar és el que ens falta per poder agrupar socialment l’entitat”, va insistir el president Mauri Benito.

Consolidar l’equip femení Consolidar el sènior femení del club és un dels objectius que s’ha proposat Mauri Benito. Vol fer-ho amb un equip d’entre 30 i 35 jugadores i que acabi sent un dels quatre millors equips de Catalunya. A més, el club també cer-


Actualitat Esports 41

Diari de Sant Cugat Divendres, 7 de març del 2014

Futbol i solidaritat Sant Cugat Esport FC carà un patrocinador específic per a aquest equip. La nova junta directiva vol activar aviat el XV President, un òrgan de caràcter consultiu que estarà format per quinze persones que pel seu coneixement, història i implicació amb l’entitat es reuniran un cop al trimestre amb la junta per aconsellar i conèixer la gestió econòmica, esportiva i social del CR Sant Cugat. També està previst posar en marxa, però ja serà per a la temporada 2014-2015, una aula d’estudi a la ZEM La Guinardera, que estarà supervisada per un pedagog o un mestre.

DECLARACIONS “Volem pujar el primer equip a Divisió d’Honor. És una manera de ser més visible” Mauri Benito President del Club de Rugby Sant Cugat

“Ens fa falta tenir un local social i un bar per poder agrupar-nos socialment” Mauri Benito President del Club de Rugby Sant Cugat Mauri Benito és santcugatenc. En les últimes sis temporades ha defensat el primer equip de l’entitat i en dues d’elles ha estat el capità. Benito, que ha jugat 26 temporades a rugbi, és pare d’un nen i una nena que juguen a l’escola del CR Sant Cugat. A més, també és entrenador de l’equip sub8 de l’escola. L’equip sub-21 (juvenil) del CR Sant Cugat es va proclamar subcampió de Catalunya dissabte, 1 de març, a l’Hospitalet. Els santcugatencs van perdre la final del català amb la UE

Santboiana, per 21 punts a 10. El CR Sant Cugat no va poder disposar dels jugadors juvenils que juguen al primer equip.

El CR Sant Cugat, a Madrid El CR Sant Cugat va participar l’1 i 2 de març, a Madrid, al 20è Torneig Melé, que organitza el CR Liceo Francès en les categories sub-14 i sub-16. Es tracta del campionat més important de l’Estat espanyol després del Campionat d’Espanya. En la categoria sub-14 va acabar quart, i en la sub16, sisè. Aquesta ha estat la primera vegada que el club amfitrió convida el CR Sant Cugat. El Club de Rugby Sant Cugat organitzarà, amb la col·laboració de la Federació Catalana de Rugby, la primera edició d’un torneig per a jugadors veterans de clubs catalans. Serà el diumenge 27 d’abril, a la ZEM La Guinardera. Hi haurà dues categories: la de més de 35 anys i la de més 45 anys. El CR Sant Cugat hi prendrà part en la de més de 45 anys, amb els Matussalem.

Fora de la promoció El primer equip del CR Sant Cugat va perdre (30-13) dissabte, 1 de març, al camp del FC Barcelona, segon classificat amb 48 punts. Amb aquesta derrota, els blau-i-negres perden la primera posició i passen a ser tercers amb 48 punts. El nou líder és el CR La Vila, amb 51 punts. Un cop acabi la Lliga de Divisió d’Honor B d’aquí a tres jornades, els dos primers classificats aconseguiran el bitllet per jugar la promoció d’ascens a la categoria més alta del rugbi espanyol, la Divisió d’Honor. // Àlex López Puig redaccio@diaridesantcugat.cat @alexlopezpuig

El Torneig Fundación Vicente Ferrer, un èxit

El FC Barcelona va guanyar dues de les tres finals del torneig # ARTUR RIBERA El president del Sant Cugat Esport FC, Llorenç Santasusagna, ha assegurat que “el torneig ha superat les nostres expectatives. Ja estem pensant en com fer-ho millor l’any vinent”. El Sant Cugat Esport Futbol Club va organitzar dissabte, 1 de març, la primera edició del Torneig Fundación Vicente Ferrer-Sant Cugat Esport FC de futbol 7. Es tracta d’un torneig de caire solidari en benefici a la Fundación Vicente Ferrer. Cada jugador va fer un donatiu de 12 euros i una part de la inscripció s’ha destinat a la fundació. Com era d’esperar, el FC Barcelona i el RCD Espanyol han estat dos dels equips més forts del torneig. Pel que fa als blaugranes, han arribat a les tres finals i n’han guanyat dues,

la final prebenjamí i benjamí. En la categoria prebenjamí s’ha imposat per 2-0 al Gimnàstic Manresa, mentre que a la benjamí ha guanyat el RCD Espanyol als penals, després d’empatar a 3 gols en el temps reglamentari. El RCD Espanyol aleví ha guanyat amb claredat el FC Barcelona a la final aleví per 4 gols a 1. El campionat va comptar amb la participació de més de vint clubs de les quatre demarcacions de Catalunya. Cal destacar la presència, entre d’altres, del FC Barcelona, el RCD Espanyol i el Villarreal CF, clubs de Primera Divisió de futbol. També hi van prendre part altres entitats de fora de Catalunya, com són el SD Huesca i la UD Amistad de Saragossa. // Pere Fernández


42 Esports Actualitat Campionat Torneig de Karate Ciutat de Sant Cugat

Sant Cugat gaudeix del millor karate català Lourdes Llorente, coordinadora de la vuitena edició del Torneig de Karate Ciutat de Sant Cugat, va assenyalar que “la participació i el nivell de la competició han estat molt altes”. Prop de 580 karatekes van participar dissabte, 1 de març, al 8è Torneig de Karate Ciutat de Sant Cugat, que organitza el Club Karate Sant Cugat. Una trentena de clubs de les quatre demarcacions catalanes i cinc escoles de Sant Cugat (La Farga, Pureza de Maria, Santa Isabel, Pi d’en Xandri i Collserola) van participar en aquest torneig ja del tot consolidat a la ciutat. El Club Karate Sant Cugat va estar representat per noranta karatekes i també hi va participar un altre gimnàs de la ciutat, el Meet Gym. El campionat es va desenvolupar en la disciplina de kata (forma) i es va distribuir en set categories, masculí i femení. Són benjamí (de menys de 7 anys), aleví (8 i 9 anys), infantil (10 i 11 anys), juvenil (12 i 13 anys), cadet (14 i 15 anys), sènior (de 16 a 14 anys), i màster (de més de 35 anys). Sis esportistes del Club Karate Sant Cugat van fer podi. Laura Montero, en la categoria sènior femení

En la competició hi van participar prop de 580 karatekes # ARTUR RIBERA A, i Óscar Martorell, en la categoria màster masculí A, van finalitzar en primera posició. Joel Bañeres va ser segon en la categoria cadet masculí B, i Laia Gironella també va ser segona en la categoria juvenil femení A. En aquesta categoria, la juvenil femení A, una altra santcugatenca, Ona Ripoll, va quedar tercera. Finalment, Sergi Llorente va quedar també tercer de la categoria infantil masculí B. Per segon any consecutiu, el Club Karate Sant Cugat va mostrar la seva cara més solidària amb una recollida d’aliments de primera necessitat que va lliur a Càritas Sant Cugat. // Pere Fernández

Diari de Sant Cugat Divendres, 7 de març del 2014

Atletisme

Les 5 Milles Femenines, diumenge

Tennis de taula

Josep Anton s’adjudica el Torneig Estatal

L’Entitat Municipal Descentralitzada (EMD) de Valldoreix organitza aquest diumenge, 9 de març, l’onzena edició d’aquesta cursa pionera a Catalunya. Enguany hi ha moltes novetats. L’Entitat Municipal Descentralitzada (EMD) de Valldoreix, amb la col·laboració del Complex Esportiu EMD, organitza aquest diumenge, 9 de març, l’onzena edició de les 5 Milles Femenines de Valldoreix. Moltes són les novetats que es presenten enguany: un nou circuit totalment urbà; les inscripcions són de pagament a partir dels 16 anys (10 o 12 euros); en les categories prebenjamí, benjamí, aleví, infantil i cadet també hi podran córrer nens, i s’ha anul·lat la prova de les 2,5 Milles. La primera cursa que es correrà serà la prova de les 5 Milles (categories júnior, sènior i veteranes), a les 9.30 hores, amb sortida i arribada al davant del pavelló de Valldoreix. Les atletes hauran de recórrer 8.045 metres. Aquest 2014 l’atleta homenatjada de les 5 Milles Femenines de Valldoreix serà la marxadora catalana Beatriz Pascual, que va participar als Jocs Olímpics de Pequín (2008) i Londres (2012). També correrà la prova de les 5 Milles. // Àlex López Puig

Josep Anton amb el trofeu # CEDIDA En declaracions al Diari de Sant Cugat, el santcugatenc Josep Anton, de 33 anys, ha assegurat que “estic en el millor moment de la meva carrera esportiva. He fet un salt qualitatiu important”. Josep Anton Velázquez, jugador del primer equip de la secció de tennis de taula de la Unió Esportiva Sant Cugat, s’ha adjudicat el Torneig Estatal de tennis de taula, en la categoria absoluta masculina, entre un total de 48 participants. Aquest és el títol individual més important de la seva carrera esportiva. Es tracta del segon campionat més important de l’Estat espanyol després del Campionat d’Espanya. En aquest Torneig Estatal, que es va jugar del 28 de febrer al 2 de març, a Valladolid, i que va organitzar la Federació Espanyola de Tennis de Taula, Josep Anton va jugar deu partits, amb un balanç de 8 victòries i 2 derrotes. // Àlex López Puig

Espai cedit ASS. RADIO

VERSIÓ ORIGINAL I SUBTITULADA

Els dijous A les 17, 19.30 i 22 h CINEMES SANT CUGAT

13 de març

el diari empresarial de Catalunya

descobreix-lo! www.viaempresa.cat

La vie d’Adele, chapitre 1 & 2 (La vida de Adela) Abdellatif Kechiche França, Espanya, Bèlgica, 2013 (190’) Idiomes: francès, anglès


Diari de Sant Cugat Divendres, 7 de marรง del 2014

Publicitat 43


44 Viure a Sant Cugat Entrevista

Diari de Sant Cugat Divendres, 7 de març del 2014

Entrevista

Lluís

Membre del Grup de Sant Cugat d’Alcohòlics Anònims

“L’alcoholisme et porta al cementiri, al psiquiàtric de per vida o a la presó” Presència Sant Cugat compta amb un grup d’alcohòlics anònims; l’entitat està recuperant 12.000 persones a tot l’Estat espanyol i té 78 grups a Catalunya Per què hi ha gent addicta a l’alcohol i gent que beu i no ho és? Existeix el bevedor social, que para de beure quan vol, però, no sabem per què, hi ha una línia invisible que quan consumeixes habitualment la creues i arriba un moment que no pots parar i passes a ser un bevedor crònic; a partir d’aquí comencen els problemes. Per què uns sí i uns altres no? Hi ha moltes teories, el que sí que sabem és que l’alcoholisme és una malaltia i que l’origen pot ser per la via genètica o per l’hàbit. Quan va començar a beure? De jovenet, a casa sempre es bevia, era la típica casa on el porró no faltava a taula. De nen era molt tímid i retret i vaig veure que cada vegada que bevia em sentia capacitat per fer coses que abans no podia. De mica en mica vaig anar incorporant la beguda a la meva vida. La beguda el feia més extravertit? Sí, i el fet de fer-ho de petit, estant en plena fase de creixement cerebral, va provocar que el meu cervell

ja no creixés de manera normal i pensava distorsionadament. Amb vint-i-pocs anys van començar els problemes greus, però no vaig anar a Alcohòlics Anònims fins als 44 anys. Va passar molt de temps... Tota la vida amb l’alcohol i amb problemes, un darrere l’altre, i jo sense buscar solució. Una de les característiques de la persona addicta és l’autoengany i la negació. M’ho negava tant que per a mi una persona alcohòlica era aquell senyor que estava dormint amb uns cartrons dins dels caixers automàtics amb el bric al costat, però jo, encara que passés per davant fent tombs, no ho era. Aleshores, va arribar el canvi. A Alcohòlics Anònims arribo amb 44 anys. Allà m’expliquen en què consisteix la malaltia i per a mi va ser una descàrrega perquè vaig entendre que era un malalt. Quan dura la recuperació? Tota la vida. L’alcoholisme és una malaltia i segons l’OMS és incura-

ble: té conseqüències fatals i és progressiva. Quan tu has creuat aquella línia invisible arribes a unes puntes molt crítiques. Podem aturar la malaltia però no curar-la i l’alcoholisme només et porta a tres llocs: al cementiri, per les conseqüències fatals; a la presó, perquè ja no saps el que fas o a un psiquiàtric de per vida. Quan un és alcohòlic ho és per tota la vida: no hi ha exalcohòlics? Encara que faci temps que no beguis, ens presentem com a alcohòlics i prediquem l’abstenció total: “no a la primera copa!”. La copa que fa mal és la primera, no la que en fa 25, és senzill d’entendre, però difícil de portar a la pràctica. A més, hi ha moments més difícils com el Nadal, les celebracions...? Sí, però amb el temps passa. Què és el que has perdut durant tot aquest procés? Vaig perdre el contacte amb els meus pares, que em van donar per perdut. És una malaltia que destrueix totes les àrees de la vida:

Ajudar sense jutjar Explicar la seva experiència amb la beguda forma part de la teràpies que segueixen els membres d’Alcohòlics Anònims (AA). Ho fan a escoles, instituts, mitjans de comunicació, presons, allà on se’ls requereixi, allà on puguin prestar ajuda i conscienciar del perill de l’alcoholisme. En Lluís (57 anys) reflecteix una realitat que cada vegada afecta més joves: “Abans la mitjana d’edat que venien era d’uns 40 anys, en l’última dècada ve més gent a partir dels vint i politoxicòmans”. El grup d’AA de Sant Cugat es reuneix cada dimecres de les 19.30 a les 21.00 hores al carrer d’Orient, número 73. En Lluís és clar: “Hem descobert que hi ha vida després de l’alcohol, que és molt plena i que pot arribar a ser molt feliç”.


Viure a Sant Cugat 45

Diari de Sant Cugat Divendres, 7 de març del 2014

“Ara tinc una qualitat de vida que abans no podia ni pensar” “La copa que fa mal és la primera no la que fa 25, senzill d’entendre i difícil de portar a la pràctica”

Diluïts en el grup L’anonimat forma part de la base de l’entitat # artur ribera

vaig tenir moltes relacions que no arribaven a res, la feina no la vaig perdre de miracle, però vaig estar a punt. El cos es deteriora d’una manera brutal, tant físicament i psíquicament com espiritualment. El sistema immunològic es deteriora i agafes malalties de tota mena, tens relacions sexuals sense protecció i et converteixes en una persona temerària i sense miraments. Què representa ser un alcohòlic anònim? Nosaltres acceptem totes les persones, només hi ha un únic requisit: el desig de deixar la beguda. Si tens un problema amb l’alcohol estàs al lloc adequat. Com funciona una sessió? Tenim les sessions tancades, només són per als alcohòlics anònims i és on nosaltres ens recuperem tot intercanviant la nostra experiència. És un grup de diverses persones i, per torns i segons un tema suggerit, cadascú explica la seva experiència. Les reunions obertes es fan perquè puguin assistir persones que no estan iden-

tificades amb el problema o tenen amics o familiars amb aquest problema i busquen informació. El grup de Sant Cugat porta vuit anys funcionant: quanta gent hi pot haver passat? Les persones entren i surten i Alcohòlics Anònims no porta cap control. De vegades veus que una persona deixa de venir i ja no saps què se n’ha fet de la seva vida perquè nosaltres no fem cap seguiment. Els membres de l’entitat comptabilitzen els dies en estat sobri? El nostre aniversari és el dia que vam creuar la porta d’Alcohòlics Anònims i vam deixar de beure, hi ha gent que ho compta per anys, d’altres, per dies. Les persones que recauen posen el comptador a 0. En el seu cas, quan entra amb 44 anys comença a deixar de beure? No, perquè quan em van dir les característiques de l’alcoholisme i que era per a tota la vida, va ser molt fort per a mi. Portava consumint des de petit i per a mi consumir alcohol era més important

que respirar. Vaig pensar que s’havien equivocat, que potser tenien raó perquè no podia parar de beure, però que possiblement no era alcohòlic. Aleshores vaig estar uns nou mesos més fent proves amb mi mateix canviant de graduació, de beguda: era evident que era alcohòlic però jo m’autoenganyava de nou. Aquestes proves que feia amb mi mateix em van portar a dos centres psiquiàtrics. El primer no va funcionar, però a partir del segon ingrés ja no he tornat a beure. Potser, de vegades, cal tocar fons. Depèn, jo des de jove i fins als 44 he tingut temps de tocar fons, em van passar 1.000 coses, però no hi havia manera. Quan es deixa l’alcohol, es pot tornar a una vida completa? No és fàcil, però pots recuperar coses perdudes. Deixar de beure no vol dir que s’acabin els problemes, però veus la realitat i tens possibilitats d’afrontar problemes. Jo he recuperat la relació amb els meus pares i m’he tornat una persona honesta, no menteixo i ara tinc una

“El cas més flagrant? En el seu estat de psicosis va confondre a la seva família amb uns monstres i va matar a la seva dona i els seus fills” qualitat de vida que abans no podia ni pensar. Quin és el cas més flagrant que ha conegut? El d’un home que va arribar a un estat de psicosi tan elevada que va confondre la seva família amb uns monstres que l’atacaven i va matar la seva dona i els seus fills. Aquesta persona és a la presó i no recorda el que va fer. L’alcohòlic té un perfil determinat? No, aquesta malaltia ataca qualsevol estatus social, sexe, nacionalitat i condició. Com aconseguiu sortir-ne? Seguim un programa espiritual però no religiós, basat en 12 passos. El primer és acceptar que tens un problema amb l’alcohol; l’últim, transmetre el missatge a altres que ho pateixen i, entremig, canviar el poder que l’alcohol exercia sobre nosaltres . // Mariona Sagalés redaccio@diaridesantcugat.cat @marionasagales


46 Viure a Sant Cugat Història

Diari de Sant Cugat Divendres, 7 de març del 2014

El poder a l’Edat Mitjana

Per què es va encarregar l’obra? Quin motiu hi havia per escriure sobre els costums del Monestir?

El costumari del Monestir de Sant Cugat, una redacció gens innocent

P

oques vegades es disposa d’un document que expliqui els costums de la vida monàstica i, a més, fet per part d’un contemporani que va participar activament en la comunitat. Justament per aquest motiu, en les següents línies ens preguntem per què es va elaborar, com és que calia deixar constància dels costums del Monestir.

La redacció del costumari del Monestir de Sant Cugat, entre els designis del IV Concili Laterà i les lluites internes de la comunitat

L’autor Petrus Ferrarius, l’autor oficial, des de l’inici deixa clar el seu nom i la seva intenció: posar per escrit els usos i costums del Monestir. I ho fa fent servir els termes de la captatio benevolentiae clàssica i erigint-se com un fidel servidor del seu senyor. Ferrer va arribar a cobrir grans responsabilitats en la vida monacal. La seva primera referència la trobem en un document del cartulari santcugatenc del 1203 i el 1205 ja el trobem com a sagristà. L’1 de novembre de 1209 el localitzem com a prior de Sant Pau del Camp, un dels monestirs subjectes a Sant Cugat. La seva progressió segueix i el 1215 ocupa els càrrecs de procurator i camerarius. Sembla clar, per tant, que fou un personatge estimat i valorat pels seus confrares i que va saber dur a terme amb mà ferma les responsabilitats que li atorgà l’abat. Aquest motiu, com veurem, va ser segurament el que el portà a ser escollit per realitzar l’obra que havia de dirimir responsabilitats i funcions internes de la comunitat. La seva làpida funerària ens fixa la seva mort al 8 de juliol de 1231.

L’obra El manuscrit Consuetudines Monasterii Sancti Cucuphatis es conserva actualment a l’Arxiu Reial de Barcelona (ACA) amb el número 46 dins de les subsèries de Sant Cugat. Fou escrit entre 1221 i 1223 i fou encarregat per l’abat Raimon de Banyeres.

El costumari de Sant Cugat està editat des de fa cinc anys per l’IEC, una edició a cura d’Efrem E. Compte. #cedida

L’obra fou enquadernada en pergamí al segle XIX, comprèn un total de 191 folis i manté un molt bon estat de conservació. Pere Ferrer, tot i que n’és l’autor oficial, no va ser l’únic escriptor de l’obra, ja que es detecten diferents cal·ligrafies; si més no, el tipus de lletra és, en tots els casos, la postcarolíngia minúscula, típica de Catalunya d’inicis de segle XIII.

El motiu Ens movem en aquests anys en l’entorn de la influència propera del IV Concili Laterà de 1215 i la necessitat d’acompliment dels seus decrets. El concili va ser convocat per Innocenci III i va comptar amb la presència de 80 províncies eclesiàstiques i amb una resolució final de 70 decrets. Es va convocar per refer-

mar el poder papal davant del perill del catarisme i dels albigesos, així que les constitucions finals foren un reflex d’aquesta necessitat de reafirmar-se i endurir el seu discurs. En aquest context europeu, la comunitat monàstica santcugatenca no en quedava al marge. Sembla que dins de la comunitat es vivia una situació conflictiva, amb disputes entre els que defensaven l’adopció de nous costums i els partidaris dels decrets de Laterà i el compliment de la Regla de Sant Benet. A més, l’anàlisi de la documentació existent demostra que ens trobàvem en una situació fosca en el mateix abadiat de Raimon de Banyeres, ja que en molts dels documents de l’època no es cita a l’abat, sinó Pere d’Amenys, com a abat prior. El mateix Innocenci III ordenà visitar Sant Cugat i fer complir l’ordenança regular. En definitiva, tot aquesta situació denota conflictes de poder interns que no podem deixar de relacionar amb les tensions que en el mateix pergamí es fan paleses, fins al punt de reconèixer l’existència de dos bàndols en el pròleg inicial. El posicionament de Pere Ferrer, i per tant, del costumari, és el de defensar els vells costums i al seu abat al capdavant, i és aquest probablement el motiu principal de la seva elaboració, un motiu que avui en dia celebrem perquè gràcies a ell disposem d’una gran font informativa de com vivien i com celebraven els seus costums els monjos del nostre Monestir.// Francesc Giménez francescgimmar@gmail.com @tresorsdecartes


Ofertes Club del Subscriptor 47

Diari de Sant Cugat Divendres, 7 de març del 2014

Club del Subscriptor DiarideSantCugat

Fes-te subscriptor i rebràs cada setmana el Diari a casa i al teu dispositiu mòbil i gaudiràs de totes aquestes ofertes!*

Fes-t es per nubscripto omé s r 8 8 € l’an Inclo u sub y sc rip de p aper ció a l’ed i tau leta ició

Atenció al subscriptor: T. 93 590 86 00 club@diaridesantcugat.cat

Consulta totes les ofertes al nostre web: www.diaridesantcugat.cat/club *Per fer-te subscriptor, visita el nostre web: www.diaridesantcugat.cat/subscripcio. Per veure el Diari al teu dispositiu mòbil, cal que et descarreguis l’aplicació des de l’App Store d’Apple o Google Play. Més informació al web: www.diaridesantcugat.cat/app

Massatge

Restaurant

Restaurant

Estètica

Massatge fisioterapèutic de 1/2 hora

Sopar per a 2 persones, a la carta, de dilluns a dijous, beguda a part

“Menú Burguer” per a 2 persones No us quedareu amb gana!

Descompte de 5,50€ En compres superiors a 15€ (sessió i cosmètica)

Pg. de Francesc Macià, 62 (Coll Favà) PARTICIPA EN EL SORTEIG (93 590 86 00)

Pl. dels Quatre Cantons, 3 PARTICIPA EN EL SORTEIG (93 590 86 00)

C/d’Elies Rogent, 56 (zona mercat Torreblanca/ cinemes) PARTICIPA EN EL SORTEIG (93 590 86 00)

Torrent de la Bomba, 42 (Pl Dr. Galtés) PARTICIPA EN EL SORTEIG (93 590 86 00)

Dansa

Teatre

Circ

Gelats artesans

Ballet Nacional de España Grito / Suite Sevilla

Julio César de William Shakespeare

Tortell Poltrona Post Clàssic

Et regalem dos gelats Cremeria Toscana Boníssims!

Diumenge, 16 de març, a les 19 h al Teatre-Auditori PARTICIPA EN EL SORTEIG (93 590 86 00)

Divendres, 21 de març, a les 21 h al Teatre-Auditori PARTICIPA EN EL SORTEIG (93 590 86 00)

Diumenge, 23 de març, a les 12 h al Teatre-Auditori PARTICIPA EN EL SORTEIG (93 590 86 00)

Pl. de Barcelona, 10

PARTICIPA EN EL SORTEIG (93 590 86 00)

Mascotes

Cinema

Formació

Restaurant

1 sessió d’ensinistrament de gos. Durada, 30 minuts

Entrades per veure una pel·lícula de la cartellera

Una classe a l’Estudi de Formació Teatral Platea (nens, joves i adults)

Dinar per a 2 persones. Restaurant Hípica

Av. Via Augusta, 3-11 (Centre Comercial Augusta Park) PARTICIPA EN EL SORTEIG (93 590 86 00)

De dilluns a divendres Av. del Pla del Vinyet, s/n fins a exhaurir-ne les existències

C/del Sol, 8 A

PARTICIPA EN EL SORTEIG (93 590 86 00)

N

Av. Corts Catalanes s/n

PARTICIPA EN EL SORTEIG (93 590 86 00)


Informa’t a: www.diaridesantcugat.cat/subscripcio T. 93 590 86 00

Gaudeix de totes les propostes del Club del Subscriptor

Ara pots llegir el Diari des de la teva tauleta tàctil

Veure totes les ofertes a: www.diaridesantcugat.cat/club

Més informació: www.diaridesantcugat.cat/app

Viure a Sant Cugat

8 102030 014001

Vols rebre el Diari a casa?

www.diaridesantcugat.cat @diarisantcugat

00993

48 Diari de Sant Cugat Divendres, 7 de març del 2014

Temps del cap de setmana màx. 19 °C

mín. 6 °C

Retrats santcugatencs

Arcadi Oliveres Economista

L’home que fa costat als moviments socials i les causes justes L’Arcadi Oliveres és una persona crítica i reflexiva, però sobretot és una persona amb les idees clares. És economista i professor d’Economia Aplicada de la UAB, militant de Justícia i Pau des de fa 40 anys, i president d’aquesta entitat des d’en fa 13. La seva forma de pensar i el seu compromís en defensa de la democràcia i les llibertats es va forjar, segons ell, a causa de tres elements: “Un va ser l’educació familiar. El pare em va influenciar molt amb els sentiments pacifista i catalanista. La meva mare amb l’associacionisme veïnal. Els altres dos elements van ser l’escola i la universitat”. En la seva etapa universitària es va implicar molt activament amb els moviments sindicals, motiu pel qual va ser processat i jutjat pel Tribunal d’Ordre Públic. També va participar a la Caputxinada. El seu compromís amb els moviments socials és latent a la seva trajectòria. Fins fa poc feia al voltant de 500 conferències a l’any, tot i que ara confessa que ha abaixat el ritme. “En dec fer unes 350”. En totes elles transmet un missatge que és comú: “Tot se centra al voltant de la transformació social. Vivim en una societat que té connotacions injustes de tota mena, i jo estic convençut que el món, ben organitzat, té recursos i coneixements científics perquè tothom pugui viure bé”. Viu des de fa un bon grapat d’anys a Sant Cugat, tot i que indirectament ha estat vinculat a la ciutat des de fa molt més temps, amb la Universitat Internacional de la Pau, les tertúlies setmanals a la ràdio i la casa de l’avi –la seva actual casa–, on estiuejava de petit. Darrerament ha engegat, juntament amb Teresa Forcades, el moviment Procés Constituent, que vol ser una plataforma “catalitzadora d’aquest ampli gruix de gent, associacions i entitats que d’una manera o altra volen aquesta transformació social”. Pere Fernández


Diari de sant cugat 993