Issuu on Google+

Setmanari independent d’informació local

Divendres, 22 de novembre del 2013

www.diaridesantcugat.cat

Núm. 979

Any XXI

2,50 €

Experiència: Exempresaris locals assessoren les noves generacions

gb

us mx

STC

CH

ua

IT

pk

ma

Ni hn

ru

DE

fr

MÉS INFORMACIÓ PÀG.32

cN

do

ec

Sant Cugat, terra d’acollida Una de cada vuit persones que viuen a la ciutat són d’origen estranger A fons _4 a 9

”Un excés de sucre, grasses saturades i proteïna animal et pot fer emmalaltir” Entrevista a Jorge Pérez-Calvo, metge i autor de llibres sobre nutrició Viure _ 50 i 51

La Unió podria sobreviure amb una inversió d’1,2 milions de l’Ajuntament Ambdues parts estudien l’acord que salvaria l’entitat

Poble _ 1o i11

Cerdanyola pot tenir una centre comercial de 175.000 m2 Economia _35


2 Publicitat

Diari de Sant Cugat Divendres, 22 de novembre del 2013


Sumari 3

Diari de Sant Cugat Divendres, 22 de novembre del 2013

Els membres de l’Aula d’Extensió Universitària de la Gent Gran, amb experiència empresarial, posaran el seu coneixement a l’abast dels joves emprenedors a través del conveni de col·laboració signat amb l’Associació Sant Cugat Empresarial. Aprofitar la trajectòria, èxits i erros d’uns per afavorir la projecció dels que comencen. Treure partit de la feina feta i de la nostra gent gran.

Puja baixa

L’experiència és un grau Marc Plens i Frederic Boix

Centre Direccional de Cerdanyola 175.000 m2 de zona comercial

K-Gat per Eloi Alegre

en primera persona Anna Mira Periodista del Diari de Sant Cugat @annamiraperich

La veu de l’experiència

El Vallès necessita una nou complex comercial com aquest, que supera en quasi quatre vegades la superfície del centre La Maquinista de Barcelona? No tenim prous àrees comercials, no tenim prou comerç? A més, els estudis de mobilitat aconsellen una zona com aquesta? El territori podrà assumir milers de vehicles més i noves vies d’enllaç?

per Eloi Alegre www.eloialegre.com

M

és enllà de la vida anomenada ‘laboral’, els coneixements de les persones no tenen una edat de jubilació fixada sinó al contrari, l’aprenentatge personal i professional d’hom segueix un procés de creixement constant, continuat i sense límits. L’acord entre l’Aula d’Extensió Universitària de la Gent Gran i l’Associació Sant Cugat Empresarial és una mostra més de col·laboració ciutadana exemplar. Alguna vegada molts de nosaltres hem escoltat atentament els savis consells dels nostres avis i àvies, que han estat capaços de donar-nos un cop de mà quan ho necessitàvem. Amb aquest esperit, l’acord entre les dues associacions santcugatenques fomenta que els empre-

Editorial

un sant cugat dels d’aquí I els d’allà

S

ant Cugat és força particular en matèria d’immigració. D’entrada, no és una ciutat amb una forta immigració del nord d’Àfrica i de l’Europa de l’Est, que en el conjunt de Catalunya són les dues principals àrees d’origen. Per contra, tenim força immigració europea i de l’Amèrica Llatina, que representa prop d’un 80% del total de la població santcugatenca d’origen estranger. Una altra de les particularitats de Sant Cugat és que, molt encertadament, la ciutat no ha apostat mai per brindar serveis exclusius per als immigrants, amb l’objectiu d’integrar-los més ràpidament a la societat que els acull. Tots som santcugatencs i tots hem de gaudir dels mateixos serveis, sense fer distincions entre uns i altres. Aquest és el primer pas per incloure els nouvinguts en la nostra societat. Però de la mateixa manera, la inclusió i la integració ha de ser recíproca, no si val que uns, sí, i els altres, no. Tant els d’aquí com els d’allà han de fer l’esforç de comprendre la realitat de l’un i de l’altre, perquè només així construirem una societat multicultural i rica. Històricament, la immigració ha passat per moltes etapes. En els últims anys, des que va començar la crisi, molta gent immigrada està tenint problemes greus, com la resta de la població, per conservar la feina o fins i tot per tenir-ne. Aquesta realitat ha portat moltes famílies ha prendre la decisió de marxar de la ciutat, marxar o bé a un altre lloc o en molts casos, a tornar al seu país d’origen, amb tot el que això comporta. És una realitat trista que ens ha de fer prendre consciència i valorar que vivim en una ciutat privilegiada. //

saris jubilats, laboralment, perquè puguin aconsellar les noves generacions inexpertes, tot i que la seva formació supera amb escreix la dels seus predecessors. L’experiència acumulada al llarg de la vida laboral i personal és una gran font d’informació i coneixement útil també després dels seixanta-cinc anys. Aquesta fórmula que ara es posa en marxa hauria de ser un model que caldria seguir en el futur, també quan la generació de joves actuals arribin a l’edat de jubilació vigent en aquell moment. La situació actual fa pensar que en molts casos les seves carreres dins del mercat laboral seran incertes però segur que plenes de coneixement que podran traslladar a la següent generació.//


4 A Fons Integració

Diari de Sant Cugat Divendres, 22 de novembre del 2013

Els nous santcugatencs Immigració estrangera

Sant Cugat, ciutat multicultural Origen Les nacionalitats que tenen més representació a Sant Cugat són d’origen europeu i llatinoamericà Integració L’aprenentatge de la llengua catalana i els fills acostumen a ser clau per a l’arrelament

L

a immigració a Sant Cugat presenta algunes particularitats que la fan ostensiblement diferent del conjunt de Catalunya. La principal és que, a diferència de la resta del territori, una part important dels immigrants, gairebé el 40%, són de països comunitaris. Per contra, les nacionalitats marroquina i romanesa, que són les dues que tenen més presència a Catalunya, en tenen en menor proporció al nostre municipi. Sí que hi ha força més població sud-americana, per sobre de la mitjana del país. A Sant Cugat, el conjunt global de població immigrada suposa un 12,73% del total de la població, és a

dir, un de cada vuit santcugatencs és de fora. A Catalunya la xifra està per sobre del 15%.

El perfil del nouvingut Partim de la base que no hi ha un perfil estandarditzat per a cada comunitat. Sí que és veritat, però, que sovint es repeteixen situacions segons quina sigui la seva procedència. L’immigrant comunitari acostuma a ser una persona que arriba a Catalunya per treballar durant un període determinat en una gran empresa, sovint multinacionals que tenen seu a diferents països del món. Així, trobem que un perfil força comú és el d’una família en què un dels

Gairebé el 40% dels immigrants santcugatencs són comunitaris, mentre que en el conjunt de Catalunya només són el 26%

membres treballa en una d’aquestes grans empreses i l’altre s’ocupa de la llar i els fills. És més habitual que sigui l’home qui treballa i la dona qui es queda a casa. Hi ha forces excepcions. El conjunt de sud-americans representa un 34%, una xifra que pot ser encara més elevada si tenim en compte que un important nombre d’aquestes persones arriba al país amb passaport comunitari. És força freqüent que a països com Argentina, Xile, Uruguai o Mèxic l’immigrant arribi a Europa amb passaport espanyol, italià i, en algun cas, alemany. Tots han arribat per motius laborals, la majoria amb la intenció de millorar


A Fons 5

Diari de Sant Cugat Divendres, 22 de novembre del 2013

Artur Ribera

Pere Fernández

redaccio@diaridesantcugat.cat @arctur

redaccio@diaridesantcugat.cat @PereFPoveda

que l’immigrant sigui un santcugatenc més”, explica la tinent d’alcalde de Serveis a la Ciutadania, Susanna Pellicer. “Hem fugit sempre de la casa de la immigració, el servei per l’immigrant... Aquí tothom pot anar a la Casa de Cultura, al Casal de la Gent Gran...”. Sant Cugat disposa únicament de dos serveis relacionats amb la immigració. Un és el CITE (Centre d’Informació de Treballadors Estrangers), que és un servei d’advocacia per resoldre temes de papers. L’altre és el Servei Local de Català, que disposa de cursos d’iniciació per a persones de fora de Catalunya. Sant Cugat tampoc disposa d’un model associatiu estable a Sant Cugat, precisament perquè l’estabilitat de l’immigrant és baixa: “Vam intentar fer una taula d’immigració i al final vam acabar reunint-nos només els tècnics de l’Ajuntament. Els col·lectius són molt diversos. No tenen perquè tenir uns i altres les mateixes idees o inquietuds”, explica Pellicer. Per canalitzar la informació i comunicació amb les diferents comunitats, l’Ajuntament sí que compta amb l’ajut de diversos interlocutors, “referents” de cadascuna d’aquestes comunitats, “a ells els escolten més que a nosaltres”.

La crisi i el retorn

la seva situació econòmica o familiar. Bolívia i Equador, juntament amb Argentina, són les nacionalitats que tenen més presència. Bolívia és, de fet, la primera nacionalitat, i Equador durant molt de temps havia estat la segona. En els últims anys molts equatorians han tornat al seu país. Bolivians i equatorians tenen en comú un perfil molt feminitzat. Acostuma a ser primer la dona qui arriba al país, perquè té més facilitat per treballar –sovint en tasques domèstiques– i posteriorment arriben el marit i els fills. La comunitat marroquina, que és el tercer gran grup, és sovint més tancada –les diferències culturals són

més grans– però, en canvi, està força més integrada. Per regla general, l’immigrant marroquí fa anys que es va establir a Sant Cugat i, fins i tot, moltes famílies marroquines ja tenen fills catalans.

La integració La integració de la persona immigrada depèn de forces factors –cultura, idioma– i de la predisposició de cadascuna. El fill és, normalment, la via més fàcil d’integració, especialment pel que fa a l’aprenentatge de la llengua. El posicionament de l’Ajuntament de Sant Cugat, en aquest sentit, és no fer distincions: “Tractem

Amb l’arribada de la crisi, l’any 2008, es va aturar el creixement sostingut de la població immigrada a Sant Cugat. Des de l’any 2000 fins al 2009 el creixement va ser força elevat i la proporció de població estrangera va passar del 5,84% al 14,55%. En els últims anys, en canvi, les xifres han començat a minvar, tant pel que fa a la proporció com en el nombre de persones immigrades, que segons dades oficials s’ha reduït en aproximadament 1.000 persones des del 2009. Les dades oficials, que es corresponen al padró, són orientatives, ja que molta gent que marxa ho fa sense donar-se de baixa, de manera que no queda registrada la seva baixa. Segons Marta Casas, tècnica de l’Ajuntament, “s’estan fent retorns, hi ha moviments, però això no ho veurem ens els números fins que passi un temps”. De totes maneres, assegura que “no és una davallada descomunal”. La majoria de persones que tornen al seu país ho fan perquè es queden sense feina i no tenen oportunitat de tenir-ne una altra aquí o perquè milloraran la seva situació laboral i familiar si tornen al seu país. //

XIFRES Les nacionalitats estrangeres més presents a Sant Cugat, segons dades del padró del 2013

1.026 bolivians Es manté com la comunitat més nombrosa, tot i que n’han marxat molts

947 italians La xifra engloba també argentins, xilens i uruguaians amb passaport italià

858 francesos És la comunitat europea més estable. La majoria són empleats de multinacionals

693 equatorians Des que va començar la crisi, més de 450 equatorians han tornat al seu país

664 alemanys Alemanya és un altre dels països que registra més retorn a causa de la crisi

583 marroquins Els primers immigrants de fora d’Europa van arribar del Marroc

525 britànics La població britànica és una comunitat força estable al municipi

305 argentins La xifra real és més alta perquè tendeixen a emigrar amb passaport comunitari


6 A Fons Integració

Diari de Sant Cugat Divendres, 22 de novembre del 2013

Els nous santcugatencs Immigració estrangera XIFRES La immigració a Sant Cugat explicada gràficament Evolució anual del nombre d’habitants de nacionalitat estrangera 11.370

12.000

11.926

11.317

10.965

11.242

9.899

10.000

Xifres relacionades amb l’edat dels nouvinguts

10.321

33,2

10.955

8.852

anys de mitjana d’edat

8.024 8.000

La xifra és inferior a la mitjana d’edat de la població espanyola, que és de 37,6 anys

7.161 6.102

18

6.000 4.353 3.527

4.000

taxa d’envelliment 2000

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007

2008

2009

2010

2011

2012

Distribució de la població estrangera segons gènere i àrea d’origen 100 %

Significa que de cada 100 persones menors de 16 anys, n’hi ha 18 de majors de 65

2013

Distribució de la població estrangera per continents 7,5%

90 % 80 % 70 %

50,9

46,1

61,9

42,3

60,5

72

60,7

34%

45,5

60 %

39%

50 % 40 % 30 % 20 %

49,1

53,9

38,1

57,7

39,5

28

39,3

54,5

6% 3,8%

10 % 0%

Espanyola

Resta UE

Resta d’Europa

Àfrica

Amèrica del Nord

Amèrica Central i Carib

Amèrica del Sud

Àsia i Oceania

Homes | Dones

Diferència del volum total de població estrangera entre Sant Cugat i Catalunya per país d’origen

UE 27 | Resta d’europa | Àfrica | Àmerica del Nord | Àmerica Central i Carib | Àmerica del Sud | Àsia i Oceania

Distribució de la població estrangera per districtes (dades del 2012)

25

Població total

20,1%

20 15 10 5

9,2% 4,2%

Bolívia

9,2%

7,8%

5%

4,1%

Itàlia

7%

2,8%

França

Sant Cugat | Catalunya

6,5%

5,2%

1,9% Equador Alemanya

5,1% 1,7%

Marroc

6,2% 3,4%

2,7%

2,2%

Regne Argentina Unit

% població immigrada

% població total

Nucli 1

4.782 46,3% 12,6%

Nucli 2

2.795 27,1% 13,9%

Valldoreix

935

9,1% 11,9%

La Floresta

562

5,4% 12,6%

Mira-sol Les Planes

1.055 10,2% 8% 192

Total 10.321

1,9% 15,1%


A Fons 7

Diari de Sant Cugat Divendres, 22 de novembre del 2013

personatges La immigració a Sant Cugat explicada pels seus protagonistes Blandine Winn, responsable de Sant Cugat Accueil

Francoise Forcuit, responsable d’IWG

La Blandine fa de portaveu de la comunitat francòfona #ARTUR RIBERA

Francoise Forcuit va arribar a Catalunya fa 24 anys #pere fernández

Una xarxa que connecta la comunitat francòfona

Un espai de trobada exclusivament per a dones

Blandine Winn va crear fa set anys l’associació Sant Cugat Accueil, una xarxa d’intercanvi que actualment compta amb 130 membres, la gran majoria d’origen francès. Aquesta associació va néixer amb la voluntat de connectar, d’una banda, la comunitat francòfona resident al municipi i, de l’altra, per ajudar a instal·lar-se aquelles famílies que arriben a Sant Cugat, proporcionant-los informació pràctica dels serveis bàsics de què disposen, adreces, telèfons, etc. Així mateix, els membres de Sant Cugat Accueil intercanvien informació i organitzen activitats amb la finalitat d’esdevenir un punt de trobada per a tots ells. “Quan vaig arribar jo, el 2003, em sentia molt sola, no coneixia ningú i el més difícil va ser no parlar la llengua”, explica la Blandine. “Després de tres anys ja tenia una bona llista de contactes i vaig crear Sant Cugat Accueil per compartir tota aquesta informació. Per a mi, ajudar i compartir és una satisfacció immensa”. Els membres de l’associació són majoritàriament expatriats que arriben per motius laborals (sovint vénen tres anys i tornen), persones francòfones que s’han establert a Sant Cugat, i persones interessades en la llengua i les tradicions.

International Women’s Group (IWG) és una associació formada per dones immigrants comunitàries, sobretot alemanyes, franceses i anglosaxones. La Francoise, juntament amb un grup d’amigues, van crear aquesta entitat fa deu anys. “Volíem conèixer altra gent i ens va semblar interessant agrupar-nos per parlar anglès i altres idiomes i per ajudar la gent que arribava que s’integrés”. L’entitat organitza activitats i trobades per a dones, a part de brindar el servei de relocation. “La majoria d’aquestes dones estan soles a casa mentre l’home treballa. Acostumen a ser dones molt preparades, que van haver de deixar la seva feina en el seu país d’origen i que ara s’ocupen dels seus fills”. IWG va arribar a tenir 180 membres, però segons la Francoise, en els últims anys ha baixat molt la participació. “Ara en tenim 80, i poques són actives”. Els motius? Diu que el grup més nombrós, el de dones alemanyes, ha marxat. “Marxen, però no marxen per gust. Aquí se senten còmodes, la vida és més agradable... Però si no hi ha feina, acaben marxant”. La Francoise també va venir a Catalunya per motius laborals. “Van enviar el meu marit per sis mesos i ja fa 24 anys que som aquí”.

ENTREVISTA María Eugenia Blandón, responsable del Grup de Dones Migrades

“És important entaular un diàleg amb la societat que ens rep”

Com va néixer el Grup de Dones Migrades? L’any 2002 es van agrupar un conjunt de dones en una activitat que es va fer a la Universitat de la Pau. Dintre d’aquest grup es va crear un subgrup que es diu Sabores del Mundo. Aquest va ser el punt de partida. Quina tasca desenvolupa aquesta associació de dones? Des de la seva creació fins ara el més important ha estat sempre entaular un diàleg amb la societat acollidora, la societat que ens rep. Es fan activitats específicament per a aquest col·lectiu, habitualment al Club Muntanyenc o a l’Ateneu.

El grup el formen dones d’arreu del món o de zones en concret? Aquí a Sant Cugat tenim dones de diferents llocs de l’Amèrica Llatina, del Marroc i, puntualment, de l’Europa de l’Est. De totes maneres, nosaltres, com a marca Sant Cugat que som, el que fem són activitats en xarxa amb altres grups de dones de la resta de Catalunya. Quines són les situacions amb què es troben més habitualment les dones immigrants, sobretot d’aquestes àrees que em diu? Quan va començar el grup hi havia molta gent que estava arribant i que no tenia papers. Aquesta va ser una problemàtica. Posteriorment el problema

va venir amb les reagrupacions i les dificultats afegides amb la integració dels fills, els pares. Actualment tenen problemes amb la pèrdua de llocs de treball, i també les condicions de treball. Per últim, tenim el tema del retorn i com afecta en els nuclis familiars. Com percep vostè aquesta realitat, la del retorn? En l’entorn de dones que participen en el grup sí que és veritat que moltes han viatjat, fins i tot dones que exercien un paper de lideratge. De totes maneres, cal parlar més de moviment que de retorn, perquè moltes viatgen però no tornen al país d’origen, sinó que marxen a altres llocs, dins o fora de l’Estat. //


8 A Fons Integració

Diari de Sant Cugat Divendres, 22 de novembre del 2013

Els nous santcugatencs Immigració estrangera ENTREVISTA Marzouk Sliman, membre Casal Cultural Àrab Abraham i Iñaki, jugadors del Club de Rugby Sant Cugat com per al país, per a Catalunya. L’objectiu és que els nostres fills no perdin les seves arrels i les seves tradicions, però que tampoc es desentenguin de la realitat que hi ha aquí. La immigració marroquina ha estat sempre molt important a Catalunya. De fet, és la més nombrosa. I una de les primeres immigracions. Després dels murcians vam arribar nosaltres. Molts d’ells van triar Catalunya perquè consideraven que estava millor econòmicament. Ara n’arriben pocs.

Marzouk Sliman #pere Fernández

“La llengua i la cultura àrab també són una riquesa per a Catalunya” Què és el Casal Cultural Àrab? És un espai de trobada de tota la comunitat. Una de les seves tasques és la d’acollir els nouvinguts. Tenim un petit oratori, pels que volen resar. I també s’hi fan classes d’àrab, especialment per als més petits, els que han nascut aquí o van venir aquí molt petits. La llengua, com aquí, arrela. Exactament. És una inquietud que compartim amb els catalans, ens cal conservar i preservar la nostra llengua. Aviat ens trobarem una generació de persones que parlen àrab, català i castellà. I això és un riquesa, tant per a ells

Com ha afectat la crisi a la seva comunitat? Ens ha tocat de molt a prop. Pensa que molta gent d’origen marroquí treballava en el sector de la construcció i a aquests els ha fet molt de mal. Han marxat? De Sant Cugat, pocs. Aquí sempre han marxat cap a ciutats veïnes, com Rubí o Terrassa, perquè l’habitatge no és tan car. D’aquestes altres ciutats sí que n’estan tornant molts al Marroc. Però n’hi haurà que després de tants anys aquí els costarà més marxar. Conec força casos de marroquins que van venir a Catalunya a fer uns calés per construir-se la seva casa al Marroc i que ara tenen problemes per pagar la hipoteca aquí a Sant Cugat. I saps què estan fent? S’estan venent la casa del Marroc per poder pagar la que tenen aquí. Està canviant la mentalitat. També els condicionen molt els nens. Molts porten tant temps aquí que per a ells tornar seria començar de zero.

L’Abraham Velásquez i l’Iñaki Berasategui, abans d’un entrenament #A. RIBERA

El Club de Rugby Sant Cugat, un exemple de multiculturalitat El Club de Rugby Sant Cugat és un club que es caracteritza per integrar jugadors de moltes nacionalitats i cultures diferents. Només en el primer equip ja n’hi ha un bon grapat, sobretot d’origen sud-americà, i particularment n’hi ha molts d’Argentina, país on el rugbi és un esport molt popular. Dos dels integrants del primer equip són l’Abraham Velásquez i l’Iñaki Berasategui. Hem parlat amb tots dos per conèixer la seva història i què els ha aportat l’esport i el rugbi. L’Abraham té 20 anys, juga amb el primer equip i és d’origen colombià. Va emigrar a Catalunya quan tenia 10 anys. “A Colòmbia jugava a futbol. Aquí, anys més tard, un amic argentí em va convidar un dia a provar i em vaig enamorar”. Diu que no va tenir problemes d’adaptació: “Quan vaig arribar vaig haver d’aprendre els costums d’aquí. No va ser difícil”. Assegura que el rugbi és un esport que uneix: “Un cop entres al món del rugbi deixa d’importar d’on ets i com ets. Hi ha un ambient molt familiar, és impossible no trobar-se a gust aquí”. Per a l’Iñaki (San Isidro, Argentina) l’adaptació va ser més complicada, amb “moltes pujades i baixades”. Va arribar a Catalunya amb 12 anys, l’any 2002. “Al principi em va costar adaptar-me, vaig tenir dificultats per trobar el meu espai. Va canviar molt quan vaig arribar al club. L’ambient a l’equip va fer molt”. L’Iñaki, però, no es va decidir a jugar al rugbi fins l’any 2007, l’any que es va disputar el campionat del món: “A la meva família hi ha molta cultura de rugbi, i a San Isidro és un esport molt popular. Allà tenim el millor equip de l’Argentina. Quan vaig venir al club sabia que trobaria un bon ambient i que em sentiria bé”.

Roamir López, entrenador de futbol

Una escola de futbol singular i per a totes les butxaques

Roamir López #pere fernández

El Roamir ja era entrenador de futbol a Bolívia, el seu país d’origen. Va arribar a Catalunya fa vuit anys i en fa quatre va crear l’Escola de Futbol Unión, una escola de futbol on la gran majoria de nens són nois immigrants. “La vaig crear pel meu fill. Ell volia entrenar en una escola de futbol d’aquí, però era molt cara. Ho vaig comentar amb altres amics, que tenen fills de la mateixa edat que el meu, i vam arrancar-ho, amb només sis nens”. El primer lloc on van començar a entrenar va ser a la pista que hi ha sota el pont del Parc Central. Posteriorment, i a mesura que creixia el nombre de nens, es van traslladar a les escoles Collserola i Joan Maragall. Ara entrenen al parc de la Pollancreda. “Han arribat a ser gairebé 70 nens, però ara en

tenim 38. Aquests 38 són els que sempre han estat amb mi, els més fidels”. Una de les particularitats de l’Escola de Futbol Unión és que el Roamir no cobra per entrenar. “Ho faig perquè m’agrada i perquè tinc temps. No els vull cobrar perquè les famílies no es poden permetre pagar-ho”. De fet, excepte en l’últim any, ell mateix pagava de la seva butxaca el lloguer de les pistes, malgrat que s’ha passat força temporades sense una feina estable. A l’estiu va organitzar un campionat de futbol-7 amb jugadors de diferents països: Veneçuela, Paraguai, Hondures, Colòmbia, Bolívia i Nicaragua. A l’escola també té nois catalans. Diu que el primer que ensenya als seus nens és “el respecte cap als companys i cap a la persona que els entrena”.


A Fons 9

Diari de Sant Cugat Divendres, 22 de novembre del 2013

Fraternidad Morenada, grup folklòric bolivià

ENTREVISTA Rodrigo López, casteller i diable

La Fraternidad Morenada està integrada per unes 35 persones #ARTUR RIBERA

El Rodrigo és natural de Mèxic i va venir a Catalunya fa vuit anys #Artur ribera

La Morenada, patrimoni cultural “Castellers va ser qui em va obrir la de Bolívia i de Sant Cugat porta a la ciutat i a Les danses tradicionals i el folklore ocupen un espai molt important en la vida de molts bolivians. Tant és així que a la nostra ciutat disposem no d’un, sinó de dos grups de danses tradicionals diferents que porten el nom de Sant Cugat incorporat en la seva nomenclatura: la Fraternidad Morenada Sant Cugat i el Grup de Caporales de Bolívia-Sant Cugat. El primer té 35 membres i el segon, prop de 60. Hem parlat amb els primers. Aquest grup va néixer fa poc més de dos anys i porta amb orgull el nom de la seva ciutat d’acollida arreu on va. “A nosaltres ens fa especial il·lusió formar part activa de la ciutat. Sentim que la representem i, a més, a nosaltres ens fan partícips del conjunt del poble”, diu un dels seus membres. Per als bolivians, la Morenada representa un dels seus patrimonis més importants i una manera de connectar, pels que viuen aquí, amb les seves arrels. “A mi, particularment”, explica Gabriela, una de les fundadores, “em va cridar la Morenada quan em vaig adonar que les meves arrels estaven lluny. Vaig començar a ballar estant aquí”. La Fraternidad, a la qual darrerament s’han incorporat persones d’altres nacionalitats, programa assajos un cop per setmana i acostuma a participar en les rues de Carnaval i a la Festa Major de Sant Cugat. També és un espai de cooperació entre tots els seus membres. “A part de l’activitat que realitzem en l’àmbit folklòric, també realitzem un treball d’ajuda entre nosaltres, especialment quan algú ho està passant malament”. Expliquen que la comunitat boliviana, especialment els homes, estant tenint força problemes laborals i que molts dels seus compatriotes han tornat al seu país.

la seva gent”

Com va ser que vas venir a parar a Catalunya? La meva mare ja vivia aquí, va venir un parell d’anys abans que jo. I em va oferir l’oportunitat de venir a estudiar. Ho vam fer amb un reagrupament familiar. Vaig venir, vaig estudiar turisme, vaig trobar feina, la vaig deixar, en vaig trobar una altra... I així. Què vas percebre de Sant Cugat i de la seva gent quan vas arribar? Personalment, el primer any que vaig viure aquí no coneixia res i no hi feia vida. De fet, primer vam viure a Barcelona, per tant, ho tenia tot allà. Va ser precisament els castellers els qui em van obrir la porta a la ciutat i a la seva gent.

Ara percebo Sant Cugat com una ciutat acollidora. La sento la meva ciutat. Què et va motivar a vincular-te amb els Castellers? Doncs va ser a través d’un conegut de la meva mare, que era el president de Castellers, el Santi. Ens va convidar a tots dos, i ella ho va fer també per dirme “Rodrigo, espavila’t, que vius a Sant Cugat i no coneixes res!”. Després també em vaig vincular a Diables. A més a més, parles el català i el parles molt bé! Sí, els dos primers anys que vaig estar aquí, que vaig fer el batxillerat, van ser els meus dos anys d’immersió lingüística. La mateixa escola va tenir el gest amb mi de fer, durant les tres primeres setmanes del curs, les classes en castellà perquè ho entengués tot. Vaig trobar-ho un gest molt bonic, i vaig pensar... “si ells fan l’esforç, per què jo no?” Passat un any ja vaig fer la meva primera exposició oral en català! //

Jean Hubert, pastor evangèlic

Un espai de culte i de cooperació entre els seus membres

Jean Hubert #pere fernández

El Jean Hubert és congolès però fa divuit anys que va venir a Catalunya. Va fer un doctorat en física aplicada i actualment treballa en el departament d’investigació de la UAB. A part d’aquesta activitat també és pastor d’una església evangèlica a Sant Cugat, la Casa de Dios, que pertany a la denominació religiosa de les Assemblees de Déu. Aquesta església evangèlica està present a molts països del món, especialment d’Amèrica Llatina, i és per aquest motiu que aquesta en qüestió aglutina moltes persones estrangeres, que tenen el centre com un punt de referència, no només espiritual, sinó també com un espai d’intercanvi i de col·laboració mútua entre els seus membres. “L’església evangèlica té un component espiritual i un component

social. Nosaltres rebem els problemes més habituals de les persones que ens arriben. Quan algun membre ho està passant malament ens organitzem per ajudar-lo”. Actualment aquesta església compta amb 100-110 membres de diferents nacionalitats, especialment de l’Amèrica Central i Amèrica del Sud. La majoria, explica Hubert, són persones humils. “Són gent que ha vingut aquí buscant una situació econòmicament millor que al seu país. Hi ha altres casos, però aquest és el més habitual”. A més, l’església evangèlica fa de portaveu i de canal de comunicació amb la comunitat i compta amb el suport de l’Ajuntament. S’hi organitzen també diferents tipus de formacions per als nouvinguts, fins i tot classes de català i d’informàtica.


10 Poble Entitats

Diari de Sant Cugat Divendres, 22 de novembre del 2013

Acord Els comptes de la societat centenària

La Unió reflotaria gràcies a una inversió d’1,2 milions Deute L’Ajuntament té previst injectar a l’entitat la quantia a través de tres aportacions i impulsar un pla cultural comú Obres Part dels diners s’utilitzaran per adequar el teatre i la Sala Clavé a la normativa vigent

E

l calvari financer de La Unió, l’entitat amb més de 113 anys d’història, està arribant a la seva fi. L’Ajuntament ha anunciat, en una reunió amb els socis aquest dimarts, 19 de novembre, la seva intenció d’aportar 1,25 milions d’euros a les arques de l’entitat perquè aquesta pugui continuar endavant. Els diners permetran que la seu del carrer d’Anselm Clavé sigui solvent i pugui eixugar el deute de més de 200.000 euros que l’entitat té amb els creditors, el qual ha estat a punt de costar-li l’embargament. La resta, els altres 800.000 euros, serviran per adequar La Unió a la normativa vigent i a les necessitats que es generaran a partir d’aquesta nova etapa. En aquest sentit s’ha expressat David Pujol, president de la junta gestora de La Unió: “La voluntat dels socis és poder assegurar un futur a l’entitat i l’única manera és arribar a un acord amb l’Ajuntament”. Però les dues parts van més enllà de tapar forats. L’alcaldessa, Mercè Conesa, vol construir un projecte comú amb l’entitat centenària que encara s’ha d’acabar de concretar i només seria factible “formant un consorci publicoprivat on La Unió tindria independència per decidir”. Conesa ha explicat al Diari de Sant Cugat que “portaran l’acord al ple del mes de desembre”. No obstant això, David Pujol no ho té clar ja que “fa més d’un any que estem intentant arribar a un conveni i encara no he vist res per escrit”.

L’Ajuntament, un soci més Ara mateix la principal preocupació dels socis és conèixer quina representació tindran a la nova junta compartida. Pujol afirma que “cedirem l’espai, però no la propietat”. A la reunió, Xavier Fornells, director de

en context 1,25 milions d’euros repartits en tres anys 2013 Abans de finalitzar l’any, La Unió rebrà 200.000 euros que serviran per sufragar el deute que arrossega. 2014 El pròxim any, La Unió rebrà la primera partida de 400.000 euros per començar a ajustar les instal·lacions al projecte cultural que impulsarà juntament amb l’Ajuntament. 2015 Es rebrà la segona partida de 400.000 per seguir amb el pla de viabilitat.

l’Àmbit de Gestió de Serveis a les Persones, va dir que el percentatge de representació equivaldria a la inversió del consistori i al valor de tota l’entitat. El pròxim divendres 29 de novembre, els socis estan cridats a una assemblea extraordinària per poder votar el conveni que proposa l’Ajuntament, tot i que, segons Pujol: “El que portaran serà una declaració d’intencions i no crec que portin res tancat tenint present les últimes reunions, on tot han estat paraules”. En tot cas, si s’arriba a l’acord proposat, l’Ajuntament seria un soci més que compartiria la propietat de La


Actualitat Poble 11

Diari de Sant Cugat Divendres, 22 de novembre del 2013

Entitats Unió amb la resta de socis.

La Sala C i l’hotel d’entitats

Reunió informativa Dels 500 socis de La Unió, pocs es van citar el 19 de novembre per conèixer la proposta de l’Ajuntament #A.R.

En els pròxims tres anys es duria a terme un pla i un estudi de viabilitat per crear un projecte cultural comú. La voluntat, tant de l’entitat com de l’administració, és fer créixer la cultura popular i tradicional i així acollir altres entitats de la ciutat. Per arribar a aquest objectiu, l’entitat esdevindria la Sala C de Sant Cugat, on tindria cabuda un hotel d’entitats de cultura popular i tradicional, a més d’obres de petit format, teatre infantil i amateur, compartint espai amb el Casal Cultural de Mira-sol. D’aquesta manera, la programació de La Unió formaria part de la Xarxa de Centres Culturals Polivalents de la ciutat (XCCP).

El deute de La Unió L’associació fa més d’una dècada que està a la corda fluixa. Més de 200.000 euros, suma que s’ha anat incrementant amb els anys, és la conseqüència d’una sentència desfavorable que va donar la raó als antics llogaters del bar i restaurant ubicat a l’entitat. Els inquilins van denunciar La Unió el 2000 per danys i perjudicis, quan l’entitat va posar fi al contracte d’arrendament que els unia. El 2010, La Unió va rebre una notificació d’embargament. Per parar aquest procés, el president d’aleshores, Pere Marín, va deixar 150.000 euros, i la resta, els altres 70.000, es van demanar a un creditor. La impossibilitat de demanar un préstec hipotecari ha fet que el futur de La Unió hagi perillat. Aquest conveni amb l’Ajuntament asseguraria que bategués 100 anys més. // Laura Grau redaccio@diaridesantcugat.cat @loragrau

lets a càrrec de Pim Pam Pum, algunes activitats esportives i el festival Trona. // Redacció

La Festa de Tardor se celebrarà aquest cap Homenatge de setmana Sant Cugat recorda Carrasco i Formiguera

Instant de la Festa de Tardor 2012 #ARXIU Després de l’ajornament de la festa el cap de setmana del 16 i 17 de novembre per la pluja, la comissió organitzadora ha decidit reprogramar totes les activitats per al 23 i 24 de novembre. Només hi ha tres activitats que no es podran dur a terme: la nova colla de trabucaires no podrà donar-se a conèixer, ja que es necessiten quinze dies per demanar permisos a la Generalitat. L’espectacle de Can Ninot i una xerrada d’IMAGO tampoc han pogut quadrar l’agenda. El Trona, organitzat per Dissidència Sònica, es farà dissabte, 23, a les 21.00 hores al parc de Ramon Barnils. En total es faran una trentena d’activitats en aquesta 38a edició de la festa de l’associacionisme local. Els pregoners seran la banda de tambors i cornetes de Mira-sol, que s’encarregarà de llegir el manifest “Els barris som i fem ciutat”, lema d’aquest any, diumenge, 24 de novembre, a la una del migdia a la plaça d’Octavià. Com sempre hi haurà les actuacions de més d’una vuitantena d’entitats, dissabte, a partir de les 17.00 hores, a la plaça d’Octavià i la Fira d’Entitats, el diumenge 24 de novembre, de les 10.00 a les 15.00 hores, a l’entorn del Monestir. A aquests se sumaran l’encesa solidària de fana-

Sant Cugat va homenatjar diumenge, 17 de novembre, Manuel Carrasco i Formiguera (UDC), en un acte emotiu on es va fer referència als seus últims dies de vida, a través de la correspondència que s’enviava amb la seva muller Pilar Azemar, quan el polític afusellat estava pres a Burgos. El recital-concert Cartes d’amor i de presó, organitzat per Òmnium Cultural Sant Cugat, va estar representat a l’Aula Magna de l’Escola Municipal de Música Victòria dels Àngels davant unes 120 persones. La filla de Carrasco i Formiguera, Rosa Maria Carrasco, va dir que el seu pare “era un home profundament democràtic, tenia molta relació i respecte pels altres pobles d’Espanya, però creia que havíem de ser lliures”. En aquest sentit, Carrasco, referint-se a si es declara independentista, va apuntar: “Si vaig a algun consell nacional els empenyo i burxo en aquest sentit”. L’alcaldessa, Mercè Conesa, va fer referència al caràcter democràtic del polític i va apuntar que per defensar les seves idees va ser afusellat el 9 d’abril del 1938, ja que sempre es va mantenir lleial a la República. Conesa va remarcar la importància, en moments com els que viu Catalunya, de “recordar, fer memòria, per la situació de complexitat, si avui no avancem tindrem responsabilitat tots aquells que hem estat al segle xix amb l’oportunitat d’avançar i arribar a donar la llibertat a la nostra nació”. // Àgata Guinó


12 Poble Actualitat Seguretat

Una veïna de l’Eixample troba un lladre a casa

Imatge del carrer #DAVID MOLINA Una veïna del passeig de Gaudí es va trobar un lladre dins de casa dissabte, 2 de novembre, a les quatre de la tarda. La dona, que prefereix quedar en l’anonimat, ha explicat que estava al sofà del menjador mirant la televisió, quan va veure un home que intentava obrir la porta corredissa, que separa l’habitació interior de la terrassa. La veïna diu que quan va detectar l’intrús, el qual ha descrit com un home “moreno, amb els ulls blaus, el nas amb forma de bec d’àguila i ben vestit, amb un jersei de coll alt blau marí”, va cridar; i ell, que “portava una barra de ferro a la mà”, va saltar per l’exterior de la terrassa, al pis de baix, a una alçada de 4 metres. L’afectada ha assenyalat que l’home es va enfilar per entrar a l’habitatge, ja que aquest es troba en un primer pis. La veïna apunta que va ser la Policia Nacional qui va anar a casa seva i els va explicar que hi havia una banda de kosovars que estava robant a Sant Cugat, i que l’individu coincidia amb la descripció. // Àgata Guinó

Societat

La ciutat, en peu de guerra contra la violència de gènere Sant Cugat ha expressat el seu rebuig a la violència masclista i ho ha fet en un dels millors altaveus amb què ho podia fer: el ple municipal. Tenint en compte que el pròxim 25 de novembre se celebra el Dia Internacional contra la Violència envers les Dones, totes les forces polítiques han donat suport a una moció institucional per eliminar la violència de gènere. El text, que ha vist la llum a la sessió plenària d’aquest dilluns,

18 de novembre, recorda que la violència masclista es pot manifestar en qualsevol de les formes que lesionin la dignitat, la integritat o la llibertat de les dones i que totes les formes de violència “requereixen respostes específiques i diverses, amb un denominador comú: la violència contra les dones està profundament arrelada a les estructures socials. Per això, l’administració local continuarà treballant per construir una nova cultura perquè les relacions es basin en la igualtat i el respecte.// Redacció

Entitats

El Grup Catalònia absorbeix ATAM Valldoreix

La seu s’anomena Aspasur #ARTUR RIBERA ATAM Valldoreix ha passat a dir-se Aspasur Valldoreix. El canvi de nom respon a l’absorció d’ATAM per part del Grup Catalònia, que des d’aquest octubre s’encarrega de la titularitat de l’equipament. El president del grup, el doctor Joaquim Serrahima, ha argumentat que ara, el Grup Catalònia, que presta assistència integral a les persones amb discapacitat intel·lectual, està fent un estudi per veure les tasques que poden desenvolupar els usuaris del nou Aspasur. Serrahima ha avançat que encara que la idea és que aquest trimestre es mantinguin les activitats, volen augmentar el nombre d’accions i d’usuaris. Durant el gener la direcció es reunirà amb els pares dels usuaris de la seu valldoreixenca per traslladar-los aquestes novetats. El president de l’entitat sense ànim de lucre ha indicat a més que l’assignació d’ATAM va venir motivada “pel model d’atenció participatiu, la solvència, la grandària i la professionalitat dels membres del Grup Catalònia”. El grup engloba quatre entitats sense ànim de lucre amb l’objectiu d’atendre persones amb discapacitat intel·lectual, ja tinguin malaltia mental, trastorn de conducta o problema social associats i té 14 centres d’atenció, un Centre Especial de Treball i atén més de 750 persones. // Redacció

Diari de Sant Cugat Divendres, 22 de novembre del 2013

Mitjà Xavier Boix editarà el Sant Cugat Informa

A partir del diumenge1 de desembre, la ciutat comptarà amb el diari digital Sant Cugat Informa. Joan Múrcia, director del Terrassa Informa i del Sabadell Informa, ha signat un acord de col·laboració, perquè el santcugatenc i excopresident d’ICVEUiA Sant Cugat Xavier Boix, editi el nou portal. De moment Sant Cugat Informa no té operativa la pàgina web.

Xifra

10.000

euros és la quantitat que l’Ajuntament donarà a Unicef per atendre la infància i garantir l’aigua potable a les Filipines

Activitat Nova data per celebrar la Festa de Collserola diumenge, 24 de novembre La Festa del Parc Natural de Collserola, que es va ajornar,a causa de la pluja el diumenge 17 de novembre es farà el diumenge 24 de novembre. Sant Cugat és un dels municipis que està participant en la Festa de Collserola, sota el lema “Parc Saludable = Gent Saludable”.

xifra

19.000

euros és el que valen els 20 contenidors cremats des de finals d’octubre fins ara, durant els caps de setmana

Mascotes Enverinen tres gossos a Mira-sol

Tres gossos han estat enverinats a Mira-sol els darrers dies. El dijous 14 de novembre, uns veïns van trobar una bossa amb un pastís barrejat amb verí granulat al pati de casa. Els veïns estan preocupats, ja que a més del dany a l’animal, els paquets els llancen als jardins per deixar el gos fora de circulació i entrar a robar.

Solidaritat

Més de 200 persones ajuden ASDI en el seu sopar

Intervenció de l’alcaldessa #A. BERNAL Més de 200 persones van assistir a aquest sopar solidari que, a banda del l’aportació feta en el tiquet del mateix àpat, van participar en la tómbola d’uns 600 regals i en el sorteig d’una obra de l’artista valldoreixenca Mercè Diogène. La consellera de Benestar Social, Neus Munté; l’alcaldessa, Mercè Conesa; el president de l’EMD de Valldoreix, Josep Puig, i el president d’ASDI, Enric Tomàs, van presidir el sopar anual de l’entitat celebrat aquest dissabte, 16 de novembre, a la Masia de Can Magí. Munté i Conesa van destacar la trajectòria d’ASDI en favor dels discapacitats i la solidaritat dels santcugatencs que any rere any col·laboren amb l’entitat. Tomàs va explicar les diferents accions que ASDI fa al cap de l’any, moltes d’aquestes amb el suport de diferents empreses de la ciutat. // JM Vallès

Escoles

22.000 alumnes al Viu el Teatre, la Dansa i la Música Sant Cugat ha posat en marxa, per segon any consecutiu, el pla Viu el Teatre, la Dansa i la Música. El projecte farà que 22.000 estudiants d’infantil, primària i secundària, de tots els centres educatius de la ciutat puguin veure alguns dels 40 espectacles previstos dins del cicle que es representa al Teatre-Auditori. Òpera, teatre i concerts són algunes de les opcions que els centres educatius han escollit per complementar part dels seus estudis. Impulsat pel Teatre-Auditori i el Servei d’Educació de l’Ajuntament, el projecte està inclòs dins del Pla de dinamització educativa, que aquest curs compta amb un total de 134 activitats.


Diari de Sant Cugat Divendres, 22 de novembre del 2013 1966-2013 Donem Suport DiariStCugat 226x296 rodona ALTA.pdf

C

M

Y

CM

MY

CY

CMY

K

1

11/11/13

11:52

Publicitat 13


14 Publireportatge

Diari de Sant Cugat Divendres, 22 de novembre del 2013

Carrer de Santiago Rusiñol, 60, a la plaça d’Octavià - Tel.: 93 589 78 40

Restaurant la plaça Tradició i modernitat se sumen per crear cuina tradicional catalana reinventada i adaptada als nous temps al restaurant ubicat a l’antiga fàbrica de terrissa de Sant Cugat Nova carta és el que presenten ara que el fred ja s’ha decidit a arribar, per satisfer els paladars més exigents de la ciutat

La nova carta sorprèn per la varietat de propostes creatives #ARTUR RIBERA

Nous plats i tapes ‘divertits’, com les noves Mini Pitas. #ARTUR RIBERA

A

mb la voluntat de seguir arribant al públic santcugatenc, amb la màxima qualitat i adaptant-se als seus gustos i necessitats, el restaurant La Plaça estrena nova carta d’hivern. Més enllà de les tapes, el restaurant ofereix una àmplia carta de cuina tradicional catalana “posada al dia”, com explica el xef del restaurant, Lluís Estrada, “amb menys greixos, menys sucres... més saludable, en definitiva”. De cara a la nova temporada, ens proposen plats més contundents, amb propostes innovadores i amb menú diari també renovat.

La carta Les principals novetats són els plats com el trinxat, el fricandó o els guisats, a més d’incorporar a la carta la carn de vedella envellida del País Basc. Un filet poc habitual al mercat, però d’unes característiques que la fan una bona proposta. Igualment, incorporen carta d’arrossos,

El Restaurant La Plaça està dirigit per Pablo Antúnez #ARTUR RIBERA

amb rissotto de ceps o de gambes, a més de l’arròs negre, i amplien la carta d’ous, sense descartar l’especialitat de la casa: les verdures a la brasa. A més a més, s’aposta per renovar el menú diari. Un menú que, per 12,50 euros, compta amb sis primers, sis segons i cinc postres a escollir, a més de 3 o 4 plats diferents cada dia per convertir-lo en un menú dinàmic que no deixi de sorprendre.

Noves propostes Les noves propostes de cuina del restaurant La Plaça van des de les tapes reinventades fins a les postres. Amb les tapes s’ha apostat per “fer-les divertides”, explica Estrada. D’aquesta manera es descobriran noves propostes com les Mini Pita’s de diferents varietats, així com les aletes de pollastre lacades amb teriyaki, “unes aletes desossades, confitades en oli, daurades i amb salsa teriyaki”, explica Estrada. Tampoc hi falta una proposta diferent d’irish coffe de pèsols i pernil ibèric, amb tres colors com si de la beguda es trac-

tés, o les patates fregides amb pop bravo i all-i-oli, en paraules de Lluís Estrada, “una versió moderna de les patates braves de sempre, canviant-ne la meitat per pop”, sense oblidar el brie en daus farcit de confitura de taronja, que esclata a la boca per sorprendre.

La cuina del restaurant La Plaça està oberta de manera continuada de 13 a 24 hores, i el restaurant està obert tots els dies de l’any I a les postres, no us oblideu de provar els raviolis de pinya amb crema catalana, el New York Cheese Cake, o la confitura de fruits vermells i escuma de iogurt grec.

I tot, en un espai únic A banda d’una cuina d’excel·lent qualitat, a preus assequibles, amb productes frescos i de temporada, el restaurant La Pla-

ça ofereix la possibilitat de gaudir d’un bon àpat en un indret únic al bell mig de la ciutat. En un edifici original i històric de la ciutat, l’antiga fàbrica de terrissa de Sant Cugat, Casa Arpí, el restaurant La Plaça compta amb tres sales interiors, a més d’una terrassa a la plaça, amb vistes al Monestir. Un edifici que manté els trets característics de l’època, alhora que incorpora una decoració moderna, amb detalls curiosos i cuidats per crear un ambient acollidor. La sala més gran es troba al pis de dalt, amb capacitat per a una setantena de persones. Al pis de sota hi ha una sala amb capacitat per una quarantena de persones, on se celebren els sopars de grup. Una de les sales més demanades és la del pati interior, amb capacitat per una vintena de persones, on es pot sopar, o be accedir-hi després dels sopars per gaudir de la carta de gintònics dissenyada per aquest espai. Si encara no ho coneixes, no deixis escapar l’oportunitat! // Redacció


Diari de Sant Cugat Divendres, 22 de novembre del 2013

Publicitat 15


16 Ciutat Medi ambient

Diari de Sant Cugat Divendres, 22 de novembre del 2013

Reforma Avantprojecte de llei del sector elèctric

Oposició local pel bloqueig a les energies renovables Compromís L’Ajuntament té un acord amb Sorea per garantir que cap ciutadà es quedi sense subministraments energètics Estudi A les Planes s’ha engegat un projecte pilot per millorar el rendiment energètic dels habitatges

E

n molts casos la pobresa es relaciona automàticament amb la falta de recursos econòmics per les despeses d’alimentació o vestuari. No obstant això, no es pot deixar de banda la dificultat que tenen cada vegada més famílies per cobrir les despeses dels subministraments elèctrics, d’aigua i de gas. Aquesta situació es coneix amb el nom la pobresa energètica i cada vegada són més les persones que es troben en aquesta situació. Segons l’Observatori Sociològic de l’Ajuntament del mes de juny, un 15,2% dels santcugatencs tenen dificultats per pagar les despeses de la llar i gairebé un 27% asseguren que tenen problemes per arribar a final de mes. Per evitar que aquests casos es multipliquin a la ciutat, l’Ajuntament va signar un conveni amb l’empresa concessionària de l’aigua a Sant Cugat, Sorea, per evitar talls de subministrament a les famílies que tenen problemes econòmics.

Entrebancs a les energies renovables Tots els partits polítics del consistori menys el PP van aprovar dilluns passat una moció de rebuig a la llei per regular el sector elèctric que ha aprovat recentment el govern de l’Estat. Tots els regidors van oposar-se a aquesta normativa perquè consideren que no respecte els compromisos que s’han pres per reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle, l’estalvi energètic o l’impuls de les energies renovables. El regidor delegat de Medi Ambient, Joan Puigdomènech, afirma que “la llei

ataca les polítiques d’autoconsum de les energies renovables” i assegura que “es rebran crítiques a escala internacional” per la seva aplicació. L’entrada en vigor de la nova normativa suposa un nou increment del preu de l’electricitat, que se sumaria als que s’han fet des de l’any 2003.

XIFRES

15,2% població amb dificultats Se’ls fa difícil pagar les despeses de la llar (llum, aigua, gas, comunitat, etc.)

40 famílies han rebut ajudes L’Ajuntament té un acord amb Sorea per evitar talls de subministrament Durant els últims deu anys el rebut de la llum és un 63% més car. La llei, a més, penalitza la producció d’energies renovables. Això bloqueja l’alternativa de particulars i administracions com l’Ajuntament de Sant Cugat, que es veuran obligats a pagar impostos per l’autoproducció a través de plaques solars, per exemple.

Els arguments del PP Per la seva banda, el PP de Sant Cugat assegura que la reforma s’aplica per “impedir que es tornin a repetir desequilibris en el sistema tarifari”, com asseguren que es van produir durant els governs socialistes

DECLARACIONS Intervencions dels regidors al ple municipal sobre la reforma energètica del Govern espanyol

“La regulació atempta contra la sobirania energètica, és un decret nefast” Roser Casamitjana Regidora ICV-EUiA

“Penalitzar la producció d’energies renovables és ferse l’harakiri” Guim Pros Regidor CUP

“La pobresa energètica és la que menys es detecta, per això s’ha de ser preventiu” Pere Soler Regidor PSC

“La llei pretén solucionar el dèficit tarifari de les polítiques enginyoses de Zapatero” Bruno de Salvador Regidor PP

“El decret ataca l’autoconsum d’energies renovables com una compensació a les elèctriques” Joan Puigdomènech Regidor de medi ambient CiU

Autoconsum Les plaques solars del parc de Ramon Barnils són un dels generadors d’electricitat municipals #JR Armadàs de José Luís Rodríguez Zapatero.

Prova pilot a les Planes Amb tot, i relacionat amb la prevenció de la pobresa energètica, a les Planes el consistori, juntament amb l’ETSAV han posat en marxa una prova pilot per detectar els habitatges que es troben per sota del confort energètic i que podrien ser més sostenibles millorant el seu rendiment per tal de consumir menys i així estalviar. Segons Puigdomènech l’objectiu és “fer accions per relacionar l’eficiència amb la lluita contra la pobresa energètica”. //

Anna Mira redaccio@diaridesantcugat.cat @annamiraperich


Actualitat Ciutat 17

Diari de Sant Cugat Divendres, 22 de novembre del 2013

Política Moció al ple de novembre

Treball preventiu per minimitzar la pobresa Tots els grups menys el PP es comprometen a garantir les necessitats bàsiques de tots els santcugatencs

en context Pla local d’energia Estratègia El mandat actual (20112015) basa la seva estratègia de ciutat en tres eixos: el social, l’econòmic i el mediambiental. Acord En el ple d’octubre de l’any passat, tots els partits polítics amb representació al consistori van aprovar una moció institucional sobre el compromís de crear un Pla local d’energia per “agrupar tots els esforços, estudis i accions referides a la

implantació de nous tipus d’energia renovable”. Llei del mínim vital El passat mes de març, l’Ajuntament es va comprometre a arribar a un acord amb l’empresa concessionària d’aigua, Sorea, per crear una tarifació social. Actualment, aquest acord ha servit per ajudar una quarantena de famílies vulnerables i evitar, així, que se’ls hagi tallat el subministrament.

ANIVERSARI SANT CUGAT CENTRE COMERCIAL I OCI ET PORTA AL BRASIL!

La moció presentada pels grups PSC, CiU i ICV al ple de novembre, a favor de les polítiques que minimitzin i eliminin les situacions de pobresa i exclusió social de les famílies, va tenir el suport de la CUP i l’abstenció del PP. Els populars van manifestar el seu acord amb la voluntat de treballar per evitar el risc d’exclusió social dels santcugatencs però no van donar-hi suport perquè “no podem acceptar alguns dels acords que critiquen les reformes del Partit Popular”,va manifestar la regidora M. Dolors Domènech. El text acordat contempla la necessitat de la Generalitat per garantir uns ingressos bàsics a les famílies en situació de pobresa a través d’una reforma de la renda mínima d’inserció que “s’adapti a les noves realitats socials” o bé de l’impuls de la renda garantida de ciutadania. Per això insten també el Govern català que cobreixi les partides de beques menjador, i eliminar la pobresa energètica a les llars estudiant les accions que siguin necessàries, complementant la tasca realitzada des dels ajuntaments.

Les xifres Algunes dades rellevants que argumenten la voluntat que té l’Ajuntament per potenciar el treball comunitari i comunicatiu incidint en les

23.11 / 19H. TERTÚLIA FUTBOLÍSTICA EN DIRECTE!

L’acord va rebre l’abstenció dels regidors del Partit Popular #A. RIBERA

El govern local es compromet a potenciar més el treball comunitari i comunicatiu i treballar per tal d’evitar l’exclusió social famílies, les institucions, el món empresarial i el teixit associatiu, són per exemple, que un de cada cinc catalans viu en risc de pobresa o que 203.354 persones registrades al Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC) no cobren cap prestació ni subsidi per desocupació. També és interessant saber que 245.000 llars catalanes tenen tots els seus membres a l’atur o que el 14% dels treballadors de Catalunya es troben en situació de pobresa malgrat tenir un salari. // A. Mira

INFORMA’T SANTCUGATCENTRE.COM

PERE ESCOBAR QUIQUE GUASCH JOSÉ LUIS CARAZO JULIO ALBERTO


18 Ciutat Actualitat Infraestructures

La UE dóna llum verd al corredor del Mediterrani El Parlament Europeu ha aprovat definitivament aquest projecte que hauria d’estar acabat el 2030. Les línies ferroviàries passarien per Sant Cugat. El Parlament Europeu ha aprovat definitivament el projecte del corredor del Mediterrani i també de l’Atlàntic com dos dels projectes prioritaris de transport de la Unió Europea (UE). Amb aquesta decisió es tomba la proposta insistent del Govern espanyol per la construcció del corredor central que proposava foradar els Pirineus per connectar la península amb França. Les línies ferroviàries passaran per Sant Cugat. En aquest sentit, l’alcaldessa, Mercè Conesa, valora positivament la decisió d’Estrasburg però ha recordat que el desenvolupament d’aquest eix ferroviari, que transcorre pels barris de Coll Favà i Can Magí de Sant Cugat, ha d’anar acompanyat “necessàriament de mesures de protecció acústica per minimitzar el soroll del pas dels trens, especialment en hores nocturnes, que afecten els veïns que viuen en aquesta zona”. Assegura que “les pantalles acústiques que Adif va instal·lar en el seu moment s’han demostrat insuficients i demanen al Ministeri de Foment que s’estudiïn alternatives, com cobrir totalment les vies amb un calaix”. El president de l’Associació Àmbit B30, Josep Monràs, també va rebre amb satisfacció aquesta decisió i ha manifestat que “és una gran notícia tant per Catalunya com per a l’Àmbit B30, perquè es tracta d’una infraestructura cabdal pel futur del país ja que significa una via d’obertura

Diari de Sant Cugat Divendres, 22 de novembre del 2013

cap al mercat europeu i ha d’ajudar a impulsar les exportacions tant cap a Europa com cap a Àfrica i que, per tant, a més de dotar de major competitivitat a les empreses catalanes, generarà riquesa i llocs de treball”. // A. Mira

Debat El ‘Diari de Sant Cugat’ fa parada a la Floresta 28 de novembre al centre social i sanitari El debat que organitza el Diari de Sant Cugat començarà a les 19.30 hores i es parlarà sobre la mobilitat i l’entorn, el creixement urbanístic del districte i hi haurà un torn obert de propostes per conèixer com hauria de ser la Floresta ideal.

Urbanisme

Ja es pot votar la nova centralitat de Valldoreix

EL PROTAGONISTA Joana Barbany Regidora Comunicació i Tecnologia Presidirà el Consell de Barri de Centre-Est i Josep Romero es farà càrrec del de Centre-Oest substituint Jordi Puigneró.

Exposició dels projectes #EMD La sala de plens de l’EMD de Valldoreix acull l’exposició dels 10 projectes finalistes perquè els valldoreixencs puguin votar aquell que més els agradi per convertir-se en la nova centralitat. El passat dimarts 19 de novembre es va inaugurar l’exposició dels projectes que competeixen per esdevenir la nova centralitat de Valldoreix. Durant dos mesos, els veïns tenen l’oportunitat d’escollir i valorar els 10 projectes que han estat seleccionats pels membres del jurat. Dels 22 projectes que es van presentar la selecció s’ha fet en base a un criteri d’execució per fases, la viabilitat econòmica i també tenint en compte qüestions d’estètica arquitectònica. Està previst que el març del 2014 ja se sàpiga el projecte seleccionat però per començar a executar les obres haurà de passar com a mínim un any, és a dir, fins com a mínim el 2015 perquè cal fer una modificació en el planejament local. // A.Mira

Energia Endesa desmantella tres línies elèctriques

L’empresa elèctrica Endesa ha desmantellat tres línies de la xarxa elèctrica tant de mitja com de baixa tensió que creuaven l’AP7 i la B-30, a Sant Cugat. L’actuació es va dur a terme durant la nit i s’ha fet gràcies a la millora tecnològica de la xarxa elèctrica del parc empresarial de Can Sant Joan, que millora el subministrament de més de 600 clients.

La frase

No volem generar conflicte, sinó el màxim de consens. Intentarem portar el debat de la consulta a Valldoreix” Ignasi Bea Regidor CUP

Tecnologia

La ciutat intel·ligent permet estalviar un 30% a Sant Cugat La participació al Smart City Expo World Congress ha servit per donar a conèixer les tecnologies que s’han implantat a la ciutat i els primers resultats d’estalvi i eficiència energètica. Sant Cugat xifra en un 30% l’estalvi energètic amb la implantació de tecnologies intel·ligents com l’enllumenat, la climatització, la recollida de residus o el reg automatitzat. A la presentació, l’alcaldessa, Mercè Conesa, ha manifestat que “aquests estalvis ens han de servir per alliberar recursos de la gestió de les ciutats per dedicar-les a més educació i més polítiques socials”. // Redacció

Tecnologia

En marxa una prova pilot d’enquestes ciutadanes amb iPad L’Ajuntament ha posat al servei dels ciutadans que s’esperen a l’Oficina d’Atenció Ciutadana aquest servei d’informació i comunicació municipal. L’Ajuntament ha instal·lat tres iPad, dos a Sant Cugat i un a Mira-sol, a les taules de l’OAC perquè els ciutadans que s’esperen mentre se’ls fa alguna gestió, contestin diferents enquestes proposades pel mateix Ajuntament. Es tracta d’una plataforma en línia que ha ideat l’empresa start-up Sales Point Improvement (SPI) de Barcelona, que té per objectiu ser una eina per acostar les administracions als ciutadans. // A.Mira

EN FRANCESC MAURI DÓNA SUPORT A LA CAMPANYA 800X10 NOMÉ

10 € S

AL ME

S

Només hi faltes tu!

Amb el suport de:

Necessitem 800 persones per donar ajuda alimentària a 800 famílies! Càritas Sant Cugat, Casa Abacial, plaça de l’Om, 2. Tel. 93 674 29 07


Publicitat 19

Diari de Sant Cugat Divendres, 22 de novembre del 2013

Braseria i cuina moderna. L’entorn ideal per celebrar els apats de Nadal. Empreses, famila, amics‌ Restaurant Xarlot Av. Corts Catalanes, 7 - Sant Cugat 93 590 62 62 www.xarlot.com


20 Ciutat Opinió

Diari de Sant Cugat Divendres, 22 de novembre del 2013

Plens de retrets

Bernat Bella bernat.bella@gmail.com @bernatbella

Durada Tot i el nombre de mocions, el ple no va ser tan etern com la majoria de vegades

No rigueu que la cosa és molt seriosa Penalitzar l’autoproducció d’energia és ferse l’harakiri” Guim Pros CUP

“‘Sant Cugat is different’. Però incrementen els suïcidis i no crec que la gent se suïcidi per romanticisme com al segle xix”

“Alguns la tenen més grans que altres... la demagògia” Ferran Villaseñor PSC

Roser Casamitjana ICV

TARGETA VERDA per A... Ignasi Bea(CUP) Reconèixer errors no és habitual i va ser el cas de Bea sobre la seva moció de la independència de Valldoreix

TARGETA VERMELLA per A... Jordi Puigneró (CiU) No va respondre personalment les crítiques sobre la compaginació del càrrec de regidor i director general a la Generalitat

P

le curt el del mes de novembre, de menys de quatre hores; però això no va evitar que es veiessin amenaces d’anar als tribunals, l’espai de medalletes del PSC, la versió més dura del Brugarolas style o la nova pel· lícula Bruno Desencadenado. Ignasi Bea (CUP) va ser un dels protagonistes en les picabaralles i només començar se les va tenir amb l’alcaldessa, Mercè Conesa, arran del nomenament de Jordi Puigneró com a director general a la Generalitat i la seva permanència com a regidor. “Clar que m’importa”, li va deixar anar a Conesa arran d’un comentari en aquest sentit de l’alcaldessa. Més endavant ja va entrar en joc Carles Brugarolas

Mocions presentades

10 mocions 7 aprovades i 1 rebutjada

Mocions desatacades Moció institucional per expressar el suport de l’Ajuntament a la plantilla de Delphi Moció conjunta del PSC, CiU i ICV per donar suport a les polítiques que minimitzin i eliminin les situacions de pobresa i exclusió social

(CIU), que a banda d’explicar-nos on va aprendre a anar en bici, va tornar a demanar “rigor”, en aquest cas a Ferran Villaseñor (PSC), a més d’afegir: “Intenti fer electoralisme i demagògia amb el que vulgui, gesticuli, per�� aquesta és la veritat”. El socialista va contestar amb “un to menys abraonat que el de l’amic Brugarolas” i Bea es va mostrar “molt decebut” per les acusacions de demagògia: “Admeto les opinions però no el to. On és la demagògia?”, va dir visiblement enfadat. Certament, el regidor de CiU va rebaixar el to en les exposicions posteriors. Bruno de Salvador (PP) va repetir en el paper de Django i va repartir una mica per tothom. “Feia mesos que no

Durada del ple

3 h i 45 min Moció del PSC sobre la creació d’un fons interterritorial de compensació de contribucions especials als barris de Can Borrull i la Floresta i al sector de la Capella de Sant Joan Moció Institucional sobre el Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència envers les Dones

Demagògia Va ser el ple de la demagògia, amb acusacions a tres bandes entre Villaseñor, Bea i Brugarolas llegia una moció amb tan poca rigorositat”, va dir sobre la moció d’Iniciativa sobre la reforma energètica del govern espanyol. Sobre Roser Casamitjana (ICV), qui amb dades a la mà va explicar que “les elèctriques espanyoles tenen el doble de benefici que les europees”, va assegurar: “Quan l’escolto em recorda els vents que vénen de Veneçuela”. Al ple també és habitual el moment

piulades @perecasajoana El teleprompter d’@AlvaroBenejam deixa bastant per desitjar #plestc

@IgnasiBeaSegui Si no podem dir què pensem sense que ens menyspreïn, potser no cal que vinguem al #pleStc. Ja s’ho faran

anunci del PSC (en realitat, de gairebé tots els partits, però els socialistes són experts en aquest art). I és que Pere Soler ens va recordar la seva tasca al ple: “És la tercera moció que presentem de caràcter social, per tant, és important”. Apuntat queda. Acabarem amb l’amenaça de portar el ple als tribunals, de Jaume Massanés, president de la plataforma Un Altre Sant Cugat. “Se m’està limitant el dret d’expressió (...). Ho portarem als tribunals. No rigueu que la cosa és molt seriosa”. El context és que la UASC va presentar una moció compartida amb el PSC i t,ant Villaseñor com Massanés, volien parlar, però per reglament només ho podia fer un. Si és que un minut de micro és or! //


Publicitat 21

Diari de Sant Cugat Divendres, 22 de novembre del 2013

Viuràs grans històries.

Nou Tiguan Cross TDI per 20.800 €* Quan tens un Tiguan, una excursió per la muntanya et pot portar fins a la cova del Drac Daurat. Un cap de setmana de pesca, als camins més secrets. Fins i tot anar a l'oficina pot acabar en una aventura inesperada. Darrere de cada pedra, semàfor o corba s'amaga alguna cosa nova. Descobreix-ho amb el nou Tiguan i deixa que t'inspiri grans històries.

P L A PIVE 4

4

anys demanteniment inclosos**

Nou Tiguan Cross 2.0 TDI 110 CV/ 81 kW Bluemotion Technology: consum mitjà (l/100 km): 5,3. Emissió de CO2 (g/km): 139. *PVP recomanat a la Península i les Balears: 20.800 € per a un Tiguan Cross 2.0 TDI 110 CV/ 81 kW BlueMotion Technology (inclou IVA, transport, impost de matriculació, aportació de la marca i el concessionari i pla PIVE). Per a totes les operacions amb lliurament a canvi de cotxe de més de 10 anys i clients particulars que financin un crèdit mínim de 12.000 € a través de la campanya de manteniment de Volkswagen Finance S.A. EFC (segons les condicions contractuals). **Inclou gratis el paquet de manteniment plus Volkswagen durant 60.000 km o 4 anys finançant amb Volkswagen Finance S.A. EFC. Oferta vàlida fins al 30/11/2013. Model visualitzat: Tiguan Cross.

Auco Vallès Mercè Rodoreda, 16-32 - Tel. 936 747 171 - 08172 Sant Cugat del Vallès

12328 AUCO 226x296 TIGUAN CROSS c 1

www.aucovalles-volkswagen.com

04/11/13 17:06


22 Publicitat

Diari de Sant Cugat Divendres, 22 de novembre del 2013

A Sant Cugat reduïm residus Els santcugatencs i santcugatenques reciclem el 42% dels residus que generem.

Nou Espai de Creació

La xifra és positiva si la comparem amb la mitjana catalana, que és del 39%. Alguns països europeus reciclen fins al 90% de les seves deixalles.

39% Catalunya

42% Sant Cugat

90% Alguns països europeus

L’objectiu de l’Ajuntament és avançar cap a aquesta xifra i, per sobre de tot, avançar cap a una ciutat en què es generin els mínims residus. I és que el millor residu és aquell que no s’arriba a generar. Aconseguir-ho és cosa de tots i totes. Per això, l’Ajuntament posa a disposició de la ciutadania els recursos necessaris però també nous espais de sensibilització.

El Punt Verd del Centre acull un nou espai gratuït destinat a l’exposició, el lleure, la reflexió i l’aprenentatge. Pensat per a tots els públics, sobretot el familiar, permet observar i manipular diferents materials que es porten al Punt Verd i descobrir totes les seves possibles utilitats. Al nou Espai de Creació també hi haurà tallers a càrrec dels i les professionals del municipi que tinguin propostes creatives a partir de materials reciclables. Podeu fer arribar les vostres idees a l’Oficina Sostenible: oficinasostenible@santcugat.cat

Vine a la inauguració !

Dissabte 23 de novembre, d’11 a 13:30h, amb: · Recicletades: taller de creació de joguines amb residus d’envasos amb Metromàtic · Orquestra reciclofònica: música de reciclatge

Sabies que...

És molt millor llençar els envasos per separat dins el contenidor groc que tots junts dins una mateixa bossa?

Als Punts Verds de Sant Cugat hi ha més contenidors que a d’altres punts verds de Catalunya?

Als Punts Verds també reutilitzem productes i materials en bon estat que ja no et serveixin?

Els materials que hi dipositem són diversos i es tracten per separat. Si els aboques directament, sense bossa o amb la bossa sense nus, facilites el tractament a la planta de selecció.

Si, perquè, des d’inici, estan pensats per recuperar i reutilitzar els residus. Per això, hi ha 4 contenidors per als diferents tipus de vidre, 7 per als envasos i 1 d’objectes de plàstic que no són envàs.

S’hi poden portar mobles, joguines, estris de cuina, petits electrodomèstics o llibres, entre d’altres. L’objectiu és donar sortida a aquests objectes que a algú altre li poden fer servei.


Publicitat 23

Diari de Sant Cugat Divendres, 22 de novembre del 2013

Com podem reduir els residus? Els podem reduir de moltes maneres i en molts àmbits: · Fent tallers per aprendre a fer compostatge casolà o tenir un hort al balcó

· Amb informació i sensibilit-

zació de com comprar, cuinar i guardar els aliments per no malbaratar-los

· Promovent l’ús de bolquers de roba reutilitzables

· Fent la compra amb bosses de roba i no consumir-ne de plàstic

A l’Oficina Sostenible-InfoNet t’informaran i hi trobaràs tallers, activitats i recursos dirigits a totes les persones i entitats que vulguin aprendre a viure de manera més sostenible. Oficina Sostenible - InfoNet Plaça de Barcelona, 15 · 900 103 146 www.oficinasostenible.santcugat.cat

Què més puc fer? Sant Cugat compta amb més de 2.500 contenidors de recollida selectiva, els Punts Verds del Centre i de Can Calopa, el Minipunt Verd al Mercat de Torre Blanca i el Punt Verd Mòbil. Però coneixes també tots els altres recursos que tenim? 8 màquines per a la recollida d’oli domèstic Ens han permès duplicar la recollida d’oli al municipi. De gener a octubre de 2013, hem recollit 11.976,76 litres d’oli domèstic. Pots fer servir aquestes màquines amb els BidoNets que trobaràs a l’Oficina Sostenible-InfoNET

Punt Verd Mòbil T’acostem la recollida de residus amb aquest camió que recorre el municipi. El trobaràs els dimarts a la Floresta, els dimecres a Mira-sol, Can Barata i el centre, els dijous a Valldoreix i el centre i els divendres a les Planes i el centre

60 minideixalleries per a petits residus N’hi ha per tot el municipi i hi pots portar piles, bolígrafs, tòners, bombetes de baix consum, aerosols, CDs, DVDs...


24 Opinió i debat

Diari de Sant Cugat Divendres, 22 de novembre del 2013

Joan Tortosa Artista i escriptor

Festa de Tardor: de les beceroles a la maduresa

Potser en aquell llunyà 1976 i primers anys successius, es varen exigir unes reivindicacions molt més radicals i espectaculars

# Anna Bertrán www.facebook.com/NuIllustration

L

es beceroles de la Festa de Tardor comencen el 1975, quan un grup d’entitats conscients del seu potencial social i cívic uneixen forces per tal de fer pressió en l’àmbit de Sant Cugat, intentant, així, suplir amb la força de la unitat, l’escassa iniciativa oficial. Neix com a Permanent d’Entitats que ràpidament es converteix en Coordinadora d’Entitats. S’organitza un acte comunitari el 14 de març del 1976 en els locals de La Unió que s’omple de gom a gom – unes 700 persones– moment en què ja s’havien adherit vint-i-sis entitats. S’hi diu que no hi ha d’haver un especial contingut polític, però també s’especifica que en tota mena d’accions sempre és inevitable que hi sigui implícit, tant per qui s’hi adhereix com pel que s’absté, cosa que es demostrarà més endavant quan algunes entitats es donaran de baixa quan considerin que les reivindicacions tenen un rere fons polític. El més important i transcendent que sorgeix d’aquesta trobada és la decisió que el 26 de novembre del 1976 es farà una gran festa per a la qual es recuperarà el carrer i els jardins del Monestir –que fins aquells moments havien estat vetats a actes que no fossin religiosos o polítics– la que d’ara endavant s’anomenarà Festa de Tardor. Havia nascut amb força una festa que es consolidaria com una tradició amb contingut reivindicatiu com ja es feia evident en la primera convocatòria: “Recuperem les institucions. Del poble, per al poble”. A partir d’aquí, la iniciativa de la festa amb les seves reivindicacions passà per davant de l’oficialitat i denuncià les mancances, rèmora d’una època poc propícia a mantenir i conservar els diferents valors santcugatencs, i la poca voluntat de potenciar iniciatives socials col·lectives. Per això, en les successives edicions, incideix en la catalanització del nomenclàtor, en la preservació del medi o en la cultura específica del poble, en demanar un Casal de Cultura o en la recuperació per al poble del Monestir, la preservació del bosc, la necessitat de viure intensament a la nostra població, reclamar el sentit solidari... Així s’arriba als primers vint anys que es considerarà un bagatge prou sòlid per celebrar l’efemèride i, a mi i a l’Elena Bosch, ens encarreguen un llibre en què es glossin aquests vint

eboschcastellvi@gmail.com

“A la Festa de Tardor, reivindicativa, cultural i lúdica, encara li queda feina oberta per uns quants anys”

anys, més una exposició a la Casa de Cultura. Però la Festa de Tardor no s’atura com ho demostren aquestes quasi dues dècades més que la van apropant al mig segle. Cal atribuir l’èxit a les gairebé dues-centes entitats de tot tipus que hi han participat al llarg d’aquest anys: organitzacions cíviques de tota mena, partits polítics, esportives, artístiques, culturals en tota la seva gamma, clubs, diferents grups organitzats, i un llarg etcètera. Que, tot i la gran dedicació i la bona voluntat, hauria estat un fracàs sense l’entusiasta adhesió d’un poble que ho ha celebrat com a cosa pròpia, sorgida i organitzada per aquest mateix poble, tenint en compte que és l’obra de les entitats que el representen. Potser en aquell llunyà 1976 i primers anys successius, es varen exigir unes reivindicacions molt més radicals i espectaculars, ja que en els quaranta anys de franquisme amb la restricció de les llibertats, s’havien ignorat moltes de les necessitats culturals, mediambientals i cíviques imprescindibles per al desenvolupament i maduresa d’un poble. Però el cicle no s’ha tancat i actualment a la Festa de Tardor, reivindicativa, cultural i lúdica, encara li queda feina oberta per uns quants anys.//


Opinió i debat 25

Diari de Sant Cugat Divendres, 22 de novembre del 2013

Quim Pla Promotor cultural

Què heu fet pel jovent?

Grangé es deixa d’enumerar la sala d’informàtica que resta tancada a TorreBlanca, les queixes sobre les aules d’estudi o la promesa traïda d’una sala de concerts

@quimpla

Àngels Solé Historiadora

K-mon, una ONG exemplar

angelssole@telefonica.net

N

o sempre m’és fàcil trobar un tema per a aquestes pàgines. A vegades no trobes res que et motivi prou com per dedicar-hi unes línies. Per sort, els astres han jugat a favor meu i la setmana passada el regidor Raül Grangé em dedicava una extensa resposta. Tot i no ser molt de donar corda, el fet de reduir la meva opinió a dues frases totalment tretes de context, donar per fet que només entenc les polítiques per a joves com aquelles d’oci i, perquè no tinc altre tema de què parlar, em permeto la llicència d’escriure, avui sí, sobre les polítiques de joves a Sant Cugat. En el seu escrit, en Raül enumera un gran nombre de polítiques juvenils, entre d’altres, ens recorda els 234 pisos de lloguer per a joves, el que no comenta és que segueix sent un lloguer excessiu per les possibilitats econòmiques dels joves. Cita l’espai de bici-trial, però no diu que serveix de poc més que d’anunci a l’empresa patrocinadora. També ens parla del futur consell de la joventut, llàstima que amb setze anys de govern no hagin estat capaços de proposar-ho fins que la CUP va presentar una moció, ara sí, ara el volen i el promouran, quines coses. Comenta el projecte d’emprenedoria Yuzz i el foment del cooperativisme, m’agradaria tenir dades per valorar-los, però espero que funcioni millor que el programa de masoveria urbana que no ha passat d’una llista d’Excel amb els interessats a llogar i sense cap propietari. Si això ha canviat també li agrairé que informi als qui hi hem anat, doncs la resposta és nul·la i la necessitat molta. És fàcil enumerar projectes i serveis sobre el paper com ell fa, l’altra cosa ben diferent és que funcionin. Al senyor Grangé potser ja li quedin lluny els

A

quests últims dies hem pogut observar la tragèdia que s’ha produït a les Filipines amb motiu d’un descomunal tifó i com les organitzacions no governamentals s’han mobilitzat per tal de donar suport a la població. És en aquests moments que apreciem especialment la tasca que fan arreu del món, i molts ciutadans fan l’esforç de fer-hi donacions puntuals, que tanmateix són imprescindibles per complementar els ajuts dels governs. No totes les ONG treballen amb els mateixos criteris organitzatius i rigor. Algunes disposen d’una estructura organitzativa de treballadors en nòmina que pot arribar a representar entre el trenta i el cinquanta per cent del seu pressupost. Personalment, aquest és un aspecte que no m’agrada gens, i em sembla contrari a l’objectiu que pretenen. Puc entendre una plantilla mínima i molt professionalitzada, però aquest criteri no es correspon sempre amb la realitat. D’altra banda, sovint succeeix que l’avaluació dels projectes a mig i llarg

seus anys de militància i regidoria republicana quan van inaugurar el Casal de Joves TorreBlanca, un projecte que va néixer de l’acord entre l’Ajuntament, el Consell de Joves i l’assemblea d’okupes. Un projecte que prometia molt i que gràcies a les seves polítiques de desgast i retallades ha quedat en res i ben preparat per rebre la darrera estocada en breu i desaparèixer com a tal. Caldrà veure quina és la funció de l’Oficina Jove que ell anuncia, de moment, perdrem un casal de joves i tot el seu potencial. El regidor es deixa d’enumerar la sala d’informàtica que resta tancada a TorreBlanca, les queixes constants sobre les aules d’estudi per part de les joventuts del seu expartit o la promesa traïda de dotar Sant Cugat d’una sala de concerts. Per acabar, ell diu “...volem fomentar que siguin proactius, s’organitzin i generin projectes...” es refereix, però, a projectes empresarials, no pas socials o culturals. El senyor Grangé té tota la raó, Sant Cugat té polítiques actives per a joves, i les porta a terme amb socis com Esade-Creàpolis i el Tau. Potser no són els socis que pregonava el regidor quan era republicà, llavors era més proper a l’Ateneu Santcugatenc i a entitats socials de base, però ell sap tan bé com jo que tota política que impliqui emancipar críticament els joves no es farà des de l’equip de govern on treballa ara. Ells entenen l’emancipació com allò que permet sobreviure en aquest món depredador i salvatge. Per a mi, l’emancipació va molt més enllà d’un sou, un lloguer i una empresa moderna i emprenedora, vull que els joves tinguin un esperit crític i construeixin un món més just i solidari. Jo no redueixo les polítiques juvenils a decibels, oci i festa, però tampoc menystinc el futur d’aquest país reduint-les a emancipacions econòmiques i reduccionisme cultural.//

termini és escassa i els efectes dels recursos invertits inicialment van desapareixent. A Sant Cugat hi ha diverses entitats que treballen per projectes de cooperació que són exemplars en el millor dels sentits. Permeteu-me avui esmentar-ne una, molt professionalitzada, i que disposa d’un equip de voluntaris que no reben cap retribució per la seva dedicació a l’entitat, i que des del meu punt de vista mereix una especial atenció: es tracta de la fundació K-mon. Aquesta entitat compta amb un equip de voluntaris formats en diferents especialitats i amb llarga experiència professional, com ciències empresarials, agronomia, comunicació, dret, medicina, etc., i han estat capaços d’impulsar amb èxit projectes de desenvolupament al Perú i actualment a Catalunya. La seva filosofia es basa en un enfoc participatiu i de respecte per les comunitats empobrides amb l’objectiu de generar canvis que promoguin un desenvolupament autònom i sostenible. Un dels aspectes que més valoro és el seguiment dels projectes que fan a llarg termini, fet que distingeix al meu entendre la qualitat i eficàcia d’una ONG.//


26 Opinió i debat

Jordi Casas Historiador

Valldoreix versus Sant Cugat (una mica més)

Només una impugnació a la totalitat d’aquest article obriria les portes a un possible Valldoreixmunicipi

jordicasasroca@movistar.es

Eduard Torres Advocat

Ecscuses

@etorres_1

Diari de Sant Cugat Divendres, 22 de novembre del 2013

F

a poc escrivia que semblava que s’havia tornat a obrir el meló valldoreixenc, és a dir, l’eterna reflexió sobre un hipotètic Valldoreix segregat de Sant Cugat. El Ple municipal d’aquesta setmana ho ha confirmat. Un grup municipal ha presentat una moció sobre el tema, que finalment no ha estat aprovada pel vot contrari de la majoria de govern. Cal dir que el text era força surrealista. Per una part, no deixa de ser estrany que, tal com proposava la moció, sigui Sant Cugat qui prengui la iniciativa. Per altra, l’ordre de les propostes era bastant inversemblant. Deien que, un cop estudiades per una comissió les diferents opcions que pot emprendre l’EMD, els veïns de Valldoreix decideixin en consulta el nou status del seu districte. Quin sentit té posar a votació determinades propostes, com és la d’una possible segregació, si l’estudi arriba a la conclusió que és impossible? Bé és cert que encara seria pitjor fer-ho al revés: que es votés a favor d’un determinat nou status i una comissió d’estudi digués després que és inviable; això generaria frustració veïnal. Unes esmenes d’un altre grup intentaven corregir la qüestió. Per una part deien que el procés ha d’acabar amb una consulta ciutadana “si així ho determinen les conclusions de la comissió (ben dit, ja que no es tracta de generar falses expectatives) i el poble de Valldoreix” (això ja no ho he entès: s’haurà de fer una consulta per saber si el “poble” de Valldoreix vol ser consultat?). L’altra correcció que es plantejaven les esmenes era molt apropiada, venia a passar la pilota a l’EMD, ja que, com he indicat, el més lògic és que sigui aquella entitat qui iniciï el procés. Ara bé, el text resultant és més propi d’una conversa dels germans Marx que d’una moció

E

m deia l’altre dia un amic que aquesta campanya encapçalada per l’Ajuntament contra els incívics li semblava molt necessària. Felicito la iniciativa, però també caldrà que es faci el seguiment oportú perquè no quedi en un fet aïllat. La convivència entre excrements i nens als parcs públics ens degrada com a persones i ens obliga a posar-hi remei urgent. A la vista, però, de les actuacions que cal denunciar, s’hauria d’ampliar la idea no només a l’incivisme d’alguns propietaris d’animals, sinó a tots aquells que, sense ordre ni control, deixen molts cops al costat dels contenidors de les escombraries, residus de totes classes. La situació de crisi actual fa que siguin cada cop més també les persones que per necessitat o per buscar algun tipus de remuneració, burxin a l’interior dels contenidors a la repesca d’algun material que es pugui vendre. El problema afegit és que tot el que han tret aquests en la recerca queda per terra incrementant el voltant

institucional que intenta endegar un procés complicat com aquest: “Traslladar al govern de l’EMD el capteniment de l’Ajuntament de Sant Cugat sobre encetar un debat al voltant de l’encaix de Valldoreix a Sant Cugat del Vallès”. Déu n’hi do! Però, com he dit, la moció no s’ha aprovat. Això no vol dir que el debat s’hagi acabat. Caldrà veure què fa l’EMD. Dit això: té possibilitats un Valldoreix segregat de Sant Cugat? L’avantprojecte de llei de governs locals de Catalunya (Art. 26), que més aviat que tard es transformarà en llei, deixa molt clars els requisits necessaris per constituir-se en municipi: a) que es tracti de nuclis de població territorialment diferenciats i que hi hagi una franja classificada com a sòl no urbanitzable d’una amplada de 5.000 metres entre els nuclis més propers dels municipis resultants (no cal dir que no és el cas de Valldoreix); b) que els municipis resultants del procés tinguin més de 10.000 habitants (Valldoreix no arriba als 9.000); i c) que el procés de creació de nous municipis suposi per als ciutadans una millora quant a la proximitat en l’accés als serveis i de participació en la presa de decisions i en la gestió de les polítiques públiques locals (tampoc no és el cas, els serveis valldoreixencs seguirien estant igual de pròxims que ara i els de Sant Cugat, especialment pel que fa a equipaments, no és previsible que es moguin de lloc; pel que fa a la participació, això no ha de dependre de què se sigui municipi o no): Per tant, Valldoreix no reuneix cap de les tres exigències: urbana, demogràfica i de serveis. Només una impugnació a la totalitat d’aquest article obriria les portes a un possible Valldoreix-municipi. No vull aixafar la guitarra a ningú, però està bé que de bell antuvi se sàpiguen els obstacles que poden condicionar aquest debat i una possible consulta.//

d’uns contenidors rodejats de més deixalles que les que suposadament contenen. La campanya, per tant, hauria d’incloure també tots aquests actes incívics i recomanar el fet d’acudir a la deixalleria municipal a dipositar els sobrants. És un bon servei i no hi ha problemes remarcables. Igual de bé funciona el servei domiciliari de voluminosos. El ciutadà ha de conèixer les facilitats ofertades per l’Ajuntament. És vergonyós veure les restes d’una reforma, el matalàs inservible o la televisió trencada al bell mig d’un carrer. Potenciem campanyes de conscienciació, expliquem que aquests serveis funcionen correctament i que estan a l’abast perquè tots en gaudim. S’haurà de vigilar també qui ha generat aquells residus mal dipositats i sancionar fortament aquells que no compleixin la normativa. És llastimós que sembli que, als grans, només ens quedi el càstig per entendre, per això, educar cívicament des de les escoles és tan important com recordar, sempre, que el bon exemple és el millor remei per a aquesta malaltia.//


Opinió i debat 27

Diari de Sant Cugat Divendres, 22 de novembre del 2013

Cara a cara Immgrants

T’has integrat a Sant Cugat? Michael Costello Irlandès resident a Sant Cugat des de fa 15 anys

“La persona extravertida s’integra de manera més ràpida, però cal parlar l’idioma”

C

rec que la integració d’un estranger a qualsevol poble del món passa per poder parlar i comunicar-se amb la gent i apreciar la història i la cultura d’aquest poble. Llavors, en el cas de Sant Cugat, entendre el català, el castellà i la història de Catalunya-Espanya és essencial. Sense això, integrar-te i gaudir de la cultura que et pot oferir aquest poble serà difícil. Per a una persona estrangera sense fills, com jo quan vaig venir a viure aquí, la integració pot ser més ràpida, ja que tens més temps per aprendre l’idioma de manera formal i fer amics. Per a un estranger que ve a Sant Cugat a treballar amb la seva família i nens, la integració pot costar: moltes vegades es limita a fer amics amb altres pares del col·legi i no té temps per estudiar i aprendre l’idioma. Com sempre, la persona oberta i extravertida s’integra de manera més ràpida, però cal parlar l’idioma. Casar-se amb una persona local és la meva recomanació (parlo per experiència), però si això no és possible, el millor és fer amics i parlar i llegir en català.

Teixi

Halassane N’Diaye Restaurador i propietari del bar Baobab

Maria Xinxó Periodista

No ens en podem oblidar

“L’immigrant ha de respectar les normes i costums i acceptar la realitat del lloc on va”

Q

uan una persona ve de fora, la seva integració amb la societat és molt important. Per a mi, personalment, és un costum, perquè la gent d’on jo vinc ja és així i sempre busca, a qualsevol lloc on va, conèixer i aprendre els costums del lloc. La integració no és difícil però reconec que tampoc és fàcil. És més fàcil quan les dues parts posen de la seva part, tant la persona que ve com la que acull. Considero que les persones, quan arriben a un lloc diferent del seu d’origen, han de respectar les normes i els costums del lloc, han d’acceptar la realitat d’aquest poble i han d’involucrar-se amb la gent, considerar-la com la seva gent. I quan parlo d’això, no només parlo d’immigració internacional. També és aplicable per l’immigrant nacional, amb l’aprenentatge i el respecte, per exemple, envers la llengua catalana. Sant Cugat és una ciutat acollidora. I penso que és molt important el paper que fa la joventut, que és qui afavoreix més que tota la gent de fora formi part del seu nucli.//

per Josep A. Teixidó jteixido@catsalut.cat

H @mariaxinxo

a sortit ja mossèn Blai Blanquer a donar explicacions sobre l’expulsió de persones homosexuals vinculades a la parròquia? Diria que no. I no sé perquè espera tant. Vaig saber que aquesta situació estava passant i s’havia donat en un passat un dia que xafardejava al Facebook. Resulta que en Juank Busquets, una de les primeres persones que vaig conèixer professionalment quan vaig posar els peus a Sant Cugat, feia un pas endavant i explicava que més de 15 anys enrere el rector de la parròquia l’havia expulsat de l’esplai Pica Roca a ell i a la seva parella per ser homosexuals. No m’ho podia creure. Vaig anar seguint el fil i vaig veure que en Juank ho havia explicat perquè la seva història, si fa o no fa, s’havia tornat a repetir el març passat. Ja em sembla preocupant que el 1997 pogués passar una cosa així però, sincerament, trobo intolerable que passi avui dia. M’agradaria saber quina raó té Blai Blanquer per separar els homosexuals de Sant Pere d’Octavià i les entitats que hi estan vinculades. És que no tenen valors? És que no són bons com a monitors d’esplai, com eren en Juank i la seva parella? No demano tant; només vull una argumentació. Que expliqui per què ha pres aquestes decisions des que és rector de la parròquia i que digui si ho ha fet altres vegades. Perquè és ben provable que altres casos similars no hagin sortit a la llum. Aquesta actitud retrògrada d’alguns membres de l’església fan que cada vegada tingui menys adeptes. I després es queixen que calen vocacions! El món, les persones, la societat en general... tots evolucionen. Canvien. S’adapten als nous temps. Si l’església segueix amb l’àncora aferrada al passat no aconseguiran res més que anarse fent fonedissos. Ser homosexual no hauria d’estar renyit amb ser catòlic. Però està clar que no tothom pensa el mateix. Mentrestant haurem d’anar lamentant casos com el del Juank o el de la noia que van expulsar del grup de joves de la parròquia. Vergonyós que la injustícia sigui una realitat dins del cristianisme, que es vanta precisament per ser el contrari.//


28 Opinió i debat

Diari de Sant Cugat Divendres, 22 de novembre del 2013

Imatges de #santcugat a les xarxes socials

Les bones maneres van amb sandàlies

Piulat a #santcugat @Canalajuntament Plataforma informativa d’actualitat municipal de Catalunya

Núria Gibert CUP

Sant Cugat recorda que el corredor del Mediterrani ha d’incloure mesures per minimitzar el soroll als veïns

nuriagibert@hotmail.com @nudenu

@lavirolai Irònica optimista..que riu per riure i per no plorar

E

l llenguatge és poderós i a vegades molt trampós. Una mentida repetida mil vegades pot esdevenir una veritat, si hom s’hi esforça o si almenys té els grans grups comunicatius a la seva disposició. Aquests dies, el debat ha estat servit entorn d’una sandàlia. Un gest que ha estat titllat de mal educat, inoportú, brut i un llarg etcètera que em nego a reproduir. M’agrada especialment l’acusació de les males maneres. Em considero una persona amb una bona educació, des de ben petita em van ensenyar a no mentir, a ser honesta, em van inculcar –pares i grans mestres que he tingut– que l’essencial era tenir uns valors ferms basats en el respecte i l’empatia cap als altres. Que la solidesa com a persona tenia a veure amb el valor i tenacitat amb què defensaves l’ètica i la justícia. I que, evidentment, desacreditar amb l’ad hominem era d’una baixesa argumental absoluta. El debat de la sandàlia ens és conegut a Sant Cugat, que si això no és protocol·lari, que si mantinguin les formes, que si l’educació. Mirin, el senyor interpel.lat (Rato) és el còmplice de l’especulació i pèrdua dels estalvis de tota una vida de centenars de persones, és un dels responsables directes de la misèria que vivim i que viurem (ai las!). Definitivament, la mala educació, sense ètica, sense prioritats, encarcarada, obsessionada per la corbata i el postín, serà patrimoni d’aquells qui li riguin les gràcies, que hauran preferit la forma al fons. Vivim una època de simbolismes, preciosa metàfora la de la sandàlia del que significa encara avui estar ben educat.//

Participa en la segona edició del Superdictat a la Festa de Tardor de Sant Cugat del Vallès

Santiago García Revilla : Tardor, passeig de Francesc Macià

@La_Farga Col·legi concertat de la Institució Familiar d’Educació. Innovació. Humanisme cristià.

www.totsantcugat.cat

Dos alumnes de 5è i 6è participen en el #Consell d’Infants de l’Ajuntament

Notícia més llegida

Aterra un helicòpter al Parc Central per atendre un home que finalment ha mort Els fets van passar entre les 9 i les 10 del matí d’aquest diumenge 17 de novembre i l’helicòpter del Servei d’Emergències Mèdiques es va desplaçar fins al lloc dels fets.

Opinió més llegida

No et perdis...

“Mossos d’Esquadra i helicòpter” Sembla que l’helicòpter que durant més d’una setmana ens ha il·luminat les nits a Sant Cugat ja ha marxat. Bernat Bella Periodista

Vídeo: Homenatge a Carrasco i Formiguera

@Deportegob Consejo Superior de Deportes (CSD)

El equipo español de sincronizada exhibirá este viernes, en el CAR de Sant Cugat, las coreografías para el World Trophy


Publicitat 29

Diari de Sant Cugat Divendres, 22 de novembre del 2013

El municipi A debat El Diari de Sant Cugat organitza un cicle de debats oberts a cada barri i districte amb els veïns i els agents implicats per entendre el present i el futur del conjunt del nostre municipi

La Floresta

Patrocina:

Organitza:

arrelats a la ciutat

Hi st òr ic Ce nt re

Vo lp el le re s

Pa r Ca c Ce n nt M ra at l es

Co ll F av à

Es ta ció Ce nt re

Le sP la ne s

Fl or es ta La

M ira -s ol

Va lld or ei x

la floresta El pròxim dijous 28 de novembre, a les 19.30 h al Centre Social i Sanitari de La Floresta (c/ Pearson, 36) Vine a participar en el debat i segueix-lo al Twitter #LaFlorestaDebat

Amb la col·laboració de:


30 Opinió i debat

“Retallada” pediàtrica Quina indignació la meva quan em vaig assabentar que les maleïdes retallades havien afectat les revisions pediàtriques de la meva filla. Actualment, si tens un nadó i et dirigeixes a una consulta privada per realitzar-hi els controls mèdics, el pediatre t’insta a fer una revisió cada setmana durant el primer mes de vida i un cop al mes a partir de llavors. Però, què passa si decidim fer aquest seguiment a la Sanitat Pública? Doncs es veu que on ens toca a nosaltres, al CAP de Valldoreix, es fa un control a la primera setmana de vida, un altre als 2 mesos, als 6 mesos i als 12 mesos! Si sumem, la xifra és esfereïdora. Si porto la meva filla a una consulta privada li faran un seguiment amb 15 revisions durant el primer any i, en canvi, si vaig al CAP de Valldoreix seran un total de 4 visites en un any. Sincerament, em sembla que ja no se li dóna cap mena d’importància a la detecció precoç o la prevenció de malalties i estic convençuda que això ha estat una decisió purament econòmica que beneficia les consultes privades i que va en detriment de la salut dels nens. No crec que hi hagi cap pediatre que ho avali. Què serà el següent?

Laia Fonrodona

Diari de Sant Cugat Divendres, 22 de novembre del 2013

Parc infantil de Sant Francesc Voldria denunciar l’estat en què es troba el parc que hi ha just a les pistes de petanca de Sant Francesc. Aquest parc està al costat d’una escola i cada dia s’omple de nens i pares quan surten d’aquesta. L’any passat a l’estiu, van malmetre un dels bancs de fusta i en comptes de reparar-lo o posar-ne un altre, va quedar un espai buit, més endavant van trencar el del costat i un dia també va desaparèixer, deixant el seu corresponent espai buit. Del setembre fins ara han malmès tres o quatre bancs més de fusta, de manera que no ens podem asseure, ni s’han reparat ni canviat, esperem que no corrin la mateixa sort que els altres. Cap al mes d’octubre van trencar el volant de fusta del cotxe que els nens tenen per jugar-hi, i cada dia te’l podies trobar en qualsevol lloc del parc, també va desaparèixer. Sembla que aquest parc sigui màgic ja que tot s’esfuma, però no es així perquè de la mateixa manera que desapareixen coses també apareixen d’altres, a finals d’octubre va aparèixer una tifa de gos a la caseta on juguen els nens, els més petits, i van estar jugant força estona amb ella fins que els pares ens vam adonar i la vam treure d’allà. Això no és d’estranyar ja que cada dia, sobretot a primeres hores del matí,

DiarideSantCugat President: Ramon Grau Director: Josep Maria Vallès. Subdirector: Àlex López Puig Responsable de Canals Multimèdia: Laura Grau Edita: Premsa Local Sant Cugat, SL. C/ de Sant Antoni, 42-44 08172 Sant Cugat del Vallès (BCN) www.diaridesantcugat.cat redaccio@diaridesantcugat.cat

els propietaris de gossos aprofiten aquest espai perquè les seves mascotes facin les seves necessitats, poden fer-les a qualsevol zona del parc, al sorral on juguen els més petits, al costat dels gronxadors... Fins quan haurem d’aguantar l’estat deplorable que presenta aquest espai d’oci infantil? Si us plau demano a qui correspongui, que es faci càrrec del manteniment i substitució del mobiliari urbà, així com d’evitar que els animals puguin entrar al recinte. Laura Ginés i García

ENVIA’NS ELS TEUS MISSATGES: PER ADREÇA ELECTRÒNICA: lectors@diaridesantcugat.cat PER CORREU TRADICIONAL: C/ de Sant Antoni, 42-44 08172 - Sant Cugat del Vallès (BCN) Les cartes enviades no poden superar les 15 línies mecanografiades o 1.000 caràcters (espais inclosos). El Diari de Sant Cugat es reserva el dret a tallar en qualsevol cas el text com també a publicar-les en aquesta pàgina.

Consell Editorial: Aina Serra, Antoni Blanch, Antoni Monerris, Davide Bonaccini, Eduard Jener, Eduard Torres, Francesc Carbó, Joan Carles Gassiot (secretari), Joan Tortosa, Joan Troyano, Jordi Casas, Josep A. Teixidó, Josep Daniel, Josep M. Sans Travé, Josep M. Vallès, Lluís Godayol, Maria Xinxó, Mayte Pérez, Pere Esquerda, Quim Pla, Rafa Gómez, Ramon Grau (president), Rogeli Pedró, Sergi Figueres, Valentí Feixas, Verónica Bronstein,  Víctor Alexandre i Xavier Grau Gerent:  Anna Comella Redacció: Àlex López, Mariona Sagalés, Joan Ramon Armadàs, Pere Fernández, Cinta Caballé, Àgata Guinó i Anna Mira. Correcció: Queralt Simeon. Departament comercial: Cristina Fernández, Michele Orrú, Sandra Boix, Elisa Palazón i Susanna Carmona. Fotografia: Artur Ribera i Amanda Bernal. Col·laboradors: Àngels Solé, Anna Toro, Antonio Priante, Arcadi Oliveres,  Christian Treceño, Diana Comas, Dolors Vilarasau, Domènec Miquel, Eduard Jener, Eloi Alegre,  Francesc Carbó, Gerald Fannon, Imma Pueyo, Jaume Clavell, Jordi Casas, Jordi Musoy, Jordi Robirosa, Josep A. Teixidó, Josep M. Cabrerizo, Lluís Campins, Maria Xinxó, Marina Romero, Martí Olaya, Montse Sant, Pep Blanes, Pep Tugues, Rafael Gomez, Rafa Usero, Rosa Martín, Quim Pla, Tomàs Grau i Víctor Alexandre Disseny i maquetació: Sergi Felip i Francesc Cabeza Direcció d’Art: Xavier Grau Impressió: Gráficas de Prensa Diaria. Tel.: 93 462 85 00 Dipòsit legal: GI-405-93 Empresa distribuïdora: Mailing Vallès (93 589 23 71). Entitats col·laboradores: Amics Unesco Valldoreix-Sant Cugat, Associació  Astronòmica Sant Cugat-Valldoreix, Associació Empresarial de Sant Cugat, Ateneu Santcugatenc, Aules d’Extensió Universitària, Camerata, CAR Sant Cugat, Club de Golf Sant Cugat, Club de Rugby Sant Cugat, Club Esportiu Valldoreix, Club Muntanyenc Sant Cugat,Club Tennis Natació Sant Cugat, Cor de Gospel, Endesa, Eroski, Escola d’Art de Sant Cugat, Escola de Música i Dansa Fusió, Junior FC, Juventuts Musicals de Sant Cugat, Museu Sant Cugat, Òmnium Cultural Sant Cugat, Penya Blaugrana Sant Cugat, PIMEC Vallès sud, Radiotaxi Sant Cugat-Valldoreix, Sant Cugat Esport Futbol Club, Teatre Auditori-Centre Cultural, Unió Ciclista Sant Cugat, Unió Esportiva Sant Cugat, Unió Santcugatenca. 

Amb la col·laboració de :

El Diari de Sant Cugat expressa únicament la seva opinió en els editorials. Els articles signats expressen l’opinió dels seus autors, que el Diari de Sant Cugat no fa seva necessàriament.

Subscripció solidària del Diari de Sant Cugat Ara, si et subscrius al Diari de Sant Cugat, també col·laboraràs amb Càritas i la Creu Roja Trimestral: 25 € (Aportació de 5 € solidaris) Compromesos amb la ciutat

Anual: 88 € (Aportació de 15 € solidaris)


Diari de Sant Cugat Divendres, 22 de novembre del 2013 sant cugat 1 plana supafil trรง.ai

C

M

Y

CM

MY

CY

CMY

K

1

20/11/13

17:09

Publicitat 31


Sant Cugat en 3D

Coll Favà en tres dimensions Pujar fins al cap de munt del Monestir sempre t’ofereix la possibilitat de gaudir d’una vista de la nostra ciutat, a vol d’ocell, poc habitual i diferent. En aquesta ocasió, veiem part de la urbanització de Coll Favà i, també, la Casa de Cultura i el Claustre.

Robert Ramos info@robertramos.cat www.robertramos.cat @RobertRamosfoto

Diari de Sant Cugat Divendres, 22 de novembre del 2013


Amb la col·laboració de:

Vine amb el ‘Diari’ i et donem les ulleres 3D. Els lectors que comprin el Diari de Sant Cugat al seu quiosc poden passar per la redacció, carrer de Sant Antoni, 42 on els hi lliuraran una ulleres 3D per veure correctament i col·leccionar aquesta secció de Sant Cugat en tres dimensions.

Ulleres PATROCINADES per:


34 Economia i empresa Emprenedors

Diari de Sant Cugat Divendres, 22 de novembre del 2013

Conveni Programa de Sant Cugat Empresarial Juniors&Seniors

Empresaris jubilats donen consells a la nova generació Sinergies Es tracta que els emprenedors rebin ajuda i consells puntuals en temes concrets Voluntariat Els membres de l’Aula s’ofereixen de manera desinteressada per donar consells als joves empresaris Assessors empresarials Al voltant de set socis de l’Aula estan predisposats a aconsellar nous emprenedors #Cedida Gran amb la signatura d’un conveni de col·laboració dins del programa Juniors&Seniors. Es tracta que empresaris jubilats socis de l’Aula ajudin de manera puntual emprenedors associats a Sant Cugat Empresarial. El president d’aquesta associació, Frederic Boix, considera que “a Sant Cugat hi ha molt talent empresarial que no es pot perdre”. Boix puntualitza que no es tracta de substituir consultors ni serveis de mentoring, sinó que gent amb un alt potencial empresarial pugui “ajudar-los puntualment en temes concrets”.

Consells de l’experiència

Q

uan parlem d’emprenedors moltes vegades ens vénen al cap joves empresaris que amb moltes idees posen en marxa diferents projectes. Una denominació que està de moda però que ha existit sempre. D’empresaris,. però, n’hi ha hagut tota la vida i són les persones amb més experiència les que poden aportar un ampli coneixement als que comencen. Precisament aquesta és la voluntat que tenen l’Associació Sant Cugat Empresarial i l’Aula d’Extensió Universitària de la Gent

en context Signatura del conveni de col·laboració Acord El president de l’Aula d’Extensió Universitària de la Gent Gran, Marc Plens, i el president de l’Associació Sant Cugat Empresarial, Frederic Boix, van signar l’acord de col·laboració el dimarts 19 de novembre. Compromís L’objectiu de Juniors & Seniors és aprofitar el coneixement dels santcugatencs jubilats per aportar consells i experiència al teixit empresarial que té Sant Cugat.

L’Aula de la Gent Gran ja compta amb unes set persones disposades a oferir aquest servei als empresaris. El president de l’Aula, Marc Plens, considera que és “un acord molt positiu” per a la gent de l’Aula perquè “són gent molt capacitada i amb un passat d’èxit empresarial que poden aportar molts coneixements”. Entre d’altres, els voluntaris aconsellaran en qüestions relacionades amb els recursos humans, l’estratègia empresarial, l’organització, les finances, la preparació de projectes, l’obertura de mercats o el màrqueting. Per a l’Associació Sant Cugat Empresarial, la proximitat entre els empresaris és un factor clau per desenvolupar aquesta tasca. Està previst que durant els pròxims mesos es puguin dur a terme les primeres trobades entre jubilats i empresaris. // Anna Mira redaccio@diaridesantcugat.cat @annamiraperich


Diari de Sant Cugat Divendres, 22 de novembre del 2013

Actualitat Economia i empresa 35 Urbanisme 175.000 m2 de superfície construïda

ENTREVISTA J. D. Gubert, cofundador Aula Gent Gran

“L’orientarem perquè tregui les seves conclusions i... que les apliqui”

Possible macrocomplex comercial a Cerdanyola

Ha estat director general i president de Nestlé Espanya i del seu comitè executiu a Suïssa. Actualment és membre de la Reial Acadèmia de Ciències Econòmiques i Financeres d’Espanya i membre del Consell de la Fundació Jean Monnet. Com valora aquesta oportunitat d’ensenyar un cop jubilat? És una nova oportunitat que ofereix l’Aula d’Extensió Universitària als seus associats amb experiència empresarial, per mantenir el seu cervell “en actiu”. Està científicament provat que és summament sa per a la gent gran. També és una bona oportunitat per als joves empresaris que ho desitgin: poden aprofitar benèvolament aquesta esmentada experiència. Vostè què pot aportar als joves? Principis bàsics de gestió que han donat bons resultats i també exemples d’errors comesos i de com aquests s’han transformat en oportunitats. Què li agradaria que aprenguessin de vostè? Una actitud de profunda reflexió abans d’actuar, però una vegada sospesats els pros i els contres, passar a l’acció ràpidament. Sense buscar el perfeccionisme perquè, o no existeix, o resulta massa car. Però també evitant els dogmes que porten a una rigidesa sovint perillosa. Quins consells els donaria?

Josep Daniel Gubert #ARTUR RIBERA Tres: treballar, treballar i treballar. Imatge del projecte inicial del Centre Direccional de Cerdanyola Com ha de ser aquesta sinergia? Amb SC Empresarial hem convingut que el paper dels socis de l’Aula serà més aviat el d’un acompanyant de l’empresari que no pas el d’un conseller. Tractarem de fer-los preguntes, fer-los reflexionar, que vegin que hi ha una solució alternativa que ofereix menys risc i/o millors resultats. I, sobretot, que una vegada hagi estat tot analitzat, s’animin a passar ràpidament a l’acció. En definitiva, l’orientarem perquè observi com actua la gent amb èxit, que pregunti, que escolti, que tregui les seves conclusions i... que les apliqui. Com valora aquesta iniciativa? Ens fa il·lusió pensar que gent gran jubilada que equival a dir “fora de joc”, pot ajudar joves empresaris, probablement més preparats, a fer-los reflexionar per aplicar principis de gestió que han tingut, tenen i tindran èxit en totes les facetes de la vida. També en el camp empresarial. // A . Mira

Les oportunitats passen. Per això són oportunitats.

Solvia.cat

El període d’informació pública sobre el Centre Direccional de Cerdanyola, molt a prop de Sant Cugat, ha finalitzat amb diverses al·legacions. Cerdanyola, entre el Parc d’Alba – Sincrotró i la UAB, podria tenir un gran complex comercial i de lleure de més de 175.000 m2 de superfície construïda, que quadruplicaria el centre comercial La Maquinista de Barcelona, que és el centre més gran a Catalunya amb 45.000 m2. L’àmbit del Centre Direccional de Cerdanyola és el més gran en extensió dels cinc ja previstos al Pla general metropolità (PGM) i comprèn el gran espai central del corredor del Vallès, entre els nuclis de Cerdanyola, Sant Cugat, la serra de Collserola i el corredor d’infraestructures viàries i ferroviàries de la comarca. La superfície total és de 4.121.976 m2 i s’hi preveuen un total de

#cedida

200 ha d’espais lliures i 24 ha d’equipaments, amb un sostre edificable de fins a 2.059.310 m2, dels quals una quarta part és per a usos residencials, amb 4.714 habitatges, i la resta reservat per al parc de la ciència i la tecnologia. El 18 de novembre es va tancar el període d’exposició pública. A partir d’ara, la Generalitat analitzarà les diferents al·legacions i els informes sectorials presentats al projecte que promou l’Institut Català del Sòl (Incasòl) i que afectaria temes urbanístics, mediambientals i de mobilitat de Cerdanyola i Sant Cugat, a banda de la competència que representarà per al comerç local d’ambdues ciutats. En paral·lel, Incasòl es reunirà amb els ajuntaments de Sant Cugat i Cerdanyola i amb l’Àrea Metropolitana de Barcelona i procedirà a l’aprovació provisional del projecte. // Josep M. Vallès

Només fins al 15 de novembre compra la teva casa amb un descompte addicional* *Pots consultar les condicions a solvia.cat

902 333 131 Oficines del grup Banc Sabadell

La immobiliària de Banc Sabadell

FA_SV_226x68_Oportunidad_DStCugat_cat_PRO.indd 1

15/11/13 11:46


36 Publicitat

Diari de Sant Cugat Divendres, 22 de novembre del 2013

noveMbre 25 De

Dia internacional contra la violència De gènere

pRoGRama d’activitats a www.santcugat.cat

Ma gerMana s’ho passava MalaMent aMb el nòvio i jo no ho veia. Des De que vaig lligar caps i la vaig ajuDar a sortir-se’n,

m'implico contra la violència envers les Dones.

implica’t tu també. Recull la Guia de RecuRsos a les dependències municipals


Diari de Sant Cugat Divendres, 22 de novembre del 2013

Actualitat Economia i empresa 37

Martinfit Plataforma en línia de vestits i camises fetes a mida

Vestits d’home a mida i personalitzats en línia Únic A través del web el client té l’oportunitat d’escollir el teixit, el model del vestit i personalitzar-lo al seu gust perquè sigui una peça única

P

er a molts homes, els vestits són el seu dia a dia. Altres només els porten en ocasions especials, però per a tots ells és una peça de vestir molt personal. Amb aquesta idea, dos joves santcugatencs de 26 anys han posat en marxa Martinfit, una plataforma en línia que ofereix vestits d’home a mida i personalitzats. Un dels seus fundadors, Edgar Fité, explica que la idea els va sorgir després d’un viatge a la Xina ara fa un parell d’anys. Quan eren a Xangai es van fer fer un vestit personalitzat per un dels sastres que tenen paradeta als mercats de la ciutat. “Allà és molt comú que la gent vagi a les paradetes dels sastres que hi ha als mercats amb fotografies de models que han vist perquè els el facin a mida. Aleshores et prenen les mides, tries el teixit i te’l fan”, explica l’Edgar. Precisament amb aquesta idea, ara fa un

Ocupació

Els treballadors de Delphi asseguren tenir un futur incert

Tots els partits amb representació a l’Ajuntament van aprovar una moció de suport a la plantilla de l’empresa Delphi Diesel Systems, pels 171 acomiadaments anunciats. No obstant això, el president del comitè d’empresa de Delphi, José

gairebé un any que ell i el seu amic de la infància Sergi Martínez van posar en marxa una plataforma web de vestits d’home a mida i personalitzats. Ofereixen una gran varietat de teixits i models perquè els usuaris, amb només tres passos, aconsegueixin un vestit únic. Primer s’ha d’escollir el teixit i la peça que més els agrada, després personalitzar-la i, finalment, introduir les seves mides. La confecció de les peces es fa de manera artesanal i va a càrrec de sastres de Xangai, de manera que poden oferir preus molt més competitius. Un vestit d’home pot costar uns 200 euros i l’enviament de la peça arriba abans de tres setmanes. Els joves asseguren que d’aquesta manera trenquen la distància “aprofitant les tecnologies i els mecanismes actuals”. De formació són enginyers industrials i, tot i tenir una feina estable, durant aquest 2013 han deixat l’empresa on treballaven per dedicar-se exclusivament a aquest nou projecte “que ens motiva de veritat”, expliquen. Asseguren que tot i la situació del mercat actual, “la feina no ens omplia de manera suficient i vam decidir arriscar-nos”. De moment fan una valoració positiva de l’acollida que ha tingut el projecte i ara tenen intenció d’obrir-se al mercat internacional. // Anna Mira

Edgar Fité, un dels fundadors de Martinfit

Antonio Morán, va intervenir al ple, on va agrair el suport de l’Ajuntament i de les institucions. També va manifestar que els treballadors de Delphi “han demostrat ser una plantilla implicada amb la ciutat des del primer dia”. “Estem portant el diàleg per intentar buscar una sortida negociada perquè el nostre objectiu és que no hi hagi cap tipus d’acomiadaments”. Morán va explicar que l’objectiu “és la continuïtat d’aquesta planta a Sant Cugat que no està tan clar”. En el text aprovat, l’Ajuntament es compromet a donar el suport necessari perquè es negociïn baixes voluntàries i prejubilacions i també per proporcionar l’acompanyament necessari per tal que l’empresa desenvolupi estratègies competitives dins el seu grup empresarial i “sigui capaç d’atreure més inversió i més branques d’activitat a la nostra ciutat que generin més ocupació i més estable”. // A.Mira

#ARTUR RIBERA

Literatura Un llibre que relaciona les empreses i el tercer sector El santcugatenc Josep Maria Batalla ha publicat el llibre ‘Las marcas buenas venden más y las buenas personas duermen mejor’. El mateix autor, explica que en el món on vivim “una empresa ja no pot posar-se d’esquenes a la solució dels problemes socials”.

Xifra

21.900€

Renda per capita Sant Cugat és el 7è municipi més ric de Catalunya, amb més de 5.000 habitants.

redaccio@diaridesantcugat.cat @annamiraperich

Jornada Fira Empresarial i del Crèdit ‘Aquí hi ha crèdit’ 28 de novembre, a la Masia can ametller L’Associació de E-learning i Formació Online organitza la Fira Empresarial i del Crèdit. Una trobada empresarial sota el lema “Aquí hi ha crèdit” on el professor Pedro Nueno, del IESE, serrà l’encarregat d’inaugurar-la. Aquesta iniciativa vol aportar solucions immediates per solucionar els problemes de finançament que puguin tenir empreses o particulars per tirar endavant els seus projectes de negoci, ja sigui per mitjà de línies de crèdit o amb microcrèdits.


38 Cultura Cultura popular

Diari de Sant Cugat Divendres, 22 de novembre del 2013

Tradició Grup Mediterrània

Mediterrània estrena ‘Quadrigènia’ el 2014 Estrena El nou espectacle del Grup Mediterrània, el primer de creació pròpia, s’estrenarà durant la pròxima Festa Major Implicació Els membres del grup han organitzat i realitzat tot el muntatge

E

l Grup Mediterrània de Sant Cugat no para de créixer tot consolidant-se com una formació amb caràcter i identitat pròpia. La formació, que va néixer l’any 1995, estrena el 2014, per Festa Major, el seu primer espectacle propi, Quadrigènia. Un espectacle que arriba després que en els darrers anys ja hagin apostat per incorporar al seu repertori de danses tradicionals catalanes vuit noves coreografies. D’aquestes, set han estat de nova

creació, com són Akelarre, A Margalida, Elionor, Sardana, Encara, Àguila Negra i Camperola, i és una adaptació d’un ball popular menorquí que porta per nom Mallorca. Totes aquestes creades per membres del mateix grup amb l’objectiu d’ampliar i renovar el seu repertori. Ara, però, el repte ha estat anar més enllà i crear tot un espectacle sencer. Quadrigènia és un espectacle inèdit que implica tot el cos de dansa del Grup Mediterrània. Un

‘Quadrigènia’ presenta cinc peces vinculades amb els quatre elements i la seva relació amb la cultura catalana

espectacle creat per ells, amb coreografies pròpies, música composta expressament per l’ocasió i amb una escenografia també exclusiva per al muntatge. Una escenografia que es realitza al Taller d’Escenografia del Teatre-Auditori.

Fet a casa Quadrigènia és 100% Grup Mediterrània. Els membres del grup s’han organitzat en comissions per crear el muntatge, encarregant-se per


Cultura 39

Diari de Sant Cugat Divendres, 22 de novembre del 2013

en context

ENTREVISTA David Gil, codirector del Grup Mediterrània

Difusió de la dansa catalana en diferents àmbits Tradició Ensenyament del ball tradicional popular de Sant Cugat, el Ball del Paga-li, Joan, per Festa Major. Festes Participació en el major nombre de festes de Sant Cugat per tal de donar a conèixer la dansa catalana. Intercanvis Coordinació d’intercanvis i actuacions fora del territori català. ’Setvetes’ Participació amb d’altres esbarts a les actuacions de Setvetes, que té com a objectiu la difusió de la dansa. Difusió El Grup Mediterrània ha actuat a diferents poblacions i ha realitzat diferents activitats amb la intenció de difondre la dansa catalana. Festivals i mostres El grup ha participat en certàmens com els de Cantonigròs, Duragon Folk (Durango), Messimeri (Grècia), organitzant també la Mostra Internacional de Dansa i Gastronomia de Sant Cugat Tast de Cultures (2004), entre d’altres. Formació L’any 2001 es creava l’Escola de Dansa, que actualment compta amb una trentena de membres des dels 3 fins als 16 anys d’edat. I molt més... Roda d’Esbarts Catalònia, programes de TV, exposicions, Espai A (Xarxa d’Arts Escèniques Amateurs de Catalunya)... Hores d’assaig El Grup Mediterrània assaja dos cops per setmana a la Sala Clavé de La Unió Santcugatenca #ARTUR RIBERA grups, i en funció dels gustos i professions del membre del cos de dansa, per desenvolupar les diferents parts del muntatge. Han fet de coreògrafs, de productors, de comunicadors, de dissenyadors i d’escenògrafs, comptant amb el suport i la col· laboració d’exmembres del grup, així com de persones properes. Pel que fa a la música, el compositor Ivan Joanals ha estat l’encarregat de crear els temes, mentre que la cobla La Principal del Llobregat serà l’encarregada d’enregistrar-la al Teatre-Auditori. Una col·laboració nova, la del Teatre-Auditori, que el grup valora com a molt positiva. “Ens plantejaven intentar estrenar al Teatre-Auditori, però sent Festa Major, vam entendre que la gent no es vol tancar en un lloc, per tant, ens va interessar fer-ho al carrer”, explica David Gil, portaveu del grup, tot afegint que “volem que es vegi que és una cosa diferent, i

com que plantegem un escenari més gran, per poder posar l’escenografia, vam parlar amb el Teatre-Auditori i es van mostrar interessats d’ajudar-nos, tant pel que fa a l’escenografia, com pel que fa al material per a l’estrena”.

Implicació L’estrena de l’espectacle Quadrigènia serà en l’habitual actuació del Grup Mediterrània per Festa Major. Aquest any, però, amb novetats. Tot i que encara s’està acabant de tancar, està previst que aquest any el grup balli a la plaça d’Octavià, i no a la plaça de l’Om com és habitual. Un canvi d’ubicació que respon a les necessitats del muntatge. Un espectacle que no deixarà indiferent, això segur, per la qualitat del mateix muntatge, i per la implicació de totes les persones que formen part del Grup Mediterrània i que hi ha darrere de Quadrigènia. // Cinta Caballé redaccio@diaridesantcugat.cat @CintaCC

Preparant el nou espectacle del grup, dirigint al costat de Ferran Martínez i Marta Manyoses, que s’estrenarà per Festa Major #aRTUR RIBERA

“Crear un espectacle era l’assignatura pendent” Com arribeu a crear un espectacle propi? Ja feia molt de temps que ho volíem fer, perquè és una cosa que ens feia falta al Grup Mediterrània. Sí que hem anat fent petites coreografies de la Marta Canas, o meves, o d’altra gent, però fer un espectacle sencer de més estona era l’assignatura pendent que teníem. Després de dos anys preparant-ho, aquest any ens hem fixat la Festa Major com a data d’estrena, i ja està tot engegat. Com s’ha organitzat la seva producció? Al Grup Mediterrània sempre hem treballat molt de manera assembleària, i fem molt les coses nosaltres. Ens hem organitzat en diverses comissions. Hi ha una comissió que fem la coreografia, que som la Mercè Andrés, la Laia Travé, la Marta Manyoses i jo; hi ha una altra comissió que s’encarrega de la producció i la comunicació, que són l’Esther Madrona, el Carles Mayol, la Lourdes Martínez i jo. De fet, jo estic a totes com a supervisor... Hi ha una altra comissió de vestuari que, a més de la dissenyadora, que és la Mercè Morató (La Bombolla, amb la Núria), els que fem coreografia i la Lourdes també hi estem. Per una altra banda hi ha el compositor, l’Ivan Joanals, i la comissió d’escenografia, que hi ha exmembres del grup, com en Ferran Sancho; hi ha el Jaume Benet de Diables; la Glòria Garuz, que havia estu-

diat escenografia, i el Pedro Morales que ha estudiat fusteria i també balla a Mediterrània. Ens hem dividit tota la feina d’aquesta manera, amb les coses que ens agraden, i està anant bastant bé. El nom de l’espectacle, Quadrigènia, a què el devem? Vam proposar diferents noms entre tots, és això que explicava que ho decidim una mica entre tots, i vam proposar uns trenta noms, i al final va guanyar Quadrigènia, que és una paraula que, en principi, no existeix. Però quadri vol dir quatre, i genia vol dir naixement, alguna cosa així com naixement de quatre, que és una mica com la relació entre els quatre elements i la cultura catalana, que és del que va l’espectacle. I a sobre l’escenari, què veurem? Veureu cinc peces, relacionades amb els quatre elements, relacionats d’alguna manera amb la cultura catalana. Com es veuen reflectits en diferents aspectes de la cultura popular catalana. I tampoc desvetllaré massa més el que es veurà! Un repte molt gran, entenc... És complicat. Perquè anem creant, anem fent canvis. És un procés lent, perquè tot és nou i la gent s’ho ha de fer seu. Però estic content, perquè la gent està molt motivada, i estem anant força bé. // C. Caballé


40 Cultura Actualitat

Parlem de cultura

Titelles per a tothom?

S

e m’acosta un nen petit i mira l’escenari embadalit un cop hem acabat la funció a Can Ninot. “Són titelles?”, em pregunta. “Sí”. “I es mouen sols?”. “No! Els moc jo, veus?”. “Ah. Però quan s’apaga el llum i marxes cap a casa, es mouen sols, oi?”. “No ho sé... No hi sóc. Però cada matí quan torno a treballar, n’hi ha que sembla que s’han mogut una miqueta...”. “Veus? És que es mouen sols, home!” I esclata a riure... I aquesta continua sent la màgia que cada cap de setmana apropem als nens i nenes de Sant Cugat. L’artesania de la il·lusió. 45 minuts de màgia on l’actor desapareix i prenen protagonisme absolut els nostres ninots. Ninots que l’Alèxia està convençuda que tenen vida pròpia i això ens afalaga. Però, per quan de temps? Cada vegada són més joves els nens que s’acosten a gaudir dels titelles arreu de l’Estat. Sembla que el teatre de titelles sigui per als més petits, que no es pugui fer titelles per a nanos més enllà dels 6 anys. I això és fals! De la mateixa manera que l’Alèxia, amb 3-4 anyets, atorga vida pròpia als ninots, podem aconseguir que nens més grans i adults s’oblidin de nosaltres i entrin en un món plàstic, màgic, seductor, profund, poètic, evocatiu... Podem seduir petits i grans tal com passa a d’altres països amb més tradició titellaire. A França, Polònia, Txèquia, Rússia... allà, no es fa titelles únicament per a menuts en edat de parvulari. Allà, tenen la tradició de veure titelles durant tota la vida, seleccionant el tipus d’espectacle que més s’ajusta a l’edat. El teatre visual i de titelles queda totalment normalitzat com un gènere més, i us asseguro que si algun dia teniu l’oportunitat de veure Genty, F. Lazaro, Meshke o d’altres, no ho oblidareu mai.//

Christian Treceño Director de Can Ninot info@canninot.cat

Diari de Sant Cugat Divendres, 22 de novembre del 2013

Tradició Cultura popular

“Facin lloc a la plaça, les Gitanes ho peten massa”

Art Espai Carré acull l’obra de Valeria Sidañez

Des d’aquest divendres, 22 de novembre, l’artista plàstica resident a Sant Cugat Valeria Sidañez exposa la seva obra a les instal· lacions d’Espai Carré. La mostra presenta pintures, ‘collages’ i obra sobre paper en una exposició que es podrà veure fins al 21 de desembre d’aquest mateix any.

Xifra

22.000

escolars han gaudit del programa Anem al Teatre impulsat per l’Ajuntament en el marc del Pla de dinamització educativa.

Teatre ‘Cosmètica de l’enemic’ i ‘La banqueta’ 23 de novembre, al teatre-auditori

Aquest any, el Ball de Gitanes serà l’1 de març

El ball s’emmarca en els actes del Carnaval de Sant Cugat, el qual se celebrarà del 27 de febrer al 2 de març Per setè any consecutiu, la Comissió del Ball de Gitanes acosta aquest ball popular a tota la població santcugatenca. Un ball que aquest any es ballarà l’1 de març. L’edició d’enguany porta per lema “Facin lloc a la plaça, les Gitanes ho peten massa”, per fer referència al salt quantitatiu que el ball ha fet en els darrers anys, arribant, en l’edició del 2013, a les 200 persones. Els assajos d’aquest edició començaran el 25 de novembre, i seran els dilluns i dimecres, de 21.30 hores a 23 hores, al vestíbul del Teatre-Auditori de Sant Cugat. Des de la comissió s’ha demanat que “s’estigui molt pendent de les xarxes socials per qualsevol canvi d’horaris, en funció de l’agenda del Teatre-Auditori”. Les inscripcions per participar en el ball d’enguany es tanquen la setmana del 13 i el 15 de gener.

#Amanda bernal

Lali Mateu va explicar durant la roda de premsa de presentació, celebrada el dimarts 19 de novembre, que les novetats d’enguany estan en els assajos.

Novetats Des del primer dia d’assajos i fins al dia 15 de gener hi haurà el que s’ha anomenat “assajos magistrals”, orientats a ensenyar pas a pas el Ball de Gitanes a totes aquelles persones que no l’hagin ballat mai o vulguin repassar detalladament cada part del ball. A partir del dia 20 de gener, la dinàmica dels assajos canviarà, apostant per l’autogestió dels quadres de balladors, és a dir, que siguin els mateixos balladors els que acaben practicant el ball posant èmfasi en aquelles parts que creuen més necessàries, seguint vídeos tutorials penjats a la xarxa. Si l’any passat es va fer un salt quantitatiu, aquest any es vol apostar per un salt qualitatiu de les Gitanes, i fer així que es converteixi en una experiència inoblidable per a tots aquells que el ballin i que, any rere any, els balladors facin més seu el ball i tot el que simbolitzen les Gitanes. // C. Caballé

Aquest dissabte, 23 de novembre, el Teatre-Auditori acull dues obres teatrals amb sopar inclòs entre funcions al vestíbul. A les 20 hores començarà Cosmètica de l’enemic, d’Amélie Nothomb, i a les 22.15 hores, La banqueta, de Gérald Sibleyras.

LA PIULADA @ensemusica Música solidària amb La Marató de TV3 Concert de Santa Cecília Conservatori de Sant Cugat dld.bz/cU4Mx #ensenyament

Exposició El Nepal fotografiat a les parets del Dehesa

El Dehesa Sant Maria, ubicat a la plaça Augusta de Sant Cugat, acull durant aquest mes, i sense data de retirada de les imatges, l’exposició fotogràfica “Mirades”. Una mostra, sense ànim de lucre, que té com a objectiu donar a conèixer l’organització no governamental Amics del Nepal, una associació que treballa amb nens i nenes sense pares, i dones que no han rebut cap tipus d’educació en aquest país asiàtic.


Crítica d’art

Diari de Sant Cugat Divendres, 22 de novembre del 2013

La carta de Grau-Garriga

Actualitat Cultura 41

FA 20 ANYS 19/11/1993

Imma Pueyo Crítica immapueyo@telefonica.net

Q

uan observem un quadre, normalment el llegim d’esquerra a dreta, de dalt a baix o a l’inrevés de tot plegat, fins descobrir el sentit de l’obra. Els elements que configuren l’espai pictòric com poden ser figures, colors, signes o símbols i la composició o la relació establerta entre ells, orienten l’ull de l’espectador cap als aspectes narratius i la interpretació. En un quadre figuratiu la lectura és més fàcil i el contingut sovint és més evident. Una obra informal planteja més problemes de comprensió. L’espectador s’enfronta a un cosmos individual, a suggeriments i secrets personals que s’amaguen rere objectes, formes, colors. Llavors el lector pot descobrir-ne el significat fent ús de la seva llibertat d’interpretació. I això és perfectament vàlid. L’artista Grau-Garriga em comentava, en una entrevista publicada a la revista Gausac núm. 8, que “les obres tenen molts secrets, però és molt difícil explicar-los. N’hi ha que un mateix ja els sap, encara que de vegades els descobreix més l’espectador que no pas qui ha fet l’obra. Això no vol dir que no hi siguin, hi són, però d’una manera inconscient per l’artista”. He pensat en aquesta qüestió davant del quadre Carta d’Anjou de 1997 que s’inclou en el conjunt de l’obra de Grau-Garriga exposada aquests dies a la galeria Canals. La peça, de petit format, és una pintura-objecte i té com a protagonista un sobre de cartes enganxat sobre un fons abstracte i al mig d’un espai blanc, lluminós. El sobre és tot cobert per un paisatge d’arbres i aigua que oculten parcialment el destinatari i el segell. És pot identificar l’entorn de la vall del Loira per la fesomia de la natura, la llum blanca, els colors freds, un lloc on l’artista va viure i on va treballar fins la seva mort el 2011. Què contenia aquest sobre per destacar-lo en una pintura? Grau-Garriga va utilitzar diferents mitjans expressius, incorporant a l’obra objectes quotidians, reliquiaris personals que van formar les seves vivències. La seva obra no és decorativa, l’envolta un misteri, alguna cosa enigmàtica que la fa atraient.//

L’Orquestra de Cambra enregistra un concert en forma de CD

L’Orquestra de Cambra feia una edició privada no comercialitzable, només per als socis, del concert del 26 de desembre del 1992 a la Basílica de Santa Maria de Vilafranca del Penedès #notícia publicada a ‘els 4 cantons’

Aportar valor a través de la innovació

Investigar, desenvolupar, fabricar i comercialitzar productes farmacèutics per a millorar la salut i la qualitat de vida de les persones La visió de futur, el caràcter innovador i la dedicació a la investigació han mantingut a Boehringer Ingelheim entre els líders mundials del sector farmacèutic i li han permès afrontar amb èxit els reptes que plantegen la investigació i desenvolupament per poder posar a disposició dels pacients medicaments innovadors i segurs. La mentalitat emprenedora de tots i de cada un dels que formem part de Boehringer Ingelheim fa possible la realització del nostre objectiu: Aportar valor a través de la innovació. www.boehringer-ingelheim.es www.twitter.com/boehringer www.youtube.com/user/boehringeringelheim

Imatge: ‘Carta d’Anjou’

abcd


Crítica de teatre

42 Cultura Actualitat Nosaltres, els catalans

Diari de Sant Cugat Divendres, 22 de novembre del 2013

Espectacle En família, al Teatre-Auditori

Eduard Jener Crític eduardjener@telefonica.net

A

finals dels passats anys 70, el gran escriptor Pere Calders comença a escriure una comèdia que no va acabar. El tema era interessant i propi de l’època després de dues guerres mundials, maig del 68, la cultura hippy i la guerra freda: la crisi de la civilització occidental. La generositat de la família Calders va fer possible que a les Lectures a la Fresca del 2012, dirigides per Dolors Vilarasau, es poguessin recuperar els 20 minuts originals amb quatre finals de diferents autors nostrats. Un d’ells, Víctor Alexandre, es va sentir tan identificat amb el text que, empès per Jaume Pla, recollia el repte de fer una obra completa sense trair l’esperit de l’original. Ens trobem una obra intel·ligent, plena de picades d’ull als espectadors, situacions, paraules, gestos i actituds d’una època i d’ara mateix que reflecteixen una manera de fer molt nostre en una taula rodona convocada pel president d’un ateneu, versàtil i divertit Jaume Pla, preocupat sobretot per fer un bon paper davant de la coordinadora corresponent, un metge, excel·lent Serrahima; una poetessa, ben posada M. Rosa Martínez; una escriptora, potent Encarna Adelantado; una ecologista, subtil Isabel Valbuena; una pintora, equilibrada Carme Ballesteros; un capellà, convincent Rafa Usero; un manetes, despreocupat Pep Usero; un cambrer, esplèndid Joan Vallvé i una mestra de dansa sempre foragitada, notable Eulàlia Cortijos. Com es costum de la casa, les llums i el so correctes i la direcció acurada. Ah, per cert, després de veure que tots plegats són uns cagadubtes em queda el dubte personal de si l’economista, bona figura sense paraules de Salvador Fenollar, ens hagués arreglat el problema si hagués pogut parlar... TAULA RODONA, de Pere Calders i Víctor Alexandre. Direcció: Trini Escrihuela. Llum i so: Kel Rejat. Repartiment: Jaume Pla, Llorenç Serrahima, Rafa Usero, Encarna Adelantado, Isabel Valbuena, M. Rosa Martínez, Carme Ballesteros, Pep Usero, Joan Vallvé, Salvador Fenollar i Eulàlia Cortijos. Lloc i dia: Casal de Cultura de Valldoreix. 17 de novembre.

“Taula rodona”

#Cedida

Mozart també és per als infants El Teatre-Auditori de Sant Cugat, ple de gom a gom, va rebre la representació de La petita Flauta Màgica el passat diumenge 17 de novembre, amb les entrades exhaurides. Una producció del Gran Teatre del Liceu que és l’adaptació per a públic infantil de l’òpera La Flauta Màgica Die Zauberflöte. #localpres

Art

L’Espai Lluís Ribas, a la fira STArt d’Estrasburg

Igualment, mostraran les escultures del també artista local Pep Codó, junt amb la pintura d’Isabel Cortés i Jordi Rollàn, a més d’unes aquarel·les originals de Feicien Myrbach, reconegut artista austríac (1853/1940). // C. Caballé

Art

Canals-Galeria d’Art, al Room Art Fair de Madrid Una de les obres de Ribas #cedida La fira internacional se celebra cada any al Parc des Expositions – Wacken, a Estrasburg, en aquesta edició, entre els dies 21 i 25 de novembre Per segon any consecutiu, l’Espai Lluís Ribas participa en la fira internacional d’art contemporani STArt, que cada any se celebra al Parc des Expositions – Wacken, a Estrasburg. Una fira que té lloc entre els dies 21 i 25 de novembre, i que aquest any arriba a la seva divuitena edició, essent la segona fira d’art contemporani més antiga de França, i en la qual participen galeries d’arreu del món, europees, americanes i japoneses, entre d’altres. L’Espai Lluís Ribas participa aquest any, i per segon cop, a STArt d’Estrasburg tot presentant un petit recull representatiu de l’extensa obra de l’artista santcugatenc Lluís Ribas.

La galeria santcugatenca participa en la fira madrilenya, que se celebra del 22 al 24 de novembre, amb les obres de Neus Colet i Patrizia Lohan Canals-Galeria d’Art porta l’art santcugatenc a Madrid. Ho fa participant a la Room Art Fair que se celebra a la capital de l’Estat del 22 al 24 de novembre. Room Art Fair és la fira d’art més jove d’Europa, que també és la més alternativa i enfocada cap a un públic nou. La fira se celebra a l’Hotel Praktik Metropol de Madrid, i l’espai que ocupa la galeria santcugatenca és l’habitació número 313, exposant obres de Neus Colet i Patrizia Lohan. La participació santcugatenca en aquesta fira compta amb diferents suports públics i privats, entre els quals destaca l’Ajuntament de Sant Cugat i l’associació (Art)Catalunya, a més de la difusió feta per la Generalitat i l’ambaixada alemanya, per les obres exposades de l’artista alemanya. // C. Caballé


Cultura 43

Diari de Sant Cugat Divendres, 22 de novembre del 2013

Pàgina de l’Ateneu Santcugatenc

Gaudiu del Nadal a l’Ateneu Ja s’acosta el Nadal i des de l’Ateneu volem proposar-vos un programa especial per a aquestes dates per poder gaudir plegats. Enguany volem recuperar el concurs de pessebres a Sant Cugat. Per participar només cal que passeu per la secretaria del centre a fer la vostra inscripció de manera gratuïta, entre el 18 de novembre i el 13 de desembre, i un jurat vindrà a casa vostra per veure’l. El jurat visitarà els pessebres a les cases dels participants la setmana del 16 de desembre previ avís i el veredicte s’anunciarà el 23 de desembre a les 19 h a l’Ateneu. Es donaran premis als millors pessebres en tres categories amb un únic premi per categoria: tradicional, artístic i innovador. Per altra banda, si el que voleu és poder-ne gaudir, durant les festes nadalenques us oferirem des de l’Ateneu un mapa pels pessebres més emblemàtics exposats a les finestres de Sant Cugat, és un recorregut pels carrers del centre amb els pessebres de les cases més tradicionals i la història d’aquests, no us ho perdeu! El 23 i 30 de desembre i el 3 de gener a les 18 h hi haurà un recorregut poeticomusical pels pessebres del

Taller de patchwork nadalenc #cedida casc antic, aquest s’iniciarà a la plaça de Barcelona tots tres dies, a càrrec dels professors dels Tallers de Teatre Sílvia Servan i d’Octet de 9. A més, en relació als pessebres, oferim també una gimcana infantil. Podeu recollir la vostra butlleta a l’Ateneu a partir del dia 23 fins al 3 de gener, passegeu pels carrers del casc antic i situeu els pessebres fotografiats a la butlleta. Un cop plena retorneu-la a l’Ateneu màxim entre el 7 i el

17 de gener i entre totes les butlletes omplertes correctament sortejarem els premis. El 20 de gener s’anunciaran els guanyadors. El 30 de desembre i el 2 de gener a les 17.30 h tindrem contacontes a la sala d’actes per poder gaudir grans i petits d’una tarda de contes nadalencs, a càrrec de Mercè Andrés i Eva Tataret. Passeu per l’Ateneu a comprar el vostre tiquet d’entrada, ja que l’aforament és limitat.

Per a aquestes dates, també hem ampliat la nostra oferta de cursos i tallers, tant per a petits com per grans: Cuina de Nadal: on cada sessió fareu un menú complet nadalenc amb plats com escamarlans farcits i gratinats o galets farcits de peix i marisc sobre coulis de gambes. El 17 i 18 de desembre, de 19 h a 21 h, a càrrec de Lali Domènech. Patchwork nadalenc: on realitzareu arbres de nadal, corones d’advent o peus d’espelma amb motius nadalencs entre d’altres decoracions vàries per a la llar. L’11 i el 18 de desembre, de 19 h a 21 h, a càrrec de Dolors Ribot. Decoració de galetes nadalenques: 16 de desembre, de 18 h a 20.30 h, a càrrec de Sílvia Moyano. Decoració de galetes per a infants: 30 i 31 de desembre, d’11.30 h a 13 h, a càrrec de Marta Marcet. Taller de feltre per a infants: , on els petits aprendran a fer decoracions per a l’arbre de Nadal i la llar. El 23 i 24 de desembre, d’11 h a 12.30 h, a càrrec d’Aina Montserrat. Les inscripcions es realitzen a la secretaria de l’Ateneu, plaça de Pep Ventura, 1 de Sant Cugat, de dilluns a divendres entre les 9.30 h i les 13 h i entre les 16.30 h i les 20.30 h.//

XXXVI PREMIS BALDIRI REIXAC 2013-2014

Per a l’estímul i el reconeixement de l’escola catalana 100.100 euros de dotació total - A les escoles, 12 premis de 3.300 euros cadascun. - Als alumnes, 65 premis de 700 euros cadascun a treballs escolars i 2 premis de 1.500 euros cadascun a experiències que fomentin la comunicació en català entre l’alumnat. - A mestres i professors, 2 premis de 4.000 euros cadascun a un estudi, recerca, assaig pedagògic o experiència didàctica, i, convocat conjuntament amb la UOC, 1 premi de 4.000 euros a una experiència didàctica d’ensenyament-aprenentatge de la llengua i la literatura catalanes mitjançant les TIC. Termini de presentació dels treballs: 14 de febrer de 2014. Trobareu les bases, els qüestionaris i les fitxes d’inscripició a www.fundaciolluiscarulla.cat Fundació Lluís Carulla Aribau 185 3r 08021 Barcelona Tel. 93 200 53 47 Fax 93 200 56 33 info@fundaciolluiscarulla.cat Amb la col·laboració de:


44 Publicitat

Diari de Sant Cugat Dijous, 22 de novembre del 2013

Agenda del 22 al 28 de novembre 22 Divendres De 18 a 20 h ZEM Rbla del Celler Jornada 1 Tennis Taula individual Organitza: Ajuntament de Sant Cugat 19.30 Casa de Cultura Xerrada. “Qui deu a qui? El deute continua creixent dia a dia tant al Sud com al Nord” Amb Inés Marco, membre de la Plataforma Auditoria Ciutadana del Deute (PACD) Organitza: Observatori del Deute en la Globalització (ODG),Plataforma Auditoria Ciutadana del Deute (PACD) Col·labora: Ajuntament 19.30 h Casal de Joves TorreBlanca Cinefòrum amb la projecció d’”El maestro saharaui” Fotografia, guió i direcció: Nicolás Muñoz. Entrada gratuïta. Aforament limitat. Tast de cuscús per a tots els participants. Més informació a casaldejovestorreblanca.cat Organitza: Ajuntament de Sant Cugat 21 h Teatre-Auditori Concert. Fangoria Preu: 40 €. “Cuatricromía”, l’onzè àlbum d’estudi Organitza: Ajuntament de Sant Cugat 23 Dissabte 11 h Aula Magna de l’Escola Municipal de Música Victòria dels Àngels Assaig obert i cafè amb els músics Producció Verdi & Wagner. Cal confirmar l’assistència al tel. 93 589 31 93 o a www.simfonica.cat Organitza: Orquestra Simfònica Sant Cugat D’11 a 13.30 h Punt Verd del centre Inauguració del nou espai de creació Taller de creació de joguines amb envasos amb Metromàtic i música de reciclatge amb l’Orquestra Reciclofònica. No es podrà entrar amb vehicle al recinte. Pots venir a peu, en bici, en transport públic o en cotxe. Consulta on aparcar a oficinasostenible.santcugat.cat Org: Ajuntament de Sant Cugat 12 h Abacus Gaudeix de les festes de Nadal amb La Galera! Organitza: Abacus

12 h Biblioteca Central Gabriel Ferrater L’hora del conte. “Animalades” A càrrec de Clara Ribatallada. A partir de 4 anys. Poesia amb objectes a partir de poemes de Joana Raspall. Organitza: Ajuntament de Sant Cugat 17 h Casa de Cultura Taller d’iniciació a la Glosa improvisada Preu: 10 € (8 € pels alumnes de l’EMTSC) a càrrec de Marcel Casellas. Més informació i inscripcions a: emtsc@emtsc. cat Org.: Escola Música Tradicional Sant Cugat 17.30 h Casal de Mira-sol Espectacle + instal·lació sensorial. “Planeta K” A les 17.30, 18.10 i 18.50 h. Entrada exclusiva per a nens i nenes d’1 a 3 anys. Entrada amb reserva: 4 €. Entrada a taquilla: 6 €. Reserva d’entrades a entradesxccp@santcugat.cat. Més informació a santcugat.cat/xccp Organitza: Ajuntament de Sant Cugat 18 h Can Ninot Titelles. “El Petit Príncep” A càrrec d’Alehop Produccions. Preu: 7 €. Reserves a info@canninot.cat i 626 59 89 21. També diumenge 24 a les 12 h Organitza: Can Ninot 19 h Casa de Cultura Cinefòrum sobre el documental “Planet Ocean” Amb Cédric Javanaud, oceanògraf de Fondation GoodPlanet (organització responsable del documental) i membre de l’equip de la pel·lícula Organitza: Associació Imago 20 h Teatre-Auditori Teatre. “Cosmètica de l’enemic” Preu: 26 €. D’Amélie Nothomb. A la Sala Platea. Dramatúrgia i direcció: Pablo Ley. Direcció: Magda Puyo. Intèrprets: Lluís Soler, Xavier Ripoll Organitza: Ajuntament de Sant Cugat 21 h Teatre La Unió Teatre. “Don Juan Tenorio” Preu: 5 €. Lectura dramatitzada de l’obra de José Zorrilla

+ activitats a: www.santcugat.cat. Si voleu sortir en aquesta agenda cal que adreceu la informació 15 dies abans a la Casa de Cultura, Jardins del Monestir, s/n. Viu la cultura de prop XCCP: xarxa de centres culturals polivalents

Uaal·la! Oci i cultura en família

21.30 h Monestir de Sant Cugat Concert de Santa Cecília Preu: 3€. Coral Rosa d’Abril, Coral La Unió Santcugatenca, Cor Aulos, Coral La Pinya i Societat Coral La Lira. Org: Coral La Unió santcugatenca 22.15 h Teatre-Auditori Teatre. “La banqueta” Preu: 26 €. De Gérald Sibleyras. A la Sala Platea. Traducció: Ricard Borràs. Adaptació i direcció: Paco Mir. Intèrprets: Ricard Borràs, Pep Ferrer. Organitza: Ajuntament de Sant Cugat 24 Diumenge 11 h Casal de Mira-sol Dansa. “Almazuela (sota els llençols)” A les 11 i a les 18 h. Amb Cia. Roberto G. Alonso. Del 9è Festival El més petit de Tots. Edat recomanada: de 6 mesos a 3 anys. Entrada amb reserva: 4 €. Entrada a taquilla: 6 €. Reserva d’entrades a entradesxccp@santcugat.cat. Més informació a santcugat.cat/xccp Organitza: Ajuntament de Sant Cugat 12 h Pl. d’Octavià Ballada de sardanes A càrrec de la Cobla Marinada. Org.: Entitat Sardanista de Sant Cugat 19 h Casa de Cultura Cinefòrum sobre el documental “La Set del Món” Amb Cédric Javanaud, oceanògraf de Fondation GoodPlanet (organització responsable del documental). Organitza: Associació Imago 19 h Teatre-Auditori Sarsuela. “La tabernera del puerto” Preu: 30 €. A càrrec de la Companyia +Sarsuela Organitza: Ajuntament de Sant Cugat 25 Dilluns 20 h Cinemes Sant Cugat Cinema clàssic. “West Side Story” Preu a taquilles 4,30€ i per internet 4 €. Versió original i subtitulada. Direcció: Robert Wise, Jerome Robbins. EUA, 1961. Org.: Ajuntament de Sant Cugat, Cinesa 20 h Cafè Auditori Presentació de llibre. “La frase

010

d’avui” De Ton Marimon. Presentació a càrrec d’Irene Cordón i Solà-Sagalés, doctora en Història Antiga (UAB). Organitza: Ton Marimon 21.30 h Vestíbul del Teatre-Auditori Comencen els assajos del Ball de Gitanes Org: Comissió Ball de Gitanes 26 Dimarts 19 h Ateneu Santcugatenc Projecció del documental “Nosaltres alimentem el món” i presentació de The Greenfish Farm Documental dirigit per Erwin Wagenhoffer (2005) sobre l’escassetat dins de l’abundància que evidencia el desequilibri global que existeix entorn a l’alimentació. Organitza: Associació Imago 27 Dimecres 18 h Xalet Negre Conferència. “Liberalisme versus carlisme” Entrada gratuïta. Reserva d’entrades a entradesxccp@santcugat.cat. Més informació a santcugat.cat/xccp Una proposta de l’Associació Cultural Sant Cugat. A càrrec de Francesc Lozano. Del cicle de conferències “Quan l’integrisme era el futur”. Organitza: Ajuntament de Sant Cugat 19.30 h Biblioteca Central Gabriel Ferrater Cinefòrum sobre el documental “Kwe’sx Thegnxisa” (“Nuestra mirada”) Documental dirigit per Mónica María Mondragón l’any 2012, pretén apropar la realitat de la cultura indígena Nasa colombiana a l’espectador. Organitza: Associació Imago 28 Dijous 17 h Cinemes Sant Cugat Cinema d’autor. “Barbara” Sessions: 17, 19.30 i 22 h. Preu a taquilles 4,30€ i per Internet 4€ a www. cinesa.es Versió original i subtitulada. Direcció: Christian Petzold. Alemanya,

Tel. 93 589 13 82 i fax 93 674 66 55. A/e agenda@santcugat.cat. La responsabilitat dels actes i de la informació publicada en aquesta agenda recau en les entitats organitzadores.


Publicitat 45

Diari de Sant Cugat Dijous, 22 de novembre del 2013

2012.Idioma: alemany. Alemanya Org.: Ajuntament de Sant Cugat, Cinesa De 17.30 a 18.45 h SC Trade Center Conferència. “Competències emocionals i benestar” A càrrec de Rafel Bisquerra, catedràtic d’Orientació psicopedagògica de la UB. Organitza: Aula d’Extensió Universitària per a la Gent Gran (AEU) 19 h Museu del Monestir Taula preparatòria per al 3r Seminari Internacional sobre Paradigmes de Convivència Planetària Amb la presència d’un dels membres del Consell Internacional del Fòrum Social Mundial Pedro Santana (president de Viva la Ciudadanía, Colòmbia). Organitza: Associació Imago 19.30 h Centre Social i Sanitari la Floresta Debat obert sobre present i futur de la Floresta Organitza: Diari de Sant Cugat Col·labora: Ajuntament de Sant Cugat 19.30 h Biblioteca Mira-sol - Marta Pessarrodona

Presentació del llibre “Virginia Woolf i el Grup de Bloomsbury” De Marta Pessarrodona. Amb Antònia Carré i Àngels Gregori Org: Ajuntament de Sant Cugat De 21 a 22.30 h Centre Borja Taula rodona. “Crisi i eficiència: s’hi val tot?” Acte obert a tothom i gratuït. Cal inscripció prèvia a professionals.responsables@gmail.com Organitza: Professionals Responsables del Centre Borja

Entorn del Monestir Organitza: Comissió Festa de Tardor Dissabte 23 Activitats de cultura popular i tradicional Gegants, bastoners, música, dansa, correfoc...

Org: Coordinadora d’Entremesos de Cultura Popular i Tradicional 21 h Parc Ramon Barnils Concert Trona Org: Dissidència Sònica Diumenge 24 Paradetes d’entitats socioculturals, esportives i ONG I actuacions de teatre, titelles, esportives. DIA INTERNACIONAL CONTRA LA VIOLÈNCIA DE GÈNERE

22 Divendres 18 h Casal de les Planes Xerrada-col·loqui sobre la violència de gènere a Amèrica Llatina Projecció del documental “Feminicidi a Ciudad de Juárez” Org.: Grup de Dones de la Creu d’en Blau

25 Dilluns 18 h Ajuntament de Sant Cugat Impacte de la violència contra les dones a Sant Cugat Presentació de l’11è informe 19.30 h Casa de Cultura Xerrada. “Una vida com qualsevol altra” A càrrec de Mireia Trias Org: Fundació Yamuna Col·labora: Amnistia Internacional 29 Divendres De 17 a 19 h Casa de Cultura Taller de resolució de conflictes A càrrec de David Almazor Informació i inscripcions a donainformacio@santcugat.cat

+ activitats a: www.santcugat.org. Si voleu sortir en aquesta agenda cal que adreceu la informació 15 dies abans a l'Oficina de Turisme Pl. Octavià, s/n Torre de l'Homenatge. Tel. 93 675 99 52 i fax 93 675 99 53. A/e agenda@santcugat.org. La responsabilitat dels actes i de la informació publicada en aquesta agenda recau en les entitats organitzadores.


46 Esports Actualitat

Diari de Sant Cugat Divendres, 22 de novembre del 2013

Entrevista

Joan Casas Masip Mecànic de l’equip LCR Honda de MotoGP

“Marc Márquez ha aportat el que faltava a MotoGP: emoció i espectacle” Un santcugatenc a MotoGP Aquest santcugatenc de 35 anys forma part de l’equip LCR Honda des del 2006, amb el qual ha renovat per una temporada més. Es va introduir en el món de la mecànica de motocicletes de competició amb el també santcugatenc Rubèn Xaus, pilot amb qui va compartir equip entre els anys 1998 i 2004. Com es troba al seu equip, a l’LCR Honda MotoGP, que té com a pilot oficial l’alemany Stefan Bradl? Hi estic molt a gust. Amb aquest equip portem treballant junts des de l’any 2006, i tant de bo que estiguem junts molts anys més. A l’equip som menys de vint persones. Pensi que en un equip oficial hi ha unes 40 persones. Som pocs, però ben avinguts. Quin balanç fa del seu equip en el mundial d’aquest 2013? No vam començar gaire bé, amb dues caigudes a Qatar, en la primera cursa, i, a Jerez, en la tercera. Després vam remuntar una mica i vam fer un segon lloc a Laguna Seca (en la novena cursa), per darrere de Marc Márquez, amb pole position inclosa. Després vam tornar a patir una davallada. I a Malàisia, quan quedaven tres curses per acabar el mundial, el nostre pilot, Stefan Bradl, va caure i es va trencar el turmell. No vam poder córrer ni a Malàisia ni a Austràlia i no vam puntuar. Al final hem quedat setens.

Quin és l’objectiu per a la pròxima temporada? Estar al darrere de les motos oficials: del Marc Márquez, Dani Pedrosa, Jorge Lorenzo i Valentino Rossi. Però l’any que ve també hi haurà el Pol Espargaró, l’Scott Redding i el Bradley Smith. No serà fàcil... Però serà el nostre tercer any a MotoGP i hem de millorar. Ha de ser caixa o faixa. A Bradl li falta aquell punt de creure’s que pot estar al davant. Els aficionats a les motos han gaudit d’una temporada espectacular. Ha estat molt divertida. Marc Márquez ha aportat el que faltava a MotoGP: emoció i espectacle. MotoGP necessitava un canvi com aquest. A la gent li agrada com condueix i tot el que fa. A veure si entre el Pol Espargaró i l’Stefan Bradl aconsegueixen lluitar per estar al davant, perquè no sempre siguin els mateixos pilots... El títol de Márquez, merescudíssim! Sí és que no ha fallat! I era debutant...! S’ha superat! Va caure a Mugello, però en la resta de curses,

o bé ha guanyat, o bé ha fet podi. Ja es veia que aniria ràpid, però no m’esperava que guanyés el mundial. També falta veure què hauria passat si Pedrosa i Lorenzo no s’haguessin fet mal... Però també és cert que ell no ha fallat. Si segueix així, l’any que ve guanyarà totes les curses. Márquez guanyarà molts més anys. Ja ha batut els rècords de Rossi i ara superarà els dels mundials. Aquest any, Márquez els ha fos psicològicament tots. És mol llest. Per a mi, actualment és el millor. Al carrer tothom parla de Márquez. És simpàtic, sempre riu... Té una relació molt bona amb els seus mecànics. A mi m’agrada molt. És el meu preferit. Va ràpid perquè el que fa li encanta. Ho viu. Tot el dia està sobre la moto. Abans els pilots feien més gimnàs. Ara, tot el dia van sobre la moto. Com és la MotoGP? És un circ, com el futbol, que mou molts diners. A Espanya se segueix molt perquè hi ha molts pilots catalans i espanyols al capdavant, i també patrocinadors espanyols. És nor-

“Márquez és el millor. Guanyarà molts més anys i superarà els rècords del mundial” “Márquez no ha fallat! I era debutant! S’ha superat! No m’esperava que guanyés” “El nostre equip vol estar la pròxima temporada darrere de les motos oficials”


Diari de Sant Cugat Divendres, 22 de novembre del 2013

Actualitat Esports 47 Entitats Amb la presència de J. R. Vidal-Abarca

La Penya Blaugrana celebra els 34 anys

La junta directiva de la PB Sant Cugat, amb l’alcaldessa, Mercè Conesa #A. BERNAL

Joan Casas, mecànic de l’equip LCR Honda Joan Casas, a la dreta de la imatge, sostenint la moto de Bradl # LCR HONDA MOTOGP

mal que aquí es visqui tant. El motociclisme català, el millor. Tots els que estan davant són catalans. Per això hi ha molts pilots estrangers que vénen a córrer el Campionat d’Espanya, perquè és un trampolí per córrer a Moto3. Quin és el futur del motociclisme català? Maverick Viñales , que ja està a

Moto2, i Luis Salom, encara que aquest és mallorquí Lorenzo té fama de ser antipàtic... La gent el té com a antipàtic. He parlat amb ell i em sembla una bona persona. Tots els pilots són molt correctes. Són gent molt normal. // Àlex López Puig redaccio@diaridesantcugat.cat @alexlopezpuig

L’acte va estar presidit per Mercè Conesa, alcaldessa de Sant Cugat, i Josep Ramon Vidal-Abarca, directiu responsable de l’Àrea Econòmica i Estratègica i de l’Àrea Social del FC Barcelona. Amb la presència del mira-solenc Josep Ramon Vidal-Abarca, directiu responsable de l’Àrea Econòmica i Estratègica (Instal·lacions i Seguretat) i de l’Àrea Social del FC Barcelona, la Penya Blaugrana Sant Cugat va celebrar el diumenge 17 de novembre el 34è aniversari de l’entitat esportiva i social. Ho va fer amb el tradicional dinar que l’entitat celebra amb caràcter bianual, amb 120 persones a La Masia Sant Cugat. Entre les autoritats presents cal destacar, entre d’altres, l’assistència

de Mercè Conesa, alcaldessa de Sant Cugat; Josep Ramon Vidal-Abarca, directiu responsable de l’Àrea Econòmica i Estratègica (Instal·lacions i Seguretat) i de l’Àrea Social del FC Barcelona, i Josep Maria Félez, president de la Penya Blaugrana Sant Cugat. També hi van assistir una vintena de penyes del FC Barcelona i els expresidents de la PB Sant Cugat, Julio de Paz i Àngel Benito. La PB Sant Cugat va reconèixer, amb una litografia, aquells associats que fa 25 anys que són socis de l’entitat. Són Joan Rovira Jornet, Antònia Rovira, Josep Castro, Joan Cardona, Enric Julià, germanes Ribes (Eulàlia, Rosa i Josepa), Pere Marín, Jaume Grau i Dolors Pujol. // Àlex López Puig


48 Esports

Diari de Sant Cugat Divendres, 22 de novembre del 2013

Pàgina del Club Tennis Natació Sant Cugat Molta activitat per a aquest Nadal

Casals, visita del patge reial i la carrossa de la cavalcada: els plats forts de Sant Cugat amb el muntatge de la carrossa. En l’última edició, en la qual vam poder muntar dues carrosses, uns noranta nens van poder viure la cavalcada des de dintre i, per a molts, serà una experiència que recordaran amb il·lusió.

Un any més s’acosten les festes de Nadal, i el club es prepara per uns dies de festa i diversió Com ja venim fent en els darrers anys, oferim casals de Nadal, amb moltes activitats nadalenques que giren al voltant de l’esport. Es combinen activitats com el tennis, pàdel, natació, un torneig de futbol i manualitats per entrar en calor entre moltes altres coses. Aquest casal és obert a socis i no socis de l’entitat. Aquest any oferim el servei els dies 23, 24, 30 i 31 de desembre, i els dies 2, 3 i 7 de gener, en horari de matí (de 9.00 a 13.30) i matí + dinar (9.00 a 15.00).

No ens podem oblidar del Sopar de Cap d’Any, el club és un espai ideal per passar una nit tan especial i estem segurs que aquest any tornarà a ser un gran èxit. La voluntat del club és oferir activitat i servei, perquè les famílies que confien en nosaltres i gaudeixen de les nostres instal·lacions se sentin molt vinculats a l’entitat. Aquest servei ha d’anar orientat a cada membre de la família. En aquest sentit, l’activitat social del club creix dia a dia, i volem acabar l’any amb la mateixa força que el vam començar. Esperem doncs, anar ultimant els detalls i que aquest Nadal sigui molt especial.

També organitzem la gran festa de Nadal amb la visita del patge reial, una tarda on es combina fantasia, música i ball i omplen el club de famílies i nens, molts nens. I per tercer any consecutiu, participem activament en la Cavalcada de Reis

Cada any el patge reial visita el Club Tennis Natació Sant Cugat #cedida

El Club Tennis Natació Sant Cugat us desitja un bon Nadal!!

Espai cedit ASS. RADIO

Has trobat feina a través del TOT? Explica'ns-ho!

C/ Villà, 68 Casa Aymat ext. 2800 08173 Sant Cugat (Barcelona) Tel.: 93 553 11 90 gerencia@santcugatempresarial.com

VERSIÓ ORIGINAL I SUBTITULADA

Els dijous A les 17, 19.30 i 22 h CINEMES SANT CUGAT

28 de novembre

bustia@totsantcugat.cat

Barbara

Christian Petzold Alemanya, 2012 (100’) Idioma: alemany


Actualitat Esports 49

Diari de Sant Cugat Divendres, 22 de novembre del 2013

Entrevista J. R. Vidal-Abarca, directiu del FC Barcelona

Guardons

Els Premis Esport en Marxa es lliuren el 29 de novembre

El grup multimèdia municipal Cugat.cat organitza el pròxim divendres 29 de novembre, a les 19.30 hores, al CAR de Sant Cugat, la 17a edició dels Premis Esport en Marxa. Amb la Penya Blaugrana Sant Cugat El santcugatenc va presidir el 17 de novembre el dinar de celebració del 34è aniversari de l’entitat local #LOCALPRES

“No conec cap penya del Barça que faci la feina que fa la PB Sant Cugat” La Penya Blaugrana Sant Cugat ha celebrat el seu 34è aniversari. Ha estat un acte molt emotiu i bonic, com fa dos anys, quan la PB Sant Cugat va celebrar el 32è aniversari, en el qual també em van convidar. Tinc molta amistat amb la PB Sant Cugat i molta relació amb el directiu Pere Pulido. Jo estava convidat a un altre acte d’una penya blaugrana que celebrava un acte molt important, però he preferit venir a la PB Sant Cugat. Fa un parell d’anys, el Pere Pulido em va fer soci de la PB Sant Cugat. El fet de ser santcugatenc –viu a Mira-sol– ha de ser especial per a vostè fer costat a la penya blaugrana de la ciutat on viu. És una penya molt especial. Fa un munt de feina. No conec cap penya del FC Barcelona que faci la feina que està fent la PB Sant Cugat, com l’escola de futbol. El que transmeten als nens és passió per l’esport. I, a més, em consta que l’escola té llista d’espera... La penya transmet els mateixos valors que transmet el Barça. Així que des del FC Barcelona valoren molt la PB Sant Cugat. La PB Sant Cugat i la resta de penyes. Per al Barça les penyes són

La 17a edició dels Premis Esport en Marxa, que organitza el grup multimèdia municipal Cugat.cat, se

celebrarà el pròxim divendres 29 de novembre, a les 19.30 hores, al Centre d’Alt Rendiment (CAR) de Sant Cugat. Les nou distincions que es lliuraran són: millor esportista de l’any, millor equip sènior, millor equip júnior, millor entrenador/a, millor direcció esportiva, millor promoció de la base, millor projecció social, millor projecció exterior i premi a tota una trajectòria. L’acte comptarà amb la presència, entre d’altres autoritats, de Mercè Conesa, alcaldessa de Sant Cugat; Ivan Tibau, secretari general de l’Esport de la Generalitat de Catalunya, i Joan Fontserè, director del CAR de Sant Cugat. Durant La Nit de l’Esport de Sant Cugat hi haurà l’actuació del grup de hip-hop santcugatenc The Basement Crew. El passat 4 de novembre, el jurat d’aquests premis va decidir els nou guardonats. // Redacció

El cinema de casa teva

el fonament on neix l’arrel social de tot el barcelonisme futur. És el millor ambaixador del barcelonisme. Quina anàlisi en fa com a ciutadà de Sant Cugat? És una ciutat fantàstica i estic molt content de viure-hi. Vaig venir a viure-hi fa 25 anys i estic encantat. El FC Barcelona viu un bon moment, tant esportiu com social. Per a mi, sí, tot i que hi hagi gent crítica. Ja sap com som els barcelonistes: sempre busquem tres peus al gat. Esportivament, anem primers a la lliga de futbol, tot i que no estem tan fins com d’altres anys, i socialment i patrimonialment també estem bé. Als socis no els ha agradat gens ni mica aquesta mesura que han pres de fer pagar els nens per poder entrar al Camp Nou... Nosaltres pensem que el més important és la seguretat del soci. Però els nens seguiran entrant a l’estadi. Només hi haurà la molèstia de sol·licitar una entrada gratuïta pel nen, però els nens seguiran gaudint del barcelonisme amb la família, com fins ara. // Àlex López Puig

juegos... en llamas

Blue jasmine

¿Quién mató a bambi?

Séptimo

16.00 - 19.05 - 22.10 h ds.-dg.: 17.00 - 20.00 h

20.15 h

16.00 - 18.15 - 20.30 - 22.45 h v. català

ds.-dg.: 23.00 h


50 Viure a Sant Cugat Entrevista

Diari de Sant Cugat Divendres, 22 de novembre del 2013

Entrevista

Jorge Pérez-Calvo Metge i autor de diversos llibres sobre nutrició

“Com més carn, més malalties degeneratives existeixen” Aportació L’entès defensa el fet d’alimentar cos i salut i relegar el consum de la proteïna animal ja que “el cost energètic per treure l’energia és massa car pel cos” Hi ha aliments que curen i aliments que arriben a emmalaltir? Certament. Posi algun exemple. A Espanya es consumeixen 140 grams d’alcohol per persona i dia, mentre que el consum de cereals integrals, dels quals l’OMS recomana entre un 50% i un 60% de consum diari com a font principal d’energia, és d’un 0,1%. A més, un consum excessiu de sucre, de grasses saturades i de proteïna animal et pot fer emmalaltir. S’ha de treure la carn de les dietes? Sí. El càncer de còlon i les malalties degeneratives estan relacionades directament amb el consum de proteïna animal. No ho dic jo, hi ha estudis científics reputats que ho avalen i que són incontestables. El China Study, un estudi fet durant 22 anys, relaciona dieta i malaltia i conclou que com més carn, més malalties degeneratives existeixen. I aquestes són les que maten en forma de càncer, malalties cardiovasculars, diabetis, Parkinson i Alzheimer.

I pel que fa als aliments medecina? Hi ha aliments que et poden curar. Un exemple: el consum de cereals integrals en gra diari i ben cuinat – perquè si no, no s’assimila bé– produeix un increment en l’energia de les persones de manera relativament ràpida. Amb més energia tot funciona molt millor. Quines malalties poden millorar o curar amb un canvi en el menjar? Asmes, fatigues cròniques, fibromiàlgies, al·lèrgies, també milloren els problemes circulatoris, el cansament, la falta de vitalitat i els problemes reumàtics. Ens falta encara molt per aprendre. Mengem per parelles. Això vol dir que el consum d’un aliment sempre en demana un altre: si menges carn, automàticament, i en el període màxim de quatre hores, el cos demana alcohol, sucre, suc o xocolata. I després de prendre aquesta copa o unes postres ensucrades, el cos tornarà a demanar proteïna animal. Tots aquests aliments són contractius: porten més minerals i sal i produeixen una contracció dels teixits.

Després hi ha els d’efecte expansiu: aliments més diluïts amb més sucre, potassi o fructosa, que els expandeixen. Sempre estem anant d’un extrem a un altre, prenent aliments molt contractius i compensant amb els expansius. Com més fem això, més difícil és menjar aliments saludables com cereals en gra, verdures i fruites de temporada, llegums i peix. No menjaràs carn amb un plat d’arròs amb llenties, que és el que recomana l’OMS, perquè és una combinació que no ve de gust, ho faràs amb un altre aliment. Si vols fer un canvi profund has de treure algunes coses i posar-ne d’altres, i si no el vols fer tant, introdueix cereals ben cuinats i intenta treure o reduir les carns, o l’alcohol, o els sucres o les grasses saturades: et trobaràs molt millor! Però prendre una copa de vi és bo! És un tòpic, encara que si tu menges un aliment greixós combinat amb làctics, aquest vi t’ajudarà a digerir. Ara, prendre vi i formatge habitualment no és bo. L’objectiu personal i social ha de ser treure o reduir de la dieta l’excés de proteïnes i de

Menjar bé, menjar sa Amb més de trenta anys d’experiència en el camp de la nutrició, aquest metge posa en pràctica la medicina integrativa, que uneix el més actual de la medicina moderna amb els coneixements mèdics tradicionals. Expert en medicina natural, medicina tradicional xinesa, acupuntura, dietoteràpia, medicina biològica i macrobiòtica, entre altres, és l’autor de Revitaliza tu salud y estado de ánimo i de Nutrición energética y salud. Ara PérezCalvo acaba de llançar Alimentos que curan, amb la idea que: “El benestar emocional depèn del benestar dels òrgans i aquests depenen del que mengem, per això l’alimentació incideix directament en la nostra manera de sentir i en el nostre estat d’ànim”.


Viure a Sant Cugat 51

Diari de Sant Cugat Divendres, 22 de novembre del 2013

“Per adaptar- te a l’hivern has de menjar aliments que creixen a l’hivern i, a l’estiu, els seus” “Un consum excessiu de sucre, de grasses saturades i de proteïna animal et pot fer emmalaltir” “La salut és la capacitat per adaptar-se al medi natural on estàs” Des del jardí, Pérez-Calvo aposta per ensenyar nutrició des de les escoles # A. Ribera

greixos saturats animals, combinats amb productes químics, refinats i sucres. Són millor els greixos poliinsaturats de les llavors, olis, llegums i fruits secs. Cada edat té la seva alimentació? Hem d’adaptar l’alimentació a l’edat, però també al sexe, al treball, a l’alçada i a la constitució de cadascú. L’activitat i l’historial són els factors que fan que ens haguem d’adaptar a un tipus d’aliments, si ho fem, és quan tindrem molt bons resultats. I per què els metges no recomanen més canvis en l’alimentació? Durant la formació universitària no hi ha classes de nutrició. Aquest tema està poc estès entre els metges, per desgràcia, perquè és una eina molt útil per millorar les teràpies en pacients oncològics. En aquets cas, l’alimentació pot ajudar a suportar millor els efectes del tractament. La nutrició hauria d’impartir-se a les aules des de ben petits? Hauria de ser fonamental. I no només mirar la nutrició des del punt de vista convencional, és a dir, la

nutrició bioquímica que et diu les calories, les vitamines i les proteïnes dels aliments, que és molt interessant i s’ha de saber. Sinó que s’hauria d’introduir el concepte energètic, aquell que té a veure amb la funcionalitat de l’aliment i amb allò que hem de menjar si, per exemple, hem d’estudiar, anar a jugar a tennis o pujar el nivell d’energia. Hem de saber quins aliments augmenten l’energia, quins relaxen o bé com t’afecten. És molt alta la incidència dels àpats en les persones? Tinc molts pacients actors i, depenent del paper que han d’interpretar, els ajudo amb el menjar. Per interpretar una actitud abatuda no pots prendre res que exciti, com cafè o aliments salats, ja que costarà més i s’haurà de fer un esforç interpretatiu més gran; però sí que pots prendre alguna cosa dolça i et serà més fàcil. Les possibilitats són infinites: per fer esport d’alta competició, per exemple, es dissenya una dieta perquè tinguin més energia i menys lesions. L’alimentació es pot aplicar al camp que vulguis.

Menjar en funció de cada dia? Exactament. Pots menjar menys fruita per concentrar-te més entre setmana, és a dir, en les jornades laborals, i, el divendres, te la prens per desconnectar i relaxar-te. Són trucs per utilitzar-los de manera eficient i pràctica. El menjar si és ecològic, millor? Sí. Avui en dia el menjar ecològic és molt aconsellable, perquè té els nutrients que ha de tenir, ja que no prové de cultius intensius i no porta ni insecticides, ni pesticides, ni químics, que es dipositen en el cos i poden comportar problemes. És un garant per la salut i té bon gust. Els aliments, de temporada? La salut és la capacitat que tens per adaptar-te al medi natural on estàs. Si ets capaç d’adaptar-te, tens salut i, si no, et poses malalt o tens problemes. Per adaptar- te a l’hivern has de menjar aliments que creixen durant aquesta estació de l’any i, a l’estiu, els seus, perquè hi ha unes condicions que ofereixen la terra i els aliments perquè t’adaptis a cada estació. També s’ha de fer una apos-

ta pels aliments de proximitat, que donen capacitat d’adaptació a l’entorn. Menjar congelat, sí o no? Depèn, com més concentrat és l’aliment, més bé es conserva. La carn, el peix i el pa, sí; la fruita no és recomanable i la verdura perd propietats. Si sempre menges a base de congelats, pots perdre energia. És a dir, que mengem fatal. Extrapolant el que es menja a Catalunya, que és similar al que es menja a Espanya, i des del punt de vista dels nutrients que s’han de prendre, estem menjant a la inversa del que s’ha de fer. No aprovem ni de lluny; aquesta dieta predisposa a la malaltia, genera una alta despesa a la Seguretat Social i un índex d’obesitat important. Hi ha un abús en el consum de làctics i fruita, ambdós aliments sumant el 40% del total que es menja cada dia. Aquest excés pot produir una població cansada. // Mariona Sagalés redaccio@diaridesantcugat.cat @marionasagales


52 Viure a Sant Cugat Història

Diari de Sant Cugat Divendres, 22 de novembre del 2013

El Sant Cugat contemporani

Considerant la summa necessitat que hi ha de concedir terreny per construir cases

L’habitatge a Sant Cugat durant el període del 1780 al1850

E

n les darreres dècades, la profusió de cases adossades i pisos d’alta gamma han fet créixer Sant Cugat i l’han convertit en una gran àrea residencial. En el passat, processos similars de demanda d’habitatge lligada a nous fenòmens socials i econòmics van canviar la vila i els seus edificis. Un dels més rellevants és el període de fort creixement urbanístic a partir del finals del segle xviii i durant tot el xix, que encara avui marca el caràcter rural del nucli històric de la ciutat.

Un nou paisatge urbà basat en la repetició d’un tipus constructiu que s’adiu perfectament amb les necessitats del pagès viticultor

El creixement de la vila En aquest període, l’agricultura de bona part de les comarques catalanes se centrà en el conreu de la vinya per produir vi i aiguardents amb sortida al mercat interior i a les colònies americanes. Aquesta especialització requereix més mà d’obra que el conreu tradicional amb major pes del cereal, i el seu èxit comporta un augment poblacional. Sant Cugat participa plenament en aquest procés, i entre finals del xviii i mitjan xix la vila més que duplica població i extensió, i configura un nou paisatge urbà basat en la repetició d’un tipus constructiu que s’adiu perfectament amb les necessitats del pagès viticultor. A l’inici s’aixequen cases dins la vila, omplint parcel·les buides o substituint edificacions precedents, però aviat s’ocupen terrenys al llarg de les vies d’entrada (carrers de la Creu, de Martorell, de Valldoreix, de Villà i de Sant Domènec) i s’obren vials nous, sovint perpendiculars a la xarxa viària establerta i que són els primers amb traçat rectilini (carrers de la Riera, Xerric, de Sabadell, de la Sort, passatge de Sant Antoni). La iniciativa d’aquest procés és privada. Els pagesos que tenien terres de conreu en zones òptimes per al desenvolupament urbà a l’entorn

Casa al carrer de Sabadell, quasi el darrer exemple conservat de l’habitatge rabassaire de la primera meitat del segle xix #cedida

de la vila parcel·laven els terrenys en unitats de cós (els 4,4 - 5 m d’amplada que permeten les bigues de fusta emprades per sustentar pisos i cobertes), o doble cós. I les cedien a tercers mitjançant un contracte emfitèutic que obligava la construcció de la casa i el pagament d’un cens anual a canvi del domini útil (ús), amb caràcter hereditari, de l’immoble. Els nous estadants són majori-

tàriament pagesos molt especialitzats en el conreu de la vinya, amb accés al domini útil de la terra a través de contractes d’arrendament i de rabassa morta. Formen part d’un nou grup social, els rabassaires, amb gran protagonisme al camp català per les seves reivindicacions.

Els nous habitatges Les noves cases no serien molt dife-

rents funcionalment a les anteriors però sembla que donen resposta a la necessitat d’habitatge ràpid i barat. Serveixen d’habitatge i espai de treball d’una família pagesa, i segueixen els criteris purament funcionals i de mínima concessió a l’estètica característics de l’arquitectura popular. El més freqüent són les cases d’un sol cós fetes de maó, construïdes en renglera compartint les mitgeres, de dues plantes i amb teulada a doble vessant. Les façanes, emblanquinades amb calç, disposaven d’un portal en arc escarser motllurat, i dues úniques finestres. Una tortugada recollia les aigües de la teulada. A l’interior destaquen dos àmbits essencials. La cuina, amb llar de foc, que és espai de treball domèstic i lloc de reunió de la família. I el celler, amb un cup, les bótes, les portadores, etc. Les cambres mantenien aquesta senzillesa total: un llit, unes poques cadires de boga i una caixa amb roba ben escassa. Ara, dos segles després, resta encara dempeus part d’aquestes rengleres tot i que molt modificades, i molt poques cases en estat quasi original. Durant més d’un segle aquest model d’habitatge va ser encara prou útil per al pagès santcugatenc, però les transformacions socioeconòmiques del darrer mig segle han condicionat la seva transformació, o bé la seva substitució. Val la pena conservar les poques que queden. Alba Rodríguez albarodriguez@santcugat.cat Grup d’Estudis Locals


Diari de Sant Cugat Divendres, 22 de novembre del 2013

Publicitat 53


54 Viure a Sant Cugat Entitats

Diari de Sant Cugat Divendres, 22 de novembre del 2013

Noestasola Lluitar contra la violència de gènere

L’associació actua a la ciutat des del 2009 i està formada per 7 dones més les voluntàries

Escoltar sense jutjar qui ha patit violència de gènere

D

es del novembre del 2009, Sant Cugat compta amb una entitat destinada a lluitar contra la violència de gènere, es tracta de Noestasola, una associació que va néixer de la mà, tal com explica la seva presidenta, Maribel Guillamón, de dones supervivents de la violència de gènere. L’objectiu de l’associació és donar suport a les dones maltractades oferint escolta, sense fer cap mena de judici, però també fer pedagogia i conscienciar la societat d’aquesta realitat. La iniciativa va sorgir a partir d’uns cursos d’autoajuda que aleshores oferia la regidoria de les dones. La pedagogia envers què és la violència i quins col·lectius afecta és un dels puntals d’aquesta associació. La presidenta de l’entitat explica que l’educació és bàsica per lluitar contra la violència de gènere: “Cal trencar estigmes que porten a la falsa creença que la violència afecta els pobres i els immigrants, o la gent que no té estudis. Això és incert”. En aquest sentit, també apunta que la societat actual és patriarcal i, per tant, hi ha rols que fan que s’identifiquin determinades emocions a homes i altres a dones. “Per a nosaltres és importantíssim l’educació, i en aquest aspecte és bàsic el respecte, hem de regular una altra vegada què és la definició de l’amor. Quan t’enamores d’una persona no s’hi val tot. L’amor no és sacrifici, ni humiliació, ni estar subordinat a l’altre, sinó que és compartir i consensuar, que significa més coses amb les quals no s’estan educant el joves”. Per tal de fer visible la seva tasca, Noestasola ha portat a terme diverses accions, entre les quals, cada dijous al mercat setmanal hi ha una parada de l’entitat situada a la plaça de Sant Pere per donar visibilitat

La pedagogia envers què és la violència i quins col·lectius afecta és un dels puntals d’aquesta associació que vol fer visible la problemàtica Elles han de marcar el seu ‘tempo’ i la seva determinació, no han de ser pressionades a l’hora d’anar a buscar suport Tot i això, la presidenta de l’associació diu que moltes vegades ha atès dones que l’han parat pel carrer buscant ser escoltades. “ Elles han de marcar el seu tempo i la seva determinació, no han de ser pressionades”; Guillamón explica que la persona maltractada no s’ha de sentir pressionada, ha de ser ella qui decideixi què fer. Tot i que les dones són les que pateixen més aquesta violència, la qual primer comença amb maltractament psicològic i després físic, Guillamón diu que ha atès 3 homes amb els temps que fa que dóna suport a persones maltractades.

On trobar Noestasola? La presidenta de l’entitat Maribel Guillamón, de la mateixa manera que altres voluntàries, treballa de manera altruista per lluitar contra la violència de gènere #ARTUR RIBERA a l’associació, repartint fulletons informatius. D’aquesta manera, Noestasola també organitza tallers de comunicació no violenta, o ha fet altres iniciatives, com muntar una obra de teatre o una exposició fotogràfica on les mateixes dones exposen les seves fotografies.

En paral·lel, també, l’associació ha fet diversos tallers, entre aquests, de ball. Guillamón subratlla que “les teràpies mitjançant el ball són bones per tornar a confiar en una altra persona”. Unes 20 dones a l’any passen per l’entitat per buscar suport.

i la setmana que ve... Et descobrim una joia de l’arquitectura santcugatenca: El Generalife

Com altres entitats de caire social de la ciutat, Noestasola té un despatx a la Casa de Cultura de Sant Cugat. L’horari per atendre és de sis a vuit de la tarda tots els dimarts. Tot i això, es pot comunicar amb l’entitat mitjançant el telèfon de l’equipament municipal que és 93 589 13 82. //

Àgata Guinó redaccio@diaridesantcugat.cat @AgataGuinoSoler


Suplement especial

Diari de Sant Cugat Divendres, 22 de novembre del 2013

Finançament Des del 2011 l’ICF ha finançat més de 9.000 empreses mitjançant préstecs, avals i capital risc

Empresa Qualsevol empresa pot sol·licitar finançament a l’ICF

Opinió “Hem d’ajudar les pimes a créixer” Josep Ramon Sanromà

L’Institut Català de Finances, al costat de l’empresa


56 Suplement especial

Diari de Sant Cugat Divendres, 22 de novembre del 2013

En Context

Diversos tipus de productes

Seu de l’ICF a Gran Via de les Corts Catalanes, 635 Barcelona # cedida

L’Institut Català de Finances. disposa d’un ampli ventall de productes diferenciats pel sector al qual van dirigits o a la finalitat a què es destinaran els recursos (inversió o circulant). Els préstecs poden ser des de 10.000 euros i fins a 10 milions. Qualsevol empresa amb seu a Catalunya, indistintament de la seva dimensió, pot accedir als préstecs de l’ICF.

Per aquest 2013 ha posat a disposició de les empreses 500 milions d’euros més en forma de préstecs i avals

L’ICF facilita l’accés al finançament al teixit empresarial L’Institut Català de Finances (ICF) és una entitat financera, fundada l’any 1985, dependent de la Generalitat de Catalunya. El principal objectiu de l’entitat és impulsar i facilitar l’accés al finançament al teixit empresarial amb seu a Catalunya, principalment pimes i autònoms, actuant com a complement del sector financer privat. L’ICF desenvolupa les seves funcions d’acord amb els principis d’estabilitat financera, gestió i control del risc creditici, autonomia pressupostària i normativa dels reguladors. L’Institut té a disposició de les empreses diversos productes i serveis vinculats al finançament empresarial, centrats en l’activitat de préstecs i avals i en l’activitat de capital risc. L’Entitat va posar en marxa el 2011 un pla d’actuació per contribuir a la reactivació econòmica a través de l’impuls al finança-

ment empresarial, focalitzat en el segment de pimes i autònoms, - que configuren el gruix més important del teixit empresarial català -, i prioritzant al sector privat per davant del sector públic. Des d’aleshores, l’Institut, en el seu conjunt i a través dels seus instruments i productes ha facilitat l’accés al finançament a més de 9.000 empreses per un import superior als 2.000 milions d’euros. Per aquest any 2013 l’ICF ha posat a disposició de les empreses 500 milions d’euros més en préstecs i avals per a inversions i circulant. Per dur a terme la seva activitat l’ICF es finança als mercats nacional i internacional. Els recursos per desenvolupar la seva activitat no provenen dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya, i per tant no agrega ni dèficit ni deute al Govern català.//

Els crèdits que ofereix van especialment dirigits a pimes i autònoms

El Grup ICF disposa de préstecs adreçats a accionistes (actuals o nous) per tal que realitzin ampliacions de capital a l’empresa. D’aquesta manera es reforça l’estructura financera de l’empresa i es millora la seva solvència per accedir amb millors condicions al crèdit.

L’ICF, juntament amb Avalis de Catalunya, SGR, pot aportar garanties en forma d’aval davant les entitats financeres per tal de facilitar l’accés al finançament a les empreses i que aquestes puguin finançar inversions i/o necessitats de circulant.

El capital risc és una altra de les branques d’activitat del Grup ICF. La seva participació en aquest àmbit és de col·laboració i complementarietat amb el sector privat, buscant multiplicar els recursos que es destinen a cada projecte. Per cada euro que l’ICF inverteix en capital risc, n’aixeca 5 d’altres inversors.


Institut Català de Finances 57

Diari de Sant Cugat Divendres, 22 de novembre del 2013

L’ICF, més a prop

Més d’un centenar d’empreses i entitats ofereixen assessorament sobre els productes de l’ICF

una xarxa de Promotors Financers arreu de Catalunya Amb l’objectiu d’acostar l’ICF al territori i a les empreses, a finals de 2011 l’Entitat va crear una xarxa de Promotors Financers que s’estén arreu de Catalunya. Aquesta xarxa la composen empreses i entitats amb una àmplia experiència en l’assessorament empresarial que informen als seus clients sobre el producte de l’ICF més adient per finançar els seus projectes i els poden acompanyar en el procés de sol·licitud de finançament. Actualment aquesta xarxa està formada per més d’un centenar d’empreses o entitats que acrediten 241 assessors. En el període comprès entre els anys 2011 i 2013 el nombre de sol·licituds de finançament presentades per la xarxa ha estat superior a 700 per un import de 250 milions d’euros. Això representa un 14% del total del període. Entr els diferents promortors s’hi troben tant empreses privades com agrupacions empresarials i patronals.//

Ciutats amb promotors financers 17

25

4 20

1 8

26

15 7

13

11 10

27

16

22

24 18 6

19

5

9 2

23 14 3

21 12

1. Banyoles 2. Barcelona 3. Barcelona i Mataró 4. Berga 5. Cerdanyola del Vallès 6. Cervelló 7. Cervera

8. Girona 9. Granollers 10. Igualada 11. La Garriga 12. L’Hospitalet de Llobrega 13. Lleida 14. Mataró 15. Palamós 16. Reus 17. Ripoll 18. Sabadell 19. Sant Cugat del Vallès 20. Solsona 21. St. Joan Despí 22. Tarragona 23. Teià 24. Terrassa 25. Ventalló 26. Vic 27. Vilafranca del Penedès

Accessibilitat universal a través d’internet

El canal més directe a l’ICF: el web icf.cat Qualsevol empresa amb seu social o operativa a Catalunya pot sol·licitar finançament a l’ICF. Per facilitar aquesta accessibilitat universal, l’Institut ha potenciat el seu canal web www.icf.cat, a través del qual qualsevol empresa pot sol·licitar directament un préstec o bé un aval a través de l’aplicació “Demana un ICF”. D’aquesta manera es posa a l’abast del teixit empresarial català una eina per aconseguir finançament d’una forma més àgil, ràpida i simple, des de qualsevol lloc i en qualsevol moment. Així es pretén ajudar les petites empreses i els autònoms a acce-

dir a un préstec o un aval sense excessives complicacions, només amb uns quants clics amb el ratolí de l’rodinador, sempre i quan es compleixin amb tots els requisits establerts per accedir a algun dels productes financers de l’entitat. Una vegada a l’apartat corresponent de la pàgina web, l’usuari pot seleccionar directament el producte que li interessa sol·licitar segons el projecte pel qual necessita finançament. El web també comté informació detallada sobre cadascun dels productes i serveis, així com de les seves condicions financeres.//


58 Suplement especial

Diari de Sant Cugat Divendres, 22 de novembre del 2013

Ampli ventall de productes

L’ICF té diferents productes de finançament segons el sector al qual es dirigeixin o la finalitat

Préstecs per innovar, obrir nous mercats, créixer, emprendre... El principal objectiu de l’ICF és impulsar i facilitar l’accés al finançament al teixit empresarial amb seu a Catalunya, principalment pimes i autònoms. El Grup ICF disposa d’un ampli ventall de productes diferenciats pel sector al qual es dirigeixen o per la finalitat a la què es destinaran els recursos (inversió i/o circulant). Són préstecs que poden anar des dels 10.000 euros i fins als 10 milions d’euros d’import i que poden disposar d’un període d’amortització de fins a 15 anys (pels casos de grans inversions), habitualment amb 1 o 2 anys de carència inclosos, depenent del producte i del projecte. Actualment, l’ICF disposa de productes específics per a emprenedors, autònoms i comerços, l’economia social, la indústria, el turisme, la cultura o el sector primari i agroalimentari. D’entre aquests, destaquen, per exemple, els préstecs destinats al finançament de projectes d’innovació, internacionalització i industrialització. Alguns d’aquests productes, com és el cas dels préstecs per a emprenedors, autònoms i comerços, l’ICF els instrumenta conjuntament amb altres entitats financeres; en aquest cas, amb Banc Sabadell i CaixaBank. A través d’aquest tipus de productes l’ICF, des de 2011, ha facilitat l’accés al finançament a més de 9.000 empreses, el 98% de les quals pimes i autònoms, per un import superior als 2.000 milions d’euros.

Préstecs per a Innovació, Internacionalització i Industrialització

Crèdit directe de l’ICF, per finançar necessitats d’inversió i circulant d’empreses competitives i en creixement, exportadores i/o innovadores. L’ICF aporta els fons i analitza la viabilitat financera dels préstecs, mentre que ACC1Ó analitza l’elegibilitat dels projectes per a la assumpció de part del risc. ·· Finalitat: Inversions o Circulant ·· Import: mínim 50.000€ i màxim de 500.000 euros en el cas de circulant, i

1.000.000 d’euros en el cas d’inversió. ·· Termini: fins a 4 anys en el cas de circulant, amb la possibilitat d’1 any de carència inclòs en el termini, i fins a 7 anys en el cas d’inversió, amb 2 anys de carència també inclosos.

Emprenedors, autònoms i comerços

Préstecs o lísings destinats a emprenedors, autònoms, microempreses i/o comerços per finançar els seus projectes d’inversió o circulant, amb ajut de garanties ·· Import: mínim 10.000 euros i màxim 100.000 euros per sol·licitant (CIF/NIF). ·· Termini: 5 anys amb 2 de carència inclòs en el termini.

Economia social i cooperativa

Préstecs per a empreses de l’economia social, garantits pel Departament d’Empresa i Ocupació, destinats a finançar diferents finalitats: ·· Inversions en actius fixos. ·· Capitalització d’empreses. ·· Circulant. ·· Bestretes de contractes amb el sector públic. Els beneficiaris poden ser empreses de l’economia social, així com persones físiques, socis o no de cooperatives. Les entitats poden ser Societats cooperatives, incloses les agràries, Societats laborals i federacions de cooperatives, Societats Agràries de Transformació, Empreses d’inserció i Centres Especials de Treball.

Cultura

Finançament per donar suport al sector cultural i facilitar el seu accés al crèdit per a impulsar projectes relacionats amb la producció, distribució, comercialització i difusió, exhibició o protecció de béns o serveis culturals. ·· Finalitat: modernització d’equipaments tecnològics, l’adquisició d’actius immaterials, processos de recerca, desenvolupament i innovació, proces-

Els especialistes de l’Institut Català de Finances estudien les demandes de finançament per part de les empreses # cedida

El principal objectiu de l’ICF és facilitar finançament a les PIMES

sos de fusió i/o concentració empresarial, desenvolupament de noves línies de negoci, l’ampliació de mercats, digitalització de sales d’exhibició de cinema, així com circulant per a la seva activitat. ·· Import: Fins al 100% de l’import de la inversió, mínim de 30.000 euros i un màxim d’1.000.000 euros. En el cas de circulant, mínim de 30.000 euros i màxim de 600.000 euros. ·· Termini: Màxim del préstec serà de fins a 7 anys, amb la possibilitat d’un període de carència d’amortització de capital de fins a 2 anys, inclòs en aquest termini. Per a circulant, el termini màxim del préstec serà de fins a 4 anys amb la possibilitat d’un període de carència d’amortització de capital d’un any inclòs en el termini.//


Diari de Sant Cugat Divendres, 22 de novembre del 2013

Institut Català de Finances 59

ICF i Avalis de Catalunya

L’ICF i Avalis de Catalunya aporten garanties davant les entitats bancàries per ajudar les pimes a finançar-se

Avals per accedir al crèdit

Seu d’Avalis de Catalunya L’Institut Català de Finances també pot aportar garanties, en forma d’aval, davant les entitats financeres per tal de facilitar l’obtenció de crèdit a les empreses, per finançar inversions i/o necessitats de circulant. L’ICF realitza aquesta activitat conjuntament amb Avalis de Catalunya (www. avalis.cat), la societat de garantia recíproca catalana especialitzada en la concessió d’avals financers, tècnics i econòmics per a pimes i autònoms, que la Generalitat va impulsar ara fa 10 anys. Les societats de garantia recíproca (SGR) són societats sense ànim de lucre i amb un àmbit d’actuació específic, ja sigui

autonòmic o sectorial. La seva finalitat és facilitar l’accés al crèdit de les pimes i millorar-ne les condicions de finançament a través de la prestació d’avals davant entitats financeres. L’aportació de l’aval per part de l’SGR beneficia tant a l’empresa avalada com a l’entitat financera donat que aquesta última inverteix sense tenir risc. Actualment, Avalis està integrada dins el Grup ICF.

Avals per a inversions i circulant

Avalis pot garantir operacions de pimes i autònoms que tinguin domicili social o actuïn a Catalunya, així com aquelles activitats que es desenvolupin dins de terres

# cedida

catalanes per qualsevol empresa o autònom, independentment del seu domicili social o nacionalitat. Avalis pot aportar garanties en forma d’aval per operacions adreçades a finançar actius fixes, línies de circulant (tant nacional com per a l’exterior), compra d’empreses... i per a sectors concrets fruit d’acords amb diferents departaments de la Generalitat de Catalunya (Turisme, Audiovisual, sector primari i agroalimentari...). En el marc de treball conjunt ICF-Avalis, la societat de garantia recíproca catalana estudia i formalitza operacions de fins a 1 milió d’euros per empresa i fins a

un màxim d’1,5 milions d’euros per grup econòmic. A partir d’aquests imports, seria l’ICF qui estudiaria i formalitzaria l’operació a través del conveni de coaval signat amb les entitats financeres. En aquest sentit, Avalis té signats convenis de col·laboració amb nombroses entitats financeres. Entre d’altres,amb el Banc Sabadell, Caixa-Bank, el BBVA, Bankia,Banco Santander, Banco Popular, Bankinter, Deutsche Bank, Cajamar, BMN i Caixa d’Enginyers. Qualsevol empresa pot sol·licitar un aval a l’ICF a través de l’aplicatiu “Demana un ICF” al portal web del Grup www. icf.cat.//

Els préstecs per a accionistes permeten millorar l’estructura financera i la solvència de la companyia

Préstecs per capitalitzar més i millor l’empresa

Seu de l’Institut Català de Finances

# cedida

La capitalització és un dels grans reptes del teixit empresarial català. En un entorn en el què l’accés al finançament és més difícil, capitalitzar més i millor l’empresa es presenta com una alternativa clau, per millorar-ne l’estructura financera i la solvència, dotant a les empreses de més capacitat per accedir al crèdit. La manca de recursos propis de les empreses, sumat a l’alt nivell d’endeutament (principalment bancari) els dificulta, no només l’accés al finançament, sinó també la capacitat d’afrontar noves inversions per seguir creixent. Per ajudar a créixer i millorar la solvència de les empreses, l’ICF disposa de diversos instruments i productes, entre els que destaquen el préstecs per als accionistes, la finalitat dels quals és la capitalització. Són préstecs adre-

çats als accionistes de l’empresa, tan els actuals com els potencials nous que pugui incorporar - ja siguin persones físiques o jurídiques -, per tal de que els puguin destinar a ampliar el capital de l’empresa. Aquest producte va adreçat sobretot a potenciar projectes de creixement empresarial en sectors que aporten valor afegit i ocupació a l’economia catalana. A hores d’ara l’ICF ja ha facilitat finançament a prop de 500 accionistes, per un import superior als 140 milions d’euros, fet que ha permès capitalitzar i millorar l’accés al finançament a prop de 400 empreses, majoritàriament pimes. Aquests préstecs són habitualment a 8 anys amb 2 anys de carència inclosos, per imports a partir de 100.000 euros.//


60 Suplement especial Business Angels

Diari de Sant Cugat Divendres, 22 de novembre del 2013

ICF Capital

Wineissocial.com és un exemple de coinversió amb business angels. #CEDIDA

Coinversió amb business angels IFEM (Instruments Financers per a Empreses Innovadores, SLU) és la societat filial del Grup ICF dedicada a impulsar i facilitar l’accés al finançament de petites i mitjanes empreses de nova creació, innovadores, i amb un alt potencial de creixement. IFEM gestiona fons cofinançats pel FEDER (Fons Europeu de Desenvolupament Regional), destinats a aquesta activitat a Catalunya, en el marc del programa JEREMIE. Una de les branques d’activitat d’IFEM és la coinversió amb business angels, en forma de préstec participatiu, adreçada a l’emprenedoria i a donar suport a empreses que es troben en fases inicials, sempre de sectors amb un alt component tecnològic. Per aquesta línia, IFEM té homologades 13 xarxes de business angels a través de les quals li arriben propostes d’inversió i en les que, mitjançant préstec participatiu, pot arribar a invertir el mateix import que el business angel, fins a un màxim de 200.000 euros. Actualment IFEM ja ha coinvertit en més d’una vintena de projectes a través d’aquest producte. Els camps en els quals normalment es mouen els business angels -una figura molt desenvolupada en els països anglosaxons i que ofereix no només una inversió monetària, sinó que sol imoplicar-se en el funcionament de l’empresa- coincideixen amb la definició de sectors emergents i de base tecnològica. Per exemple, en l’àmbit de les tecnologies de la informació, els serveis sanitaris, en medi ambient i les energies renovables i l’audiovisual.//

Les empreses que reben el finançament tenen un alt potencial de creixement

Inversió en capital risc per impulsar el creixement Una altra branca d’activitat a través de la qual el Grup ICF facilita finançament a les empreses és el capital risc. La participació de l’ICF en aquest àmbit és de col·laboració i complementarietat amb el sector privat. L’ICF, invertint a través del capital risc, persegueix multiplicar els recursos d’altres inversors que es destinen a cada projecte. El Grup ICF acumula compromisos en instruments de capital risc per un import superior als 160 milions d’euros, entre participacions i/o fons gestionats directament. Amb aquesta activitat, l’ICF ha aconseguit mobilitzat prop de 640 milions d’euros d’altres inversors. En total, gairebé 800 milions d’euros, més del 50% dels quals ja s’han invertit en projectes empresarials de nova creació i en empreses amb alt potencial de creixement. El Grup ICF gestiona diversos fons directament a través d’ICF Capital, Societat Gestora d’Entitats de Capital Risc, que té per finalitat gestionar i assessorar fons o societats de capital risc, públiques i/o privades, que aportin capital a empreses catalanes. Actualment, ICF Capital gestiona 4 fons: Capital MAB,

El grup gestiona diversos fons propis d’inversió a través d’ICF Capital Capital Expansió, SICOOP i BCN Emprèn, aquest últim ja en període de desinversió.

Capital MAB, FCR

Fons que inverteix en companyies en la seva sortida al Mercat Alternatiu Borsari (MAB) i en posteriors ampliacions de capital. Aquest fons, dotat amb 10 milions d’euros, té per finalitat facilitar la captació de capital a les ofertes públiques de subscripció (OPS), actuant com a inversor institucional i generant més confiança en els operadors de mercat. El tipus de participació de Capital MAB és minoritària, en empreses catalanes en les què s’aporta fins a un 20% de l’OPS o ampliació de capital. La participació sempre es duu a terme en règim de coinversió amb altres inversors i la inversió màxima és d’un milió d’euros.

Capital Expansió, FCR

Fons de capital risc dotat amb 20 milions d’euros destinat a donar suport a projectes de creixement, internacionalització i consolidació sectorial d’empreses mitjanes amb seu a Catalunya amb una facturació entre 10 i 100 milions d’euros. La participació es duu a terme, en règim de coinvesió – és a dir, supeditades a la inversió igual i/o superior per part d’altres inversors - via préstec participatiu i/o capital, amb una inversió mínima de 500.000 euros i màxima de 2.400.000 euros.

SICOOP

Societat de capital risc adreçada a projectes de l’economia cooperativa, per a projectes d’inversió pel creixement, l’expansió i la consolidació. SICOOP, que compta amb uns recursos compromesos totals de 10.000.000 euros, pren una participació minoritària, amb una inversió màxima d’1.500.000 euros. En funció de cada cas, la inversió es pot estructurar en forma de capital social, préstec participatiu o títols participatius.//


Diari de Sant Cugat Divendres, 22 de novembre del 2013

Institut Català de Finances 61

Opinió Josep Ramon Sanromà, Conseller Delegat Institut Català de Finances

“hem d’ajudar les pimes a créixer”

Josep Ramon Sanromà Un dels elements clau per a la reactivació de l’economia catalana és la necessitat d’impulsar i facilitar l’accés al finançament al teixit empresarial amb l’objectiu d’afavorir el creixement i crear ocupació. Però quan parlem de finançament, hem de fer-ho en un sentit ampli. Un dels factors que ha debilitat en temps de crisi la nostra economia i a les nostres empreses ha estat reduir-lo al concepte del crèdit bancari. Tradicionalment hi hem tendit a apalancar el nostre creixement empresarial i sobre aquesta base, amb un alt nivell d’endeutament, portem força temps “esperant que flueixi...”, delegant la responsabilitat sense abordar la part dels deures que ens toca. Si bé és cert, que el sistema financer, ha vist limitada la seva capacitat per donar crèdit, degut sobretot a les exigències dels reguladors - majors requeriments de capital, reducció de les ràtio crèdit/dipòsits, previsions de mora creixent – a la recerca d’aturar la crisi financera i evitar mals majors, per

A Europa hi ha el doble d’empreses que facturen 10 milions que aquí Capitalitzant millor les companyies també millorarem la nostra solvència part de les empreses hauríem de ser capaços d’abordar dos dels grans reptes que tenim per davant i ens poden ajudar no només a superar el sotrac, sinó a sortir-ne enfortits: la dimensió i la solvència. Catalunya som un país de pimes. I això és una riquesa. Però si volem competir en un mercat global hem de créixer. En els països de referència europeus als que sovint volem emmirallar-nos la proporció d’empreses que

# cedida

facturen més de 10 milions d’euros duplica la catalana, i fins i tot en algun cas l’arribar a triplicar. Aquest fet limita el nostre creixement i, de retruc, l’accés al finançament. Actualment el crèdit al segment pime penalitza en el càlcul de consum de capital dels bancs i aquesta és una de les raons per la qual a les petites i mitjanes empreses els està sent més difícil accedir al finançament bancari. A les catalanes a més, li hem d’afegir un major cost de finançament que el que suporten per exemple les empreses a Alemanya, - entre un 2 i un 3% més - i una major exigència de garanties. I a Catalunya som un país d’empreses poc capitalitzades. L’estructura financera d’una empresa és clau per accedir, amb garanties, al finançament, també el bancari. De fet diner n’hi ha, sobretot ara, i per tant el problema no està tan en la liquidat sinó en l’assumpció de riscos per part de les entitats financeres. En general al nostre país les empreses solen tenir de l’or-

dre d’un 20% de recursos propis, entre un 60 i un 70% de finançament bancari, i entre un 10 i un 20% d’altre tipus de finançament, habitualment concentrat en el finançament de proveïdors. A Estats Units o bé als països de referència europeus, de mitjana els recursos propis arriben al 50%, el finançament bancari no arriba al 30% i el 20% prové d’altres fonts de finançament. Aquesta és una via cabdal. Hem de reforçar els nostres recursos propis. Millorant la nostra estructura financera, capitalitzant més i millor les nostres empreses, millorarem la nostra solvència i això ens facilitarà l’accés al finançament per tal de fer front a projectes d’inversió i creixement. A tot això, els analistes preveuen que el saldo net del crèdit per part de les entitats financeres a les empreses encara continuarà baixant en els propers exercicis, per bé que de forma més moderada. Això vol dir que la concessió de nous crèdits no permetrà compensar les amortitzacions dels crèdits actuals. Per la banca, l’eix central del seu negoci és donar crèdit, de fet necessita invertir. I aquí és on ambdós factors, la solvència de les empreses i la concessió de crèdit estan totalment entrelligats i “condemnats” a entendre’s. Des de l’Institut Català de Finances, com a entitat financera pública, donem resposta a aquestes necessitats del teixit empresarial des d’una òptica de complementarietat amb el sector financer privat, co-invertint i compartint riscos, per tal d’impulsar i facilitar l’accés al finançament a les empreses. A l’ICF hem creat i disposem d’instruments i productes que precisament van adreçats a ajudar créixer i millorar la solvència de les empreses, entre els que destaquen els préstecs de capitalització, els préstecs participatius o la nostra activitat en capital risc, a banda de diversos productes centrats en el finançament d’inversions i/o circulant, conjuntament amb les entitats financeres. Des de principis de 2011, i coincidint amb la posada en marxa d’un pla d’actuació centrat en aquests objectius, des del Grup ICF, inclòs Avalis, hem facilitat l’accés al finançament a més de 9.000 empreses, el 98% de les quals pimes i autònoms, per un import superior als 2.000 milions d’euros. I aquest és i continuarà sent el nostre objectiu: ser un instrument per impulsar el creixement. I volem fer-ho des de la transparència i el rigor que cal demanar a una entitat de crèdit pública que aspira a contribuir-hi de ple dret i amb total normalitat en el marc de la futura Unió Bancària Europea.//


62 Suplement especial

Diari de Sant Cugat Divendres, 22 de novembre del 2013


Ofertes Club del Subscriptor 63

Diari de Sant Cugat Divendres, 22 de novembre del 2013

Club del Subscriptor DiarideSantCugat

Fes-te subscriptor i rebràs cada setmana el Diari a casa i al teu dispositiu mòbil i gaudiràs de totes aquestes ofertes!*

Fes-t es per nubscripto omé s r 8 8 € l’an Inclo u sub y sc rip de p aper ció a l’ed i tau leta ició

Atenció al subscriptor: T. 93 590 86 00 club@diaridesantcugat.cat

Consulta totes les ofertes al nostre web: www.diaridesantcugat.cat/club *Per fer-te subscriptor, visita el nostre web: www.diaridesantcugat.cat/subscripcio. Per veure el Diari al teu dispositiu mòbil, cal que et descarreguis l’aplicació des de l’App Store d’Apple o Google Play. Més informació al web: www.diaridesantcugat.cat/app

Hípica

Restaurant

Restaurant

Restaurant

1 volta amb poni, dissabte o diumenge al matí

Menú per a 2 persones de dilluns a dimecres

Sopar per a 2 persones, a la carta, de dilluns a dijous, beguda a part

Menú migdia per a 2 persones, de dilluns a divendres

N

Av. de les Corts Catalanes, s/n

PARTICIPA EN EL SORTEIG (93 590 86 00)

Pl. del Doctor Galtés, 5, local 8 PARTICIPA EN EL SORTEIG (93 590 86 00)

Pl. dels Quatre Cantons, 3 PARTICIPA EN EL SORTEIG (93 590 86 00)

C/ de la Plana de l’Hospital, 7 PARTICIPA EN EL SORTEIG (93 590 86 00)

Teatre

Teatre

Teatre

Gelats artesans

Smiley de Guillem Clua

Sí, Primer Ministre d’Antony Jay i Jonathan Lynn

Geronimo Stilton El Musical del Reino de la Fantasía

Et regalem dos gelats Cremeria Toscana Boníssims!

Dissabte, 30 de novembre, a les 21 h al Teatre-Auditori PARTICIPA EN EL SORTEIG (93 590 86 00)

Diumenge, 1 de desembre, a les 19 h al Teatre-Auditori PARTICIPA EN EL SORTEIG (93 590 86 00)

Divendres, 13 de desembre, a les 18 h al Teatre-Auditori PARTICIPA EN EL SORTEIG (93 590 86 00)

Pl. de Barcelona, 10

PARTICIPA EN EL SORTEIG (93 590 86 00)

Cinema

Mascotes

Bellesa

Restaurant

Entrades per veure una pel·lícula de la cartellera

1 sessió d’ensinistrament de gos. Durada, 30 minuts

Una sessió de cavitació (la liposucció sense cirurgia)

“Menú Burguer” per a 2 persones No us quedareu amb gana!

De dilluns a divendres Av. del Pla del Vinyet, s/n fins a exhaurir-ne les existències

Av. Via Augusta, 3-11 (Centre Comercial Augusta Park) PARTICIPA EN EL SORTEIG (93 590 86 00)

C/ de Sabina Cañameras, 13 (Davant UIC) Mira-sol PARTICIPA EN EL SORTEIG (93 590 86 00)

C/d’Elies Rogent, 56 (zona mercat Torreblanca/ cinemes) PARTICIPA EN EL SORTEIG (93 590 86 00)


64 Diari de Sant Cugat Divendres, 22 de novembre del 2013 Vols rebre el Diari a casa? Informa’t a: www.diaridesantcugat.cat/subscripcio T. 93 590 86 00

Gaudeix de totes les propostes del Club del Subscriptor

Ara pots llegir el Diari des de la teva tauleta tàctil

Veure totes les ofertes a: www.diaridesantcugat.cat/club

Més informació: www.diaridesantcugat.cat/app

www.diaridesantcugat.cat @diarisantcugat

Viure a Sant Cugat

Temps del cap de setmana màx. 13 °C

mín. 3 °C

Retrats santcugatencs

Victòria Camps Filòsofa i catedràtica

Pensadora sobre qüestions d’ètica i moral i exsenadora Victòria Camps (Barcelona, 1941) és filòsofa, escriptora i catedràtica emèrita de Filosofia Moral i Política de la Universitat Autònoma de Barcelona. La seva trajectòria professional està molt lligada al vessant acadèmic i ha desenvolupat gran part de la seva carrera a la UAB. Es considera filòsofa. Ha explorat els camps de l’ètica i de la política i ha reflexionat també sobre altres temes com la religió i el paper de la dona. “El gruix del meu pensament ha estat la filosofia de la moral, què és l’ètica, quins són els fonaments del bé i el mal... També m’ha interessat el tema de la dona i de l’emancipació, les classes menys afavorides. Però no sóc una filòsofa feminista”. Durant la seva etapa acadèmica ha fet dues interrupcions per dedicar-se a altres qüestions. La primera va ser per fer de senadora com a membre del PSC en el darrer mandat de Felipe González (1993-1996). “Em van encomanar la presidència d’una comissió per estudiar els continguts de la televisió. Va ser una comissió d’estudi, no s’havia de legislar i, per tant, va ser una comissió on es discutia de veritat”. La segona va ser conseqüència de la primera. Entre l’any 2002 i 2008 va ser consellera del Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC). “És un altre dels vessants que més he treballat, l’ètica dels mitjans de comunicació”. Ha estat presidenta del Comitè de Bioètica d’Espanya, i és presidenta de la Fundació Víctor Grífols i Lucas. Ha escrit també força llibres, l’últim, una història de l’ètica “que m’ha servit per posar punt i final a la meva història acadèmica”. Va rebre el Premi Extraordinari Ciutat de Sant Cugat del 2012. Diu que el que més li agrada del món sempre ha estat la lectura i que ara ho són les seves dues nétes bessones. Pere Fernández

Guanya un carro de la compra Eroski amb el DIARI DE SANT CUGAT Cada mes en sortegem 4 entre tots els subscriptors

Arrelats a la ciutat

Valorat en

150 €


Diari de sant cugat 979