20 anys arrelats a la ciutat Setmanari independent d’informació local

www.diaridesantcugat.cat

Núm. 966

Any XX

Esports: Inicia la Copa Intercontinental de Futbol 7 per a discapacitats

2,50 € MÉS INFORMACIÓ PÀG.38 i 39

Els primers estiuejants La història desconeguda de les persones que van venir a estiuejar, es van quedar i van canviar la ciutat A fons _4 a 11

”El que no es crema aquest any té molts números que l’any que ve es cremi”

Albert Cervera, cap de l’Àrea d’Operacions de la regió d’emergències metropolitana nord Poble _ 12 i 13

Les obres urbanes de l’estiu causen molèsties als comerciants Ciutat _ 18

Un arquitecte fa un treball acadèmic sobre La Unió Cultura _32

Marxem de vacances El pròxim diari sortirà el 30 d’agost

Família Espina a la seva piscina de Mira-sol, estiu del 1948 # CEDIDA

Divendres, 2 d’agost del 2013

2 Publicitat

Diari de Sant Cugat Divendres, 2 d’agost del 2013

Audi A l’avantguarda de la tècnica

Audi A6 “Advanced edition” 2.0 TDI 177 CV totalment equipat per 39.600 €* o 568 €/mes**. Deixi’s portar per la tecnologia d’avantguarda, el disseny avançat i un confort excepcional. Equipat amb navegació MMI amb pantalla en color retràctil de 6,5” i control per veu, llantes d’aliatge de 17”, fars de xenó, assistent de llums de carretera, ordinador amb display en color de 7”, programa d’eficiència i Audi Parking System Plus. A més, gaudeixi del Servei Mobilitat Audi Class per a tenir-nos al seu costat quan ens necessiti, amb exclusius serveis que garanteixen l’assistència en carretera o un vehicle substitutiu durant 7 anys, perquè res no alteri la seva tranquil·litat. www.audi.es/a6advancededition Audi A6 de 177 a 313 CV (130 a 230 kW). Emissió CO₂ (g/km): de 129 a 190. Consum mitjà (l/100 km): de 4,9 a 8,2. /audispain

Auco Vallès

Mercè Rodoreda, 16-32 08172 Sant Cugat del Vallès Tel. 93 674 71 71 *PVP recomanat per a la Península i Balears per a l’Audi A6 “Advanced edition” 2.0 TDI (IVA, impost de matriculació, transport, descompte promocional) per a clients particulars, empreses i autònoms que financin a través de Volkswagen Finance SA EFC (segons condicions contractuals) un capital mínim de 15.000 € amb una durada i permanència mínima del finançament de 36 mesos. Manteniment Audi inclòs durant 4 anys o 60.000 km. Oferta vàlida fins al 31/08/2013. **Quota de Renting de 568 €/mes + IVA, vàlida per a la versió Audi A6 “Advanced edition” 2.0 TDI. TIN: 5,30%. Contracte de 48 mesos o 60.000 km a través de Volkswagen Renting SA. Oferta vàlida per a vehicles en estoc fins al 31/08/2013.

12217 AUCO VALLES 226x296 A6 LETRAS 1

25/07/13 13:22

Sumari 3

Diari de Sant Cugat Divendres, 2 d’agost del 2013

Més cinema a Cinesa Augmenten els cicles i les sessions

Els Cicles Cinema Sant Cugat estan d’enhorabona. No sols sumen una nova projecció al Cicle de Cinema d’Autor de cara a la nova temporada (de 2 a 3 els dijous), i es consolida el cicle de Cinema en Família un cop al mes, sinó que, a més, neix el Cicle de Cinema Clàssic. Des de desembre fins a finals de gener es podran veure15 pel·lícules d’autor, 5 de públic familiar i 5 més de clàssiques.

Procés judicial de Torre Negra Més de 15 anys enfrontats als jutjats

La Torre Negra s’ha convertit en el litigi més llarg protagonitzat per l’Ajuntament contra una empresa. El consistori i la constructora Núñez i Navarro fa més de 15 anys que s’enfronten als tribunals per aquest espai. La cascada de sentències desgasta i significa una despesa important en judicis, advocats i procuradors, que en l’actual temps de crisi es perniciós. Potser ha arribat el moment d’arribar a un acord.

Puja baixa

K-Gat per Eloi Alegre

en primera persona Artur Ribera Fotògraf del ‘Diari de Sant Cugat’ @arctur

Terrasseta i cerveseta

per Eloi Alegre www.eloialegre.com

Editorial

Sant Cugat, de poble a ciutat

A

mb aquest darrer diari de la temporada, hi trobareu un magnífic reportatge d’en Jaume Espina que ens aporta força informació d’un dels grans esdeveniments que va canviar la fesomia del poble a la primera meitat del segle XX, l’arribada dels estiuejants. Sant Cugat amb prou feines arribava als 10.000 habitants fa 60 anys, i va veure com diversos fets van ser clau per al seu futur. La inauguració del Casino de l’Arrabassada va atraure molts barcelonins benestants cap a Collserola, que van descobrir la plana del Vallès propera a la gran ciutat però alhora llunyana, tranquil·la i amb un clima amable. El Club de Golf, que s’inaugura el 1914, i sobretot el tren, que arriba a l’estació de Sant Cugat el 1917, són elements estratègics per configurar la ciutat que avui coneixem. Les primeres grans torres d’estiuejants es van anar edificant als voltants de l’avui avinguda de Gràcia, més tard cap als anys 40 i 50 el fenòmen es multiplica i a la burgesia cal afegir-hi les classes mitjanes benestants, que construeixen segones residències al llarg del terme municipal i es desenvolupen, així, zones com la Floresta, Mira-sol i Valldoreix. Amb els anys aquestes segones residències es van tornar en primeres i es van multiplicar amb la gran onada immigratòria a partir dels anys 80, que va acabat de transformar la ciutat en tots els sentits. Sant Cugat sempre ha despertat una gran atracció i entre tots, els anomenats de “tota la vida” i els d’adopció, tot i que ara seria molt difícil diferenciar-nos, hem fet possible una ciutat sempre millorable però que estimem i ens enorgulleix. Que tingueu unes bones vacances. El 30 d’agost ens tornarem a retrobar a les planes del Diari.//

Amb la calor, no tothom fuig; alguns van i vénen, amb pressupostos ajustats, sense renunciar a les merescudes vacances. L’agost és un bon moment per sortir al carrer i fer una cerveseta amb els amics en alguna de les múltiples terrassetes de la ciutat (abans no sigui l’hora de tancar!). Salut i a gaudir!

4 A Fons Els primers estiuejants

Diari de Sant Cugat Divendres, 2 d’agost del 2013

Vacances a Sant Cugat Molts turistes van arrelar-se al poble i van arribar a quedar-s’hi

Els estiuejants, l’inici de la modernitat d’un poble Durant la primera meitat del segle xx, famílies burgeses i benestants barcelonines arriben a Sant Cugat per passar-hi l’estiu. Això marcarà un abans i un després en la vida del poble

L

a història del Sant Cugat modern no es pot comprendre si no és tenint en compte tres fets fonamentals en la vida de la ciutat: l’arribada del tren l’any 1917, els estiuejants dels 40 i 50 i el boom immobiliari dels 80 i 90. La transformació del poble agrícola de principis del 1900 es gestarà al llarg d’un segle fins acabar sent la ciutat moderna i cosmopolita que és actualment. El tren va ser i és l’eix vertebrador de Sant Cugat i d’això n’anirem deixant constància al llarg d’aquest reportatge. Però, com dèiem, hi ha altres protagonistes en aquesta història. Els anomenats estiuejants ho són, i de primera línia. Per comprendre què representen els estiuejants ens hauríem de remuntar a principis del segle xx, quan l’alta burgesia barcelonina inicia una escapada del centre de la ciutat i descobreix Pedralbes, la Bona-

A Fons 5

Diari de Sant Cugat Divendres, 2 d’agost del 2013

Jaume Espina redaccio@diaridesantcugat.cat

Vista de Mira-sol als anys 50 Al fons l’estació de FGC i la zona de Can Mates, on avui s’ha edificat la urbanització # G. Fuster

nova, Horta i altres indrets allunyats de la incipient contaminació, soroll i enrenou d’una Barcelona que creixia a un ritme trepidant. En aquella època un factor sanitari s’uneix a tot aquest entramat: la gran proliferació de la tuberculosi, que afecta tots els nivells i capes socials. Això comporta que les famílies amb més recursos cerquin llocs més sans. El Vallès ofereix el clima ideal: aire pur, menys humitat i la tranquil·litat de la qual no poden gaudir a la ciutat.

Els inicis Es fa difícil esbrinar quines van ser les primeres famílies burgeses que es van decidir a construir les seves mansions a Sant Cugat. Tot sembla indicar que el Casino de l’Arrabassada, i la seva proximitat amb la ciutat, fa que alguns dels seus visitants acabin descobrint les immenses possibilitats que els oferia aquell poble menestral.

en context

El tren , eix central de tot Sens dubte, el pal de paller en què se sustenta el gran canvi de Sant Cugat són els antics Ferrocarrils de Catalunya, actualment Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya. Primer l’estació de les Planes l’any 1916; després la de Sant Cugat, el 1917; la Floresta, el 1921; Valldoreix, el 1931 i, finalment, Mira-sol, el 1948, situen aquesta zona vallesana a menys d’una hora de la gran urbs i, per tant, de fàcil abast per a aquells que desitjaven sortir de la que ja començava a ser l’angoixant Barcelona.

El Club de Golf, inaugurat l’any 1914, també podria haver exercit certa influència. Aquest, però, fou construït per l’empresa anglocanadenca responsable del ferrocarril amb l’objectiu que el gaudissin els seus directius. En conseqüència, els usuaris, sovint estrangers, no establien un vincle tan estable amb el poble. El cert és que a partir dels inicis de la dècada dels 20 es comencen a construir unes cases impressionants per la seva arquitectura i pels jardins que les envolten. Una de les persones que va viure directament aquesta etapa és en Max Puntcernau, president de l’‘Asociación de Propietarios de Sant Cugat’ de l’any 1990 al 1998. “El meu avi va arribar a Sant Cugat l’any 1925, crec, i va llogar una casa al carrer de Sant Jordi. Com que li va agradar, el 1928 es va decidir a comprar una casa al número sis del carrer Bergara que es deia ‘La Violeta’ i datava de l’any 1922”. Al mateix carrer ja existien tres cases que hi havia al davant. La primera era d’un tal Planas, que tenia una fàbrica de tovalloles, la segona era dels Batlle i l’altra, d’una família que es deia Pujol. Durant l’any, passaven els caps de setmana a la torre. A l’estiu, arribaven a finals de juny i s’hi instal·laven fins a l’octubre. “El senyor Planas arribava amb un Hispano Suiza enorme, amb el xofer d’uniforme, amb polaines i gorra de plat; les minyones amb còfia i davantals de puntes; i ell i la seva filla –es va quedar viudo molt jove– al seient del darrere, vestits de manera impecable i ella, tota enjoiada” – recorda en Puntcernau. Entre els anys 1920 i 1930 les grans mansions comencen a proliferar a tots dos costats de la carretera de Gràcia a Manresa, que és com es deia aleshores l’Arrabassada. També pels carrers Pahissa, Bergara, Mariné... i tot el sector que llavors quedava separat del centre del poble per la riera, ara tapada per les rambles de Can Mora i la del Celler. “Jo diria que, poc abans de la Guerra Civil, Sant Cugat ja era un focus d’estiuejants molt important –continua explicant en Max– que mantenia l’esperit de l’alta burgesia, tot i que posteriorment a la guerra es va anar barrejant amb la nova classe benestant. La població es doblava o triplicava a l’estiu i fins i tot els comerciants aprofitaven la situació utilitzant dos preus diferents, un per a la gent del poble i un altre de més car per als estiuejants”.

L’Emma Romaní i en Joan Brugarolas també són testimonis d’aquells temps. Fa més de cinquanta anys que estan casats i des que van néixer passaven els estius a Sant Cugat. “Els meus pares es van conèixer com estiuejants –recorda l’Emma– i un cop casats van continuar venint. La casa la va construir l’avi i estava situada al xamfrà de la carretera de l’Arrabassada amb el carrer Pla del Vinyet. Molts anys després va ser la seu de la Unió Esportiva Sant Cugat, fins que la van enderrocar per ampliar el carrer i ara acull els jardins de Pilar Roig. Era una casa molt coneguda perquè tenia uns cedres que va plantar el meu avi i es van fer enormes”.

“El senyor Planas arribava amb un Hispano Suiza enorme, amb el xofer d’uniforme, amb polaines i gorra de plat” “La meva família arriba a Sant Cugat als voltants de l’any 1920 –ens explica en Joan–. Passàvem els tres mesos d’estiu aquí i després tornàvem a Barcelona per anar a l’escola. Va ser durant la guerra que ens vam quedar a viure a Sant Cugat, perquè era més tranquil que Barcelona amb els bombardejos. Amb l’Emma ens vam conèixer un estiu i finalment ens vam casar. No vam ser els únics. Han sortit moltes parelles d’aquells estius a Sant Cugat”.

Els anys 50 i 60 Però el gran boom estiuejant arriba a partir de la primera meitat dels anys 40 i explota definitivament als anys 50. A Barcelona, com arreu, comença a existir un nou tipus de família que, tot i no provenir de la burgesia, sí que adquireix un cert poder econòmic que fa que la puguem definir com a “benestant”. Les urbanitzacions de Valldoreix, Mira-sol i la Floresta, i el propi centre de Sant Cugat, comencen a acollir el nou model d’estiuejants que va arribant i forma les anomenades colonias veraniegas, omplint de nois i noies amb bicicletes els seus carrers sense asfaltar. L’augment de població era tal que fins i tot hi havia comerços que només obrien durant aquests tres mesos. Molts d’aquells estiuejants ara viuen al terme de Sant Cugat, ja sigui a les cases dels seus pares o avis o a nous indrets i ara marxen de vacances a altres zones. //

6 A Fons Els primers estiuejants

Diari de Sant Cugat Divendres, 2 d’agost del 2013

Estiuejants benestants A Valldoreix es construeixen les primeres torres residencials

Valldoreix: del conreu a la urbanització Els grans camps de vinyes es converteixen en una zona residencial única gràcies als estiuejants Els inicis de l’estiueig a Valldoreix es remunten a principis del 1910. La fil·loxera ha matat les vinyes i ha deixat els camps erms. Els propietaris de Can Cadena decideixen vendre part de la finca i urbanitzar-la. L’Associació de Veïns i Propietaris es crea l’any 1918 i això dona una gran empenta a la urbanització. Hi ha documentació que certifica que alts directius d’empreses estrangeres es van instal·lar a Valldoreix per passar els estius. Els propietaris de la botiga Vinçon de Barcelona van construir Villa Regi, que es una de les més antigues de la zona. Un lloc emblemàtic va ser el Colmado Victor inaugurat sobre la meitat dels anys 30 i que era un punt de referència. Tothom a Valldoreix anava a comprar allà. De la importància de la colònia estiuenca en dóna fe la construcció als terrenys de la masia de Can Llunell de l’Alzina d’un Casino. Disposava de sala de joc amb ruleta, bar, terrassa, sala d’actes i dues pistes de tennis. Es va inaugurar a principis dels anys 30 i després de la Guerra Civil ja no va tornar a obrir. A finals dels 40 es va reconvertir en l’Hotel Rossinyol i curiosament va passar a ser el punt d’encontre del jovent fins ven entrats els seixanta. Els pares d’en Gustavo Roca van conèixer Valldoreix gràcies a la condició de metge del pare i perquè tenia uns pacients que hi estiuejaven. “Eren els anys 30 i es va enamorar del lloc i després de la guerra va decidir que es comprava una casa. Estic casat amb una estiuejant i la meva mare m’explicava que estant embarassada de mi es banyava a casa dels meus futurs sogres”. Valldoreix té una extensió important i les cases es van anar cons-

1

2

truint al voltant de diferents pols de referència. Can Cadena al voltant de l’estació, Mas Roig a prop de les piscines, la zona de l’Hotel Rossinyol, etc. “Els grups eren força diferenciats i inicialment amb poca comunicació entre ells, fins que a meitats dels 50 el Rossinyol es converteix en el punt de convergència de tothom inclòs els de Mira-sol –ens explica Laura Llorens, estiuejant des que tenia 5 anys– i és quan els grups comencen a relacionar-se entre ells”. La bicicleta era el mitjà de transport per excel·lència, però les noies no acostumaven a tenir-ne i és per això que molts nois aprofitaven per portar-les a la barra i poder iniciar petites relacions d’estiu. “A mi i a una amiga meva ens venien a buscar el Pepin des de l’estació –recorda la Laura– i en Joan, que venia des del Mas Roig. Ens muntaven a la barra i anàvem fins al passeig de Valldoreix a banyar-nos a casa del Pomares. Crec que s’aprimaven cada estiu”. El Rossinyol va propiciar moltes activitats. Hi havia un grup que hi feia teatre aficionat. Tots els dies es posava música per ballar. La piscina estava sempre plena i alguns dissabtes es feia música en directe. Joan Priante recorda com van constituir el seu grup. “Per un aniversari vaig demanar que em regalessin una guitarra i amb un amic van començar. Ens vam anomenar ‘Mangas Verdes. Tocàvem al Rossinyol, on per cert van començar a ser coneguts Los Sirex. Encara hores d’ara ens seguim trobant i tocant”.//

1. Piscina de l’Hotel Rossinyol Postal publicitària de l’Hotel Rossinyol, anys 50 #CEDIDA 2. Can Llunell de l’Alzina Masia que va donar nom al Casino de Valldoreix als anys 30 #CEDIDA

3

3. D’excursió Grup d’amics d’excursió a Can Montmany als anys 50 #GUSTAVO ROCA

A Fons 7

Diari de Sant Cugat Divendres, 2 d’agost del 2013

Sant Cugat Els barcelonins creen un punt d’esbarjo privat per als seus fills

El ‘casino veraniego’, símbol dels estius

COMENTARI Tomàs Grau Escriptor La convivència entre estiuejants i pagesos

C

Portada del programa de la primera revista el 1945 i imatges d’algunes de les actuacions #Pasqual D’Ossó

Tenir controlats els seus fills va propiciar que alguns pares busquessin un lloc per reunir-los Els estius a la colònia de Sant Cugat giren al voltant del Casino Veraniego. Estava ubicat al número onze de la que ara és l’avinguda de Gràcia. Era la casa dels Srs. Bonastre, que la van llogar a un grup de pares encapçalat per Santiago Brugarolas. Aquest grup de dotze pares va ser conegut com els ‘Dotze apòstols’. Malgrat que, tal com reconeix en Max Puntcernau, “en els seus inicis el casino era molt classista i no tothom hi podia anar”, amb el pas dels anys els nous estiuejants i algun privilegiat del poble s’hi van anar incorporant.

La revista El punt culminant de l’estiu al casino era la representació de la revista per part dels socis. Es representava a mitjan setembre i els primers promotors van ser els germans Del Cerro, el Josep Maria Permanyer i el Joaquim

de Miquel. Aquest últim va ser l’autor de l’Himne del Casino, que es va cantar a totes les revistes al llarg dels seus vint anys de representacions. Durant els tres mesos d’estiu el jovent es reunia per preparar i assajar els diferents quadres. Era una revista a l’estil de les que es feien a Barcelona, però evidentment molt més pudorosa en el vestuari, perquè la moral de l’època, i sobretot la de les mares, així ho requeria. Tota l’activitat del casino girava entorn la revista. Les petites discussions pel repartiment de papers, la recerca de músiques o la selecció dels quadres per representar eren el dia a dia del joves i dels no tan joves que portaven la direcció. Superar-se any rere any era l’objectiu més important i ser el quadre més aplaudit, el millor premi. A part, el casino reunia moltes altres activitats. Els balls amb orquestra els dissabtes a la nit també eren un clàssic entre el jovent. Amb l’excusa del ball, els joves aprofitaven per anar traçant relacions i quan les mares es despistaven una mica escurçaven la distància reglamentària entre la parella.

“Els balls de gala que es feien per les revetlles de Sant Jaume i de la Mare de Deu d’Agost eren molt importants –comenta en Joan Brugarolas, fill del primer president del casino– i la gent del poble venia a veure l’entrada de la gent, vestida d’acord amb l’efemèride. Els homes d’esmòquing i les dones amb vestits llargs i enjoiades”.

‘La colònia dels tripaires’ Durant els anys quaranta un nou estil d’estiuejant es va incorporar a Sant Cugat. Eren famílies que emergien en aquells moments de postguerra i, ja fos per les seves relacions amb el poder o pels seus negocis, tenien un nivell adquisitiu important. Molts d’ells es van instal·lar en unes cases que es van construir a la zona dels carrers Girona, Dos de Maig i voltants. “La gent del poble i també nosaltres –recorda en Pasqual d’Ossó, soci del casino i posteriorment regidor de l’Ajuntament durant vint anys– els hi dèiem ‘la colònia dels tripaires’, perquè esgotaven les existències de tripa de vedella. Deien que era pels seus gossos, però sabem que se la menjaven ells”.//

om a santcugatenc antic haig de remarcar que l’època d’abans de la guerra i la de després en van ser dues de ben diferents. Abans de la guerra, doncs, els estiuejants que venien a la vila freqüentaven amb gent del poble i vivíem gairebé junts. Hi havia moltes famílies que, fins i tot, cuidaven els jardins i després, quan marxaven cap a la ciutat, els donaven la clau per si passava alguna cosa a la torre... era molt diferent. Quan arribava la fira de setembre, per exemple, llogaven una llotja de l’envelat per a tots, estiuejants i santcugatencs, i a les fires gaudíem plegats, venien mudats a les nits i nosaltres, els joves, si podíem ballar amb una filla d’ells, ballàvem més encarcarats que un espàrrec. Quan va arribar la guerra, tot va canviar. L’època de després, la cosa era diferent i es van crear distàncies. Els estiuejants van organitzar un casino per a ells sols en una torre de la carretera de Barcelona, avui avinguda de Gràcia, on celebraven les seves festes privades. Amb això vull dir que aquella cordialitat que hi havia abans de la guerra va canviar. En això em refereixo als estiuejants bàsicament del poble, que són els que més vaig conèixer i que majoritàriament estaven instal·lats ens torres magnífiques als carrers de sobre la rambla de Ribatallada i a banda i banda de la carretera de Barcelona, avui, malauradament, moltes han desaparegut. Els barris, però, van anar creixent i de fet es van anar formant com a tal gràcies a les segones residències, i aquí cal parlar de Mira-sol, amb una tipologia de cases més petites de gent treballadora; i Valldoreix i la Floresta amb cases més grans . Tots tres nuclis, a l’estiu, amb força vida pròpia. A Valldoreix es va construir el complex del Vall d’Or, on avui hi ha la seu de l’EMD; a la Floresta, el casino, i a Mira-sol, La Pista . Tots tres espais van ser escenaris de lluïts balls, celebracions familiars i les seves pròpies festes majors. Cal reconèixer que els estiuejants van donar força riquesa i activitat al poble, comprant a les botigues i donant feina. Més tard, moltes d’aquelles famílies van canviar la segona residència per la primera i els fills i néts es van integrar a la ciutat que, entre tots, hem anat fent gran. // redaccio@

diaridesantcugat.cat

8 A Fons Els primers estiuejants

Diari de Sant Cugat Divendres, 2 d’agost del 2013

Un barri més popular Mira-sol, un nou nucli residencial que creix amb l’arribada dels Ferrocarrils

1

Mira-sol: l’explosió de l’estiu benestant Mentre a la resta del municipi arribaven els petits i grans burgesos, a aquesta zona s’hi apropaven famílies amb menys “pedigrí” històric però amb un poder adquisitiu creixent Als inicis de la dècada dels 40 uns promotors anomenats Huguet i Bernet van tenir la visió de comprar uns milers d’hectàrees en aquesta zona de Sant Cugat, suficientment allunyada del centre i sense pràcticament cap casa. La van parcel·lar en petits terrenys d’uns 400 metres quadrats i per posar-les en venda van recórrer a una idea original. Com que era l’època de les cartillas de racionamiento i dels cupons per

a quasi tot, van aprofitar El Cupón Ahorro del Hogar que consistia en el fet que, per cada certa quantitat de compra, els comerciants col· laboradors et donaven un cupó que s’havia d’enganxar en una llibreta. Quan aquesta estava plena, es podia bescanviar per una parcel· la. La idea genial era que per poder construir es necessitaven almenys dues parcel·les més i, aquestes, s’havien de comprar.

“Els nostres pares van adquirir així el terreny l’any 1941 –recorden en Salvador i la Merche Fenollar– i van construir una caseta d’una sola peça on hi era tot excepte el lavabo, que era exterior. No teníem llum i l’aigua la trèiem del pou. No va ser fins dos anys després que es van fer una casa en condicions”. En veure l’èxit inicial, els promotors van començar a fer arribar, als voltants del 1943, aigua i electricitat a les parcel·les i, a més, van pactar amb els Ferrocarrils Catalans la construcció de l’estació de Mira-sol, inaugurada el 1948 i que facilitava enormement l’accés a la urbanització.

Els protagonistes Hi ha unes generacions que estan marcades pels estius a Mira-sol. La seva infantesa, la seva adolescència i la seva arribada a les responsabilitats adultes es van desenvolupar allí i els seus records perduraran per sempre. Així s’expliquen alguns d’ells. “Crec recordar que era el 1946 quan vam venir a estiuejar a Mirasol. Els meus pares van comprar una casa al passeig de l’Habana –comenta l’Emili Espina–. La nostra vida consistia a banyar-nos a la petita piscina que hi havia a casa, veure

passar els pocs cotxes que circulaven i anar en bicicleta pels voltants”. “A mida que s’anaven construint cases –continua l’Emili–, els nois i noies vam començar a relacionar-nos i anàvem a casa dels uns o dels altres. D’aquesta manera es va formar un grup prou nombrós. Fèiem excursions amb les bicis i els nois portàvem les noies a la barra de la bicicleta. Sempre hi havia baralles per portar les més primetes!”. “En funció de les edats es van anar formant diferents grups –ens explica el Salvador Fenollar–, i cadascun feia la seva vida independentment dels altres. Només ens ajuntàvem per la Festa Major. Durant els primers anys se celebrava en un embalat on els socis de l’Asociación de Propietarios havien de comprar una tribuna per a la família i, així, pagar les despeses. El nostre grup, que érem dels grans, vam aconseguir que ens construïssin una pista de ball, coneguda com la Pista Rodona, i cada cap de setmana s’hi organitzava una festa”. “El nostre lloc de reunió –diuen la Merche i l’Emili– era casa dels Gilabert. Li dèiem la Casa de les Cosines, perquè hi havia dues germanes i una cosina. Ens hi endúiem la gramola i cada un amb els seus discs fèiem les ballades, amb la mare de les germa-

A Fons 9

Diari de Sant Cugat Divendres, 2 d’agost del 2013

Personatges amb nom i cognom

2

nes vigilant que ningú se sobrepassés. Després, ens vam ajuntar amb un dels grups de Valldoreix i anàvem a l’Hotel Rossinyol”. “Els meus pares vivien a Valldoreix des d’abans de la guerra. Quan es van separar vam anar a Barcelona amb la meva mare i llavors només veníem a passar-hi l’estiu –recorda l’Èlia Ymbert–. Vam conèixer el grup de Mira-sol perquè a casa teníem noies franceses que venien a passar un mes, i en aquells moments tot el que era francès significava allò modern i pecaminós. Lògicament, la casa s’omplia i així ens vam ajuntar els dos grups”. Com a anècdota personal recordo que, com que ens agradava jugar a futbol, amb els amics vam muntar un equip i jugàvem amb els de Valldoreix i Bellaterra. Els altres equips anaven uniformats, nosaltres no. El pare d’un dels nois, que aleshores era el president de l’Asociación de Propietarios, va decidir que Mira-sol no podia ser menys i ens va equipar. Va comprar un terreny al passeig de l’Habana i el va transformar en el primer camp de futbol de la zona. Una de les coses més curioses era que els grups d’estiu només es veien a Mira-sol. A l’hivern tothom torna-

Ballant la conga en un envelat als 50. De dreta a esquerra: Sr. Argemí, Sra. Pla, Sr. Rotger i Sra. Argemí #L’ABANS (Jordi Pla)

1. Local social del CF Mira-sol Estiuejants en una revetlla al local a l’any 1956 #CEDIDA 2. Revista ‘Hola!’ Reportatge a l’interior de la portada del número 423 de l’any 1952 amb motiu de la inauguració del primer camp del CF Mira-sol #CEDIDA

A Mira-sol van haver algunes persones que, per una o altra raó, van deixar la seva empremta entre els estiuejants

va a la vida de l’escola i les seves relacions barcelonines. L’estiu era un parèntesi en la vida de tots ells. Tot i això es van anar formant parelles entre els estiuejants que han perdurat al llarg dels anys. A principis dels 60, un grup format pels Peribañez, els Garriga, els Espina, el Santi Argemí i altres companys van organitzar activitats que van donar molt de nom a Mira-sol, com la Gimcana Automobilística dins un campionat que recorria tota la província de Barcelona. També van muntar un club de cinema, organitzant sessions de cinefòrum. Van filmar diverses pel·lícules i van guanyar alguns premis de cinema amateur. A l’estiu gravaven una pel·lícula humorística en la qual participava molta gent de la colònia, i la projectaven al local social del Club de Futbol per recollir diners i poder fer pel· lícules més serioses a l’hivern. //

Un dels pioners a fer-se una casa a Mira-sol va ser en Josep Plà, primer president i impulsor –juntament amb en José Ibáñez– de l’Asociación de Propietarios, fundada l’any 1945. Plà sempre va estar molt involucrat i va repetir com a president diverses vegades. Casa seva era coneguda com el Rancho Grande perquè ocupava tota una illa. L’activitat de l’associació i del Sr. Plà va ser determinant perquè Mira-sol esdevingués un lloc atractiu per als estiuejants. L’Esteban Argemí va ser un dels grans protagonistes de la colònia estiuenca. També va ser president de l’associació, però la seva aportació va anar molt més enllà. L’any 1951 va fer construir de la seva butxaca el camp de futbol del passeig de l’Habana, amb un local social on tant els pares com els nois i noies feien molta vida. Al camp hi organitzava moltes activitats, com aplecs de sardanes, i també el cedia als joves per organit-

zar-hi la Gimcana Automobilística entre altres coses. La seva aportació econòmica en la construcció de la caserna de la Guàrdia Civil i de l’església del Carme va ser determinant per l’obtenció d’aquests equipaments. Dues famílies, els Llenas i els Crespo, van ser els grans impulsors de la construcció de l’església. Les complicades gestions amb el Bisbat i amb l’Ajuntament van concloure l’any 1951 en una petita barraca amb un altar i un cobert de canyís que protegia els feligresos. No va ser fins l’any 1953 que es va construir l’església definitiva. Unes altres famílies molt actives en aquest camp van ser els Pellicer i els Fuster. Parlar de festes a Mira-sol era parlar de José Rotger. Sempre formava part de les comissions organitzadores i la seva presència era imprescindible. Era l’animador per excel·lència. Tenia la botiga d’electrodomèstics més important de Barcelona i explotava les seves virtuts de venedor per col· locar les tires de números de les rifes. En Jaume Brustenga i en Rosendo Estragués també van ser molt importants en les seves aportacions al jovent, sent impulsors de la Pista Rodona juntament amb l’Albert Galiana i en Jordi Plà. //

10 A Fons Els primers estiuejants

Diari de Sant Cugat Divendres, 2 d’agost del 2013

Arquitectura Les principals característiques de les cases d’estiueig de Valldoreix, Mira-sol i la Floresta

La casa d’estiueig La majoria de xalets d’estiueig de la zona mantenen una arquitectura similar Teulada Coberta amb dos aiguavessos, ràfec sobresortint i un petit faldó truncat a la façana, acabada amb un ornament ceràmic

Pòrtic L’accés sol ser cobert per una porxada o bé columnes, normalment, d’ordre clàssic (jònic, dòric o corinti)

Jardí Xalet

La torre d’estiueig està envoltada de jardí i pot presentar una piscina de murs d’obra com les basses

Casa unifamiliar de planta baixa i golfes sota mansarda. La façana és simètrica respecte a un eix central i l’acabat és arrebossat

#IL·LUSTRACIÓ: Daniel Pagans

Mur Tanca senzilla amb un paredat, sovint de conglomerat de la zona, amb pilastres i serralleria

L’antic promotor urbanístic de Valldoreix i Mira-sol, Joan Borràs, va comprar diferents finques de la zona i posteriorment en va vendre les parcel·les per edificar els xalets d’estiueig. Arquitectes com Domènec Sugrañes, Lluís Corratgé, Joaquim Alsina Botet o Josep Graner i Prat, entre d’altres, van construir aquestes cases a principis del segle xx seguint uns cànons en comú. La majoria de torres són d’una planta quadrada, la façana de la qual manté unes proporcions ordenades (solien regir-se per la regla àuria) i és d’acabat arrebos-

sat, més o menys treballat; amb teulada de dos o quatre aiguavessos i amb una part d’aquesta que sobresurt del pla de la façana (ràfec); les golfes són impracticables i solen tenir unes finestres a fi de ventilar-les. Normalment era on s’instal·laven els dipòsits d’aigua, ja provingués de pou propi o de la xarxa pública. Pere Casajoana, arquitecte i casat amb una estiuejant, filla i néta d’estiuejants, és actualment regidor d’Urbanisme de l’Ajuntament de Sant Cugat i ens explica algunes de les característiques més remarcables.

“Si observem les diferents cases trobarem moltes coses en comú. Totes tenen uns esglaons per entrar perquè les terres que es treien per fer els fonaments es repartien entre les columnes de formigó per no haver de transportar-les. Les piscines estan totes per sobre del nivell del terreny, perquè l’excavació s’havia de fer a cop de pic i era més fàcil fer-les aixecades”. “Les parets mestres són només les exteriors i les construïen amb totxo macís amb una resistència tremenda. És per això que posteriorment s’han pogut aixecar un segon

pis en algunes d’aquestes. Crec que no hi deu haver cap casa de l’època que tingui esquerdes”. //

RELACIONAT totsantcugat.cat Un passeig per l’avinguda de Joan Borràs, Valldoreix Us proposem una agradable caminada per aquesta avinguda amb l’article de l’historiador valldoreixenc Juanjo Cortés, que descriu les diferents cases que hi podem trobar

A Fons 11

Diari de Sant Cugat Divendres, 2 d’agost del 2013

Àlbum dels records

Imatges per la memòria Entre les moltes activitats que es desenvolupaven a les diferents colònies estiuenques, en destaquen algunes que recollim

Filmant Grup d’amics rodant una pel·lícula de pirates al carrer, any 1960 #Jaume Espina Gimcana Automobilística Participant a la prova del 1962 #Jaume Espina

Futbol Inauguració del primer camp del CF Mira-sol a l’any 1951. Equip infantil amb el jugador del Barça César, que va arbitrar el partit #Jaume Espina

Colla Estiuejants a l’alzina centenària de l’Hotel Rossinyol l’any 1954 #Gustavo Roca

Casino Grup de joves en una revetlla al Casino Veraniego els anys 50 #Pasqual D’ossó

12 Poble Prevenció

Diari de Sant Cugat Divendres, 2 d’agost del 2013

Entrevista

Albert Cervera

Cap de l’Àrea d’Operacions de la regió d’emergències metropolitana nord

“Perdre un company en un servei és una cosa que m’angoixa molt” Servei a la comunitat. Valentia i entrega són només algunes de les virtuts que reuneixen els membres del cos de bombers. A Sant Cugat, és el parc de Bombers de Rubí, el que li dóna cobertura, del qual Cervera, amb més de 24 anys apagant focs, és el cap d’Operacions de guàrdia. Té 46 anys Com va la campanya d’incendis? La part positiva és que hem superat gran part de la campanya, el mes de juliol és un dels més crítics i l’hem superat. Però per contra ara ens ve una onada de calor forta i pot durar set dies que encara pot donar un ensurt. Es genera molta feina al parc de Bombers de Rubí-Sant Cugat? La metropolitana nord comprèn els dos Vallesos, el Maresme i el Barcelonès. Dins d’aquesta xarxa hi ha 11 parcs de professionals i 11 de voluntaris, i entre els professionals, el de Rubí-Sant Cugat està en cinquè o sisè lloc. Tenint en compte que el parc que més surt ho fa unes 3.000 vegades, el de Rubí està en les 2.000. El de Rubí, amb una plantilla de 32 bombers, més el cap de parc, té la peculiaritat de tenir un furgó de risc químic per atendre aquestes emergències. El parc dóna servei a Sant Cugat, Rubí i altres emergències? En primera instància Rubí i Sant Cugat, però també fa assistènci-

es a altres municipis del voltant. Una de les coses que ens caracteritza com a Bombers de la Generalitat i ens dóna aquesta primacia és que treballem en xarxa. Sense anar més lluny en el foc de Vallirana, del cap de setmana passat, un dels primers camions que va arribar i en va marxar va ser el de Rubí. L’àmbit d’actuació és tot Catalunya.

Les penes que apliquen als piròmans són prou dures? La legislació és bastant dura per a les persones que fan un foc, perquè quan fas un foc no tens mai el control. El que passa és que tendim a buscar un culpable i les estadístiques ens diuen que molts focs no són provocats per piròmans, sinó per descuit de les persones.

L’estiu que ve es compleixen 20 anys de l’incendi de Collserola. Es pot tornar a repetir aquell desastre? No tan sols a Collserola! La societat avui en dia no viu del bosc i hem de ser conscients que vivim d’esquena als boscos, perquè no generen beneficis. Això fa que el que aquest any no es crema i fa semblar que hem guanyat una batalla, no deixi de ser una acumulació de combustible. És a dir, que el que no es crema aquest any tenim molts números perquè l’any que ve es cremi. Tot i això el parc de Collserola inverteix molts esforços, és un dels millors conservats i nets, però això no treu que algun dia puguem tenir un ensurt.

Però em refereixo a qui crema un bosc intencionadament. Jo diferenciaria entre els que estan malalts, que estan reconeguts, i que quan arriba l’estiu els tanquen, dels que no. Si una persona està malalta no pots ser molt dur, has d’intentar que no faci mal. Això és molt diferent dels que ho fan per un interès. En aquest cas tot i que la legislació és dura, sóc partidari que ho sigui molt més. A partir dels atemptats de l’11-S el món va conèixer un altre tipus de bomber, el bomber-heroi. Des d’aleshores la seva feina s’ha magnificat? La professió de bomber socialment sempre ha estat molt ben accepta-

“Hi ha una màxima a bombers que diu ‘amb el que tens, fas’” “No cal que et donin les gràcies, veient les cares d’una persona que està atrapada en un vehicle o que se li podia haver cremat el pis, això t’omple” “El que no es crema aquest any té molts números per cremar l’any que ve”

Actualitat Poble 13

Diari de Sant Cugat Divendres, 2 d’agost del 2013

Sanitat Assemblea Drets Socials

Ofensiva pel tancament dels CAP a l’agost

Al peu del canó Cervera, a l’interior d’un dels camions de bombers del Parc de Bellaterra # ARTUR RIBERA

da. El fet que hi hagi serveis com el de Nova York o el d’Horta de Sant Joan, en què es posa de manifest que és una feina que poses la vida al servei de la societat, surten puntes de reconeixement que és mantenen en el temps. Per ser bomber s’ha de ser d’una pasta especial, ja que no tothom està disposat a deixar-s’hi tant? Com en tots els casos, hi pot haver motius com el sou, l’horari o una vocació innata, però una vegada hi ets, la feina ben feta fa que t’enganxis més. El més agraït de la nostra feina és que vas a ajudar persones que estan en un tràngol o moment delicat. Una vegada acabes no cal que et donin les gràcies veient les cares d’una persona que està atrapada en un vehicle o que se li podia haver cremat el pis, això t’omple. De totes les situacions de risc que ha viscut quina ha estat la pitjor? La que em va fer reflexionar va ser el tema d’Horta de Sant Joan. Nosaltres som els responsables finals de la guàrdia i sota el teu càrrec

estan tots els bombers que comandes i que un d’ells prengui mal realment angoixa. Que pugui perdre un company en un servei és una cosa que m’angoixa molt. Fins on us afecten les retallades? Quan un material té algun problema s’endarrereixen les reparacions i les baixes i jubilacions no es cobreixen. Negar això seria mentir, però hi ha una màxima a bombers que diu “amb el que tens, fas”. Ara que comença l’operació sortida, us podeu acostumar als accidents? Veus accidents complexos i gent lacerada, però quan en portes uns quants no sorprenen, els casos dels nens són més delicats. Pot desconnectar de la feina? Ets bomber 24 hores, no estant de guàrdia he acabat en un foc. Quan surts de la guàrdia no deixes de ser bomber i si veus coses t’hi poses. // Mariona Sagalés redaccio@diaridesantcugat.cat @marionasagales

El CAP de Valldoreix, com el de Can Mates, tanquen aquest agost #arxiu

La campanya té com a objectiu canalitzar les queixes i problemes que generi el tancament dels dos CAP L’Assemblea de Drets Socials (ADS) ha iniciat un pla contra el tancament dels Centres d’Atenció Primària (CAP) durant aquest mes d’agost. Per aquest motiu l’assemblea ha iniciat una campanya amb l’objectiu de canalitzar les queixes i els problemes que generi sobre els usuaris el tancament del CAP de Valldoreix i el de Can Mates aquest estiu. A més, i a través d’un comunicat, el col·lectiu carrega contra polítiques escollides darrerament assegurant que: “amb la sanitat, que és un servei vital, es pensa a racionalitzar i estalviar tot el que no s’estalvia en l’smart street o en l’excés de càrrecs de confiança del nostre Ajuntament.” L’ADS apunta que aquesta decisió significa no només “un cost i les incomoditats del desplaçament dels usuaris, especialment quan parlem

de la gent gran, sinó que a més es trenca amb la continuïtat assistencial, ja que no es disposarà del professional sanitari que normalment atén la gent d’aquests dos CAP”.

Drets vulnerats L’entitat ha denunciat i enumerat els drets que es vulneren arran d’aquesta decisió de les persones que utilitzen la sanitat pública. Són el dret a una sanitat pública i de qualitat, el dret a l’accés a l’atenció sanitària, el dret a la prevenció enfront les malalties i a la promoció i protecció de la salut, el dret a ser informats dels canvis en els serveis sanitaris i a prendre part en aquestes decisions, el dret a ser atesos en qualsevol centre sanitari (públic o concertat) quan el nostre estat de salut ho requereixi, el dret a ser atesos pel nostre metge o metgessa de capçalera, exceptuant les urgències, el dret a presentar una queixa o suggeriment al centre o a CATSALUT amb una resposta àgil i efectiva, i el dret a ser atesos pel responsable del CAP o de Mútua de Terrassa davant d’algun conflicte derivat del servei que rebem. // Redacció

14 Poble Actualitat Ensenyament Millors notes de selectivitat

Diari de Sant Cugat Divendres, 2 d’agost del 2013

Obres Finalitzen les obres a dos carrers de Valldoreix

L’EMD ha enllestit dues obres que s’han realitzat al passatge de Mestra Casesnoves i al camí de Can Cadena que han consistit en la construcció d’una nova calçada i de noves voreres, així com la implantació d’un nou enllumenat públic. Aquestes obres, que s’han allargat per espai de dos mesos i mig, són dos vials importants per a la mobilitat en l’àmbit de l’estació de FGC.

Xifra

Deu estudiants santcugatencs, reconeguts El conseller d’Economia i Coneixement, Andreu Mascolell, va rebre el passat 25 de juliol els 226 estudiants que han tret una nota superior a 9 a les proves de selectivitat. Entre aquests hi ha deu que són estudiants de Sant Cugat #CEDIDA

Seguretat

Una família local, protagonista de la campanya de Trànsit

ingressat el Jordi, el fill que va sobreviure a l’accident després de superar un traumatisme cranioencefàlic sever i d’un coma. “Estem tan agraïts del que van fer pel Jordi que tot el que ens demanin ho farem”, ha assenyalat. Tamburini ha apuntat que amb la campanya volen posar en relleu “la importància de no córrer amb el cotxe”. // Pere Fernández

Accident Imatge de la campanya #CEDIDA

Cau una dona d’un primer pis quan netejava els vidres

La família Casellas Tamburini és una de les famílies que participa en la campanya de conscienciació viària. Els dos fills de Jordi Casellas i Joana Tamburini van patir un accident l’any 2002 en el qual va morir un d’ells, el Joan Ramon, i va quedar greument ferit l’altre, el Jordi. La dura història d’aquesta família santcugatenca és la que centra un dels clips de la campanya del Servei Català de Trànsit de conscienciació viària, que actualment s’emet per televisió. La campanya consisteix en l’emissió de testimonis reals de persones i famílies que han patit les conseqüències dels accidents de trànsit a les carreteres catalanes. Joana Tamburini ha explicat al Diari de Sant Cugat que va decidir col·laborar amb la campanya a través de l’Institut Guttmann, centre de neurorehabilitació on va estar

La finestra des d’on va caure #artur ribera L’accident va tenir lloc al passeig de Torre Blanca. Una dona de 37 anys va caure d’un primer pis mentre netejava els vidres de la finestra. Els fets van ocórrer el 25 de juliol en un bloc de pisos del passeig de Torre Blanca. La dona es va fer un cop al cap i va ser ingressada en estat greu a la Mútua Terrassa. Diverses dotacions de Mossos d’Esquadra, Policia Local, SEM i un helicòpter del RACC es van desplaçar al lloc dels fets. // Redacció

15.357

estudiants catalans han participat en el programa Endesa Educa per donar a conèixer l’ús eficient i racional de l’electricitat

‘Diari de Sant Cugat’ El Diari no torna fins al divendres 30 d’agost

En motiu de les vacances d’estiu, els pròxims divendres 9, 16 i 23 d’agost no es publicarà el Diari de Sant Cugat. No obstant això, podràs seguir l’actualitat de la teva ciutat a través de la pàgina web del TOT Sant Cugat (www. totsantcugat.cat), que diàriament s’actualitzarà per mantenir-te informat de tot el que passi durant aquest període.

Ensenyament

Sant Cugat, la ciutat amb més llicenciats en estudis superiors

La UIC, ubicada a l’HGC #arxiu Malgrat no tenir universitat pròpia, la ciutat té diversos campus on cursar estudis superiors. La ciutat no té una universitat pròpia com sí que tenen altres poblacions de demografia semblant a la de Sant Cugat. Però tot i això, el municipi gaudeix d’una àmplia oferta universitària amb diversos campus. Aquest són Esade de la Universitat Ramon Llull; la Universitat Internacional de Catalunya (UIC), ubicada a l’Hospital General de Catalunya; l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura del Vallès (Etsav) i l’Escola Universitària Gimbernat (centre adscrit a la UAB). En el padró municipal figuren 21,16% de llicenciats universitaris i un 8,48% de diplomats, i d’aquesta manera Sant Cugat és una de les ciutats amb més llicenciats respecte al nombre de població que hi ha a Catalunya. // À. Guinó

LA PIULADA @clubmuntanyenc. Signant venda edifici actual seu a l’ajuntament de #Santcugat @ cugatcat @totsantcugat pic. twitter.com/wbeSxfxvm5.

Gastronomia El restaurant Telefèric, la tapa més votada

El ‘Sant Cugat va de tapes’ ha guardonat el Telefèric i l’Hamburg en la primera edició d’aquest certamen gastronòmic. El restaurant Telefèric ha obtingut el premi a la tapa més votada i el restaurant Hamburg amb la tapa que millor ha maridat amb la cervesa Estrella Damm.

Serveis Socials

Sant Cugat rebrà 1,3 milions per invertir en Serveis Socials La quantia s’utilitzarà per pagar els salaris dels assistents socials i impulsar projectes socials a la ciutat. La conselleria de Benestar Social i Família injectarà 1,3 milions d’euros per a partides de serveis socials, immigració, igualtat i ciutadania. La quantia s’utilitzarà per pagar els salaris dels assistents socials i impulsar projectes socials a nivell de ciutat. La tinenta d’alcalde de Serveis a la Ciutadania, Susanna Pellicer, ha assegurat que l’any que ve el seu departament augmentarà el pressupost, però ha lamentat que “el contracte programa no s’incrementi des del 2010” // M. Sagalés

Diari de Sant Cugat Divendres, 2 d’agost del 2013

Publicitat 15

Els que creuen que les coses es poden fer són els que aconsegueixen fer-les. I amb ells compartim una mateixa , l’actitud de fer que les coses siguin actitud, possibles. actitudazul.com

AF_S&S_EndesaAA_Edif_226x296_PS_DºSanCugat_adap_CAT.indd 1

02/07/13 12:48

16 Esports Actualitat

Diari de Sant Cugat Divendres, 2 d’agost del 2013

Els florestans es bolquen en la seva Festa Major

1

2

3

Actualitat Esports 17

Diari de Sant Cugat Divendres, 2 d’agost del 2013

Participació Els florestans s’han bolcat en la seva Festa Major. Més d’una vintena d’activitats pensades per a tot tipus de públics han donat forma al programa d’aquest any, que malgrat la rebaixa en un 20% del pressupost, ha estat capaç de mantenir activitats Novetats El bon funcionament de la plaça de Miquel Ros com a nou escenari per acollir activitats es repetirà en pròximes edicions.

4

5

Activitat per als

més

petits Desenes de nens i nenes van gaudir de la Festa de l’Escuma. El gr up d’animació inf antil Xiula es va armar amb un canó s’escuma i amb una mànega d’aigua, i al so de música i de cançons versionades, van fer les delícies de petits, i, també dels més gr ans, i van ajudar a rebaixar les altes tempera tures del migdia. #E . bedma r

1. Reivindicació del ba rri El pregó a càrrec de l’Agru pació Escola de la Floresta va donar oficialment el tret de sor tida a tres dies de festa i act ivit ats #Ama nda Ber nal 2. Sense por a la velocita t Un total de 10 carretons es van llançar per la pronu nciada baixada de Can Llobet a la II Baixada d’And ròmines # Est efa nia bedma r 3. Rècord de participaci ó La Trobada de Paellers i Pae lleres va establir una nova xifra rècord amb 24 arrossos i quasi 500 com ensals, tot i les altes temper atures #E. bedma r 4. Activitats per als mé s joves Diversos grups locals es van encarregar de posar la mú sica a la Festa Major del barri des de les pistes poliesportives # Est efa nia bedma r 5. Festa Major a Sol i Air e La Festa Major de la Flores ta va coincidir amb la de Sol i Aire. Josep Maria Portabella, director de The Chanclettes, va pronunci at el pregó #A. B.

18 Ciutat Urbanisme

Diari de Sant Cugat Divendres, 2 d’agost del 2013

Mobilitat Les obres compliquen el pas pel centre de la ciutat

Les obres de l’estiu causen el rebombori dels comerciants Comerç Les obres han començat aquest mes de juliol però està previst que acabin a la tardor. Els comerciants pateixen perquè no els perjudiqui per les vendes de la campanya de Nadal

C

om ja és habitual als mesos d’estiu, durant el juliol però sobretot a l’agost, les màquines i els operaris envaeixen els carrers de Sant Cugat per fer obres i arranjaments de millora. S’aprofiten les setmanes de menys activitat a la ciutat i quan bona part dels comerços tanquen les seves portes per aixecar carrers, places i avingudes. De totes les obres que ja s’estan executant o que començaran en els pròxims dies les que causen més problemes de mobilitat als santcugatencs són les del carrer Major, on es millorarà la xarxa de clavegueram, es substituirà el paviment que ha quedat deteriorat pel pas dels camions i també es faran algunes actuacions de l’enllumenat, tot per millorar el centre històric de la ciutat. A la rambla de Ribatallada s’estan canviant les canonades de l’aigua, s’ampliarà la vorera dreta i s’afegirà carril bici.

Resignació dels comerciants Els veïns, però sobretot els comerciants del carrer Major i de la rambla de Ribatallada, s’han pres amb resignació les obres que s’estan fent. Els propietaris dels comerços del carrer Major asseguren que assumeixen les obres perquè “no hi ha res a fer”, però les veuen com un impediment per als seus negocis. Alguns s’havien plantejat tancar al setembre, però finalment ho faran a l’agost, quan són pocs els santcugatencs que es queden a la ciutat, “per intentar reduir al màxim les pèrdues que tindrem”. A la rambla de Ribatallada el

Pla de mobilitat

Detall del pla on s’aprecia la projecció de noves rotondes a la rambla de Ribatallada, la qual formarà part del segon anell de circumval·lació de la ciutat (color vermell). De color verd s’il·lustren els actuals carrers per a vianants i de color lila, els futurs carrers vianantitzats malestar és general i sostingut perquè l’Ajuntament va informar tard i malament de les obres que es farien. Dilluns passat, comerciants i Administració es van reunir per aclarir dubtes sobre l’actuació que es farà en aquest tram. A la vorera esquerra se suprimeixen quatre places de zona blava on s’hi ha posat càrrega i descàrrega i també s’elimina el tercer carril de la rambla. S’amplia la vorera dreta per “facilitar la mobilitat dels veïns”, on també es col·locarà un carril bici. També es construirà una rotonda a la cruïlla amb l’avinguda de Gràcia i es modificarà la que hi ha a l’avinguda Ribe-

ra. A més, l’empresa concessionària de l’aigua a Sant Cugat, Sorega, renova les canonades. En aquest cas són sobretot els bars que tenen terrassa perquè es queixen que “no és agradable prendre’s un cafè o una cervesa amb pols i soroll”, afirmen.

Inquietud per ‘salvar’ la campanya de Nadal La principal preocupació dels comerciants a curt termini és la campanya de Nadal. Segons ha informat l’Ajuntament les obres duraran uns cinc mesos, de manera que es preveu que estiguin finalitzades entre els mesos d’octubre i novembre, si no hi ha cap

retard ni imprevist. De tota manera els comerciants estan força neguitosos perquè tenen por que les obres no s’acabin a temps i s’allarguin durant el mes de desembre i gener i perjudiquin de ple una de les temporades de vendes més importants de l’any. “Si al desembre no està tot arreglat i la gent pot venir a comprar ens faran molt mal als pocs comerços de proximitat que quedem al poble”, manifesten alguns dels comerciants.

Ampliar la vianantització El que ha aixecat més rebombori entre els comerciants de la rambla de Ribatallada és la projecció que hi

Actualitat Ciutat 19

Diari de Sant Cugat Divendres, 2 d’agost del 2013

Medi Ambient

El Congrés Nacional de Medi Ambient no es farà a la ciutat

Sant Cugat no acull el CONAMA #A. R. Sant Cugat finalment no acollirà el Congrés Nacional de Medi Ambient (CONAMA) en l’àmbit local per manca de finançament privat.

Sant Cugat a l’agost Les obres del carrer Major (a dalt) i les de la rambla de Ribatallada (a baix) són les que estan causant més molèsties i problemes de circulació als veïns i comerciants # artur ribera

ha prevista fer en una segona fase d’obres, que forma part del Pla de mobilitat i que es faran amb el nou mandat a partir del 2015. Així, la rambla seria de doble sentit i es vianantizaria el carrer de Francesc de Moragas. Uns canvis que els comerciants consideren que perjudicaran l’afluència de clients de tota la zona.

Altres obres destacades D’una banda es farà un petit manteniment de diferents escoles El dilluns 29 de juliol van començar les obres per formigonar el carrer Sanatori de les Planes. També està previst formigonar un petit tram

de 130 metres quadrats al carrer d’Abat Odó, des d’on acaba el paviment actual fins a la connexió amb el vial de Barcelona. Es farà durant els dies 5 i 6 d’agost. Es pavimentarà el carrer de Bonavista de la Floresta, es repararan diferents voreres de la ciutat com les de Can Ganxet, que s’acabaran d’aquí a quinze dies, aproximadament. Finalment, la millora al carrer de l’Hospital, unes obres que acabaran a mitjan agost. // Anna Mira redaccio@diaridesantcugat.cat @annamiraperich

Sant Cugat finalment no acollirà el Congrés Nacional de Medi Ambient (CONAMA) en l’àmbit local per manca de finançament privat. La trobada s’havia de portar a terme el novembre vinent a la ciutat i en el primer Consell de Ciutat, celebrat a l’octubre passat, l’alcaldessa, Mercè Conesa, va presentar la iniciativa com un dels grans projectes de ciutat. Al novembre passat representants de la nostra ciutat van assistir a Madrid, on es va celebrar el CONAMA i es va anunciar que Sant Cugat acolliria la iniciativa al 2013. El regidor de Polítiques Ambientals, Joan Puigdomènech, subratlla que “en l’actual context econòmic seria incomprensible que una administració pública fes front en solitari a totes les despeses que significa una activitat d’aquestes característiques”. L’Ajuntament s’havia marcat un pressupost de 200.000 euros, dels quals 50.000 anaven a càrrec de l’Ajuntament i la resta entre altres administracions i patrocinadors privats.// Àgata Guinó

Urbanisme

El TSJC emet una nova sentència sobre Torre Negra El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha anul·lat el Pla especial de protecció i millora rural del Parc Rural de la Torre Negra, i ha tornat la catalogació de sòl no urbanitzable d’especial protecció a sòl urbanitzable no programat. Així, el tribunal estima el recurs de la constructora Núñez i Navarro,

que havia projectat la construcció de 2.800 habitatges a la zona. Amb aquesta anul·lació es retorna a l’inici del procés judicial, que fa més d’una dècada que enfronta als jutjats el consistori amb la constructora barcelonina. La decisió del TSJC es sustenta en el fet que el sector “no té uns excepcionals i especialíssims valors que obliguin a classificar-lo com a sòl no urbanitzable reglat” i que, fins l’aprovació del pla recorregut, “cap administració competent havia considerat mai aquests terrenys amb qualitats o valors indiscutibles, extraordinaris o de tal importància que els fessin mereixedors d’una catalogació d’especial protecció o preservació”. De la seva banda l’Ajuntament, en un comunicat, ha assegurat que Torre Negra “és sòl no urbanitzable i que forma part del Parc Natural de Collserola” i ha posat de manifest que “l’anul·lació del Pla Especial no afecta l’actual protecció de Torre Negra, ja que actualment la zona està classificada com a sòl no urbanitzable”. El text és contundent i assenyala que: “a Torre Negra no és possible construir-hi ni un sol habitatge”. // Redacció

Política

Jordi Domingo, escollit com a nou president de la JNC

Jordi Domingo #artur ribera Domingo es va imposar a Xavier López en uns comicis celebrats per cobrir la baixa d’Oriol Torres, que deixa el càrrec per motius laborals. Jordi Domingo es va imposar a Xavier López amb un 70% dels vots en les eleccions celebrades el dimarts 30 de juliol per optar a la presidència de la JNC. El seu adversari va obtenir un 15% dels vots, mentre que l’altre 15% se’l va emportar l’abstenció. El seu president actual, Oriol Torres, deixa la presidència que ocupava des del mes d’octubre per motius laborals, la qual cosa ha precipitat uns comicis. Domingo va assenyalar que “el projecte és responsabilitat de tot el col·lectiu i també compto amb l’altra candidatura”. // Àgata Guinó

20 Opinió i debat

Adéu a Joan Serra, l’apreciat col·lega

“Va ser un gran renovador de la dansa. Un gran artista que va donar a Sant Cugat el millor de si mateix”

dolorsvilarasau@tetrateatre.com

V

aig saber la trista notícia del seu traspàs el 4 de juliol, tot just abans de començar la primera de les Lectures a la Fresca. Feia temps que no sabia res d’ell i desconeixia la seva cruel malaltia, i em va sobtar la inesperada notícia,tot just recordava una anèmia persistent de la qual sempre es queixava. I enmig de la commoció van sorgir una sèrie de bons records de la seva persona i del seu art. Era fill de Rubí (1947) i des que va descobrir el Montseny s’hi va quedar a viure, concretament a Sant Esteve de Palautordera, on com a tot arreu per on passava el tenien en una gran consideració com a persona i com a artista. La seva cerimònia de comiat, de fet, es va fer al teatre d’aquesta localitat, que s’ha convertit en terra d’acollida d’artistes, però jo sempre el vaig considerar com un santcugatenc de soca-rel. El seu pas per l’Esbart Sant Cugat (1989-2004) va deixar empremta. En va ser el director artístic i, formant tàndem amb el president Joan Rovira, van donar a l’entitat santcugatenca uns anys de plenitud i de gran creació. Va fer coreografies memorables, com la de les XV cançons i danses de Frederic Mompou, per la qual li van atorgar el Premi Nacional de Cultura Popular de la Generalitat o la d’“Un pont de mar blava” amb Lluís Llach cantant en directe Va ser un gran renovador de la dansa. Venia de l’Esbart Dansaire de Rubí (Albert Sans va ser el seu mestre) i Salvador Mel·lo, el gran coreògraf i geni de la dansa, feia ombra a tota una generació de nous creadors. Però ell no va voler mai dedicar-se a repetir les creacions del gran mestre rubinenc sinó que volia innovar dins la dansa, també pensava que els esbarts practicaven potser un gènere massa ancorat en el passat i en les rutines de les tradicions. Tenia

un gran somni i era demostrar que amb els passos de la dansa tradicional catalana es podia fer dansa contemporània (no sé si el van entendre prou els uns i els altres, els coreògrafs de dansa contemporània i els de dansa tradicional!). Potser per això es va anar desvinculant a poc a poc de l’Esbart, així el 1998 crea l’espectacle Mascaró de proa, que serà la llavor de Factoria Mascaró, una companyia professional formada per set ballarins que es mou entre la contemporaneïtat i les danses d’arrel tradicional, que va codirigir amb Quim Serra fins al moment de la seva mort. I que va donar espectacles memorables com Tríade, Ai, que amb mullo! o, el darrer, Oníric. Va ser també un gran pedagog, de fet, era mestre de professió, vinculat a l’escola de Magisteri de l’Autònoma, on donava classes de cos als futurs mestres. A Sant Cugat va crear l’Escola de dansa de l’Esbart i durant anys va ser professor de cos de l’Escola Municipal de Música Victòria del Àngels. El vaig conèixer en aquests anys de l’Esbart, en un moment de gran ebullició de les entitats santcugatenques. Teníem una gran empatia. Sempre que el vaig necessitar va estar al meu costat per un assessorament o per una col· laboració. El Paga-li, Joan, que va coreografiar per Històries de Sant Cugat, que va inaugurar el Teatre-Auditori, la dansa de l’inici de Sota la capa del cel i la seva col·laboració a La màscara de Georges Feydeau (homenatge LlamasFàbregas) on els components de Factoria Mascaró formaven el deliciós grup de cambrersballarins de l’obra. Ara se n’ha anat, massa aviat. Sempre el recordaré amb aquell posat seriós i com una persona entregada i afable. I sobretot com un gran artista que va donar a Sant Cugat el millor de si mateix. Tot un privilegi i un luxe haver-lo conegut. //

# Miriam Carvajal Escola d’art i disseny de Sant Cugat

Dolors Vilarasau Directora de teatre

Diari de Sant Cugat Divendres, 2 d’agost del 2013

Opinió i debat 21

Diari de Sant Cugat Divendres, 2 d’agost del 2013

Víctor Alexandre Escriptor

Llengua i país

“No som catalans perquè parlem català, parlem català perquè som catalans”

@valex_cat

Francesc Carbó Mestre

Calor

francesccarbo@telefonica.net

H

i ha catalans que diuen que la identitat catalana és molt més que la seva llengua i que, per tant, la mort d’aquesta última no ha de suposar necessàriament la mort del poble català. Sembla una asseveració entenimentada, no hi ha dubte. Quin català gosaria dir que el seu país es redueix únicament a la llengua? Doncs bé, es tracta d’un parany. Un parany molt ben parat, certament, però un parany. I no tan sols perquè els pobles que menystenen la seva llengua afavoreixen indirectament un altre poble i una altra llengua, sinó perquè hi ha un intent deliberat de fer-nos creure que no deixarem de ser catalans si, arribat el cas, la nostra llengua és substituïda per l’espanyol. Es tracta, és clar, d’un corrent de pensament que, sota una aparença afalagadora i universalista, pretén desmobilitzar-nos davant l’avenç letal de l’espanyol a casa nostra tot fent-nos creure que la nació catalana perviurà encara que la llengua mori. Doncs no, no hi haurà nació catalana sense llengua catalana. Hi pot haver, això sí, una Catalunya independent de parla espanyola. És a dir, una Catalunya independent en què la llengua catalana tingui només una presència merament institucional i ornamental. Però sembla obvi que no és per això que hem lluitat. No és pas un territori administrativament independent espanyolitzat el que volem, oi que no? No som catalans perquè parlem català, parlem català perquè som catalans. Vull dir que la llengua que parlem és fruit d’allò que som, no pas a l’inrevés. És precisament per això que alguns la volen morta, perquè la seva existència palesa l’existència d’una identitat nacional netament diferenciada. Si, com diuen els nacionalbilingüistes monolingües, les llen-

A

l migdia passejar per Sant Cugat esdevé una qüestió de supervivència.El contrast constant entre l’aire calent que circula pels carrers Santa Maria, Endavallada, per l’estació o qualsevol indret assoleiat queda compensat pels aires condicionats que momentàniament trobes en comerços o bars que esdevenen llocs trobada d’amics i coneguts que la fan petar o dels que encara treballen per resoldre temes de feina. També hi ha persones que en solitari gaudeixen a l’ombra d’un refresc tot llegint el diari. Hi ha lloc per a tothom!! És curiós i real veure com les esperem i sense adonar-nos se’n van. És com els caps de setmana. En un cas i en l’altre esperem amb delit uns dies per estar a casa sense fer res, per marxar i desconnectar o per gaudir de les primeres hores del dia o del vespre quan la tarda comença a caure. Generalment se’ns acumulen les propostes per participar de bons plaers. Com actuen els jubilats? Què fan aquells que busquen feina?

gües són tan sols meres eines comunicatives, talment com un tam-tam, quin sentit tenen els afanys aferrissats d’anorrear la catalana? Si la llengua no constitueix el tret més important i diàfan de la idiosincràsia d’un poble, per què s’esforcen tant a substituir la nostra per la seva? La prova més fefaent que els catalans no som espanyols la trobem en la frontera estatal que ens divideix: si som espanyols, com és que hi ha catalans francesos? I si som francesos, com és que hi ha catalans espanyols? Una cosa, com veiem, és la identitat administrativa i una altra la real, aquella que cap passaport, constitució, llei o decret et pot arrabassar. Faig aquestes reflexions perquè ens adonem que el destí de la nació catalana és indestriable del destí de la seva llengua. Quan una llengua mor la identitat del poble que la tenia com a pròpia es dilueix en la identitat dominant i tot allò que el configurava culturalment esdevé, de sobte, el vestigi folklòric d’un passat irrecuperable. Cal tenir en compte, a més, que moltes coses que en un país normalitzat neixen per generació espontània, en un de captiu com el nostre no són possibles sense una dosi de sacrifici i de consciència nacional. Els escriptors catalans, per exemple, hem de pensar que, a diferència dels nostres col·legues de països nacionalment reconeguts, no podem desvincular el fet d’escriure en català del compromís ideològic amb el nostre poble. Aquesta és la raó per la qual escriure, editar, vendre o llegir en català constitueix un acte d’afirmació nacional. “I quin dia sortirem d’aquest atzucac?”, preguntarà algú. Doncs el dia que comprenguem que si som una nació sense estat no és pas per culpa de tenir una llengua mancada de reconeixement, sinó que la nostra llengua està mancada de reconeixement perquè no tenim un estat.//

No jutgem els altres i reflexionem de les nostres situacions i dels graus de satisfacció que tenim o tindrem al llarg del dia. La suor, les camises enganxades, els mocadors i ventalls amunt i avall, els petons o abraçades enganxifoses i/o les badades més sovintejades del que és habitual porten a pensar que això de la calor ens trastoca en tots els sentits. Valorem, des de les opinions respectables, què fem quan en un dia laborable els despertadors no existeixen. Alguns necessitem l’aire fresquet dels països del nord o les tempestes de tarda del nostre Pirineu. O simplement a Sant Cugat tancadets a casa fent coses diferents ja gaudim del merescut descans. D’altres s’ acosten al Marroc o a països de temperatures ben altes o s’estiren a les platges hores i hores il·luminats per l’ astre rei. Tot és bo i necessari per recuperar forces. Tot és bo per fer balanços i en la mesura de les possibilitats agafem ànim per a la tornada. Gaudim d’allò que ens mereixem i fem d’aquests dies espais de retrobament amb el que potser veiem menys durant l’any. Bones vacances a tothom!! //

22 Opinió i debat

Jordi Casas Historiador

Terrasses

El vianant té dret a saber si d’aquí a un temps encara podrà passejar per la plaça Augusta

jordicasasroca@movistar.es

Eduard Torres Advocat

Vacances

@etorres_1

Diari de Sant Cugat Divendres, 2 d’agost del 2013

N

o formo part del col·lectiu d’humans que té una dèria pels animals de companyia, avui anomenats mascotes, tema sobre el qual la setmana passada vam poder llegir un interessant reportatge en aquestes pàgines. Com ja he escrit en algun altre lloc, a casa meva només entren animals de dues potes (i no incloc els ocells, ho dic per si algú ho pensés; grup d’animalons, per cert, que ocupen el cinquè lloc de les preferències santcugatenques). Així, doncs, les meves relacions habituals es limiten a l’espècie homo sapiens sapiens, de la qual en tenim uns vuitanta-cinc mil individus a la nostra ciutat. I, sens cap mena de dubtes, l’espai públic, els carrers i les places per ser més concret, és un bon lloc per tenir-les. És un espai que em podria permetre, per posar un exemple, trobar un senyor que és conciutadà nostre, almenys ho era fa uns anys, i que té molt a veure amb aquesta caixa que ho ha deixat de ser i que ens ha costat als contribuents, fins ara, quasi deu mil milions d’euros. Podríem parlar-ne. I, com que suposo que no és un tema senzill que es pugui pelar a peu dret, podríem fer-ho tot seient-nos en unes de les múltiples terrasses que van omplint de manera inexorable els espais públics santcugatencs. Des de fa uns anys la vianantització dels nostres carrers i places ha estat valorada com una conquista de civilització. Efectivament, es tracta d’anar desplaçant els artefactes de quatre i dues rodes (amb les bicicletes encara no ho hem aconseguit, però), per deixar pas lliure als qui es desplacen a peu. Aspecte avui ja indiscutible i irreversible. Cal dir que, en termes generals, ho hem viscut amb joia, sensació només enfosquida pels nyaps que hem tingut de patir, com el del carrer Major, des de fa

E

m deia l’altre dia un amic que per fi ja s’acostaven les vacances. És un període de descans que s’aprofita habitualment per desconnectar de la rutina diària i també per repensar moltes de les situacions que vivim al dia a dia i que voldríem canviar quan tornem. Aquestes decisions poden ser sobre petites coses o bé qüestions importants. Normalment aquest període es preveia de trenta dies, encara que cada cop, per la crisi o per ampliar els dies amb d’altres festius com els de Nadal o Setmana Santa, o simplement perquè l’economia familiar no ho permet, resulta més difícil trobar algú que digui que fa un mes seguit. El comerç local que sobreviu a aquesta agònica crisi també s’ha adonat que hi ha més gent que no marxa i, per això, establiments que abans tancaven, avui, pràcticament no ho fan o ho fan molts pocs dies, normalment coincidint amb la setmana central de l’agost, quan la ciutat és més buida. Ara bé, no tothom pot marxar, ni descon-

uns dies en vies de solució (provisional?). Ara bé, si fa poc temps el desplaçament humà era allò que caracteritzava els carrers i les places prohibits als vehicles, avui la posició estàtica està esdevenint predominant. L’explosió de terrasses a la nostra ciutat és un tema que em té fascinat. No seré capaç de descriure l’esdeveniment, però asseguraria que no té una antiguitat superior als dos anys. Sens dubte, és posterior a la prohibició del tabac a l’interior dels locals. És coetani, això sí, a la crisi econòmica i a la culminació d’un augment demogràfic que ens ha situat entre les quinze ciutats més populoses de Catalunya. No es pot afirmar, per altra banda, que és un fenomen d’estiu, ja que a l’hivern els restaurants i bars se les inventen per mantenir els clients dins d’una temperatura suportable. És una moda o és un fenomen que ha vingut per quedar-se? En tot cas, sembla que veïns i vianants n’hauríem de poder dir alguna cosa. Mentre pensava l’article he llegit que els veïns del Born, instal·lació convertida en un centre de producció i projecció cultural, estan espantats perquè preveuen que una de les conseqüències d’aquest fet serà la proliferació de més taules i cadires a les voreres i allà on càpiguen. Sé que aquí, arran del Pacte de nit (o per las nit, no ho recordo), s’ha establert un horari més o menys consensuat amb tots el implicats; per la qual cosa, si tothom compleix, no hauríem de tenir més problemes dels estrictament necessaris. En tot cas, són ells els que han d’anar dient. Pel que fa al vianant, un ésser molt menys identificable, pel fet que no viu al lloc dels fets, sinó que només hi passa de tant en tant, li és més difícil ficar-hi cullerada. Però, crec que hauria de poder fer-ho. Per exemple, té dret a saber si d’aquí a un temps encara podrà passejar per la plaça Augusta. I és només un exemple. //

nectar. N’hi ha que només surten de casa –que tenen embargada per no poder pagar la hipoteca– per anar a l’oficina de l’atur a buscar feina, o d’altres que ho fan per cercar un treball temporal, fent del que sigui, i poder guanyar-se un sou. Això contrasta amb personatges que haurien de ser exemples pels demés. Sorprèn com hi ha polítics que fan pràcticament el mes sencer o inclús dos mesos de vacances, o figures mediàtiques de la televisió o de la ràdio, que s’acomiaden al bell mig del mes de juliol de les seves audiències, fins la primera setmana o quinzena de setembre. Probablement s’ho hauran guanyat, però em sembla que tal com estan els temps, no és gaire exemplificant i més quan són aquestes patums les que en les tertúlies que protagonitzen, se’ls omple la boca donant lliçons a tort i a dret d’ètica i d’honestedat. Diran que ho fan per donar feina a becaris, segur. Hi ha altres, però, que no paren encara que siguin vacances. Parlo de la tasca que fa Càritas al nostre municipi, aquests sí que estan 365 dies al peu del canó.//

Opinió i debat 23

Diari de Sant Cugat Divendres, 2 d’agost del 2013

Cara a cara Tema a debat

Les vacances de quan tenia 30 anys Jaume Ambròs Jubilat

Marina Romero Periodista

Maria Xinxó Periodista

La millor inversió

“Aquest estiu faré 5.840 “Si no fèiem cap viatge, ens arribàvem fins a la Barceloneta a quilòmetres per trepitjar i descobrir el cor de l’Àfrica” remullar-nos a la mar”

L

es meves vacances quan jo tenia 30 o 40 anys eren mes aviat curtes. Cap als anys 50, si podíem anar de viatge, que tothom no podia, era per arribar-nos, com a molt lluny, als Pirineus. Llavors no tenia cotxe i si viatjàvem, ho fèiem amb tren o autocar. Nosaltres, la meva senyora, jo i el fill, que tenia 5 o 6 anys, ens arribàrem tres o quatre anys, per l’agost, fins a la Pobla de Segur i si allà fèiem amistat amb algú que tingués vehicle, anàvem d’excursions pels poblets del voltant. Fins i tot un dia llogàrem un taxi i arribàrem fins al llac de Sant Maurici. I si no anàvem caminant fins al pantà, que crec que era el de Sant Antoni, que és a la vora del poble, per remullar-nos i fer companyia als pescadors de canya. Sempre n’hi havia algun i fèiem petar la xerrada o ens feia allunyar perquè, xerrant, li espantàvem la pesca. Poca cosa mes podíem fer. Si no fèiem cap viatge, ens arribàvem fins a la Barceloneta a remullar-nos a la mar. Jo no soc nascut a Sant Cugat, però en sóc resident des de l’any 1949, que es quan vaig acabar la mili.//

Els Cugatitus

H

i ha estius que es plantegen amb mesos a la vista i n’hi ha d’altres que de forma inesperada sorgeixen, i segurament aquests són els millors de tots. Ja se sap que sempre el que sorprèn d’aquesta vida és el que un no s’espera. Aquest estiu faré 5.840 quilòmetres per trepitjar i descobrir el cor de l’Àfrica. El Xavi és una d’aquelles persones valentes que deu fer uns dos anys que li va arribar l’oportunitat de poder treballar en una ONG amb nens discapacitats a Nairobi, a Kènia. A més aconsegueix combinar aquesta feina fent de corresponsal per al diari El Mundo a la zona. Després de moltes hores d’escoltar tots els detalls de la seva “nova vida” amb la Mònica, una amiga de la infància (que viu per viatjar), vam decidir fa pocs mesos que aquest era l’estiu per marxar tres setmanes i fer una bona ruta amb motxilla per descobrir aquest país. Combinarem l’experiència amb una estada a l’ONG per poder conèixer la feina que fan. A més, la Mònica marxa amb un encàrrec d’una editorial per fer una guia “alternativa” de Kènia. Ment molt oberta perquè la cosa promet. //

per Josep Maria Cabrerizo cabrerizo@indubruc.com

Q @mariaxinxo

uè són 10 euros al mes? Si fumes segur que te’n gastes molts més. Anant a prendre un vermut, ara que ve tan de gust, comprant algun caprici o record de les vacances, o bé caient en la temptació de fer un gelat ben fresquet en família, ja se supera aquesta xifra i de llarg. Insisteixo: 10 euros al mes. Són 33 cèntims al dia, que ara com ara no arriba ni per comprar-te una llaminadura. 10 euros al mes no són una despesa exagerada i segurament la majoria de nosaltres la podríem assumir. Ja hi ha 250 persones que reserven aquests 10 euros mensuals per donar un cop de mà a les famílies que depenen de Càritas. Déu n’hi do la gent que s’ha bolcat en aquesta campanya. Però encara no són suficients. Calen 550 santcugatencs més que tinguin ganes de ser solidaris. Amb 10 euros al mes, no et caldrà estarte de res i en canvi, Càritas podrà mantenir el Recer, el menjador social. Llegint el Diari, divendres passat, vaig veure que diverses personalitats s’han sumat o se sumaran a la campanya: Àlex Corretja i els alumnes del Club Tennis Natació Sant Cugat faran una exhibició de tennis a favor d’aquesta iniciativa. També ho faran l’equip cadet de l’Espanyol i un de la ciutat, que jugaran un partit amistós per recaptar fons, després de l’estiu. I l’il·lustrador Francisco Ibañez, pare dels populars Mortadel· lo i Filemó, ha dissenyat una samarreta amb la qual s’obsequia tots aquells que fan donatius; una samarreta que només amb la il·lustració ja costa els 10 euros al mes que Càritas necessita. Segur que al llarg de l’any t’organitzes per poder fer algun viatge o escapada, per estalviar o per comprar-te aquell mòbil d’última generació que tan necessites. Què et sembla si a partir d’ara a aquesta guardiola imaginària hi poses cada dia 33 cèntims d’euro? Veuràs que no t’és difícil. Dóna’ls a Càritas. Participaràs activament a la campanya 800x10 i segur que notaràs que aquesta és, de totes, la teva millor inversió. No t’ho pensis més, i comença a fer calaix! //

Sant Cugat en 3D

ICUP2013 Tanquem la temporada del Diari de Sant Cugat amb la Cuga, la mascota de la Copa Intercontinental Futbol 7 per a persones amb lesió cerebral que se celebra a Sant Cugat fins al 16 d’agost. El pròxim Diari de Sant Cugat el publicarem el 30 d’agost. Bon estiu!

Robert Ramos info@robertramos.cat www.robertramos.cat @RobertRamosfoto

Diari de Sant Cugat Divendres, 2 d’agost del 2013

Amb la col·laboració de:

Vine amb el ‘Diari’ i et donem les ulleres 3D. Els lectors que comprin el Diari de Sant Cugat al seu quiosc poden passar per la redacció, carrer de Sant Antoni, 42 on els hi lliuraran una ulleres 3D per veure correctament i col·leccionar aquesta secció de Sant Cugat en tres dimensions.

Ulleres PATROCINADES per:

26 Opinió i debat

Diari de Sant Cugat Divendres, 2 d’agost del 2013

Imatges de #santcugat a Instagram

Balanç

Piulat a #santcugat @Irinasureda De Barcelona

Carlos A. Felipe UJ @uniostcugat

Llocs secrets de #SantCugat!

carlosdinamikssl@gmail.com

A

parentment sembla que la situació es relaxa a causa de les bones èpoques que tothom espera amb candeletes, les vacances. Però això no acaba aquí! Abans de marxar hem de fer balanç de totes les situacions que han succeït i no podem ignorar. Centenars de persones a Sant Cugat fent una cadena humana a favor de la independència de Catalunya; casos com els del Palau, on el nostre estimat consistori s’ha vist tacat a causa de declaracions, que si més no, són desafortunades; incentiu de l’Ajuntament de nous projectes d’emprenedoria; escarnis organitzats a Sant Cugat que actuen en contra dels desnonaments; polítics de Sant Cugat que surten als diaris més reconeguts de Catalunya per suposats sous irregulars... Entre tots hem de fer crítica i autoanàlisi, i enraonar traient punta al llapis, per intentar fer allò que en diem balanç, per treure solucions entre tots, ja que no valdrà tirar pel dret a qualsevol preu. Hem de saber que, en funció de com actuem i solucionem els nostres propis problemes, ja no serà tan fàcil girar full com anys enrere. Ens espera un setembre mogut, però traient ferro a l’assumpte, crec que si la situació es mou és perquè està succeint allò que en diem canvi, que potser els més escèptics no veuen o no volen veure, però que ja està arribant i es queda per sempre, i no vull entrar en independentistes o no independentistes. La situació d’estabilitat econòmica i familiar passa per una millora estructural en tots els nivells, i aquí entrem tots/es. //

@annschjaer : “Petit Luís #barcelona #santcugat #centralpark #feather #leaves #summertime #colors #sitting #waiting #family #love #live

www.totsantcugat.cat

@mazeaimar (Zelma Gutiérrez) Perú, 1989. Fútbol y Periodismo.

Banderas de los países participantes del @ interCup2013 #icup2013 #futbol7 #santcugat

Notícia més llegida

@EloiRovira

Cau una dona d’un primer pis quan netejava els vidres La dona, de 37 anys, està fora de perill. Els fets van passar entre les 16 i les 17 hores de la tarda d’aquest dijous, 25 de juliol, en un bloc de pisos del passeig de Torreblanca

Opinió més llegida

No et perdis...

“Porcs”

A Jaume Tubau,escoltar com els agrada #santcugat als dirigents dels equips i un d’ells explicant percentatges de població! @Jorgecarrion21

A Sant Cugat som més de 85.000 habitants, molts gossos i gats i centenars de porcs senglars que cada vegada més conviuen amb nosaltres als carrers i places Ramon Grau Editor del ‘TOT’

Coordinador d’Entitats Esportives a l’Ajuntament

Escritor, crítico cultural y profesor

Cerimònia de l’iCap2013

Atención, joven cronista a la caza del gran texto del verano. Rumor: Javier Marías vive en Sant Cugat.

Opinió i debat 27

Diari de Sant Cugat Divendres, 2 d’agost del 2013

Rotonda Ribatallada L’Ajuntament ens ha informat que es construirà una rotonda a la cruïlla de l’avinguda de Gràcia amb rambla de Ribatallada. Realment fa falta? Quant d’espai de vianants s’haurà de sacrificar perquè hi càpiga? No serà més incòmode per als vehicles, que amb la situació actual? A tots els veïns amb els quals he parlat, els sembla absurd. Algú pot explicar públicament en què consisteix el projecte, quina necessitat hi ha per a aquesta despesa, i a qui pot beneficiar? Jordi Aymà Aubeyzon

Servicio de recogida de animales Escribo esta carta, para mostrar mi indignación hacia el servicio de recogida de animales del Ayuntamiento de Sant Cugat; servicio cuya representación deja mucho que desear… Hace unos días encontré un gatito que parecía haber sido atropellado pero estaba vivo, llamé a la policía local y me enviaron a este servicio, cuál fue mi sorpresa al ver aparecer a un individuo con un furgón. Donde solo llevaba unas simples jaulas, sin nada más, ni guantes, ni redes... Yo le pregunto que como pretende coger al animal herido y su respuesta es que el Ayuntamiento no le da más, y según su saber hacer el animal va solo a la jaula. Se dispone a ello... con una carencia absoluta de ayudar de verdad al pobre animal, le asusta con un palo, el animal se asusta y ante su pasividad mi instinto me hace intervenir, “grave error’’, pues acabo siendo arañada y mordida. Soy yo la que introduzco el gato en la jaula. Cuando se lo lleva le pido que me llame para saber del animal, yo ya ima-

President: Ramon Grau Director: Josep Maria Vallès. Subdirector: Àlex López Puig Responsable de Canals Multimèdia: Laura Grau Edita: Premsa Local Sant Cugat, SL. C/ de Sant Antoni, 42-44 08172 Sant Cugat del Vallès (BCN) www.diaridesantcugat.cat redaccio@diaridesantcugat.cat

ginaba que sería sacrificado, si no llamo aun estaría esperando su llamada. Así, visto lo visto, queda en mi mente la sospecha de cómo sería su final. Así que muchas gracias al Ayuntamiento por terminar yo en urgencias y por no poder borrar de mi retina semejante espectáculo. Teresa Cartagena

L’Ajuntament cobra un 40% més de plusvàlua municipal Després de viure durant 14 anys a Sant Cugat, no fa gaire vaig vendre el meu pis. La meva sorpresa ha estat quan m’ha tocat pagar l’“impost sobre l’increment de valor de terrenys de naturalesa urbana”, que ha resultat ser l’equivalent a un 4,9% del valor de la venda!! una bestialitat. El mateix sentit comú ens diu que la manera de calcular aquest import no és correcta: el preu de venda per metre quadrat a Sant Cugat, segons l’Index Fotocasa elaborat juntament amb l’escola de negocis IESE, i que és pres com a cada de referència per l’FMI, ha caigut des del seu màxim l’abril de 2007 un 44,7%, i s’ha situat en nivells del

2002. És evident que amb aquesta caiguda del preu de l’habitatge, també ha caigut el preu del sòl. Per tant, en aquest període, no hi ha hagut una plusvàlua, sinó tot el contrari. Però en aquest cas les matemàtiques donen suport al sentit comú. La raó d’aquesta incoherència és que molts ajuntaments estan calculant de manera incorrecta aquest impost. Segons recull el diari econòmic Expansión del dilluns 17 de desembre de 2012, el ciutadà de Conca Antonio Escribano, arquitecte matemàtic de 72 anys, va demostrar que l’Ajuntament de Conca, de la mateixa manera que ho està fent l’Ajuntament de Sant Cugat i molts d’altres, li estava calculant la plusvàlua no en base a la plusvàlua dels anys passats, sinó de la plusvàlua prevista en els anys futurs. A causa d’aquest mètode de càlcul erroni molts ajuntaments estan cobrant fins a un 40% més del que correspondria. El senyor Antonio Escribano va denunciar l’Ajuntament de Conca per aquest fet, i va guanyar. I després que l’Ajuntament recorregués la sentència davant del Tribunal Superior de Justícia, aquest tribunal també va donar la raó al senyor Escribano. L’Ajuntament de Sant Cugat sap perfectament que no estan fent el càlcul correctament, però miren cap a una altra direcció, i no faran res fins que els tribunals els obliguin. David Manchón Mauri

Vallseca = Pipican Quiero denunciar el incivismo que existe en muchos vecinos, propietarios de perros de Mira-sol (Can Mates), ya que como buenos amos sacan a pasear a sus mascotas, pero como malos ciudadanos y vecinos no recogen las heces. Haciendo del bonito camino arbolado de la calle de

Vallseca, desde la rotonda de Josep Irla hasta la calle d’Antoni de Solanell, un verdadero pipican. Cada árbol está “marcado” (aprox. un árbol a cada 5 m, siendo dos filas de arbolado). Me parece indignante visualmente, aberrante a los sentidos (olfato) y sobre todo una gran falta de respeto para todos los que hacemos uso habitualmente de este bonito camino, siendo imposible poder salir a pasear con niños pequeños, que no pueden esquivar tantas deposiciones. Para mayor vergüenza, en las calles peatonales que tienen un pequeño espacio ajardinado, también es utilizado como pipican, principalmente el gran árbol de la esquina de la calle de Bonaventura de Gayola. Este llamado de atención va a todos aquellos vecinos de la zona propietarios de perros que habitualmente no recogen las heces de sus bellas y queridas mascotas, sean cívicos, sean vecinos, sean limpios… Esta no es tarea del servicio municipal de limpieza, ni la de los del mantenimiento de parques y jardines, sino la de cada propietario. Recuerden que no es más limpio aquel que más limpia, sino aquel que menos ensucia. ¡Ensuciemos menos! Aida Padilla

ENVIA’NS ELS TEUS MISSATGES: PER ADREÇA ELECTRÒNICA: lectors@diaridesantcugat.cat PER CORREU TRADICIONAL: C/ de Sant Antoni, 42-44 08172 - Sant Cugat del Vallès (BCN) Les cartes enviades no poden superar les 15 línies mecanografiades o 1.000 caràcters (espais inclosos). El Diari de Sant Cugat es reserva el dret a tallar en qualsevol cas el text com també a publicar-les en aquesta pàgina.

Consell Editorial: Aina Serra, Antoni Blanch, Antoni Monerris, Davide Bonaccini, Eduard Jener, Eduard Torres, Francesc Carbó, Joan Carles Gassiot (secretari), Joan Tortosa, Joan Troyano, Jordi Casas, Josep A. Teixidó, Josep Daniel, Josep M. Sans Travé, Josep M. Vallès, Lluís Godayol, Maria Xinxó, Mayte Pérez, Pere Esquerda, Quim Pla, Rafa Gómez, Ramon Grau (president), Rogeli Pedró, Sergi Figueres, Valentí Feixas, Verónica Bronstein, Víctor Alexandre i Xavier Grau Gerent:  Anna Comella Redacció: Àlex López, Mariona Sagalés, Joan Ramon Armadàs, Pere Fernández, Cinta Caballé, Àgata Guinó i Anna Mira. Correcció: Queralt Simeon. Departament comercial: Cristina Fernández, Michele Orrú, Sandra Boix, Elisa Palazón i Susanna Carmona. Fotografia: Artur Ribera i Amanda Bernal. Col·laboradors: Àngels Solé, Anna Toro, Antonio Priante, Arcadi Oliveres,  Christian Treceño, Diana Comas, Dolors Vilarasau, Domènec Miquel, Eduard Jener, Eloi Alegre,  Francesc Carbó, Gerald Fannon, Imma Pueyo, Jaume Clavell, Jordi Casas, Jordi Musoy, Jordi Robirosa, Josep A. Teixidó, Josep M. Cabrerizo, Lluís Campins, Maria Xinxó, Marina Romero, Martí Olaya, Montse Sant, Pep Blanes, Pep Tugues, Rafael Gomez, Rafa Usero, Rosa Martín, Quim Pla, Tomàs Grau i Víctor Alexandre Disseny i maquetació: Sergi Felip i Francesc Cabeza Direcció d’Art: Xavier Grau Impressió: Gráficas de Prensa Diaria. Tel.: 93 462 85 00 Dipòsit legal: GI-405-93 Empresa distribuïdora: Mailing Vallès (93 589 23 71). Entitats col·laboradores: Amics Unesco Valldoreix-Sant Cugat, Associació  Astronòmica Sant Cugat-Valldoreix, Associació Empresarial de Sant Cugat, Ateneu Santcugatenc, Aules d’Extensió Universitària, Camerata, CAR Sant Cugat, Club de Golf Sant Cugat, Club de Rugby Sant Cugat, Club Esportiu Valldoreix, Club Muntanyenc Sant Cugat,Club Tennis Natació Sant Cugat, Cor de Gospel, Endesa, Escola d’Art de Sant Cugat, Escola de Música i Dansa Fusió, Juventuts Musicals de Sant Cugat, Museu Sant Cugat, Òmnium Cultural Sant Cugat, Òpera de Cambra Sant Cugat, Penya Blaugrana Sant Cugat, Junior FC, PIMEC Vallès sud, Radiotaxi Sant Cugat-Valldoreix, Sant Cugat Esport Futbol Club, Teatre Auditori-Centre Cultural, Unió Ciclista Sant Cugat, Unió Esportiva Sant Cugat, Unió Santcugatenca.  El Diari de Sant Cugat expressa únicament la seva opinió en els editorials. Els articles signats expressen l’opinió dels seus autors, que el Diari de Sant Cugat no fa seva necessàriament.

WWW.SANTCUGATCENTRE.COM

REBAIXES

Amb la col·laboració de :

28 Economia i empresa Comerç tradicional

Diari de Sant Cugat Divendres, 2 d’agost del 2013

Negoci Comerç tradicional que ha passat de generació en generació

L’estanc de Cal Crispín, 90 anys darrere del taulell Celebració El mes de novembre l’estanc de Cal Crispín celebrarà els 90 anys de la seva existència a Sant Cugat. Adaptar-se Els hereus del negoci tenen clar que per aguantar cal adequar-se a la realitat

É

s el número u de Sant Cugat. Actualment n’hi ha set però l’estanc de Cal Crispín va ser el primer que va obrir les portes ara fa noranta anys. La Georgina Giménez recorda com la seva àvia va engegar l’any 1923 la venda de tabac al poble, a l’actual carrer Santiago Rusiñol, número 23. “L’avi era de professió espardenyer i després també es va fer càrrec de l’estanc i avui encara és un negoci ben viu”. La crisi econòmica actual ha fet tancar molts negocis que com Cal Crispín van aixecar les persianes durant el primer quart del segle XX. A Sant Cugat aquest fenòmen s’ha anat repetint en nombrosos casos de manera que són pocs, gairebé relíquies, els negocis que encara aguanten als carrers del centre de la ciutat. Una de les actuals propietàries, Núria Sagarra, assegura que les tendències han canviat i “ara el què més es ven és el tabac picat” però que “sempre hi ha qui comença a fumar”.

20 anys de nova etapa També recorda que quan es va fer la vianantització del carrer Santiago Rusiñol “va fer molt de mal al negoci”. Assegura que el cotxe és “una publicitat gratuïta” a diferència de quan es camina perquè “no es presta tanta atenció”, explica. Ara fa 20 anys, el 1993, l’estanc es va traslladar al local del costat de l’antic negoci, que fins aleshores era la part davantera de la casa. El canvi es va fer a un espai més gran i aleshores la Núria, juntament amb la Teresa Maria Giménez es van posar al capdavant del negoci fins al dia d’avui. La Núria diu que de moments dolents n’hi ha hagut sempre i explica que “a vegades es fa molt complicat seguir endavant” però que a ella la feina li agrada molt i que això és definitiu a l’hora de passar els mals moments

en context Altres productes que es venen a Cal Crispín Segells La venda de segells ha disminuït molt tot i que és un producte que seguiran oferint als ciutadans. Records Des de fa cinc anys Cal Crispín és l’únic establiment de Sant Cugat on es poden trobar tota mena de records de la ciutat. La demanda creixent va fer que regiressin mar i aire per aconseguir que els fessin records exclusius de la ciutat. Els productes estrella són l’imant i el didal de Sant Cugat.

Cal Crispín, avui Després de 90 anys els descendents de l’estanc del carrer Santiago Rusiñol segueixen amb el negoci #A. ribera econòmics. La venda del tabac “és molt ràpida però molt gratificant i propera als clients”. El marge de guanys amb la venda de tabac és molt ínfima, ja que el 80% són impostos directes a l’Estat, de manera que la competència és gairebé nul·la. // Anna Mira redaccio@diaridesantcugat.cat @annamiraperich

Diari de Sant Cugat Divendres, 2 d’agost del 2013

Actualitat Economia i empresa 29 Balanç Conjuntura econòmica

Pisos a Sant Cugat: cada cop menys cars

en imatges Antic estanc de Cal Crispín

Els preus dels pisos segueixen registrant valors molt per sota dels que hi havia només fa uns anys. Els preus a la baixa són constants tant en els habitatges de lloguer com en els de venda.

1

2 3

1 Reproducció en una maqueta de l’antic estanc abans de fer el canvi al local actual, l’any 1993. 2 Façana de l’estanc de Cal Crispín cap als anys seixanta amb la bandera espanyola pintada a la paret. Durant l’època de la dictadura franquista l’actual carrer Santiago Rusiñol es deia Avenida del Príncipe. 3 Fotografia de l’avi Franciscu Auladell despatxant a l’antic estanc situat al costat de l’actual. #Cedides

Prorrogat fins al 15 d’agost!

SV_FA_226x68_StCugat_verano3_cat.indd 1

Des de 40.000 €*

el teu apartament a la platja.

*Pots consultar les condicions a solvia.es.

Per què somies si ho pots comprar

Durant el primer semestre del 2013, i tenint en compte el portal de referència Fotocasa, el preu dels pisos de venda han baixat al voltant d’un 7% i els de lloguer un 5%. Les últimes dades indiquen que actualment a Sant Cugat el metre quadrat de venda es paga a 3.019 euros, mentre que a principis d’any el preu mitjà era d’uns 3.200 euros. Aquesta tendència a la baixa se suma a les reduccions constants dels preus dels pisos que s’han registrat des que es va arribar al punt d’inflexió l’any 2008, quan es pagaven uns 4.800 euros per metre quadrat. Ara els pisos valen un 37% menys. Des de l’any 2010 la reducció ha estat d’un 26% i la variació interanual és d’un 10%, ja que al juny del 2012 el preu del metre quadrat rondava els 3.356 euros. La caiguda del preu dels pisos ve donada per la baixa en el consum d’habitatges i per l’excés d’estoc. A Sant Cugat es registren xifres molt elevades d’habitatges disponibles, ja siguin de venda, de lloguer o d’obra nova, la majoria a Volpelleres, la Guinardera o Can Mates. Pel que fa als preus dels lloguers, la baixada també és representativa tot i que no tan marcada. Durant els primers sis mesos del 2013, la reducció és d’un 5%. A principis d’any el metre quadrat es pagava a 10,72

Els pisos de venda han baixat al voltant d’un 7% #artur ribera euros i al juny del 2013 el preu era de 10,18 euros. Si es compara amb dades anteriors, la variació anual és d’un 10% respecte a l’any passat. El 2010 el metre quadrat del lloguer a Sant Cugat era d’uns 12,24 euros i des del 2008 quan es pagava a 13,38 euros el metre quadrat, una reducció del 24% respecte a les dades actuals. Tot i així els preus de Sant Cugat es troben per sobre de la mitjana catalana i espanyola. Al conjunt de l’Estat espanyol el preu mitjà de venda és de 1.761 euros per metre quadrat, el doble del preu que es paga a Sant Cugat i un 30% més cars que la mitjana catalana, que és de 2.195 euros el metre quadrat.// Anna Mira

Solvia.es 902 333 131 Oficines del grup Banc Sabadell

Els millors habitatges s’acaben en pocs dies. 25/07/13 10:39

30 Economia i empresa Emprenedors

Diari de Sant Cugat Divendres, 2 d’agost del 2013

ShoeSize.me Plataforma per mesurar el peu

Com tenir la mesura de peu ideal mitjançant internet Mesures La nova forma de comprar a través d’Internet fa que hi hagi la necessitat de tenir eines per mesurar talles de peces de vestir. Objetiu Instal·lar-se a Esade i Barcelona

T

Steitz tenia clar que la intenció era instal·lar-se a Bacelona i a Esade. “ Esade és una universitat que té molt prestigi a Alemanya i també a Suïssa.

imo Steitz va venir a estudiar a Barcelona un màster en Innovació i Emprenedoria. Es va instal·lar a Esade-Creàpolis, on va posar en funcionament el projecte de ShoeSize. La seva start-up (empresa de nova creació relacionada amb el món tecnològic) és una plataforma en línia que mesura la mida dels peus i va dirigida a botigues de venda de calçat per Internet. “L’objectiu és decidir les sabates, comparar mides. estem treballant per millorar” assegura el fundador del projecte. La idea va sorgir quan Timo Steiz estava treballant a Alemanya, el seu país d’origen, en una empresa que es dedicava a fer sabates esportives individualitzades. “Vaig trobame amb el problema dels números i vaig tenir la idea d’oferir per Internet un portal que mesurés el número de peu de cada persona”. Per utilitzar la plataforma només cal dibuixar el peu de cadascú en un paper i mesurar-ne l’allargada i l’amplada, explica Steiz.

Reptes Els clients de la plataforma tant poden ser particulars que poden utilitzar-la de manera gratuïta per Internet o bé empreses que venen els seus

És una plataforma online que mesura la mida dels peus i va dirigida a botigues de venda de calçat per internet però també a particulars” productes en línia. En aquest sentit, el fundador explica que el més important és incorporar el projecte a tantes botigues a la xarxa com sigui possible. “El mercat és molt variable, intentarem tenir tants clients possibles com puguem. De moment hem tancat un contracte amb una botiga en línia i estem fent negocis també amb portals de venda per Internet”. //

Timo Steiz 5 fundadors, 6 persones freelance més 4 estudiants en pràctiques formen l’empresa. Cedida

Àgata Guinó redaccio@diaridesantcugat.cat @AgataGuinoSoler

Fes-te sub scriptor per només

88€ l’an

y Inclou su bscripció a l’edició de paper i tauleta NOVA APLICACIÓ MÒbIL

Descobreix el nou Diari Més compacte, més proper, més participatiu, més reflexiu, més implicat, més jove i, sobretot, més santcugatenc

NOU T A FORMER PAP

Descarrega’t l’aplicació i podràs llegir el Diari des de la tauleta tàctil i el mòbil. Opció gratuïta només per a subscriptors.

www.diaridesantcugat.cat

DiarideSantCugat

20 anys arrelats a la ciutat

Actualitat Economia i empresa 31

Diari de Sant Cugat Divendres, 2 d’agost del 2013

Edicte Treball

Publicat el llistat de persones del Pla d’Ocupació

El SOM, via municipal per trobar feina

Ajust A partir del setembre ‘DiR a la carta’ a Sant Cugat El Grup DiR ha engegat una campanya perquè els usuaris paguin només els serveis que utilitzen. Es tracta del “DiR a la carta”, una estratègia comercial per fer front a la pujada de l’IVA i a la situació de crisi econòmica. La quota base s’ha fixat en 20 euros i inclou l’accés a la sala de fitness i a les classes dirigides virtuals amb video wall.

#A. R.

L’Ajuntament ha fet públic el llistat definitiu dels escollits per formar part del segon Pla d’Ocupació Municipal. Un total de 42 santcugatencs començaran a treballar a les places que s’ofereixen a partir de l’octubre. Cal recordar que aquesta segona edició ve marcada per l’increment dels ajuts per crear cooperatives a la ciutat, de manera que les empreses contractin santcugatencs a l’atur. Està previst que un centenar de persones presentin la sol·licitud per accedir a un lloc temporal gràcies al segon Pla d’Ocupació. Es contractaran 11 peons d’obres públiques, jardineria i mecànica, 6 oficials de primera, 9 auxiliars administratius i 16 perfils tècnics de nivell mitjà i superior. Els candidats faran la primera entrevista entre el 3 i el 19 de setembre // A. Mira

Finances

L’Institut Català de Finances obre una línia de finançament L’Institut Català de Finances (ICF) ha posat en marxa una nova línia de finançament especialment pensada perquè emprenedors, autònoms i comerços puguin finançar inversions. Dotada amb un total de 20 milions d’euros, aquells qui la necessitin la podran demanar en quantitats d’entre 10.000 euros i 100.000 euros. El termini d’amortització es fixarà en cinc anys i tindrà dos anys de carència inclosos. Els beneficiaris d’aquests préstecs seran autònoms, microempreses, és a dir, empreses de fins a dos milions d’euros de facturació i un màxim de nou treballadors, i petites i mitjanes empreses del sector comerç amb seu a Catalunya. // Redacció

Xifra

76,4

milions d’euros és el que ha aportat la mútua d’accidents de treball Asepeyo a la caixa de la Seguretat Social

Adquisició Ricoh compra la unitat productiva d’Aventia

La companyia Ricoh ha invertit 500.000 euros en l’adquisició de la unitat productiva de la consultora de serveis tecnològics Aventia. L’empresa, amb seu a Sant Cugat, ha realitzat aquesta operació de compra per impulsar la seva àrea de negoci de serveis tecnològics. Amb la compra d’aquesta unitat la multinacional japonesa integrarà 275 treballadors d’Aventia.

Xifra

37%

més de benefici ha obtingut Banc Sabadell durant aquest segon trimestre de l’any, i arriba a 123,4 milions d’euros

Negocis Esade crea sinergies amb escoles de negocis jesuïtes

L’escola de negocis d’Esade s’ha sumat a l’aliança amb escoles de negocis jesuïtes internacionals per facilitar la graduació dels alumnes que s’han traslladat a l’estranger per motius laborals o altres raons. Es tracta d’una sinergia perquè els estudiants d’Esade puguin acabar els seus estudis a l’estranger amb la mateixa titulació com si ho fessin a la mateixa escola.

El Ple de la Corporació municipal de l’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès, en sessió ordinària celebrada en data 17 de juny de 2013, va adoptar L’acord, que copiat literal de l’esborrany de l’Acta, diu: “PROPOSTA D’APROVACIÓ D’EXPEDIENT D’ALTERACIÓ DE LA QUALIFICACIÓ JURÍDICA DE BÉ FINCA MUNICIPAL EN EXPEDIENT DE PERMUTA AMB EL BISBAT DE TERRASSA – UA92/10/06 – ISJ:134/13 1r.- ACORDAR, de conformitat amb les determinacions acordades per part del Ple municipal en sessió del dia 20 de desembre de 2010, la segregació de la següent finca de propietat municipal, amb l’objecte de procedir a integrar-la dins l’expedient de permuta de terrenys amb el Bisbat de Terrassa, la descripció de la qual és: URBANA: Porció de terreny de 3.968,44 m2 que es troba al terme municipal de Sant Cugat del Vallès, de forma rectangle irregular a l’àmbit del Pla Parcial Sector de Can Mates – Ctra. de Vallvidrera. Confronta al Nord amb camí interior de la zona verda del Turó de Can Matas, al Sud amb carrer Josep Irla, a l’Est i a l’Oest amb zona mixta municipal (ZV-E1). Aquesta segregació procedeix de la major finca es troba inscrita en el Registre de la Propietat núm. 1 de Sant Cugat del Vallès, al Tom–Llibre 1385, Foli 90, finca registral núm. 48.778. Títol: Li pertany a títol de cessió gratuïta i obligatòria en el Projecte de Compensació del Pla Parcial de sector Turó de Can Matas – Ctra. de Vallvidrera. Càrregues: Lliure de càrregues i gravàmens. Valoració: 1.221.922,36 €. Qualificació urbanística: equipament sense destinació específica, segons el Pla Parcial del sector Turó de Can Matas-Carretera de Vallvidrera de Sant Cugat del Vallès. 2n.- INICIAR expedient d’alteració de la qualificació jurídica de la porció de terreny de 3.968,44 m2, referida en el punt anterior, en ordre a llur destí com a bé patrimonial en base a l’expedient tramitat per part municipal amb referència UA92/10/06, de permuta de terrenys, i amb l’objecte de possibilitar l’efectivitat d’aquest expedient, i llur transmissió al Bisbat de Terrassa a través del Curato de Valldoreix, causalitzant dita alteració en la qualificació jurídica, i acreditant l’oportunitat i la legalitat del canvi d’afecció, en la instrucció pormenoritzada d’aquest expedient municipal i a través de la memòria de l’Alcaldia, informes tècnics i jurídics municipals i de Secretaria General, respectivament, que han estat objecte de consideració per part dels Serveis Territorials de Barcelona del Departament de Governació i Relacions Institucionals de la Generalitat de Catalunya, en el seu informe de 18 d’abril de 2013, i sense perjudici de que per part del Bisbat de Terrassa es procedeixi amb posterioritat a l’elaboració i redacció del corresponent Pla Especial d’Ordenació de l’Edificació i de Concreció d’Equipament cultural i religiós en els termes de l’expedient de permuta de constant referència, i de conformitat amb l’article 212 i següents de les Normes Urbanístiques del Pla General Metropolità de Barcelona, aprovat que fou el 14 de juliol de 1976. 3r.- SOTMETRE l’expedient a informació pública per termini d’un mes, amb el quòrum específic determinat en l’article 20 del vigent Reglament del Patrimoni dels Ens Locals, aprovat per Decret 336/1988, de 17 d’octubre, i sotmetre’l al tràmit de participació ciutadana de conformitat a les previsions de la reglamentació municipal. 4t.- ELEVAR certificació dels presents acords als Serveis Territorials de Barcelona del Departament de Governació i Relacions Institucionals de la Generalitat de Catalunya, en ordre a la seva incorporació a l’expedient de la seva referència Exp.15/2012, amb sol·licitud d’emissió d’informe favorable previ a l’eficàcia de la permuta de Sant Cugat del Vallès amb el Bisbat de Terrassa. 5è.- APROVAR DEFINITIVAMENT l’expedient de permuta que fou iniciat per acord del Ple municipal de data 20 de desembre de 2010, entre la finca de propietat municipal descrita en el punt primer, situada en l’àmbit del Turó de Can Matas-Carretera de Vallvidrera, amb altre d’idèntica superfície propietat del Bisbat de Terrassa a través del Curato de Valldoreix, situada confrontant amb el carrer Santjoanistes, i en ordre a destinar-les per part municipal a habitatges dotacionals per a joves, i per part del Bisbat de Terrassa a centre de culte religiós de l’església catòlica, respectivament, amb la correlativa concurrència d’informe favorable dels Serveis Territorials de Barcelona del Departament de Governació i Relacions Institucionals de la Generalitat de Catalunya. 6è.- PROCEDIR a anotar en els corresponents epígrafs de béns immobles de l’Inventari municipal de Béns, de conformitat amb l’article 100 i següents del Reglament del Patrimoni dels Ens Locals. 7è.- DELEGAR la signatura dels instruments públics necessaris per a la formalització dels presents acords a l’Alcaldessa de la ciutat i/o Tinent d’Alcalde de Territori i Sostenibilitat de l’Ajuntament. 8è.- NOTIFICAR els presents acords a tots els interessats en l’expedient de referència i als efectes escaients.” Contra aquest acte administratiu, que és definitiu en via administrativa, podeu interposar, potestativament, recurs de reposició davant l’òrgan que el va dictar en el termini d’un mes a comptar des del dia següent al de la recepció d’aquesta notificació, o directament recurs contenciós administratiu dins el termini de dos mesos davant els jutjats contenciosos administratius de la província de Barcelona. Transcorregut un mes des de la interposició del recurs de reposició sense que hagi estat resolt, s’entendrà desestimat per silenci administratiu i a partir de l’endemà podrà ésser interposat recurs contenciós administratiu. No obstant això, podreu interposar-ne qualsevol altre si ho considereu convenient.

La qual cosa es fa pública per al general coneixement. Sant Cugat del Vallès, 1 de juliol de 2013 L’alcaldessa Mercè Conesa i Pagès

32 Cultura Art escèniques

Diari de Sant Cugat Divendres, 2 d’agost del 2013

Arquitectura Projecte de Final de Carrera

Reivindicar el Teatre de La Unió com a escenari local Projecte El treball acadèmic de Marçal Pérez converteix l’actual sala en un conjunt de petit i mitjà format adreçat al teatre produït a la ciutat. Estudis fets servir com a eina per reclamar un espai escènic digne

E

l Teatre de La Unió és un dels espais més emblemàtics de la ciutat que s’ha reivindicat des de diferents àmbits. Actors, entitats, tallers de teatre... tot hi té cabuda. És el teatre del poble. La reivindicació també arriba a l’àmbit acadèmic. L’arquitecte santcugatenc Marçal Pérez ha presentat el seu projecte de final de carrera a l’Etsav centrat precisament en el Teatre de La Unió. “A la universitat es poden triar uns temes que vénen donats per projectes que proposen els professors, o també pots decidir fer un tema lliure, que només ho accepten alguns professors. Jo vaig decidir que volia fer un tema lliure sobre el Teatre de La Unió”, explica Marçal Pérez. “Més que res, perquè tinc certs vincles familiars relacionats amb el teatre, perquè és un equipament interessant, i com que hi ha aquest debat a Sant Cugat sobre què s’havia de fer amb el Teatre de La Unió, vaig pensar que era un tema d’actualitat, i que treballar sobre el tema, i el seu resultat, podia ser interessant”. “L’avantatge principal és que el que jo feia era un projecte acadèmic i, per tant, no estava condicionat per la realitat econòmica que limita tots els projectes actuals i em podia esplaiar en el que jo crec que seria necessari per a Sant Cugat de cara al Teatre de La Unió”, aclareix Pérez.

El projecte “El projecte parteix d’entendre els formats de teatre que hi ha a Sant Cugat. D’una banda, La Unió, construït el 1923, i que va ser el referent teatral de Sant Cugat, situat al centre històric. I més tard, el 1993, apareix el Teatre-Auditori, que pren més protagonisme pel deteriorament de La Unió, però que no afavoreix els espectacles de mitjà i petit format,

en context Arquitecte santcugatenc vinculat al teatre L’autor del projecte. Marçal Pérez Vilarasau és santcugatenc, té 27 anys, i ha finalitzat la carrera d’Arquitectura a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura del Vallès (Etsav). El projecte de final de carrera l’ha presentat aquest mes de juny, i li ha merescut una puntuació de 9 punts. Formació. A quart de carrera va decidir marxar a Berlín, on durant un any va fer un Erasmus, i els sis mesos

següents es va formar realitzant pràctiques en un despatx de la ciutat alemanya. De tornada, va estar fent un conveni de cooperació a l’Ajuntament de Sant Cugat al Departament d’Urbanisme i Obres Públiques durant un anys. Món del teatre. La seva mare és directora teatral, i la seva germana estudia a l’Institut del Teatre. Tot i decidir fer arquitectura, ha volgut vincular aquesta feina al món del teatre.

que són el teatre més proper”, exposa. Igualment, Marçal Pérez recupera l’evolució històrica del centre antic a partir del segle II, i com va créixer el municipi. “Es reprodueix una seqüència atòmica de places i carrers, que jo dic una seqüència de plaça-carrer-plaça”, explica, i “amb aquesta seqüència, i amb la ubicació que té el Teatre de La Unió, trasllado la voluntat de reteixir l’estructura urbanística de Sant Cugat en un punt que trobo que és inconnex per la situació que té, i plantejo que des de la plaça de Barcelona, arribant pel carrer Xerric, que ara mor al carrer

Cultura 33

Diari de Sant Cugat Divendres, 2 d’agost del 2013

de Santa Maria, es reobri el carrer Xerric cap a La Unió, recuperant l’espai que ara ocupa un taller mecànic per convertir-lo en una nova plaça i, a través de la intervenció en si de l’edifici, que és a partir de dos volums que se separen, acabo d’enllaçar amb la plaça de La Unió que seria el punt on culmina aquesta seqüència de plaçacarrer-plaça”.

El teatre Projecte de Marçal Pérez Les maquetes mostren com seria el nou Teatre de La Unió segons el treball acadèmic #M.Pérez

“Acadèmicament el que proposo és conservar únicament les arcades de la Sala Clavé com a identitat històrica d’aquest espai, ja que la resta ha quedat molt antic i obsolet; sempre tenint en compte que parlo des d’un vessant acadèmic”, assenyala Pérez. En el projecte, el jove santcugatenc proposa que l’actual Sala Clavé passi a ser el Foyer del Teatre, on hi hauria el bar, les taquilles i el nucli dels serveis. Des d’aquest punt s’accediria per dos ponts a les dos sales del teatre. I és que “plantejo que el teatre tingui dos formats. Un de petit format, més experimental, que tingui moviment lliure entre les butaques; i un de mitjà format, més convencional, amb caixa escènica, que també tingui certa versatilitat, amb un aforament d’entre 400 i 450 persones”. A partir d’aquí, el disseny del volum es basa en diferents conceptes, com conceptes acústics, de format d’accessibilitat, etcètera. “Tot de conceptes que m’han portat a definir el que són els plànols del teatre”, apunta. Un projecte acadèmic que defensa la pervivència del Teatre de La Unió. //

Cinta Caballé redaccio@diaridesantcugat.cat @CintaCC

ENTREVISTA Marçal Pérez, Arquitecte autor del projecte

“El projecte acadèmic seria impossible aplicarlo, ja que els costos són inassumibles” És un projecte acadèmic, però seria viable a la realitat? Al meu entendre no; el plantejaria de manera molt diferent si hagués de ser aplicable a la realitat. Seria interessant tenir en compte el context econòmic actual, però en ser un projecte acadèmic et limita molt a l’hora de desenvolupar les eines creatives amb les quals et dota l’escola. Si tu ets capaç de fer moltes coses, acadèmicament has d’intentar demostrar que te’n surts amb aquest llenguatge. Tenint en compte la part econòmica, es limita la part creativa. Construir un teatre d’aquestes característiques (les del projecte) seria una mica desorbitat avui en dia. Si et proposessin fer un projecte real, què canviaries del que has fet acadèmicament? La part volumètrica del teatre, principalment, perquè jo la canvio completament. També grato al soterrani per posar-hi una sala petita. Crec que serien uns costos inassumibles... El que faria seria apostar més per una rehabilitació de l’espai que es té, i el com pots transformar-lo en un espai que s’adapti al màxim possible a les necessitats tant de l’Ajuntament com a Sala B del Teatre-Auditori, com a les dels socis de La Unió, de cara a les entitats, i de cara al teatre amateur o professional que allí s’hi pugui fer.

#artur ribera

Li fa falta un rentat de cara, doncs... És molt evident, perquè el fet que es deteriori tant, i que tingui tantes mancances, també repercuteix a l’hora de poder fer-lo servir, i a l’hora que hi hagi queixes dels veïns, i problemes de seguretat... I el Teatre-Auditori és un gran teatre, si es pot dir així, perquè més aviat és un auditori... però el Teatre de La Unió hauria de representar aquest teixit teatral més petit que és el que més es fa aquí al municipi. El que fa la gent de Sant Cugat s’hauria de portar al Teatre de La Unió, i hauria d’estar més digne. Es pot salvar en l’estat en què es troba actualment? Crec que té mancances en el sentit que no compleix certs punts del codi tècnic, com temes d’insonorització, accés... A més, amb el temps s’han afegit volums més enllà del teatre i la Sala Clavé originàries, fet que fa que no sembli una unitat. Però, tot plegat, es podria adaptar buscant alternatives. // C. Caballé

Crítica de música

34 Cultura Actualitat Entrellaçat sonor

Diari de Sant Cugat Divendres, 2 d’agost del 2013

Cinema

Sant Cugat, a la gran pantalla amb Ventura Pons

Eduard Jener Crític eduardjener@telefonica.net

C

oncert estructurat en dues parts i ordre estrictament sonor, no cronològic, amb intenció “d’unir imatges sonores molt diverses que tenen en comú la gran herència de la cultura andalusina...” que Brugalla enllaça amb sinuoses petjades que sempre ens condueixen a l’emoció i la sensibilitat per sobre de la tècnica, d’altra banda, rigorosa. “Suburbis” de Mompou, cinc escenes viscudes pel compositor a l’entorn de la muntanya de Monjuïc, retraten sons i sorolls tractats senzillament on la pulsació està relatant sense trair la naturalitat perquè Mompou no és un enfant terrible, a la manera de Debussy que amb els “Quatre preludis” interpretats desprès, irromp amb el seu expressionisme que pren en l’ànim i sorprèn, com sempre, amb una modernitat que el fa actual ara i aquí on el pianista explora, subtil, les harmonies delicades, les troballes esplèndides. Abans Brugalla ens dóna la pinzellada popular de la “Cançó i dansa núm. 6” de Mompou, exposició vital i juganera. La segona part s’inicià amb “Jondo” de Joan Guinjoan, partitura de trencadís sonor, difícil i contrastada, que Brugalla exposa contundent (aquí amb la partitura davant, element que jo mai deixaria de banda), a la recerca de reflectir diferents mirades del món flamenc que exigeixen solidesa interpretativa en tots els registres, significatiu el greu evocant la reiteració rítmica processional, on l’intèrpret passa per motius divergents, a vegades contradictoris, amb força i domini instrumental. Salt conceptual amb “Tres danzas españolas” d’Enric Granados que sonen equilibrades i, per tancar, la “Fantasia Baetica” de Manuel de Falla que el pianista va desenvolupar mostrant el pas al teclat de tots els efectes de la guitarra flamenca, una forma d’extreure els sons precisos sense artificis romàntics. Esplèndid! ARABESC, LA PETJADA D’AL-ANDALUS EN EL PIANO MODERN. Emili Brugalla, piano. Música de Claude Debussy, Manuel de Falla, Enric Granados, Joan Guinjoan i Frederic Mompou. Lloc i dia: Claustre del Monestir. 19 de juliol.

El cineasta Ventura Pons #Cedida Part del rodatge del nou film del cineasta català, Ignasi M., s’ha rodat a la ciutat i a la Floresta, i el rodatge va finalitzar la setmana passada. El rodatge del darrer llargmetratge del cineasta Ventura Pons, Ignasi M., va finalitzar la setmana passada. Un film que s’ha rodat a Sant Cugat i la Floresta, entre altres localitzacions com Barcelona, Montserrat o Londres. La pel·lícula es va començar a enregistrar al mes de febrer, però encara no es coneix la data d’estrena. Com apunta Europa Press, el protagonista d’Ignasi M. s’enfronta a una problemàtica terrible, i descobreix la capacitat de l’ésser humà per recuperar-se a les adversitats per molt cruels que se’ns presentin “amb humor, valentia, amor i sinceritat”. Ignasi M. està escrita, dirigida i produïda pel propi Ventura Pons per a Els Films de la Rambla, la fotografia és de HD Andalu Vila San Juan, el muntatge de Marc Matons, el so en directe de Natxo Ortúzar i les mescles d’Àlex Pérez. // Redacció

Cicle

Els clàssics irrompen en els Cicles de Cinema En aquesta nova edició hi haurà una sessió més del cicle de cinema d’autor per donar sortida a la demanda. Durant el curs passat uns 10.500 espectadors van gaudir de la iniciativa.

Concert d’Emili Brugalla al claustre. #aMANDA BERNAL

El gran dictador o Esmorzar amb diamants són dues de les pel·lícul· les clàssiques que es podran veure al nou Cicle de Cinema Clàssic, que es programa dins els Cicles de Cinema de Sant Cugat. La nova iniciativa se suma al Cicle de Cinema

d’Autor, que arriba a la seva desena edició. El Cicle de Cinema en família també repeteix i es podrà gaudir d’un film amb família un cop al mes. 15 pel·licules d’autor, 5 dirigides a un públic familiar i 5 més de clàssiques formen el cartell de la iniciativa, que començarà el 12 de desembre i s’allargarà fins a finals de gener. Com a gran novetat d’enguany, el Cicle de Cinema d’Autor tindrà tres sessions, en lloc de dues com fins ara. // À. Guinó

Teatre

’Diferents’, la sèrie web de les alumnes de Platea

Les protagonistes de la sèrie #Cedida Cinc noies dels grups de teatre de l’escola han preparat el capítol pilot d’una sèrie que es podrà veure per Internet. El grup de noies del curs d’estiu de l’Estudi de Formació Teatral Platea, centre dirigit per Txell Manyoses (professora del curs) i Miriam Alamany han realitzat el primer capítol d’una sèrie web que porta per nom Diferents i que es pot veure per internet al canal YouTube i Vimeo, així com al Facebook de Platea. Una sèrie, com explica una de les seves protagonistes, Selma, “que tracta d’un pare i una mare, que cada un té les seves filles, i que són totalment diferents”. La sèrie és el resultat d’un curs de cinc dies plantejat, com explica Manyoses, “com un curs d’interpretació en el qual elles tocarien càmera i també escena”. A l’inici del curs se’ls va plantejar fer un capítol pilot o un tràiler del que seria una websèrie. “A partir d’aquí, la construcció de la història, dels personatges, és absolutament creació d’elles”, apunta Manyoses. El primer capítol el que fa és presentar els diferents perfils i deixa intuir quines seran les relacions que s’establiran entre elles. El curs, i el seu resultat, Diferents, el protagonitzen cinc noies. Selma Sort (15 anys), Angèlica Busquets (13 anys), Gemma Galan (10 anys), Carlota Tornos (14 anys) i Tània Banus (14 anys). // C.Caballé

Diari de Sant Cugat Divendres, 2 d’agost del 2013

Parlem de cultura

A l’hora justa

Patrimoni

El CRBMC s’obre a les escoles de primària de Catalunya

Actualitat Cultura 35

FA 20 ANYS 05/08/1993

El centre, ubicat a Valldoreix, ha preparat una activitat formativa per als alumnes del cicle superior de primària.

A

quest migdia, a l’hora de la calor més forta, ha sonat el telèfon. Era la bona amiga Laura Grau, que em recordava que avui havia d’enviar l’article del mes. Aquest advertiment ja l’havia fet fa unes setmanes, però l’enjòlit de les vacances ens ha fet anar de bòlit. Això pensant que se’n pugui dir “anar de bòlit”, deixà de pujar a Alp aquest estiu per primera vegada en la darrera seixantena. Gràcies, Laura! Què faríem sense tu els despistats de darrera hora. Per sort, tinc la biblioteca mental ben proveïda i fins i tot m’havia proposat encetar una mena de memòries de la Nuri i jo a Sant Cugat del Vallès. Tinc, doncs, i ho penso seriosament, un rebost ben sortit de primeres matèries, tenint en compte que encara no fa divuit anys que no sols vivim a la ciutat, sinó que em satisfacció i alegria, ho fem ben de gust, i incorporats plenament a la seva vida artística i cultural. No vull que sembli que vaig escrivint ratlles, una darrera de l’altra, per tal d’omplir l’espai que em pertoca. De fet, en els dos darrers articles, ja explicava el com i la manera de conèixer Sant Cugat a través de conferències, audicions i xerrades de tota mena. Modestament, la meva dona i jo podríem dir que a nivell de casa, Déu n’hi do la nostra cultureta popular. Si més no, hem vist i escoltat totes les sessions de Pedra i sang. Pràcticament totes les sessions de Lectures a la Fresca, fins i tot amb la presència viva de l’actriu de la casa que els aires de Sant Cugat i el mestratge, entre altres, de la Dolors Vilarasau li han donat un timbre de veu que enamora.//

Martí Olaya Escriptor

martiolaya@telefonica.net

“Vols saber com es restaura una obra d’art?” és el nom de l’activitat que el Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya ha previst per al pròxim curs per als alumnes de primària de tot Catalunya. Una visita dinamitzada al centre, visitant les àrees dedicades a la intervenció de béns culturals, el laboratori i els equipaments científics i tècnics. L’activitat se celebrarà d’octubre a juny i està adreçada a alumnes de cicle superior de primària. L’objectiu d’aquesta visita educativa és que els més joves comprenguin què constitueix el patrimoni cultural i què representa la tasca de conservar-lo. Que entenguin les dificultats tècniques, científiques i socials que suposa la conservació d’un bé cultural i que s’impliquin en la defensa i protecció en el seu entorn més proper. També els permetrà descobrir diferents períodes o moments de la història del nostre país a través de les característiques de les obres restaurades. // C. Caballé

Art

Neus Colet exposa la seva obra sobre Espriu a Verdú ”Espais oberts” és el títol de l’exposició que l’artista santcugatenca ha portat a Cal Talaveró Centre d’Art de Verdú, Lleida, on es pot veure fins al 30 d’agost. L’artista mostra els seus últims treballs en gravat i escultura, que ja es van poder veure a Sant Cugat, inspirats en dos poemes de Salvador Espriu, Cançó d’albada i Cançó del pas de la tarda, coincidint amb la celebració de l’Any Espriu. El treball de Neus Colet ha tingut sempre una gran voluntat de recerca en el punt on conflueixen els materials i el seu comportament. La indestriable concepció escultòrica dels gravats de l’artista l’ha dut a crear unes construccions mixtes que prenen el gravat com a contingut i el ferro com a contenidor. // Redacció

L’Avantcongrés d’Esperanto passa per Sant Cugat

30 persones de 30 països diferents es van reunir a Sant Cugat per participar al XX Avantcongrés d’Esperanto. El grup esperantista local, Josefo Anglès, es va encarregar de coordinar tots els actes que es van fer. #NOTÍCIA PUBLICADA ALS QUATRE CANTONS

36 Publicitat

Diari de Sant Cugat Divendres, 2 d’agost del 2013

Agenda del 2 a l’11 d’agost 3 Dissabte 12 h Museu del Monestir Deixeu parlar els capitells..., ells ho saben tot! Visita teatralitzada per poder conèixer, de la mà dels seus protagonistes, tota la història que s’amaga darrere els capitells. Amb Mira-sol Teatre. A partir dels 5 anys. Preu: 2€. Cal fer reserva prèvia al 93 589 63 66 o a educaciomuseu@santcugat.cat Organitza: Ajuntament de Sant Cugat 22 h Oficina de Turisme Llegendes nocturnes al Monestir Només unes quantes persones tindran el privilegi d’entrar en les dependències monàstiques de nit, i sentir totes les històries viscudes entre les seves parets imponents. Al final de la visita tastarem un pastisset d’origen medieval que els monjos del Monestir menjaven en ocasions especials. Durada: 1h 30 minuts. Sortida: 22 hores des de l’Oficina de Turisme Preu per persona: 15€ (menors de set anys gratuït). Cal fer reserva prèvia Oficina de Turisme, Pl. Octavià s/n. Tel. 93 675 99 52 turisme@santcugat.cat Organitza: Oficina de Turisme. Ajuntament de Sant Cugat 4 Diumenge 12 h Museu del Monestir “Oració, treball i poder” Visita comentada a l’exposició permanent. Preu 2€. Places limitades, cal fer reserva prèvia al 93 589 63 66, educaciomuseu@santcugat.cat i www.museu.santcugat.cat Organitza: Ajuntament de Sant Cugat 10 Dissabte

11 h Oficina de Turisme El dia a dia dels monjos a l’Edat Mitjana Cada època té un ritme, un pas i un batec propi. Vols conèixer el pas i la vida dels monjos a l’edat mitjana? Els seus costums davant la taula i el menjar? I les dependències claustrals on vivien? Ho faràs de la mà d’en Pere Ferrer, el monjo que va escriure el Costumari del Monestir; un monjo que ha seguit com tots els benedictins, segle rere segle, una forma de viure basada en la regla de Sant Benet: Ora et Labora. Aquest viatge en l’espai serà, alhora, un viatge en el temps. Durada: 1h 30 minuts. Sortida: 11 h. des de l’Oficina de Turisme. Cal fer reserva Preu per persona: 8 € (menors de set anys, gratuït) Oficina de Turisme, Pl. Octavià s/n, Tel. 93 675 99 52 turisme@santcugat.cat Organitza: Oficina de Turisme. Ajuntament de Sant Cugat 11 Diumenge 12 h Museu del Tapís Contemporani - Casa Aymat El tapís de la Casa Aymat i l’Escola Catalana de Tapís Visita comentada a l’exposició permanent. Preu 2€. Places limitades, cal fer reserva prèvia al 93 589 63 66, educaciomuseu@santcugat.cat i www.museu.santcugat.cat Organitza: Ajuntament de Sant Cugat

AVANÇ DE PROGRAMACIÓ DEL SETEMBRE NITS DE MÚSICA AL CLAUSTRE

11.30 h Museu del Monestir D’herbes i petxines farem les colors més fines Taller de tintures medievals Places limitades. Preu: 2€. A partir dels 8 anys. Cal fer reserva prèvia trucant al 93 589 63 66 o a educaciomuseu@santcugat.cat Organitza: Ajuntament de Sant Cugat

+ activitats a: www.santcugat.cat. Si voleu sortir en aquesta agenda cal que adreceu la informació 15 dies abans a la Casa de Cultura, Jardins del Monestir, s/n.

Claustre del Monestir Informació i venda anticipada d’entrades a la Casa de Cultura (C. Castellví, 8. Tel. 93 589 13 82). Venda una hora abans dels concerts al Museu de Sant Cugat (Claustre) - Jardins del Monestir. Reserva d’entrades: casadecultura@santcugat.cat Organitza: Ajuntament de Sant Cugat Divendres 6 setembre 22 h Cobla Jovenívola de Sabadell. “De Verdaguer al Modernisme. Passió per la natura” Preu: 10 € Divendres 13 setembre 21 h Cor Infantil Sant Cugat i Cor Aglepta Esther Piñol, arpa, Elisenda Carrasco i Oriol Castanyer, direcció. Preu: 10 € Dissabte 14 setembre 22 h Joan Chamorro Trio & Eva Fernández Preu: 10 €

010 Del 6 al 8 de setembre Divendres 6 18 h Casal Les Planes Playback show Org: Gent Gran, Racó de l’Amistat 19.30 h Casal del Pi de Can Borrull Missa Mare de la Déu 20.30 h Pl. Coll de la Creu d’en Blau Cercavila amb la Banda els Gegants de Les Planes 21 h Pl. Coll de la Creu d’en Blau Pregó de Festa Major 22 h Punt TIC, Casal Les Planes Campionat Call of Duty Majors de 13 anys 22.30 h Pl. Coll de la Creu d’en Blau Mostra voluntària de Hip Hop amb “Batalla de gallos” Inscripcions fina al 5 de setembre al Casal Les Planes o cflesplanes@ hotmail.com Pistes esportives Les Planes Concerts 23 h “Quadro Flamenco”, amb Pere Martínez - 00.00 h Gipsy Hits

7 de setembre 18 h Pl. de la Vila Xocolatada benèfica amb activitats infantils Organitza: AECC Junta Local de Sant Cugat 10 de setembre 22 h Pl. de Barcelona Cantada d’havaneres de CiU Grup: REMS Organitza: CiU Sant Cugat

FESTA MAJOR DE LES PLANES

Dissabte 7 10 h Pl. Coll de la Creu d’en Blau Trobada de Puntaires 10 h Casal de Les Planes Campionat de petanca Inscripcions fins al 5 de setembre al Casal 11 h Pistes esportives Les Planes Parc Infantil amb inflables d’aigua i festa de l’escuma 12 h Casal de Les Planes Inauguració de l’exposició de l’Associació de les Arts i de Grup de Dones de la Creu d’en Blau 17 h Casal de Les Planes Campionat de parxís i dominó Inscripcions fins al 5 de setembre al Casal 17 h Casal de Les Planes Taller de manualitats de les Arts (menors de 12 anys) 18.30 h Pistes esportives Les Planes Gimcana infantil

Tel. 93 589 13 82 i fax 93 674 66 55. A/e agenda@santcugat.cat. La responsabilitat dels actes i de la informació publicada en aquesta agenda recau en les entitats organitzadores.

Publicitat 37

Diari de Sant Cugat Divendres, 2 d’agost del 2013

21 h Pistes esportives Les Planes Botifarrada popular Pa, vi i botifarra per només 1€. Venda de tiquets a les Pistes esportives de Les Planes a les 20 h 23 h Pistes esportives Les Planes Ball amb l’Orquestra Loren Música i ball fins que el cos aguanti Diumenge 8 10 h Cursa popular Inscripcions al Bar Miquel a les 9 h 11 h Pistes esportives Les Planes Rastro Vine i munta la teva paradeta. Inscripcions fins al 5 de setembre al Casal Les Planes, 3€. 11 h Casal de Les Planes Taller de pintura infantil Joan Mires (menors de 10 anys) 12 h Pl. Coll de la Creu d’en Blau Missa de Festa Major 13 h Pistes esportives Les Planes Paella de Festa Major

Els participants hauran de portar fogonet, ingredients i estris de cuina. La comissió de Festes posarà l’oli i l’arròs. Prohibit encendre foc 17 h Pistes esportives Les Planes Les varietats de Ballet Glamour 18 h Pistes esportives Les Planes Fi de festa amb la Banda de Les Planes

+DIADA NACIONAL DE CATALUNYA 10 de setembre 19.30 h Museu de Sant Cugat Conferència “El periodisme de V. Almirall en la reconstrucció de la identitat catalana” A càrrec de Josep Maria Figueres, historiador 11 de setembre De 9 a 10.30 h Pl. de Rafael Casanova Ofrena floral dels partits polítics i entitats 10.30 h Ofrena floral institucional Cant conjunt d’Els Segadors, l’himne nacional interpretat per la Coral La

Lira i tots els assistents. 11.15 h Pl. de Barcelona Missatge institucional de l’alcaldessa de la ciutat, amb la participació d’EMMVdA Ensemble 19.30 h Pl d’Octavià Ballada de sardanes Cobla La Principal del Llobregat

XARXA DE CENTRES CULTURALS POLIVALENTS DE SANT CUGAT XCCP

- Casino La Floresta - Casal Les Planes - Xalet Negre - Casal de Joves TorreBlanca Període d’inscripcions: A partir del 4 de setembre a cada centre Més informació a: www.santcugat.cat/XCCP www.casadecultura.santcugat. cat casaldejovestorreblanca.cat

Octubre/Novembre/Desembre 2013 + activitats a: www.santcugat.org. Si voleu sortir en aquesta agenda cal que adreceu la informació 15 dies abans a l'Oficina de Turisme Pl. Octavià, s/n Torre de l'Homenatge. Tel. 93 675 99 52 i fax 93 675 99 53. A/e agenda@santcugat.org. La responsabilitat dels actes i de la informació publicada en aquesta agenda recau en les entitats organitzadores.

- Casa de Cultura - Casal de Mira-sol

38 Esports Futbol 7

Diari de Sant Cugat Divendres, 2 d’agost del 2013

International Cup Cerimònia d’inauguració

La Copa Intercontinental de Futbol 7, en marxa Resposta Unes 800 persones assisteixen a la cerimònia inaugural i al primer partit de la competició, entre Espanya i Canadà Competició El campionat es disputarà fins al dissabte 10 d’agost

L

a Copa Intercontinental de Futbol 7 per a persones amb lesió cerebral ja ha donat el tret de sortida. Aquesta competició, que es disputarà fins al 10 d’agost a la nostra ciutat, és la més important d’aquestes característiques que es fa a Catalunya des dels Jocs Paralímpics del 1992. El dissabte 27 de juliol va tenir lloc la cerimònia inaugural, acte on van assistir prop d’unes 800 persones. La cerimònia es va iniciar amb l’actuació de diverses entitats de cultura tradicional i popular: bastoners, gegants i capgrossos. Posteriorment la mascota Cuga va fer acte de presència per donar entrada a la desfilada de les setze seleccions que estan disputant el campionat. Seguidament, les autoritats, encapçalades per l’alcaldessa, Mercè Conesa, van fer els parlaments. Hi van intervenir Carles Muñoz, president de la Federació Esportiva Catalana de Paralítics Cerebrals, Salvador Esteve, president de la Diputació de Barcelona, i Tom Langen, responsable de futbol 7 de la Federació Internacional Cerebral Palsy International Sports and Recreations Association (CPISRA). Abans del partit inaugural, es va fer la hissada de bandera del campionat i el jurament en favor del fair-play. Un dels tres jugadors que van fer el jurament va ser el català Noé Adell.

Partit inaugural Espanya i Canadà van jugar el primer partit del campionat, corresponent a la primera jornada del grup A. El resultat final va ser d’1 a 6. El conjunt espanyol es va avançar a la primera part amb un gol des de fora de l’àrea propiciat per un error del porter, però no va poder evitar la remuntada de l’equip visitant, que va ser molt superior, especial-

en context Una setmana més de competició Calendari. Aquest divendres, 2 d’agost, finalitza la primera fase del campionat. El primer i segon de cada grup jugaran els quarts de final, les semifinals i la final. La resta d’equips també jugaran fases eliminatòries per determinar les posicions, des de la vuitena fins la setzena. Prèvia mundialista. El campionat és classificatori per al Mundial del 2015, que encara no té seu. En principi els vuit millors equips accediran al Mundial,

encara que realment el que defineix els equips que hi accedeixen és el rànquing internacional d’aquest esport. El campionat del món és alhora classificatori per als Jocs Paralímpics de Rio de Janeiro. Xifres. En aquest campionat hi participen al voltant de 300 persones, entre jugadors i tècnics. Així mateix, l’organització compta amb el suport de 200 voluntaris. A la cerimònia inaugural van assistir prop de 800 persones.

ment en el segon temps. El canadenc Marc Brown va ser autor de quatre gols. Tots els resultats i classificacions es poden consultar al lloc web www.icup2013.com.

Sorpresa final Per tancar l’acte inaugural, es va fer un muntatge audiovisual, amb música en directe, l’actuació de l’Esbart al centre del camp i un seguit de projeccions sobre Sant Cugat i els protagonistes de la Copa, els jugadors. Les artistes que van cantar en directe van ser Ingrid Morral i Alba Llibre. També va participar

Esports 39

Diari de Sant Cugat Divendres, 2 d’agost del 2013

en aquesta darrera part de l’acte la Societat Coral La Lira.

Bona acollida

Futbol de qualitat Rússia i Anglaterra, en un partit de la fase de grups #artur ribera

La jornada inaugural del campionat va comptar amb una notable participació dels ciutadans, que es van apropar per rebre aquests futbolistes vinguts de tot el planeta. Carles Muñoz, president de la Federació Esportiva Catalana de Paralítics Cerebrals, va assenyalar que la cerimònia “ha tingut molt bona acollida. Estem contents, tenim les graderies plenes, estem encantats”, va dir. Mercè Conesa va reconèixer

en imatges La cerimònia inaugural, en imatges

Més info Les millors imatges enregistrades en vídeo les pots veure al TOT Sant Cugat

1

que a l’Ajuntament li fa “molta il· lusió que la ciutat aculli aquest campionat” i va recordar que “és una bona oportunitat per veure la tasca que s’està fent amb l’esport i les persones amb discapacitat, es fa molt bona feina a molts països i és una bona manera de visibilitzar-la”

Els favorits no fallen Rússia, medalla d’or als Jocs Paralímpics de Londres 2012, Ucraïna, Brasil i Holanda, les quatre seleccions que en principi parteixen com a favorites, no han fallat en les primeres jornades de la Copa Intercontinental. Espanya, que va perdre amb Canadà (6-1) i posteriorment amb Escòcia (6-0), ha demostrat ser una de les seleccions més dèbils. // Pere Fernández redaccio@diaridesantcugat.cat @PereFPoveda

2

3

1 L’Esbart Sant Cugat va actuar en l’espectacle audiovisual que es va fer després del partit entre Espanya i Canadà 2 La mascota Cuga va entrar en escena quan els gegants, bastoners i caparrots s’exhibien davant el públic 3 La desfilada de les setze seleccions va ser un dels moments més emocionants de la cerimònia. Una per una, van entrar al camp amb la seva bandera #estefania bedmar i localpres

40 Esports Actualitat Natació sincronitzada Mundial de Natació

Diari de Sant Cugat Divendres, 2 d’agost del 2013

Atletisme

Didac Salas, subcampió d’Espanya absolut

El santcugatenc Didac Salas. #A.R.

Set medalles de la “sincro” al Mundial L’equip de natació sincronitzada espanyol, que s’entrena habitualment al CAR, ha guanyat set medalles al Mundial de Natació de Barcelona. En total ha aconseguit tres plates en les proves d’equip i quatre bronzes en solo i duet #amanda bernal

El cinema de casa teva

Guerra mundial z 16.00 - 18.15 - 20.30 h 3D: 22.45 h

L’atleta del FC Barcelona ha estat medalla de plata en la prova de salt de perxa, amb un salt de 5 metres i 35 centímetres. El santcugatenc reprendrà els entrenaments al setembre . L’atleta santcugatenc del FC Barcelona, Didac Salas Planas, es va adjudicar el subcampionat d’Espanya absolut, en la prova de salt de perxa, amb un salt de 5 metres i 35 centímetres. “Estic content pel resultat, però no per la marca. Buscava la mínima B (5,60 m) pel mundial de Moscú”. El 93è Campionat d’Espanya Absolut d’atletisme a l’aire lliure es va celebrar a Alcobendas (Madrid) el 27 i 28 de juliol. Aquest ha estat el tercer èxit esportiu d’aquesta temporada 2012-2013 de Didac Salas, després de guanyar el Campionat de Catalunya Absolut i el Campionat d’Espanya Promesa, ambdós a l’aire lliure. Ara, Salas descansarà per reprendre els entrenaments al mes de setembre. // Àlex López Puig

Els barrufets 2 16.00 - 18.15 - 20.30 h 3D: 22.45 h

Atletisme

Guiamet i Viñas guanyen la 30a Cursa de la Floresta

lobezno: inmortal dl.-dj.: 22.00 h dv.-dg.: 20.00 h

ahora me ves... 16.00 - 18.15 - 20.30 - 22.45 h

Sortida de la cursa. ESTEFANIA BEDMAR Guiamet és l’actual campió de Catalunya de Marató i subcampió les dues edicions anteriors i Viñas va guanyar l’edició 2012 de les 5 Milles Femenines de Valldoreix.

David Guiamet Redondo (del club Slot.cat de Sabadell) i Encarna Viñas Serrano (del club Girona Costa Brava) es van adjudicar el diumenge 28 de juliol la 30a Cursa Popular de la Floresta, amb un total de 206 participants que van recórrer 5 quilòmetres. David Guiamet, de 33 anys i veí de Barberà del Vallès, va fer un temps de 16 minuts i 29 segons, mentre que la terrassenca Encarna Viñas, de 37 anys, va ser 34a en la classificació general amb un registre de 19 minuts i 59 segons. Els dos millors atletes de Sant Cugat van ser Josep Oriol Madurell i Mont Carvajal, i els campions en la categoria infantil van ser Joan Wäger, de 14 anys, i Laia Moran Català, de 9 anys, ambdós de Sant Cugat. Aquest acte, que organitza el Club Excursionista Independent (CEI) de Catalunya, forma part del programa d’activitats de la Festa Major de la Floresta. // Àlex López Puig

Persones de talla baixa

Joan Pahisa vol una medalla als Jocs Mundials

Joan Pahisa #ARTUR RIBERA El santcugatenc, de 27 anys, participa del 2 al 10 d’agost en els Jocs Mundials per a Persones de Talla Baixa, que es fa a Michigan. Vol pujar al podi en la disciplina de tennis de taula. El santcugatenc Joan Pahisa Solé, de 27 anys, participa del 2 al 10 d’agost en els Jocs Mundials per a Persones de Talla Baixa, que se celebra a Michigan. En el World Duarf Games hi prendran part 395 atletes que representaran un total de setze països d’arreu del món. Gràcies a una campanya de micromecenatge, Joan Pahisa ha aconseguit reunir 3.600 euros que li han permès poder participar en el campionat. “El principal objectiu és lluitar per una medalla en la modalitat de tennis de taula”, ha assenyalat, tot i que també participarà en natació, bàdminton, bàsquet i futbol. Pahisa és jugador de tennis de taula del CTT Sant Quirze, a Primera Provincial.// À. López Puig

Actualitat Esports 41

Diari de Sant Cugat Divendres, 2 d’agost del 2013

Acte d’agraïment

La UE Sant Cugat, amb les empreses que li donen suport

integrat per persones amb disminució psíquica. Aquesta iniciativa compta amb la implicació d’ASDI, La Caixa, l’Ajuntament i l’ACELL. // À.L.P.

Campionat

El Club Handbol debutarà a la Lliga a la pista del Sabadell

Mercè Conesa i Mònica Mateu #A. RIBERA Les que aquesta temporada 20122013 han donat suport a la UE Sant Cugat són: Catalana Occident, Hotel Qgat, La Caixa, Mobles Carré, Office 24, Restaurant Gilda, Palex, Vive i Moldstock. La Junta Directiva de la Unió Esportiva Sant Cugat, encapçalada per la seva presidenta, Mònica Mateu, va donar les gràcies, en un acte de reconeixement el 29 de juliol, a les empreses que aquesta temporada 2012-2013 han patrocinat el club. L’acte, que es va celebrar a l’Hotel QGat, va estar presidit per l’alcaldessa de Sant Cugat, Mercè Conesa. Amb l’eslògan “Present i futur d’un projecte esportiu, formatiu i social”, Mònica Mateu va detallar quin és el posicionament de la UE Sant Cugat i on vol arribar, amb un pla estratègic molt ben definit. Un dels projectes esportius que es vol fer realitat durant aquest 2013 és la creació d’un equip de bàsquet

Els de Joan Sancho començaran la lliga el 21 o 22 de setembre. Hi ha set jugadors que són baixa, tres que tornen, dos que pugen del sènior B i un del juvenil. El Club Handbol Sant Cugat iniciarà la Lliga Catalana el 21 o 22 de setembre, a la pista del Sabadell. Set jugadors no seguiran al primer equip la temporada vinent. Són el porter Miquel López i els jugadors Quim Sabrià, Martí Tous, Albert Costa, David Perelló, Pau Martínez i Quique Cruz. Els onze que continuen són els porters Eloi Gutiérrez i Martí Nicolau, i els jugadors Marc Aballí, Nacho Álvarez, Marcel Benet, Oliver Bonaccini, Oriol Cortés, Gorka Herrero, Adrià Leon, Pau Masllorens i Andreu Vives. El CH Sant Cugat ha incorporat Lluís Calvera, lateral procedent del FC Barcelona B; Bernat Tous, extrem procedent del CH Sant Esteve de Palautordera A, i Marc Jordan, que pot jugar de lateral o central i que procedeix del juvenil del FC Barcelona. Héctor Gómez i Guillem Dolz, del sènior B, i Dani Ferrer, del juvenil, passen a jugar al primer equip. // À.L.P.

Hoquei sobre herba En la categoria sub-18 masculina

Carnicer i Serrahima, campions d’Europa El porter i el lateral dret, jugadors del primer equip del Junior FC d’hoquei sobre herba, han estat dels jugadors que han disposat de més minuts amb la selecció espanyola sub-18. El porter Alberto Carnicer i el lateral dret Marc Serrahima, de 18 anys i jugadors del primer equip d’hoquei sobre herba del Junior FC, es van adjudicar, amb la selecció espanyola, el Campionat d’Europa sub-18. Espanya va superar en la final Alemanya, per 5 gols a 2. L’europeu es va jugar del 22 al 28 de juliol, a Viena (Àustria). En semifinals, el combinat espanyol va guanyar Anglaterra (3-1), mentre que en la fase de grups va superar França (3-1) i Escòcia (5-1), però va perdre amb Alemanya (5-1). El porter Alberto Carnicer ha explicat al Diari de Sant Cugat, que “estic molt content per aquesta medalla d’or, sobretot perquè aquesta ha estat una temporada difícil per a mi, en què he jugat molt poc al Junior FC”. “He treballat moltíssim per aquest europeu i la medalla d’or és la millor satisfacció”, ha assegurat. Alberto Carnicer jugarà la pròxima temporada 2013-2014 a l’Atlético San

Alberto Carnicer i Marc Serrahima, amb la medalla d’or #CEDIDA Sebastián, a Divisió d’Honor A. “La millor manera de millorar és seguir jugant a Divisió d’Honor A. Espero tornar al Junior FC amb molts minuts a l’esquena”, ha afirmat. Igual que el seu company Alberto Carnicer, Marc Serrahima va ser un dels jugadors que més va jugar a l’europeu. Serrahima ha afirmat que “ha estat una experiència espectacular, sobretot perquè si no vaig errat mai una selecció sub-18 masculina havia guanyat un europeu”. “Estic molt content de la meva actuació, del que he aportat a l’equip”, ha indicat. Serrahima es va penjar una medalla de plata el 2011 en l’europeu sub-18. // Àlex López Puig

Espai cedit ASS. RADIO

per a la micro, petita i mitjana empresa C/ Villà, 68 Casa Aymat ext. 2800 08173 Sant Cugat (Barcelona) Tel.: 93 553 11 90 gerencia@santcugatempresarial.com

Som a Sant Cugat, av. de les Corts Catalanes, 7-9 Edifici Trade Center. Tel.: 93 724 44 43 pimec.vallessud@pimec.es

Estem de vacances del 2 al 25 d’agost. El pròxim diari sortirà el 30 d’agost. Bon estiu!

42 Viure a Sant Cugat Entrevista

Diari de Sant Cugat Divendres, 2 d’agost del 2013

Entrevista

Diego Torres Astrofísic

“Einstein volia entendre la gravetat, i jo, Einstein” Congrés internacional Sant Cugat acollirà l’abril del 2014 la 3a edició del Forum on astrophysics. Al món només n’hi ha sis d’aquestes característiques. A Sant Cugat tenim un bon cel o tots els cels són iguals? No, si ens referim a cel per fer una bona observació astronòmica, tots els cels no són iguals. Sant Cugat és una ciutat gran, però com que està al costat d’una de més gran com Barcelona, hi ha molta contaminació lumínica. Per tant, no seria un lloc adequat per a l’observació; tampoc ho seria pel nivell d’humitat i perquè durant l’any hi ha molts dies que el cel està ennuvolat. No seria un lloc idoni per ubicar-hi un observatori astronòmic professional de manera permanent. Aleshores, el Putxet no és un bon observatori? Els observatoris de les ciutats tenen història, van ser construïts quan l’entorn era molt diferent, res a veure a com és avui. A totes les ciutats grans hi ha observatoris que avui més aviat compleixen una funció educativa i de divulgació de la ciència i no per fer investigació professional. L’abril del 2014 es durà a terme per tercera vegada a Sant Cugat el

Forum on astrophysics... Sí, no hi ha molts casos com els de Sant Cugat, que amb una periodicitat fixa rep astrònoms professionals. I per què un congrés a Sant Cugat? La raó més evident: per la proximitat i afecte dels propis organitzadors del fòrum, entre ells jo mateix. També és cert que en aquesta àrea hi ha una comunitat astrofísica molt important en nombre i en qualitat. Per a mi, Sant Cugat era la possibilitat més òbvia perquè té una orientació força marcada a les empreses de tipus tecnològic i, alhora, és una ciutat que no té una universitat de física o enginyeria. Era una oportunitat d’interès per a la ciutat, per promoure la ciència i la tecnologia a la ciutat, entre els joves, etc. Satisfet de les dues primeres edicions del congrés? Sí, molt. Vam tenir una repercussió internacional bastant bona, amb participants de tots els continents, i s’han publicat dos llibres

molt ben acollits per la comunitat científica. Un congrés per a experts, però també és obert, en part, a la població. Sí, sempre fem una xerrada divulgativa oberta als estudiants de secundària de Sant Cugat perquè aprenguin una mica sobre la temàtica que abordem en cada fòrum. I quin serà l’objectiu del 2014? Sempre posem junts els cent especialistes més rellevants del món que treballen en un tema específic. I l’any que ve tractarem sobre les ones gravitacionals que encara no estan descobertes, però estan predites de manera teòrica dins la relativitat general d’Einstein. S’espera detectar-les durant la pròxima dècada i poder realitzar una nova astronomia amb aquest tipus d’ones. Discutirem els aspectes d’astrofísica d’aquest tipus d’ones gravitacionals. Què són les ones gravitacionals? En la teoria de la gravitació d’Einstein el concepte fonamental és el d’espai-temps. Recordeu

Un home senzill Diego Torres és d’origen argentí, amb nacionalitat espanyola i veí de Sant Cugat. És professor de investigació de l’Institut d’Investigació Avançada de Catalunya (ICREA). És un dels responsables que Sant Cugat acolli el 2014 el fòrum dels cent científics més importants del món sobre ones gravitacionals. Opina que el millor de la seva feina és que els objectius d’estudi i investigació són canviants i globals. Diu que poca gent té la capacitat de treballar darrere les grans preguntes: “Einstein deia: m’agradaria entendre la gravetat. Mentre jo dic: m’agradaria entendre Einstein”. Torres va començar en aquest món de molt jovenet, com una afició que no s’ha aturat.

Viure a Sant Cugat 43

Diari de Sant Cugat Divendres, 2 d’agost del 2013

“Les retallades provoquen que gent molt formada i qualificada marxi fora del país” “El 2014, els cent científics més rellevants pel que fa a les ones gravitacionals ens reunirem a Sant Cugat”

Diego Torres a la plaça de Barcelona, on temps enrere es va casar #ARTUR RIBERA

ALTRES PREGUNTES Ve de Hong Kong d’impartir unes conferències. Per quins temes el reclamen? Investigo estels de neutrons, són molt compactes, molt petits i molt densos i poden estar aïllats a l’espai o en sistemes binaris. També estic desenvolupant el nou telescopi de radiació Cherenkov Telescope Array Vostè és un científic amb repercussió internacional! Tots els científics ho són, la ciència és global. Repercussió en el sentit de col·laboració, no d’importància. Passejant a la nit amb la dona per Sant Cugat, observa estels com tothom o...? Faig el mateix que la majoria, gaudeixo del cel i els estels. Tampoc sé massa del cel. Sóc més teòric. Una afició? El meu fill, córrer i escoltar música.

aquella imatge d’una mena de làmina on hi ha un pes que l’enfonsa? Doncs quan hi ha masses en aquest espai-temps –com un planeta, una estrella o un forat negre– evolucionen en aquest espai-temps i es generen com ones, com quan tirem una pedra en un estany. Són les ones gravitacionals i són molt dèbils. Per localitzar-les és necessari detectar variacions en distàncies realment molt petites. La tecnologia ha evolucionat de manera suficient per aspirar a detectar-les aviat, fet que permetrà obrir una finestra d’observació totalment nova. Com afecta la crisi a la investigació? De dues maneres. Una és el termini immediat com retallades en fons d’investigació d’avui que poden estar aprovats o en procés d’aprovació. Té un efecte molt negatiu perquè afecta la investigació actual i genera endarreriments i incompliments de nivell nacional o internacional. Però el pitjor és que des de fa uns anys el nombre de científics d’alta qualitat, els millors i que han evolucionat molt

i que podien aspirar a una plaça permanent, no ho poden fer perquè aquestes places ja no existeixen. I aquesta gent marxa del país. És l’impacte de mitjà i llarg termini. Són gent molt ben formada i tornar a formar-ne val molts diners i temps. És regalar recursos humans a d’altres països com Alemanya, Estats Units, Anglaterra... Serà tecnològicament possible una missió tripulada a Mart? Teconològicament, crec que no falta molt, fins i tot seria possible fer-la ara. És una decisió política i econòmica. També crec que necessitem una raó científica per anarhi, i avui no és un tema que estigui clar. Si existissin raons científiques, vostè aniria a Mart? Suposo que sí, però ho pensaria abans de pujar... Una cosa és contestar ara amb certa rapidesa i l’altra seria una proposta en ferm. No seria una aventura fàcil.

“Vida a Mart? Potser algun hi ha virus, bacteris o organismes monocel·lulars” Potser alguna forma de vida molt primitiva de l’estil d’un virus, bacteris o organismes monocel·lulars. Hi ho dic perquè en llocs molt extrems de la terra, amb molt de fred o molta calor, s’han descobert organismes d’aquestes característiques. Però no sóc un expert per opinar. Què està investigant actualment? L’objectiu de la nostra investigació és desenvolupar la relació de la tecnologia i la ciència. Formo part d’un grup d’astrofísica d’altes energies i el que fem és una mica més teòric, utilitzant també missions espacials. Intentem entendre coses com els estadis últims de l’evolució estel·lar: com moren, què els passa... Un estel gasta combustible nuclear, en té per milions d’anys, i quan s’exhaureix i no pot seguir i mantenir-se, muta d’estat fins que no emet més llum o desapareix en un forat negre.//

Josep Maria Vallès Trobaríem vida encara que aquesta sigui molt primària?

redaccio@diaridesantcugat.cat @josepmvalles

44 Viure a Sant Cugat Història

Diari de Sant Cugat Divendres, 2 d’agost del 2013

El Sant Cugat contemporani (Segle XX) Escut del Sindicato Único de Artes y Oficios de Pins del Vallès CNT-AIT #Arxiu Municipal de Sant Cugat del Vallès

Electricista i militant de la CNT i la FAI, Checa serà nomenat alcalde de Pins del Vallès el maig de 1938

Isidoro Checa, el darrer alcalde republicà de Sant Cugat

I

sidoro Checa Valero havia nascut a Jaén el 1890. Va emigrar a Catalunya i el 1923 s’instal·là a Sant Cugat del Vallès. Treballava d’electricista a Riegos y Fuerzas del Ebro, empresa lligada als Ferrocarrils de Catalunya. Membre de la Confederació Nacional del Treball (CNT), amb l’arribada de la República es convertirà en un dels líders sindicals a la seva empresa. Checa era afí al corrent anarquista de la Federació Anarquista Ibèrica (FAI) dins del sindicat anarcosindicalista. Aquest sector, majoritari en l’àmbit general, estava en minoria a Sant Cugat, on la CNT estava dirigida per comunistes del Bloc Obrer i Camperol des de 1933. La minoria faista local es va organitzar en l’Ateneu Obrer Cultural, creat el 1932, del qual Checa era secretari. A finals de 1933 la direcció de la CNT expulsa del sindicat algunes

protagonista

ria en la seva empresa. Isidoro Checa, a més, va ser secretari de la Cooperativa “La Unidad Obrera”, una cooperativa de consum impulsada per sindicalistes, anarquistes i comunistes, que després dels fets d’octubre de 1934 seria rellançada com una forma de lluita contra la repressió econòmica.

El 3 de maig de 1938 és escollit La Guerra Civil nou alcalde de Pins del Vallès Amb l’inici de la revolució de juliol de 1936 Checa va formar part del el cenetista Isidoro Checa Comitè de Control dels Ferrocarrils Valero. Seria el darrer alcalde i aviat entrarà al consistori santrepublicà de Sant Cugat cugatenc com a representant de la seccions del Sindicat de Llum, dirigides per comunistes del Bloc Obrer i Camperol. Aquestes seccions crearan un sindicat autònom de ram, el Sindicat Regional de Llum i Força. Checa, que es mantindria fidel a la CNT, quedava, així, també en mino-

CNT. El 14 d’octubre de 1936, quan es formi el nou ajuntament seguint les noves directrius de la Generalitat, Isidoro Checa serà nomenat segon alcalde en el consistori d’unitat antifeixista que encapçala Magí Bartralot. Checa es mantindria com a conseller de la CNT durant tot el

conflicte, primer com a cap d’economia, per passar més endavant a dirigir els serveis públics. L’11 d’agost de 1937 seria detingut per forces d’ordre públic acusat de tinença il·lícita d’armes de foc. Arran dels fets de maig de 1937, el ministre de Governació havia prohibint la possessió d’armes en la rereguarda. Per fer complir el ban es van realitzar escorcolls. Per exemple, el dia 22 de maig forces policials havien escorcollat a Pins del Vallès cases particulars i seus polítiques i al final del dia havien recollint vinti-dues carrabines, dinou escopetes de caça, un sable, dos baionetes i quatre bombes de mà. A l’agost tornen i troben armes al domicili d’Isidoro Checa. És empresonat a Terrassa, i és traslladat posteriorment a la Model. Aquesta detenció i les freqüents visites policials al poble són criticades pel consistori. Isidoro Checa serà alliberat el 17 de desembre de 1937, ja que les armes trobades –“un mosquetón antiguo, así como municiones y un escopeta y varias armas antiguas”– es consideren inservibles. El cas serà sobresegut al gener de 1938.

Checa, alcalde Checa es reincorpora al consistori. Després de la dimissió com a alcalde de Magí Bartralot, el gener de 1938, l’Ajuntament pinenc és dirigit per una aliança entre la CNT i el PSUC. Passen per l’alcaldia dos batlles cenetistes, Pere Puig Pla –de gener a abril– i Ismael Castelló Vicedo, que estarà al càrrec poc menys d’un mes, ja que el maig és mobilitzat per treballar a les brigades de fortificacions. Així, el 3 de maig de 1938 és escollit nou alcalde de Pins del Vallès el cenetista Isidoro Checa Valero. Seria el darrer alcalde republicà de Sant Cugat. Després de la guerra s’exiliaria a França, i s’instal·la al petit municipi d’Agen. A l’exili mantindria la seva vinculació a la CNT, i és membre de la Federació Local del sindicat a Agen i secretari local de Solidaridad Internacional Antifascista. Va morir al municipi aquità el 1956.// José Fernando Mota josefernandomota@gmail.com

Diari de Sant Cugat Divendres, 2 d’agost del 2013

Publicitat 45

46 Viure a Sant Cugat Entrevista impossible

Diari de Sant Cugat Divendres, 2 d’agost del 2013

Entrevista Mosquit tigre, el rei de l’estiu a Sant Cugat si no queda ningú aquí! Sóc el rei dels jardins! I ara, esperar que tornin per fer-los una bona benvinguda! Va home, no vagis de supermosquit, que després de nou anys et comencem a tenir la mida pressa... Bé, ja sé que les meves picades ja no fan tant mal i aquestes coses... potser sí que alguna cosa heu millorat... Però em sento orgullós perquè dec ser l’únic mosquit que té aplicació mòbil pròpia! O és que tu, tan gran com ets, te n’han fet una per saber per on pares? Oi que no? Doncs a callar!

“Em pensava que aquest any no arribarien les nits de calor!” Mosquit tigre Santcugatenc d’adopció

‘Aedes Albopictus’ El primer cop que es va detectar la presència del mosquit tigre a Sant Cugat va ser l’estiu del 2004. Nou anys després, els santcugatencs ja estan acostumats a conviure amb aquest insecte molest i les seves picades. De fet, el cos es va immunitzant i cada cop es coneixen noves maneres de combatre’l, tot i que difícilment s’eradicarà Semblava que aquest any no et patiríem tant com els altres estius! Això va com va, noi... Jo vaig venir, així per casualitat, i trobo que s’hi viu molt bé a Sant Cugat. Mira quantes persones s’hi han quedat durant els nou anys que fa que visc a la ciutat. Si cada cop hi ha més cases i jardins! I això, sense comptar les zones verdes i els parcs... per a mi, és el més semblant al paradís... Qualsevol en marxa... No serà perquè els santcugatencs t’hi vulguin, en el teu cas... De fet, ja sé que no m’hi volen... sé que empipo bastant, decoro cames

i culs de manera poc atractiva (i mira que fàcil que m’ho han posat amb la moda dels shorts...), i obligo a comprar mil i un artefactes per intentar espantar-me... I se’n surten? Que va! Jo no sóc com els altres. Sóc fort, tossut i molt àgil! I porto un vestit que passo fàcilment desapercebut fins que, zas! Ja t’he picat! Que no veus que vinc del tròpic? Hi posaran ganes, però sempre es descuiden algun indret amb aigua estancada, i apa! Casa nova, i sense canviar de barri... I, si no, sempre em quedarà l’opció cementiri. De fet, gran part de la meva

família viu allà... un indret tranquil, entre flors i aigua, i sense que es prenguin massa molèsties per fer-m’hi fora... No t’enganyis, que ara ja hem trobat la teva ‘criptonita’! Ho dius per la història del coure? Home, ara es dedicaran a robar els cables per això? No crec, que la gent és més despistada del que es pensa... seguiran posant aparells a l’endoll, amb totes les finestres obertes, i una bonica planteta al balcó, que puntualment regaran, i on estaré de perles! És la meva piscina olímpica personal. A més, a l’agost, qui vols que em molesti

Val, val... ja callo... però, confessa’m una cosa... com tries les teves víctimes? No et passis! Que no m’he carregat a ningú jo! Però escolta, tu quan has de menjar, no busques el que t’agrada? Doncs jo sóc un sibarita. Si m’entra pel nas, ja l’han liada.... A mi m’agraden les coses que fan bona olor... dolcetes, suadetes... Res en particular... són petits detalls per sobreviure i seguir així de formós... Perquè encara que tu no et posis colònia, si em passes pel davant, i tinc gana, has begut oli noi... Què m’estàs dient, que jo no sóc atractiu? Home, però tu no et veus? Jo sóc petita, i tu ets gegant... L’únic que et fa atractiu és el ram, i no sempre és de flors naturals... Ves home, que una és refinada! Vaja, que a més d’emprenyador, ets un mosquit malcarat... Aquí tothom té els seus gustos... a uns els agrada la cultura popular, als altres l’esport, uns altres no surten del jardí de casa... Doncs mira, sóc un santcugatenc més i m’agrada una miqueta de tot... Alguna cosa més a afegir en la teva defensa? Zzzzzzzzi! Al final, em veureu com la cosa més normal del món.... ves que no m’adoptin com animal de companyia! //

Joan el Gegant redaccio@diaridesantcugat.cat

i la setmana que ve... Fem vacances. Ens retrobem el divendres 30 d’agost amb una nova proposta de ‘Joves’

Publicitat 47

Diari de Sant Cugat Divendres, 2 d’agost del 2013

Subscripció solidària del Diari de Sant Cugat

Ara, si et subscrius al Diari de Sant Cugat, també col·laboraràs amb Càritas i la Creu Roja trimestral: 25 € (Aportació de 5 € solidaris) Anual: 88 € (Aportació de 15 € solidaris) rebràs el diari a casa cada setmana Podràs llegir-lo des del teu dispositiu mòbil tindràs les millors ofertes de cultura i oci

Compromesos amb la ciutat

48 Diari de Sant Cugat Divendres, 2 d’agost del 2013

Veure totes les ofertes a: www.diaridesantcugat.cat/club

Més informació: www.diaridesantcugat.cat/app

Viure a Sant Cugat

Temps del cap de setmana màx. 28 °C

mín. 20 °C

8 102030 014001

Informa’t a: www.diaridesantcugat.cat/subscripcio T. 93 590 86 00

Gaudeix de totes Ara pots llegir les propostes del el Diari des de la Club del Subscriptor teva tauleta tàctil

00966

Vols rebre el Diari a casa?

www.diaridesantcugat.cat @diarisantcugat

Retrats santcugatencs

Joan Calderon Portaveu d’ICV-EUiA

Regidor dels verds i amant de la música heavy metal Politòleg, regidor d’ICV-EUiA des del 2007 i portaveu del grup municipal des de 2011. Joan Calderon va iniciar la seva activitat professional a Sant Cugat el 2003. “Vaig començar com a tècnic, com a assessor, no estava afiliat a Iniciativa ni tenia la intenció”. Fins aleshores havia fet feines de tipus divers, però cap relacionada amb la política. Diu que sempre ha estat una persona implicada en la política, però va ser a partir de les mobilitzacions en contra de la guerra de l’Iraq que va decidir fer el pas. Abans de ser regidor va estar també a CCOO com a tècnic de Joventut i a partir del 2007 va compaginar el seu càrrec de regidor amb el de cap de departament d’organització a la seu nacional del partit. Tot i així, sap que el seu periple per la política té data de caducitat: “Sóc conscient que això de la política s’acabarà i tampoc sóc partidari de les portes giratòries. Ara estic buscant feina en l’àmbit privat”. En cas de guanyar les eleccions, diu, “el primer que faria és fer una volta a la política cultural i potenciar més polítiques de joventut. També faria polítiques actives d’ocupació més enfocades als treballadors que s’han quedat a l’atur”. Diu que Sant Cugat és una ciutat “diferent” que té uns valors intrínsecs de cohesió social molt importants: “Malgrat que hi ha una gran majoria de dretes, la gent es defineix de centre-esquerre i aquest govern es veu obligat a fer l’ullet a mesures més d’esquerres”. Calderon és també un gran aficionat a la música, “especialment al heavy metal, en totes els seus vessants, encara que també escolto altres coses, flamenc, electrònica...”. Li agrada el cinema, veure sèries de televisió i seguir el Barça. “Sóc molt culé”. Pere Fernández