70 Viure a Sant Cugat L’entrevista impossible
Diari de Sant Cugat Divendres, 26 d’abril del 2013
“Si la T-10 de 2 zones supera els 20 euros, potser hauré de tancar la paradeta”
família nombrosa ferroviària. Ep, que també hi ha l’estació de Rodalies! Ja ho sé, ja. A la nostra cosina no li va tan bé la cosa. Diu que allà no hi va mai ningú i que aquet estiu no tenia ni cafeteria i les màquines de bitllets no funcionaven! Déu vos en guard! S’ha de reconèixer que els que formem part dels Ferrocarrils de la Generalitat estem orgulloses del servei. Tenim molts trens i no fa gaire ens van començar a dir el Metro del Vallès! Però de metro res, eh! Les estacions de FGC estem més netes i aquí al Vallès estem gairebé totes a l’aire lliure! Som unes fresques! [Riu]
Estació FGC
Referent de la mobilitat
Ha millorat molt amb els anys... Bastant. Després de l’última “operació” i amb la vianantització de la plaça, la veritat és que ara m’han deixat ben guapa. A més, amb els bars i restaurants que hi ha a la plaça veig molta vida al meu voltant. I fins i tot dins meu. Ho diu pel bar? Sí. Abans era diferent. El bar estava on hi ha ara les màquines per entrar. Anys enrere tothom havia per passar per dins meu per comprar el bitllet i accedir a les vies. Era l’època en què tothom es colava... Que poca-vergonyes!
Testimoni. Després de l’entrevista amb el Pi d’en Xandri, he volgut parlar amb una altra icona de la ciutat: l’estació dels FGC. Aquest edifici, a banda de tenir una història rica, llarga i curiosa al darrere és un dels equipaments més utilitzats pels santcugatencs per desplaçar-se pel Vallès i cap a Barcelona. És una estació amb molt de trànsit! Sí nen, cada dia passen milers de persones per aquí i la veritat és que moltes ja ni pensen en la importància de tenir un equipament com jo a la ciutat.
i uns quants mesos més tard em van construir a mi. Va ser tot un canvi pels santcugatencs. Entre això i la inauguració del golf vam començar a rebre turistes... Això que en dieu guiris, ara.
Què vol dir? Que Sant Cugat no seria el que és sense mi. Queda una mica pedant, ja ho sé, però pensa que l’arribada del tren va revolucionar la ciutat sencera.
Sant Cugat era molt petit llavors. Era un poble amb quatre cases i ple de camps i horts. No va ser fins l’any 1930 que la cosa es va començar a animar.
Expliqui’ns una mica la història. Buf... Fa gairebé 100 anys que tot va començar. Primer van posar les vies. Van començar l’any 1915
Què va passar? Va obrir el Bar Catalunya! Llavors es van començar a barrejar la burgesia de Barcelona (això que en dieu pijos ara) amb els santcuga-
tencs de sempre. Estic molt contenta que encara aguanti aquest bar. Hem passat moltes hores junts. Deu tenir moltes anècdotes per explicar... Un munt. He vist milers d’històries. D’amor, tragèdies, policials... A les estacions sempre hi ha vida. Per cert, puc saludar? Això no és la ràdio però... Endavant! Doncs una salutació per les meves germanes! Les estacions de les Planes, la Floresta, Valldoreix, Mira-sol, Hospital General, Sant Joan i Volpelleres. A Sant Cugat som 8 estacions de tren, tota una
Ara ningú es cola? Molta menys gent. Amb les maquinotes que hi ha és molt més difícil. Encara hi ha algun gamberro que salta per sobre els vidres però sobretot veig espavilats que s’amorren a algú que està a punt de sortir i passa ràpid darrere seu. Això vol dir que s’ha colat en una altra estació, ves per on. Com veu el futur? Ai nen... Negre veig el futur. Els bitllets de tren cada dies valen més cuartos i amb això de la crisi cada cop hi ha menys viatgers. Sort que la benzina va encara més cara que el transport públic. Ara bé, si la T-10 de 2 zones supera els 20 euros potser hauré de tancar la paradeta. // Joan el Gegant redaccio@diaridesantcugat.cat
i la setmana que ve... Sílvia Claramunt ens presenta una jove fotògrafa santcugatenca, l’Amanda Bernal.