Diari de Sant Cugat Divendres, 18 de maig del 2012
14
|
Sumari
|
a Fons
|
el Poble
|
Lectors
www.diaridesantcugat.cat |
Opinió
|
la Ciutat
|
Economia
|
Esports
|
Cultura
Opinió
Les administracions han de simplificar els procediments i els marcs legals actuals” la Contra _PÀG. 48
l’horitzó
Jordi Puigneró. Política
25 anys construint un model de CIUtat
VÍCTOR ALEXANDRE
www.victoralexandre.cat
PRESIDENT LOCAL DE CDC jordipuignero@santcugat.cat
A
Lladres de bicicletes
L
a recent detenció a Sant Cugat d’una banda de lladres de bicicletes de gamma alta, m’ha fet pensar en el canvi que ha experimentat la societat a través dels anys. Avui dia la bicicleta és un vehicle adquirit, majoritàriament, per persones amb consciència mediambiental o amb voluntat esportiva. Tanmateix havia estat un vehicle molt humil, una eina vital de treball de les classes baixes que Vittorio de Sica va retratar meravellosament a Lladre de bicicletes, l’any 1948. Us recomano la visió d’aquest film deliciós que gira entorn d’un obrer que rep una oferta de feina de l’Ajuntament per enganxar cartells, però que per ferla necessita una bicicleta, just la bicicleta que va empenyorar per poder menjar. Aleshores, per tal de recuperar-la, empenyora la seva roba de llit. Però la fei-
quest proper 10 de juny farà 25 anys que Convergència i Unió va guanyar per primera vegada unes eleccions municipals a Sant Cugat del Vallès. Era l’any 1987, i fins llavors i des de la recuperació de la democràcia, la ciutat havia estat governada per alcaldes socialistes. Aquella victòria va ser l’inici d’un exitós model de ciutat del qual avui gaudim tots plegats. Un model que, defugint de la grisor metropolitana de ciutats compactes, s’ha caracteritzat per construir Sant Cugat a escala humana, una ciutat amb grans espais verds, una ciutat que ha deixat de ser dormitori per ser una ciutat amb identitat cultural, social i econòmica. En definitiva, i manllevant una cèlebre frase d’un ex-alcalde Lluís Recoder, “aquests 25 anys hem deixat de ser un poble, per ser una ciutat amb un poble dins”.
I tot això ha estat possible gràcies a l’esforç de moltes persones, però sobretot grà-
La bicicleta és un vehicle adquirit, majoritàriament, per persones amb consciència mediambiental o amb voluntat esportiva
cies al lideratge i la visió que han tingut els alcaldes convergents Joan Aymerich (19871999), Lluís Recoder (1999-2010) i ara, des de ja fa un any, la Mercè Conesa. A ells, i a tots els regidors i regidores que els han acompanyat en algun dels seus mandats, devem aquest model de ciutat.
No voldria deixar escapar aquesta oportunitat per recordar la tasca que han fet tots aquests anys els diferents presidents locals d’Unió i de Convergència, per la seva dedi-
cació voluntària i voluntariosa al capdavant d’aquest projecte polític, per la seva feina i dedicació molt sovint a l’ombra, però decisiva a l’hora de muscular el partit per ser present a la societat civil i per mobilitzar-lo cada cop que hi ha hagut eleccions o campanyes diverses. En aquest sentit, ara que ja he fet públic que aquest proper 22 de maig deixaré la presidència de Convergència Democràtica de Catalunya a Sant Cugat, permeteu-me que en aquest darrer article com a president del partit faci una menció especial i un petit homenatge a tots els presidents que m’han precedit: a la Immaculada Fornós i al Pasqual Ortin (fundadors l’any 1976 de la secció local de CDC a Sant Cugat); a en Pere Marin, que en va ser el primer president (1977-1979); Joan Aymerich (1979-1987), Josep Maria Navarro (1987-1990), Joan Aymerich (1990-1998), Montserrat Rum-
ANTONI ABAD PRESIDENT DE CECOT I PROPER PONENT DE SANTCUGATRIBUNA
#MOKI
Aquests 25 anys hem deixat de ser un poble per ser una ciutat amb un poble a dins
bau (1998-1999) i Ramon Bonastre (1999-2009). A principis dels anys 80, en plena ‘primavera’ postfranquista, en Miquel Martí i Pol va escriure un poema que acabava amb un vers magnífic que deia que “tot està per fer i tot és possible”... Un quart de segle després a Sant Cugat s’hi ha fet molta feina. La ciutat s’ha posat al dia en infraestructures vials, educatives, esportives i sanitàries; ha crescut molt, sí, però ha crescut bé. Si l’urbanisme ha estat l’eix vertebrador d’aquest model de ciutat aquests darrers 25 anys, avui m’atreveixo a pronosticar que la tecnologia i la mobilitat ho seran en els propers 25. De la mateixa manera que la rev olució agrícola va crear les ciutats i la revolució industrial les va transformar, la revolució de les TIC les farà intel·ligents. Les smart cities han vingut per quedar-se i qui millor que CIU per continuar gestionant el futur de la nostra ciutat.
•
na li dura poc, perquè mentre està distret enganxant un cartell, uns lladres li roben la bicicleta i, totalment desesperat, es veu obligat a trobar-la en companyia del seu fill. I aquí és quan nosaltres recorrem amb ells els barris enfonsats de Roma i en coneixem la misèria de la postguerra i la lluita per la supervivència que, indirectament, esdevé còmplice dels lladres. Ningú no en vol saber res. El film, que és una joia del Neorealisme italià, no té un final feliç, però en la seva estrena a l’Estat espanyol, la censura franquista va obligar a afegir-hi un rètol que deia que l’obrer recuperava la bicicleta i la feina, i, a més, a fi de relativitzar l’existència de lladres, el títol original, en plural, es va convertir en Lladre de bicicletes. En tot cas, us parlo d’un film encantador sobre la soledat angoixant d’un home envoltat de supervivents com ell i amb una imatge final colpidora: la d’aquest home i el seu nen barrejant-se, abatuts però units, entre la gent amb problemes no gaire diferents del seu.
•