Diari de Sant Cugat Divendres, 25 de juny del 2010
40
|
Sumari
|
a Fons
|
el Poble
|
Lectors
www.diaridesantcugat.cat |
Opinió
|
la Ciutat
crítica de música EDUARD JENER
eduardjener@telefonica.net
|
Economia
|
Esports
|
Cultura
|
Passatemps
acte. Les diferents seccions de l’entitat van actuar en una mateixa trobada
L’Esbart es reuneix en una festa a Valldoreix C. Mercader
carolina.mercader@premsalocal.com
Un moment de l’actuació #LLUÍS LLEBOT
arrels i estels
M
úsica calenta, ritmes contagiosos i comunicació amb el públic. Una triada suggestiva en un marc aparentment contrari a les arrels del jazz, però que, l’experiència ho confirma, respon perfectament a la música que aquest grup català fa 30 anys que interpreta i que reuneix una considerable quantitat de públic en una nit d’estels dins d’una setmana que semblava que frustraria les expectatives la pluja intermitent. El clàssic trio, piano, baix i bateria, inicien el concert i ràpidament la resta dels components ens porten swing amb dues peces del Duke que s’havia estrenat amb la gran big band d’Ellington, amb les seccions quadruplicades, saxos, trombons, trompetes, però que sonen esplèndides amb els quatre instrumentistes de la Vella. Segueix Count Basie i les seves tres notes finals del piano. Després directament a la ciutat de Nova Orleans amb Carnival in
Espirituals, blues, jazz actual i la veu ens porten calor necessària en aquesta nit fresca de meitat de juny Town i l’encesa de la música ancestral pren en el públic. Esther Ovejero, cantant canària que ara farà un any és invitada a la banda, irromp amb Nobody Knows You When You’re Down and Out i la màgia és total. Canta abrandada, potent, insinuant, vestint les paraules amb la intenció precisa, però en el record de Billie Holiday posterior passa més pel soul i el gospel adulterat de la pitjor Aretha que per la inoblidable Lady Day. La banda mostra en el seu conjunt i els solos de tots els seus components que la veterania i la frescor d’idees són compatibles. Cal destacar la precisió de Pep Gol, trompeta, i el domini de les frases de Pau Casares, potent saxo però encara millor clarinetista vellutat. L’energètica Idaho, la lírica Sleepy Time Down South, la clàssica Bugle Boy March sonen en l’àmbit del Claustre magníficament alternant amb les campanes de la torre. Espirituals, blues, jazz actual i la veu ens porten calor necessària en aquesta nit fresca de meitat de juny quan sembla que l’estiu no vol arribar. Pep Gol presenta els músics que s’acomiaden amb una marxa cadenciosa típica dels enterraments dels negres del sud, però quan tothom creia que la festa s’havia acabat, el pianista Gerard Nieto, ara trompeta, ens crida des de baix, fora de l’escenari i, a poc a poc, amb la suggestió dels sons que vénen dels quatre punts cardinals, els músics i la cantant s’apleguen a l’alçada de la gent per interpretar, acompanyats per molts, l’inevitable When The Saints Go Marchin In... amb els aplaudiments de tot un públic content i feliç... Oh, Lord!
•
NiTS De MÚSiCa al ClaUSTre. la Vella DiXielaND, Esther Ovejero: veu. Pep Gol: trompeta. Pau Casares: clarinet i saxo tenor. Benoit Poinsot: saxo alt. Xavier Manau: trombó. Gerard Nieto: piano. Josemi Moraleda: contrabaix. Pinyu Martí: bateria. LLoc i Dia: Claustre del Monestir de Sant Cugat del Vallès. 11 de juny
CelebraCió. L’Esbart Sant Cugat va celebrar una festa a Valldoreix, Ballem perquè ens agrada, en què van participar les diferents seccions, com són Andança – l’escola–, el grup de juvenils, el Cos de Dansa i els Bastoners. L’acte, que va tenir lloc al Casal Cultural el dissabte
actuació de l’esbart al Casal Cultural #LLUÍS LLEBOT
19 de juny, va reunir prop de 300 persones. L’objectiu de la trobada, segons explica la presidenta del grup, Imma Bové, era “reunir tothom que forma part de l’Esbart i demostrar que tot i que encara no tenim local, tenim ganes de fer moltes coses”. A la festa, el Cos de Dansa va presentar els balls que oferiran per Festa Major, durant la qual participaran també del seguici i en diferents actuacions. B ov é d e s t a c a e l b o n moment que passa l’Esbart pel que fa al nombre d’alumnes, ja que, segons diu, “augmenten cada any. L’escola segueix creixent”.
•
exposició. La seva mostra ‘Espais d’un temps’, que es podrà veure fins al 31 de juliol, ens ensenya l’evolució de l’artista des del 1994
Martín Carral porta la seva geometria a la Casa de Cultura Els cercles, les formes octogonals i les espirals en tres dimensions són les peces més repetides en la mostra de Carral a la Casa de Cultura. L’entrada a l’exposició és gratuïta.
Bernat Bella
bernat.bella@premsalocal.com
arT. La Casa de Cultura acull una mostra de l’artista santcugatenc Martín Carral. Espais d’un temps és una exposició de pintures, escultures i dibuixos en què predominen les formes geomètriques sota una visió abstracta. La mostra, que es podrà veure fins al 31 de juliol, és un recorregut de l’evolució de l’artista des del 1994 fins a l’actualitat a través de les seves obres, on predominen les espirals i les formes angulars. L’artista presenta pintures, dibuixos i escultures de totes les dimensions però amb la geometria com a fil conductor. A l’exposició es combinen peces més realistes i altres obres més simbòliques i abstractes.
Implicació ciutadana
la mostra es podrà visitar fins al 31 de juliol #ARTUR RIBERA
Martín Carral, nascut l’any 1959 a Meruelo, és natural de Cantàbria però viu a Sant Cugat des de fa molts anys i està implicat en la vida de la ciutat. Exerceix de professor i també té un taller d’art al municipi. Al llarg de la seva trajectòria, ha exposat a Canals Galeria d’Art, entre altres espais. Va estudiar a l’Escola d’Arts i Oficis de la Llotja i es va convertir en membre del Reial Cercle Artístic de Barcelona. Posteriorment, va cursar Belles Arts a la Universitat de Barcelona.
•