www.diaridesantcugat.cat
Divendres, 12 de març del 2010
Sumari
|
a Fons
|
el Poble
|
Lectors
|
Opinió
|
la Ciutat
Un llibre recull l’obra de l’artista Grau-Garriga a Tarragona redaccio@diaridesantcugat.cat
PRESENTACIÓ. El 4 de març es va presentar el llibre GrauGarriga a Tarragona, del crític Francesc Miralles, al Museu d’Art Contemporani de Tarragona. El volum, editat per la Diputació de Tarragona, detalla l’obra religiosa que l’artista santcugatenc va fer en diverses esglésies tarragonines en les dècades dels 60 i 70, com la de Santa Maria del Mar a Salou, el santuari de Paret Delgada a la Selva del Camp, amb importants pintures murals, i el portal de l’església dels Sants Metges de Sarral, on hi
Algunes de les joies #A. RIBERA
Dterra exposa una col·lecció de joies inspirades en les joguines MOSTRA. La joieria i taller Dterra, situada al carrer d’Anselm Clavé, presenta la col·lecció Els tresors de la infància, formada per les creacions de cinc dissenyadors de joies del grup Factotum. Una seixantena d’articles –penjolls, braçalets, anells o arracades– estan inspirats en les joguines de la seva infància, enconcret,ensituacionsianècdotes que van viure. Les obres, que destaquen per la seva originalitat, estan elaborades amb materials diferents, com esmalt i plata, or o materials reciclats, com joguines recuperades , per exemple, peces de Lego. La mostra es podrà veure fins al 7 d’abril. Factotumésungrupformat per cinc dissenyadors independents que es reuneixen un cop a l’any per fer una mostra conjunta al voltant d’un tema. _C. Mercader
L’autor,elpresidentdelaDiputacióielfilldeGrau-Garriga#ALBERICHFOTÒGRAFS
Economia
|
Esports
|
Cultura
|
Diari de Sant Cugat
Passatemps
|
51
crítica de teatre
Art. El crític Francesc Miralles és l’autor del volum
Redacció
|
ha, segons Miralles, l’obra en forja més important després del modernisme. Pel que fa al portal, està confeccionat amb eines que els pagesos de la zona anaven aportant. El llibre, que conté un gran nombre de fotografies, també recull les pintures murals que l’artista va fer a l’ermita de Sant Crist de Llaceres de Sant Cugat i a altres esglésies catalanes. Grau-Garriga a Tarragona forma part de la col·lecció que Viena Edicions ha elaborat sobre diversos personatges vinculats amb les comarques tarragonines. Tot i que encara no hi ha una data fixada, el volum es presentarà també a Sant Cugat.
•
EDUARD JENER
eduardjener@telefonica.net
Immolació als déus salvatges
S
El 16 de març del 2003, la jove de 23 anys Rachel Corrie moria esclafada per una excavadora Caterpillar de les Forces de Defensa d’Israel quan intentava aturar-la durant una protesta contra la demolició de cases palestines a Rafah, a la franja de Gaza. Amnistia Internacional condemnà la mort de Rachel exigint una investigació independent dels fets recordant que “l’exèrcit israelià ha destruït més de 3.000 llars palestines als territoris ocupats, així com extenses àrees de conreu, propietats públiques i privades, i infraestructures de subministrament d’aigua i electricitat en zones urbanes i rurals”. Rachel Corrie, que havia nascut a Olympia, Estat de Washington, era membre del Moviment Internacional de Solidaritat i treballava com a activista pro Palestina. Segons l’exèrcit israelià, la mort s’hauria produït mentre la IDF realitzava una operació militar consistent en l’eliminació de brolla, a prop de la frontera entre Israel i Egipte, per descobrir i destruir túnels que utilitzen terroristes palestins per al contraban il·legal d’armes procedents d’Egipte. Altres fonts afirmen que Corrie hi va anar per interferir en una operació militar destinada a enderrocar una casa buida que servia per amagar un dels túnels emprats pels militants palestins. Els detalls de la mort són discutits. Els militars israelians ho consideren un accident, els militants d’ISM presents al lloc dels fets afirmen que fou un acte deliberat, un assassinat. La realitat és que Rachel Corrie va morir en una terra llunyana ajudant els qui ella creia més necessitats, i la realitat és que
una versió rigorosa de molta volada poètica i una interpretació senzillament esfereïdora de marta marco, que manté un pols espectacular amb el públic el conflicte, lluny d’estar en un procés de solució, evoluciona cap a pitjor. Alan Rickman, actor i director anglès (darrerament molt conegut com Severus Snape, personatge de la saga Harry Potter) de llarga trajectòria, i Katharine Viner, periodista del diari The Guardian, van recopilar la curta història de Rachel i del seu pensament, a partir del seu diari, correus enviats a la família i als amics, i alguns escrits fets des de l’ONG on era una brillant i optimista col·laboradora. Això es va editar l’any 2005 i el mateix Rickman en va fer un espectacle teatral que ara hem vist en una traducció al català feta per l’actriu protagonista i el programador del Teatre-Auditori, Gerald-Patrick Fannon. Una versió rigorosa de molta volada poètica i una interpretació senzillament esfereïdora de Marta Marco, que manté un pols espectacular amb el públic des d’un escenari auster, un quadrat al terra amb roba, una pantalla vertical tancant escenari on veurem l’aspre paisatge i l’avançament inexorable de la maleïda excavadora, arma carregada de mort dictada pels radicalismes, on durant 70 minuts l’actriu ens mostra l’esperit d’una noia entusiasta, idealista, plena de sensibilitat i altruisme, que va desgranant la seva vida, els seus anhels, els dubtes i conviccions, en un exercici difícil, convincent i ple de tendresa, que situa Marco en un àmbit de la gran actriu que prometia i ja és.
•
EL MEU NOM ÉS RACHEL CORRIE, A partir dels escrits de Rachel Corrie. EDitorS: Alan Rickman i Katahrine Viner. VErSió catalana: Marta Marco i Gerald-Patrick Fannon. DirEcció EScènica: Mikel Gómez de Segura. intèrprEt: Marta Marco. DiSSEny EScEnogràfic: José Ibarrola. DiSSEny il·luminació: Oier Ituarte. EScEnariS VirtualS: Silvespace. lloc i Dia: Teatre-Auditori. 5 de març Data: 16 de Febrer