Diari de Sant Cugat Dijous, 30 d’abril del 2009
4
|
Editorial_ 3 |
a Fons
|
el Poble_ 6 |
www.diaridesantcugat.cat
Lectors_ 14 |
Opinió_ 16 |
la Ciutat_ 18 |
Economia_ 34 |
Esports_ 38 |
Cultura_ 46 |
Passatemps_ 54
a Fons 10 anys de l’okupació de Torreblanca #TEXT:
Núria Gutiérrez Bonet
Els joves van okupar la masia durant més de dos anys i finalment van arribar a un acord amb l’Ajuntament per desokupar-la ARXIU
AL MES DE MARÇ ES VA COMPLIR EL DESÈ ANIVERSARI DE L’OKUPACIÓ DE LA MASIA TORRE BLANCA, FRUIT D’UNA ACCIÓ DELS JOVES DE LA CIUTAT NASCUDA DE LA NECESSITAT DE DISPOSAR D’UN ESPAI ON DESENVOLUPAR LES SEVES ACTIVITATS. DESPRÉS D’UN ACORD AMB L’AJUNTAMENT PER DESALLOTJAR-LA, VA DONAR COM A RESULTAT L’ACTUAL CASAL TORREBLANCA
OKUPACIÓ HISTÒRICA
N
o tots els joves que avui dia són usuaris del Casal de Joves TorreBlanca són conscients de la història que té al darrere aquesta masia i la lluita que molts altres com ells, ara fa deu anys, van emprendre per crear a la ciutat un dels pocs espais destinats al jovent del municipi avui dia. El que ara és una bonica masia rehabilitada on passen milers de joves cada any i hi fan activitats i tallers o simplement tenen un lloc per estudiar,
fa una dècada era un immoble de propietat municipal totalment abandonat que, un dia, un grup de nois i noies del poble van decidir okupar per fer-hi un centre social okupat (CSO) davant la manca d’espais destinats als joves. Divendres passat, una trentena de persones que van viure l’experiència de participar en el projecte del CSO es van reunir per rememorar la fita. “Tot va començar quan quatre, parlant en un bar, encenen la metxa i es comença a fer una xarxa amb el boca-orella”, explica Roger Casadellà, un dels okupes de la masia que va participar en l’acció des del primer dia. Tots eren inexperts en el món
de l’okupació, però es van assessorar en algunes qüestions tècniques, com ara què fer per tenir llum, i legals, com què fer en cas d’un intent de desallotjament. Casadellà recorda que tots anaven molt perduts al principi, però admet que va ser “molt emocionant”. L’objectiu de l’okupació era, per una banda, fer un toc d’atenció a l’Ajuntament amb una acció que atrauria moltes mirades pel fet de fer-se en una ciutat com Sant Cugat i, de l’altra, es creia possible que durant un temps el que estaven a punt de crear seria útil. Aquesta justificació moral va permetre que a primera hora del matí
del 6 de març del 1999 un grup reduït de joves forcés la porta d’entrada a la masia, el procés més delicat en l’àmbit legal. Després, una cinquantena de persones hi van anar en massa i la van okupar. Llavors va començar tota la feina de neteja i adequació de l’espai. La Policia Local no va trigar gaire a venir i es va presentar la mateixa tarda. “Els vam explicar què fèiem i van marxar; tres dies després va venir a parlar amb nosaltres l’alcalde Aymerich per dir-nos que ja teníem la Casa de Cultura”, rememora Casadellà, “però era evident que no ens podia entendre perquè les seves polítiques de joventut es reduïen a fer gra-