Opinió
Diari de Sant Cugat Dijous, 8 de març del 2007
13
FRASE DE LA SETMANA
“Tenim, com a exemple magnífic de fortificació, la torre de laTorre Negra, que hauria de ser declarada monument nacional, cosa que no va passar el 1940 per un simple descuit burocràtic”
Domènec miquel Membre del Grup d'Estudis Locals
TRIBUNA
TRIBUNA
L’escola bressol Gargot fa 25 anys
10 anys després de la Marxa Unitària
E
n els seus 25 anys d’existència, l’escola bressol Gargot ha ofert a Sant Cugat una visió innovadora i participativa de la vida preescolar dels nens i nenes que s’hi han matriculat. Les mestres han entès sempre l’aprenentatge com un camí natural, al qual les criatures arriben mitjançant el joc, una eina imprescindible per al desenvolupament de tot ésser humà. Totes les persones que treballen a l’escola bressol Gargot potencien la relació entre el centre i les famílies per afavorir un ambient de confiança, obert i d'intercanvi, mitjançant la participació en festes organitzades especialment per als pares. De la mateixa manera, els pares col·laboren en les diferents activitats del centre (així ho veiem, per exemple, per la implicació de tots i totes en aquesta celebració dels 25 anys). Depenent a tots els efectes del Patronat Municipal d'Educació de l'Ajuntament de Sant Cugat, tots aquests anys ha mantingut el seu esperit i la seva línia pedagògica, en què pares i mares, educadores i l'estament municipal participen en la gestió del centre. Potser per això, tots els qui hem participat d’alguna manera a l’escola Gargot la sentim una mica nostra. L’escola bressol Gargot ha donat cabuda a 800 famílies santcuga-
tenques al llarg de la seva història, vetllant des del municipi per la qualitat dels serveis a la infància i creant, inevitablement, una gran família d’afectes i records al seu voltant. A més, conserva un lloc privilegiat al centre de la ciutat, en un edifici pensat i dissenyat des de la seva construcció per al seu ús actual. Aprendre a conèixer, aprendre a fer, aprendre a conviure, aprendre a ser. Aquesta és la definició de la necessitat de l’educació que estableix la UNESCO, i un dels pilar fonamentals del nostre projecte educatiu de centre. És en el procés educatiu on es projecta un ideal de societat determinat i a Sant Cugat el futur és construïble per a les persones i les col·lectivitats. Al marge dels canvis estructurals que esdevenen en la nostra societat, l’escola bressol Gargot ha sabut mantenir el seu esperit inicial i ha preservat la vigència d’aquells valors educatius fonamentals que ens han de fer millors ciutadans. Per tot això, i per a tots aquells que d’alguna manera han participat en la història d’aquests 25 anys, feliç aniversari!
Àngels solé Tinenta d’alcalde d’Educació
E
l 16 de març de 1997, tres mil persones es van manifestar per defensar Torre Negra, poques setmanes després que el Pi d’en Xandri hagués patit una agressió quasi mortal. La fita va ser històrica: possiblement la més gran manifestació cívica mai viscuda a Sant Cugat, impulsada per la societat civil, amb el consensdetotselspartitspolítics.Deu anys després, és hora de fer balanç i projectar les actuacions futures de la Plataforma Cívica. Des del punt de vista formal, els dos objectius que es va plantejar la Plataforma en el seu manifest fundacional són a punt de complir-se: els terrenys de Torre Negra ja no són urbanitzables, i d’aquí pocs mesos s’haurà aprovat el Pla especial de protecció, que regularà els usos admesos i definirà la gestió del Parc Rural. Teòricament,pertant,laPlataformaespodria disoldre, 13 anys després de la seva creació, brindant pel seu èxit. Efectivament, la Plataforma es pot atribuir diversos encerts, ben innovadors en el procés de protecció del territori en el nostre país: una iniciativa sorgida des d’una acció cívica tan entranyablecomlaFestadeTardorva ser capaç d’identificar un tema que, per a la ciutadana, es va demostrar del totprioritari,mentrel’Administració pública estava en plena efervescència d’ocupació sense fre del territori. Els darrers 20 anys, el poble s’ha convertit en ciutat, amb un creixement superior al que hi havia hagut en els 2.000 anys anteriors. L’Ajuntament ha anat incrementant les previsions de població en 10.000 habitants cada cinc anys. No fa tant que el sostre se situava en 60.000 habitants, des-
prés en 70.000, etc., fins a arribar als 100.000 de què es parla ara.Avui, tota la plana del Vallès corresponent al nostremunicipiestàurbanitzada,idel nostre passat rural no en queda més record que petites peces marginals a peudelaSerradeGalliner.Vistaixí,el ParcRuralnoésmésqueunminúscul testimoni de segles d’història rural, un patrimoni que bé podria ser administrat pel Museu de Sant Cugat. Però la defensa de Torre Negra ha estat una iniciativa que ha deixat petjada. D’una banda, s’ha convertit en un referent per salvar el poc que queda del nostre estimat Vallès, tan ben glosat a les Corrandes d’exili del poeta Pere Quart. En municipis com Cerdanyola o Sant Quirze han pres nota del nostre tarannà i s’han afegit noves iniciatives ciutadanes al clam perquè un altre urbanisme sigui possible. D’altra banda, l’esperada declaració de Collserola com a parc natural té una de les seves arrels principalsenlamobilitzacióciutadanade la nostra vila. La Plataforma Cívica per la Defensa de Collserola es va crear com una continuïtat lògica de la Plataforma santcugatenca. Finalment, podem destacar la lluita per la defensa deTorre Negra com un procés capdavanter en l’aprofundiment de la nostra encara jove i imperfecta democràcia. Una iniciativa que ha sabut canalitzar i donar forma a un anhel ciutadà, tot convertint les seves demandes en un discurs que ha fugit de l’enfrontament polític i que ha establert el consens com el seu pal de paller. Malgrat que aquest consens no s’ha pogut mantenir en tots elsmoments,elspartitspolíticslocals (s’ha de dir) han entès el missatge i
han col·laborat de forma destacada a fer aquest somni realitat. El procés de protecció de Torre Negra és estudiat cadaanyper alumnes de diversescarreres de la UniversitatAutònoma. Però la realitat és tossuda i el got que de vegades sembla quasi ple, a l’hora de la veritat, encara és mig buit. Les darreres agressions sobre el Parc Ruralensónunclarexemple.L’Escola Avenç, la Carpa Sàbat, el club de golf, ESADE, el Trade Center i l’hípica de Can Calders han dut a terme actuacions clarament contràries a l’esperit de protecció.Sovintambelvist-i-plaudel mateix Ajuntament. El Parc Rural és bàsicamentdepropietatprivadai,malgrat que nombrosos petits propietaris són favorables a la protecció, alguns delsmésgrossos(encapçalatsperl’expresident del Barça) fan tot el possible per posar-hi pals a les rodes. El marge reald’actuaciódel’Ajuntamentsobre el Parc Rural és extremadament limitat. No es poden redreçar els camins, l’espai per promoure una agricultura ecològica i de proximitat és marginal, totsóndificultatsperrestaurarlavegetació de les rieres... Lamentablement, podem afirmar que, de moment, hem fracassat en convertir els agents econòmics del nostre municipi en còmplices i coprotagonistes de l’esforç de protecció. Queden, per tant, molts reptes pendents. Per compartir amb la ciutadania aquest balanç hem organitzat un col·loqui el dimecres, 14 de març, a les set del vespre, al Club Muntanyenc.Tothom hi és convidat!
Plataforma cívica per la Defensa de Torre Negra i Rodalies